1. Els primers freds
a)Catalogació:
-Autor: Miquel Blay (1866-
1936)
-Títol: Els primers freds
-Cronologia: 1891-1892
-Localització original: Exposició
Nacional de Madrid de 1892
-Localització actual: Museu
Nacional d’Art de Catalunya,
a Barcelona (MNAC)
-Estil: Realisme.
b)Anàlisi material:
-Dimensions: 2,93 m x 1,95 m
-Material: marbre blanc
-Tècnica: talla
-Formes: exempta
-Tipologia: grup
-Cromatisme: monocroma
-Estat de conservació: Bo

2. Context històric (dades biogràfiques)
Miquel Blay (Olot, 1866- Madrid, 1936)
Feu l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot,
dirigida per J. Berga i Joaquim Vayreda. Després, a Itàlia
i França, rep una sòlida formació artística.
El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició
Nacional de Belles Arts de Madrid, per l’obra Els primers
freds. El 1900 és primera medalla en l’Exposició Universal
de París i també rebé el títol de Cavaller de la Legió
d’Honor el 1901. Roman a París fins el 1906, instal·lant-se
a Madrid quan ja era un artista reconegut. Fou un gran
mestre d’escultors que estudiaren al seu taller.
Introduí a la seva escultura amb un naturalisme extrem,
tots els elements del modernisme. Col·laborà amb Lluís
Domenech i Montaner amb l’escultura de La cançó
popular, a l’exterior del Palau de la Música Catalana, obra
Neix al final del regnat
ja totalment modernista.
d’Isabel II, viu molt jove el
Sexenni Revolucionari, i la
El 1909 fou nomenat acadèmic de la Real Academia de
Restauració, amb la
Bellas Artes i San Fernando de Madrid, i el 1925 director
Dictadura. La II República i
de la Academia de Bellas Artes d’Espanya a Roma.
mor l’any de l’esclat de la
guerra civil.

3. La confluència de les dues façanes, la
presideix l’escultura de Miquel Blay:
La cançó popular catalana

4. Anàlisi formal:
Descripció
Dues figures nues d’un vell i una
nena. Estan asseguts en un
banc, ell en posició frontal però
amb la mirada absent,
lleugerament perduda. El vell
porta barba i els cabells una
mica llargs. La nena té el cap
reclinant al pit del vell, porta
els cabells llargs i ondulats,
enretirats cap al cantó esquerra
de manera que cauen cap el cos
del vell. Té els ulls tancats, amb
un aire somiador, esperançat.
Té les cames juntes i els peus
de puntetes, l’un damunt de
l’altre, perquè no arriba al
terra. Les dues figures estan
fetes amb un rigorós realisme,
com si emergissin, resignades,
del marbre...

5. Dues figures nues
assegudes en un
banc d’un parc,
arraulides de
fred i de misèria.
Vell amb barba
descuidada i amb un
posat resignat
Les mans unides
de l’ancià ens
remeten a un
cru hivern
Gest emotiu i tendre de la nena
(recolza tendrament el seu cap
damunt la clavícula de l’ancià a la
recerca de la seva protecció)

6. Composició
La nena centra
Línies rectes:
tota l’atenció en
verticals,
l’ancià, mentre
horitzontals
aquest observa a
i diagonals.
l’espectador,
resignat però
Corbes la nena
digne.
Volums
Ella busca la
Modelat delicat protecció
Tractats amb de l'ancià, recolzant
absolut realisme: tendrament el cap en
la seva clavícula, i
Cos nena plega els dos peus, en
feble, prim, una postura que
amb les costelles reflecteix timidesa i
i os del maluc indefensió. No li
marcats. arriben al terra.
Cos demacrat de L’ancià es manté
l’ancià, amb estàtic, amb els dos
amplitud d’espalles peus a tera.

7. Treball d’una gran minuciositat i d’un naturalisme extraordinari.
Representació de la pell arrugada, esquena encorbada., els plecs de la pell...
Cabells tractats amb gran realisme, igual que les expressions dels rostres.
La sensació de fred en el rostre de l’ancià està perfectament captada, com
es veu en la tensió muscular del coll i el gest facial d’aquest, en un intent de
superar l’adversitat a la que ambdós es veuen abocats.

8. El rostre de la nena mostra
tendresa, amb la cara concebuda
a partir de l’sfumatto o nonfinito,
realçant també així les formes
suaus de la seva anatomia.
Les mans entrellaçades amb
fermesa semblen suggerir que no
hi més alternativa que el
sofriment.
Per tant, el delicat modelat de
l’escultura, que dona als cossos unes
formes suaument esfumades, fa que
la llum sigui difusa, donant més
verisme a la sensació de fred que
pateixen els protagonistes,
accentuada per la blancor extrema
del marbre, que sembla un bloc de
gel.

9. Interpretació
Blay transmet la sensació de
fred del vell i la nena,
completament nus.
La veritable força és la
capacitat de transformar una
escena de tendresa
commovedora en una
representació idealitzada
del sofriment humà.
Es por considerar una
metàfora de la vulnerabilitat
de l’ésser humà en les dues
etapes crucials de la seva
existència: la infantesa i la
vellesa. És una reflexió
sobre les dificultats i la
cruesa de la vida, per tant té
una gran càrrega expressiva.

10. Interpretació
Semblances amb aquesta
obra francesa, que
representa a Edip i la
seva filla Antígona.
El vell mira l’espectador,
mostra voluntat de
superar el patiment per
protegir la noia.
Només està nu el tors
del vell en aquesta. En
Blay les dues figures
estan nues.
Als esbossos previs de
Blay, però, els dos
personatges anaven
vestits. Edip a Colonna (1885) de Dominique Jean Hugues
Museu d’Orsay, París (Representa Antígona, amb el
seu pare cec, Edip, segons l’obra de Sòfocles del
mateix títol).

11. En el procés de creació d‘Els primers freds,
l'escultor primer du a terme una versió amb
les figures vestides i després una altra amb
les figures nues, accentuant el missatge ple de
simbolisme. Aquesta última fou la definitiva.
Ambdues versions són fetes a Roma.
Queda plasmat, amb un cru realisme, la
pobresa i la misèria que pateix la
humanitat.
L’obra fou presentada a l’Exposició de
Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel
Blay obtingué una medalla.

12. Funció
Aquesta està molt relacionada amb el context històric. L’aparició del
modernisme a Catalunya és data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el
1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest estil fou impulsat pel
mecenatge privat, que després es va anar veient desplaçat pels poders públics,
sobre tot la Mancomunitat, la qual establí un programa cultural que donava
preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El
modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia.
En un moment en que el sentiment nacionalista era molt fort, el modernisme
intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença,
incorporant al mateix temps les noves tendències i avantguardes europees.
Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista, obeïa al desig
del modernisme, de portar la modernitat artística a Catalunya.
Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on
va tenir un gran èxit. Va obtenir menció extraordinària a l’exposició de Belles
Arts de 1894.

13. Estil (models i influències)
Blay desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per:
- domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica
- gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges.
Els primers freds és una obra primerenca de Blay, on hi ha influències dels seu
mestre, H. Chapu i de Hugues (Edip a Colonna)
En el seu temps, Els primers freds, fou
considerada una escultura que trencava amb
l’academicisme. Blay evolucionà del realisme
al simbolisme i modernisme, destacant dins
d’aquest el grup al·legòric del Palau de la
Música. Tot i així ja hem vist que a Els
primers freds s’hi observen elements
simbolistes (formes esfumades del modelat,
estats d’ànim clarament expressats).
L’escultura catalana de finals del XIX
s’inspirava en les novetats que provenien de
París, sobretot en el simbolisme de Rodin,
que fou el gran renovador del llenguatge
escultòric de l’època.

14. La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix
del cap del vell, el detallisme anatòmic, la
delicadesa de la nena i l’anecdotisme del
banc.
Aquesta obra correspon a l’etapa romana de
Blay.
El contrast entre realisme, simbolisme i
idealisme d’aquesta obra va significar la
transició de l’academicisme a la modernitat
escultòrica, present en Josep Llimona i Enric
Clarasó.

15. Miquel Blay: Perseguint la
il·lusió.
Grup escultòric fet el 1903 i
instal·lat al MNAC, a
Barcelona. Aquesta és una
obra propera al simbolisme i
combina diferents materials
com a recurs cromàtic i
al·legòric. Influències de
Meunier, Rodin i Claudel en
les obres de Blay pertanyent
a aquest període.

16. Monument a Alfons XII, parc del Retiro, Madrid. 1910

17. 1903, Monument a Vítor Chávarri 1930. Monument a Cuba

18. Font de la plaça Espanya, de
Barcelona. Tres grups
escultòrics que representen els
3 mars que banyen les costes
de la Península Ibèrica. 1929