Turisme i natura

1. NF 1. : PATRIMONI NATURAL I
PAISATGÍSTIC
ana de la torre
UF 2:Patrimoni natural

2. El turisme sempre aporta
beneficis a la destinació??
Quins aspectes positius pot aportar el turisme?
I negatius????

31. IMPACTE DEL TURISME
ASPECTES POSITIUS
 Genera ocupació.
 Genera desenvolupament econòmic.
 Fomenta intercanvi de cultures.
 Font de promoció internacional.
 Promou la conservació.
 Foment d'inversió tecnològica.
 Trenca estigmes.
 Incentiva la inversió estrangera.
ASPECTES NEGATIUS
 Treball informal, mà d'obra no
qualificada i manca de capacitació de les
persones.
 Elitista, discriminatori.
 Pèrdua de la identitat o d'idiosincràsia.
 Turisme sexual.
 Inseguretat.
 Impacte destructiu ambiental.
 Desplaçament de la mà d'obra
 Cadena negativa.
 Manca de conscienciació.

32. Has visitat algun cop un parc
natural?? Quin

33. ESTADI DE LA QUESTIÓ…
Turisme de natura
Quanta gent que fa turisme visita espais
naturals?

35. Andrew Holden (Environment
and Tourism 2000) demostra
que pel 46%
dels turistes alemanys és
fonamental que el paisatge
de les zones que visiten
sigui
atractiu.

36. L’informe de la Comissió Europea
(2002) “Using natural and
cultural heritage to
develop sustainable Tourism”
mostra que per un 50% dels
europeus enquestats el
paisatge és el criteri més
rellevant a l’hora d’escollir el
destí turístic.

37. A tot Europa, els productes relacionats amb el turisme de natura i el senderisme
estan creixent de forma molt notable. Per citar alguns exemples, ens podem referir
a Alemanya on segons la revista Wandermagazin, “el senderisme està de moda” i
ho practiquen més de 40 milions d’alemanys. A França, la Fédération Française de
la Randonnée Pédestre qualifica el senderisme com la principal activitat d’oci a l’aire
lliure, amb més de 15 milions de practicants. Al Regne Unit hi ha entitats com ara
el NationalTrust, que té més de 3,5 milions de socis i 43.000 voluntaris que
contribueixen a la conservació d’una bona part del patrimoni històric, natural i
paisatgístic del país.També hi trobem la Royal Society for Protection of Birds amb
més de 100 anys d’història, que té 1 milió d’afiliats i gestiona més de 200 espais
naturals protegits. Es pot afirmar per tant, que per a molts ciutadans europeus
passejar, descobrir nous espais naturals i culturals, estar en contacte amb la gent
del territori i/o consumir productes autòctons, forma part del seu estil de vida i és
una part indissoluble de l’activitat de lleure.

38. A França, les estades de turisme
estranger en espai rural on s’hi fa
bona part de les
activitats de natura, va augmentar de
forma espectacular, passant de 42 a 84
milions de pernoctacions/any, entre el
1990 i el 1998. L’any 2001
representaven el
28,7% de les pernoctacions turístiques
totals del país.

40. Segons estadístiques del World
Resources Institute, institució no
governamental
dedicada a la recerca i protecció dels
recursos naturals, a inicis del segle
XXI el
turisme mundial creixia a un ritme del
4,3% anual, mentre que el turisme de
natura ho feia entre un 10 i un 30%.

41. Per què ens agrada fer
turisme de natura?

43. Com definirieu Ecoturisme??
Turisme responsable??
Turisme Rural??
Turisme Rural Comunitari??
Agroturisme??
Turisme verd??

45. L’OMT defineix ecoturisme com “ tot tipus de turisme
basat en la natura, llurs principal motivació es l’observació i
apreciació d’ella, així com de les cultures tradicionals ”. La
Societat Internacional d’Ecoturisme el defineix com viatjar
de forma responsable cap a àrees naturals, conservant
l’ambient i millorant el benestar de les comunitats locals.
El turisme sostenible no es una modalitat de turisme, sinó
una forma de gestionar qualsevol tipus de turisme. El
turisme sostenible es econòmicament viable,
ecològicament compatible i socialment acceptable.
Espanya compta amb quatre regions biogeogràfiques de
les set que hi ha a Europa, la qual cosa ho converteix en un
dels països de major diversitat paisatgística i, per tant, en
una destinació privilegiada per practicar ecoturisme.
Definicions

46. Quin impacte AMBIENTAL té el
turisme sobre el medi
ambient???

47.  Augment de Residus
 Deforestació
 Destrucció de l’hàbitat terrestre o marí de flora i
fauna
 Contaminació: acustica, lumínica, medi
ambiental
 Destrucció de paisatges
 Massificació
 Fonts complementàries de contaminació
(hidrocarbus, pintures, basures)
 Desapareixen zones naturals

48. PENSEU QUE LA CONSERVACIÓ DEL MEDI
AMBIENT POT ANAR LLIGADA A
L´ACTIVITAT TURISTICA??

49. Què vol dir turisme Sostenible?
Indiqueu algun exemple

50. Sostenibilitat
“desenvolupament que satisfà les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les
generacions futures per satisfer les seves necessitats
pròpies”.
http://www.medioambiente.org/2012/01/hotel-ecologico-madera-paja-y-barro.html

51. Illa de Gotland
Illa Ascensión
Costa Rica
Lanzarote
Benidorm
Eurovegas
Benidorm
Illa Galapagos
Illa Galapagos
Aruba
Illa Reunión
Las Azores

53. TURISME SOSTENIBLE

54. TURISME SOSTENIBLE
Segons la Organització Mundial delTurisme, els principis que defineixen el
turisme sostenible són :
- Els Recursos naturals i culturals es conserven per al seu ús continuat en el
futur, al mateix temps que reporten beneficis
- El desenvolupament turístic es planifica i gestiona de manera que no causi
seriosos problemes ambientals o socioculturals
- La qualitat ambiental es manté i millora
- Es procura mantenir un elevat nivell de satisfacció dels visitants i la
destinació reté el seu prestigi i potencial comercial
- Els beneficis del turisme es reparteixen àmpliament entre tota la societat.

55. CONCEPTE DETURISME SOSTENIBLE
Aplicat al turisme aquest concepte, implica
necessàriament criteris mediambientals,
socioculturals i econòmics abocats a aconseguir tres
fites importants: qualitat, continuïtat i equilibri. Dit
altrament, un turisme sostenible està abocat a les
metes següents:
 Millorar la qualitat de vida de la població local, és a
dir, de la gent que viu i treballa en la destinació
turística.
 Aportar una major qualitat d’experiència per al
visitant.
 Mantenir la qualitat del medi ambient de la
destinació turística, que afecta residents i visitants.
 Aconseguir major rendibilitat econòmica per al
negoci turístic i per als residents locals.

56. Video: NO HAY MAÑANAS

57. Altres videos
Peak Oil - Cenit del petróleo
http://www.youtube.com/watch?v=ARy7UQnhOqA&feature=rellist&playnext=1
&list=PL4B38F7BA2A0AB1E4
http://www.youtube.com/watch?v=2OabrX7YAG4&feature=autoplay&list=PL4B
38F7BA2A0AB1E4&playnext=2
Reconocer la realidad del petroleo
http://www.youtube.com/watch?v=Jt3cz_Xbj6Y&feature=related
El colapso del petroleo
http://www.youtube.com/watch?v=Z9ygy4UNgBw&feature=fvwrel
SOStenibilidad - ¿Qué hacemos?
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=r4yXpB10Qc0
¿Sabes Que es Imprescindible?
http://www.youtube.com/watch?v=v3_h8YPygQM
Guy McPherson - Pronóstico pesimista para los años venideros
http://www.youtube.com/watch?v=Az5lDJvOOEI

58. Altres videos
crecimiento sostenible
http://www.youtube.com/watch?v=SBvRUQ1rTlc&
feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Az5lDJvOOEI
Agenda 21
http://www.youtube.com/watch?v=QGI0TIntYYw
Condemnats a decréixer
http://www.youtube.com/watch?v=WnzR81VTLd4

60. QUIN DES DOS DESTINS ÉS MÉS SOTENIBLE???

61. 12 claves del Turismo
Sostenible

64. VIDEO : Palafrugell, turisme més sostenible (durada 3 min)
"El medi ambient" repassa les mesures mediambientals que s'han dut a terme a
Palafrugell, com ara reduir l'ús de bosses de plàstic, promocionar l'ús de la bicicleta o
fer un ús sostenible de l'aire condicionat
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48411&p_ex=el%20turisme&p_num=3
VIDEO :Turisme: del sud al nord? (durada 3 min)
El canvi climàtic també pot afectar el turisme a l'àrea del Mediterrani, tal com posa de
manifest aquest reportatge de l'espai "El medi ambient".
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23967&p_ex=el%20turisme&p_num=3

65. Òbviament, un model complex de turisme sostenible com el que acabem
d’explicar necessita una àmplia col·laboració de la societat, que no
s’acaba amb els planificadors.Cal també que s’hi impliquen els governs,
les comunitats locals, les empreses, les ONG i els turistes mateixos .
Podem concloure que el turisme sostenible es basa en tres factors que
s’entrellacen:
la sostenibilitat econòmica, la sostenibilitat ecològica i la sostenibilitat
sociocultural.
La sostenibilitat econòmica significa que el creixement econòmic del
turisme és eficient, pel que fa als nivells de llocs de treball i renda, i que el
control de costos i beneficis s’ha fet pensant en la continuïtat del negoci
per a les generacions futures.
La sostenibilitat ecològica vol dir que el desenvolupament turístic és
compatible amb els processos biològics.
La sostenibilitat sociocultural implica que el desenvolupament turístic ha
de ser compatible amb la cultura i els valors de la població local, amb
salvaguarda de la identitat de la comunitat.

67. La capacitat de càrrega és un concepte que posa de manifest els límits dels recursos
naturals: un ús desmesurat que supera la capacitat de càrrega pot destruir el recurs. És el
límit d’ús que pot suportar el recurs, a partir del qual es destrueix.

71. http://www.youtube.com/watch?v=Od1P0jWlxCk

72. Ús sostenible dels recursos: protecció,
planificació i noves oportunitats
L’ús sostenible dels recursos naturals comporta no ultrapassar la seua
capacitat de càrrega i utilitzar els renovables amb preferència dels no
renovables.
Una planificació del territori, urbana i rural, protectora dels recursos és
un instrument de primer ordre per a la seva conservació. Es pretén així
preservar el sòl, ja que aquest, una vegada urbanitzat, té poques
possibilitats de revertir a un altre tipus d’usos.
En aquest sentit, el cas de la ciutat deValència ens pot servir d’exemple.
El creixement de la ciutat i de la seua àrea metropolitana es podria
haver dirigit en major mesura cap a les zones de secà, amb la qual cosa
s’hauria preservat l’horta,que ha quedat del tot esquarterada i privada
d’una possible viabilitat agrícola, compatible, tal vegada, amb funcions
de pulmó verd de l’AMV.
El ràpid creixement de l’activitat turística ha comportat sovint usos
indiscriminats del territori.

73. Una planificació correcta ha de fer compatibles la protecció del sòl amb el
desenvolupament de nous usos, seguint les següents pautes en la
planificació, d’acord amb criteris de sostenibilitat :
1.Valoració del territori, des del punt de vista natural i cultural, sense
ultrapassar les capacitats de càrrega.
2. Suspensió de projectes no respectuosos amb el medi ambient.
3. Polítiques de millora ambiental o plans d’acció ambiental, que frenen la
pèrdua de qualitat ambiental i generen mesures compensatòries.
4. Promoció d’activitats econòmiques respectuoses amb l’entorn i barreres per
a les activitats productores d’impactes.
5. Promoció del reciclatge.
6. Foment de l’educació ambiental i de la participació social.
7. Política de comunicació veraç i transparent.

74. Cal destacar, a més, que aquells municipis −o establiments turístics− que
plantegen estratègies de sostenibilitat obtenen avantatges comparatius en relació
amb aquells altres que han persistit amb les estratègies no sostenibles: respecten
la normativa vigent; milloren la seua situació econòmica, ja que poden captar més
fàcilment inversions i, per tant, augmenten les possibilitats de crear llocs de
treball; milloren la seua actuació política i la imatge pública i promouen l’educació
ambiental de la població resident i visitant.
Noves pautes, com les que hem introduït, afecten també el turisme de masses de
sol i platja. Comporta l’adequació de les instal·lacions hostaleres, la regeneració i
millora de les platges, la dotació d’infraestructures de sanejament, la depuració, el
tractament i el reciclatge de residus i la recuperació d’espais naturals.
La planificació turística feta a Mauna Lani, a Hawaii, en pot servir d’exemple15.
Hi destaca l’atenció sobre el disseny i la disposició de les instal·lacions turístiques.
Una planificació protectora amb la natura i l’habilitat de les autoritats locals de fer
concessions i assegurar el retorn de beneficis per a la localitat a canvi del permís
per a construir les instal·lacions turístiques.

75. Article
centre de conservació dels ossos dels Pirineus

76. ACTIVITAT : MAUNA LANI
visitar pàgina i llegir planificació turística de
Mauna Lani

79. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=qd1_xJEywKM

80. Definició d’ecoturisme :
ecotourism
aquell
viatge
responsable a
àrees naturals
que conserva
el medi
ambient i
garanteix
el benestar de
les poblacions
locals.

82. BARCELONA:
Biosphere World Class Destination
http://www.biospheretourism.com/es

86. Què és la política turística??
Com ens afecta?
Pujada de l’Iva
Taxa turística
Imserso
Eurovegas
…

88. TAXA TURÍSTICA , PARC GÜELL i
ECOTAXA A DEBAT
http://www.tv3.cat/videos/3769070/Una-taxa-fomenta-lecoturisme
http://www.rtve.es/noticias/20121101/tasa-turistica-entra-vigor-cataluna-este-1-
noviembre/572563.shtml
http://www.20minutos.tv/video/fxzLZ012-cataluna-estrena-tasa-turistica-con-
dudas/0/

90. És noticia: Parc Güell

91. Quines agències coneixeu que ofereixin turisme
de natura??
Llistat d’agències i productes que
comercialitzen
Quins són els principals destins del món de
turisme de natura?
I a Espanya??
Wildwatching

93. només 2 Parcs en aquests moments estan aplicant la
Carta Europea delTurisme Sostenible en Espais Protegits. Es tracta del Parc de
la ZonaVolcànica de la Garrotxa que n’ha estat líder a Europa i el del Delta de
l’Ebre, que a més recentment ha obtingut la distinció de Destí d’Excel·lència
EDEN, que promou la Comissió d’Indústria i Empresa de la Comissió Europea.
Sant Llorenç del Munt, Montseny i Els Ports han iniciat també els primers passos
per aplicar laCarta en els seus àmbits.
Pel que fa a la Q de QualitatTurística, 4 Parcs entre els quals de nou Delta de
l’Ebre i ZonaVolcànica de la Garrotxa, a més de Sant Llorenç i l’Obac i el Parc
Nacional, han obtingut aquesta qualificació.

94. activitats
l’estudi elaborat pel CRIT l’any 2007 La gestió del
sector del turisme actiu a Catalunya identifica 262 empreses de turisme actiu
operant a Catalunya, agrupades en 6 grups segons modalitat de l’activitat.
Sense ànim de ser exhaustius, podríem esmentar diferents tipus d’activitats. Un
primer grup són les pròpies de turisme actiu que a través de l’aprofitament dels
valors d’aquest territori, proposen activitats diverses per a la seva descoberta.
Estem parlant de senderisme, cicloturisme, caiac, BTT, rutes a cavall, observació de
flora i fauna, etc.
Aquesta és segurament, l’oferta més important que es pot desenvolupar associada
als valors dels espais protegits i la que té unes possibilitats de creixement més
elevada. Hi ha iniciatives ben diverses que podríem agruparen els apartats
següents:
 senderisme i cicloturisme són els més rellevants i
 els que atrauen els contingents de demanda més elevats, però hi ha també
 rutes a cavall, raquetes de neu, esquí de fons o fins i tot, vols en globus.
 Una menció especial s’hauria de fer a la xarxa de centres BTT
 Entre les activitats amb major atracció en aquest àmbit, hi trobem el caiac,
 windsurf, vela lleugera i el submarinismewww.tribu-snorkeling.com.
 Senderisme 25
 Descoberta 25
 Altres productes 13
 Cicloturisme 11
 Trekking 11
 Cultura 5
 Caiac 4
 Rutes a cavall 2
 Btt 2
 Birdwatching 2
 Neu 1
 Cursos gastronomia

95. Quins són els parcs nacionals més
visitats d’Espanya?
Tal com hem esmentat, en aquests
moments Andalusia és la regió d’Europa
amb
més Parcs certificats
I d’Europa?
Parco Nazionale delle Cinque Terre
l’Area Marina Protteta di Portofin

98. www.nationaalpark.nl

99. La informació referent a Espanya és limitada si
la comparem amb la de la resta de
països analitzats, però és important tenir en
compte que es tracta del principal
mercat de proximitat, amb una tendència a
créixer pel que fa al turisme interior i a
les motivacions vinculades al gaudi i observació
de la natura.
Dades de l’activitat turística
• La població resident al país es xifra en 45,8
milions, amb una densitat
demogràfica molt baixa en comparació als

100. panparks
Actualment hi ha 10 Parcs certificats per aquesta organització:
- Archipelago National Park: arxipèlag del Mar Bàltic. Es remunta a l’Edat
de Gel, va ser habitat a l’Edat de Ferro (500-1.150 AC), i actualment compta
amb 50.219 hectàrees de zona protegida, amb 57.000 visitants anuals.
- Borjomi-Kharagauli National Park: situat a Geòrgia, compta amb una
extensió de 85.047 hectàrees i uns 3.300 visitants anuals.
- Central-Balkan National Park: es troba a Bulgària, compta amb una
extensió de 71.669 hectàrees i 60.000 visitants l’any.
- Fulufjället National Park: a Suècia, fent frontera amb Noruega. Compta
amb 38.414 hectàrees i 60.000 visitants anuals.
- Majella National Park: aquest parc italià va ser establert Parc Nacional al
1995 i compta amb una extensió de 74.095 hectàrees.
- Oulanka National Park: els primers habitants van ser lapons que hi van
viure fins al segle XVII, quan van haver de deixar pas als colons finlandesos.
El Parc va ser fundat al 1956 amb dues ampliacions posteriors. Actualment
compta amb una extensió de 27.720 hectàrees i 172.000 visitants l’any.
- Paanajärvi National Park: a Rússia, prop de la frontera amb Finlàndia, ha
estat una zona de trobada entre la cultura oriental i l’occidental. Actualment
compta amb 104.000 hectàrees i uns 5.000 visitants anuals.
- Peneda-Gerês National Park: aquest parc portuguès es va establir com a
Parc Nacional al 1971, compta amb una extensió de 69.776 hectàrees i
250.000 visitants cada any.
- Retezat National Park: situat a Romania, al sud dels Càrpats, aquesta
zona va passar a ser Parc Nacional el 1935, tot i que la gestió no va ser
establerta fins al 1999. Amb 38.138 hectàrees d’extensió, rep uns 17.000
visitants anualment.
- Rila National Park: va ser declarat Parc Nacional de Bulgària el 1992.
Compta amb 81.046 hectàrees d’extensió i 55.654 visitants anualment.

101. www.veloloisirluberon.com
 www.mournelive.com/promotingmournepro
ducts/producers/index.asp
 www.luontoon.fi/page.asp?Section=5340

102.  Perfil de l'ecoturista
 Edat Entre 35 i 54 anys. L'edat dels visitants varia segons l'activitat que
 fan i altres factors com el cost del viatge.
 Gènere El 50% dels visitants van ser dones i el 50% homes.
 Educació El 82% van ser graduats universitaris.
 Composiciódelsgrups La majoria (60%) dels ecoturistes amb experiència van
respondre
 que prefereixen viatjar en parella i només el 15%, viatjar amb les
 seves famílies, i el 13% viatjar sols.
 Duradadelviatge Els grups més grans d'ecoturistes experimentats (50%)
prefereixen
 viatges que durin entre 8 i 14 dies.
 Despeses Els ecoturistes experimentats estaven disposats a gastar més que
 els turistes generals; el grup més gran estava preparat per a gastar
 entre 1.000 i 1.500 dòlars per viatge.