Una experiència de filosofia a P3. Escola Vedruna Ripoll

1. PRÀCTICA FILOSOFIA 3·/18
 ESCOLA VEDRUNA P3
Mestres P3: Fina i Sílvia
Novembre 2008

2. DESCRIPCIÓ GRUP CLASSE
 En total és un grup de 25 alumnes , 14 nens i 11 nenes de P3.
 Del total dels 25 alumnes, 7 encara no han fet els 3 anys és a dir un 28% de l’alumnat de l’aula de P3.
 La pràctica s’ha portat a terme a l’escola Vedruna de Ripoll durant dues sessions de 30 minuts.
 En la primera sessió l’activitat s’ha realitzat col·locant-nos en rotllana, i la segona sessió hem fet una part
asseguts en rotllana i una segona al pati de l’escola.

3. DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA
 En les dues sessions hem triat per fer la pràctica, el joc de la caixa, en què els alumnes han
d’endevinar què hi ha a dins. També hem fet un joc fora de l’aula, en concret al pati per poder
potenciar l’habilitat d’observació
 Els objectes posats dins la caixa eren roba de tardor per la primera sessió i roba d’estiu per la
segona. El tema triat l’hem escollit per tenir continuïtat amb el que s’està treballant amb la tutora
dins l’aula en aquest moment.
 Les habilitat que volia treballar eren les següents:
Fer hipòtesis
Endevinar
Observar

4. “La caixa màgica”
PRIMERA SESSIÓ
DILLUNS 10 DE NOVEMBRE
 Ens posem en rotllana amb les
cadires,parlem de les normes:
Podem parlar seguint un ordre.
Escoltem el què diuen els companys.
Escoltem el que diuen les mestres.
 Els alumnes troben una caixa amb un llaç al
mig de l’aula.
 Comencen a fer hipòtesis del què es
trobaran.
 La mestra els escolta sense fer cap
comentari.

5. Potser hi
ha els
Lunnis!
Segurament hi
ha un monstre!
És una
sorpresa!
Una
serp
És carnestoltes
Sabates
Si, una
Lupita
vermellaUna
formiga
Són coses
petites!
Un Lucho

6. La caixa màgica, donem pistes!
 Per tal d’endevinar-ho els nens poden fer
preguntes i la mestra va donant pistes.
 Algunes de les preguntes que fan els nens
són les següents:
Són coses petites?
Fan soroll?
És un animal?
És una nina?
És una sorpresa?
És un cotxe?
Són de diferents colors?
Hi ha moltes coses?
Un cop han fet les preguntes, les mestres donen
una pista per cada peça de roba.
Ex:
Sóc rodonet com un barret i també
m’ho poso al caparronet!

7. La caixa màgica, comprovem les hipòtesis!
 Els alumnes van endevinant els
objectes que hi ha dins la caixa i per
comprovar-ho poden tocar-los amb els
ulls tapats. Després es treuen de la
caixa.

8. Conclusions!
 Arriben a la conclusió que tot el que
hi havia dins la caixa era roba, en
concret roba de tardor.
 Se’ls va fer raonar el perquè:
És roba de tardor
perquè ara fa fred!
Sinó ens
constiparíem
Si hauríem d’anar
a l’hospital

9. VALORACIÓ ACTIVITAT:
Finalment fem la valoració de la sessió. Ho fem a través de dos dibuixos; un representa
que està content i per tant li ha agradat, i l’altre està seriós i per tant no li ha agradat. Els
nens es col·loquen allà on els hi sembla.
Li ha agradat.
Perquè si!
No li ha agradat.
No m’agrada
tapar-me els ulls.

10. SEGONA SESSIÓ DIMARTS 11 DE NOVEMBRE
 Tornem a presentar la caixa.
 Els nens estan convençuts que hi ha els mateixos
objectes que en la sessió passada.
 A través de pistes que dóna la mestra, endevinen
que han canviat.
 S’ensenyen els objectes, són roba d’estiu.
 Posem al terra la roba d’estiu i la d’hivern. Els
alumnes la classifiquen. col·loquen correctament
cada peça la seu lloc.
Es veuen
els braços
a l’estiu

11. Primera part de la sessió
 Intentem que dedueixin quines diferències hi
ha entre una i altra roba. Que expliquin quin
criteri han fet servir per classificar.
 S’adonen altra vegada que dels dos tipus de
robes cal posar-se la que abriga més. Som a
la tardor.
 Finalment decidim anar a comprovar-ho al pati
i observar l’entorn.
Abriga
molt el
cap. És de
la tardor.
És per
anar a la
platja
És llarga
de la
tardor.
Es veuen
els dits a
l’estiu.

12. Segona part de la sessió .Al pati observem i s’adonen del següent:
Fa fred!
Als arbres els hi
cau les fulles
A la classe
fa calor.
Fa olor
de fum!

13. Valoració segona sessió
Tornem a utilitzar
les cares per tal
de valorar la
sessió. Tots es
col·loquen en la
cara que està
contenta.