Powerpoint del tema 2

1. Tema 2: Al-Andalus
Quin llegat ens ha deixat la
civilització islàmica?

3. 1. Com es va estendre l’Islam
• A. L’expansió de l’Islam (622-846)
– A la mort de Mahoma, la Península Aràbiga està
unificada sota l’Islam
– En el segle VII s’enfronten a Bizanci i a l’Imperi
Persa
– En el segle VIII arriben a Índia i arriben fins a
Poitiers (732) on fracassa la conquesta d’Europa
– Al segle IX conquereixen Núbia i Palerm, ataquen
el sud i centre d’Itàlia.

5. 1. Com es va estendre l’Islam
• B. L’organització del Califat
– Quatre primers califes (632-661)
• Familiars del califa
• Es produeix una divisió en el Islam: xiïtes i sunnites
– Omeies (661-750)
• Amb capital a Damasc, conquereixen des de Pèrsia fins Al-
Andalus
– Abbàsides (750-1258):
• Acaben amb els Omeies i posen la capital a Bagdad
• Es fragmenta l’Imperi
– Turcs (1453-1918)
• Conquereixen Constantinoble i unifiquen gran part de l’Islam

11. 1. Com es va estendre l’Islam
• C. L’esplendor econòmica i cultural
– Àrab llengua oficial de l’Imperi
– La majoria de la població s’islamitza
– Les ciutats són el centre de l’imperi (escoles,
biblioteques i centres de traductors)

15. 2. La conquesta d’Al-Andalus
• La feblesa de la monarquia visigoda
– Principi del segle VIII, visigots estan en profunda
crisi
– Guerra civil entre els partidaris d’una monarquia
hereditària, que recolzen l’hereu de Vitiza, Àkhila,
i els partidaris d’una monarquia electiva que
recolzen l’usurpador Roderic.
– Els seguidors d’Àkhila buscaren ajuda en els
musulmans del nord d’Àfrica.

17. 2. La conquesta d’Al-Andalus
• La conquista militar
– El 711 els visigots són derrotats a la Batalla de
Guadalete
– Tariq i Musa ocupen el sud de la península amb
poca resistència
– El 718 els musulmans controlen tota la península,
excepte el nord muntanyós.
– Sols uns pocs hispanovisigots es refugien en les
muntanyes cantàbriques.

20. 2. La conquesta d`’Al-Andalus
• La integració d’Al-Andalus a l’Imperi islàmic
– Pactes de submissió entre musulmans i visigots
– Islam passa a ser la religió oficial i els
hispanorromans que s’islamitzen són els muladís
– La població cristiana són els mossàrabs. Molts
emigren cap al nord.

21. • En el Nombre de Dios, el Clemente, el
Misericordioso. Edicto de ‘Abd al-‘Aziz ibn Musa ibn
Nusair a Tudmir ibn Abdush [Teodomiro, hijo de los
godos]. Este último obtiene la paz y recibe la
promesa, bajo la garantía de Dios y su profeta, de
que su situación y la de su pueblo no se alterará; de
que sus súbditos no serán muertos, ni hechos
prisioneros, ni separados de sus esposas e hijos; de
que no se les impedirá la práctica de su religión, y
de que sus iglesias no serán quemadas ni
desposeídas de los objetos de culto que hay en
ellas; todo ello mientras satisfaga las obligaciones
que le imponemos.

22. Se le concede la paz con la entrega de las siguientes ciudades:
Uryula [Orihuela], Baltana, Laqant [Alicante], Mula, Villena,
Lurqa [Lorca] y Ello. Además, no debe dar asilo a nadie que
huya de nosotros o sea nuestro enemigo; ni producir daño a
nadie que huya de nosotros o sea nuestro enemigo; ni
producir daño a nadie que goce de nuestra amnistía; ni
ocultar ninguna información sobre nuestros enemigos que
pueda llegar a su conocimiento. Él y sus súbditos pagarán un
tributo anual, cada persona, de un dinar en metálico, cuatro
medidas de trigo, cebada, zumo de uva y vinagre, dos de miel
y dos de aceite de oliva; para los siervos, sólo una medida.
Dado en el mes de Rayab, año 94 de la Hégira [713]. Como
testigos, ‘Uthman ibn Abi ‘Abda, Habib ibn Abi ‘Ubaida, Idrís
ibn Maisara y Abu l-Qasim al-Mazali

23. 2. La conquesta d`Al-Andalus
• Al-Andalus, com es va desvincular de l’Imperi
Islàmic?
• Dura 800 anys: disminueix el territori i
rivalitats i enfrontaments entre els musulmans
• L’emirat dependent (718-756)
– Província del califat Omeia amb capital a Còrdova
• L’emirat independent (756-929)
– L’últim Omeia (Abderraman) funda l’emirat Omeia
independent d’Al-Andalus, però obedeix
religiosament a Bagdad.

27. 3. L’evolució d’Al-Andalus (929-1492)
• El Califat de Còrdova (929-1031)
– Amb molts problemes, Abderraman III es va
proclamar Califa per a reafermar el seu poder
• Els regnes de taifes (1031-1248)
– L’any 1031 Al-Andalus es va dividir en 25 regnes
independents (taifes). Rics, però dèbils militarment
són atacats pels cristians.
– Almoràvits als segle XI i almohades al segle XII
– Perden terreny front als regnes cristians
• Regne nassarita de Granada
– L’últim regne taifa, que sobreviu pagant impostos als
castellans fins 1492

33. 3. L’evolució d’Al-Andalus (929-1492)
• L’esplendor del Califat de Còrdova
– L’època de major esplendor i poder militar d’Al-
Andalus
– Frenen als cristians i realitzen paries contra ells
per a recol·lectar impostos i tributs
– Té un important comerç amb Bizanci, Àfrica i
Europa
– Molts impostos i una important burocràcia i un
exèrcit nombrós.

34. 3. L’evolució d’Al-Andalus (929-1492)
• L’administració de l’Estat
– Al-Andalus dividit en 21 províncies o cores
– El califa tenia un poder absolut
– Hayib (primer ministre), visir (ministre). Divan
(govern)
– Valís (governadors de províncies), qaids
(governador d’una marca)
– Mostassafs controlen el soc i el comerç a les
ciutats

41. 4. Hammal, un llaurador de l’alqueria
• A. El cultiu de terres
– Noves espècies de plantes i regadiu
– Plantes alimentícies i comercials
– També fruites i verdures
• Els sistemes de regatge
– Perfeccionen i milloren els sistemes de regatge
– Augment de la productivitat
– Permet millorar l’alimentació i l’augment de la
població

45. 5. Les ciutats d’Al-Andalus
• A. Una societat urbana
– Al-Andalus és un estat molt poblat i amb moltes
ciutats.
– Còrdova, Sevilla, Granada, Toledo...
– Muralles i carrers sense traçat ordenat
– Nuclis urbans són centres polítics i culturals amb
intensa activitat econòmica, artesanal i comercial

47. 5. Les ciutats d’Al-Andalus
• B. L’artesania i el comerç
– Artesans s’agrupen en barris gremials
– Comerç interior molt actiu (socs)
– Comerç a llarga distància:
• Europa: metalls i fusta
• Orient: objectes de luxe i espècies
– Moneda única: dinar d’or i dirham de plata

53. 6. Sarq Al-Andalus, un territori
andalusí
• A. La conquesta del Sarq Al-Andalus
– Abd al-Aziz conquereix les terres valencianes entre
713 i 714 i l’anomena Sarq Al-Andalus = llevant
d’Al-Andalus
– Tractats  Pacte de Teodomir  se sotmet als
musulmans i paga tributs a canvi de conservar les
propietats i respectar la religió
– Els habitants es converteixen a l’islam, també
conserven el cristianisme + berbers i àrabs

55. 6. Sarq Al-Andalus, un territori
andalusí
• B. De l’Emirat als Regnes de Taifes
– Segle VIII, IX, X, Llevant es governat per valís.
– Al segle XI es divideix taifes: València, Dénia i
Alpont.
– Les taifes van augmentar i disminuir el seu
territori fins la conquesta per Jaume I (1231-1245)

59. 6. Sarq Al-Andalus, un territori
andalusí
• A. La conquesta del Sarq Al-Andalus
• B. De l’Emirat als Regnes de Taifes
– Segle VIII, IX, X, governat per valís.
– Al segle XI es divideix taifes: València, Dénia i Alpont.
– Conquesta per Jaume I (1231-1245)
• C. Una rica agricultura de regadiu
– Es cultiven més terres (dessecació i colonització)
– Nous conreus (arròs, taronja, morera...) i sistemes de regadiu  Tribunal de
les aigües
• D. L’economia urbana
– Pròspera vida urbana (València, Xàtiva, Alzira...)
– Artesania: paper, tèxtil, ceràmica
– La més important és València
• E. La cultura en les taifes valencianes
– Gran desenvolupament cultural i científic. Ex. Cort de Mugahid.

72. 7. Quants llibres tenia la biblioteca
d’al-Hakam
• A. Arts, lletres i ciències
– Ciència i art són importants al món islàmic
– Moltes traduccions i transmissió cultural (àrab)
– Ciències, història, geografia, filosofia, prosa i poesia
• B. Avanços científics i tècnics
– Molins de vent, carretó, paper, vidre, números aràbics,
escacs
– Millora de la cirurgia i els coneixements mèdics
– Construïren naus més millors, importen els quadrants
nàutics i la brúixola

86. 8. L’art andalusí
• A. Predomini de l’arquitectura
– Art àrab és religiós i predomina l’arquitectura
– Característiques:
• Materials senzills (rajola i fusta)
• Cobriment amb voltes i cúpules
• Utilització de pilars, columnes i arcs
• Poca decoració exterior i molta interior (marbre,
rajoles, guixeries i fustes)
• Palaus amb jardins i xarxes d’aigua

96. 8. L’art andalusí
• B. L’arquitectura d’Al-Andalus
– 1. Època de l’Emirat i del Califat (756-1031)
• Aportacions tècniques i constructives més rellevants i més
riquesa constructiva i ornamental
• Mesquita de Còrdova i Madinat al-Zahra
– 2. Època Taifa i Almohade (1031-1212)
• Més auster, més estructura i menys decoració
• Alcassaba de Màlaga, Aljaferia de Saragossa, Giralda i Torre
del Oro de Sevilla
– 3. Època Nassarita (1238-1492)
• Gran riquesa de la decoració i pobresa dels materials
• Alhambra i Generalife de Granada