Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Geografia de Catalunya - curs 2010-2011

14,591 views

Published on

Published in: Education, Travel
  • Geografia de Catalunya - curs 2010-2011 from Jordi CP
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Geografia de Catalunya - curs 2010-2011

  1. 1. GEOGRAFIA FÍSICA DE CATALUNYA <ul><li>LA SITUACIÓ </li></ul><ul><li>EL RELLEU: </li></ul><ul><li>ELS PIRINEUS </li></ul><ul><li>LA DEPRESSIÓ CENTRAL </li></ul><ul><li>EL SISTEMA MEDITERRANI </li></ul><ul><li>LA SERRALADA TRANSVERSAL </li></ul><ul><li>LES PLANES LITORALS I LA COSTA </li></ul><ul><li>INTRODUCCIÓ / ORIENTACIÓ </li></ul>
  2. 2. INTRODUCCIÓ / ORIENTACIÓ NORD / SEPTENTRIONAL SUD / MERIDIONAL OEST PONENT OCCIDENT EST LLEVANT ORIENT
  3. 3. LA SITUACIÓ / LA DIMENSIÓ DEL PAÍS
  4. 4. LA SITUACIÓ <ul><li>Zona nord-oriental </li></ul><ul><li>Península Ibèrica </li></ul><ul><li>Zona mediterrània </li></ul><ul><li>E xtensió 31.895 km 2 </li></ul><ul><li>Diversitat paisatgística </li></ul>
  5. 5. EL RELLEU <ul><li>A ltitud mitjana </li></ul><ul><li>d’uns 6 00 m </li></ul><ul><li>V ariat i amb forts </li></ul><ul><li>contrastos entre </li></ul><ul><li>serralades i depressions </li></ul><ul><li>Unitats de relleu : </li></ul><ul><ul><li>Pirineus </li></ul></ul><ul><ul><li>Depressió Central </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistema Mediterrani </li></ul></ul><ul><li>Subunitats: </li></ul><ul><ul><li>Serralada transversal </li></ul></ul><ul><ul><li>Litoral </li></ul></ul>
  6. 6. ELS PIRINEUS  Pica d’Estats 3.143 m  Pic de Comaloformo 3.033 m  Puig Pedrós 2.914 m  Puigmal 2.913 m Tossa Plana de Les  2.916 m  Puig Neulós 1.256 m <ul><li>Serralada de grans dimensions, orientada d'oest a est </li></ul><ul><li>Longitud de 435 km, separa la península Ibèrica d'Europa </li></ul><ul><li>Els vessants sud-orientals dins de territori català, d'uns 250 km </li></ul><ul><li>Per al seu estudi els dividim en dues subunitats: Pirineu Axial i Prepirineu </li></ul>Sant Gervàs 1.890 m Boumort 2.077 m Conca de Tremp Montsec d’Ares 1.676 m Montsec de Rúbies 1.677 m Serra del Cadí 2.648 m  Pedraforca 2.497 m Serra de Moixeró 2.276 m
  7. 7. LA DEPRESSIÓ CENTRAL <ul><li>La plana més gran de Catalunya i s'obre cap a ponent (Vall de l’Ebre) </li></ul><ul><li>Lleugerament inclinada cap a ponent </li></ul><ul><li>Altituds més importants, al voltant dels 800 / 1.000 m </li></ul>Altiplà del Lluçanès Altiplà del Moianès Plana de Vic Pla de Bages Conca d’Òdena Conca de Barberà Pla de Lleida Pla d’Urgell Altiplà Central o de la Segarra
  8. 8. EL SISTEMA MEDITERRANI <ul><li>Dues alienacions muntanyoses, </li></ul><ul><li>paral·leles i pròximes al mar i </li></ul><ul><li>amb orientació nord-est/sud-oest: </li></ul><ul><ul><li>Serralada Prelitoral </li></ul></ul><ul><ul><li>Serralada Litoral </li></ul></ul><ul><li>Ambdues separades per: </li></ul><ul><ul><li>Depressió Prelitoral </li></ul></ul>Les Guilleries 1.204 m Montseny  Turó de l’Home 1.706 m Sant Llotrenç de Munt 1.104 m Montserrat 1.236 m Muntanyes de Prades 1.203 m Serra de Montsant 1.163 m Ports de Besseit 1.442 m Les Gavarres 535 m Montnegre 773 m Corredor 657 m Collserola 512 m El Garraf 658 m Plana del Penedès Plana del Vallès El Camp
  9. 9. LA SERRALADA TRANSVERSAL <ul><li>Orografia complexa </li></ul><ul><li>i diferenciada </li></ul><ul><li>Es caracteritza per </li></ul><ul><li>l’activitat volcànica </li></ul><ul><li>Hi conflueixen : </li></ul><ul><ul><li>Pirineus </li></ul></ul><ul><ul><li>Depressió Central </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistema Mediterrani </li></ul></ul><ul><li>Es localitza a Olot i </li></ul><ul><li>el seu entorn </li></ul>Puigsacalm 1.515 m  Volcà de Santa Margarida  682 m Pla d’Aiats  1.306 m <ul><li>Finestres </li></ul><ul><li>1.027 m </li></ul><ul><li>El Far </li></ul><ul><li>1.111 m </li></ul>Castellfollit  de la Roca Pirineus  Depressió Central  Sistema Mediterrani 
  10. 10. LES PLANES LITORALS I LA COSTA <ul><li>El litoral català té </li></ul><ul><li>uns 515 km de costa </li></ul><ul><li>Les aigües són força </li></ul><ul><li>calentes i salades, i </li></ul><ul><li>més aviat tranquil·les </li></ul><ul><li>La costa no és gaire </li></ul><ul><li>retallada i poc abrupte </li></ul><ul><li>Podem distingir dos </li></ul><ul><li>tipus de costa: </li></ul><ul><ul><li>Costes altes </li></ul></ul><ul><ul><li>Costes baixes </li></ul></ul><ul><li>Presència de deltes i </li></ul><ul><li>zones d’aiguamolls </li></ul> Tordera  Bessós  Llobregat  Francolí  Ebre ( 320 km 2 ) Aiguamolls de  l’Empordà
  11. 11. ELS ECOSISTEMES DE CATALUNYA <ul><li>ELS CLIMES </li></ul><ul><li>LES TEMPERATURES </li></ul><ul><li>LES PRECIPITACIONS </li></ul><ul><li>LA XARXA HIDROGRÀFICA </li></ul><ul><li>LA VEGETACIÓ </li></ul><ul><li>LA POBLACIÓ </li></ul>
  12. 12. ELS CLIMES <ul><li>El clima de Catalunya </li></ul><ul><li>és mediterrani temperat </li></ul><ul><li>Es caracteritza per una </li></ul><ul><li>estació freda, l'hivern, i </li></ul><ul><li>una de càlida, l'estiu; i </li></ul><ul><li>dues de transició, </li></ul><ul><li>la primavera i la tardor, </li></ul><ul><li>inestables i plujoses </li></ul><ul><li>Varietats climàtiques: </li></ul><ul><ul><li>mediterrani litoral </li></ul></ul><ul><ul><li>mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>tendència continental </li></ul></ul><ul><ul><li>mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>muntanya mitjana i baixa </li></ul></ul><ul><ul><li>mediterrani muntanya alta </li></ul></ul><ul><ul><li>atlàntic </li></ul></ul><ul><ul><li>alpí i subalpí </li></ul></ul>
  13. 13. LES TEMPERATURES <ul><li>V arien entre els 17,1 °C, </li></ul><ul><li>de Tortosa, i els 3 °C, </li></ul><ul><li>d’Estany Gentó </li></ul><ul><li>Fenòmens importants: </li></ul><ul><ul><li>Inversió tèrmica </li></ul></ul><ul><ul><li>Amplitud tèrmica </li></ul></ul>
  14. 14. LES PRECIPITACIONS <ul><li>Són molt irregulars ja que </li></ul><ul><li>depenen d’altitud i relleu </li></ul><ul><li>Són més elevades a: </li></ul><ul><ul><li>zones de muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>zones de costa </li></ul></ul><ul><ul><li>Vall d'Aran </li></ul></ul><ul><li>Poques pluges: </li></ul><ul><ul><li>planes de ponent </li></ul></ul><ul><ul><li>sectors baixos de les valls </li></ul></ul>
  15. 15. LA XARXA HIDROGRÀFICA <ul><li>Els rius, a excepció </li></ul><ul><li>de l’Ebre, són curts </li></ul><ul><li>Règims fluvials molt </li></ul><ul><li>diferents i irregulars </li></ul><ul><li>Dividits en vessant: </li></ul><ul><ul><li>atlàntic </li></ul></ul><ul><ul><li>mediterrani </li></ul></ul><ul><li>Xarxes dels rius </li></ul><ul><li>vessant mediterranis: </li></ul><ul><ul><li>Pirineus-Ebre </li></ul></ul><ul><ul><li>Pirineus-Mediterrani </li></ul></ul><ul><ul><li>Mediterrànea </li></ul></ul>
  16. 16. LA VEGETACIÓ <ul><li>R egions biogeogràfiques: </li></ul><ul><ul><li>Mediterrània: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>alzina o carrasca i </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>arbusts alts </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Màquies </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Euro-siberiana: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>boscos caducifolis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>(rouredes i fagedes) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>boscos de pi roig </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>boscos de ribera </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Boreoalpina: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>boscos de pi negre </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>i avetoses </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>matollars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>prats alpins </li></ul></ul></ul>
  17. 17. LA POBLACIÓ <ul><li>D esigual distribució humana. </li></ul><ul><li>À rees de major concentració: </li></ul><ul><ul><li>costa </li></ul></ul><ul><ul><li>valls fluvials, </li></ul></ul><ul><ul><li>antiga industrialització </li></ul></ul><ul><ul><li>(Ter i Llobregat) </li></ul></ul><ul><ul><li>terres plana lleidatana </li></ul></ul><ul><li>À rees més despoblades : </li></ul><ul><ul><li>comarques muntanya </li></ul></ul><ul><ul><li>algunes comarques interior </li></ul></ul>
  18. 18. LA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA <ul><li>LA DIVISIÓ PROVINCIAL </li></ul><ul><li>LA DIVISIÓ PER ÀMBITS </li></ul><ul><li>LA DIVISIÓ COMARCAL </li></ul>
  19. 19. <ul><li>El territori català està dividit, </li></ul><ul><li>administrativament parlant, </li></ul><ul><li>en quatre províncies: </li></ul><ul><ul><li>Barcelona </li></ul></ul><ul><ul><li>Girona </li></ul></ul><ul><ul><li>Lleida </li></ul></ul><ul><ul><li>Tarragona </li></ul></ul>LA DIVISIÓ PROVINCIAL
  20. 20. LA DIVISIÓ PER ÀMBITS <ul><li>D’ acord amb el que </li></ul><ul><li>estableix el Pla </li></ul><ul><li>Territorial de </li></ul><ul><li>Catalunya, de 1995, </li></ul><ul><li>modificat l’any 2001 i, </li></ul><ul><li>actualment, en procés </li></ul><ul><li>de revisió, les 41 </li></ul><ul><li>comarques s’agrupen </li></ul><ul><li>en set àmbits / regions: </li></ul><ul><ul><li>Metropolità </li></ul></ul><ul><ul><li>C. Gironines </li></ul></ul><ul><ul><li>C. Centrals </li></ul></ul><ul><ul><li>Alt Pirineu i Aran </li></ul></ul><ul><ul><li>Terres de Lleida </li></ul></ul><ul><ul><li>Terres de l’Ebre </li></ul></ul><ul><ul><li>Camp de Tarragona </li></ul></ul>
  21. 21. LA DIVISIÓ COMARCAL <ul><li>Llei 6/1987, de 4 d’abril, </li></ul><ul><li>d’Organització Comarcal </li></ul><ul><li>de Catalunya, s’estructura </li></ul><ul><li>en 41 comarques </li></ul><ul><li>(DOGC núm. 826, de 8 d’abril) </li></ul><ul><li>Corregida als DOGC’s números: </li></ul><ul><ul><ul><li>827, de 10 d’abril </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>830, de 22 d’abril </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>856, de 26 de juny. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modificada per: </li></ul></ul><ul><ul><li>Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació </li></ul></ul><ul><ul><li>de la divisió comarcal de Catalunya </li></ul></ul><ul><ul><li>(DOGC 1243, de 17 de gener) </li></ul></ul><ul><li>pel Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol </li></ul><ul><li>(DOGC 1928, d’1 d’agost) </li></ul><ul><li>Llei 8/2003, de 5 de maig </li></ul><ul><li>(DOGC, 3878, de 7 de maig) </li></ul><ul><li>Llei 22/1987, de 16 de desembre, </li></ul><ul><li>(DOGC, 929, de 18 de desembre) </li></ul><ul><li>Llei 5/1988, de 28 de març </li></ul><ul><li>(DOGC, 992, de 16 de maig) </li></ul><ul><li>Llei 3/1990, de 8 de gener </li></ul><ul><li>(DOGC, 1243, de 17 de gener). </li></ul>
  22. 22. Aquesta es un aprova de no res hola

×