Psicologia

1. Desenvolupament del cicle vital II
ADOLESCÈNCIA O ADOLESCÈNCIES?
Adolescències perquè tots tenim uns trets comuns, però cada persona és
diferent (diferències individuals i interindividuals).
Vídeo:
- Des de quan es parla d'adolescència? Des de 1904.
- Podem parlar de la crisis d'adolescència? Per què? No, no és una crisi, el
problema és que hi ha tòpics, però és una etapa, no una crisi.
- Quins són els principals canvis corporals? Quins efectes psicològics
comporten? Canvis endocrins, pèl, augment de pes i altura, menstruació i els
efectes psicològics diu que són despreocupats, creatius, intel·ligents...
- El rellotge biològic dels adolescents és diferent dels adults? Per què? Sí.
- Els adolescents són conflictius?
Dopamina
Emelatomina: hormona dormir: és diferent de la dels adults.
Idees claus
- Adolescència derivada de la paraula llatina 'crèixer fins la maduresa'.
Pas de la infància a l'adultesa. Depèn de la cultura, hi ha societats que no es
poden permetre l'adolescència. És un terme negatiu i molt relatiu.
- El pas de la infància a la ida adulta no és universal. Marget Mead sense negar
els factors biològics dóna importància als factors culturals en el
desenvolupament.
- L'adolescència és una construcció cultural. Gillis, 1974, va dir que
l'adolescència és un invent de les societats industrials.
- Quan més desenvolupada la societat, més llarga és l'adolescència.
- És una etapa vital que pot ser de tensió o de calma segons la societat, la
vida...
- No tots els adolescents són iguals:
· Codi genètic.
· Context històric (època).
1

2. · Factors ambientals (família, escola, amics, societat socioeconòmics,
cultural...)
· Diferències interindividuals (tots són diferents) i intraindividuals
(dimensió física, però cognitiva no tant). (Asincronies del
desenvolupament dins de cada noi i noia: de vegades tens el teu cos
molt desenvolupat, però mentalment no tant, i això provoca un conflicte.)
- És un període de:
· Acceleració (velocitat) dels canvis que afecten el conjunt de l'organisme
i de la persona. Els canvis estan en totes les etapes però aquí hi ha una
acceleració (a nivell físic, cognitiu, emocional, social...)
· Contínua transformació i adaptació: ens hem d'adaptar a aquests
canvis, sinó poden haver-hi patologies. Molts adolescents tenen
patologies.
· Descoberta, experimentació, risc.
· Construcció de la pròpia identitat: tots aquests punts porten a la
identitat. (la identitat es construeix des de que naixem, però en aquest
període es pregunta 'qui sóc jo?') Autonomia, és molt més autònom i ha
tingut més experiències i és molt més observador. També es plantegen
'qui seré o què faré'.
· No és una malaltia. No hi ha fòrmules per a pasar-la. S'ha de viure amb
plenitud. Una bona adolescència és important. Tot això li crea un neguit.
Quan comença l'adolescència?
- Adolescència inicial (10-14 anys)
- Adolescència mitjana (14- 18 anys)
- Adolescència tardana (a partir de 18 anys)
Jovetut: 18-21 anys: element diferencial respecte altres etapes. L'adolescècia
condueix a la maduresa, l'adultesa.
2

3. Canvis corporals i sexuals
Són molt ràpids i molt evident, i les noies fan abans el canvi que els nois. És
dolent que sigui molt aviat i també que sigui molt tard.
Per exemple, les noies que tenen pit ràpid, es poden sentir acomplexades, i
això pot fer que el procés sigui diferent.
Poden intervenir elements com:
· Components
· Gènere
· Salud física i emocional
· Alimentació
· Estil de vida i hàbits
· Cultura
Freud: etapa genital; etapa de maduresa sexual adulta.
Una altra premisa clau és la sexualitat.
Noies
- S'inicien aproximadament als 10 anys
- Es desenvolupen els òrgans sexuals:
· Despunten els pits
· Menarquia - 13 anys-
· Acné
· Borrissol púbic
· Canvi de veu
- Hormones: estrògens i leptina (canviar el cos: de nena a noia).
· Ajuden a la distribució de la grssa corporal formant la silueta femenina
(més greix als malucs i als pits).
· Influencien en el metabolisme dels ossos, i impedint la pèrdua de calç i
mantenint l'esquelet.
· Estimulen el líbido, vida sexual satisfactòria.
· El descens de l'estrògen afecta al comportament emocional provocant
canvis d'humor, irritabilitat i depresió.
Aquests canvis afecten a l'estat d'ànim de la persona.
3

4. Nois
- S'inicien cap als 12 anys.
- El desenvolupament dels òrgans sexuals:
· Testicles
· Primeres ejaculcions als 14 anys.
· Borrissol púbic
· Canvi de veu: hi ha nois que no accepten el canvi de la seva veu i no
parlen, per exemple.
· Acné
· Barba
- Hormona típicament masculina i testosterona
· Apareixen pèls a diferents zones: la testosterona.
· Canvi de to en la veu, més greu.
· Canvi en la pell, menys fina i delicada que quan eren petits - acné.
· Actua en la conducta fent-los més agressius, irritabilitat i depressió.
· Augmenten els desitjos sexuals.
Qui sóc jo?
Autonconcepte
- Cal reconstruir la imatge d'ells mateixos.
- Quan preguntem als adolescents el que més o menys els agrada d'ells les
respostes solen fer al·lusió o a l'aspecte físic.
- És el moment de sentir-se observat i de dedicar més temps a mirar-te al
mirall.
- Passar de cos de nen a adult i pot generar crisi.
- Autoestima i valoració d'un mateix
- Modes i models culturals de bellesa, èpoques, amics...
- El cos té un valor en quan aquest significa alguna cosa pels altres, per ell i
pels altres en funció de la major o menor coformitat amb les normes del grup.
- Sentiment de confució, de no reconeixement, inquietud, soledat davant les
seves transformacions corporals.
- Narcicisme ansiós (per al seu cos): t'enamores de tu mateix.
- Hipersensible als judicis de les persones que l'envolten. Valoració d'un mateix.
- Els nens són molt més sensibles en els judicis.
4

5. L'autoestima depèn de:
- Un mateix: seguretat i confiança i benestar emocional.
- En relació amb els altres: facilitat per relacionar-s'hi des de l'autonomia,
confiança i apreci.
- En relació metes educatives i professionals: aspiracions altes.
Trastorns alimentaris:
- Anorèxia:
· Imatge corporal distorsionada.
· Ideals exagerats i perfeccionats.
· Por a créixer.
· Relacions familiars distorsionades.
· Obsessió.
- Bulímia:
· Manca d'autocontrol.
· Baixa autoestima.
· Defecte i atenció.
- Obesitat:
· Poca activitat física.
· Mals hàbits alimentaris.
Identitat
Pertànyer en un grup dóna seguretat i autoestima.
- Identitat personal- social: identitat és la representació mental que cada
persona constueix basant-se amb els seus sentiments, capacitats, records i
projectes referits a sí mateix, la crea a partir de les vivències. Aconseguir la
identiat suposa saber qui és com a ser únic, acceptant algun valor cultural i
rebutjant uns altres. Identitat és un concepte que té una vessant individual i
grupal de la persona.
Qui ets tu i el teu context.
Mires en els altres bucant-te a tu mateix, però hauries de mirar-te a tu mateix
per trobarte. La recerca de la identitat està relacionada i influenciada per la
personalitat, la criança familiar, el status social i econòmic, el gènere i
l'educació. La identitat no és una representació cristal·litzada i immutable, és
5

6. susceptible de canvis i modificacions. És selectiva- no ho integra tot- , ni cada
cosa amb la mateixa identitat. Identitat en l'adolescència, crisis o exploració.
- Erikson: identitat vs. confusió de funcions (10- 20 anys). Qui sóc? Desig
confús d'autoafirmació i al mateix temps por de perdre la poca seguretat i
confiança que només la família li pot donar. Donar sentit a ell i al món que
l'envolta.
Superació: sentit d'individualitat i acceptació social.
Fracàs: senyas d'immaduresa.
Canvis cognitius (Vídeo)
- Inconformitat amb el seu cos.
- Abunda el mal humor, volen sentir-se importants, els obsessiona l'esport físic.
- Els pares tenen molt de control sobre els fills excés de protecció, falta de la
intimitat, la
mare acostuma a ser més patidora que el pare.
- No volen ser com els pares.
- Discuteixen per l'hora d'arribada a casa, pel desordre a l'habitació, tasques de
col·laboració de la casa...
- Sexe: aviat.
- Estudis: ganes de diners i lluita pels canvis.
- Alcohol: beuen molt i aviat.
Marcia i d'altres (1993)
- Identitat aconseguida
- Identitat difusa o confusió de rols: manca de valors, compromís, apatia,
semblen indiferents al frcàs escolar....
- Identitat hipotecada o prestada: adopta valors preestablerts i sense
qüestionar-los.
- Identitat negativa: desafiant i rebel, reactiva.
Moratòria de la identitat: parada en la seva vida, fa una pausa, i després pensa
qui és.
6

7. Estatus d'identitat
Estatus actius i madurs (estatus amb gran nivell d'autoestima).
- Identitat
- Moratòria
Estatus passius i immadurs (baixos nivells d'autoestima i immaduresa)
- Identitat difusa
- Identitat hipotecada
La identitat va molt relacionada amb la autoestima.
Canvis cognitius
Operacions formals (PIAGET) (+12 anys)
a. Capacitat d'elaborar i comprendre conceptes abstractes i definicions.
b. Capacitat per a realitzar operacions formals: operar no només amb allò real,
concret i tangible, sinó també amb allò possible.
- Raonament hipotètic- deductiu: és capaç de fer hipòtesis i pot deduir resultats.
- Raonament proposicional: fa operacions sobre operacions.
- Anàlisis combinacional: inventari exhaustiu de totes les possibilitats.
Piaget identifica 6 tipus d'operacions formals:
1. Plantejar i verificar hipòtesis
2. Cercar propietats comunes i induir a lleis i conceptes genèrics en el
vocabulari.
3. Concebre la possibilitat d'infinit i incomprensible.
4. Imaginar suposicions per a discutir-les. La dialèctica ajuda en aquest sentit.
5. Tenir consciència del seu propi pensament (metacognició)
6. Tractar les relacions complexes: relació de relacions.
- El que compta és el que "pot ser" i no solament el que "és".
- Més capacitat de planificar abans d'actuar i de controlar el comportament a
partir de les reflexions prèvies.
- No raonar només sobre la realitat sinó sobre el seu propi raonament.
- Especular sobre situacions possibles, pensament més idealista i lògic.
- Més capacitat de crítica, com estan les coses...
7

8. No tots els adolescents dominen el pensament operacional formal; depèn molt
de l'ambient, de l'escolarització.
L'egocentrisme
L'egocentrisme reflexa la creença en què els altres estan tant interessats amb
ell, com ells mateixos i la sensació de ser únics.
Elkind (1967)
Diu que l'adolescent està en un món d'auditori imaginari, perquè es creu el
centre d'atenció. L'auditori imaginari explica la constant preocupació per la seva
persona.
Faula personal: història que es creen ells mateixos basada en la creença de
que són molt importants per a moltes persones i per això ells són molt
especials. La seva vida és especial.
Vídeo
- Complex fisic.
- Visió positiva de la seva actitud i personalitat.
- Els pares massa controladors (volen més independència), no veuen els pares
com a companys.
- Es cansen de les coses.
- Els agrada presumir (egocentrisme).
- No els agrada estudiar.
- Volen ser independents, tenir autonomia.
Canvis en les relacions socials bàsiques: família
Es donen canvis en les relacions familiars i es tornen complexes.
1- Dessatel·lització entre pares i fills.
Autonomia externa (resoldre situacions per un mateix) i autonomia interna (tenir
criteris propis)
· Requereix autoestima i seguretat en un mateix.
· Col·laboració dels pares
8

9. Les actituds que adopten els pares i adolescents poden ajudar més o menys a
l'identitat
- Infantilisme: tractar-los com a nens petits.
- Submissió: només fer el que els pares volen.
- Bloqueig: sentir-se culpable a cada pas que fa cap a l'autonomia, formes
subtils de xantatge per part dels pares.
2- Desidealització dels pares: els adolescents no tenen idealització als pares, i
al tenir criteri propi els critiquen les seves conductes i actituds. Són molt crítics
amb els pares, fins i tot alguns cops de manera no real per reafirmar-se.
- És inevitable el conflicte amb els pares. Conflicte intergeneracinal.
- Conquesta de l'autonomia (afecte i control)
· Pensament formal (actitud crítica i més realista).
· Egocentrisme.
· Vincle afectiu amb els pares.
Vincle afectiu amb els pares (Santrock, 2003).
· El vincle afectiu: (apego) relació molt estreta amb algú, en què hi ha un
tracte afectiu, hi ha un tracte íntim am aquelles persones.
Els referents pels adolesents continuen sent els pares i encara tenen un
vincle, però de caràcter diferent:
- Afecció segur: benestar, ajustament social, protector dels comportaments
problemàtics... No sempre hi ha vincles segurs, sino que n'hi ha d'altres:
- Afecció evitatiu: distanciament mutu pares- adolescents.
- Afecció ansionsa- ambivalent: comportaments de cerca barejats amb
sentiments d'enuig cap als pares.
- Afecció desorganitzat: por i desorientació en les relacions familiars.
9

10. Estils educatius
Autoritari
- Els pares fixen les normes, s'imposen amb càstigs i no hi ha diàleg. Quan
tenim pres que es centren en el control i restricció, facilita que els adolescents
siguin insegurs, poc autònoms, els costi créixer.
- No hi ha diàleg és normatiu i judicial (està bé o està malament).
- Quan tenim pares autoritaris es centren en el control i la restricció i si no ho
fan hi ha una conseqüència negativa.
- Els adolescents són molt insegurs, conformistes, poc autònoms, pors,
ansietats.
- Els hi costa créixer ja que els hi estan donant una pauta molt precisa i no es
poden allunyar d'ella.
Democràtic
- Estil bidireccional en què les normes es negocien amb el jove, encara que hi
ha límits, això dóna més llibertat, seguretat i autoestima als adolescents.
- Hi han efectes i aquestes normes es negocien amb el jove.
- Hi ha suport i control; però molt control i diàleg.
- Hi han normes hi han límits però molt més negociats.
- Els adolescents tenen més autonomia, més segurs, millor autoestima, millor
criteri perquè no li ve imposat.
- En teoria seria el model més idoni per la relacions familiars.
Permissiu
- Manca de control i límits, tolerància i renúncia d'influir en els fills. Fomenten
autonomia i independència i inhibeixen valors pro socials com solidaritat i
injustícia.
- Hi ha dos tipus de permissió, els negligents, que no s'ocupen dels fills i no els
donen suport ni control i s'ha arribat a considerar maltracte. Els indulgents
proporcionen suport però sense control, no donen límits, i causen una manca
d'autocontrol.
10

11. - Dóna molta autonomia i molts es perden, els hi costa molt habitar-se a
normes perquè no les han viscut mai, son insolidaris. Inhibeixen valors pro
socials com la solidaritat o justícia perquè no ho han viscut mai.
Canvis en les relacions socials bàsiques: amics
Evolució del grup a l'adolescència: Hopkins (1957) 5 estadis:
1er estadi: previ a la penya: grups o colles unisexuals aïllades (3-9 membres).
S'uneixen en grups unisexuals perquè tenen objectius semblants i afinitats.
2n estadi: inici de la penya: les colles unisexuals entren en relació amb altres
colles. S'imposen models.
3er estadi: desplegament de la penya: acostament a l'altre sexe. Volem agradar
a l'altre. En el grup hi ha un líder.
4rt estadi: penya totalment formada (grups nombrosos).
5è estadi: penya iniciant la desintegració. Petits grups on les afinitats són més
comunes i formació de parelles.
Cicle vital
Visió global i integradora de la persona en contra dels models biològics. Té en
compte la persona com un ésser únic i vital. Aquest model percep la persona
com a activa, pot canviar situacions, no ens ve res predeterminat.
Batles és un dels autors que treballa des del cicle vital.
Característiques del cicle vital
- A qualsevol moment de la nostra vida hi ha concurrència de guanys i pèrdues.
- La psicologia del desenvolupament parteix de que no hi ha un patró únic de
desenvolupament, per tant, hem d'estudiar la persona dins del context, perquè
hi ha diferències individuals.
- Direccionalitat: el desenvolupament no segueix una direcció única, hi han
direccions múltiples.
- Temporalitat: el canvi del desenvolupament es pot produir en qualsevol
moment i pot tenir duracions variables i diferents. No sempre l'edat evolutiva
coincideix amb l'edat cronològica.
11

12. - Diferències individuals: hi ha trajectòries sempre evolutives diferents en cada
persona.
- Multidimensionalitat: els processos de canvi no sempre afecten de la mateixa
manera a totes les persones ni en el mateix moment.
- Capacitat adaptativa: la persona reacciona i afronta els canvis que
experimenta, s'adapta a l'ambient.
- La persona és activa, per tant, és ella la que dirigeix el canvi.
Influències bio- psico- socials (3 tipus)
- Influències normatives relacionades amb l'edat i gènere (factors sociològics o
socioambientals que afecten a totes les persones d'una comunitat).
- Influències normatives referents a la història: afectes que varien dels temps
històrics.
- Influències no normatives de caràcter individual.
LUTE (1991)
Funcions dels grups:
- A través dels iguals trobes referents, metes i valors, en què pots emmirallar-te
amb altres iguals que tu.
- Contribueix a la formació de la pròpia identitat.
- Donen confiança i seguretat.
- Els iguals són una font d'aprenentatge.
- Els iguals et donen una certa aautonomia i reflexen els valors socioculturals.
GOTTMAN I PARKER (1987)
Diuen que les amistats compleixen 6 funcions:
1. Companyia.
2. Estimulació: informaciço, diversió.
3. Recolzament físic: temps, recursos i assistència.
4. Autoestima: recolzament, ànim, retroalimentació per a sentir-se competents,
atractives.
5. Comparació social: si ho estan fent bé o no.
6. Intimitat i afecte.
12

13. El grup ajuda a la independència, al prestigi davant dels companys i a tenir
oportunitat per a alliberar tensions emocionals. L'amic íntim, identificació amb
una persona que té els mateixos problemes.
Les bandes o grups patològics
- El motiu principal d'entrar a una banda és la seguretat.
- Proporciona fascinació.
- Renuncien a la llibertat i autonomia i es sotmeten a la voluntat del grup.
- La banda fa més tolerable l'ansietat. Trobem comprensió als seus sentiments i
debilitat i inferioritat. Estima, afecte...
13

14. ADULTS
- Persones que estàn entre l'adolescència i la vellesa (entre els 18-65 anys).
- Köhler (1960) reconeix la dificultat de descriure els adults
Heredero de su infancia, salido de su adolescencia y preparando su vejez, el
adulto es un desarrollo histórico en que se prosigue, o debiera proseguirse, la
individualización del ser y su personalidad.
3 criteris determinants:
- Acceptació.
- Predomini de la raó.
- Equilibri de la persona.
L'adultesa és un període relativament estable?
Cap període és estable, perquè és un període de decisions molt importants
(convivència, parella, amics, fills....)
Canvis físics
- El to muscular comença a disminuir.
- Apareixen les arrugues al voltant dels ulls.
- El cabell es torna blanc, hi ha pèrdues.
- La pell pateix canvis, es torna més seca.
- Comença el declivi visual i a partir dels 40 vista cansada.
Canvis físics en la dona
- Canvis hormonals: menopausia (48-55 anys) normalment va precedida de
cicles menstruals irregulars. Deixes de ser fèrtil.
- De vegades provoca sufocacions, osteoporosi, sequedat de la mucosa
vaginal.
- Actituds cap a la menopausia (Freixas, 1991)
a. Positiva: alliberament de la por a l'embaràs i en conseqüència, una
renovació de la vida sexual. Veuen la retirada de la regla com una cosa
positiva.
14

15. b. Negativa: s'interpreta com inici d'un deteriorament que es concreta en
una pèrdua de capacitat de seducció i atracció sexual, la malaltia.
Canvis físics en l'home
- Els homes no perden la seva capacitat reproductora, necessiten una
estimulació més directa per excitar-se i després de l'orgasme necessiten més
temps per tornar a excitarse.
- Els canvis en l'home no són tan notoris com en els homes, però també hi ha
canvis.
- Els programes de prevenció i intervenció, les atencions mèdiques i els estils
de vida poden retardar el procés de deteriorament físic.
Canvis cognitius
Cada cas és diferent.
- Operacions postformals (Arlin, 1984)
(Piaget va acabat a les etapes formals, a partir d'aquí ja no ho feia Piaget.)
1. Relativisme: Consciència que no existeix un únic sistema conceptual
que pugui ser aplicable a totes les situacions, sinó que cadascuna d'aquestes
situacions es pot entendre des de múltiples perspectives, internament
coherents, però, de vegades, mútuament contradictòries entre elles. No hi ha
veritats absolutes.
2. Pensament dialèctic: suposa la capacitat d'integrar perspectives
contradictòries del món en un tot més inclusiu.
3. Pensament metasistèmic: permet operar amb sistemes de
proposicions i amb relacions de sistemes. Per exemple: comparar diferents
teories que expliquen de manera diferent els fets, per arribar a agrupar-les en
famílies de teories que compateixen certs principis comuns.
4. Generació de qüestions: ens permet generar qüestions a partir de
problemes ambigus i mal definits. Seria una qualitat que permet el pensament
divergent, la invenció reactiva d'hipòtesis, l'establiment de punts foscos (aquells
punts que no entens, que no tens clars) i inconsistències en certes
explicacions.
15

16. Exemple de pensament postformal: Una senyora està en una entitat i ha de
decidir, té unes ajudes monetàries per als nens necessitats.
Pensament formal: donar per igual els dines que tens a cada nen.
Pensament postformal: assabentar-te de la situació de cada persona, i potser
llavors el repartiment dels diners no hauria de ser per a tots igual, sinó que
depèn de la situació personal de cadascú.
És un pensament contextualitsat que s'aplica a complexos quotidians i no a
problemes acedèmics que fins a cert punt són artificials. La lògica no ho és tot,
també es tenen en compte factors que van més enllà com: afectes, diferents
maneres de veure les coses, les relacions humanes. És un pensament molt
més complex, molt més elaborat. Té en compte molts factors.
La mecànica i la pragmàtica de la intel·ligència
Dittmann-Kohli i Baltes (1990):
- Intel·ligència mecànica o processos bàsics del pensament que serien
relativament universals quant a forma i funcions. Les seves fonts es troben tant
en el desevolupament biològic com en la socialització primerenca.
- Intel·ligència pragmàtica o capacitats intel·lectives contextualitzades en certs
dominis de coneixement. Coneixements modelats per les fites i entorns de la
vida quotidiana que la persona ha experimentat, coneixements que permeten
afrontar i adaptar-s a situacions reals.
La intel·ligència és una capacitat. A partir de l'adultesa la pragmàtica té més
transcendència.
16

17. Saviesa
Baltes i col·laboradors (1996) defineix la saviesa com un coneixement expert,
aquell coneixement sobre assumptes fonamentals, encara incerts, de la vida.
Qualitats que formen la saviesa:
1. Gran quantitat de coneixements emmagatzemats.
2. Ric coneixement sobre com tractar els problemes de la vida quotidiana.
3. Consciència que la vida és un conjunt de contextos relacionats entre si, allò
que canvia en un, afecta a la resta.
4. Consciència de la relativitat dels judicis respecte a la cultura i els sistemes de
valors particulars.
5. Consciència de la impredictiilitat i incertesa fonamental de la vida i
acceptació d'aquesta situació.
Saviesa és l'equilibri entre el saber i el dubtar (Meacham, 1994)
Altres autors sense negar la dimensió cognitiva assenyalen trets de personalitat
o habilitats iterpersonals:
- Justícia.
- Sensibilitat.
- Amabilitat.
- Discreció.
- Tranquilitat.
- Tendència a no jutjar a l'altre.
Warner Schaie Model de desenvolupament cogniscitiu del cicle vital
(2000)
1. Intel·ligència adquisitiva (infància i adolescència): capacitat per a incorporar
habilitats intel·lectuals bàsiques.
2. Intel·ligència d'assoliments/èxits (18-30 anys): es tracta d'aplicar de manera
creativa les habilitats i capacitats adquirides per aconseguir objectius en el
terreny professional i de relacions personals.
3. Intel·ligència responsable (30-60 anys): la intel·ligència que s'ha d'aplicar per
afrontar les demandes més complexes. Per exemple: s'han de sospesar les
17

18. exigències no sempre compatibles dels múltiples rols professionals, familiars
que s'exerceixen.
4. Intel·ligència executiva (30-65 anys): l'adult promou canvis i els executa amb
base a les necessitats i tracta les relacions complexes en varis nivells. Presa de
decisions d'alta responsabilitat que afecten a altres persones.
5. Intel·ligència reorganitzadora (65-70): a l'acabar l'etapa laboral la persona ha
de dedicar un gran esforç a reorganitzar la seva vida per adaptar-se a les
circumstàncies.
6. Intel·ligència reintegradora (70 o més): intel·ligència més orientada a la
persona. Ha de permetre la reflexió i integració de tot allò que s'ha adquirit i
experimentat.
La personalitat
Etapes de la vida de LEVINSON (1978)
Es centra en el desenvolupament de la personalitat al llarg del cicle vital.
Etapes:
1. Infància i adolescència (0-22 anys): ràpid canvi biopsicosocial. Passa
de ser un subjecte totalment dependent a tenir una plena capacitat de viure i
comportar-se com un adult lliure i responsable.
2. Adult jove (17-45 anys): enorme vitalitat, màxim potencial i major grau
de tensió i estrés. Culminació a nivell biològic. A nivell psicològic i social es
materialitzen i fan realitat les il·lusions i desitjos juvenils: crear una família, tenir
un lloc a la societat, status, amor, sexualiat, vida familiar, professional,
creativitat, assoliment d'objectius vitals. És el moment de grans tensions,
preocupacions i estrés:responsabilitats fmiliars, laborals, econòmiques, pressa
de decisions importants; matrimoni, treball, religió, estil de vida.
3. Adult mitjà (40-45 anys): a nivell biològic hi ha una disminució de les
capacitats i habilitats físiques tot i qe es conserva vitalitat i energia suficient per
a una vida personal i social satisfactòria i valuosa. A nivell psíquic i social és el
moment de lideratge a nivell polític, industrial, científic, religiós i artístic.
4. Adult gran (a partir 65 anys): es desplacen del centre de la societat.
No estan obligats a treballar. Més estones d'oci. Risc de sentir-se insignificant.
18

19. Perspectiva psicosiocial al llarg del cicle vital ERIKSON (1985)
- Intimitat versus aïllament (18-30 anys): l'adult procura establir bones relacions
mb els altres i sobretot amb l'altre sexe. Per establir aquestes relacions
d'intimitat són necessàries unes condicinos prèvies: confiança, autonomia per
amb dues parts, sentiment d'identitat, acceptació incondicional. Necessitem
autonomia, identitat nostra, que l'altre ens accepte de manera incondicional..
S'experimentaran sentiments de compassió, simpatia, empatia, identificació,
reciprocitat..
- Generativitat versus estancament (30-60 anys): moment de major plenitud i
maduresa de l'adult. En el qual s'ha d'aconseguir:
- Una situació estable laboralment.
- Criar i ajudar que els fills es converteixin en adults.
- Un status i reputació favorable dins el seu context social.
- Prendre part activa en assumptes de la comunitat.
L'element que pot distorsionar esta etapa és l'estancament que suposaria la
percepció de la monotonia de la seva vida.
La generativitat té 3 dominis:
- Procreatiu: consisteix en donar i respondre a les necessitats de la
generació següent.
- Productiu: consisteix en integrar el treball a la vida familiar i tenir cura
de la generació següent.
- Creatiu: consisteix en fer aportacions a la societat a gran escala.
- Integritat del jo versus desesperació (a partir dels 60 anys): ve determinada
pel final de la vida. No ha de comportar angoixa i terror si has tingut una vida
feliç- has viscut com desitjaves-.
Sentiment de plenitud, d'haver completat el cicle vital.
Dessperança: por a la mort perquè consideres que arriba abans d'haver
assumit les responsabilitats vitals bàsiques.
19

20. Teoria o model motivacional (HUBERNAN)
Temes d'interès
- Salud física i mental.
- Interessos creatius i expressius.
- Assumptes cívics i socials.
- Tema familiar.
- Vida professional.
6 cicles:
- Concentració en la pròpia vida (18-30 anys). Es centra molt en cercar
una pròpia vida i aconseguir una pròpia identitat, tot i no ser estàtica; aquesta
identitat es crea a partir de l'estatus social, la seva ideologia, el treball, situació
sentimental, autoimatge, etc.
- Concentració de les pròpies energies (30-40 anys). Els interessos no
només són els propis, hi ha interès en els fills, i en la família i la vida
professional.
- Consolidació i valors propis (40-50 anys). Té interés no només per la
família i els fills sinó també a nivell social i polític.
- Manteniment de la posició assolida (50-60 anys). Hi ha una disminució
de les potencialitats físiques. Es fa més realista, utilitza la reflexió i veu el món
d'una manera més complexa. Ja no es preocupa tant en millorar en la feina,
sinó en mantenir-la.
- Pensant en la jubilació (60-70 anys). Declivi de les potencialitats
físiques, salud i relacions socials. Major interés per activitats d'oci o
d'autorrealització.
- Augment de la desconnexió (a partir dels 70 anys). Separació del món
laboral i disminució de les relacions socials.
20

21. HAVINGHURST (1978)
Tasques de desenvolupament
Tasques de desenvolupament es defineix com: seqüència de reptes, objectius
o fites que la societat espera que la persona compleixi en determinats intervals
d'edat.La seva execució augmenta el sentiment de competència i l'estima d'un
mateix.
Etapa de l'adolescència (12-18 anys):
1. Relacions més madures amb coetanis del mateix sexe.
2. Aconseguir el rol social masculí o femení.
3. Acceptar-se físicament.
4. Assolir la independència emocional dels pares i altres adults.
5. Preparase per al món professional.
6. Independència econòmica.
7. Adquirir valors i sistemes ètics.
8. Desenvolupar conceptes i habilitats intel·lectuals necessàries per a la
competència cívica.
9. Desitjar i dur a terme un comportament socialment responsable com a guia
de la conducta.
Etapa de la joventut (18-30 anys): els problemes a resoldre són:
1. Integració al món laboral
2. Recerca i selecció de la parella.
3. Aprenentatge de la vida matrimonial.
4. Tenir una família pròpia.
5. Criar els fills.
6. Responsabilitzar-se de la llar.
7. Assumir algunes responsabilitats cíviques.
8. Trobar un grup social estable.
21

22. Etapa madura (30-60 anys): assumir i superar responsabilitats i compromisos
socials:
1. Afavorir l'assumpció de responsabilitats i felicitat dels fills.
2. Aconseguir una responsabilitat cívica i adulta.
3. Aconseguir i mantenir uns nivells professionals satisfactoris.
4. Desenvolupar activitats d'oci adultes.
5. Relacionar-se amb la parella en tant que persona.
6. Acceptar i ajustar-se als canvis fisiològics de la mitjana edat.
7. Adaptar-se a l'envelliment dels pares.
Segona maduresa (a partir dels 60 anys):
1. Adaptar-se al declivi de la força física i de la salut.
2. Adaptar-se a la jubilació i a la reducció d'ingressos.
3. Adaptar-se a la mort de la parella o amics.
4. Establir una afiliació explícita amb el propi grup.
5. Adoptar i adaptar-se a rols socials de manera flexible.
6. Establir un hàbitat físic de vida satisfactòria.
Canvis psicosocials: el treball
L'estil de vida dels adults està dominat pel treball.
És important perquè t'ajuda a la teva identitat, et realitza, és un estímul; et fa
pensar, reflexionar, solucionar problemes de la vida, motivació, ajuda a a
fortalesa de l'autoestima, sentir-se útil, t'ajuda a trobar un sentit a la teva vida,
t'aporta coneixements, relacions i estatus, un horari (estabilitat).
El treball és un element central de la identitat dels adults i té implicacions
psicològiques.
El treball és la primera tasca important en la vida de les persones adultes.
L'autoconcepte
està vinculat al treball, moltes persones es defineixen per la seva professió.
El treball configura la pròpia identitat, fa que s'arribi a una certa autoestima i
potser a un cert prestigi.
Pot marcar la nostra vida; tant de manera positiva o negativa.
22

23. Funcions del treball (JAHODA, 1982)
1. Estructura el temps.
2. Amplia l'experiència social fora de l'àmbit familiar.
3. Possibilita i porta a participar en tasques col·lectives.
4. S'aconsegueix una identitat en virtut del treball que es fa.
5. Implica i indueix a l'individu a una activitat regular.
"El treball influeix en la personalitat, la vida familiar i les relacions socials".
La jubilació
Etapes o fases del procés de jubilació segons Atchley (1989):
1. Pre-jubilació: s'acosta la jubilació, expectatives o fantasies de com serà la
jubilació.
2. Jubilació: 3 tipus de vivències:
- Lluna de mel: fase d'eufòria, fer el que van desitjar fer i no van poder
fer mentre treballaven.
- Rutina: activitats rutinàries de major o menor duració.
- Descans: es redueixen molt les activitats.
3. Desencantament: s'adonen que no es poden cumplir les expectatives que
s'havien fet.
4. Reorientació: després del desencant intenten reorientar la seva vida fent un
esforç realista.
5. Estabilitat: per regla general, s'aconsegueix mantenir un ajustament entre
l'actitud i les possibilitats reals.
"Losada: Edadismo: consecuencias de los estereotipos, del prejuicio y la
discriminación en la atención a las personas mayores."
23

24. LA VELLESA
Hedonisme: és un corrent filosòfic que cerca el plaer com a font de felicitat i
sentit de la pròpia existència.
(Imserso)
Plasticitat i capacitats de reserva
Plasticitat: grau de flexibilitat i potencialitat pel canvi.
En qualsevol moment de la nostra vida podem canviar i la nostra composició
biològica, la nostra cultura o les nostres eleccions passades només fan més
probables certes trajectòries evolutives futures, però no les determinen.
3 aspectes del funcionament cognitiu relacionats amb la plasticitat:
- Funcionament de base: nivell inicial o habitual de rendiment d'una persona en
una determinada tasca o en n domini en la seva vida quotidiana.
- La capacitat de reserva base: el potencial de rendiment en determinada tasca
o dominin. És a dir, el màxim potencial que podem arribar per nosaltres
mateixos en condicions d'alta exigència.
- La capacitat de reserva pel desenvolupament: el nivell de rendiment màxim al
que podem arribar quan realitzem una tasca en un context favorable, o quan
tenim ajuda de persones i/o instruments (intervencions optimitzadores)
Canvis físics
(Quadre)
Canvis cognitius
- Pensament post formal (Arlin)
- La mecànica i la pragmàtica de la intel·ligència (Baltes i Kohli)
- Model de desenvolupament cogniscitiu del cicle vital (Warner Shaie)
- Saviesa (Baltes i col·laboradors)
24

25. Intel·ligència fluida i cristal·litzada (Horn i Catell, 1966; Horn, 1978)
- I. fluida: capacitat de la persona per adaptar-se i solucionar tasques noves i
abstractes que no impliquin contingut semàntic o cultural. Potencial intel·lectual
biològic de la persona, determinat sobretot per a factors innats.
Patró de declivi associat a l'edat similar a altres tipus de capacitats físiques i
biològiques.
Component més innat i biològic.
- I. cristal·litada: coneixements adquirits per a la persona, resultat de la
influència de factors educatius i relacionats amb l'experiència.
Relativa estabilitat i inclús creixement. El declivi comença a edats molt
avançades.
La cristal·litzada pot modificar-se i crèixer. Component més experencial i
cultural.
Factors que influeixen en el manteniment o declivi intel·lectual:
- Malalties.
- Estimulació cognitiva
- Actitud davant les tasques
Canvis emocionals i socials
- Etapes de la vida de Levinson
- Tasques evolutives de Havinghurst
- Crisis d'Erikson de la vellesa:
· Generativitat vs estacament
· Integritat del jo vs desesperació
25

26. Relacions socials
Teoria de la desvinculació
"El envejecimiento normal se acompaña de un distanciamiento o
desvinculación recíproco entre las personas que envejecen y los miembros del
sistema social al que pertenecen -desvinculación provocada ya sea por el
mismo interesado o por los otros miembros de este sistema" (Cumming, 1963,
p.393)
(la profe explica la teoria però no la comparteix)
Reducció de l'activitat social.
Teoria de l'activitat (Havinggurst, Neugarten i Tobin, 1968)
El millor i més gran ajustament de les persones a les circumstàncies de la vida
és a partir de continuar amb el nivell d'activitats i vincles socials dels anys
anteriors. Les persones grans compensen les pèrdues i mantenen l'activitat
social. Va relacionat amb la plasticitat, la motivació, la intel·ligència
cristal·litzada.
Aquesta teoria reconeix que hi ha un descens de l'activitat associat a
l'envelliment però atribueixen aquest descens exclusivament a les pressions
socials i als determiants biològics que imposen a les persones certes pèrdues.
Teoria de la selectivitat socioemocional (Laura Cartensen, 1992)
El descens de contactes socials a mesura que envellim és molt selectiu i afecta
sobretot als contactes més superficials, mentre que les relacions més estretes
segueixen intactes.
Aquesta teoria és la unió de les dues anteriors.
Entre les persones grans és molt important l'aspecte emocional de les
relacions, el desig de rebre recolzament emocional i la regulació de sentiments.
26

27. Les relacions socials
En la vellesa com en la juventut i l'adolescència són els amics, en aquesta
etapa és la família.
- Les relacions amb els fills: solidaritat intergeneracional? Entre generacions
(entre pares i fills...) Les generacions van lligades a la història. Sí que hi ha
solidaritat amb els fills, però no només amb aquestos. Exemple; els grans són
solidaris amb els joves, i els joves són solidaris amb els grans. És recíproc.
- Norma de reciprocitat- interdependència entre les generacions.
- Les famílies són importants en moments de crisis.
- Paper mediador: pares-fills-avis-néts
Model S. O. C.
Envelliment amb èxit (Baltes, 1990)
Hi ha tres estratègies:
- Selecció dels àmbits prioritaris en funció de les demandes ambientals, les
habilitats prèvies o el nivell de satisfacció que s'obté d'ells, deixant en certa
mesura de costat els altres. Ex: parella, professió... Seleccionem àmbits
prioritaris de la nostra vida. Aquest model es va fer basicament per a l'àmbit de
la vellesa, però es pot utilitzar amb molts altres àmbits.
- Optimització de l'actució dels dominis escollits, de les trajectòries vitals que se
segueixen, gràcies una capacitat d'aprenentatge i enriquiment (plasticitat) que
no es perd amb els anys.
- Compensació de les possibles pèrdues en certes capacitats comportamentals,
a través d'altres capacitats que es conserven més intactes o que hagin
augmentat amb l'edat o mitjançant ajudes de caràcter tecnològic (ulleres...).
Això és el que fem per adaptar-nos als canvis.
27

28. Segons Rowe i Kann (1987) l'envelliment amb èxit és un concepte
multidimensional. El primer component seria:
- Baixa probabilitat de malaltia.
- Alt funcionament físic i cognitiu.
- Participació social
(blink- fotocòpia)
28