presentació sobre el tema del sector primari, amb algunes activitats incloses.

1. Tema 7
3r ESO
AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I
EXPLOTACIÓ FORESTAL
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. El sector primari agricultura
:
Comprèn totes aquelles
activitats econòmiques ramader
que ens proporcionen
productes directament pesca ia
de la natura: agricultura,
El l sector primari :
ramaderia, pesca i Explotació
1. L’agricultura
explotació forestal
tor primari : forestal
1. L’agricultura
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. A nivell mundial, vora un 40% de la
població activa es troba al sector
primari.
Però aquest percentatge està
disminuint, doncs la gent va passant a
ocupar-se en la indústria i els serveis.
Als països desenvolupats, només
s’ocupen entre l’1% i el 6% de la
població activa.
Pel que fa a la producció mundial de
béns i serveis, el sector primari
aporta només el 4% del valor del total
dels tres sectors. Es produeix més cada
any, però el seu valor és molt inferior al
dels productes industrials i els serveis.
Tampoc és major l’aportació al PIB als
països rics (menys del 4%).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. COMENTA AQUESTA GRÀFICA
SOBRE L’EVOLUCIÓ DE
L’OCUPACIÓ AL SECTOR PRIMARI
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

5. L’espai agrari és l’espai natural
modificat per l’agricultura, la Agricult1
ramaderia, l’explotació forestal... És un L agricultura és l’activitat de
espai RURAL (no urbà)
’
ura
treballar la terra per obtindre
matèries primeres i aliments per a
consum humà i dels animals.
Cada espai agrari està
Les pràctiques agrícoles
condicionat per una sèrie de
poden ser molt variades:
factors: Regadiu/secà
Físics: el relleu, el clima, Monocultiu/policultiu
els sòls, la vegetació... Agricultura extensiva/intensiva
Agricultura de subsistència/de mercat
Humans: població, Poden existir moltes
nivell de desenvolupament,
tecnologia, polítiques agràries combinacions:
i mediambientals, la •Regadiu intensiu
globalització, els sistemes de •Monocultiu de mercat
•etc
propietat... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. Actualment, els països desenvolupats
practiquen una agricultura de CARACTERÍSTIQUES:
•Gran especialització de la
mercat d’elevada productivitat. producció (un sol producte
per explotació)
•Mecanització (ús de
maquinària per a diferents
treballs)
•Ús d’agents químics (adobs,
insecticides...)
•Modernes tècniques de
cultiu (hivernacles, cultius
hidropònics, en arena... , nous
sistemes de rec, llavors
transgèniques...)
•I, naturalment, es
requereixen grans inversions
FES UN CLIC AL RATOLÍ I
COMENTA LA PÀGINA QUE
HAS TROBAT. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. En els països menys
desenvolupats, perviuen
pràctiques agrícoles molt
tradicionals, com els
camps d’arròs al sud-est asiàtic.
Però també existeixen cada dia
més grans explotacions agrícoles •Agricultura familiar
•Petites explotacions
o plantacions •Policultius
•Tècniques tradicionals
Fruits de cacau •Gran dependència dels
factors físics
•Pràctica d’origen colonial,
especialment en països càlids
•Enfocada al mercat
internacional (multinacionals)
•Grans explotacions (molta mà
d’obra i productivitat)
•Grans inversions de capital
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. HAS SENTIT PARLAR DE
L’AGRICULTURA
SOSTENIBLE?
Un maneig sostenible dels agro-
ecosistemes es basa en una
equilibrada combinació de
tecnologies, polítiques i activitats,
d’acord a uns principis econòmics i
consideracions ecològiques, a fi de
mantenir o incrementar la producció
Fes un clic sobre el ratolí i podràs
agrícola en els nivells necessaris per a
veure un documental sobre
agricultura sostenible. I tu, què satisfer les creixents necessitats i
en penses? aspiracions de la població mundial en
augment, però sense degradar el medi
ambient.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. 2
Ramaderia
L’activitat ramadera és la que
s’ocupa de la cura d’animals
per al seu ús com aliments o
matèries primeres, o com a
força de treball, o simplement
per a la seua reproducció.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. Per la mobilitat dels animals cal distingir
la ramaderia transhumant (en la qual els ramats
segueixen l'evolució de les pastures i canvien de
regió, de vegades fins tres cops l'any) i la ramaderia
estant o ramaderia amb estabulació, total o lliure
(en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser
agrícola o industrial).
Per la forma d’explotació, ja saps que pot haver
ramaderia extensiva o intensiva
En l’extensiva, els animals es crien en extensions més
o menys àmplies per les quals vaguen amb certa
llibertat cercant el seu propi aliment o sent ajudats
amb aportacions extraordinàries ( seria una forma
mixta)
La cria intensiva, per contra, es realitza en un règim de
concentració i, en casos extrems, els animals mai
arriben a eixir de les naus de cria i engreix de les
granges.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. En la ramaderia agrícola l'aliment
del bestiar és sembrat i recol·lectat
per l'home, generalment prop de
l'estable o dels estables, mentre
que la ramaderia industrial sol
ésser independent de l'agricultura,
i els aliments dels animals,
generalment pinsos composts, són
produïts o conreats per altri.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. Observa tota la
informació que conté
la marca d’un ou!
Quin interès pot
tindre per als
consumidors ?
Redacta unes línies
sobre això.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. Que són els camins ramaders? Ramats
d’ovelles a
Els camins ramaders són camins públics per on Madrid
discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit
ramader. Tenen un paper clau en el medi natural al
servir com a eixos de connexió entre ecosistemes
diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i
actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic
amb un elevat valor turístic.
Tipus:
Canyades ( amplària no superior a 75 metres)
Cordills ( amplària no major de 37,5 metres)
Senderes (amplària no superior als 20 metres)
Estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23
de març, de vies pecuàries. Nosaltres, els valencians, per
La llei estableix que els camins ramaders són béns als camins del ramat, tenim
de domini públic de les CCAA, i té per finalitat:
- Regular-ne l'ús pels ramats o altres usos una paraula :ASSAGADORS.
compatibles o complementaris.
- Defensar la seva integritat i assegurar la correcta Vols saber si a Sant Vicent
conservació . tenim camins ramaders?
Fes un clic al ratolí
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. Silvicultu
ra 3
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. L’explotació forestal
es produeix quan obtenim beneficis econòmics de l’explotació dels boscos,
extraient d’ells FUSTA, SURO, CEL·LULOSA, RESINA, PLANTES MEDICINALS...
LA silvicultura és l’activitat
controlada o CULTIU d’arbres i altres
espècies, a fi d’assegurar la conservació i la
regeneració del medi natural.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. La societat actual consumeix
molts productes
forestals: papers per escriure,
per la cuina, bolquers
Infantils, paper higiènic,
compreses, mobles,
conglomerats...
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. Per evitar la desforestació Com que no vivim a una zona
d’explotació forestal, tal volta no
Cal un consum responsable: som massa conscients de com
Estalviar al màxim ens pot afectar la desforestació.
Reciclar tot el possible Tu que en penses?
Comprar productes Reflexiona sobre aquest tema i
sostenibles provinents de plantacions fes propostes concretes, que
podríem seguir a l’Institut, per
fer un consum més responsable.
Si vols bons consells sobre el
consum responsable, visita
aquesta pàgina clicant el ratolí
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. La pesca
4
La pesca
consisteix en la
captura de
peixos i altres
espècies,
Per fer-los
servir com
aliments o
matèries
primeres
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. TIPUS DE PESCA
Pesca litoral o costanera: és la que es practica
entre el litoral i les 60 milles. La flota costanera inclou
vaixells de tonatge entre 20 i 100 tones. La tripulació
està formada per poques persones i es tarda poc temps
a desembarcar les captures en els ports doncs els
desplaçaments tenen poca durada.
Pesca d'altura: es realitza a més llarga
distància i amb vaixells de major tonatge i major
nombre de mariners, equipats per conservar el peix en
Llotja de Santa Pola cambres frigorífiques.
Pesca de gran altura: es realitza en caladors
Port de pesca de Santa Pola
molt llunyans als llocs d'origen. Els desplaçaments a
terres llunyanes (Terranova, Namíbia, Illes Seychelles...)
poden fer que el temps embarcat supere els 6 o 8
mesos. Els vaixells són enormes bucs factories i en ells
es manipula i conserva per diferents procediments el
peix capturat (conserves, congelats...) Els bucs estan
dotats amb les últimes tecnologies per a detectar els
moviments dels bancs de pesca.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

20. MÈTODES O ARTS DE PESCA
Palangre: cordill llarg del que pengen brancs amb hams en els seus
extrems. S'utilitza en la captura de l’orada o del bacallà i de la tonyina en la pesca
d'altura.
Almadrava: utilitza xarxes fixes que atrapen als peixos. S'empra molt en
el sud d'Espanya per a la captura de la tonyina roja.
Pesca de cèrcol: s'utilitza per a la captura d'espècies de superfície
(sardines, arengs...) Consisteix en una enorme xarxa subjecta per dos cables: el de
la part superior porta flotadors i el del fons un llast de plom que li permet
aconseguir el fons.
Pesca d'arrossegament: les xarxes d'arrossegament tenen forma d'embut
i són arrossegades per un o dos vaixells que capturen espècies que es troben en els
fons marins.
Pesca de deriva: utilitza xarxes de fons que poden superar els 3
quilòmetres i que arrosseguen tot el que troben al seu pas.
Pesca de parany: hi ha vaixells que utilitzen paranys per a la captura dels
peixos. Disposen d'un viver amb aigua de mar per al transport de la captura.
Pesca elèctrica: consisteix a crear un camp elèctric que paralitza als
peixos per a atraure'ls cap a les xarxes i aspirar-los mitjançant potents bombes
succionadores. Les zones on es practica està tècnica estan sent esgotades de
recursos.
Altres: tremall, curricà...
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

21. ZONES DE PESCA DE LA FLOTA
PESQUERA ESPANYOLA
GRÀFIC COMPARATIU DE
LA PESCA EXTRACTIVA I
L’AQUICULTURA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

22. El problema de la pesca excessiva
ha portat com a conseqüència la
disminució de les reserves naturals, la
qual cosa ha demostrat que aquests
recursos tenen una capacitat limitada,
sobretot les espècies que tradicionalment
es capturen.
Els recursos no són inesgotables i
la pressió que es fa sobre ells és cada
vegada major, a causa que les flotes Cartell de la famosa campanya de protecció
a les espècies marines.
internacionals de pesca, dotades d'una
tecnologia perfeccionada, que no
consideren els trastorns ecològics que Altra mesura és l’atur
estan produint, especialment amb les biològic, per permetre
cadenes d'alimentació i la renovació de les
la recuperació (
poblacions d'organismes, ja que en
reproducció i maduració)
capturar un nombre elevat de possibles
de les espècies.
reproductors, fan que les possibilitats de
reproducció i millora de l'espècie
disminuïsquen. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

23. L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a
la cria, reproducció i cultiu de les espècies
que viuen en l'aigua salada o dolça, tant
siguin animals com vegetals (algues)
Les finalitat de l'aqüicultura poden ser
alimentàries, de repoblació o de caire
científic.
Piscicultura és l'especialització principal
de l’aqüicultura.La piscicultura (derivada del
llatí piscis:peix) comporta la cria comercial
en tancs o tancats, normalment com a
aliment. També es crien peixos per a
repoblar rius i llacs principalment per a la
pesca esportiva. Els peixos més importants
en piscicultura segueixen l'ordre (de major a
menor de): salmó, carpa, bacallà, llobarro,
orada...
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

24. Sabies
que...
Les primeres notícies que es tenen
sobre aqüicultura daten de l'any 2 000 a. de C.,
temps en què els japonesos conreaven ostres,
activitat que, segons Aristòtil, també es va
desenvolupar a Grècia i segons Plinio a Roma
100 anys abans de Crist.
A Xina l'erudit Fan-Li, l'any 475 a. de
C., va escriure el primer llibre sobre
aqüicultura del que es tenen notícies, amb
base en l'experiència en la cria i cultiu de
peixos com la carpa comuna, que ha d'haver
adquirit del cultiu que va muntar en Wushi,
província de Kiangsu, en la Xina oriental i de
qui es diu que sostenia: "Doneu-me dos peixos
i ompliré qualsevol estany."
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

25. Del mar obtenim també
Moltes més riqueses:
Algues
Minerals
Sals
Aigua potable
Energia mareomotriu
També fem del mar un
ús turístic, que és molt
important econòmicament.
I és una via de transport
fonamental, especialment
Per a les grans mercaderies.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

26. Els paisatges naturals es
veuen modificats per ELS PAISATGES
l’acció humana.
L’agricultura i la ramaderia
deixen la seua empenta,
AGRARIS 5
Els principals elements que modifiquen els
paisatges són:
pel tamany i forma de les
parcel·les, pels tipus REGULARS IRREGULARS
d’explotacions, pels OBERTES (open field)
diferents cultius o ramats... PARCEL·LES
TANCADES (bocage)
LATIFUNDIS
GRANDÀRIA INTENSIUS
DE LA SISTEMES DE
PROPIETAT CONREU
MINIFUNDIS EXTENSIUS
POLICULTIUS
SECÀ VARIETAT DE
RELACIÓ AMB
CONREUS MONOCULTIUS
L’AIGUA
REGADIU
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

27. ELS PAISATGES AGRARIS:
el hàbitat rural
El hàbitat rural és el terme que utilitzem per parlar dels
assentaments humans al camp.
Podem diferenciar dos grans tipus:
Escassetat
Hàbitat dispers i hàbitat concentrat.
d’aigua
Concentrat: habitatges i altres edificis es
troben concentrats en pobles de diferent
Tipus grandària
d’hàbitat
Dispers: els habitatges estan Disponibilitat
disseminats pel camp d’aigua
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

28. 1 2
3
5
4
6
8
7 9
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent Podries situar-les?

29. OBSERVA EL TEU ENTORN,
REFLEXIONA, INVESTIGA...
 Quina importància té en Sant Vicent
el sector primari?
Coneixes algú que es dedique a
l’agricultura, la ramaderia o la pesca?
Conta alguna cosa sobre ells.
Saps si els nostres avantpassats
vivien del camp?
 Quin tipus de productes es
cultivaven?
Com reflexen les festes i tradicions
aquest passat?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent