La composició: continguts per la matèria de dibuix artístic de primer de batxillerat.

1. LA COMPOSICIÓ

2. COMPOSICIÓ: distribució dels elements que intervenen en un dibuix o pintura dins de la
super4cie del quadre. I es realitza a par8r del format de la imatge i d'acord amb la
intencionalitat semàn8ca o estè8ca que es 8ngui.
La imatge es fa comprensible quan és fàcil de llegir, ja que els seus elements visuals estan
organitzats com en una estructura composi:va.
La composició, per tant, consisteix a distribuir i endreçar els elements de la plàs:ca en el marc
visual (punts, línies, colors, formes, textures).

3. El punt d'interès o centre visual: és la zona de major atenció en el marc visual (també
conegut com a pla bàsic). La nostra visió se centra en aquest punt i després passa per la
resta d'elements.

4. COMPOSICIÓ TANCADA O OBERTA
Segons com es distribueixen els elements en el quadre la composició pot ser:
TANCADA: quan tots els elements s’adrecen al centre del quadre (aprecies la totalitat de l’escena
amb una sola mirada).
OBERTA: quan tots els elements fugen del centre i semblen anar més enllà dels límits del quadre.
(Hem de fer un recorregut visual més lent per apreciar l’obra).
Jackson Pollock: Número 1 (1949)

5. FACTORS QUE INTERVENEN EN LA COMPOSICIÓ
1. Esquemes composi.us o línies de força.
2. Format.
3. Pes visual
4. Moviment i velocitat
5. Ritme
6. La simetria
7. La proporció

6. 1. ESQUEMES COMPOSITIUS O LÍNIES DE FORÇA
S'organitzen en funció de la disposició que vulguem dels elements. En pensar en la col·locació imaginària de les
nostres línies de força hem de relacionar-les sempre amb el pes visual per a aconseguir el perfecte equilibri
composi@u. Les línies poden ser diagonals, corbes, en espiral, croades... Les més comunes són:

7. Digues quina forma té el quadre: La
tasadora de perles de Vermeer.

8. Digues quina forma
té el quadre:
The Travelling
Companions.
Augustus Egg.

9. Digues quina forma té el
quadre: Madonna del jilguero.
Rafael Sanzio.

10. Digues quina forma té el quadre: Maesta di
Oggnisan?. GioAo.

11. ESQUEMA COMPOSITIU SIMPLE: FORMAT PER FIGURES GEOMÈTRIQUES O LÍNIES
ESQUEMA COMPOSITIU COMPOST: COMBINACIÓ DE DOS O MÉS ESQUEMES SIMPLES

12. COMPOSICIÓ PIRAMIDAL: ELS ELEMENTS ES DISPOSEN FORMANT TRIANGLES. DONEN DINAMISME, TENSIÓ I JERARQUITZACIÓ A LA
COMPOSICIÓ.
COMPOSICIÓ RECTANGULAR: ELS ELEMENTS REPRESENTATS ES DISPOSEN FORMANT QUADRATS O RECTANGLES. DONEN ESTATISME I EQUILIBRI
A LA COMPOSICIÓ.
COMPOSICIÓ CIRCULAR: ELS ELEMENTS REPRESENTATS ES DISPOSEN FORMANT UN CERCLE O CIRCUMFERÈNCIA. ACCENTUA EL RITME I EL
DINAMISME.

13. 2. FORMAT
Per parlar de la forma i l’orientació del suport de la imatge.
Format horitzonat
FORMAT HORITZONTAL:
Calma, estabilitat, afirmació i
conRnuïtat.
URlitzat sobretot en paisatges i natures
mortes.
(ZURBARAN)
FORMAT VERTICAL: Sensació
d’equilibri i elevació espiritual.
URlitzat en quadres de caire
religiós. (EL GRECO)
FORMAT CIRCULAR:
Crea moviment envoltant i de
suspensió.
InRmista. (EL GRECO)

14. 3. PES VISUAL
En les arts plàs8ques qualsevol figura concreta o taca abstracta té un valor de pes que ve
donat fonamentalment per la posició de la forma en la super4cie del suport, pel seu tamany,
color o configuració.

15. PES PER POSICIÓ: Si la figura s'allunya del centre, augmenta la impressió de pes
i, per tant, la inestabilitat o manca d'equilibri. Una posició centrada en algun
dels eixos principals i les diagonals pot suportar més pes que d'altra descentrada
respecte als eixos.

16. A dalt pesa més que a baix
A la dreta pesa més que l’esquerra.
L'orientació ver8cal és més pesada
que l'obliqua, i aquesta, alhora, és
més pesada que l'horitzontal.

17. PES PER TAMANY
Com més sigui el tamany
d’una figura, major pes
visual el correspon.
Com més profunditat o
llunyania, més pes visual
Calder

18. PES PER CONFIGURACIÓ O TEXTURA
Les taques de color o figures amb una configuració
geomètrica, la seva textura compacta i densa pesen
més que altres formes de configuració més lliure i
textura porosa, les quals deixen entreveure la superHcie
del suport.
Adolph Go]eb
Miró

19. PES PEL COLOR
En general els colors càlids, els foscos i els terra pesen
més que els colores freds, clars i els saturats o purs.
Els colors càlids s’apropen a l’espectador i els freds
s’allunyen.
CÀLIDS-FREDS
FOSCOS-CLARS
POC SATURATS-
MOLT SATURATS
Els colors clars pesen més si el fons és fosc
Els càlids pesen
més que els freds
Els saturats pesen més
que les transparències.
Amb igual Fons, és més pesant el to que
més contrasta
MaRsse
Una zona negra ha de ser major que altra
blanca per a contrapesar-la.
Els contrastos pesen
més que les subRleses

23. Les zones d'atracció relacionades amb el pes també tenen les
seves par5cularitats.
Alguns punts de major atracció són:
• La part més baixa de l'obra.
• La diagonal que comença a dalt a l'esquerra.
• Les zones més lluminoses.
• Les formes grans.
• Els elements aïllats.
Bailarina. Edgar Degas

24. 4. MOVIMENT I VELOCITAT
• Els quadres que intenten representar el moviment i la velocitat tenen tensions
internes provocades per l'orientació de les seves línies de força.
• El futurisme és un moviment del segle XX que estava molt vinculat a aquest
aspecte de la composició.
Severini Turner

25. Moviment
Poden també crear diverses forces (distribució centrífuga, centrípeta, ritmes visuals)

26. 5. RITME
És la combinació i la successió harmoniosa de les formes seguint un
ordre preestablert que contempla tant els espais buits com els ocupats. És un element dinàmic en la
composició. Tipus de ritmes: Uniforme, altern, creixent i decreixent, radial i concèntric, modular i per
simetria.
Uniforme: Es forma quan una figura es repeteix en intervals regulars i conserva la seva mida. Cada
espai buit marca la velocitat del ritme, de manera que si l'espai lliure és ampli, el ritme és més lent.
RITME. Segons la
posició de les formes
en l'espai, i segons el
traç o pinzellada amb
les que aquestes es
representen, es
transmetrà un ritme
determinat.

27. -Altern: quan hi ha més d'una
figura a intervals regulars.
-Decreixent i creixent:
Aquest @pus de ritmes
poden créixer o decréixer per
una successió de tamanys,
gruixos, altures o colors.

28. RITME: MESURAT O
CONTINGUT
Es pot aconseguir mitjançant l’ús
d’una composició rectangular
equilibrada trencada per la
presència d’una diagonal i el
contrast suau entre tonalitats
càlides i fredes. Un exemple clar
és la pintura de Monet “Sol
ixent”.
Monet ens representa a la seva
pintura “la suau calma de l’inici
del dia” mitjançant la realització
d’una composició rectangular en
la qual predominen les línies
rectes horitzontals i verRcals.
Trencant l’equilibri que tot això
provoca mitjançant l’ús de la
línia diagonal que formen les
barques que poc a poc surten a
pescar.

29. RITME: DINAMISME
EXTREM O SENSACIÓ DE
VELOCITAT
S’obté mitjançant la
realització d’un traç ple
de força i energia.
Pollock ho aconsegueix
amb la tècnica del
dripping. Dota a les seves
pintures d’un dinamisme
extrem, com una mena
de dansa frenè8ca.

30. RITME: creixent o ascendent. S’aconsegueix per mitjà de la disposició i gradació en intensitat dramà@ca de les
formes representades. Exemple: Guernica de Picasso.

31. RITME PER SIMETRIES:
La simetria crea ritme, es pot
realitzar amb una sola forma o
amb unitats visuals modulars.
La simetria es pot mesclar
amb els diferents @pus de
ritme.
MODULAR
S'anomena mòdul a un pe@t
conjunt de formes que
creen entre si unitats visuals
compostes.

32. RADIAL I CONCÈNTRIC:
El ritme radial crea un efecte d'expansió, ja que els elements sorgeixen d'un punt
central que s'obre cap a fora, com si fossin radis. El ritme concèntric parteix, igualment,
d'un punt central, dilatant-se cap a l'exterior. La combinació d'ambdós, expansió i
dilatació, crea una espiral que s'estén cap a fora, provocant un moviment amb
ver?gen.

34. 6. SIMETRIA
• La simetria és l'exacta correspondència de totes les parts d'una figura respecte
d'un centre, un eix o un pla. (Explicar en l’anàlisi si hi ha o no simetria en les
formes representades).
Simetria central
Una composició central pot
indicar poder. La simetria
transmet sensació de
respecte, autoritat i dignitat.
Asimetria central
Una composició asimètrica crea
sensació de dinamisme i
espontaneïtat
Simetria
No és aconsellable dividir la imatge horitzontal o
ver?calment per la meitat.
Ni situar elements importants en les angles de la
imatge, tret de si el que volem és crear una sensació
de desequilibri.

35. COMPOSICIONS SIMÈTRIQUES
Hi ha una distribució equilibrada dels
elements representats en les dues
meitats de la superHcie. (hi ha un pes
visual similar).
Transmeten sensació d’equilibri, ordre,
solemnitat, estabilitat....
Les composicions simètriques són
aquelles en les quals els elements visuals
o els pesos visuals es distribueixen de
manera uniforme entorn d'algun eix de
referència. Aquests eixos corresponen a:
L'eix ver5cal: Consisteix en una línia imaginària que recorre el centre de l'obra de dalt a baix i divideix el quadre
en dues meitats, la dreta i l'esquerra.
L'eix horitzontal: Aquest eix recorre la meitat de l'obra d'un costat a l'altre, dividint-la en la meitat superior i
inferior.
Qualsevol de les dues diagonals principals: Aquests eixos van d'una cantonada a la cantonada diametralment
oposada, dividint així l'obra en dues meitats triangulars de tan grans equivalents.

36. COMPOSICIONS ASIMÈTRIQUES
Hi ha una distribució desigual dels elements
representats en les dues meitats de la
superBcie.
Aquestes obres creen i transmeten sensació
de dinamisme i espontaneïtat...
Una part pesa més que l’altre, permet més
llibertat de composició i organitzar
jeràrquicament els elements.

37. Mujer delante de un espejo. Pablo Picasso.
SIMETRIA RADIAL I AXIAL:
La simetria axial consisteix a situar dues
figures o elements simètricament entorn
d'un eix imaginari que pot ser horitzontal o
ver?cal. Aquests elements han de tenir un
pes visual similar per a crear l'efecte
desitjat. És un ?pus de composició molt
senzilla que sol donar un resultat massa
està?c.

38. SIMETRIA RADIAL
SIMETRIA AXIAL

39. 7. LA PROPORCIÓ
Una proporció és una relació entre mesures,
formes, figures...
Secció Àuria: És una proporció que existeix en la
natura, es defineix com a la divisió d'un segment
en dues parts desiguals de gran harmonia i
elegància. Aquesta divisió matemà8ca raó de (phi)
és = 1,618...

40. PARTENÓ
SANDRO BOTICELLI

46. Representació del temps
Fem referència a la dimensió temporal, on la representació pot correspondre a
la captació d'un instant, o manifestar una voluntat d'eternitat i atemporal (obres
amb dimensió simbòlica), o on podem observar una escena o vàries
representades conjuntament. Es tracta de valors que no són excloents, per tant,
es poden donar simultàniament en una obra...
Escena atemporal
Tiziano, Amor sagrado y
amor profano, h. 1513-
1514

47. • En aquesta obra se superposa una
seqüència de moviments i el que se
cerca no és la representació figura.va,
sinó l'expressivitat d'una composició
en evolució o transició.
Marcel Duchamp, Transició de virgen a
novia, 1912

48. August Sander (1876-1964). Der Maler Heinrich Hoerle portrai/ert den
Boxer Hein Domgörgen («El pintor Heinrich Hoerle dibuixant el
boxejador Hein Domgörgen»), 1927-1931. Fotografia, 22,9 × 16 cm.
(L’obra d’August Sander es va poder veure a l’exposició «Fotografies de
“Gent del segle xx”», presentada a La Virreina - Centre de la Imatge de
Barcelona del 23 de març al 23 de juny de 2019.)
CONSIDERACIONS GENERALS EN LA COMPOSICIÓ DE LA
IMATGE:
-No hi ha una única resposta. Es valorarà qualsevol esquema
que demostri una comprensió estructural de la imatge.
-Heu de fer una breu descripció de cinc línies.
-Es valora la qualitat de les argumentacions i l’ús de la
terminologia adequada.

49. CROQUIS COMPOSICIÓ (heu de fer el croquis previ a l’explicació)

50. ESQUEMA ORIENTATIU 1: INCIDEIX EN
L’ESPAI.
Es tracta d’una escena situada en un
espai interior tancat, representat amb
una perspec>va cònica obliqua amb
molta poca il·lusió espacial de
profunditat.
La línia de l’horitzó està situada a la
meitat superior del quadre. El format de
la fotografia és ver>cal i aquesta
s’accentua per l’estructura del cavallet, la
posició del model i del pintor.

51. ESQUEMA ORIENTATIU 2: INCIDEIX MÉS EN
LA COMPOSICIÓ.
La imatge s’ordena simètricament amb un eix
ver>cal a par?r del qual es disposen a banda i
banda les dues figures humanes. Dues línies
imaginàries paral·leles a la línia de l’horitzó
equilibren la ver?calitat de la imatge: una
coincideix amb els ulls i l’altra amb la cintura
dels personatges. Els peus del cavallet i dels
personatges situats a diferents nivells donen
ritme a la composició. Una subestructura
destacable és la formada per les direccions de
les mirades: Dibuixant-Model, Model-
Espectador, Dibuix-Espectador.

52. Gabriel Orozco (1962- ).
La oficina (The Office),
1999. Fotografia en color
sobre suport de poliéster,
40,64 x 50,8 cm.
Col·lecció de l’ar8sta.

53. Pep Vidal (1980- ). Wai$ng to be interrupted. Me measuring a non-human
scale water tank, 2017. Fotografia de Roberto Ruiz.