1. L’ A G
U L L
A
Abril 2012 - Any XVII - Número 79
El problema i la solució
El conflicte social que viu el país fruit de l’agressió a l’estat democràtic del benestar
i als drets de les persones, i que sembla que anirà in crescendo en la mesura que
s’aprofundeixin les fórmules neoliberals per a sortir de la crisi, és la rebel·lió dels
ciutadans contra la renúncia com a única via de salvació. És una evidència que la
rebel·lió es va propagant en la mesura que les retallades van arribant a col·lectius
cada cop més amplis entre els quals cal comptar ara també el funcionariat, els
professionals liberals... i que es va difonent entre les capes socials mitjanes. És una
altra evidència que els discursos reaccionaris dels governs tant d’Espanya com de
Catalunya confonen deliberadament el problema amb la solució.
Retallar la despesa pública, els serveis de protecció social, reduir els salaris i renunciar
a drets laborals ¿és la solució, com proclama el govern, els empresaris, institucions
financeres i la dreta en general? O més aviat és el problema, com denuncien els
ciutadans cada vegada més indignats i també cada cop més ofegats? Problema i
solució són dues cares d’una mateixa realitat.
La renúncia que se’ns proposa per sortir de la crisi respon a la mateixa lògica que
la va crear. Si la cara del sistema és el malbaratament, l’encoratjament del consum i
l’endeutament, en la mateixa lògica, la reducció de prestacions, salaris i drets laborals
serà la creu. Però com diuen alguns, el problema no és la crisi sinó el capitalisme. La
crisi només és una oportunitat pel canvi. No ha de marcar un camí de tornada o de
recomposició com vol la dreta neoliberal sinó obrir un altre camí. En la nova senda
l’única renúncia ha de ser a l’excés. És doncs un camí d’anivellament i de repartiment,
on la retallada només s’ha de plantejar en l’àmbit dels beneficis i la fiscalitat, i no
en l’àmbit de les rendes del treball, la protecció social o els drets laborals.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
Veure, mirar
Any XVII. Número 79
abril 2012
03 El comerç de la mort.T. Font
Periodicitat:
5 números l’any. 04 La pèrdua del control democràtic. S. Clarós
Subscripció anual: 10 € 05 Eurovegas, ciutat sense llei. M. Solé
Grup promotor:
Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT
Salva Clarós
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez
06 Vaig a fer Sostre. M.A. Bogónez
Tere Jorge 07 Fòrum Alsina: un missatge clar davant la crisi. M.J. Hernàndez
Josep Lligadas 08 El planter de l’Església. Q. Cervera
Josep Pascual
Mercè Solé
09 El Concili Vaticà II, com el vaig viure i què m’ha suposat. F.
Clua
Coordinació:
Josep Lligadas
10 Monges del segle XXI a Calella M.J. Hernàndez
Compaginació:
Mercè Solé
Dibuixos:
RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Montserrat Cabo 11 Pastís de Sant Jordi. T. Jorge
Capçalera: 11 Desmitifiquem. S. Clarós
Mercè Gallifa a peu
Imprimeix:
Multitext, S.L. 12 Ara que el sol es pon tan tard. J. Pascual
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça: 13 Puntades
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1 16 Per airejar el cervell
08018 Barcelona
Correu electrònic:
Bona Pasqua!
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
El comerç de la mort
Tica Font
Les exportacions de material de la despesa militar que a la despesa en
defensa espanyol el 2010 han salut i educació com Angola, Aràbia
estat de 1.128,3 milions d’eu- Saudita, Equador, Israel, Jordània, Pa-
ros, un 16,2% inferior al 2009 i kistan o Sri Lanka.
ha situat Espanya en el 7è lloc del
A tot això, la llei de control d’exporta-
ranquing mundial d’exportadors,
cions d’armes espanyola estableix que
darrere d’Estats Units, Rússia, Ale-
no es vendran armes a països sanci-
manya, França, Regne Unit i Xina. Si
onats, inestables, en conflicte armat,
d’aquests sis països trèiem Alemanya,
que vulnerin els drets humans, que no
tindrem els cinc estats membres del
condemnin el terrorisme, o que tinguin
Consell Permanent de Seguretat de
un nivell de benestar delicat. A la llum
Nacions Unides; tots ells amb dret de
del que diu la llei, cal preguntar-se com
veto i exercint el control del 75% del
interpreta el govern les exportacions
mercat mundial d’armes. La mis-
mencionades anteriorment.
sió d’aquest Consell Permanent
és vetllar per la pau en el món, Per altra banda, cal tenir present que
prevenir conflictes, organitzar la pròpia llei de control d’exportacions
missions de pau, decretar em- d’armes estableix que les dades sobre
bargaments i mediar en els conflic- exportacions de material de defensa de
tes existents. És a dir, que aquells que doble ús, estan classificades conforme a
tenen per responsabilitat vetllar per la la llei de secrets oficials, és a dir, les ex-
pau en el món tenen el control legal de portacions d’armes tenen la classificació
les exportacions d’armes i són els prin- de secret d’estat i per tant no estan sot-
cipals exportadors del món. meses a control parlamentari. I per què
son secretes? En primer lloc, perquè
Respecte dels clients de les armes es-
així ho expressa la llei i en segon lloc,
panyoles, esmentar que aquests tenen
perquè els compradors d’armes així
com a destí països que estan en conflic-
ho desitgen, de manera que els nostres
te armat com Colòmbia o Israel, països
governants accedeixen a les demandes
que es troben en situació inestable o de
dels compradors.
tensió, com Filipines, Indonèsia o Sri
Lanka, o bé països on existeixen serio- Moltes de les exportacions d’armes em-
ses preocupacions sobre el respecte als pitjoraran la inestabilitat regional i els
drets humans com Indonèsia, Kenya, conflictes latents, així com allargaran
Malàisia o Tailàndia, països històrica- els conflictes ja existents. En definitiva,
ment enfrontats com Índia i Pakistan, exportar armes suposa exportar sofri-
països amb repressions internes com ment humà a diferents llocs del món,
Turquia, Aràbia Saudita o el Marroc, sustentant-lo amb el secretisme en la
països com Angola on la situació inter- presa de decisions i el negoci subjacent.
na és molt delicada i fràgil, països dels Tica Font és directora de
més pobres del món, com ara Burkina l’Institut Català Internacional per la Pau
Faso, Angola, Kenya i Mauritània, o pa-
ïsos que a causa del seu elevat grau de 3
militarització, destinen més recursos a

4. La pèrdua del control democràtic
Salvador Clarós
Aquest article és continuació de “Crisi i recomposició industrial (I)”, publicat en el número anterior de L’Agulla.
Faig un breu resum del que allà deia: La crisi financera, que ha provocat el col·lapse i la recessió econòmica, és la fase
convulsa d’un canvi de model industrial i productiu amb unes noves bases energètiques i tecnològiques, i el relleu
del paradigma del consum pel de la sostenibilitat.
Mentre d’una banda creix la indignació per les ter- troba fora del control de la gent. Vet aquí el crei-
ribles conseqüències de la desfeta econòmica, que xent moviment dels ciutadans “indignats” que han
al nostre país s’agreuja notablement per l’elevat perdut la confiança amb les institucions democrà-
índex de desocupació i les retallades socials, el ca- tiques.
pital financer “fa l’agost” amb l’ajut de les agènci-
Tot i acceptant que el col·lapse financer és inevita-
es de qualificació perjudicant les economies més
ble en els cicles del capitalisme, i forma part de la
endeutades. Tot plegat està posant en entredit el
solució per redirigir els mercats i impulsar de nou
poder polític incapaç per ara de fer-se amb el con-
el creixement, cal exigir als governants que posin
trol de la situació. Els ajustos econòmics, les refor-
sota el control democràtic les mesures de control
mes laborals, els topalls d’endeutament públic...
de la crisi. Els governs europeus s’han de decidir
sembla que en el millor dels casos vénen dictades
a aplicar la famosa taxa a les transaccions finance-
des d’instàncies europees, si no directament des de
res (taxa Tobin). A Catalunya cal posar en marxa
lobbys financers internacionals.
sense demora una decidida política industrial pels
Però tornem a l’anàlisi del dinamisme intrínsec propers anys, capaç d’impulsar sectors econòmics
del cicle de crisis. La turbulència financera i les emergents, dedicant tota mena de recursos, també
dinàmiques especulatives, alimentades ara per les econòmics, a impulsar activitats tractores de l’eco-
nefastes agències de qualificació, s’expliquen pel nomia com les energies renovables, l’automoció
fet que el capital financer, això que ara anomenen elèctrica, la química verda i la biomedicina, entre
“els mercats”, campa desbocat i insensible a tot altres, en lloc d’acollir projectes especulatius d’eco-
sofriment a l’espera que la nova indústria, emer- nomia no productiva com “Eurovegas” o sem-
gida gràcies a les oportunitats que brinda el nou blants. El govern espanyol s’ha de comprometre
paradigma tecnològic, es vagi consolidant com un amb una política fiscal més justa i distributiva amb
valor segur, i per atraure de nou cap a ella els re- pujada d’impostos progressiva per als més rics
cursos financers. Quan les empreses recuperin el sense comprometre les economies familiars més
finançament en un clima de confiança i creixement febles. També ha d’impulsar mitjançant llei l’eco-
de les activitats industrials, l’economia i l’ocupació nomia verda i, pel que fa l’aspecte laboral, ha de
podran tornar a créixer per iniciar un etapa d’ex- reduir les diferències salarials.
pansió (consultar diversos estudiosos dels cicles
Els ciutadans hem de canviar pautes de consum
del capitalisme, especialment Carlota Pérez, 2002).
cap a un estil de vida més auster, menys malbara-
Sembla doncs que el col·lapse i la depressió és in-
tador. Hem de reduir dràsticament l’endeutament
evitable i necessari perquè es produeixi el reaco-
privat. Cal que disminuïm els consums d’aigua,
blament del capital financer a un capital productiu
d’energia i de tot allò que necessita matèries pri-
sota un nou model industrial que haurà de ser ne-
meres, desmaterialitzar en definitiva tant com pu-
cessàriament sostenible.
guem la nostra vida. Hem de retirar els estalvis
La percepció, però, dels ciutadans és una gran in- dels fons de pensions especulatius i d’inversions
operància dels governants per a tornar a dirigir els que no siguin per a activitats empresarials sosteni-
recursos financers cap a una activitat productiva bles i per a serveis socialment útils. Hem de consu-
que sigui econòmicament sostenible i també distri- mir productes preferentment locals, de temporada
butiva. Malgrat que sembli que són els “mercats” i sempre que sigui possible fets amb mà d’obra del
els que dicten les normes, això només és veritat territori per no alimentar les intermediacions que
quan els governants dimiteixen de les seves res- no afegeixen valor sinó que encareixen els produc-
ponsabilitats en benefici d’altres poders no demo- tes, evitar emissions de CO2 en el transport, i soste-
cràtics. La rapidesa amb què sortirem de la crisi de- nir les economies locals. D’aquesta manera comen-
pendrà de la capacitat (la pressió) social i política çarem a recuperar el control democràtic del futur.
per a restablir i canalitzar els canvis institucionals.
4 Sembla doncs que a la crisi econòmica s’hi ha d’afe-
gir una crisi democràtica, ja que l’esdevenidor es
Salvador Clarós és sindicalista

5. Eurovegas, ciutat sense llei
Mercè Solé
En el moment d’escriure aques-
tes ratlles no sé com acabarà
tot aquest tema d’Eurovegas,
Deixem de ser iguals da-
vant la llei. Les lleis
sempre s’han fet
7. L’economia s’externalitza.
És a dir, durant molts anys
un munt de llocs de treball esta-
però sigui quin sigui el seu d’acord amb els ran pendents d’una persona per
emplaçament, hi ha unes poderosos, però a la qual Catalunya no és més
quantes coses que ja s’han ara queda més que una inversió econòmica que
posat de manifest i que clar que mai que haurà de ser rendible. Si d’aquí a
per tant ja són realitat, d’al- qui paga, vint anys el senyor Adelson de-
tres es mantenen en l’amena- mana. cideix que per als seus guanys
4.
ça. Però queda clar què ens caldrà que Catalunya no recap-
hi juguem tots plegats. ti res fiscalment o que li paguin,
1.
qui estarà disposat a tancar el xi-
Està clar que el Mentre
ringuito?
model econò- es retalla
mic d’especulació fi-
nancera i immobiliària
que va portar a la crisi
una vega-
da i una al-
tra l’Estat del
8. El model “Benidorm” o
“Orpesa” estètic, energètic,
turístic, ciutadà, s’imposa. Com
continua sent vigent per Benestar en si aquestes experiències no ha-
a PP i per a CiU. De tot matèries tan guéssin aportat corrupció a gran
el desastre que patim, sensibles com escala i no haguessin malmès
no se n’ha après res: l’educació, la definitivament el medi natural.
l’especulació financera, salut i els serveis O com si no ens féssin més depe-
la construcció desvinculada a socials, desapareix el concepte nents energèticament de tercers.
9.
la necessitat real d’habitatge, el de redistribució de la riquesa
L’activitat que es du a ter-
desequilibri territorial, la depen- a través del sistema fiscal, que
me és d’allò més edificant:
dència d’altri, la immediatesa es reduiria sensiblement a Eu-
joc i tot el que comporta entre-
del guany, la desregulació del rovegas. El sistema polític i fis-
teniment per a adults, és a dir,
capital, la progressiva desigualtat cal deixa de protegir la gent. El
prostitució i droga. Uns efectes
social, continuen sent un model patrimoni col·lectiu que també
col·laterals que es barregen habi-
vigent per a ells. L’Estat del Ben- són els guanys socials i laborals
tualment amb tota mena de mà-
estar no es pot mantenir, diuen, aconseguits per la lluita de molta
fies i que arriben amb la deman-
però el model econòmic que ha gent senzillament desapareix.
da expressa de desprotegir-ne
5.
fet fallida, sí.
La sobirania, que avui va menors i ludòpates.
2. El sistema democràtic sí que
sembla a punt de fer fallida.
Com es pot prendre una decisió
de boca en boca, deu ser un
concepte purament de maqui-
llatge i referit a Espanya, per-
10. atalunya es privatit-
C
za: una extensa zona de
800 hectàrees passa a ser un país
d’aquesta mena sense ni tan sols què a la pràctica, la sobirania de
dins d’un altre país.
informar ni consultar la població Catalunya (cultural, legislativa,
afectada? Es tracta d’un projecte econòmica...) es deixa sense in- La crisi, doncs, no es vol comba-
que recau en la zona més pobla- convenient en mans d’un capita- tre amb una forma d’actuar que
da de Catalunya, amb un im- lista estranger que subvenciona ens faci més solidaris, menys de-
pacte ecològic brutal i amb una l’extrema dreta dels Estats Units. penents econòmicament d’altres,
més protectors dels més vulne-
6.
activitat que molts considerem
Els espais naturals que tant
immoral, i que si es fa alterarà la rables, sinó tot al contrari: el nos-
costen de preservar i de con-
vida i els projectes de mig país! tre sistema social, jurídic, demo-
servar desapareixen absoluta-
cràtic, s’esberla. El mercat arrasa.
3. Els principis constitucionals
desapareixen amb un siste-
ma judicial nou: la llei s’aplica
ment. Al Baix Llobregat fa molts
anys que intentem preservar
els aqüífers, la zona del delta...
Les persones no compten, ni la
seva història, ni la seva voluntat.
Confio que el projecte no tiri en-
discriminadament en matèries permanentment amenaçats per
davant, ni a Barcelona ni enlloc.
laborals, d’estrangeria, fiscals, de camps de golf, per macroprojec-
Mercè Solé és veïna de Viladecans
5
protecció de menors... S’inclou tes del Barça, per ampliacions de
desplaçaments de sòl públic. l’aeroport...

6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Vaig a fer Sostre...
Maria Antònia Bogónez
Baixo cap a la Barceloneta... És fosc. Ja es nota la
humitat en l’ambient... Una s’adona que en aquests
darrers anys el barri ha canviat molt. És un barri
ple de contrastos... Uns iots immensos al Port Vell,
uns homes tirats entre cartrons a la plaça de la Re-
pla, al costat del mercat... Botigues per a gourmets
i de disseny i pancartes en alguns balcons de veïns
i veïnes compromesos... Un barri treballador i sen-
zill, un barri prop del mar de gran atractiu turís-
tic...
I allà, una porta en el carrer Pescadors. La porta
verda, que deia el Juan. Així definia casa seva,
quan no era capaç d’explicar res més. I és que el
Sostre també és això, una porta que s’obre per a
sis homes i els proporciona primerament aixopluc, Sobretot amb la feina de l’educador que ve cada
recer, unes parets, escalfor... matí, intentem que tinguin els papers al dia (com
El Projecte Sostre va néixer fa vint anys, fruit de no recordar-ne un que no existia per a cap regis-
la preocupació d’uns joves cristians del barri que tre civil de l’Estat i a qui van haver d’atribuir amb
volien fer alguna cosa per aquelles persones que l’ajut d’un forense una data de naixement i el van
dormien al carrer, en cotxes, bancs, en els porxos declarar barceloní: l’evidència de la seva invisibi-
de la platja... Pensat per al Gonzalo, el Bartolo, el litat!), que obtinguin alguna prestació si hi tenen
Capitán... Acabaven de passar els Jocs Olímpics. dret, que vagin fent-se seguiments mèdics, que
Barcelona havia ofert la seva millor cara al món, puguin anar a algun centre a fer una activitat si la
però tenia (té) ombres, zones fosques, grises, so- seva situació els ho permet... Però més enllà d’això
vint invisibles. una eina quasi infal·lible: l’afecte! Entre voluntaris,
voluntàries i usuaris anem creant uns vincles invi-
Sense pretensions, la porta s’obre cada nit de la sibles i forts. Tenim nom, tots, ells i nosaltres. Esta-
mà de dos voluntaris i voluntàries de nit. En som blim relacions diferents amb cadascú: “aquesta és
més de cinquanta: cal cobrir cada vespre de l’any, una pelma, aquest m’enreda, aquest em costa, ja ha
sí, tots, també els ponts, les vacances, els dies de vingut el sargent”... Res d’anonimat. Reforçar les
Nadal... L’única intenció és fer una mica millor el seves potencialitats, posar alguns límits (no gaires,
dia a dia de sis homes. És casa seva. A partir de que diuen que el Sostre s’adscriu en els anomenats
les 8 del vespre van arribant. Al voltant de la tau- centres de baixa exigència), somriure, compartir...
la anem xerrant, jugant al dòmino, veient la tele...
com a qualsevol casa. El sopar el preparen per a És així com al llarg de la seva història, el Sostre ha
ells veïnes del barri: són les voluntàries de sopar. aconseguit que una trentena de persones hagin po-
Cada nit, els porten un plat calent, cuinat especi- gut deixar els carrers. Uns han anat a pisos com-
alment i adaptant-se a les necessitats dels usuaris. partits, d’altres a residències, siguin d’avis, siguin
És un servei encara més discret... senzill i preciós. de crònics (i és que el carrer i l’alcohol són durís-
Després de sopar i de donar-los la medicació, més sims i deixen petjada), alguns han mort acompa-
tele, més conversa, que s’allarga un pèl si és cap de nyats, un fins i tot va ser acollit per la seva família...
setmana. D’altres, però, han decidit tornar al carrer... És la
seva decisió, fruit de la seva llibertat: potser té poc
Un objectiu: oferir-los l’oportunitat de trobar un més que això: la seva pròpia vida.
lloc, un espai per treure’s la cuirassa amb la qual
han de viure al carrer. Allà tot els fa vulnerables: la A més dels voluntaris de nits i de sopars, altres
soledat, la beguda, la climatologia, la violència ama- porten la comptabilitat, gestionen els papers, fan
gada, les mirades acusadores, la fam... El Sostre els un full de comunicació, cusen la roba que s’ha fet
6 permet anar creant hàbits que els permetin passar a
un recurs més estable, definitiu, més digne...
malbé, col·laboren en el manteniment de la casa...
Som molts... Hem de ser molts per garantir que

7. cada nit s’obre la porta verda, s’acullen els sis ve- en el mes d’agost amb una mesura lamentable, in-
ïns, somriem, posem límits... justa, feta per a la galeria; intueixo la presència del
Jesús de l’Evangeli entre els cartrons, fent cua per
Aquesta descripció, però, és incompleta... No, no
entrar en un menjador; endevino possibles nous
és una relació unidireccional... En llenguatge de
veïns del Sostre en la gent que espera que el super-
consultoria dirien ara que és una relació win-win:
mercat del costat de casa tanqui per recollir el men-
tots guanyem... Cada persona que ha passat pel
jar que s’ha fet malbé... Però sobretot, m’ha canviat
Sostre ho verbalitzaria d’una manera pròpia, però
la mirada envers jo mateixa. Profund agraïment
jo sí que puc exemplificar-ho amb les meves pa-
per saber que el que visc és un regal; reconeixe-
raules. A mi, el Sostre, m’ha canviat. Va ser el meu
ment de la fragilitat de la situació que pot fer que
primer lloc de compromís amb l’anomenat Quart
un dia jo, perduda la feina, trencats vincles fami-
Món. Un cop implicada, vaig gosar anar a captar
liars i d’amistat, caigui en una situació semblant...
la realitat dels països del Sud... I una certesa: aquí
“És quan em sé feble que em sé fort”, versionant
o allà, els txadians que pateixen o els sense sostre
a sant Pau... I d’aquesta feblesa i fortalesa alhora
de les nostres ciutats del Nord són fruit de la ma-
neix la indignació davant de la injustícia de tantes
teixa injustícia. La mateixa! Exactament igual! Jo
vides trencades per causes alienes a elles... Neix
vaig sentir la crida a implicar-me aquí... i em va
l’esperança en petits projectes nascuts d’esforços,
canviar la mirada: descobreixo cada cop més “els
generositat, desig de compromís, moltes mans! És
amagats”, “els invisibles”; llegeixo els diaris i poso
llavor de futur!!!!
rostres als perceptors de les PIRMI que van patir
Maria Antònia Bogónez és voluntària de Sostre
Fòrum Alsina:
Un missatge clar davant la crisi
Maria-Josep Hernàndez
Amb un missatge contundent crisi, amb centenars de persones
i serè alhora, on s’intueix un voluntàries, mentre veuen que
profund debat de fons i amb un “una bona part de la jerarquia
esforç explicatiu acurat, ens arri- eclesiàstica segueix amb cerimò-
ba un nou document del Fòrum nies ostentoses i anacròniques,
Joan Alsina: “No podem callar. utilitzant objectes rics i valuosos
La injustícia i la pobresa van crei- propis de museus, que contras-
xent”. Amb una crida al conjunt ten amb la senzillesa i auten-
de la societat i a la pròpia Esglé- ticitat de l’Evangeli de Jesús”.
sia a reaccionar, els capellans del També denuncien que gairebé
Fòrum denuncien com la crisi no senten la veu crítica de la je-
econòmica s’aguditza: desnona- rarquia eclesiàstica “tan insistent
ments, manca de feina, cues a en altres temes” –aquí llegim
Càrites i Bancs d’Aliments per entre línies, en temes de mora-
subsistir, més persones buscant tirànic, cec i immoral”. Recla- litat-sexualitat, etc... A les vuit
menjar als contenidors o dor- men als governs que posin fre a conclusions del document fan
mint al carrer.... Assenyalen les l’especulació econòmica en favor una crida a la responsabilitat i al
causes i el context de la crisi, de- del treball i l’habitatge digne, i compromís de tots, conviden a
nunciant que ja no manen els go- que acabin amb “les retallades prioritzar a les comunitats l’ajut
verns escollits democràticament de prestacions socials, sanitàries als més empobrits i reclamen al
sinó “la dictadura dels mercats i educatives”. conjunt de l’Església replante-
especulatius”, amb un sistema El Fòrum també mira cap a l’Es- jar-se l’ús dels béns eclesiàstics,
“pervers i lladre” que “els go- glésia, i tampoc calla. Valoren habitatges i locals, així com de-
verns mantenen com a legal,
quan de fet és totalment injust,
que entitats d’Església com Càri-
tas fan costat a les víctimes de la
dicar part del patrimoni d’objec-
tes ostentosos de culte a pal·liar 7

8. la situació de moltes famílies. sia, no puc evitar recordar els pena de llegir detingudament,
També demanem més claredat capellans i religiosos assassinats sense deixar-se’n ni una coma.
en tots els àmbits de l’economia a Llatinoamèrica per denunciar El podeu trobar a la pàgina web
eclesiàstica. amb claredat les injustícies, la www.forumjoanalsina.org.
complicitat dels governs i la man- Maria-Josep Hernàndez és periodista
Mentre penso en com agraeixo
ca de prou compromís de l’Esglé-
sentir aquesta veu dins l’Esglé-
sia-institució. El document val la
El planter de l’Església
Quim Cervera
El passat diumenge 4 de març, a la sió per una banda pot arraconar
televisió catalana, en el programa el fet religiós-eclesial en el que és
“30 minuts”, van parlar del planter quasi esotèric i pre-modern i per
de l’Església aquí a Catalunya, mos- tant criticar-lo, i per altra banda,
trant diferents tipus de capellans i malgrat presenti altres interlo-
alguns seminaris. cutors que no responen a aquest
model, en el fons, propaga l’ofer-
Fou un programa de qualitat, ben
ta integrista i conservadora. Sense
preparat i documentat. No va caure
voler “mullar-se” (potser s’hauri-
en la típica confrontació dual a què
en d’implicar més en un posicio-
ens tenen acostumats els programes
nament concret) poden afavorir
de televisió. Suposo que per atrau-
la crítica visceral, poc racional, i
re l’audiència presenten un tema
gens reflexiva sobre la complexi-
polaritzant dues posicions arquetí-
tat del fet.
piques, que de fet no existeixen tan
pures en la realitat, que sempre és Curiosament el qüestionament
més ambigua. Llavors fàcilment ca- del model de capellà, home i cè-
uen en el simplisme i en la falsifica- libe surt solament per part d’una
ció dels fets. D’aquesta forma, com persona. El fet que es digui, per
en els sermons catòlics tradicionals, part d’un dels entrevistats que
donen seguretat i marquen el pensament del poble, les “esquerres” eclesials no donen capellans i sí les
que el deixen ignorant, oblidant la complexitat de dretes, amaga la pregunta sobre les causes d’aquest
els coses. fet. Possiblement les “esquerres” no en donen per-
què no estan d’acord amb un model jerarquitzat i
De totes maneres, en el programa que comentem,
concentrat en una persona responsable de la comu-
hi podem trobar alguna tendència més suau i rela-
nitat cristiana, sinó que estan per un altre model,
tiva en aquest sentit, ja que presenta els capellans
que consisteix en la responsabilitat compartida, en
joves decantats vers el conservadorisme, menys un,
el treball en equip, en la distribució de serveis en
i els més grans, vers una visió més oberta. I aquesta
les comunitats, segons els qualitats de cada perso-
presentació es presenta com a tesi. No hi ha cap
na, i per tant en “animadors” de comunitats que
capellà de l’edat entre els 50 i els 65. Un descuit? És
tant puguin ser homes com dones, casats com sol-
fet expressament?
ters, perquè el que es contempla són els seves capa-
Fa la impressió que la “sotana” (fins i tot combina- citats, disponibilitats i recursos, al servei de tota la
da amb el fer de “paleta”), els “reclinatoris”, “els comunitat, i no el seu sexe o el seu estat.
mantells de punta”, ressorgeixen de nou, com ob- Quim Cervera és sociòleg i capellà
jectes antics i exòtics, i sembla que vulguin captar
l’atenció i l’atracció dels espectadors. Així la televi-
8

9. El Concili vaticà ii, com el vaig
viure i què m’ha suposat
Francesc Clua
El Concili Vaticà II, del qual el proper 11 d’octu- noves visions cristològiques i eclesiològiques; o el
bre celebrarem els cinquanta anys del seu inici, el diàleg de l’Església amb el món. Tot i l’intent de
vaig viure en un moment d’una gran esperan- retorn d’alguns moviments cap a abans del Conci-
ça, sobretot entre els joves i els no tan joves li, per una banda, i de tants desanganyats perquè
(jo tenia 28 anys). A Terrassa vam publicar no s’han portat a terme moltes de les novetats
un butlletí informatiu, ciclostil·lat, del d’aquell fet tan important, l’Església ja no és la
qual vam arribar a tenir més de 100 mateixa. El que passa, a parer meu, és que
subscriptors informant-los pun- el Concili es podia veure com un fet di-
tualment de les novetats que nàmic, un punt de partida d’una nova
el Concili anava aportant. època, o un punt d’arribada, fins
I no només això, sinó que aquí podíem arribar. Alguns di-
els diversos moviments uen, amb bastanta barroeria
juvenils vam establir una teolò- gica, que el
germanor que es va mani- Concili va ser
festar en una ruta a peu a un error; de
Montserrat per pregar pel qui?; de l’Es-
Concili o trobar-nos, set- perit Sant? Ignoren
manalment, a la missa ma- aquell primer Concili de Jerusalem
tinal de les monges que en què els apòstols van respondre
aleshores en dè- “l’Esperit Sant i nosaltres hem deci-
iem de dit...” (Fets dels Apòstols 15,28). Po-
“clau- sar en entredit l’Esperit Sant és greu.
sura”, u n a
Però han quedat molts aspectes
espè- cie de refugi
que, amb una visió dinàmica de
espiri- tual, entre altres iniciatives. Era
un temps que, almenys a Terrassa, estàvem la doctrina conciliar, calia desenvolupar: la cor-
units els escoltes, els de la JOC, de la JIC, en una responsabilitat episcopal, per exemple. L’Esglé-
plataforma que en dèiem Joventut Catòlica de Ter- sia, sobretot amb Joan Pau II, ha reforçat el seu
rassa. caràcter monàrquic i mundial del papat. Benet
XVI, en canvi, no ha volgut aparèixer tant com el
A la que es va aprovar la Constitució sobre Li- cap d’una Església global i ha continuat i afavo-
túrgia en els campaments escoltes les misses, ja
rit un treball sinodal: la seva participació activa
en català, es feien de cara al poble, amb una nova
en el recent Sínode sobre la Paraula de Déu en la
estructura que no s’assemblava en res en aquelles
vida i la missió de l’Església és un motiu d’espe-
misses diàries de la parròquia en què la comunió
es rebia a part de la missa pròpiament dita, entre
rança en aquest sentit.
molts altres canvis. Podríem dir que hi havia fam Potser ha arribat l’hora d’un Vaticà III en què es
de canvis, ens semblava que tot era nou, que tot reafirmin i es desenvolupin les grans intuicions
era possible. El lideratge de Joan XXIII primer i de del Vaticà II, per una banda, i doni resposta als
Pau VI després amb la tasca difícil de fer aterrar a nous reptes que al cap de cinquanta anys han
la realitat tantes esperances. aparegut: en el camp de la moral, per exemple,
Ara, al cap de cinquanta anys, el Concili m’ha su- i, sobretot, el paper de la dona en l’Església, que
posat una doble realitat; és innegable que moltes és un tema que clama al cel del segle XXI, per
coses han canviat en l’Església i que dificilment es una altra.
podran tirar endarrere; l’ecumenisme, per exem-
ple, molts canvis en la litúrgia, però sobretot les
Francesc Clua és coordinador del Secretariat de Formació i
Estudi de l’Arxiprestat de Terrassa
9

10. Monges del segle XXI a Calella
Maria-Josep Hernàndez
Moltes vegades, i ara més en de promoció personal, social i la-
temps de crisi, els cristians i el boral, per fomentar la confiança i
conjunt de la societat reclamem l’autoestima, les habilitats socials,
a l’Església que destini més pro- la immersió cultural i els apre-
pietats a finalitats socials. Adap- nentatges prelaborals, amb un
tant-se als nous temps, les Filles espai específic per a dones amb
de Sant Josep de Calella (El Ma- fills petits.
resme) han fet un salt a la solida-
D’ençà que vaig conèixer el pro-
ritat del segle XXI reformant un
jecte que naixia, fins avui que ja és
antic convent per transformar-lo
gairebé una realitat, ha passat poc
en casa d’acollida per a dones,
més d’un any. Em vaig oferir des
i alhora en seu d’un centre de
estat costoses, i per finançar-les del primer moment a ajudar-les
Promoció i d’un Taller Microem-
en part, han habilitat locals co- des del meu àmbit professional,
presa Social, que porta per nom
mercials de lloguer als baixos de el de la comunicació, i us haig de
NovaLlavor. “Com a institució, la
l’edifici. “Ho hem d’explicar bé dir que també està sent tota una
nostra mirada d’estimació va per
–diu la germana– perquè hi ha experiència i un aprenentatge.
a les dones, amb l’esperit obert
gent que diu que les monges són Estem poc acostumats els respon-
cap a les seves situacions”, expli-
úniques per fer diners. Quedi clar sables de comunicació en qualse-
ca la germana Agustina, una de
que no són per a nosaltres!” . Em vol àmbit, a treballar amb un au-
les responsables d’aquest triple
recorda que tenen projectes simi- tèntic equip amb majúscules, que
projecte, creat per unes monges
lars a Amèrica Llatina, a Madrid, ho debat tot, ho consensua tot i
que es defineixen com a obreres:
i ara serà a Catalunya, on detec- escolta molt, analitzant en pro-
“Per mi, ser monja obrera és ser
ten aquesta mancança, i concre- funditat (i pregant en comunitat)
com la gent que es guanya el pa,
tament a Calella, on va néixer la abans de prendre cap decisió. Us
però religiosa. És a dir, en el dia
congregació. confessaré que si una acció comu-
a dia del treball hi ha un tarannà,
nicativa que veig necessària no la
un esperit, una estimació...“, diu D’aquest triple projecte per a la
puc emprendre perquè no la te-
amb fermesa i tendresa alhora. dona, el que ja està en marxa des
nen del tot consensuada, em dic:
de fa mig any és la Microempre-
Han acabat les obres i visito amb paciència, perquè saben com i a
sa Social NovaLlavor, que ofe-
ella la casa d’acollida, feta refor- quin ritme volen avançar, i amb
reix condicions de treball dignes
mant íntegrament l’edifici histò- absolut respecte, miro de caminar
i amb contracte, en uns àmbits
ric del C/Església, 173, mentre les al seu pas. I a la meva pregunta
on es treballa, sense de vegades
germanes s’han traslladat a un de com gosen engegar un projec-
poder evitar-ho, a través de l’eco-
petit edifici interior. Les instal· te d’aquesta magnitud en temps
nomia submergida. Ja han acon-
lacions de la residència són noves, de crisi, la germana em mira als
seguit els primers contractes amb
càlides i lluminoses; consten de ulls fixament, i em somriu dient:
particulars, empreses, i també
diverses habitacions per a dones “Potser només ho poden fer unes
alguna parròquia, que han optat
amb fills o sense fills, totes amb persones que estiguin una mica
perquè la treballadora, encara
bany. També disposen d’espais tocades, però entén-me, tocades
que sigui per hores o uns dies
comuns de lleure, menjador, au- per Algú que fa molt de temps
al mes, tingui contracte laboral.
les de formació i sales de treball. ho va donar tot perquè la persona
Es tracta de capgirar el sistema:
La germana Agustina parla de la fos persona, pensant en els més
NovaLlavor contracta legalment
casa com un lloc on “elles tindran desvalguts. Hem dit que ho cre-
la dona i aquesta treballa a les
unes persones que no només les iem i ho farem, en benefici per la
diferents llars o empreses que,
acolliran, sinó que les estimaran, dona “. Són tot un Signe aquestes
per hores, dies o mensualment,
les ajudaran a promocionar-se, a dones, religioses i emprenedores,
contracten el servei a la microem-
tirar endavant, vivint el moment sembrant llavors per a dones.
presa. Els serveis són en l’àmbit
que els toqui, amb un sentit nou
de la neteja i l’atenció a persones Més informació:
per ajudar-les a sortir endavant
10 com a dones”. Les reformes han
grans. També cal destacar la ter-
cera branca del projecte, el centre
novallavor@gmail.com
Maria-Josep Hernàndez és periodista

11. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Pastís de Sant Jordi Desmitifiquem
Tere Jorge Salva Clarós
Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Ca- Es parla de l’emprenedoria com si fos la panacea
talunya (sembla que Sant Valentí fa la “vista grossa” i li per superar la crisi i per a la creació de llocs de tre-
cedeix aquest protagonisme al seu “col·lega”) gràcies a la ball. Si bé Catalunya és un país dinàmic en la cre-
gran gesta del Sant de salvar la princesa d’aquell monstre ació d’empreses, en el darrer any se n’han creat de
ferotge i això que, malgrat que el rei li va oferir la seva filla
l’ordre de 70.000, se n’han destruït en canvi una xi-
en matrimoni, el cavaller va rebutjar l’oferta al·legant que
fra una mica superior. La taxa neta de creació d’em-
el seu destí era un altre. Per Sant Jordi, el noi li regala una
preses, que és la diferència entre les que es creen i
rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.
les que es destrueixen, es manté negativa a Catalu-
La presència del llibre és deguda al fet que la diada coinci- nya des del primer trimestre de 2008, més o menys
deix amb el Dia Internacional del Llibre, que des de 1930 quan va començar la crisi. Això indica que és veritat
commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakes- que hi ha molts emprenedors però que les altes em-
peare i aquesta tradició s’estén a la resta de la península. A presarials són, en un percentatge molt important,
més a Catalunya la diada té un caire reivindicatiu de la cul- d’empreses petites o molt petites, entre les quals es
tura catalana i molts balcons s’engalanen amb la senyera. compten els autònoms. Com més petita és l’empre-
Avui us regalo una recepta fácil, molt fresca i commemora- sa, més gran és la rotació, és a dir, que és més ines-
tiva d’aquesta diada si ens entretenim una mica en la part table. També ens diu l’estadística que és la indústria
decorativa final. Per cert, aquesta “princesa” que escriu fa el sector econòmic que té el percentatge de rotació
anys que s’estima més un bon llibre (amb tot el carinyo del d’empreses més moderat, és a dir, se’n creen i se’n
món). destrueixen menys. Cal que resituem doncs aquest
discurs quasi obsessiu de l’emprenedoria, que so-
Ingredients: Dotze llesques de pa de motlle sense
vint va lligat a l’exaltació mítica, per poc raonada,
crosta; maionesa, si la fem nosaltres millor (també
del talent, el coneixement, la innovació, etc.
es pot fer servir de pot); un pot de salsa rosa (si la
fem nosaltres només cal afegir tomàquet concentrat La nostra economia pateix un dèficit estructural
a una part de la maionesa); pernil salat talladet molt de grans empreses, sobretot industrials, que és on
fi; enciams variats; olives farcides d’anxova; gambes es creen els llocs de treball més estables i de qua-
petites pelades; tres ous durs; pebrot de llauna o litat. Som un país de petites i mitjanes empreses.
escalivat a tiretes; salmó fumat. Més del 90% de les nostres empreses són mitjanes,
Elaboració: En una plata de vidre, posarem una petites i molt petites, és a dir, microempreses, que
primera capa de pa de motlle (tres llesques). és una altra forma d’anomenar els treballadors au-
Seguidament, posarem una capa de salsa rosa, tònoms. Aquesta atomització és una de les causes
variats d’enciam talladets petits i gambes. estructurals d’inestabilitat i de manca d’interna-
Una segona capa de pa de motlle. Després, maione- cionalització de l’economia catalana, així com de
sa, pernil salat tallat petitó, i olives tallades pel mig. l’escassa capacitat per innovar i per captar capital.
Posem una tercera capa de pa de motlle. Una capa Ja és meritori que amb tanta microempresa i amb
de maionesa, ou dur ratllat, pebrot de llauna tallat tan poca indústria Catalunya estigui exportant.
petitó, i salmó fumat. Acabarem amb una capa de Mentre no paren els discursos que situen la fi-
pa de motlle. gura de l’emprenedor i sobretot el talent com el
Ho deixarem unes hores a la nevera, perquè es bar- nou factor estratègic de producció que reflotarà
regin els gustos. Ho desemmotllarem, i ho posarem l’economia, aquesta crisi financera demostra tos-
en una safata de servir. Hi posarem per sobre maio- sudament que el que està enfonsant les empreses
nesa, tapant tot el motlle (com si féssim la cobertura i l’economia és la falta de capital. Que la recupera-
d’un pastís), i enciam a trossets pel voltant. Ho deco- ció econòmica s’està donant als països més forta-
rarem amb pebrot, ou dur (la part del rovell ratllat), ment industrialitzats com Alemanya. Que per fer
formant les 4 barres (tires de pebrot intercalades amb créixer l’ocupació no calen reformes laborals sinó
tires fetes amb el rovell ratllat) i podem fer una rosa reformes industrials i empresarials profundes. El
de Sant Jordi amb una llesca de salmó fumat tallada a
tires i enrotllada sobre si mateixa formant la flor.
que cal que ens replantegem a fons és el nostre tei-
xit empresarial.
11

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Ara que el sol es pon tan tard
Josep Pascual
Ara que el sol es pon tan tard us proposo d’anar a
fer un berenar sopar en un espai amb una gran pa-
noràmica, l’ermita de Sant Jaume de la Mata (929,6
m). Es tracta d’una passejada curta amb un desni-
vell suau, amb la proposta, a més, per a qui s’animi
a deixar el camí més fressat, d’anar a veure la boca
de l’avenc que porta el nom de l’ermita.
Deixem el cotxe a l’aparcament del coll d’Estena-
lles (870 m), molt ben senyalitzat, pel km 15 de la
carretera de Terrassa a Mura. Hi ha un punt d’in-
formació del parc natural de Sant Llorenç del Munt
i de l’Obac i esplanades per córrer i jugar la canalla.
Davant mateix del punt d’informació, a l’altra ban-
da de la carretera, surt la pista que puja a la Mata, L’ermita de Sant Jaume amb el Montcau al fons
masia vella, gran i solitària, en una cort en la qual
actualment la Diputació de Barcelona hi té les ofi-
cines del parc. Aquesta pista la prendrem per a la
tornada. Per a l’anada agafarem el camí que arren-
ca per unes escales que surten a la dreta del punt
mateix on comença la pista. Hi ha un senyal ver-
tical que ens diu que és el GR 5 –n’anirem trobant
més– i que per allà podem anar cap al coll de Boix,
cap a Mura i cap a la Mata. Tot pujant, el camí pas-
sa entre petites feixes abandonades i l’alzinar, fins
dalt la serra de la Mata i, per l’ampla carena, fins
a arribar a una bassa. Mentre pugem veurem la
casa de la Mata i en alguns moments també, entre
alzines, l’ermita enlairada a la dreta del mas. Val L’entrada de l’avenc de Sant Jaume
la pena d’anar-nos aturant a contemplar l’entorn.
En algun punt el camí gairebé es toca amb la pis- Vist l’avenc, tornem cap al collet de la bassa. Allà
ta esmentada abans, que passa paral·lela per sota continuem pel GR, pugem suaument entre unes
nostre. alzines força velles i trobem una pista que fa un
Un cop a la bassa –hi haurem arribat en uns vint fort revolt, la travessem i continuem pujant fins a
minuts–, si volem podem deixar el GR per anar l’ermita que és allà mateix. Donem la volta a l’ermi-
a veure l’avenc. És cosa de cinc o set minuts bai- teta i contemplem el Montcau, el monestir de Sant
xar-hi. Per a això girem a la dreta gairebé 180º i Llorenç, la depressió del Vallès, Castellsapera, la
baixem per agafar un petit corriol, som al vessant Pola, Montserrat, el Bages i, tancant el cercle per
que mira al Bages i al Pirineu. Passem per sota un dalt el Port del Comte, el Cadí, els Rasos de Pe-
cable (del telèfon?) i de seguida, allà mateix trobem guera, la Tossa Plana i el Puigpedrós –que treuen
a mà esquerra una fita de pedres, deixem el cor- el nas per sobre les penyes del Moixeró–, la Tossa
riol clar i tirem avall per un corriolet desdibuixat i el Puigllançada, el Puigmal i fins el Canigó. És un
que seguirem, buscant les diverses fites, i que ens lloc que convida a passar-hi l’estona i gaudir d’una
portarà a l’avenc, travessant l’alzinar i petites cla- bona posta de sol.
rianes. L’avenc de Sant Jaume té una profunditat Per tornar baixem a la casa de la Mata i agafem la
de 42 metres, com podem llegir al senyal que hi pista que mena fins a la carretera. Els cedres que
ha allà, i està envoltat per una barana. Una alzina voregen la dreta del camí ens seran una bona com-
12 creix a la boca mateix. panyia a l’hora del crepuscle.

13. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
P
RUDÈNCIA I MODÈSTIA. A El Punt
D
Avui del 23 de març Ignasi Moreta par-
E PREVERES I SEMINARIS. Aquest lava en un article de la revolució religiosa
març passat s’ha parlat força del seminari de Xavier Melloni. En destaco aquests
i de capellans: programes de TV, jorna- dos brevíssims fragments que conviden a pensar:
des de portes obertes, notes dels bisbats, 1) “Aquesta revolució és la consciència joiosa que
entrevistes a rectors de seminari, publicitat de la la pròpia religió no té el monopoli de la religió.”
CEE... Des de L’Agulla volia embastar i compartir I 2) “Les nostres categories religioses són exacta-
breument un parell de pensaments sobre tot ple- ment això: categories, formes lingüístiques que ex-
gat: a) Es continua presentant la invitació a ser pre- pressen una realitat més gran que la materialitat
vere com una crida individual (com al monacat o de les paraules. Dogmes, litúrgies, codis morals,
a la vida religiosa). b) Els diaques i preveres s’hau- cossos sacerdotals…, tot l’edifici institucional creat
rien d’escollir entre els laics i laiques (casats o sol- per les religions no és sinó un pàl·lid reflex d’una
ters) de les comunitats cristianes i dels moviments realitat inabastable que cap corrent religiós o cul-
entre les persones adultes més idònies per complir tural no pot pretendre posseir.” A mi m’han res-
aquests serveis, si cal completant la seva formació. sonat com una crida a la prudència i a la modèstia
c) Suposo que hi podria haver diversos graus de per al nostre catolicisme de cara al diàleg amb els
dedicació i potser també acceptar compromisos li- altres creients i amb la societat. Josep Pascual
mitats en el temps. Josep Pascual
H E
L VIDEO “PRO-VOCACIONS” DE LA
OMES I DONES. Hi ha dones ex- CEE. Antievangèlic, repulsiu i gairebé si-
traordinàries i homes extraordinaris. I nistre... Això és el que he pensat en veure
hi ha dones que més valdria no trobar- l’anunci “pro-vocacions” de la Conferèn-
se en el camí i homes que tampoc. Cada cia Episcopal (em resistia a mirar-lo). Fora de lloc
any pel 8 de març, quan posem a debat la reivin- i injustificable apel·lar al “sou per a tota la vida”
dicació pels drets de les dones, tinc un rerefons per fer-se capellà –em sembla un insult als cape-
de sentiments aparentment contradictoris. D’una llans– i no cal ni fer esment del teló de fons mas-
banda, l’evidència que no estem en igualtat de clista, perquè és més del mateix i no enganyen. No
condicions, que molts homes continuen ofegant la deixa de ser una provocació desencertada per als
vida de moltes dones, en moltes circumstàncies i seus propis objectius, per més ressó mediàtic que
en molts graus diferents. D’altra banda, l’evidència hagin obtingut, ja que transmet desesperació de la
que l’evolució o retrocés del paper de la dona és, Institució per captar adeptes, com si fos una secta.
en gran part, en mans de les pròpies dones, que de On és, aquí, Jesús? Em costa de veure. L’anunci
vegades també mantenen actituds masclistes. I en em sorprendria que pogués agradar, fins i tot a
tercer lloc, la pregunta i el qüestionament sobre si capellans més de la seva corda. Perquè això de la
les dones hem de centrar la lluita en guanyar poder vocació, crec que és un tema molt íntim i profun-
a unes estructures socials, polítiques, econòmiques dament respectable, sigui quina sigui la ideologia
i religioses que han estat creades per homes, que o el tarannà de cadascun. L’anunci pot despertar
es demostra que no funcionen, i que, amb la nos- alguna vocació? És increïble... i com si arribés
tra implicació, hem d’evitar de perpetuar. Quan d’una altra galàxia: aliè a la fe, els sentiments i les
diuen: “Que bé, una dona al consell executiu de realitats i patiments que vivim moltíssimes comu-
tal...! O una dona al govern! O una dona veritable- nitats cristianes. Saben i neguen que alguna cosa
ment reconeguda en la cultura!”, jo penso que està s’està acabant... però el vídeo els posa en evidència.
bé, que anem avançant, sí. Però la lluita de la dona Maria-Josep Hernàndez
no hauria de ser únicament per situar-se en condi-
cions de poder en les estructures existents, hauria
d’enfocar cap a provocar el part d’una nova socie-
T
tat, amb una mirada nova que de socarrel arrenqui
estructures i en faci néixer de noves, socialment ENIM PODER. Ho van denunciar les
més justes i més igualitàries. Calen nous temps, i ONG, la Plataforma d’Entitats Cristianes
necessitem de l’empenta i l’empremta de la dona. amb els Immigrants, els periodistes als
Maria-Josep Hernàndez quals se’ls prohibia l’accés... Es reclamava
la reforma o el tancament dels Centres d’Interna-
13

14. ment per a Estrangers, espais pitjors que presons, nyor desconeix la Declaració dels Drets Humans?
marcats pel buit legal. I alguna cosa ha començat a Justament el primer és el dret a la vida i a les con-
canviar. Quan entri en vigor el nou reglament, el dicions que la fan posible: alimentació, salut, etc.
Ministeri d’Interior cedirà a les oenagés l’atenció D’altra banda suposo el senyor Nello deu ser catò-
als immigrants, hi haurà assistència sanitària i soci- lic… També desconeix les encícliques Pau a la Terra
al, seran possibles les visites de familiars i instituci- de Joan XXIII o Populorum Progressio de Pau VI? Si
ons i la policia només s’encarregarà de la seguretat les llegeix veurà com aquests drets són reivindicats
de la instal·lació. Sempre penso que davant de les com a fonamentals per a la persona humana i vet-
situacions injustes, cal que no ens cansem d’alçar llar-los és responsabilitat dels poders públics. Cal
la veu des de tots els àmbits. Ciutadans, oenagés, tenir valor per a considerar la salut com “un valor”.
plataformes, associacions, periodistes... tots tenim A no ser que es tracti d’un valor que cotitzi a bor-
més poder del que ens pensem. No defallim. Ma- sa… Aleshores quedaría tot molt clar. Jesús Lanao
ria-Josep Hernàndez
D
ÈRIES SOBRE L’ECONOMIA I LA PO-
D
E LA CRISTIANDAT, A LA MODER- LÍTICA AQUÍ I AVUI. Davant la crisi
NITAT, I ARA VERS... En el passat, en social, econòmica, financera, immobilià-
règim de “cristiandat”, observem, des de ria, laboral, ecològica, alimentària, ener-
la perspectiva moderna, una barreja entre gètica, política, cultural i ètica, potser ens cal un
el que era civil, i el que era eclesial, entre la vida govern de coalició entre CIU, PSC, ERC i ICV, ja
social i el món de la fe cristiana, entre el natural i que l’assumpte s’ho mereix, és una qüestió d’Estat.
el sobrenatural. En la modernitat es va passar a la Ja que en el govern espanyol ni el PSOE, ni pel que
separació dels dos nivells, a l’emancipació de l’eco- es veu el PP podrà donar sortida a tals crisis, i les
nomia, la política, la cultura i fins i tot la mateixa Espanyes es trobaran en un carreró sense sortida,
religió i l’espiritualitat de la protecció eclesial (se- potser que ens posem d’acord a Catalunya, i de
cularització). En canvi en el present actual i en el passada avançarem en la nostra sobirania. Més en-
futur a venir, ens trobem que procedint d’aquesta davant, si hem pogut avançar tant en les solucions
separació, que ens segueix convenint com a punt a la crisi, com en el procés d’autodetermianció (de
de partida, potser haurem d’anar caminant vers fet veig impossible que vagin separades la lluita
una nova forma d’unió dels dos nivells per tal per l’emancipació nacional, i la lluita per l’allibe-
de que no esdevinguem persones i pobles esqui- rament social), el poble (no els partits) podrà anar
zofrènics. Aquesta unió no pot reproduir, ni molt ocupant l’estat (català en un estat federal europeu)
menys, la mescla anterior, sinó que ha d’anar més per democràticament anar-lo arraconant vers el fa-
enllà, vers l’alliberament de les persones i dels po- vor dels més necessitats. Ens calen estats forts (ca-
bles, en una valoració profunda de l’espiritualitat, talà, europeu, mundial...) per a fer front als grans
de les creences, del misteri de la vida, com a for- poders econòmics, gràcies a la política. La utopia
ça, energia i llum indicadora, per als pobles, per final, la destrucció de les classes socials, passa per
a les associacions, grups socials i per les persones aquesta ocupació realment popular de l’estat i per
que fecunda els nostres sentiments, accions i pen- l’aniquilació d’aquest, perquè desaparegui tot po-
saments per fer més possible, més esperançada i der opressor i arribem a tenir cadascú segons les
més “animosa” la construcció de la dignitat i de la seves necessitats. Quim Cervera
fraternitat entre els humans. Quim Cervera
L C
A SALUT NO ÉS UN DRET. Aquest era
APELLANS A “30 MINUTS”. Darre-
el títol d’un article d’Antoni Nello, profes-
rament un dels programes de TV3 “30
sor de Ciències de la Salut de Blanquerna
minuts” ha estat dedicat als capellans,
- Universitat Ramón Llull, publicat a La
mostrant diversos tipus i models, tot ac-
Vanguardia i del qual (curiosament) es feia ressó El
centuant el to clàssic dels més joves enfront el més
Pregó. N’extrec dues frases significatives: “La cul-
obert de generacions passades. En conjunt m’ha fet
tura de l’Estat de benestar ha generat els seus fan-
bastanta pena, sobretot per dues “llacunes” fona-
tasmes que ara, en temps difícils, cal desemmas-
mentals que hi he trobat. La primera, ningú no s’ha
carar. Un d’ells és la certesa popular que la salut
referit (ni tan sols el clero “progressista”) al model
14 és un dret.”… “La salut, com la felicitat, no és un
dret, és un valor”. Em pregunto: És que aquest se-
d’Església que va plantejar el Vaticà II com a “Po-
ble de Déu”. I que va capgirar el model anterior:

15. “societat perfecta” jerárquica, basada en l’autoritat
suprema del Papa, que anava “baixant” sobre bis-
bes, capellans i diaques i laics, com a súbdits, de
segona categoría, fins i tot teológicament parlat. La
segona: el capellà presentat, fonamentalment en la
vessant ritual i sagramental… Gairebé no es parla-
va de la funció de “pastor”, en el sentit evangèlic
del terme, d’animador de la comunitat, de sacerdo-
ci com a lliurament personal de vida, en totes les
dimensions (“dintre i fora de l’altar”…). Sí que un
jove deia que era “l’ofrena de tot l’ésser” al Senyor,
però aquesta expressió quedava massa teórica i,
en tot cas, dins d’una teología pre-Vaticà II, tot re-
marcant la “pre-eminència” del sacerdoci enfront
el laïcat. I, per suposat, el servei ministerial com a
“crida des de dalt”, no pas com a demanda concre-
ta i personal de la comunitat cristiana… Jesús Lanao
l
ES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA
SUBVENCIONEN LA GENERALITAT.
És la conclusió a què arribes quan treba-
lladors socials de diverses institucions et
confirmen que qualsevol modificació en la vida de
les persones que estan cobrant alguna prestació
econòmica per la llei de la dependència és causa
d’una llarga interrupció en el pagament. Exemples: L’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant
si la teva situació ha empitjorat considerablement i Feliu fa aquesta proposta a totes les parròqui-
demanes una revisió, si pel motiu que sigui has de es i comunitats cristianes de la diòcesi: pen-
canviar de cuidador, si passes una temporada en jar aquest cartell que conté una llarga pregà-
un centre sòciosanitari... A casa ens ho vam plante- ria sobre el tema de l’atur. Una pregària feta
jar quan el meu sogre va empitjorar de salut de tal en el context pasqual de l’esperança i que ve
manera que va fer-se molt més depenent. Demanar acompanyada de textos de la Doctrina Social
una revisió de grau significava, segons els Serveis de l’Església.
Socials, un mínim de mig any sense cobrar. Una La idea permet diverses iniciatives:
vergonya. Mercè Solé
a) penjar el cartell a les parròquies (o fora, per
què no?): per fer presents a la comunitat les
persones que pateixen l’atur.
b) penjar el cartell i fer la pregària a totes les
A
misses del diumenge 29 d’abril com a forma
LLARGAR LA VIDA. Els avenços mè- de celebrar el Primer de Maig.
dics que curen malalties i allarguen la
vida de les persones estan molt bé, evi- c) recollir les intencions per totes les perso-
dentment. Però també resulta molt obvi nes, amb nom i cognoms, que pateixen l’atur,
que la qualitat de vida en què han de viure moltes i per les empreses que són a la corda fluixa, i
persones grans acostuma a ser bastant pobra, amb tenir-los presents especialment a l’Eucaristia.
una gran dependència dels seus cuidadors, siguin d) muntar una vetlla de pregària.
familiars o persones contactades. La veritat, jo crec
I, naturalment, potenciar tota activitat soli-
que és una cosa per pensar-s’ho. No dic que calgui
dària encaminada a reduir l’atur i les seves
aturar les investigacions sobre les malalties ni dei-
conseqüències.Ens sentim impotents davant
xar d’atendre les persones grans, però sí que dic
la crisi, però si més no podem pregar. I ja sa-
que caldria pensar-ho més i veure si la gran quan-
bem que de l’Esperit aporta coratge, iniciati-
titat d’esforços i diners que es dediquen a allargar
va, imaginació. Amén.
la vida en aquestes condicions són prou raonables.
Josep Lligadas 15

16. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
En aquelles èpoques agitades
del canvi de segle, Viladecans
bullia de batalles entre els catò-
lics integristes capitanejats pel
rector Andreu Samaranch, i els
sectors maçònics i lliurepensa-
dors aliats amb alguns catòlics
assenyats. I Joan Bruguera va
voler plantar, a quatre passos El peregrino (http://nando-el-
de l’església, el seu manifest peregrino.blogspot.com.es).
Can Bruguera, la maçoneria a
ideològic, que allà continua,
un pas de l’església. És un blog editat per un cape-
sense que, al llarg de tants anys,
llà de Sevilla, on podeu trobar
Si mai veniu a Viladecans, no us ningú no l’hagi fet desaparèi-
música de tota mena, pregàries,
perdeu la façana peculiaríssima xer… Josep Lligadas
comentaris a l’actualitat, totes
de Can Bruguera, al carrer de la
les connexions amb la Pasto-
Muntanya 7-9, gairebé al costat
ral Obrera. Una Església viva i
de l’església parroquial de Sant
atractiva. Mercè Solé
Joan. Una façana que és, tota
ella, un manifest maçònic. És
una façana absolutament simè-
trica, que convida a mirar cap
amunt, cap a una teulada acu-
sadament triangular, coronada
amb una àguila i, ben al mig, un Blanc. Obres corals de Bernat
escut amb un compàs, una rosa Vivancos. Latvian Radio Chor.
i dues estrelles. Només trenca la Sigvards Klava. Neu Música
simetria el fet que les dues fines- Contemporània SL 2011.
tres centrals de la planta baixa, Una gravació excel·lent d’una Bach zum mitsingen. Can-
en comptes d’estar centrades, música (profana i religiosa) que tates de Bach en format
estan cap a un costat, com si ha- trobo fantàstica. Jo no hi entenc participatiu (http://www.
guessin pensat de fer-ne tres i se com per fer-ne una anàlisi mu- bachzummitsingen.com)
n’haguessin descuidat una. sical que desmereixeria l’obra de
És una oportunitat per a cantai-
La simetria, el triangle, l’àguila, l’actual director de l’Escolania de
res amb experiència i formació
el compàs, la rosa i les estrelles Montserrat. Només us sé dir que
per interpretar les cantates de
són símbols maçònics. I espe- crea unes atmosferes de pau i de
Bach en el seu context litúrgic,
cialment l’escut mostra de ma- plenitud que m’encanten.
cosa que resulta una altra mena
nera clara que el qui ho va fer La versió musical és impecable d’aproximació a l’esperit amb
volia exhibir la seva militància i el disc, acuradament editat, què van ser escrites. La cosa
maçònica. I el qui ho va fer va compta amb un suport infor- consisteix a assajar tot un cap
ser Joan Bruguera Díaz, mestre màtic que et permet baixar-te de setmana intensivament. A la
d’obres, barceloní, que es va fer d’internet la música en MP3 i en plana web trobareu tota la in-
aquesta casa com a casa d’esti- formats d’altíssima qualitat. Ve formació. Mercè Solé
ueig. La va construir l’any 1892, acompanyat d’un cal·ligrama-
i va fer l’estucat de la façana i partitura que és tot un regal.
l’escut l’any 1898. Mercè Solé
El retall
No tot allò real és racional. Més aviat gairebé res.
Manuel Sacristán