Marian Costa Guzmán

1. Basílica de Santa Sofia de Constantinoble
Es tracta d’una obra arquitectònica bizantina de tipus religiós,
concretament una basílica, que pertany al principi del Segle d’Or. Va ser
construïda a l’actual Istanbul entre els anys 532 i 537 per Antemi de
Tralles, un arquitecte, matemàtic i professor grec que va viure entre els
segles V i VI, va dedicar la major part de la seva vida a l’ensenyament
de les matemàtiques i que a causa de la seva mort no va poder acabar
aquesta obra, l’altre autor és Isidor de Milet, un eminent arquitecte de la
ciutat de Milet que va viure a mitjans del segle VI i va ser imprescindible
per a la reconstrucció de la cúpula d’aquesta basílica, que havia estat
damnada per un terratrèmol l’any 558. Després de la caiguda de l’Imperi
Romà d’Occident al 476 el territori va sofrir una decaiguda, però amb el
regnat de l’emperador Justinià (527-565) l’Imperi Bizantí va viure la
major època d’esplendor pel que fa l’expansió territorial i cultural.
Els principals materials amb els quals està construïda són el marbre, el
maó i el formigó. Aquesta obra arquitectònica té un aspecte caòtic a
causa dels contraforts i semicúpules que s’han afegit per donar suport
als murs que han de suportar el pes de la cúpula.
L’obra destaca per la gran cúpula central, la qual és el.líptica, té forma
d’hemisferi encascat i consta de quaranta nirvis que conflueixen en el
centre. El seu diàmetre oscil.la entre els trenta i els trenta-un metres,
està decorada amb iconografia religiosa i es troba a cinquanta-quatre
metres d’alçada. S’aguanta amb l’ajuda de quatre constraforts
massissos i semicúpules que ajuden amb el contrapés. El mur i el
tambor tenen un gran nombre de finestres, tot i que predomina el mur

2. sobre la vidriera, i el color vermell del maó contrasta amb la lluentor dels
elements interns.
Pel que fa la planta i l’interior de la basílica es presenta un planta
basilical de tres naus, essent la central molt més ampla que les laterals.
Les naus laterals tenen enormes contraforts per suportar les empentes
de la cúpula i posen el pes d’aquesta als elements sustentants. També
compta amb un nàrtex, que dóna l’entrada a l’església i l’àbsis que es
situa al final de la nau central. El sistema constructiu es arquitravat i
voltat. Pel que fa la decoració hi ha que dir que al ser un espai il·luminat
pel gran nombre de petites finestres, que tenien vidres policromats, es
crea un atmósfera irreal. A més, murs interiors estan coberts d'una
amplia quantitat de mosaics amb decoració geomètrica i figurativa que
atorguen un aspecte luxós a l'edilici.
La funció de l’obra era glorificar a Déu i a l’emperador, que reflecteix la
influència oriental de la cultura bizantina.
La Basílica de Santa Sofia és una antiga església ortodoxa que
actualment s’usa com a museu i és considerada l’obra més gran i
sagrada de l’època bizantina.
Va ser molt influïda per l’art romà, especialment per cúpules com les del
Panteó Romà i els grans termes.
L’obra té una gran importància a la història de l’arquitectura per ser la
primera construcció de base quadrada d’aquesta grandària i coberta per
una cúpula central i dos semicúpules més petites. L’estructura d’aquesta
església va ser la més influent sobre l’arquitectura de l’Orient Musulmà i
Ortodox, un exemple és l’església de Santa Irene.