2. Què és la composició?
És la ordenació dels elements de la imatge tenint en conte les
relacions que s'estableixen entre ells i amb el quadre (el fons).
L'ordre és la disposició dels elements de manera que cada un
estigui situat al joc que li correspón en funció de la jerarquia.
Quan els elements están equilibrats segons les lleis compositives
es diu que hem aconseguit una unitat armònica.
3.
4. EQUILIBRI ESTÀTIC: quan es disposen els pesos visuals en una
situació de simetria.
EQUILIBRI DINÀMIC: quan, tot i el dinamisme dels elements o
l'assimetria, les diferents formes en moviment es compensen
mutuament.
EQUILIBRI: és el nostre estat natural i, per això mateix, no el
percebem quan hi és, però si desapareix automàticament tenim
una sensació de molèstia i distorsió.
5. FACTORS QUE INTERVENEN EN L'EQUILIBRI COMPOSITIU
1.PES VISUAL:
Els colors foscos pesen més que els clars
Una forma o grup de formes pesen més si són de major tamany
La mateixa forma pesa més si esta ubicada a la part superior dreta del format
2. POSICIÓ:
Sempre que la zona de màxima atenció es desplaçada del centre geomètric
s'obté major dinamisme. En general a la dreta de l'espai les figures tenen més
pes visual.
6. 3. TAMANY:
A major tamany més pes visual.
Les figures humanes més petites són enteses com més allunyades.
7.
8. 4. COLOR, FORMA I TEXTURA
Els tons freds pesen més que els càlids però en ésser els càlids més cridaners
compensen el menor pes amb una major PROXIMITAT.
Les formes geomètriques pesen més però també s'allunyen. Les irregulars
incrementen el pes visual apropant-se a l'espectador.
Un acabat texturat pesa menys que un homogeni, però s'aproxima més a
l'espectador.
ADOLF GOTTLIEB
9. ALTRES FACTORS A TENIR EN COMPTE A L'HORA DE COMPOSAR:
DIRECCIÓ VISUAL: És la manera d'ordenar els elements compositius produïnt
moviment i dinamisme. Les línies horitzontals suggereixen estabilitat i repós ;les oblíqües
suggereixen dinamisme. Existeixen dos tipus de direccions: COMPOSITIVES i de
LECTURA.
a) Compositives. Poden ser
de dos tipus, representades
(per vectors gràfics de
direcció a partir de la
col·locació dels elements) o
induides (per la mirada dels
personatges que apareixen a
la obra).
b) de Lectura. Des de la zona
de màxima atenció (punt de
partida de la observació)
s'anirà recorrent la obra en
funció de la jerarquia
establerta.
10. MOVIMENT:
En sentit horitzontal (estabilitat, tranquilitat)
En sentit vertical (equilibri, ordre, espiritualitat)
Línia oblíqua (dinamisme, tensió, desordre)
Moviment ondulat, sinuós (suggereix continuitat,plenitud, totalitat)
Moviment quebrat regular és menys dinàmic que el quebrat irregular.
Concèntric (concentració, reunió de pensaments)
11. RITME: és una successió regular i armònica de formes visuals, i
representa un element actiu i dinàmic.
Ritme uniforme (la mateixa forma repetida de manera regular). Si
l'espai entre les formes és ample el ritme és lent, si disminueix
s'accelera..
Ritme altern (combinació de diverses formes). És un ritme més viu i
dinàmic. Dues formes ritme binari, tres formes ritme ternari, etc.
Ritmes creixents o decreixents: per variacions de tamany, gruix,
alçades o colors. Es poden combinar (OSCILACIÓ ONDULADA).
També es pot produir variant la distància interespaial de forma
progressiva.
Ritme Modular: un mòdul és una forma lliure o geomètrica que es pot
repetir respecte a criteris d'acoplament establerts per a obtenir
composicions rítmiques dividint l'espai en parts iguals i compostes
(XARXA MODULAR)
Ritme radial i concèntric: crea un efecte d'expansió en sorgir els
elements d'un punt central que s'obre cap a l'exterior com si fossin
radis.
12.
13.
14. SIMETRIA: és el sistema d'ordenació espaial que es fonamenta en la concentració
regular de formes iguals o semblants en torn a un punt, línia o pla.
TIPUS DE SIMETRIA:
1. Simetria RADIAL o CENTRAL. Les formes són simètriques respecte d'un punt
(centre de simetria). Hi ha, llavors, múltiples eixos de simetria.
15. 2. SIMETRIA AXIAL: respecte d'un eix (quan aquest és la mediatriu del segment que uneix
els punts que es corresponen generant un efecte de reflexió). Aquest eix pot esser
vertical, horitzontal o oblic. Al llarg de la història el més utilitzat ha estat el vertical en ser el
més senzill per a percebre i entendre el concepte d'equilibri i ordre.
16. El rey jugando con la reina,
escultura de Max Ernst
LA LLEI DE LA BALANÇA és un bon exemple de simetria axial. A la zona
central (eix de simetria) se sitúa sempre la zona de màxima atenció. Si les
formes situades als extrems són iguals la jerarquia és senzilla, regular,
convencional i monòtona. Per aconseguir varietat i dinamisme es pot situar a
un extrem una forma més grossa i a l'altre dues o més formes de pes visual
menor però que en grup compensen la grossa.
Pantocrato
17. En les arts visuals com la pintura, fotografia i disseny, la regla dels terços és una
forma de composició per ordenar objectes dins de la imatge. Aquesta regla
divideix una imatge en nou parts iguals, utilitzant dues línies imaginàries
paral·leles i equiespaciadas de forma horitzontal i dues més de les mateixes
característiques de forma vertical, i recomana utilitzar els punts d'intersecció
d'aquestes línies per distribuir els objectes de l'escena. La regla dels terços s'usa
amb freqüència en tot tipus d'escenes com a retrats, paisatges o bodegons.
18. Els pintors solen utilitzar els quatre punts d'intersecció per situar en ells el centre
d'atenció de la composició i així crear una imatge estèticament agradable i equilibrada.
Normalment el punt d'atenció o el subjecte principal es col·loca en qualsevol dels quatre
punts i si existís un segon punt d'atenció, aquest se situaria al costat oposat
diagonalment, és a dir, el punt oposat.