presentació sobre el turisme a Espanya

1. El turisme

2. El turisme és un fenomen social,
cultural i econòmic relacionat
amb el moviment de les persones a
llocs que es troben fora del seu lloc
de residència habitual per motius
personals o de negocis/professionals.
Aquestes persones es denominen
visitants (que poden ser turistes o
excursionistes; residents o no
residents) i el turisme té a veure amb
les seues activitats, de les quals
algunes impliquen una despesa
turística.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL
TURISME (OMT)

3. Com a tal, el turisme té
efectes en l'economia, en
l'entorn natural i en les zones
edificades, en la població local
dels llocs visitats i en els visitants
pròpiament dits. A causa d'aquests
diversos impactes, l'àmplia gamma
i varietat de factors de producció
requerits per a produir els béns i
serveis adquirits pels visitants i a
l'ampli espectre d'agents
involucrats o afectats pel turisme,
és necessari adoptar un
enfocament global del
desenvolupament, la gestió i la
supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo-
glosario-basico

4.  Turista és aquell que es desplaça per un
període de més de 24 hores, i que inclou al
menys una pernoctació fora de casa. El turisme
comprèn les activitats que realitzen les persones
durant els seus viatges o quan romanen en llocs
diferents al del seu entorn habitual, per un
període de temps consecutiu inferior a un any,
amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius
(OMT)
 Antigament el turisme era molt minoritari. A finals
del segle XIX i sobretot durant la segona meitat
del segle XX es va iniciar el turisme de
masses, gràcies a la revolució dels
transports, l’augment del nivell de vida i les
millores socials (vacances pagades).

5. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem
del:- Turisme interior o nacional, que és
aquell procedent del mateix país.- Turisme
exterior o estranger, que és aquell
procedent d’un altre país.
Segons el tipus d’activitat turística podem
considerar DIFERENTS TIPUS DE
TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i
platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural
- de Negocis – Esportiu – Gastronòmic -
d’Aventura...
I ARA ANEM A CLASSIFICAR...

6.  Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana
o turisme interior. Utilitza
preferentment l’automòbil, produint-se
sovint col·lapses en la xarxa
carreteres. Abunden els
desplaçaments cap a les segones
residències
- Turisme de temporada. És el
més important, el més massiu. Es dóna
durant els períodes de vacances ,
sobretot d’estiu.

7. Segons les característiques dels
turistes parlem del turisme:
- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el
turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a
la vegada en poc espai.
- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per
això cerca allotjaments senzills i sistemes de
transport econòmics.
- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que
normalment es dóna en temporada baixa.
- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
- de Grup. Són visites organitzades.
- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats.
Normalment presenta un bon nivell econòmic i
cultural.

8.  Per analitzar la importància del
turisme en una zona podem utilitzar
diversos indicadors, com ara:
 - Quantitat de places turístiques (llits). Cal
establir la relació entre els llits turístics i la
població permanent. Les zones molt
turístiques són aquelles amb més de
1000 llits per cada 100 habitats.
 - Quantificar el nombre de turistes.
 - Quantificar les pernoctacions mitjanes
per turista.
 - Quantificar la despesa mitjana per
turista i dia.
 - Avaluar les característiques dels turistes
(de masses, jovenil, tercera edat ...)
Catalunya és la comunitat més turística.

9. LES DADES
http://www.iet.turismoencifras.es/
Aquesta pàgina et proporcionarà una gran
quantitat de dades sobre l’activitat turística
al nostre país:

10. MAPES I GRÀFIQUES DEL
TURISME

15. EL NEGOCI DEL TURISME

16. L’anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada,
principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour-
operadors. Es tracta d’agències majoristes intermediàries entre els establiments
turístics i les agències minoristes. Ells confeccionen els programes i els paquets
turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s’inclou
el transport, l’allotjament i el tipus de règim alimentari des de l’origen del client fins al
seu destí final. L’agència minorista el ven directament al client i en cobra una
comissió.

17. De vegades es produeixen problemes
de saturació, és l’anomenat
overbooking .Consisteix és
l’excés de reserves sobre el nombre
de places disponibles. Les reserves
poden ser de places d’avió, de tren,
d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i
la restauració, es sol aplicar quan un
establiment ha sobrepassat els seus
límits d’ocupació i té un excés de
clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser
degut a una mala gestió del Tour-
Operador, del departament de gestió
o del departament de reserves de
l’establiment.

18. Quan valorem l’impacte del
turisme normalment emfatitzem els
aspectes positius (creació de riquesa,
ocupació, arribada de noves
influències culturals, transmissió de
nous productes...), ara bé, també pot
tenir elements negatius: pot
distorsionar l’espai i alterar el paisatge
i l’equilibri ecològic. L’augment de la
pressió humana pot comportar la
degradació i destrucció del medi. A les
zones de costa, s’incrementa la
contaminació del mar i es dóna la
sobreexplotació dels aqüífers
(salinització).

19. A la muntanya comporta un augment de la
desforestació i erosió, així com una
disminució de pastures i pèrdua de la
biodiversitat. Cal considerar també
l’impacte derivat de l’augment dels residus i
la contaminació. Si considerem els efectes
del turisme en la població, és cert que
proporciona més feina. Ara bé, es donen
problemes relacionats amb l’estacionalitat i
l’economia submergida, l’augment de la
inflació i l’especulació del sòl. Per últim, si
considerem la xarxa d’assentaments,
aquesta pateix una clara alteració, car es
donen canvis en la importància dels nuclis.
D’altra banda, augmenta la despesa
pública, cal millorar els serveis i les xarxes
de proveïment i comunicacions.

20.  . EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme
és, des de fa 50 anys, un dels motors
econòmicsdEspanya. Espanya és una potència
turística mundial, 58 milionsde turistes la visitaren lany
2006, generant lactivitat turística un15% del PIB.El
turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir
dels 50,però sobretot durant la dècada dels 60. Hi
contribuïren factorsnaturals (clima) i socioeconòmics
(bona relació qualitat-preu).Espanya sespecialitzà en
el turisme de sol i platja, que encara ésvital.
Malauradament, aquest presenta el greu problema
delestacionalitat.Més del 90% de les empreses
dedicades al turisme sónmicroempreses, amb pocs
treballadors. La feina és estacional iacostuma a estar
mal remunerada. Per això hi ha un percentatgeelevat
de dones i immigrants.

21.  Actualment es treballa per potenciar nous tipus
doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un
turisme de més poder adquisitiu.Cal aprofitar lenorme
potencial turístic (cultura, natura,gastronomia
...).Malauradament, hi ha zones com les Canàries o
les Balears quedepenen de manera gairebé exclusiva
del turisme. Aquestadependència no és bona, car una
crisi del sector podria sercatastròfica.Daltra banda,
continuen generant-se problemes per
lexcessivaestacionalitat, que en zones especialitzades
en loferta de sol iplatja genera saturacions a lestiu i
atur a lhivern.Per últim, cal parlar dels problemes
ambientals, com la destrucciódels entorns naturals,
labastiment i depuració daigües, lasaturació de les
vies de comunicació, la contaminació acústica...

22.  El model turístic implantat a Espanya apartir dels any
60 es caracteritza per: -Abundant oferta. -Demanda
massiva. -Demanda majoritàriament de poder
adquisitiu mitjà-baix. -Allotjaments majoritàriament de
categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i
Platja. -Dependència del Sector respecte de tour-
operadors internacionals.
 41. A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La
Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia
iAndalusia. El seu principal atractiu és el mar.Els dos
arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca
lofertarelacionada amb el sol i la platja.La zona
interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques”
(Lleó,Salamanca...). En aquest cas latractiu principal
és el cultural.La zona Nord (zona atlàntica), és una
zona amb un turisme mésfamiliar, i presenta una
oferta més diversa: platges, cultura,gastronomia ...

23.  . El turisme estranger o exterior representa2/3 del
volum total. Els turistes que visitenEspanya són
bàsicament daltres païsosde la UE (Regne Unit,
Alemanya iFrança). Cada cop més arriben turistes
delEuropa de lEst i Rússia. Sobretot venenamb un
viatje organitzat a lestiu, en avió oper carretera,
cercant destinacions de sol iplatja.Les bones
condicions climàtiquesdalgunes zones han convertit
Espanya enuna destinació preferent per a
personesjubilades del nord dEuropa.El turisme interior
representa 1/3 del total.Laugment del nivell de vida i la
millora deles comunicacions ha fet incrementar
elturisme nacional i la mobilitat
temporal(desplaçaments de cap de setmana).

24.  . La proporció entre turismeexterior i interior varia molt
Oferta Turística (2009)segons les zones. En
general,en els centres més importantspredomina
lexterior.
 44. Zones turístiques i tipologia 1. Turisme de sol i
platja: 3 Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i
Balears. 2. Madrid. 2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4.
Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions desquí .
Turisme de neu. 6. Ciutats històriques . 1 Turisme
Cultural. 1Fuente: INE

25.  Malgrat laugment del número de turistes i dels
ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament
del model tradicional delturisme espanyol: • Predomini
del turisme de nivell mitjà-baix. • Problemes de loferta
turística: pujada de preus sense millorar la qualitat,
manca dadaptació a les noves exigències de la
demanda, estacionalitat, competència daltres països
mediterranis... • Dependència dels tour-operadors
internacionals. • Deteriorament mediambiental i
alteracions paisatgístiques en algues zones.

26.  Caldria una reconversió i una renovació clara del
sector, basadesen una planificació a llarg termini, que
consideri el següent:- Potenciar el turisme de qualitat
(de grana poder adquisitiu)- Millorar loferta per tal de
contrarrestar la rigidesa, lestacionalitat iels
desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats
deturisme (per exemple, lesportiu, el cultural i de
ciutat...).- Disminuir la dependència de lexterior.-
Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la
qualitatmediambiental.

27.  El turisme té una gran importància en el sector terciari
català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors
naturals i culturals,Catalunya és una de les principals
destinacions turístiquesd’Europa (supera els 15 M de
turistes estrangers i els 5M deturistes espanyols per
any). És la zona d’Espanya amb mésimportància
turística (el sector aporta aproximadament un
15%PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una
important zona turística.Diversos factors hi
contribueixen: latractiu natural i cultural, lasituació
geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme
ésestranger) i la intensa activitat econòmica (turisme
de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments
internacionals hancontribuït a incentivar el turisme,
com ara els Jocs Olímpics(Barcelona 92) o el Forum
(2004).

28.  El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000
personesviuen directament oindirecta del turisme,que
és bàsic en algunsindrets, com Salou,Lloret ...Els
principals tipus de turistes que visiten Catalunya es
divideixen enquatre grans grups: els que passen les
vacances a Catalunya, elsque es troben de pas vers
altres destinacions, els que hi acudeixenper
motivacions professionals i, per últim, el turisme
d’interior (de capde setmana).

29.  Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans
zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes
dues destaca lafluènciaestival, sobretot dun turisme
dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop
pren més força, gràcies al turisme interior i alsparcs
temàtics.En els darrers anys comencen a destacar
altres zones, com elsPirineus, les Comarques
d’interior o Barcelona (boom creuers).

30.  50. Les principals tendències del sectorsón:- El
creixement de la demanda turística(tot i que destaca la
força de la marcaBarcelona i la franja litoral).-
L’augment del nombre d’allotjamentsturístics (sobretot
hotels de 4 i 5estrelles i allotjaments rurals).

31.  La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural
id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada
estacionalitatcentrada en el turisme de sol i platja.-
L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora
dels equipaments.- La millora de la formació dels
professionals del sector.

32.  El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i
potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar
tota una sèrie dactuacions persuperar algunes
deficiències. - Superar l’estacionalitat estival
(infrautilització dels equipaments). - Superar la
concentració turística a la franja litoral. Font: Idescat.
Catalunya en xifres, 2010 - Millorar alguns dèficits
d’infraestructures en algunes zones (retencions ,
subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels
aeroports...).

33.  Superar la disminució de la despesa mitjana per
turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del
patrimoni.- Donar més importància als recursos
humans i culturals,incrementant la formació.

34. http://www.tourspain.es/es-es/Paginas/index.aspx
http://www.iet.turismoencifras.es/
http://guias-viajar.com/viajes-turismo-mundo/datos-
estadisticas-turismo-espana/
http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm