Palau de versalles

1,266 views

Published on

Comentari PAU del Palau de Versalles de Le Vau i Hardoiun Mansart.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,266
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
36
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Palau de versalles

  1. 1. Louis Le Vau i Jules Hardouin Mansart: Palau de Versalles
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: Palau de Versalles.  Autors: Louis Le Vau(1612-1670),      Jules Hardouin Mansart (16461708) i André Le Nôtre (16131700). Cronologia: 1661-1678 (Le Vau); 1678-1710 (Hardouin Mansart). Estil: barroc. Tipologia: palau. Materials: pedra, marbre i miralls. Localització: Versalles (França).
  3. 3. Obres dels mateixos autors Louis de Vau: Castell de Vaux-le-Vicomte (1661)
  4. 4. J. H. Mansart: Gran Trianon (1687)
  5. 5. Biografia dels autors  La construcció del palau de Versalles s’ha d’atribuir als arquitectes francesos Louis Le Vau i Jules Hardouin Mansart. Le Vau, abans d’aixecar l’edifici central del palau seguint l’estil classicista que caracteritzava les seves obres, ja havia projectat nombroses cases privades i grans mansions.  Jules Hardouin Mansart es va incorporar al projecte posteriorment i va ser l’artífex de la famosa galeria dels miralls, de les ales nord i sud i de la capella reial. Encara que va seguir l’estil dels seus predecessors, Hardouin Mansart va establi l’anomenat ordre francès, caracteritzat per la grandiloqüència, la regularitat compositiva i la decoració amb elements francesos (miralls i marbres rosats), elements que també apareixen en les seves obres posteriors. J. H. Mansart: església dels Invàlids (1676) Louis Le Vau: Hôtel Lambert (1642)
  6. 6. Descripció formal  El palau consta de dues façanes: la principal, orientada al centre de la ciutat, i la del darrere, oberta als jardins. Tot el conjunt, d’extrem a extrem, presenta al visitant una façana de 600 m. de llarg. En alçada, s’estructura en tres nivells: el basament; el cos principal, que es caracteritza per la repetició de pilastres i columnes jòniques d’ordre gegant que emmarquen uns grans finestrals, i l’àtic, coronat per trofeus. La monotonia aparent, derivada de la sobrietat decorativa i de la repetició, es trenca gràcies a un sistema enginyós d’entrants i sortints de la façana que compensen l’horitzontalitat del conjunt i li aporten ritme i moviment.  Seguint el model francès, l’interior s’articula al voltant d’una escala construïda al cos central del palau, lloc on hi ha les habitacions del rei i de la reina.
  7. 7.  En aquest cos també hi destaca la cèlebre galeria dels miralls, un espai rectangular de 75 m. de llarg, ricament decorat amb pintures i aranyes o salamons de cristall, en el qual els grans finestrals que donen al jardí es contraposen amb els enormes miralls que reflecteixen la llum solar i la de les espelmes. Tot això crea un joc lumínic intens i teatral, que comporta una interacció interessant del paisatge interior amb l’exterior i ajuda a aconseguir l’efectisme tan propi del període barroc.  La resta de l’edifici és una sèrie interminable de sales disposades en fila i decorades profusament, l’ala esquerra es destinava a la residència de prínceps i nobles i l’ala dreta acollia les oficines dels ministeris. Unida a aquest cos destaca la capella reial, construïda per Hardouin Mansart, un dels exemples més destacats del barroc francès tardà, amb tres naus sobre columnes, tribuna per al rei sobre les naus laterals i una capçalera semicircular.
  8. 8. Entorn i integració urbanística  No es pot entendre el palau de Versalles sense els seus jardins, obra de Le Nôtre, perquè conformen amb les edificacions un tot unitari en què cadascuna de les parts es complementa amb les altres. Així, la riquesa i l’ordre que regeixen l’arquitectura també és aplicada als jardins, la naturalesa dels quals ha estat manipulada i dominada per la mà humana amb la finalitat d’establir el que s’ha anomenat un urbanisme “a la francesa” o obert.
  9. 9. Funció, contingut i significat  En la seva funció pràctica, el palau de Versalles va ser construït per ser la residència del rei Lluis XIV i de la cort. No obstant això, per la seva grandiositat i sumptuositat , va ser explotat de manera propagandística per a l’exaltació de la monarquia absolutista i com a mostra de l'hegemonia política de França a Europa.  Tot el palau va ser construït basant-se en el concepte que l’autoritat del rei era de caràcter diví. El monarca, per tant, esdevenia el centre universal del poder, i tot girava al seu voltant, identificant així el rei amb el Sol. Aquesta identificació era tan gran, que fins i tot la jornada del monarca s’organitzava seguint la trajectòria del sol; per això mateix, el dormitori reial estava situat al centre de l’eix est-oest del palau.
  10. 10. Models i influències  El palau de Versalles, iniciat com una ampliació d’un antic palau de Lluis XIII, es va convertir no només en un nou model urbanístic i arquitectònic, sinó també en el màxim representant del Grand Siècle francès. En la seva concepció s’hi combinen un interior barroc d’una gran riquesa decorativa i un exterior dominat per l’harmonia i l’equilibri classicistes.  El palau de Versalles es va erigir en el model a seguir per tots els palaus europeus del segle XVIII. A Espanya, la seva influència es va fer sentir amb força en construccions com el Palacio de Oriente de Madrid i el palau d’Aranjuez. Palau d’Aranjuez Palacio de Oriente

×