8 làmines per crear un àlbum.

1. TREBALL PREPARATORI
DE LA PROVA
EXTRAORDINÀRIA
Educació visual i plàstica

2. PRESENTACIÓ DEL TREBALL PREPARATORI PER RECUPERAR EVP
Presentació de les 8 làmines en un Àlbum.
Cal cuidar la presentació.
Totes les làmines hauran de realitzar-se en làmines de dibuix DINA-4 amb
marge.
La portada podrà ser una cartolina o una mateixa làmina.
Aquest àlbum es presenta amb un fastener
I una portada a on hi consti:
El nom de l'assignatura i el curs : Per exemple" Educació Visual i Plàstica"
2n d'ESO
I el vostre Nom i Cognoms.
.
L'Àlbum es lliurarà el dia de la Prova Extraordinària

3. El punt
Capacitat expressiva:
– Com a creador de línies
– Com a element
compositiu. (Concentració
i dispersió).
– Com a focus d’atenció o
d’indicació.
– Com a element per crear
un efecte de profunditat.
El punt és l’element de
l’expressió plàstica més
simple i petit. La primera
finalitat del punt és indicar
una posició.
Encara que el punt es
considera rodó, es pot
representar amb diferents
formes segons la funció que
tingui; per exemple,els
punts gramaticals són
quadrats i molt petits per
no distreure l’atenció.
Tanmateix, el punt gràfic
emprat plàsticament pot
tenir la superfície i els
contorns irregulars.

4. làmina 1
Elabora una composició lliure basant-te en punts de diferents formes i colors en la qual s´aprecie la sensació visual de
profunditat.
Recorda que com més grans siguen els punts, més pròxims pareixen.

5. El punt dóna color: el puntillisme
Observa la següent obra puntillista. Fixa’t
que l’artista va pintar punts més foscos
per crear zones d’ombra i punts més clars
per representar les zones il·luminades.
Georges Seurat, detall de La Parade (1889).
El puntillisme és una tècnica
pictòrica que es va utilitzar per primer
cop cap al final del segle XIX. Els
artistes puntillistes feien servir
minúsculs punts de colors com a
element fonamental en la composició de
l’obra. Quan s’observa una obra
puntillista a certa distància, els punts de
colors es barregen òpticament
composant una imatge definida.

6. Elabora una imatge
utilitzant la tècnica del
puntillisme.
MATERIALS: retoladors,
làmina de dibuix DIN A4
• PUNTILLISME
làmina 2

7. làmina 2

8. CARACTERÍSTIQUES
ESTRUCTURALS:
Forma, gruix, color i
textura.
• LA LÍNIA
Es defineix en l’expressió plàstica com un
punt en moviment.
Té posició i direcció en l’espai; i una de les
funcions de la línia és delimitar el
contorn de les formes.
• Com a element compositiu: horitzontals,
verticals, inclinades.
• Com a element gràfic: per crear
sensació de volum i transmetre
emocions.
CLASSIFICACIÓ:
•LÍNIES SIMPLES: són les línies rectes
o les corbes. Formades per un sol
traç, es perceben directament amb
una sola mirada.
•LÍNIES COMPOSTES: Es tracta de les
línies trencades, ondulades o mixtes
( les que combinen trencades i
ondulades). Formades per
fragments de dues o més línies
corves o ondulades, no es perceben
amb una sola mirada, ja que la vista
s’ha de desplaçar en una o més
direccions per tal d’apreciar-les.
•CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LÍNIA:
La línia delimita el contorn dels objectes i poseeix una gran capacitat expressiv
Segons sigui la direcció, el gruix o l’estructura, el valor expressiu i comunicatiu
de la línia variarà.

9. Crea sensació de profunditat amb línies:
Fes una composició lliure amb línies trencades, ondulades o mixtes que
produeixi sensació de profunditat.
Pots començar per traçar línies suaus i mig difuminades i de colors freds per tal de que sembli que
són al fons de la làmina i així mica en mica anar marcant més fort les línies per tal de que es vegin
cada cop més properes.
Finalment, les línies del davant hauran de ser molt més gruixudes amb textura o sense i els colors
hauran de ser més càlids .
MATERIALS: llapis de colors, regle, làmina de dibuix DIN A4
làmina 3

10. Possibilitats expressives de la línia Làmina 4
Dibuixa diferents tipus de línies. Modula les línies canviant-ne el
gruix o l’amplada. Procura deixar pocs espais en blanc.
LÍNIES PARAL·LELES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES ENCREUADES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES CONVERGENTS
O EN DISPOSICIÓ RADIAL

11. La línia en la història de l’art
La línia ha estat aplicada en l’art per crear
ombres, volum i espai. Ara veiem tres obres
d’artistes de diferents èpoques i estils que
han utilitzat la línia com a element de
representació.
Analitza les imatges i explica si han emprat
la línia per crear ombra, volum o espai.
Fernando Botero, Dona i lloro, 1973. Juan Gris, L’escocesa, 1910. Leonardo da Vinci, Autoretrat, c. 1513.
La línia ha estat aplicada per crear…
volum espai ombra

12. La línia com a valor expressiu
• Tota línia té una direcció i
una tensió que exerceix
sobre ella una força que li
dóna vigor i fermesa.
• La línia en ocasions es
torna subtil i delicada,
creant línies suaus que
generen moviment
• Les diferents posicions
que poden adoptar les
línies en el pla creen
diferents sensacions en
l’espectador.
Així, les línies verticals donen sensació
d’equilibri. La línia vertical és activa i tendeix
cap a l’elevació més que cap a la caiguda.
La línia horitzontal és el repós absolut, la
màxima estabilitat. Determina en l’espectador
la sensació de calma, repós, serenitat,
tranquilitat, placidesa, etc.
És per tant una línia estàtica.
La línia oblíqua tendeix a la caiguda i és
inestable. A causa de la seva inestabilitat
determina dinamisme i acció. És una línia
activa, genera moviment i en ocasions és
agressiva i violenta.
Les línies que convergeixen en un punt
tendeixen a expandir-se i generen sensació de
profunditat

13. El pla
Superfície de dues dimensions, alçària i amplària,
que té posició i direcció en l’espai. Teòricament,
el pla és infinit, però per poder descriure’l
visualment se li posen límits i això dóna lloc a les
formes planes.
Hi ha diveres maneres de delimitar un pla:
Pla delimitat per una línia de contorn
Pla delimitat per la textura de la seva superfície
Per definir aquest pla, s’ha emprat una tinta plana
de diferent color que el fons.

14. Classificació de les formes
planes:
• FORMES PLANES
GEOMÈTRIQUES
• Obeeixen a lleis
matemàtiques, i és per aquest
motiu que arriben a donar gran
sensació d’ordre i d’estabilitat.
Hi ha tres formes geomètriques
bàsiques: quadrat, cercle i
triangle equilàter.
• FORMES PLANES
ORGÀNIQUES
• Obeeixen a lleis naturals i
poden adoptar infinites
aparences. La sensació visual
que produeixen és de més
dinamisme que la de les
formes geomètriques.

15. Capacitat expressiva del pla
• Com a receptor dels altres elements plàstics.
• Com a element compositiu.
• Com a element estructurador de formes
volumétriques.
El pla és l’element plàstic que rep l’acció de tots els altres, perquè es
pot treballar sobre d’aquest espai amb punts, línies, colors i textures.
Per això reuneix un gran poder d’espressió.
El pla és el més indicat per transmetre sensacions de volum,
clarobscur, profunditat, etc. Aquestes qualitats el converteixen en part
fonamental per l’elaboració d’obres artístiques en qualsevo`l dels
seus mitjans d’expressió.

16. El pla i la sensació d’espai
tridimensional.
• DIFERÈNCIA DE MIDA
• DIFERÈNCIA DE COLOR
• DIFERÈNCIA DE TEXTURA
• SUPERPOSICIÓ
• CURVATURA O PLEC
• OMBREJAT

17.
L’estergit
L’estergit és una tècnica
que consisteix a acolorir
es quitxant sobre un suport,
ja sigui tela, fusta, llautó,
parets, etc. S’han de fer servir
plantilles de formes lliures o
geomètriques per tapar les
zones que no es volen pintar.
Habitualment es fa servir un
raspall de dents, una esponja
o un esprai per empolvorar
la pintura.
Utilitzant la tècnica de l’estergit, crea una
original composició.
En una cartolina, dibuixa
vàries figures que formin part d’un mateix tema
o conjunt, com per exemple l’oceà, i retalla-les.
Després, reparteix-les sobre una làmina de dibuix
que ha de servir de base per a la teva creació.
Amb un raspall de dents amarat de pintura,
esquitxa les figures movent els filaments per
sobre. Deixa assecar la pintura i retira les figures
per obtenir la teva creació.
Materials:
Làmina DIN A4
Tèmperes, raspall de dents, esponja
o similar, tisores, cutter…
làmina 5

18. Una forma plana pot engendrar per descomposició rítmica, composicions altament interessants. Per això només cal tallar una
forma plana elemental (quadrat, rectàngle, cercle...) i separar una mica las parts resultants. Es necessari que aquesta
separació es fagi amb el criteri d’ “expansió” es a dir, les formes resultants no poden variar de lloc ni canviar-se per altres.
Materials:
Làmina DIN A4
Cartolina negra o
de color, tisores,
pegament, llapis.
làmina 6

20. LA TEXTURA: és una qualitat de les
superfícies deguda a l’estructura material de
l’objecte i que produeix diferents sensacions
visuals i tàctils.
ES DEFINEIX COM ‘ASPPECTE VISUAL O LA
SENSACIÓ TÀCTIL DE LES SUPERFÍCIES.

21. SEGONS L’ORIGEN ES CLASSIFIQUEN EN:
TEXTURES NATURALS: les que es troben a la natura.
TEXTURES ARTIFICIALS: les elaborades per mitjans manuals.

22. Les textures tàctils, són les que es poden percebre per mitjà del tacte.
Les textures gràfiques o visuals: són les que només es perceben amb la vista.

23. Frottage
textures visuals

24. Crea una composició lliure amb textures tàctils. Reuneix diversos
materials de distinta forma , textura o color i crea una composició.
MATERIALS: làmines
de dibuix DIN A4,
pegament, tisores…
làmina 7

25. làmina 8