2. Origen històric: 1874 (exposició de diversos pintors impressionistes a la casa del fotògraf Nadar). Monet: Impressió, sortida del sol . Aquesta paraula va ser recollida burlescament pel crític Louis Leroy.
3. Els impressionistes apareixen com a grup a l'Estudi Gleyre l'any 1862. Entre 1866-70 el lloc comú de reunió és el Café Guerbois. Tenen un marxant comú: Durand Ruel.
4. 1874-79:l'Impressionisme fracasa a nivell de vendes. En les exposicions de 1887 i 1890: ja són totalment admesos. Dècada 1890-1900: èxit comercial. El caràcter fonamental de l'Impressionisme és el moviement que intenta captar lo visible. Intenta captar l'atmosfera que envoltava els objectes, la llum i el moviment.
5. CARACTERÍSTIQUES: - Treball a l'aire lliure. - Predomini del color davant del dibuix. - Abandonaren alguns principis tradicionals de la pintura com el dibuix, el clarobscur i els contrastos violents. - Eliminen de les seues paletes els negres, grisos i marrons, per abocar-se als blaus, verds, grocs, taronges, vermells i violetes. - L'impressionisme tracta de fixar les impressions momentànies de la naturalesa. La llum canvia fàcilment. - Temàtica: * Vida urbana: carrers de París, l'òpera, músics i ballarines, circ, bordells. * Pleinairisme: escenes a l'aire lliure, escenes d'oci.
6. - Aprofiten les teories del color de Rood Helnhotz i Chevreul: la teoria dels colors complementaris. L'associació de dos colors primaris dóna com a resultat el complementari del tercer. Però la fusió no es fa en el pinzell sinó a la retina de l'espectador. - Plasmació de la llum: els objectes només es veuen en la mesura que la llum incideix. - Aparences successives: pinten el mateix tema repetidament, amb l'únic canvi dels matisos d'il.luminació cromàtica, d'intensitat solar o d'espessor de la boira. El quadre és un efecte de llum.
7. Versions de la Catedral de Rouen en successives hores del dia i en diferents circumstàncies atmosfèriques (Monet)
8. - Coloració de les ombres: les ombres deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb les tonalitats complementàries (llums grogues/ombres violades); consegüentment, desapareixen els contrastos de clarobscur, i el dibuix s'extingeix o queda reduït a traços lleugers dissolts entre el color. - Pinzellada solta per aconseguir una traducció més fidel de les vibracions de l'atmosfera. Taques pastoses i gruixudes.
9. ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES - De l'Escola de Venècia i de Velázquez: la captació de la llum que es projecta sobre l'objecte o la figura humana. - Dels paisatgistes anglesos: Constable i Turner. - Seguiren i aprofundiren en el camí obert per l'Escola de Barbizon
10. - Fotografia: els va revelar angles inèdits i grans plans, i la descomposició del moviment tant de l'home com d'animal. Els va permetre perfeccionar-se en la captació de primers plans, en la projecció de profunditats i en la desarticulació tant de l'espai com de la perspectiva. Impressionisme i Fotografia comparteixen el concepte equivalent d'instantaneitat, com a idea de captar un moment determinat, un instants, ja siga de llum, temps o acció. - Avanços en la fabricació dels colors amb tècniques industrials. Qualitat i varietat cromàtica. Major varietat de pinzells i teles. - Estampa japonesa: les seues composicions descentrades, l'esquematització de les formes, la síntesi i la finura de color sorprenen a tots els impressionistes.
12. C LAUDE M ONET (1840-1926) És el pintor més poètic i té una producció ingent, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. Va fer d'Argenteuil el seu centre de treball. Característiques: - Juga amb el tema de la llum i les seues repercussions. - Pinta principalment paisatges reduint els tons, divisió tonal, no arriba als detalls, pinzellada molt clara, simples aplicacions de colors. - Teòric: s'adona que tot està en funció de la llum. Relaciona llum-color. - Plasma la densitat de l'aire en cada moment. - Colors clars.
13. A la seua obra podem distingir tres etapes: 1a. Estudi de l'aigua per a observar com la llum es reflexa: * El Pont d'Argenteuil * El Sena prop d'Argenteuil 2a. Reflex de la llum en l'aire: * Estació de Sant Llàtzer * Dona amb ombrel·la * La Senyal 3a. Sèries de quadres on sempre està el mateix objecte però canvia la llum i el moment atmosfèric: * Estació de Sant Llàtzer * Sèrie de la Catedral de Rouen * Sèrie del Parlament * Les Nimfées.
23. P IERRE- A UGUST R ENOIR (1841-1919) - És al mateix temps un revolucionari i un artista amb un fort pes de la tradició: Ticià i Rubens. - Amb tonalitats intenses reflecteis les vibracions de la llum ondulant entre les fulles. - Omple tota la tela de flamerades de color (es va formar com decorador a Llemotges). - Mai va renunciar a introduir figures a les seues composicions. Les seus pintures assoliren una perfecta síntesi entre figura i paisatge. - Transmet l'alegria de l'ambient de París mitjançant la representació d'escenes de la vida moderna. - Gran habilitat com a retratista. - Predilecció pels temes de nus femenins on observa les transformacions produides per la llum.
29. E DGAR D EGAS (1834-1917) - Estudiós de Rafael a Itàlia i seguidor d'Ingres a França. A la seua pintura és molt important la figura femenina. - Treballa la llum, però la llum artificial. - Utilitza prou el dibuix. - Preocupació per l'espai. - Sensibilitat pel moviment: ballarines, curses de cavalls. - Perspectiva aeria, angle japonès influït pels gravats japonesos. - Aspectes més innovadors: * la llum d'interiors * la figura femenina * la relació forma-llum en un espai interior - Temàtica: * Ballarines * Crítica social en ambient de bars. * Vida quotidiana de París * Teatre * Curses de cavalls
