1. Textura 2. Unitat / Varietat 3. Il·lusió òptica 4. Dinàmic /estàtic 5. Dimensió 6. Ordre / caos

1. UNITAT/VARIETAT

2. 1// UNITAT/VARIETAT
SEGONS QUINS ESTILS DE
TIPOGRAFIA ES COMBININ
EN UNA PÀGINA, ES CREA
UNA SENSACIÓ D’UNITAT
O DE VARIETAT.

3. UNITAT/VARIETAT
CONSELLS
1. CAIXA ALTA/BAIXA
Si combinem textos en caixa
alta amb textos amb caixa
baixa podem seguir tenint
sensació d’unitat, però quan a
la combinació hi afegim tipo-
grafies itàliques l’efecte passa
a ser de varietat.

4. UNITAT/VARIETAT
CONSELLS
2. PAL SEC
Si utilitzem exclusivament una
tipografia de pal sec donem
una sensació d’unitat a la pà-
gina, encara que ho combinem
amb estils bold o regular.

5. UNITAT/VARIETAT
CONSELLS
3. LETTERING
Quan treballem en un let-
tering, podem generar una
sensació de varietat combi-
nant diferents estils, volums,
gruixos i decoracions en cada
paraula o en cada lletra. No és
necessari canviar de color per
aconseguir aquesta sensació
de varietat.

6. UNITAT/VARIETAT
CONSELLS
4. LETTERING/PAL SEC
Si combinem un estil tipografic
de lettering amb una tipogra-
fia de pal sec, aconseguim
una sensació de varietat que
accentuem amb els canvis de
color.

7. UNITAT/VARIETAT
CONSELLS
5. MATERIAL
Segons el material amb què es
pinti una tipografia feta a mà,
el resultat és més irregular i
s’aconsegueix una sensació de
varietat.

8. //TEXTURA

9. 2// TEXTURA TÀCTIL/VISUAL
LA TEXTURA EN
TIPOGRAFIA DÓNA UN
EFECTE VISUAL CONCRET.
ES POT CREAR TANT TÀCTIL
COM VISUALMENT.

10. TEXTURA
CONSELLS
1. LETTERPRESS.
Per aconseguir una textura
tàctil podem utilitzar tècniques
d’impressió com el cop en sec
o el letterpress.
Amb aquesta tècnica podem
aconseguir que la tinta quedi
marcada irregularment a la
superfície creant una textura
molt natural, a més de crear
un relleu al paper.

11. TEXTURA
CONSELLS
2. IL·LUSTRACIÓ
Mitjançant il·lustracions tant
a les lletres en si com al seu
interior es poden aconseguir
textures visuals diverses.
Segons la tècnica utilitzada
es pot aconseguir una textura
que simuli el relleu, brillantor,
volum, suavitat, etc.

12. TEXTURA
CONSELLS
3. EL GRUIX DE LES LINIES.
Jugant amb els gruixos de
línia i amb la densitat es
poden aconseguir textures
visuals diverses en
la tipografia.

13. TEXTURA
CONSELLS
4. MATERIALS VARIS
Es poden aconseguir textures
tant tàctils com visuals creant
lletres amb diversos materials.
Si es crea una lletra com a
objecte en sí, te infinitat de
possibilitats pel que fa a tex-
tures.

14. TEXTURA
CONSELLS
5. TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
Segons quina tècnica pictòrica
s’utilitzi, es poden aconseguir
uns efectes visuals aleatoris
que creen una textura com
d’aigua. Aquest és el cas
del resultat de pintar amb
aquarel·les.

15. //DIMENSIÓ

16. 3// PLA/RELLEU
LA DIMENSIÓ EN
TIPOGRAFIA DÓNA A
LES LLETRES SENSACIÓ
DE VOLUM.AQUESTA
DIMENSIÓES POT ACON-
SEGUIR MITJANÇANT
DIVERSOS SISTEMES.

17. DIMENSIÓ
CONSELLS
1. MATERIALS
Es pot aconseguir un efecte de
dimensió si s’aplica la tipogra-
fia a un material com la fusta.
Si la tipografia es superposa al
fons, la dimensió és real, deixa
de ser un efecte visual.

18. DIMENSIÓ
CONSELLS
2. OMBRES
Amb l’aplicació d’algunes
ombres en unes zones
determinades de les lletres es
pot assolir una sensació visual
de volum, tan positiu com ne-
gatiu; dependrà d’on estiguin
col·locades les ombres.

19. DIMENSIÓ
CONSELLS
3. DIRECCIÓ
Si superposem lletres que van
en direccions contraries i hi
posem colors diferents (clars i
obscurs) aconseguim una
sensació de tres dimensions.

20. DIMENSIÓ
CONSELLS
4. MAQUETA
Creant un muntatge mitjançant
un model de la tipografia en 3
dimensions o una maqueta real
fotografiada, aconseguim un
efecte de 3 dimensions real.

21. DIMENSIÓ
CONSELLS
5. RELLEU
Si quan dibuixem una lletra la
dupliquem per darrera creant
una fasla tercera dimensió i hi
apliquem les ombres corres-
ponents, creem una dimensió
visual de relleu.

22. DINÀMIC//ESTÀTIC

23. 4// DINÀMIC//ESTÀTIC
LA TIPOGRAFIA NO IMPLICA
UN MOVIMENT REAL SINÓ
QUE A TRAVÉS DE LA GES-
TUALITAT DE LA PRÒPIA LLE-
TRA ÉS TRANSMET AQUESTA
SENSACIÓ. L’EQUILIBRI DE
FORCES ÉS EL QUE GENERA
AQUESTA SENSACIÓ.

24. DINÀMIC/ESTÀTIC
CONSELLS
1. GEOMETRIA
Una tipografia geomètrica
és força estàtica ja que es
regeix només a 3 eixos:
vertical,horitzontal i vertical.

25. DINÀMIC/ESTÀTIC
CONSELLS
2. LETTERING
El lettering és una forma de
representació tipogràfica molt
lliure, i subjecte a la voluntat
del dissenyador. Aquesta
llibertat li dóna un gran
dinamisme a les seves formes.

26. DINÀMIC/ESTÀTIC
CONSELLS
3. NOMBRE D’ELEMENTS
Una tipografia que estigui
formada per un sol cos
tipogràfic que faci una taca de
negre serà més estàtica que
una formada per més d’un
element sobretot si es tracta
de tipografies que sorgeixen a
partir de molts elements.

27. DINÀMIC/ESTÀTIC
CONSELLS
4. SIMETRIA
Una estructura tipogràfica
simétrica sempre genera un
equilibri visual.

28. DINÀMIC/ESTÀTIC
CONSELLS
5. TEXTURA
Si apliquem una textura a la
tipografia, a part de guanyar
en volum guanyarem en dina-
misme.

29. //IL·LUSIÓ ÒPTICA

30. 5//IL·LUSIÓ ÒPTICA
PODEM TROBAR IL·LUSIONS
ÒPTIQUES EN EL PROPI
DISSENY PER A COMPEN-
SAR VISUALMENT EL PES
DE LES DIFERENTS PARTS
DE LA LLETRA I L’ALTRE A
NIVELL COMPOSITIU COM
PER EXEMPLE EN UN TRE-
BALL ANAMÒRFIC ON LA TI-
POGRAFIA ESTÀ SUBJECTE
AL PUNT DE VISTA.

31. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
1. TAMANY DE LES FORMES BÀSIQUES
Tenint la mateixa mida, els
cercles i els triangles semblen
més petits que el rectangle.
Per a que semblin iguals s’ha
de traçar les verticals i les
corbes una mica per sobre i
per sota respectivament de les
alineacions superiors o inferiors,
com es mostra al dibuix.

32. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
2. LA PROPORCIÓ DE LES CONTRAFORMES
La bisecció geomètrica d’una Això es pot aplicar al El número assenyalat té
superfície dóna com a resultat blanc intern de les lletres ambdues contraformes de la
una meitat superior que sem- (contraforma) que posseeixen mateixa mida i no presenta un
bla òpticament més gran que en la seva estructura una bon aspecte. Aquest millora
la inferior. Resultaran dues divisió horitzontal d’espais quan la contraforma inferior
parts iguals si es realitza la similiras (B, E, S, X). En és més gran.
divisió horitzontal per sobre aquests casos la contraforma
del centre geomètric, és a dir superior haurà de ser una
pel centre òptic mica més petita que la inferior.

33. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
3. EL GRUIX DE LES LINIES.
Sent les línies del mateix Per aconseguir que les Aquest principI no només Tanmateix en les lletres de
gruix, les horitzontals semblen astes principals i els braços afecta a les formes rectes, sinó les formes circulars (O, Q)
més amples que les verticals. horitzontals semblin també a les corves que tenen iper evitar que semblin més
òpticament de la mateixa els seu punt horitzontal més amples que altes, s’han
amplada, la línia horitzontal ha ample, d’un gruix major que d’evitar cercles perfectes.
de ser una mica més fina. Això les corresponents verticals.
s’hauria d’aplicar a les lletres
E, F, L, T, H.

34. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
4. NUSOS
A la imatge s’aprecien una Al coincidir línies corbes
sèrie de quadrats negres on amb rectes o corbes amb
apareixen zones o taques altres cobres, així com dues
grises entre els angles del línies obliqües, es produeixen
quadrat. nusos, és a dir, una forma no
homogènia en quant a la serva
regularitat de color, a no ser
que sigui corregit. La que apareix marcada és la solució adoptada por Adrian
Per a solucionar això és Frutiger per la seva Univers Negra.
necessari fer més estrets
que els traços dels punts de
conjunció, inclús disminuir el
gruix de l’asta.
Aquí es pot veure com els traços oblics que formes la lletra V
han de ser tractats per evitar aquest efecte.

35. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
5. ANAMORFISME
Gràcies a jocs de perspectiva i de
jugar amb les formes en el espai,
es pot aconseguir efectes de
il·lusió òptica amb tipografia.

36. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
5. ANAMORFISME
Gràcies a jocs de perspectiva i de
jugar amb les formes en el espai,
es pot aconseguir efectes de il·lu-
sió òptica amb tipografia.

37. IL·LUSIÓ ÒPTICA
CONSELLS
5. ANAMORFISME
Gràcies a jocs de perspectiva i de
jugar amb les formes en el espai,
es pot aconseguir efectes de il·lu-
sió òptica amb tipografia.

38. ORDRE // CAOS

39. 6// ORDRE / CAOS
LA PRÒPIA LLETRA POT DES-
PENDRE UNA SENSACIÓ D’OR-
DRE O DE CAOS SEGONS LA TI-
POLOGIA, UNA TIPOGRAFIA DE
PAL SEC GEOMÈTRICA SEMPRE
REPRESENTARÀ MÉS ORDRE
QUE UNA DECORATIVA

40. ORDRE // CAOS
CONSELLS
1. FORMA DE LA LLETRA
La pròpia lletra pot despen-
dre una sensació d’ordre o de
caos segons la tipologia, una
tipografia de pal sec geomètri-
ca sempre representarà més
ordre que una decorativa.

41. ORDRE // CAOS
CONSELLS
2. RESPECTAR O NO
LA RETÍCULA
Sempre que es segueixi míni-
mament la retícula establerta
donarà una sensació d’ordre,
per molt personal que aquesta
retícula sigui. En canvi si els
elements estan disposats de
forma aleatòria tot serà més
caòtic.

42. ORDRE // CAOS
CONSELLS
3. UNIFORMITAT/
HETEROGENEÏTAT
Sempre que s’aconsegueixi
una uniformitat compositiva
donarà sensació d’ordre, per
contra el caos apareixerà si hi
ha excessiva heterogeneïtat.

43. ORDRE // CAOS
CONSELLS
4. JERARQUÍA
Una jerarquia tipogràfica
permet ordenar l’ordre de
visualització dels elements
generant el propi ordre com
per exemple per tamany.

44. ORDRE // CAOS
CONSELLS
5. LETTERING + IL·LUSTRACIÓ
Una bona combinació de
lettering amb il·lustració pot
portar a un caos visual molt
potent.