Marian Costa Gumán

1. Mosaic de Teodora
Es tracta d’una obra decorativa, concretament un mosaic bizantí de
temàtica religiosa i commemorativa. Va ser creat al 547, durant l'època
coneguda con “Segle d’Or”, un període daurat per a l’art bizantí. Es situa
al regnat de Justinià, conegut pel seu pla de restauració de l’Imperi
Romà. El seu autor és desconegut i la podem trobar a l'Església de San
Vital de Ravenna, a Itàlia.
Els principals materials usats són tessel.les i petites pedres
policromades. S’aprecia la tècnica del “oppus tessellatum”,
característica de l’art grec i romà, s’usa per espais de gran tamany i amb
tessel.les de més de quatre milímetres; també destaca la tècmca del
“oppus vermiculatum”, un mètode pel qual les tessel.les s’ordenen d’una
forma en específic per resaltar el contorn al voltant de la figura.
El mosaic es composa de deu figures humanes entre les quals només
destaca Teodora, ja que es troba al centre, porta joieria i està coronada
amb una aureola que representa la seva santedat, vesteix un mantó
púrpura, símbol de la realesa, i entre les seves mans sosté un calcari
(caliz) d’or. A l’esquerra podem veure dos homes, servents o guardians
de l'emperadriu, i a la dreta just al costat de Teodora es troba la seva
filla i les demés són donzelles.
Hi ha un gran cromatisme, ja que s’aprecia un fons daurat sobre detalls
platejats, blancs, ocres i verds, a més de les línies negres que resalten
els perfils. Predomina el dibuix, l’estatisme i el hieratisme de les figures.
La perspectiva és esglaonada, ja que els caps de tots el personatges es
troben a la mateixa altura excepte Teodora que és més alta, mostrant
així que té més poder.

2. El mosaic representa i commemora les ofrenes que l’emperador Justinià
i l’emperadriu Teodora oferien al bisbe Maximilià l’any 547 a canvi de la
consagració de l’església de San Vital de Ravenna.
Està inspirat tant per l’art clàssic com pels models orientals, que es
centraven més em el simbolisme i l’idealisme de les formes, d’on deriva
la falta de perspectiva, la simetria i la distribució de les figures.
Influirà en l’art occidental romànic, un exemple és el fresc de l'absis de
Sant Quirze de Pedret (S.XI).