SlideShare a Scribd company logo
1 of 34
El turisme
El turisme és un fenomen social,
cultural i econòmic relacionat
amb el moviment de les persones a
llocs que es troben fora del seu lloc
de residència habitual per motius
personals o de negocis/professionals.
Aquestes persones es denominen
visitants (que poden ser turistes o
excursionistes; residents o no
residents) i el turisme té a veure amb
les seues activitats, de les quals
algunes impliquen una despesa
turística.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL
TURISME (OMT)
Com a tal, el turisme té
efectes en l'economia, en
l'entorn natural i en les zones
edificades, en la població local
dels llocs visitats i en els visitants
pròpiament dits. A causa d'aquests
diversos impactes, l'àmplia gamma
i varietat de factors de producció
requerits per a produir els béns i
serveis adquirits pels visitants i a
l'ampli espectre d'agents
involucrats o afectats pel turisme,
és necessari adoptar un
enfocament global del
desenvolupament, la gestió i la
supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo-
glosario-basico
 Turista és aquell que es desplaça per un
període de més de 24 hores, i que inclou al
menys una pernoctació fora de casa. El turisme
comprèn les activitats que realitzen les persones
durant els seus viatges o quan romanen en llocs
diferents al del seu entorn habitual, per un
període de temps consecutiu inferior a un any,
amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius
(OMT)
 Antigament el turisme era molt minoritari. A finals
del segle XIX i sobretot durant la segona meitat
del segle XX es va iniciar el turisme de
masses, gràcies a la revolució dels
transports, l’augment del nivell de vida i les
millores socials (vacances pagades).
Segons el lloc d’origen dels turistes parlem
del:- Turisme interior o nacional, que és
aquell procedent del mateix país.- Turisme
exterior o estranger, que és aquell
procedent d’un altre país.
Segons el tipus d’activitat turística podem
considerar DIFERENTS TIPUS DE
TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i
platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural
- de Negocis – Esportiu – Gastronòmic -
d’Aventura...
I ARA ANEM A CLASSIFICAR...
 Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana
o turisme interior. Utilitza
preferentment l’automòbil, produint-se
sovint col·lapses en la xarxa
carreteres. Abunden els
desplaçaments cap a les segones
residències
- Turisme de temporada. És el
més important, el més massiu. Es dóna
durant els períodes de vacances ,
sobretot d’estiu.
Segons les característiques dels
turistes parlem del turisme:
- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el
turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a
la vegada en poc espai.
- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per
això cerca allotjaments senzills i sistemes de
transport econòmics.
- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que
normalment es dóna en temporada baixa.
- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
- de Grup. Són visites organitzades.
- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats.
Normalment presenta un bon nivell econòmic i
cultural.
 Per analitzar la importància del
turisme en una zona podem utilitzar
diversos indicadors, com ara:
 - Quantitat de places turístiques (llits). Cal
establir la relació entre els llits turístics i la
població permanent. Les zones molt
turístiques són aquelles amb més de
1000 llits per cada 100 habitats.
 - Quantificar el nombre de turistes.
 - Quantificar les pernoctacions mitjanes
per turista.
 - Quantificar la despesa mitjana per
turista i dia.
 - Avaluar les característiques dels turistes
(de masses, jovenil, tercera edat ...)
Catalunya és la comunitat més turística.
LES DADES
http://www.iet.turismoencifras.es/
Aquesta pàgina et proporcionarà una gran
quantitat de dades sobre l’activitat turística
al nostre país:
MAPES I GRÀFIQUES DEL
TURISME
EL NEGOCI DEL TURISME
L’anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada,
principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour-
operadors. Es tracta d’agències majoristes intermediàries entre els establiments
turístics i les agències minoristes. Ells confeccionen els programes i els paquets
turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s’inclou
el transport, l’allotjament i el tipus de règim alimentari des de l’origen del client fins al
seu destí final. L’agència minorista el ven directament al client i en cobra una
comissió.
De vegades es produeixen problemes
de saturació, és l’anomenat
overbooking .Consisteix és
l’excés de reserves sobre el nombre
de places disponibles. Les reserves
poden ser de places d’avió, de tren,
d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i
la restauració, es sol aplicar quan un
establiment ha sobrepassat els seus
límits d’ocupació i té un excés de
clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser
degut a una mala gestió del Tour-
Operador, del departament de gestió
o del departament de reserves de
l’establiment.
Quan valorem l’impacte del
turisme normalment emfatitzem els
aspectes positius (creació de riquesa,
ocupació, arribada de noves
influències culturals, transmissió de
nous productes...), ara bé, també pot
tenir elements negatius: pot
distorsionar l’espai i alterar el paisatge
i l’equilibri ecològic. L’augment de la
pressió humana pot comportar la
degradació i destrucció del medi. A les
zones de costa, s’incrementa la
contaminació del mar i es dóna la
sobreexplotació dels aqüífers
(salinització).
A la muntanya comporta un augment de la
desforestació i erosió, així com una
disminució de pastures i pèrdua de la
biodiversitat. Cal considerar també
l’impacte derivat de l’augment dels residus i
la contaminació. Si considerem els efectes
del turisme en la població, és cert que
proporciona més feina. Ara bé, es donen
problemes relacionats amb l’estacionalitat i
l’economia submergida, l’augment de la
inflació i l’especulació del sòl. Per últim, si
considerem la xarxa d’assentaments,
aquesta pateix una clara alteració, car es
donen canvis en la importància dels nuclis.
D’altra banda, augmenta la despesa
pública, cal millorar els serveis i les xarxes
de proveïment i comunicacions.
 . EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme
és, des de fa 50 anys, un dels motors
econòmicsdEspanya. Espanya és una potència
turística mundial, 58 milionsde turistes la visitaren lany
2006, generant lactivitat turística un15% del PIB.El
turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir
dels 50,però sobretot durant la dècada dels 60. Hi
contribuïren factorsnaturals (clima) i socioeconòmics
(bona relació qualitat-preu).Espanya sespecialitzà en
el turisme de sol i platja, que encara ésvital.
Malauradament, aquest presenta el greu problema
delestacionalitat.Més del 90% de les empreses
dedicades al turisme sónmicroempreses, amb pocs
treballadors. La feina és estacional iacostuma a estar
mal remunerada. Per això hi ha un percentatgeelevat
de dones i immigrants.
 Actualment es treballa per potenciar nous tipus
doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un
turisme de més poder adquisitiu.Cal aprofitar lenorme
potencial turístic (cultura, natura,gastronomia
...).Malauradament, hi ha zones com les Canàries o
les Balears quedepenen de manera gairebé exclusiva
del turisme. Aquestadependència no és bona, car una
crisi del sector podria sercatastròfica.Daltra banda,
continuen generant-se problemes per
lexcessivaestacionalitat, que en zones especialitzades
en loferta de sol iplatja genera saturacions a lestiu i
atur a lhivern.Per últim, cal parlar dels problemes
ambientals, com la destrucciódels entorns naturals,
labastiment i depuració daigües, lasaturació de les
vies de comunicació, la contaminació acústica...
 El model turístic implantat a Espanya apartir dels any
60 es caracteritza per: -Abundant oferta. -Demanda
massiva. -Demanda majoritàriament de poder
adquisitiu mitjà-baix. -Allotjaments majoritàriament de
categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i
Platja. -Dependència del Sector respecte de tour-
operadors internacionals.
 41. A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La
Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia
iAndalusia. El seu principal atractiu és el mar.Els dos
arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca
lofertarelacionada amb el sol i la platja.La zona
interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques”
(Lleó,Salamanca...). En aquest cas latractiu principal
és el cultural.La zona Nord (zona atlàntica), és una
zona amb un turisme mésfamiliar, i presenta una
oferta més diversa: platges, cultura,gastronomia ...
 . El turisme estranger o exterior representa2/3 del
volum total. Els turistes que visitenEspanya són
bàsicament daltres païsosde la UE (Regne Unit,
Alemanya iFrança). Cada cop més arriben turistes
delEuropa de lEst i Rússia. Sobretot venenamb un
viatje organitzat a lestiu, en avió oper carretera,
cercant destinacions de sol iplatja.Les bones
condicions climàtiquesdalgunes zones han convertit
Espanya enuna destinació preferent per a
personesjubilades del nord dEuropa.El turisme interior
representa 1/3 del total.Laugment del nivell de vida i la
millora deles comunicacions ha fet incrementar
elturisme nacional i la mobilitat
temporal(desplaçaments de cap de setmana).
 . La proporció entre turismeexterior i interior varia molt
Oferta Turística (2009)segons les zones. En
general,en els centres més importantspredomina
lexterior.
 44. Zones turístiques i tipologia 1. Turisme de sol i
platja: 3 Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i
Balears. 2. Madrid. 2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4.
Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions desquí .
Turisme de neu. 6. Ciutats històriques . 1 Turisme
Cultural. 1Fuente: INE
 Malgrat laugment del número de turistes i dels
ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament
del model tradicional delturisme espanyol: • Predomini
del turisme de nivell mitjà-baix. • Problemes de loferta
turística: pujada de preus sense millorar la qualitat,
manca dadaptació a les noves exigències de la
demanda, estacionalitat, competència daltres països
mediterranis... • Dependència dels tour-operadors
internacionals. • Deteriorament mediambiental i
alteracions paisatgístiques en algues zones.
 Caldria una reconversió i una renovació clara del
sector, basadesen una planificació a llarg termini, que
consideri el següent:- Potenciar el turisme de qualitat
(de grana poder adquisitiu)- Millorar loferta per tal de
contrarrestar la rigidesa, lestacionalitat iels
desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats
deturisme (per exemple, lesportiu, el cultural i de
ciutat...).- Disminuir la dependència de lexterior.-
Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la
qualitatmediambiental.
 El turisme té una gran importància en el sector terciari
català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors
naturals i culturals,Catalunya és una de les principals
destinacions turístiquesd’Europa (supera els 15 M de
turistes estrangers i els 5M deturistes espanyols per
any). És la zona d’Espanya amb mésimportància
turística (el sector aporta aproximadament un
15%PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una
important zona turística.Diversos factors hi
contribueixen: latractiu natural i cultural, lasituació
geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme
ésestranger) i la intensa activitat econòmica (turisme
de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments
internacionals hancontribuït a incentivar el turisme,
com ara els Jocs Olímpics(Barcelona 92) o el Forum
(2004).
 El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000
personesviuen directament oindirecta del turisme,que
és bàsic en algunsindrets, com Salou,Lloret ...Els
principals tipus de turistes que visiten Catalunya es
divideixen enquatre grans grups: els que passen les
vacances a Catalunya, elsque es troben de pas vers
altres destinacions, els que hi acudeixenper
motivacions professionals i, per últim, el turisme
d’interior (de capde setmana).
 Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans
zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes
dues destaca lafluènciaestival, sobretot dun turisme
dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop
pren més força, gràcies al turisme interior i alsparcs
temàtics.En els darrers anys comencen a destacar
altres zones, com elsPirineus, les Comarques
d’interior o Barcelona (boom creuers).
 50. Les principals tendències del sectorsón:- El
creixement de la demanda turística(tot i que destaca la
força de la marcaBarcelona i la franja litoral).-
L’augment del nombre d’allotjamentsturístics (sobretot
hotels de 4 i 5estrelles i allotjaments rurals).
 La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural
id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada
estacionalitatcentrada en el turisme de sol i platja.-
L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora
dels equipaments.- La millora de la formació dels
professionals del sector.
 El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i
potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar
tota una sèrie dactuacions persuperar algunes
deficiències. - Superar l’estacionalitat estival
(infrautilització dels equipaments). - Superar la
concentració turística a la franja litoral. Font: Idescat.
Catalunya en xifres, 2010 - Millorar alguns dèficits
d’infraestructures en algunes zones (retencions ,
subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels
aeroports...).
 Superar la disminució de la despesa mitjana per
turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del
patrimoni.- Donar més importància als recursos
humans i culturals,incrementant la formació.
http://www.tourspain.es/es-es/Paginas/index.aspx
http://www.iet.turismoencifras.es/
http://guias-viajar.com/viajes-turismo-mundo/datos-
estadisticas-turismo-espana/
http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna
 
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i MudèjarTema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Unitat 9 població espanya i catalunya
Unitat 9   població espanya i catalunyaUnitat 9   població espanya i catalunya
Unitat 9 població espanya i catalunya
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
L'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESOL'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESO
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 

Viewers also liked

Unitat 7 els serveis-el turisme
Unitat 7   els serveis-el turismeUnitat 7   els serveis-el turisme
Unitat 7 els serveis-el turismejordimanero
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turismejordimanero
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
El turisme grup 5
El turisme grup 5El turisme grup 5
El turisme grup 5riocidacos
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIlocoserrallo
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAlocoserrallo
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 
Turisme a Espanya
Turisme a EspanyaTurisme a Espanya
Turisme a EspanyaJCLlurdes
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAlocoserrallo
 
El turisme. Geografia 3r ESO
El turisme. Geografia 3r ESOEl turisme. Geografia 3r ESO
El turisme. Geografia 3r ESOEmpar Gallego
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALlocoserrallo
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial locoserrallo
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 

Viewers also liked (20)

El sector terciari
El sector terciariEl sector terciari
El sector terciari
 
Unitat 7 els serveis-el turisme
Unitat 7   els serveis-el turismeUnitat 7   els serveis-el turisme
Unitat 7 els serveis-el turisme
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entornUnitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
 
El turisme grup 5
El turisme grup 5El turisme grup 5
El turisme grup 5
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
Turisme a Espanya
Turisme a EspanyaTurisme a Espanya
Turisme a Espanya
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
 
El turisme. Geografia 3r ESO
El turisme. Geografia 3r ESOEl turisme. Geografia 3r ESO
El turisme. Geografia 3r ESO
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Els espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primariEls espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primari
 

Similar to Tema 9 el turisme

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turismegraciajt
 
Treball sobre el turisme
Treball sobre el turismeTreball sobre el turisme
Treball sobre el turismepepemu2
 
El turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaEl turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaLaura Duran
 
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)JCLlurdes
 
Activitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeActivitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeSofía Lázaro
 
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESEL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESjoanllados
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector TerciariTxeli
 
Illes Medes Destinacio
Illes Medes DestinacioIlles Medes Destinacio
Illes Medes Destinacioillesmedes
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesruralia
 
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMarisa Molina Alonso
 
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4UOC
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciarimonicapj
 
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)JCLlurdes
 
Activitat turística
Activitat turísticaActivitat turística
Activitat turísticaJJIG
 

Similar to Tema 9 el turisme (20)

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turisme
 
Presentació producte
Presentació productePresentació producte
Presentació producte
 
Turisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VVTurisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VV
 
Treball sobre el turisme
Treball sobre el turismeTreball sobre el turisme
Treball sobre el turisme
 
El turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaEl turisme a espanya catala
El turisme a espanya catala
 
El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)
 
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)
Impactes del turisme (ATT, curs 2013-2014)
 
Activitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeActivitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turisme
 
Els serveis
Els serveisEls serveis
Els serveis
 
Tema18
Tema18Tema18
Tema18
 
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESEL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
 
Turisme i natura
Turisme i naturaTurisme i natura
Turisme i natura
 
Sector Terciari
Sector TerciariSector Terciari
Sector Terciari
 
Illes Medes Destinacio
Illes Medes DestinacioIlles Medes Destinacio
Illes Medes Destinacio
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsables
 
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
 
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciari
 
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
 
Activitat turística
Activitat turísticaActivitat turística
Activitat turística
 

More from graciajt

T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016graciajt
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacantgraciajt
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciarigraciajt
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutatsgraciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la poblaciógraciajt
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)graciajt
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)graciajt
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primarigraciajt
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primarigraciajt
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economiagraciajt
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatgraciajt
 

More from graciajt (20)

T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacant
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciari
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutats
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primari
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economia
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societat
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Tema 9 el turisme

  • 2. El turisme és un fenomen social, cultural i econòmic relacionat amb el moviment de les persones a llocs que es troben fora del seu lloc de residència habitual per motius personals o de negocis/professionals. Aquestes persones es denominen visitants (que poden ser turistes o excursionistes; residents o no residents) i el turisme té a veure amb les seues activitats, de les quals algunes impliquen una despesa turística. ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL TURISME (OMT)
  • 3. Com a tal, el turisme té efectes en l'economia, en l'entorn natural i en les zones edificades, en la població local dels llocs visitats i en els visitants pròpiament dits. A causa d'aquests diversos impactes, l'àmplia gamma i varietat de factors de producció requerits per a produir els béns i serveis adquirits pels visitants i a l'ampli espectre d'agents involucrats o afectats pel turisme, és necessari adoptar un enfocament global del desenvolupament, la gestió i la supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo- glosario-basico
  • 4.  Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou al menys una pernoctació fora de casa. El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius (OMT)  Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIX i sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar el turisme de masses, gràcies a la revolució dels transports, l’augment del nivell de vida i les millores socials (vacances pagades).
  • 5. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país.- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país. Segons el tipus d’activitat turística podem considerar DIFERENTS TIPUS DE TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural - de Negocis – Esportiu – Gastronòmic - d’Aventura... I ARA ANEM A CLASSIFICAR...
  • 6.  Segons l’època de l’any parlem de: - Turisme de cap de setmana o turisme interior. Utilitza preferentment l’automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències - Turisme de temporada. És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances , sobretot d’estiu.
  • 7. Segons les característiques dels turistes parlem del turisme: - de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a la vegada en poc espai. - Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per això cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmics. - de la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalment es dóna en temporada baixa. - Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens. - de Grup. Són visites organitzades. - de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats. Normalment presenta un bon nivell econòmic i cultural.
  • 8.  Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara:  - Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.  - Quantificar el nombre de turistes.  - Quantificar les pernoctacions mitjanes per turista.  - Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.  - Avaluar les característiques dels turistes (de masses, jovenil, tercera edat ...) Catalunya és la comunitat més turística.
  • 9. LES DADES http://www.iet.turismoencifras.es/ Aquesta pàgina et proporcionarà una gran quantitat de dades sobre l’activitat turística al nostre país:
  • 10. MAPES I GRÀFIQUES DEL TURISME
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. EL NEGOCI DEL TURISME
  • 16. L’anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour- operadors. Es tracta d’agències majoristes intermediàries entre els establiments turístics i les agències minoristes. Ells confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s’inclou el transport, l’allotjament i el tipus de règim alimentari des de l’origen del client fins al seu destí final. L’agència minorista el ven directament al client i en cobra una comissió.
  • 17. De vegades es produeixen problemes de saturació, és l’anomenat overbooking .Consisteix és l’excés de reserves sobre el nombre de places disponibles. Les reserves poden ser de places d’avió, de tren, d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d’ocupació i té un excés de clients que no pot atendre. Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour- Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l’establiment.
  • 18. Quan valorem l’impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius (creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes...), ara bé, també pot tenir elements negatius: pot distorsionar l’espai i alterar el paisatge i l’equilibri ecològic. L’augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi. A les zones de costa, s’incrementa la contaminació del mar i es dóna la sobreexplotació dels aqüífers (salinització).
  • 19. A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat. Cal considerar també l’impacte derivat de l’augment dels residus i la contaminació. Si considerem els efectes del turisme en la població, és cert que proporciona més feina. Ara bé, es donen problemes relacionats amb l’estacionalitat i l’economia submergida, l’augment de la inflació i l’especulació del sòl. Per últim, si considerem la xarxa d’assentaments, aquesta pateix una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels nuclis. D’altra banda, augmenta la despesa pública, cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions.
  • 20.  . EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmicsdEspanya. Espanya és una potència turística mundial, 58 milionsde turistes la visitaren lany 2006, generant lactivitat turística un15% del PIB.El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50,però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factorsnaturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).Espanya sespecialitzà en el turisme de sol i platja, que encara ésvital. Malauradament, aquest presenta el greu problema delestacionalitat.Més del 90% de les empreses dedicades al turisme sónmicroempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional iacostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatgeelevat de dones i immigrants.
  • 21.  Actualment es treballa per potenciar nous tipus doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un turisme de més poder adquisitiu.Cal aprofitar lenorme potencial turístic (cultura, natura,gastronomia ...).Malauradament, hi ha zones com les Canàries o les Balears quedepenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquestadependència no és bona, car una crisi del sector podria sercatastròfica.Daltra banda, continuen generant-se problemes per lexcessivaestacionalitat, que en zones especialitzades en loferta de sol iplatja genera saturacions a lestiu i atur a lhivern.Per últim, cal parlar dels problemes ambientals, com la destrucciódels entorns naturals, labastiment i depuració daigües, lasaturació de les vies de comunicació, la contaminació acústica...
  • 22.  El model turístic implantat a Espanya apartir dels any 60 es caracteritza per: -Abundant oferta. -Demanda massiva. -Demanda majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix. -Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i Platja. -Dependència del Sector respecte de tour- operadors internacionals.  41. A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia iAndalusia. El seu principal atractiu és el mar.Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca lofertarelacionada amb el sol i la platja.La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó,Salamanca...). En aquest cas latractiu principal és el cultural.La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme mésfamiliar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura,gastronomia ...
  • 23.  . El turisme estranger o exterior representa2/3 del volum total. Els turistes que visitenEspanya són bàsicament daltres païsosde la UE (Regne Unit, Alemanya iFrança). Cada cop més arriben turistes delEuropa de lEst i Rússia. Sobretot venenamb un viatje organitzat a lestiu, en avió oper carretera, cercant destinacions de sol iplatja.Les bones condicions climàtiquesdalgunes zones han convertit Espanya enuna destinació preferent per a personesjubilades del nord dEuropa.El turisme interior representa 1/3 del total.Laugment del nivell de vida i la millora deles comunicacions ha fet incrementar elturisme nacional i la mobilitat temporal(desplaçaments de cap de setmana).
  • 24.  . La proporció entre turismeexterior i interior varia molt Oferta Turística (2009)segons les zones. En general,en els centres més importantspredomina lexterior.  44. Zones turístiques i tipologia 1. Turisme de sol i platja: 3 Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i Balears. 2. Madrid. 2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4. Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions desquí . Turisme de neu. 6. Ciutats històriques . 1 Turisme Cultural. 1Fuente: INE
  • 25.  Malgrat laugment del número de turistes i dels ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament del model tradicional delturisme espanyol: • Predomini del turisme de nivell mitjà-baix. • Problemes de loferta turística: pujada de preus sense millorar la qualitat, manca dadaptació a les noves exigències de la demanda, estacionalitat, competència daltres països mediterranis... • Dependència dels tour-operadors internacionals. • Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algues zones.
  • 26.  Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basadesen una planificació a llarg termini, que consideri el següent:- Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu)- Millorar loferta per tal de contrarrestar la rigidesa, lestacionalitat iels desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats deturisme (per exemple, lesportiu, el cultural i de ciutat...).- Disminuir la dependència de lexterior.- Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitatmediambiental.
  • 27.  El turisme té una gran importància en el sector terciari català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors naturals i culturals,Catalunya és una de les principals destinacions turístiquesd’Europa (supera els 15 M de turistes estrangers i els 5M deturistes espanyols per any). És la zona d’Espanya amb mésimportància turística (el sector aporta aproximadament un 15%PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística.Diversos factors hi contribueixen: latractiu natural i cultural, lasituació geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme ésestranger) i la intensa activitat econòmica (turisme de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals hancontribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics(Barcelona 92) o el Forum (2004).
  • 28.  El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000 personesviuen directament oindirecta del turisme,que és bàsic en algunsindrets, com Salou,Lloret ...Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen enquatre grans grups: els que passen les vacances a Catalunya, elsque es troben de pas vers altres destinacions, els que hi acudeixenper motivacions professionals i, per últim, el turisme d’interior (de capde setmana).
  • 29.  Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca lafluènciaestival, sobretot dun turisme dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop pren més força, gràcies al turisme interior i alsparcs temàtics.En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com elsPirineus, les Comarques d’interior o Barcelona (boom creuers).
  • 30.  50. Les principals tendències del sectorsón:- El creixement de la demanda turística(tot i que destaca la força de la marcaBarcelona i la franja litoral).- L’augment del nombre d’allotjamentsturístics (sobretot hotels de 4 i 5estrelles i allotjaments rurals).
  • 31.  La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitatcentrada en el turisme de sol i platja.- L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora dels equipaments.- La millora de la formació dels professionals del sector.
  • 32.  El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar tota una sèrie dactuacions persuperar algunes deficiències. - Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments). - Superar la concentració turística a la franja litoral. Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010 - Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions , subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...).
  • 33.  Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.- Donar més importància als recursos humans i culturals,incrementant la formació.