1. Liberalisme i
nacionalisme
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2. ANTECEDENTS.
NAPOLEÓ BONAPARTE
1.
2.
1.
2.
La França de Napoleó Bonaparte.
El domini d’Europa
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ: Congrés de
Viena.
¿Què és el liberalisme?
Les revolucions liberals(1820-1848)
La construcció dels estats nacionals
3.
4.
5.
6.
1.
2.
3.
4.
5.
Nació i moviments nacionalistes.
Els primers moviments nacionalistes.
La primavera dels pobles.
La unificació d’Itàlia.
La unificació d’Alemanya.

3. La República Burgesa(1795-1799).
 Caiguda dels jacobins i s’estableix la burgesia
com la gran beneficiària de la revolució.
 Aprovació de la Constitució de 1795 que
restableix el sufragi censitari i defineix nou
poder executiu(el Directori).
 Poder legislatiu dividit en dues cambres:
consell d’Ancians i el Consell dels
500(conservadors).
 El directori reprimeix amb duresa les revoltes
populars dirigides pels sectors més
esquerrans(sans-culottes i els jacobins) que
defensaven la continuïtat de la revolució.

4.  Conspiració
dels iguals(Babeuf) pretén una
societat igualitària va ser avortada i
executats.
 Directori ha de fer front a la reorganització
moviment reialista també.
 Èxit més important del Directori va ser la
seva política exterior expansió cap al Rin
i Savoia, el seu exèrcit gaudeix de gran
prestigi.
 Situació moltes tensions
socials, inestabilitat i problemes
econòmics burgesia veu l’exèrcit com la
única possibilitat de mantenir l’ordre
social(mantenir fronteres i defensa) i els
principis revolucionaris de 1791.

5.  El
18 de Brumari(9 de novembre de 1799)COP D’ESTAT DE NAPOLEÓ i accedeix al
poder.
 Va clausurar la revolució definitivament e
inicia el Consolat.
 Napoleó
 http://www.youtube.com/watch?v=kuLqBWs
mqII&sns=em

6. Quan Napoleó s’imposa com a dictador militar clausura la
revolució, però té la intenció de consolidar els principis assolits al
1791: un règim liberal amb predomini dels propietaris.
2.1. La França de Napoleó Bonaparte.
 Inici del Consolat Napoleó comparteix el poder amb dos
cònsols(triumvirat).
 1802es declara cònsol únic i vitalici.
 Redacció nova constitucióexecutiu fort, sufragi censitari als
més rics i anul·la la declaració dels Drets.
 Napoleó posa fi a les protestes populars i reprimeix el
jacobinisme i les tendències democràtiques.
 Reialistes els integra al règim amb mesures com retorn dels
emigrats i restabliment culte catòlic per mitjà d’un Concordat.
 Concentració del poder en les mans de Napoleóes declara
Emperador al 1804.

7. Napoleó crearà: noves institucions i reformes
que consolidessin les conquestes de 1791.
 En primer lloc:

Creació d’un codi Civil(1804).
 Codi de Comerç(1807).
 Codi Penal(1810)sanciona la igualtat davant la llei,
dret de propietat, llibertat individual, de consciència,
de treball i lliure accés als càrrecs públics.


En segon lloc:
Centralització administrativa:
prefectes(representants del cap d’Estat) dels
departaments que eren els encarregats d’aplicar les
disposicions de govern.
 Desenvolupament ensenyament públic.


8. 2.2. El domini d’Europa.
L’acció exterior va ser gran component etapa
napoleònica. Després de ser coronat emperador i
que l’interior s’estabilitzés, va emprendre política
de conquestes que el va dur a dominar Europa(
des del Elba fins a la P.I.)
Volia crear un imperi centre França i implantar
les institucions revolucionàries per fer trontollar
els règims absolutistes.
La seva condició d’invasor, ús de la força i
explotació econòmica dels territoris conquerits va
generar fortes resistències(absolutistes, liberals)

10. El domini francès sobre Europa va assolir el seu
màxim al 1812.
A partir d’aleshores el seu fracàs amb Rússia, les
dificultats amb Espanya i la formació d’una gran
coalició europea(1813) van provocar el declivi de
Napoleó.
Ocupació de París de les forces coalitzades al
1814 va provocar:
 Destitució de Bonaparte(illa d’Elba) i
 Restabliment dels Borbó (Lluís XVIII)
Tot i així, el descontentament popular, amb la
restauració de l’absolutisme, va afavorir el
retorn de Napoleó(100 dies).
Va ser definitivament derrotat a la Batalla de
Waterloo(1815) i confinat a la illa de Saint
Helena fins la seva mort.

11. La derrota de Napoleó va deixar pas al període
de la Restauració, que amb algunes
modificacions, es va prolongar fins al 1848.
Va ser un sistema polític dissenyat per les
potències vencedores(Àustria, Prússia, Rússia i
Gran Bretanya) amb l’objectiu de restablir
l’absolutisme i impedir que sorgissin nous
moviments revolucionaris.

12. 3.1. El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena.
Grans potències reunides al Congrés de Viena(18141815) sota el canceller austríac Metternich(gran inspirador
dels principis de la Restauració).
L’objectiu fonamental:
 Retorn situació anterior a la Rev.Francesa.
 Posar fi als principis sobirania nacional i
constitucionalisme.
 Absolutisme rebuig a la revolució.
 Legitimisme dret del monarques hereditaris, deposats
per Napoleó, recuperar el seu tro.
En alguns països veuen impossible retornar a l’absolutisme i
es van fer certes concessions per atreure a la burgesia
partidària de reformes.
França de Lluís XVIIIpromulga carta atorgada que
reconeix alguns drets polítics i el funcionament de dues
cambres amb atribucions limitades.
Imperi Austríac, Imperi Rus o EspanyaRestauració va
suposar retorn a l’Antic Règim.
Gran Bretanya continua el sistema parlamentari.

13. 3.2. La reordenació del mapa Europeu.
Al Congrés de Viena es va establir:
1. Remodelació fronteres d’Europa.
2. Principis per regir la política internacional.
1.Remodelació les fronteres d’Europa d’acord
amb els interessos potències vencedores(no tenen
compte els interessos nacionals dels pobles).
Objectiu equilibrar les forces de les grans
potències per mitjà de les restes imperi
Napoleònic i les zones d’influència del món.
1. Beneficiaris: Imperi Rus, Austríac i regne de
Prússia. Gran Bretanya manté hegemonia
marítima.
2. Perjudicats: França torna a les fronteres de
1789.

14. 3.2. Regir la políticia internacional.
Es van establir dos principis per regir la
política internacional, els quals van ser:
1. Celebració de congressos per arbitrar
solucions davant possibles alteracions
d’equilibri internacional.
2. Dret d’intervenció en els països
amenaçats per una revolució liberal, de
l’exèrcit de la Santa Aliança, que estava
format per França, Rússia i Àustria.

15. Liberalismeconjunt
de
transformacions
ideològiques i polítiques que es van produir a
Europa i Amèrica a partir del s.XVIII i a la fi de
l’imperi Napoleònic(1815) van conformar un
corrent ideològic, una doctrina política i
econòmica que coneixem amb el nom de
liberalisme.
Tenia el seu referent en la Declaració dels
Drets de l’home i del Ciutadà(1789) que
cohesionava la societat basant-se en els
ciutadans que integraven la nació, unificada
per l’Estat.

16. El terme liberalisme serveix per identificar un
conjunt d’idees que van ser la base dels sistemes
polítics creats per les revolucions burgeses del
segle XIX.
Fonamentades:
 Societat està formada per individus(no
estaments) i defensa dels drets de tots els
éssers humans a la llibertat individual.
Llibertat a tots els camps de l’activitat humana:
econòmic(comerç),polític(llibertat
opinió, associació), religiós,etc i el respecte als
altres.
 En la política, els liberals contraris al poder
absolut i són partidaris d’un sistema
parlamentari, la separació de
poders(executiu, legislatiu i judicial)i, la
sobirania nacional representada en les Corts o
Parlaments. La Constitució és la norma
fonamental i defineix els principis bàsics de la
relació entre els individus, la societat i Estat.

17. CONCLUSIÓ el Liberalisme posa fi a:
 La concepció tradicional del poder com a
patrimoni dels monarques,que l’exercien
per delegació divina,
 en unes societats dividides en estaments i
assentades en els privilegis de sang.
Durant la primera meitat del segle XIX va
adquirir un caràcter revolucionari, impulsat
per la burgesia i , en bona part, per les classes
populars sobretot urbanes.

18. Preguntaos, en primer lugar, señores lo que en nuestros días un inglés,
un francés, un habitante de los Estados Unidos de América entiende por
la palabra libertad.
Es, para cada uno de ellos, el derecho de no estar sometido más que a
las leyes, y no poder ser detenido, ni encarcelado, ni ajusticiado, ni
maltratado de ninguna forma, a causa de la voluntad arbitraria de uno o
diversos individuos. Es, para cada uno de ellos, el derecho a expresar su
opinión, escoger su trabajo y ejercerlo, a disponer de su propiedad (...),
a ir y venir sin necesidad de permisos, y sin rendir cuentas de sus
motivos.
Es, para cada uno de ellos, el derecho a reunirse con otros individuos,
para hablar de sus intereses, para practicar el culto que él y sus
asociados prefieran, o simplemente para ocupar sus días y sus horas de
una forma conforme a sus inclinaciones o sus fantasías. En fin, es el
derecho, para cada uno de ellos, de influir sobre la administración del
gobierno, (...) con sus representaciones, peticiones, demandas, que la
autoridad está obligada a tener en cuenta.
Discurso de Benjamin Constant, 1815.

19. Les idees liberals s’havien expandit per Europa i la
Restauració no va poder frenar la difusió del nou ideari.
Tres grans onades revolucionàries(1820,1830 i 1848) va
comportar la fallida del sistema de la Restauració i van
posar fi a l’absolutisme.
5.1. Les revolucions de 1820 i 1830.
Durant la Restauració dels Liberals van passar a
organitzar-se en societats secretes. Els francmaçons
eren el grup més important, els carbonaris italians i
els decabristes russos.
Aquestes societats estaven formades per
comerciants, estudiants, intel·lectuals i professionals
liberals, es consideren hereves de la Il·lustració i de la
Revolució Francesa i preconitzaven la insurrecció contra
l’absolutisme. Es va estendre sobretot a les ciutats(els
pobles confiaven que s’incorporin quan l’aixecament
hagués començat).

20. 1.
La primera onada revolucionària va
produir-se entre 1820 i 1824primera
fallida i temporal del sistema de la
Restauració. Triomf a Espanya, Portugal,
Nàpols i el Piemont, va obrir un curt
període liberal que fou sufocat per les
forces absolutistes. A Espanya i a Itàlia la
intervenció de la Santa Aliança va ser
molt dura i forta(molts exiliats, detinguts i
executats).

22. 



Segona onada revolucionària entre 1829 i el 1839. la
intervenció popular va afavorir la derrota del poder
aristocràtic a l’Europa occidental. La revolució es va
iniciar a França el 1830 i va significar l’enderrocament dels
Borbó i la implantació monarquia constitucional amb
Lluís Felip d’Orleans. Es va expandir més enllà de les
fronteres franceses i va comportar la independència de
Bèlgica(alteració mapa 1815). A Polònia el moviment
independentista va ser eradicat per l’exèrcit rus.
Finals del 1830 desapareix l’absolutisme a Europa
occidental i s’obre camí cap al liberalisme
moderat(referent era constitució de 1791). Consolidació
de la gran burgesia propietària i la aristocràcia que
mantenia el poder econòmic a canvi de renunciar als
privilegis estamentals.
Es va forjar una èlit liberal moderada que monopolitza
l’acció política i marginava a la petita i mitjana
burgesia, però sobretot a les classes populars.
Defensa del sufragi censitari per part dels liberals
moderats i limiten l’exercici de les llibertats:
associacions obreres queden prohibides.

23. 4.2. L’experiència democràtica i social: 1848.
Al 1848 es posa fi al sistema de la Restauració.
Les causes van ser:
 Insuficiència de les reformes de 1830 i
 Malestar
generat
pel
creixement
del
capitalisme que es traduïa en el deteriorament
de les condicions de vida d’artesans i obrers.
Aquesta nova onada revolucionària va adquirir
diverses formes i continguts, és a dir:
 Europa
oriental:
abolició
del
feudalisme(excepte Rússia).
 Europa occidental: obre les portes als nous
ideals democràtics que defensen la sobirania
popular i el sufragi universal masculí davant
del sufragi censitari vigent fins aleshores.

24. La revolució es va iniciar a París, al febrer de
1848,el govern de Lluís Felipc d’Orleans
restringeix les llibertats: dret de reunió, llibertat
de premsa...).
El moviment va acabar amb l’assalt al Palau Reial,
la fugida del rei i la proclamació de la República.
Es va tractar d’un govern provisional amb
participació de republicans, socialistes i
radicals inicien un programa de reformes
polítiques i socials.
Aquestes reformes polítiques i socials van ser:
 Sufragi universal masculí.
 Supressió de l’esclavitud
 Abolició de la pena de mort
 Intervenció de l’Estat en la vida econòmica
amb la finalitat de garantir el dret de treballar
dels aturats(creació de tallers Nacionals).

25.  Es
van celebrar eleccions amb sufragi
universal masculí i el resultat va ser un
govern de republicans moderats(van tancar
els Tallers Nacionals i van liquidar les
reformes que s’havien iniciat).
 Al
juny de 1848 es produeix un
enfrontament entre la burgesia i el
proletariat per liquidar les reformes
socials. La rebel·lió va acabar amb la
intervenció exèrcit(1500 afusellats i 2500
detinguts).
 Burgesia es cohesiona al voltant d’un
govern fort, que garantís el funcionament
d’un règim liberal davant les aspiracions
populars.

26. Al desembre, l’accés de Lluís Napoleó
Bonaparte, Napoleó III, al poder va respondre a
aquestes necessitats i va culminar amb la
proclamació del Segon Imperi(1851).
 L’impacte de la Revolució de París es va
estendre per Europa:

Imperi austríac: es converteix en una monarquia
constitucional i la servitud va ser abolida.
 Rússia: és la única que continua amb les estructures
senyorials.
CONCLUSIÓ:
Al 1848 es va completar la revolució burgesa i s’inicia el
protagonisme de les forces socials populars. Va
plantejar nous horitzons polítics i va anunciar l’evolució
del liberalisme a la democràcia.


27. La implantació de sistemes liberals va anar
acompanyada de la formació d’estats nació i de
l’emergència
de
moviments
nacionalistes
que, emparats amb ideologies diverses, pretenien fer
coincidir les fronteres dels estats amb les de les
nacions.
6.1. Nació i moviments nacionalistes.
Inici de la creació estats-nació a Europa occidental
segles XVII i XVIII.
La revolució Industrial va provocar la creació de
mercats nacionals amb la desaparició de duanes
interiors, la unificació de pesos i mesures i la
promulgació de codis de comerç.
La revolució acaba de desenvolupar el concepte de
nació.

28. Pensament liberal(hereu de la Rev. Francesa) entenia la nació
conjunt de ciutadans lligats per una història, una llengua o
cultura comunes, però sobretot, units per la voluntat de viure en
comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions.
En alguns països d’Europa occidental
 Portugal, Dinamarca..les nacions es corresponien amb la
frontera política dels estats i els processos d’afirmació
nacional duts a terme al mateix temps que la revolució liberal.
 Espanya, França o Gran Bretanya->nou estat liberal
incorporava diverses nacionalitats politicoculturals i s’inicia un
procés d’uniformització i creació de símbols.
En alguns països de l’Europa central i orientaldesajust entre
fronteres i comunitats nacionals era molt més accentuat.
 Alemanys i Italians es troben dividits entre diverses entitats
polítiques i els nacionalistes volen unir tots els territoris en un
sol Estat.
 Imperi Austríac i Imperi Turcsotmetien a un domini despòtic
les comunitats nacionals(hongaresos, txecs i grecs).
Conclusió: objectiu dels moviments nacionalistes era la
independència o l’autonomia de les seves nacions respecte d’un
poder polític estranger.

29. 6.2.
Els
primers
moviments
nacionalistes(1820-1830).
El Congrés de Viena va establir el mapa
europeu en:
 6 estats, 3 imperis i més de 30 comunitats
culturals sense Estat(Alemanya i Itàlia).
 En el context de les revolucions liberals i
basant-se en el dret dels pobles davant
dels drets dels monarques s’inicien els
primers moviments nacionalistes amb
l’objectiu d’aconseguir la independència
nacional i aconseguir un estat Propi.
 Abans del 1848 les més importants van ser:
Grècia i Bèlgica.

30. A Grèciasotmesa a l’imperi Turc, es va iniciar
el 1820 una insurrecció independentista de
contingut liberal, que recollia les aspiracions
nacionalistes i el rebuig de la població al domini
polític, cultural, religiós i econòmic que hi
exercien els turcs.
Delegats de tota Grècia es van unir al Congrés de
Epidaure(1822)
es
va
proclamar
la
independència, que no va ser acceptada pels
turcs fins al 1829.
L’ajuda de França, GB i Rússia va ser decisiva i
va obeir no tan sols a les simpaties amb els
rebels, sinó també a l’interés que tenien per
afeblir l’Imperi Otomà i aconseguir la lliure
circulació del Bòsfor.

32.  Bèlgica
es va independitzar (1839) dels
Països Baixos després d'una guerra civil on
que li va dur l’enfrontament amb els
holandesos. Van formar un govern provisional
(1831), reconegut per les potències
occidentals, i amb l’ajuda militar francesa
s’imposen a l’exèrcit Holandès.
 La
monarquia constitucional Belga fou
reconeguda per holanda al 1839.

33. La revolució de 1848va tenir un important
contingut nacionalista als països de l’imperi
austríac, una entitat absolutista en la qual la
minoria austríaca monopolitzava el poder i
domina la resta de comunitats.
 El ressorgiment nacionalista va en paral·lel
amb l’agitació liberal.
 La revolució de 1848 fa aflorar la primavera
dels pobles d’una magnitud desconeguda
abans.


Inicia a Viena(març de 1848) i provoca la caiguda de
Metternich, l’elecció d’una Assamblea Constituent
per sufragi universal i abdicació de l’emperador.

34. Praga, Polònia i Croàcia volen que es
reconegui la seva identitat, diversitat lingüística
i cultural i la igualtat dels drets dels pobles.
 Llombardia italiana insurrecció va reclamar la
retirada dels austríacs, Venècia es proclama la
República.
 Hongria es proclama la independència,
desencadena la guerra amb Àustria(no ho
accepta).
 Tots aquests moviments són frenats, l’Imperi
Austríac es va veure obligat a introduir
reformes, com:

Estableix sistema liberal moderat.
Sufragi censatari.
 Unitat
territorial
accepten
algunes
reivindicacions nacionals i modifica estructura
imperi.
1867 va esdevenir un imperi dual, dos estats(Àustria i
Hongria) units per la persona de Francesc Josep,
emperador d’Àustria i rei d’Hongria(fins IGM).



35. Al 1815 Itàlia dividida en estats desiguals, i zones
com Llombardia i el Vèneto sota el domini
austríac.
Idees de nació i sobiraniadivulgades des de la
invasió napolèonica es van mantenir durant la
Resturació en societats secretes minoritàries.
Al 1830 apareix el RISORGIMENTOmoviment
d’afirmació nacional, que té com a primera
expressió
política
l’estratègia
d’unificació
propugnada per Mazzini i la seva Jove Itàlia.
 Volien
crear
una
república
democràtica, unitària i laica, per mitjà de la
insurrecció popular.

36. “La Joven Italia es la hermandad de los italianos que
creen en una ley de Progreso y Deber, estos convencidos
de que Italia está llamada a ser una Nación, que puede
hacerse con sus propias fuerzas; de que el fracaso de las
tentativas pasadas proviene no de la debilidad, sino de la
insignificante capacidad de mando de los elementos
revolucionarios; de que el secreto de la fuerza está en la
constancia y en la unidad de los esfuerzos íntimamente
asociados en la gran tarea de hacer de nuevo de Italia
una Nación Unida. Independiente y Soberana de
ciudadanos libres e iguales [… ]

37.  El
fracàs de les revolucions de 18481849provoca la continuïtat del domini
Austríac, de la fragmentació política i dels
règims absolutistes.
 Piemont es va consolidar com un Estat
constitucional sota la monarquia del
Savoia.
 El seu cap de govern, CAVOUR, va ser
impulsor de la unificació. No va ser una
insurrecció popular, sinó la organització del
Piemont com estat fort i industrialitzat,
capaç de tenir un exèrcit i una diplomàcia,
que va fer possible la unificació.

38. 
Tot i així, la unificació d’Itàlia s’aconsegueix
per:
1.
2.
3.
4.
5.
Monarquia de Victor Manuel II de Savoia fou la
beneficiària.
Cavour va aconseguir amb l’ajuda francesa
derrotar als austríacs(1859) i annexar la
Llombardia i, després els estats centrals(1860).
Cedeix
a
França
Niça
i
Savoiacanvi
reconeixement regne d’Itàlia.
Al sud Giuseppe Garibaldi conquesta del
sud(regne de les dues Sicilies) amb exèrcit molt
reduït i suport popular fan fora el règim borbònic.
Per no dividir el moviment nacionalista
Garibaldi renuncia a la perspectiva republicana i
va cedir a Victor Manuel II les conquestes
obtingudes i el reconeix com a rei d’Itàlia al
1861.

39.  La
unitat s’acaba amb l’annexió del
Vèneto(1866), després de derrotar als
austríacs i la conquesta dels Estats
Pontificis(1870), malgrat l’oposició del
Papa, queda reclòs a l’Estat del Vaticà.
 Roma esdevé capital d’Itàlia.
 Conclusió:



el nou Estat va haver d’afrontar a:
Hostilitat del Papa.
El contrast entre nord(industrialitzat) i el
sud(agrari i endarrerit).
Caràcter incomplet de la unficació Ístria i
Trento sota domini austríac.

41. Finals del s.XVIII els components culturals del
nacionalisme alemany van quedar establerts
per
Herder
i
Fichte,
reforçat
pel
romanticisme.
Bases ideològiques van ser:
 Afirmació de l’existència d’una essència
pròpia
del
poble
alemany
(volkgeist), transcendia els fenòmens
polítics,
 Reclamaven el dret de construir una nació
basada en la voluntat dels ciutadans.

42. Antecedents:
El Congrés de Viena del 1815confederació Germànica(38 estats)
amb dues potències poderoses, regne de Prússia i Imperi Austríac.
Camí cap a la unificació va ser:
1.
Creació del Zollverein o Unió Duaneramercat de lliure
circulació comercial de 26 milions de persones. Prússia es va
integrar al Zollverein però Àustria no, evidencia que Prússia
seria l’estat fort que dirigia la unificació.
2.
Durant la revolució de 1848 aixecaments de liberals i
democràticsaconsegueixen formar parlament a Frankfurt
amb diferents representants d’estat escollits per sufragi
universal, va oferir la corona de la possible Alemanya
unificada al rei de Prússia(Frederic Guillem IV).La monarquia
prussiana ho rebutja i qualsevol via democràtica cap a la
unificació i
3.
s’imposa
estrategia
d’Otto
von
Bismarck(1862)la
unficicació la dirigiria Prússia(supremacía militar i política).
Estrategia militar va significar la guerra amb
Dinamara(1864) s’annexionen els ducats de Holstein i
Slesvig, de població alemana.

43. -Dinamara(1864) s’annexionen els ducats de Holstein i
Slesvig, de població alemana.
-Guerra contra Àustriava sortir derrotada al 1866.
-Guerra contra França(1870-1871)va permetre cohesionar
els estats germànics contra un enemic en comú, va ser
derrotat al Sedan.
La victòria militar va provocar la proclamació de Segon Reich
i de Guillem I com emperador(1871). La unitat va quedar:
Estructura confederal amb el domini de Prússia amb una
ideologia conservadora i militarista del nou Estat.
 No
va resoldre la unificació: problema del dualisme
religiós(luteralisme del nord i catolicisme del sud) i caràcter
inacabat per no incorporar els alemanys d’Àustria8frusta
assoliment de la Gran Alemanya).


45.  http://youtu.be/MypXUAYW79I
 http://www.youtube.com/watch?v=pTzeGxH
kMr8&feature=player_detailpage