Marian Costa Guzmán

1. Colosseu
Es tracta d’una obra arquitectònica romana de tipus lúdic, concretament
un amfiteatre d’estil romà imperial. Va ser construÏda per un autor
desconegut entre els anys 72 i 80 d.C, en l’època de l’alt imperi, tot i que
es va començar a construïr durant el regnat de l’emperador Vespasià i
es va inaugurar al regat de l’emperador Tito. En aquesta època
l’emperador controlava tots els poders (civil, militar i religiós); l’imperi
estava dividit en províncies; la religió era politeista; la societat es dividia
en estaments; destacava la romanització; i era una època de de
prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. El Colosseu està
situat al fòrum de Roma i avui en dia és una rotona.
S’aprecien elements sustentants com pilars fets de marbre i elements
sustentats com arcs de descàrrega, que condueixen el pes cap els
pilars.Conta amb una cavea pensada per sostenir el pes de 50.000
persones, per aquest motiu la base de construcció de l’edifici és tan
forta.
A la façana hi ha quatre pisos, dels quals tres tenen arcs de mig punt,
mentres que l’últim té un mur amb petites obertures. A cadascun dels
arcs hi ha una decoració de columnes als costats, al primer pis són
d’ordre toscà, al segon jònic i al tercer corinti. En canvi al quart pis el
que hi ha són pilars adosat al mur (pilastres) amb capitell corinti, a més
la seva funció és principalment decorativa. A l’àtic hi ha 240 pals de
fusta que subjectaven el “vellarum” (tendal) que protegia als
espectadors del sol i la pluja. Sobre les columnes dels pisos inferiors hi
ha entaulaments que separen els diferents pisos. Pels arcs del primer
pis s’accedeix a l’edifici, en canvi el segon i el tercer pis tenen arcs cegs
i amb escultures decoratives de marbre. Avui en dia el marbre només
apareix a una part de l’edificació.

2. Pel que fa la planta, és de forma el.líptica. L’interior de l’edifici era un
conjunt de passadissos circulars amb escales que donaven accés al
“vomitoris” (passadís que accedeix a l’arena), i està format per arcs de
mig punt i voltes de canó que repartien el pes dels arcs externs. Es
podem distingir quatre parts: la cavea o graderia; el vomitori, un
passadís que conecta amb l’arena; l’hipogeu, dos nivells subterranis
composats per gàvies per animals i espai pels gladiadors, els carros i
l’infermeria; i l’arena, on es duien a terme els espectàcles.
La funció de l’edificació és lúdica, ja que entretenia el públic amb lluites
o representacions navals (naumàquies), també és un edifici públic. A la
cavea es diferenciaven les classes socials, baix i més a prop de
l’espectacle seien els de classe alta i amb poder, en canvi, dalt seia el
poble pla. També té una funció propagandística i política. No té un
significat propi perquè és funcional.
Com a influències anteriors hi ha els teatres grecs. I com a influenciats
posteriorment tenim l’estètica dels edificis del renaixement, que es
decoren amb pilastres i superposen estils, a més dels estadis de futbol.
Les obres més destacades i influides són l’Amfiteatre de Tarragona, el
Teatre de Nimes i l’Amfiteatre de Mèrida.