SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
Colosseu
Es tracta d’una obra arquitectònica romana de tipus lúdic, concretament
un amfiteatre d’estil romà imperial. Va ser construÏda per un autor
desconegut entre els anys 72 i 80 d.C, en l’època de l’alt imperi, tot i que
es va començar a construïr durant el regnat de l’emperador Vespasià i
es va inaugurar al regat de l’emperador Tito. En aquesta època
l’emperador controlava tots els poders (civil, militar i religiós); l’imperi
estava dividit en províncies; la religió era politeista; la societat es dividia
en estaments; destacava la romanització; i era una època de de
prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. El Colosseu està
situat al fòrum de Roma i avui en dia és una rotona.
S’aprecien elements sustentants com pilars fets de marbre i elements
sustentats com arcs de descàrrega, que condueixen el pes cap els
pilars.Conta amb una cavea pensada per sostenir el pes de 50.000
persones, per aquest motiu la base de construcció de l’edifici és tan
forta.
A la façana hi ha quatre pisos, dels quals tres tenen arcs de mig punt,
mentres que l’últim té un mur amb petites obertures. A cadascun dels
arcs hi ha una decoració de columnes als costats, al primer pis són
d’ordre toscà, al segon jònic i al tercer corinti. En canvi al quart pis el
que hi ha són pilars adosat al mur (pilastres) amb capitell corinti, a més
la seva funció és principalment decorativa. A l’àtic hi ha 240 pals de
fusta que subjectaven el “vellarum” (tendal) que protegia als
espectadors del sol i la pluja. Sobre les columnes dels pisos inferiors hi
ha entaulaments que separen els diferents pisos. Pels arcs del primer
pis s’accedeix a l’edifici, en canvi el segon i el tercer pis tenen arcs cegs
i amb escultures decoratives de marbre. Avui en dia el marbre només
apareix a una part de l’edificació.
Pel que fa la planta, és de forma el.líptica. L’interior de l’edifici era un
conjunt de passadissos circulars amb escales que donaven accés al
“vomitoris” (passadís que accedeix a l’arena), i està format per arcs de
mig punt i voltes de canó que repartien el pes dels arcs externs. Es
podem distingir quatre parts: la cavea o graderia; el vomitori, un
passadís que conecta amb l’arena; l’hipogeu, dos nivells subterranis
composats per gàvies per animals i espai pels gladiadors, els carros i
l’infermeria; i l’arena, on es duien a terme els espectàcles.
La funció de l’edificació és lúdica, ja que entretenia el públic amb lluites
o representacions navals (naumàquies), també és un edifici públic. A la
cavea es diferenciaven les classes socials, baix i més a prop de
l’espectacle seien els de classe alta i amb poder, en canvi, dalt seia el
poble pla. També té una funció propagandística i política. No té un
significat propi perquè és funcional.
Com a influències anteriors hi ha els teatres grecs. I com a influenciats
posteriorment tenim l’estètica dels edificis del renaixement, que es
decoren amb pilastres i superposen estils, a més dels estadis de futbol.
Les obres més destacades i influides són l’Amfiteatre de Tarragona, el
Teatre de Nimes i l’Amfiteatre de Mèrida.

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Art2 el colosseu
Art2 el colosseuArt2 el colosseu
Art2 el colosseu
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Urbanisme romà
Urbanisme romàUrbanisme romà
Urbanisme romà
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
 
Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)
 

Similar to 6. colosseu (20)

17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Manelguapo
ManelguapoManelguapo
Manelguapo
 
Projecte
ProjecteProjecte
Projecte
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Full de ruta grupo
Full de ruta grupoFull de ruta grupo
Full de ruta grupo
 
Colisseu romà
Colisseu romàColisseu romà
Colisseu romà
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
Amfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de TarracoAmfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de Tarraco
 
Amfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de TarracoAmfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de Tarraco
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 

More from inspirationmcg

Y todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosY todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosinspirationmcg
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüllinspirationmcg
 
13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·lainspirationmcg
 
11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdovainspirationmcg
 
9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinobleinspirationmcg
 
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima portainspirationmcg
 
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgaminspirationmcg
 

More from inspirationmcg (13)

Y todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosY todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivos
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll
 
13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la
 
11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova
 
10. mosaic de teodora
10. mosaic de teodora10. mosaic de teodora
10. mosaic de teodora
 
9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble
 
8. columna trajana
8. columna trajana8. columna trajana
8. columna trajana
 
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima porta
 
5. panteó de roma
5. panteó de roma5. panteó de roma
5. panteó de roma
 
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
 
3. dorífor
3. dorífor3. dorífor
3. dorífor
 
2. discòbol
2. discòbol2. discòbol
2. discòbol
 
1. partenó
1. partenó1. partenó
1. partenó
 

6. colosseu

  • 1. Colosseu Es tracta d’una obra arquitectònica romana de tipus lúdic, concretament un amfiteatre d’estil romà imperial. Va ser construÏda per un autor desconegut entre els anys 72 i 80 d.C, en l’època de l’alt imperi, tot i que es va començar a construïr durant el regnat de l’emperador Vespasià i es va inaugurar al regat de l’emperador Tito. En aquesta època l’emperador controlava tots els poders (civil, militar i religiós); l’imperi estava dividit en províncies; la religió era politeista; la societat es dividia en estaments; destacava la romanització; i era una època de de prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. El Colosseu està situat al fòrum de Roma i avui en dia és una rotona. S’aprecien elements sustentants com pilars fets de marbre i elements sustentats com arcs de descàrrega, que condueixen el pes cap els pilars.Conta amb una cavea pensada per sostenir el pes de 50.000 persones, per aquest motiu la base de construcció de l’edifici és tan forta. A la façana hi ha quatre pisos, dels quals tres tenen arcs de mig punt, mentres que l’últim té un mur amb petites obertures. A cadascun dels arcs hi ha una decoració de columnes als costats, al primer pis són d’ordre toscà, al segon jònic i al tercer corinti. En canvi al quart pis el que hi ha són pilars adosat al mur (pilastres) amb capitell corinti, a més la seva funció és principalment decorativa. A l’àtic hi ha 240 pals de fusta que subjectaven el “vellarum” (tendal) que protegia als espectadors del sol i la pluja. Sobre les columnes dels pisos inferiors hi ha entaulaments que separen els diferents pisos. Pels arcs del primer pis s’accedeix a l’edifici, en canvi el segon i el tercer pis tenen arcs cegs i amb escultures decoratives de marbre. Avui en dia el marbre només apareix a una part de l’edificació.
  • 2. Pel que fa la planta, és de forma el.líptica. L’interior de l’edifici era un conjunt de passadissos circulars amb escales que donaven accés al “vomitoris” (passadís que accedeix a l’arena), i està format per arcs de mig punt i voltes de canó que repartien el pes dels arcs externs. Es podem distingir quatre parts: la cavea o graderia; el vomitori, un passadís que conecta amb l’arena; l’hipogeu, dos nivells subterranis composats per gàvies per animals i espai pels gladiadors, els carros i l’infermeria; i l’arena, on es duien a terme els espectàcles. La funció de l’edificació és lúdica, ja que entretenia el públic amb lluites o representacions navals (naumàquies), també és un edifici públic. A la cavea es diferenciaven les classes socials, baix i més a prop de l’espectacle seien els de classe alta i amb poder, en canvi, dalt seia el poble pla. També té una funció propagandística i política. No té un significat propi perquè és funcional. Com a influències anteriors hi ha els teatres grecs. I com a influenciats posteriorment tenim l’estètica dels edificis del renaixement, que es decoren amb pilastres i superposen estils, a més dels estadis de futbol. Les obres més destacades i influides són l’Amfiteatre de Tarragona, el Teatre de Nimes i l’Amfiteatre de Mèrida.