DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL DELS NENS

1. TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.
Identitat i moral (6-12 anys).Identitat i moral (6-12 anys).

2. TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.
Identitat i moral (6-12 anys).
• OBJECTIUS
1. Comprendre la incidència dels factors social, emocional i
moral en el desenvolupament de la personalitat en els xiquets
i xiquetes d’entre 6 i 11 anys
2. Conèixer les diferents teories sobre el desenvolupament
emocionalemocional
3. Valorar el procés de desenvolupament emocional i les seues
implicacions educatives
4. Conèixer les claus del procés de desenvolupament de la
identitat moral en la segona infància
5. Conèixer les diferents teories i models que expliquen el
desenvolupament moral i les seues derivacions en l’educació
social, familiar i escolar.
6. Analitzar les claus del desenvolupament grupal i la seua
incidència en el desenvolupament individual.

3. TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.
Identitat i moral (6-12 anys).
• ESQUEMA
1. INTRODUCCIÓ
2. DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL.
2.1. Concepte d’emoció.
2.2. Teories del desenvolupament emocional.
2.3. Emocions bàsiques.
2.4. Hites del desenvolupament emocional.
2.5. Intel·ligència Emocional (IE).
2.6. Implicacions Educatives2.6. Implicacions Educatives
3. IDENTITAT
3.1. Desenvolupament de la identitat.
3.2. Implicacions educatives.
4. DESENVOLUPAMENT MORAL
4.1. Concepcions teòriques.
4.2. Models morals.
4.3. Implicacions educatives.
5. ADAPTACIÓ AL GRUP D’IGUALS
5.1. Interaccions amb la resta
5.2. Implicacions educatives.

4. TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.
Identitat i moral (6-12 anys).
1. INTRODUCCIÓ
Els aspectes de desenvolupament social, emocional i moral
van molt lligats en la seua evolució, i es relacionen amb el
desenvolupament de la personalitat.
Per a estimular un desenvolupament social i emocional
saludable, els educadors han de familiaritzar-se amb lessaludable, els educadors han de familiaritzar-se amb les
diferents etapes de desenvolupament dels xiquets.
Els primers cinc anys de vida són un moment crític en el
desenvolupament dels xiquets xicotets, però anys posteriors no
són menys importants.
Com en la majoria de las àrees, els xiquets es fixen en els
seus pares o persones de referència com models a seguir.

5. TEMA 6. Desenvolupament emocional i social. Identitat i moral (6-12 anys).
2. DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
Pensar, actuar i sentir són les tres accions que integren la personalitat del ser
humà i el defineixen en essència.
Tots tenim emocions, naixem amb algunes d’elles. Amb el que no naixem és amb
el coneixement de cóm controlar-les perquè ens serveixquen.
2.1. CONCEPTE D’EMOCIÓ
Teories conductistes
de Watson i Skinner
P. Cristóbal, se centra
en els components
psicofisiològics:
Bisquerra: Les emocions són
reaccions a les informacions quede Watson i Skinner
defineixen l’emoció
(por, ràbia i afecte)
com una predisposició
a actuar d’una
determinada manera,
emfatitzant l’acció.
psicofisiològics:
resposta somàtica,
amb alteracions de
temperatura,
cardíaques, de
respiració, salivar,
gastrointestinal…
reaccions a les informacions que
rebem en les nostres relacions
amb l’entorn. La intensitat està en
funció de les avaluacions
subjectives que realitzem sobre
cóm la informació rebuda afectarà
al nostre benestar.
Epicteto afirmava en el segle I a.c.:
“La gent es pertorba, no per els esdeveniments, sinó per la seua opinió sobre els
esdeveniments”

6. 2. 2. TEORÍES DEL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
a.Conductisme i teoria de l’aprenentatge social
• Condicionament clàssic (associació entre estímuls)
• Condicionament operant (conseqüències)
• Aprenentatge social (modelatge + representació)
b.Teoria de la discrepància cognitiva
• Comparació d’estímuls nous amb esquemes previs (a + semblança
més emocionalitat)
c.Enfocament funcionalista. Les emocions organitzen i regulen:c.Enfocament funcionalista. Les emocions organitzen i regulen:
• Processament cognitiu
• Conducta social
• Salut física

7. 2.3. EMOCIONS BÀSIQUES
• Són aquelles que es poden inferir
directament
de les expressions facials: felicitat, por,
enfadament,
tristesa, sorpresa…
Les quatre emocions més estudiades:
LA FELICITAT: contribueix en molts aspectes delLA FELICITAT: contribueix en molts aspectes del
desenvolupament.
Al voltant del mes i mig de vida sol aparèixer el
somriure social.
Als 3-4 mesos apareix la risa.
Sobre els 6-8 mesos, les expressions de felicitat
són més selectives.
El centre escolar com a facilitador
d'experiències agradables acadèmiques,
socials i personals.

8. LA IRA: les expressions facials d’enfadament solen manifestar-se més
clarament a partir del 2n – 4t mes de vida.
Enfadar-se serveix de senyal social perque els cuidadors elsEnfadar-se serveix de senyal social perque els cuidadors els
atenguen.
Amb els anys, el seu desenvolupament cognitiu i
autoregulació emocional li permeten transformar eixa
resposta d’ira en altra activitat més constructiva.
LA TRISTESA: la tristesa sol ser menys habitual que la ira en bebès.
Porta a aspectes secundaris com la soledat, apatia, deixadesa,
falta de concentració, indefensió immunològica, negativisme...

9. LA POR: en la primera infància solen ser
menors les reaccions.
Confien en les habilitats de la
cura i atenció per a superar la
situació.
Por a les altures en els bebès
(experiment de l’abisme visual) o(experiment de l’abisme visual) o
l’anomenada ansietat davant els
estranys al voltant dels 6 – 8 mesos.
En edat escolar, les por seran en
moltes ocasions apreses.
A pesar que les pors augmenten
amb l’edat, s’aprenen estratègies
per superar-les.

10. Les emocions bàsiques, a més, es complementen
amb les emocions autoconscients o morals, uns
sentiments d’ordre superior que inclouen la
vergonya, el desconcert, la culpabilitat, l’enveja o
cels, l’orgull…Són emocions que impliquen un
major sentit d'autoconsciència.
-Són apreses/ensenyades.
-Varien de cultura a cultura:
ex. Respecte als pares ací i al Japó.
-Canvien amb l’edat i amb les experiències.

11. 2.4. HITES DEL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
Fis ara ens hem centrat en els modes d'expressió emocional del nen, però
no hem d’oblidar “l’altra cara de la moneda” que implica la comprensió de
les emocions.
Empatia:habilitat per a comprendre els sentiments dels altres i respondre’ls
de manera complementària.
Altruisme: conducta orientada a beneficiar a la resta sense esperar res a
canvi a nivell individual.canvi a nivell individual.
Augmenten amb l’edat gràcies a una major comprensió del món i de la resta
i del desenvolupament moral:
Xiquets 6-11 anys:
-Van assumint internament les emocions autoconscients.
-Valoren moralment les seues accions en cada situació.
-Utilitzen cada vegada més estratègies d’autoregulació més cognitives i
ajustades a la situació.

12. 2.5. INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL
Daniel Goleman, aporta una nova dimensió a les emocions
amb la concepció del terme intel·ligència emocional.
La intel·ligència emocional ens permet prendre
consciència de les nostres emocions, comprendre els
sentiments dels altres, tolerar les pressions i
frustracions, accentuar la nostra capacitat de treball en
equip i adoptar una actitud empàtica i social, que ens
oferirà majors possibilitats de desenvolupament personal.oferirà majors possibilitats de desenvolupament personal.
Fins fa poc quan parlàvem d'intel·ligència sols es
contemplava el CI detectat pels test, però Peter Salovey,
John Mayer, i posteriorment Daniel Goleman, van
qüestionar eixe únic tipus d'intel·ligència (CI) i van aportar
el concepte de coeficient emocional (CE). Els dos
conceptes es complementen: la intel·ligència emocional es
una combinació de l' intel·lecte amb les emocions.

13. 2. 6. IMPLICACIONS EDUCATIVES
Influències dels estats emocionals en el rendiment acadèmic
Entendre el desenvolupament emocional general
Atendre a les situacions emocionalsAtendre a les situacions emocionals
particulars

14. 3. LA IDENTITAT
És per a Fierro (1990) un núcli de la personalitat,
present en la consciència de cada subjecte, que
adopta la forma de representacions sobre sí mateix
en varis aspectes (físic, sexual, acadèmic,
professional, ideològic, etc.), expectatives
orientades al futur i presentacions de sí davant la
resta.
Identitat és el conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitatIdentitat és el conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat
que els caracteritzen front als altres.
La identitat personal es conforma amb el que u creu i amb el que la resta
li mostren, i sota esta configuració interactua amb el món que l’envolta.

15. A partir dels sis anys estem davant un període relativament tranquil en
quant a canvis en la identitat, però a la vegada de grans èxits.
1. A partir dels sis anys estem davant un periode relativament tranquil
pel que fa a canvis en la identitat, però a la vegada de grans
aconseguiments:
- És una edat en la que el nen desitja agradar.
3.1. DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT
- És una edat en la que el nen desitja agradar.
- La progressiva aparició del pensament abstracte.
- La interacció entre iguals és font de desenvolupament i estímul.
- També és positiva l’emulació (superar-se en relació amb la resta,
en un context relacional cooperatiu.

16. 2. Cap als huit anys va desvinculant-se de la família per passar a
dependre més afectivament del grup d’amics.
3. Cap als deu anys , el nen s’encontra integrat en la colla de caràcter
marcadament unisexual i gens democràtica en la qual existeix un
líder.
En confrontació amb els altres i amb les exigències dels aprenentatges
que realitzen, els nens van forjant el seu autoconcepte i autoestima,
cosa que implica el coneixement i la valoració d’ells mateix.cosa que implica el coneixement i la valoració d’ells mateix.

17. Pel que fa a la identitat professional, solen elegir professions
basant-se en criteris de fantasia o emocionals (modes, models
propers…). Posteriorment tindran en compte les seues habilitats i
competències a l’hora d’elegir una professió.
La identitat sexual està molt marcada pels estereotips de gènere:
les expectatives de la resta tendeixen a complir-se. El caràcter i
personalitat marquen la tendència de seguiment d’ells mateix, encara
que cada volta es flexibilitzen més els criteris de rol de gènere.
En l’escola: coeducació.

18. 3.2. IMPLICACIONS EDUCATIVES
1. Elogiem les conductes que mostren esforç i consideració cap a
la resta.
2. Plantejarem els temes de discussió necessaris per resoldre
conflictes.
3. Hem d’evitar que se senta culpable o avergonyit, però ha
d’aprendre a assumir les seues responsabilitats i respondred’aprendre a assumir les seues responsabilitats i respondre
dels seus actes.
4. La tolerància total o el "tot val" en nom de la espontaneïtat
tindran conseqüències negatives en el desenvolupament de la
seua identitat personal. No hem de baixar el llistó d'exigències
sense una justificació de pes.

19. La paraula moral fa referència als costums o tradicions d’una comunitat i
des de xicotets els xiquets s’esforcen per adequar-se a les pautes de
conducta establides en el medi al qual pertanyen.
Desenvolupament moral:
• La consciència moral (la veu de la consciència) comprèn tota
conducta que ha de ser evitada, orientant la nostra conducta en la
direcció que considerem correcta
4. DESENVOLUPAMENT MORAL
direcció que considerem correcta
• El ideal del jo que fa referència a la imatge que cada u té d’allò
que vol arribar a ser
Autors com Piaget o Köhlberg sostenen que els xiquets no poden emetre
judicis morals sòlids fins que arriben a un nivell suficientment alt de
maduresa cognoscitiva com per veure les coses com les veuria altra
persona.

20. Dilema de Kohlberg
En Europa hi ha una dona que té un tipus especial de malaltia i
morirà prompte. Hi ha un medicament que els metges pensen que
la pot salvar. És una forma de pastilla que un farmacèutic de la
mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el
farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat de fer. Ell
va pagar $200 i està cobrant $2000 per una xicoteta dosi delva pagar $200 i està cobrant $2000 per una xicoteta dosi del
medicament. El marti de la dona malalta va acudir a tots els seus
coneguts per demanar diners, però sols en va poder reunir uns
$1000. Li diu al farmacèutic que la seua dona està morint-se i li
demana que li venda el medicament més barat o li deixe pagar més
tard. El famacèutic li diu que no, que ha descobert la medicina i vol
guanyar diners amb ella. L’home està desesperat i pensa atracar
la famàcia i robar la medicina per a la seua dona.
Cóm podria solucionar-se este dilema?

21. Etapes que diferencia Köhlberg en la seua obra Stage and sequence (1969):
4.1. CONCEPCIÓ TEÒRICA DEL DESENVOLUPAMENT MORAL
Etapa Estadi Característiques
PRECONVENCIONAL
(entre 4 i 10 anys)
1 Obediència orientada a evitar el càstig.
2 Obediència orientada a la consecució de beneficis
Acceptació de regles compartides en l’entorn familiar
CONVENCIONAL
(de 10 a 13 anys o més)
3 Acceptació de regles compartides en l’entorn familiar
(principi de reciprocitat)
4 Assumpció del caràcter universal de les regles socials
(principi imparcialitat)
POSTCONVENCIONAL
(adolescència, adult temprà o mai)
5 Consciència de que els sistemes de regles són
interpretables i consensuats i, per tant, flexibles i
susceptibles de matisacions
6 Decisions morals individuals en base a principis i
valors aplicables en qualsevol situació i circumstància

22. Piaget. Desenvolupament moral
Moral heterònoma
És imposada des de l’exterior
Es basa en el principi
d’autoritat
Es dóna en les relacions adult-
nen
Pràctica Egocèntrica
Moral autónoma
Sorgeix del propi individu
Es basa en la igualtat, el
respecte mutu i la cooperació
No és estàtica i fixa
Se sustenta en la decisió lliure
i racionalPràctica Egocèntrica
La responsabilitat és objectiva
Es basa en l'obediència a
l’autoritat i l’evitació del càstig.
i racional
És subjectiva
Es basa en l’equitat.

23. 1. Estructura social de la cultura dominant: sistema social, classes
socials, distribució de poder i autoritat social
2. Cultura dominant: normes i costums. Valors, expectatives d'èxit. Posició
social i expectatives segons gènere i edat.
4.2. MODELS MORALS. Aspectes educatius
3. Estructura social de la cultura a la qual pertany
la comunitat familiar. Grau de participació en els
sistemes d’activitat.
4. Cultura de la comunitat. Normes, costums i
valors. Expectatives d’èxit sobre el nen o la nena

24. Conceptes
1. Conducta moral. Comportament basat en la
reflexió sobre uns valors ètics .
2. Dilemes morals. Narracions breus que
plantegen una situació possible però conflictiva a
nivell moral i que sol·liciten una solució raonada
del conflicte
3. Justícia distributiva. Relacionada amb el fet3. Justícia distributiva. Relacionada amb el fet
de percepció d’acord als mèrits de cada u
4. Valors morals. Conviccions profundes dels sers
humans que determinen la seua manera de ser i
orienten la seua conducta social.

25. El currículum escolar ha de fomentar l’aprenentatge d'estratègies que
permeten el desenvolupament de:
• L’empatia i l’aprenentatge d’habilitats de comunicació que
afavoreixquen posar-se en el lloc de l’altre, comprendre’l i
acollir-lo.
• El judici moral, a través del treball de dilemes morals
• El sentit crític per avaluar, des de paràmetres de justícia i
equitat, la realitat de l’entorn
4.3. ESTRATÈGIES EDUCATIVES
equitat, la realitat de l’entorn
• El coneixement i la valoració del medi com a espai de vida per a
tots
• La ciutadania, com a competència per a participar en la
construcció de la comunitat i exercici de la responsabilitat amb
l’altre.
• L’autoestima, com a recurs indispensable per a la valoració de
l’altre, de la seua persona i de la seua cultura

26. El CONTEXT ESCOLAR treballa les nocions bàsiques de l’educació en
valors a través d'estratègies de treball, que per a l’educació primària
poden ser les següents:
1) Les normes i l'autoregulació. Tenim una norma, es justifica en raons
que comparteixen un valor. Ens observem per a veure quan complim la
norma, fixem compromisos per millorar la nostra actuació en relació a la
norma i cada cert temps revisem el compliment.
2) Les narracions i les històries exemplars: els contes són una oportunitat2) Les narracions i les històries exemplars: els contes són una oportunitat
per a introduir el nen en el procés cognitiu i afectiu de l’aprenentatge.
3) La clarificació i l’autoconeixement. Els nens han interioritzat un conjunt
de valors com a producte de les seues experiències prèvies. Una estratègia
recomanable és realitzar activitats que permeten clarificar allò que el nen
valora, quins són els valors familiars i de la seua comunitat.

27. 4. La reflexió de dilemes i el diàleg. La major dificultat per a actuar en base
a valors és que en la vida les disjuntives no sempre es presenten com a
eleccions entre allò bo i allò roí; a voltes hem d’ escollir entre dos valors, per
exemple l’amistat i l’honestitat.
5) L'anàlisi de situacions socials. Esta estratègia és molt pertinent per a
analitzar les situacions del món contemporani o els fets històrics: els
problemes del medi ambient, la violència maxista, etc.
6) Activitats vivencials i experiències formatives. Definitivament, els valors
que s’aprenguen són els que es viuen. Promoure el diàleg requereix que la
classe siga un espai en el que es practique el diàleg. La tolerància, elclasse siga un espai en el que es practique el diàleg. La tolerància, el
respecte i la resta de valors tractats han de primar en les relacions entre el
mestre i els seus alumnes.
L’acció tutorial és la ferramenta que junt als projectes de centre (PEC, Pla de
Convivència Escolar, etc.) permetran als docents i agents de la comunitat educativa
fomentar una educació moral

28. 5. ADAPTACIÓ AL GRUP D’IGUALS
Necessitat del sistema educatiu
5.1. INTERACCIÓ AMB EL GRUP
a. El joc
Joc d’exercici
Joc simbòlic
Joc de regles
b. Agressivitatb. Agressivitat
Influència familiar i del grup en la conducta agressiva
La conducta agressiva abans i després dels 8 anys
TV i conductes agressives
c. Conducta prosocial i empatia
Influència familiar i del grup en la conducta prosocial
Conceptes associats: empatia, altruisme, …

29. 5.2. IMPLICACIONS EDUCATIVES
Orientacions escola- família
a. Afavorir la comunicació
b. Estimular l’autoconfiança
c. Manifestar afecte
d. Experimentar conductes de respecte
e. Vigilar i tenir cura del llenguatge pejoratiu
f. Reforçar conductes prosocials
g. Solucionar els conflictes a partir de situacionsg. Solucionar els conflictes a partir de situacions
dialogades
h. Afavorir el desenvolupament de conductes d’empatia
i. Tenir cura de les relacions entre tots els membres de la
família i/o escola

30. BIBLIOGRAFIA
Buxarrais, M.S., Martínez, M., J.P. y Trilla, J. (2001). La educación
moral en primaria y secundaria: una experiencia española. México: Ed.
Progreso
Cantillo, J., Domínguez, A., Encinas, S., Muñoz, A., Navarro, F., y
Salazar, A. (2005). Dilemas morales. Un aprendizaje de valores
mediante el diálogo. Valencia: Nau Llibres
Bañeres, D. y cols. (2008). El juego como estrategia didáctica.Bañeres, D. y cols. (2008). El juego como estrategia didáctica.
Barcelona: Graó
Garaigoidobil, M. (2005). Diseño y evaluación de un programa de
intervención socioemocional para promover la conducta prosocial y
prevenir la violencia. Madrid: Secretaría General Técnica del CIDE.
Renom Plana, A. (2007). Educación emocional. Programa para
educación primaria (6-12 años). Madrid: Wolters Kluwer