Marian Costa Guzmán

1. Catedral de Santiago de Compostel·la
Es tracta d’una obra arquitectònica romànica de caràcter religiós,
concretament una catedral. El seu autor es desconegut i va ser edificada a
l’actual municipi de Santiago de Compostel·la entre els anys 1075 i 1128, per
tant pertany al segon romànic. Durant aquestos anys el rei era Alfons VI el
Valent, però el patrocinador d’aquesta catedral va ser el Bisbe Diego Pelaez.
Tot i que la catedral va ser acabada l’any 1128, al llarg del temps va seguir
sofrint diverses remodelacions, fins que es va donar per acabada l’any 1211.
Pel que fa el context podem resaltar que gràcies a l’augment de la població i
la millora del treBall agrari, tant la societat, com la política i l’economia
evolucionen notòriament.
El principal material que conforma la catedral és el granit, ja que és un
material que abunda a Galícia.
La planta és de creu llatina rectangular i es divideix en tres naus, de les quals
la central és la més ampla. Podem veure que les naus es diferencien
mitjançant arcs peraltats i pilars amb columnes adossades. La volta de canó
de la nau central es reforça mitjançant arcs faixons que conecten amb les
columnes adossades. Al final de la sala central observem l’interior de l’absis
on es troba l’altar per a les litúrgies. Pel que fa a l’il.luminació, prové del
cimbori i la tribuna, per tant la part alta és la més il.luminada, mentres que el
sól queda bastant obscur.
La planta de creu llatina, és un espai organitzat per a que els fidels puguin
travessar tota la catedral fins arribar al sepulcre que conté les relíquies de
l’apòstol Santiago. L’entrada està flanquejada per dos torres, compta amb tres
naus, la central més ampla, característic de la planta basilical, i amb un
transsepte que sobresurt, característic de les plantes llatines. Tot i que les
naus laterals són més petites que la central, s’allarguen fins donar lloc a la
girola, per facilitar el trànsit dels peregrins i d’aquesta forma evitar la
interrupció de les cerimònies religioses. Els murs compten amb contraforts

2. que ajuden a sostenir el pes del granit i destaca el cimbori que descansa a
sobre del creuer. Compta amb un absis semicircular que té també absidioles
semicirculars més petites adossades.
La catedral, a més de custodiar el sepulcre de l’apòstol Santiago, també és un
lloc important de peregrinació on reuneix molt pelegrins d’Europa, per tant les
seves funcions principals són les de culte o religiosa i d’alberg. Però també
podem trobar una funció didàctica gràcies als seus pòrtics, com és el Pòrtic
de la Glòria.
Quan va ser construïda les principals influències eren d’art preromànic,
bizantí i clàssic, però amb les remodelacions posteriors va anar adquirint
elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Essent una obra destacada en la
tipologia francesa d’eslésia romànica de pelegrinatge, influeix en diversos
plans de diferents edificacions, com és la Basílica de Sant Serni de Tolosa, la
qual també pertany a l’estil romànic i va ser edificada entre els anys 1840 i
1998 a la ciutat de Toulouse per venerar al primer bisbe d’aquesta, San
Saturnino.