FEINA D'ESTIU PELS ALUMNES DE SEGON I TERCER PER TAL DE RECUPERAR LA MATÈRIA AL SETEMBRE.

1. TREBALL PREPARATORI DE
LA PROVA
EXTRAORDINÀRIA
Educació visual i plàstica

2. PRESENTACIÓ DEL TREBALL PREPARATORI PER RECUPERAR EVP
Presentació de les 16 làmines en un Àlbum.
Cal cuidar la presentació.
Totes les làmines hauran de realitzar-se en làmines de dibuix DINA-4 amb
marge.
La portada podrà ser una cartolina o una mateixa làmina.
Aquest àlbum es presenta amb un fastener
I una portada a on hi consti:
El nom de l'assignatura i el curs : Per exemple" Educació Visual i Plàstica"
2n d'ESO
I el vostre Nom i Cognoms.
.
L'Àlbum es lliurarà el dia de la Prova Extraordinària

3. El punt
Capacitat expressiva:
– Com a creador de línies
– Com a element compositiu.
(Concentració i dispersió).
– Com a focus d’atenció o
d’indicació.
– Com a element per crear un
efecte de profunditat.
El punt és l’element de
l’expressió plàstica més
simple i petit. La primera
finalitat del punt és indicar
una posició.
Encara que el punt es
considera rodó, es pot
representar amb diferents
formes segons la funció que
tingui; per exemple,els punts
gramaticals són quadrats i
molt petits per no distreure
l’atenció. Tanmateix, el punt
gràfic emprat plàsticament
pot tenir la superfície i els
contorns irregulars.

4. làmina 1
Elabora una composició lliure basant-te en punts de diferents formes i colors en la qual s´aprecie la sensació visual de
profunditat.
Recorda que com més grans siguen els punts, més pròxims pareixen.

5. El punt dóna color: el puntillisme
Observa la següent obra puntillista. Fixa’t
que l’artista va pintar punts més foscos
per crear zones d’ombra i punts més clars
per representar les zones il·luminades.
Georges Seurat, detall de La Parade (1889).
El puntillisme és una tècnica
pictòrica que es va utilitzar per primer
cop cap al final del segle XIX. Els
artistes puntillistes feien servir
minúsculs punts de colors com a
element fonamental en la composició
de l’obra. Quan s’observa una obra
puntillista a certa distància, els punts
de colors es barregen òpticament
composant una imatge definida.

6. Elabora una imatge utilitzant
la tècnica del puntillisme.
MATERIALS: retoladors,
làmina de dibuix DIN A4
• PUNTILLISME
làmina 2

7. làmina 2

8. El punt com a element compositiu
El punt aïllat és un element visual estàtic. Només quan marquem un punt sobre un
pla o el situem en un espai determinat, es creen tensions visuals que suggereixen
direcció i moviment.
Un punt situat en el centre d’un pla
atrau la nostra atenció i deixem de
percebre l’espai que ll’envolta.
Aquesta posició produeix una
sensació visual d’ordre i equilibri
Si desplacem el punt fora del
centre, apareix un gran espai
buit, de manera que es produeix
una sensació visual de tensió i
moviment cap a l’extrem del pla
on se situa el punt.

9. làmina 3

10. CARACTERÍSTIQUES
ESTRUCTURALS:
Forma, gruix, color i
textura.
• LA LÍNIA
Es defineix en l’expressió plàstica com un punt
en moviment.
Té posició i direcció en l’espai; i una de les
funcions de la línia és delimitar el contorn
de les formes.
• Com a element compositiu: horitzontals,
verticals, inclinades.
• Com a element gràfic: per crear sensació de
volum i transmetre emocions.
CLASSIFICACIÓ:
•LÍNIES SIMPLES: són les línies rectes o
les corbes. Formades per un sol traç,
es perceben directament amb una sola
mirada.
•LÍNIES COMPOSTES: Es tracta de les
línies trencades, ondulades o mixtes
( les que combinen trencades i
ondulades). Formades per fragments
de dues o més línies corves o
ondulades, no es perceben amb una
sola mirada, ja que la vista s’ha de
desplaçar en una o més direccions per
tal d’apreciar-les.
•CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LÍNIA:
La línia delimita el contorn dels objectes i poseeix una gran capacitat
expressiva. Segons sigui la direcció, el gruix o l’estructura, el valor expressiu i
comunicatiu de la línia variarà.

11. Crea sensació de profunditat amb línies:
Fes una composició lliure amb línies trencades, ondulades o mixtes que
produeixi sensació de profunditat.
Pots començar per traçar línies suaus i mig difuminades i de colors freds per tal de que sembli
que són al fons de la làmina i així mica en mica anar marcant més fort les línies per tal de que es
vegin cada cop més properes.
Finalment, les línies del davant hauran de ser molt més gruixudes amb textura o sense i els
colors hauran de ser més càlids .
MATERIALS: llapis de colors, regle, làmina de dibuix DIN A4
làmina 4

12. Possibilitats expressives de la línia làmina 5
Dibuixa diferents tipus de línies. Modula les línies canviant-ne el
gruix o l’amplada. Procura deixar pocs espais en blanc.
LÍNIES PARAL·LELES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES ENCREUADES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES CONVERGENTS
O EN DISPOSICIÓ RADIAL

13. làmina 6

14. La línia en la història de l’art
La línia ha estat aplicada en l’art per crear
ombres, volum i espai. Ara veiem tres
obres d’artistes de diferents èpoques i
estils que han utilitzat la línia com a
element de representació.
Analitza les imatges i explica si han emprat
la línia per crear ombra, volum o espai.
Fernando Botero, Dona i lloro, 1973. Juan Gris, L’escocesa, 1910. Leonardo da Vinci, Autoretrat, c. 1513.
La línia ha estat aplicada per crear…
volum espai ombra

15. La línia com a valor expressiu
• Tota línia té una direcció i
una tensió que exerceix
sobre ella una força que li
dóna vigor i fermesa.
• La línia en ocasions es torna
subtil i delicada, creant
línies suaus que generen
moviment
• Les diferents posicions que
poden adoptar les línies en
el pla creen diferents
sensacions en l’espectador.
Així, les línies verticals donen sensació
d’equilibri. La línia vertical és activa i tendeix
cap a l’elevació més que cap a la caiguda.
La línia horitzontal és el repós absolut, la
màxima estabilitat. Determina en l’espectador
la sensació de calma, repós, serenitat,
tranquilitat, placidesa, etc.
És per tant una línia estàtica.
La línia oblíqua tendeix a la caiguda i és
inestable. A causa de la seva inestabilitat
determina dinamisme i acció. És una línia
activa, genera moviment i en ocasions és
agressiva i violenta.
Les línies que convergeixen en un punt
tendeixen a expandir-se i generen sensació
de profunditat

16. El pla
Superfície de dues dimensions, alçària i amplària, que
té posició i direcció en l’espai. Teòricament, el pla és
infinit, però per poder descriure’l visualment se li posen
límits i això dóna lloc a les formes planes.
Hi ha diveres maneres de delimitar un pla:
Pla delimitat per una línia de contorn
Pla delimitat per la textura de la seva superfície
Per definir aquest pla, s’ha emprat una tinta plana
de diferent color que el fons.

17. Classificació de les formes planes:
• FORMES PLANES
GEOMÈTRIQUES
• Obeeixen a lleis matemàtiques, i
és per aquest motiu que arriben a
donar gran sensació d’ordre i
d’estabilitat. Hi ha tres formes
geomètriques bàsiques: quadrat,
cercle i triangle equilàter.
• FORMES PLANES
ORGÀNIQUES
• Obeeixen a lleis naturals i poden
adoptar infinites aparences. La
sensació visual que produeixen és
de més dinamisme que la de les
formes geomètriques.

18. Capacitat expressiva del pla
• Com a receptor dels altres elements plàstics.
• Com a element compositiu.
• Com a element estructurador de formes
volumétriques.
El pla és l’element plàstic que rep l’acció de tots els altres, perquè es
pot treballar sobre d’aquest espai amb punts, línies, colors i textures.
Per això reuneix un gran poder d’espressió.
El pla és el més indicat per transmetre sensacions de volum,
clarobscur, profunditat, etc. Aquestes qualitats el converteixen en
part fonamental per l’elaboració d’obres artístiques en qualsevo`l
dels seus mitjans d’expressió.

19. El pla i la sensació d’espai
tridimensional.
• DIFERÈNCIA DE MIDA
• DIFERÈNCIA DE COLOR
• DIFERÈNCIA DE TEXTURA
• SUPERPOSICIÓ
• CURVATURA O PLEC
• OMBREJAT

20. L’estergit
L’estergit és una tècnica
que consisteix a acolorir
es quitxant sobre un suport,
ja sigui tela, fusta, llautó,
parets, etc. S’han de fer servir
plantilles de formes lliures o
geomètriques per tapar les
zones que no es volen pintar.
Habitualment es fa servir un
raspall de dents, una esponja
o un esprai per empolvorar
la pintura.
Utilitzant la tècnica de l’estergit, crea una
original composició.
En una cartolina, dibuixa
vàries figures que formin part d’un mateix tema
o conjunt, com per exemple l’oceà, i retalla-les.
Després, reparteix-les sobre una làmina de dibuix
que ha de servir de base per a la teva creació.
Amb un raspall de dents amarat de pintura,
esquitxa les figures movent els filaments per
sobre. Deixa assecar la pintura i retira les figures
per obtenir la teva creació.
Materials:
Làmina DIN A4
Tèmperes, raspall de dents, esponja
o similar, tisores, cutter…
làmina 7

21. Possibilitats expressives del pla:
la llei de compensació de masses
Realitza una composició amb plans de colors,
ordenant-los segons la llei de compensació de
masses.
Dibuixa plans orgànics i geomètrics amb diferents
formes en cartolines, retalla’ls i pinta’ls amb ceres.
Tingues en compte que la mida més petita no ha de
tenir menys d’1 cm i la més gran no ha de tenir més de
5 cm. Prepara un fons de colors senzills per
enganxarhi
a sobre els plans i les figures que has dibuixat.
A La Place de l’Europe
a París, de Gustave
Caillebote, l’espai s’ha
estructurat segons la
llei de compensació
de masses. En aquest
exemple, el pes de l’obra
es troba a la dreta.
Gustave Caillebote, La Place de l’Europe a París, 1877.
làmina 8

22. Possibilitats expressives del pla: la llei de la
balança
Realitza una composició abstracta amb plans
geomètrics i orgànics i pinta’ls amb
ceres. Retalla i enganxa els plans en la part posterior
d’aquesta làmina, col·locantlos
segons la llei de la balança.
làmina 9

23. LÀMINA
Aconsegueix sensació de profunditat amb formes planes: làmina 10
Divideix en dues parts la làmina i crea una composició amb formes planes on hi hagi sensació
de profunditat. En una costat les formes planes poden ser orgàniques o geomètriques i a l’’altra
banda
cal que les formes siguin tridimensionals.
MATERIALS: llapis de colors, làmines de dibuix DIN A4, regle, compàs…
Per crear formes que donin sensació de profunditat a partir de formes planes, pots seguir
aquest procediment:
1.Dibuixa formes planes amb llapis de colors utilitzant la diferència de grandària i la
superposició.
2. Difumina o suavitza els perfils de les formes que estiguin més lluny.
Per al fons utilitza colors suaus.

24. Una forma plana pot engendrar per descomposició rítmica, composicions altament interessants. Per això només cal tallar una
forma plana elemental (quadrat, rectàngle, cercle...) i separar una mica las parts resultants. Es necessari que aquesta
separació es fagi amb el criteri d’ “expansió” es a dir, les formes resultants no poden variar de lloc ni canviar-se per altres.
Materials:
Làmina DIN A4
Cartolina negra
o de color,
tisores,
pegament, llapis.
làmina 11

26. LA TEXTURA: és una qualitat de les superfícies
deguda a l’estructura material de l’objecte i que
produeix diferents sensacions visuals i tàctils.
ES DEFINEIX COM ‘ASPPECTE VISUAL O LA
SENSACIÓ TÀCTIL DE LES SUPERFÍCIES.

27. SEGONS L’ORIGEN ES CLASSIFIQUEN EN:
TEXTURES NATURALS: les que es troben a la natura.
TEXTURES ARTIFICIALS: les elaborades per mitjans manuals.

28. Les textures tàctils, són les que es poden percebre per mitjà del tacte.
Les textures gràfiques o visuals: són les que només es perceben amb la vista.

29. Frottage
textures visuals

30. Crea una composició lliure amb textures tàctils. Reuneix diversos
materials de distinta forma , textura o color i crea una composició.
MATERIALS:
làmines de dibuix
DIN A4, pegament,
tisores…
làmina 12

31. làmina 13

32. Crea una composició lliure amb
textures gràfiques o visuals.
Fes un disseny amb diverses formes
planes, textura algunes formes
mitjançant la tècnica del frottage
emprant teles, fustes i fins i tot trames
de la paret.
làmina 14

33. Textures perforades
Aquesta proposta consisteix a fer textures diferents
en una làmina de dibuix per mitjà d’incisions i
perforacions amb diversos instruments.
• Selecciona làmines de dibuix diferents, de
diverses mides i colors.
•Col·loca-les sobre un drap plegat.
• Fes diversos tipus de perforacions amb
objectes que punxin: agulles, escuradents,
talladors de trames, bisturís, tisores, etc.,
per obtenir superfícies homogènies amb
diferents textures.
làmina 15

34. Fes la teva pròpia textura visual
Fent servir papers de diferents colors i estampats que
trobis en revistes, o fi ns i tot paper de regal,crea la
teva pròpia habitació. Utilitza la teva imaginació per
crear el sostre, les catifes, les parets, els mobles, les
làmpades, etc. Observa
atentament l’exemple que et mostrem tot seguit per
veure el recursos que s’han utilitzat per crear
la composició.
làmina 16