Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil

LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL AL SEGON CICLE
D’EDUCACIÓ INFANTIL
Laura Verdugo Trevín
Treball Fi de Grau-4t (tarda)
Tutora: Mariona Dalmau
Grau d’Educació Infantil
FACULTAT DE PSICOLOGIA, CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I DE L’ESPORT BLANQUERNA
UNIVERSITAT RAMON LLULL

La importància de l’educació emocional al segon cicle d’educació infantil
2
Laura Verdugo Trevín
lauravt1@blanquerna.url.edu
FPCEE Blanquerna-Universitat Ramom Llull
LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL AL SEGON CICLE
D’EDUCACIÓ INFANTIL
Resum: L’inici del moviment a favor de l’educació emocional a Catalunya és pot
considerar a partir de l’any 2000. Els experts asseguren que cal començar quan
abans millor ja que és aquí on es construeixen les bases de la personalitat. Així
doncs, estem posant el pes que mereix l’educació emocional a l’educació infantil?
Es presenta un estudi humanístic-interpretatiu, els objectius del qual són analitzar
quin lloc ocupa avui dia a l’escola i conèixer la percepció i el valor que se li
atribueix des de la vessant pedagògica. Per realitzar aquesta recerca s’ha fet un
estudi de tipus transversal combinant una metodologia quantitativa i qualitativa i,
per donar resposta a aquests objectius s’ha comptat amb la participació de dues
psicopedagogues, un psicòleg infantil, 22 mestres amb experiència a l’etapa
d’educació infantil i 25 mestres d’educació infantil en el seu primer any de
docència. Els resultats evidencien que tot i que els mestres valoren el potencial de
l’educació emocional, aquesta no acaba de tenir una pràctica regular a les escoles
d’educació infantil.
Paraules clau: emoció, educació emocional, educació infantil, competències
emocionals, intel·ligència emocional.
THE IMPORTANCE OF EMOTIONAL EDUCATION IN CHILDHOOD
EDUCATION
Abstract: The beginning of the movement in favor of emotional education in
Catalonia can be considered since year 2000. Experts say that we need to start as
soon as possible since it is here that built the foundations of personality and self-
esteem. So we are putting the weight it deserves emotional education in
kindergarten? It presents an humanistic-interpretative study, the main objective of
which was to analyze what is it place today at school and what is the perception

3
and the value attached to it from the pedagogical. For this research was based on a
study of transversal combining quantitative and qualitative methodology; and to
meet these objectives included the participation of two psicopedagogues, a child
psychologist, 22 kindergarten teachers and 25 kindergarten teachers in their first
year of teaching. The results shows that although teachers value their potential
emotional education not just have a regular practice in schools in Barcelona.
Key Words: emotion, emotional education, childhood education, emotional
competences, emotional intelligence.
INTRODUCCIÓ
Segons Bisquerra (2010) la por, l’ansietat i l’estrès constitueixen el grup
d’emocions que afecta avui dia a més persones, i és una de les principals causes
de malestar. En la mateixa direcció Punset (2012, p.6) apunta que “un de cada tres
nens en educació primària no aconsegueix adaptar-se, al mateix temps que no té
un altre entorn social al qual acudir que no sigui l’escola”.
Cada vegada son més el nombre de famílies separades i desestructurades, i el
nombre d’infants amb hiperactivitat, baixa autoestima i poca tolerància a la
frustració. Cada família és única, i en totes elles hi ha conflictes en major o menor
mesura. Alguns dels problemes que els infants viuen a casa són arrossegats a
l’escola i, moltes vegades, porten conseqüències com problemes de conducta o
manca de concentració. És important ensenyar els infants a desenvolupar les
habilitats necessàries per afrontar aquests conflictes de manera positiva.
Malauradament, encara hi ha moltes escoles que no inclouen educació emocional
dins el seu Projecte Educatiu de Centre (PEC). Des de l’escola, podem fer
activitats en les que els infants aprenguin a reconèixer i expressar les seves
emocions i, d’aquesta manera trobar les eines necessàries per gestionar-les. Un
infant amb equilibri emocional és molt més capaç d’assolir nous coneixements i
de relacionar-se, ja que sentint-se segur amb ell mateix estarà molt més tranquil i
podrà focalitzar la seva atenció i motivació en altres aspectes. D’aquesta manera,
a més, es posa èmfasi en l’atenció a la diversitat. Fer educació emocional és una

4
bona manera d’afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge d’infants amb més
necessitats des d’un plantejament inclusiu. És evident que resultarà més o menys
significatiu depenent de les característiques de cada infant, però el que està clar és
que les competències emocionals són essencials per esdevenir ciutadans capaços
d’adaptar-se a una societat tan complexa i canviant com és l’actual.
Diversos autors coincideixen en que l’educació emocional hauria d’estar present
des de l’educació infantil, passant per primària i secundària, fins a la vida adulta.
(Bisquerra, 2012; López, 2012; Planells, 2012 i Punset, 2012). En la mateixa
direcció, Punset (2102, p.6) afirma que “adquirir totes aquestes habilitats és una
cosa que s’ha de fer com més aviat millor i per això cal que la gestió emocional
s’introdueixi en l’educació des de la més tendra infantesa”. Però és això el que
estem fent a les escoles actualment?
L’educació és vital en el desenvolupament d’un ésser humà i tindrà repercussions
en la seva personalitat i en la seva manera de veure el món. Per aquest motiu, en
aquest article es pretén aprofundir envers la pràctica d’educació emocional a les
aules d’educació infantil, amb l’objectiu de plasmar la importància que té en el
desenvolupament de ciutadans emocionalment competents i, de conèixer la seva
rellevància actual a les escoles.

5
MARC TEÒRIC
DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL A L’EDUCACIÓ EMOCIONAL.
Segons les investigacions del The Consortium for Research on Emotional
Intelligence in Organizations, l’èxit a la vida de les persones es deu només en un
23% a les capacitats intel·lectuals i en un 77% a les aptituds emocionals. Per
aquest motiu, desenvolupar la intel·ligència emocional des dels primers anys de la
nostra vida és imprescindible per assolir un gran desenvolupament personal
(Segovia, 2012). Gardner (1995) va exposar una teoria centrada en l’atenció a la
diversitat en la qual defineix la intel·ligència com la capacitat mental de resoldre
problemes i/o elaborar productes significatius en una o diverses cultures. Segons
defensa la teoria de les intel·ligències múltiples cada persona té vuit habilitats
cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les
altres. Aquestes són l’intel·ligència: lingüística, logicomatemàtica,
cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal
(capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a
un mateix), i espacial (Gardner, 1995). De les denominades intel·ligències
interpersonal i intrapersonal esdevindrà el concepte d’intel·ligència emocional.
Segons el primer article científic sobre intel·ligència emocional de Salovey i
Mayer (1990), la intel·ligència emocional és una part de la intel·ligència social
gràcies a la qual controlem les nostres emocions i les dels altres, discriminem
entre elles i utilitzem aquesta informació per guiar el nostre pensament i els
nostres comportaments. Aquestes, només entren en funcionament en situacions de
la vida real. Les capacitats emocionals interactuen dinàmicament tant en el món
real com en la interpretació que nosaltres fem de la realitat.
Gràcies a aquesta publicació, 5 anys més tard, Daniel Goleman (1995) va publicar
un llibre amb el mateix títol en el qual considera que la intel·ligència emocional
pot ser igual o més significativa que la general, fent així un plantejament oposat al
que s’havia fet fins al moment. Aquest, va definir la intel·ligència emocional en
cinc punts. El primer és l’habilitat de conèixer les pròpies emocions, tenir
consciència de les pròpies emocions i reconèixer un sentiment en el moment que
ocorre. El segon, consisteix en manejar les emocions amb la finalitat d’expressar-

6
les de manera adequada. El tercer en motivar-se a si mateix. El quart, consisteix
en reconèixer les emocions dels altres ja que les persones empàtiques sintonitzen
millor amb les senyals que indiquen el que altres persones necessiten. I el cinquè i
últim punt consisteix en establir relacions. La competència social i les habilitats
que comporta son la base del lideratge, la popularitat i l’eficiència interpersonal
(Bisquerra, 2003).
Per poder entendre els conceptes d’intel·ligència emocional i educació emocional
cal conèixer què és una emoció. La revisió de la literatura ens mostra que hi ha
una gran diversitat de concepcions pel que fa al terme emoció. Si més no, una de
les més científiques afirma que una emoció és “una reacció conductual i
subjectiva produïda per una informació provinent del món extern o intern
(memòria) de l’individu. S’acompanya de fenòmens neurovegetatius. El sistema
límbic és part important del cervell relacionat amb l’elaboració de les conductes
emocionals” (Mora i Sanguinetti, 2004 citat a l’obra de Bisquerra, 2012, p. 5).
L’emoció és aquella energia que ens mou i ens empeny a voler estar en constant
interacció amb el món (Mora, 2012). Les emocions tenen la funció de defensar-
nos d’estímuls nocius, motivar-nos cap a estímuls de recompensa, adaptar-nos a
l’entorn, posar-nos en alerta, interessar-nos per coses noves, informar-nos sobre el
que ens passa a nosaltres mateixos i als altres, comunicar-nos, raonar,
emmagatzemar i evocar memòries i un llarg etc. (Bisquerra, 2010 i Mora, 2012).
Les emocions positives ajuden a augmentar les defenses del sistema immunitari,
mentre que les emocions negatives predisposen a contreure malalties. (Bisquerra,
2012). Segons aquest mateix autor, les emocions és poden classificar de la
següent manera (Lazarus 1991):
- Emocions negatives: inclouen la por, la ira, la tristesa, l’ansietat, la culpa,
l’enveja... simbolitzen un resultat desfavorable respecte als propis objectius.
Es refereixen a diverses formes de frustració, conflicte o amenaça.
- Emocions positives: inclouen la felicitat, l’alegria, l’amor, l’afecte...
simbolitzen un resultat favorable respecte als propis objectius.
- Emocions ambigües: inclouen l’esperança, la compassió, la sorpresa... és
troben a mig camí entre les dues anteriors.

7
Al llarg de la vida tothom experimenta aquests tres tipus d’emocions. El nostre
cos i el nostre comportament emeten senyals bastant precises del nostre estat
emocional com ara les expressions facials, el llenguatge no verbal, els moviments
del cos i el to, volum i ritme de veu (Bisquerra, 2003).
LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL
Aptituds com la capacitat de formar part d’un equip, de generar solucions als
problemes i sobreposar-se als contratemps, constitueixen algunes competències
socials i emocionals necessàries per realitzar un treball eficaç avui dia (Lantieri,
2012). Com ho demostren múltiples estudis “les evidències empíriques sobre
l’eficàcia i els beneficis de programes d’educació emocional són aclaparadores”
(Pérez-González, 2012, p. 58). Sota aquesta hipòtesi, promoure l’educació
emocional podria generar un augment dels nivells de motivació, autocontrol i
benestar de la ciutadania (Pérez-González, 2012).
L’educació emocional és “un procés educatiu, continu i permanent que pretén
potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com un element
essencial del desenvolupament humà, amb l’objecte de capacitar-lo per la vida i
amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social” (Bisquerra 2012, p. 27).
Concretament, l’educació emocional “és una resposta educativa a les necessitats
socials que no estan suficientment ateses en les àrees acadèmiques ordinàries. Se
sap que les competències emocionals son les més difícils d’adquirir. Un estudiant
de secundaria, en un trimestre pot aprendre a resoldre problemes matemàtics de
certa complexitat (...) però en un trimestre no és capaç d’adquirir la competència
de la regulació de la ira en situacions de conflicte. I, no obstant això és probable
que a la vida real això últim li sigui més necessari que el primer” (Bisquerra,
2011, p. 1). La competència emocional es pot definir com el “conjunt de
coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència,
comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals”.
Bisquerra i Pérez (2007, p. 146).
Existeixen diversos models de competències emocionals, entre els més
significatius es troba la del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica

8
(GROP) de la Universitat de Barcelona que es presenta a continuació. Segons
aquest model existeixen cinc grans competències (Bisquerra, 2009):
- La consciència emocional consisteix en conèixer les pròpies emocions i les
dels altres. Això s’aconsegueix a través de l’autoobservació i de l’observació
de les persones que ens envolten. Es convenient distingir entre pensaments,
accions i emocions; comprendre les causes i conseqüències d’aquestes
últimes; avaluar la seva intensitat; i reconèixer i utilitzar el llenguatge
emocional de manera adient, tant en la comunicació verbal com en la no
verbal.
- La regulació emocional és la capacitat per conduir les emocions de manera
adequada, sent conscient de la relació entre emoció, ment i acció. Consisteix
en un difícil equilibri entre la repressió i el descontrol. Alguns components
importants per desenvolupar aquesta habilitat són la tolerància a la frustració,
la capacitat per enrederir gratificacions, el maneig de la ira o les habilitats
d’afrontament en situacions de risc. Es poden utilitzar tècniques com la
meditació, el mindfullness, la respiració, l’imaginació emotiva o l’assertivitat.
- L’autonomia emocional és la capacitat de no veure’s afectat pels estímuls de
l’entorn. Es tracta de ser sensible sense ser vulnerable. Això requereix d’una
sana autoestima, automotivació, autoconfiança, percepció d’autoeficaçia i
responsabilitat. És un equilibri entre la desvinculació i la dependència
emocional.
- Les habilitats socials constitueixen un conjunt de competències que faciliten
les relacions interpersonals. Les relacions socials estan entreteixides
d’emocions. L’escolta i la capacitat d’empatia obren el camí a pràctiques de
comunicació expressiva i actituds prosocials. Aquestes competències socials
predisposen a la construcció d’un clima social favorable al treball en grup
productiu i satisfactori.
- Les competències per a la vida i el benestar son un conjunt d’habilitats,
actituds i valors que promouen la construcció del propi benestar personal i
social. Entre elles hi ha la presa positiva de decisions, la capacitat de cercar
ajuda i recursos i la capacitat de fluir i generar experiències òptimes en els

9
diferents àmbits de la vida. Construir conscientment estats emocionals
positius amb voluntat i actitud positiva es possible i desitjable.
Els objectius generals de l’educació emocional poden resumir-se com “adquirir un
millor coneixement de les pròpies emocions; identificar les emocions dels altres;
desenvolupar l’habilitat per regular les pròpies emocions; pujar el llindar de
tolerància a la frustració; prevenir els efectes nocius de les emocions negatives;
desenvolupar l’habilitat per generar emocions positives; desenvolupar l’habilitat
d’automotivar-se; adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir”
Bisquerra (2003, p. 29). Les aplicacions de l’educació emocional és poden veure
en diverses situacions: convivència, comunicació efectiva i afectiva, resolució de
conflictes de manera pacífica, presa de decisions, prevenció inespecífica, etc. Es
tracta de desenvolupar una sana autoestima amb una actitud positiva davant la
vida. (Bisquerra, 2011).
La gestió d’emocions esdevé autodisciplina i l’empatia, la base de l’altruisme, la
solidaritat i la compassió. Com adults que participem en la quotidianitat dels
infants, per demanar-los que es calmin i prestin atenció els hem d’ensenyar a fer-
ho. Amb els nens, compensar l’excés d’estímuls de la nostra vida experimentant el
silenci i la calma afavoreix l’equilibri interior, la concentració, la capacitat de
gestionar situacions d’estrès, l’autoconsciència i la comprensió d’un mateix i
l’habilitat d’alliberar tensions físiques i evitar els pensaments negatius (Lantieri i
Nambiar, 2012).
Ja al 1994 és va fundar la Collaborative for Academic, Social and Emotional
Learning (CASEL) al centre d’estudis Infantils de la University of Yale. Va ser la
primera i actualment és la plataforma més important de divulgació i formació en
aprenentatge social i emocional del món. La seva finalitat és potenciar l’educació
emocional, i ajudar a les escoles a introduir cursos d’educació emocional
(Segovia, 2012).
Des del CASEL s’ha fet un gran avanç en el disseny, implementació i avaluació
de programes d’aprenentatge social i emocional (ASE). Aquest és el procés a
través del qual les persones adquireixen aptituds fonamentals per assolir l’èxit a la
vida. Ensenya les habilitats que necessitem per comportar-nos de forma ètica,

10
desenvolupar relacions positives, evitar comportaments negatius i treballar de
manera eficaç (Lantieri 2012).
Entre els anys 2003 i 2005 és van experimentar un conjunt de procediments i
materials estructurats per a la integració curricular anomenats SEAL. L’objectiu
d’aquest programa és el desenvolupament de les habilitats necessàries per tal
d’afavorir un clima emocional positiu per la convivència en els centres educatius,
adoptar una vida sana, esdevenir ciutadans responsables i fomentar un
aprenentatge efectiu. És compon de l’autoconsciència, la regulació emocional, la
motivació, l’empatia i les habilitats socials. Les avaluacions d’aquests programa
han demostrat beneficis com la millora del comportament, el benestar emocional,
la reducció del bullying i un millor maneig de la ira. L’any 2005 aquests materials
van ser difosos a totes les escoles d’educació primària del Regne Unit i l’any 2010
es van aconseguir aplicar al 90% de les escoles (Aguilera, 2012).
Una de les evidències detectades amb aquestes investigacions, ha sigut la
satisfacció de les relacions interpersonals dels alumnes. S’ha comprovat que
aquests programes contribueixen a una millora de la concentració i la capacitat de
prestar atenció; un augment de l’autoconsciència i l’autocomprensió; una millora
de la capacitat de fer front a situacions d’estrès amb més eficàcia mitjantçant la
creació d’unes respostes més relaxades; una major capacitat per relaxar el cos i
alliberar la tensió física i una major capacitat de resolució de conflictes entre
d’altres aspectes (Segovia, 2012).
És increïblement rellevant que els estudis demostrin que reduir el nombre
d’alumnes per classe implica menys avantatges acadèmiques que instaurar
aprenentatge social i emocional. Les investigacions que han avaluat l’ASE han
posat de manifest que tots els nens poden tenir experiències educatives que els
ajudin a convertir-se en persones compromeses amb l’aprenentatge, conscients de
si mateixes, solidàries i connectades amb els altres, que contribueixin activament
a un món més just, més pacífic, productiu i sostenible; i no experiències que és
limitin únicament a proporcionar-los-hi competències acadèmiques (Lantieri,
2012).

11
L’EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL
Només a partir d’una convicció del professorat i de les famílies es pot posar en
pràctica una educació emocional significativa (Bisquerra, 2011). Les famílies
poden i han de ser un bon referent per ajudar a desenvolupar les competències
emocionals dels seus fills. Així doncs, el desenvolupament de la intel·ligència
emocional en pares i mares és el primer pas en el desenvolupament de les
competències emocionals dels infants. La manca de sintonia entre pares i fills pot
tenir greus conseqüències com una major inseguretat i una menor autoestima.
D’altra banda però, els beneficis de desenvolupar aquesta connexió emocional
poden ser enormes (García, 2012).
S’ha d’ensenyar a desenvolupar les habilitats socials i emocionals de manera
sistemàtica i gradual a l’aula, en un entorn que sigui segur, respectuós, solidari i
ben gestionat. S’ha d’oferir als infants l’oportunitat de ser els protagonistes del
seu propi aprenentatge i deixar temps per practicar, reflexionar i reforçar les
competències adquirides (Lantieri, 2012).
“Cada vegada més estudis científics suggereixen que ajudar els infants a
desenvolupar la seva intel·ligència emocional en una fase primerenca de la
infància dóna lloc a enormes beneficis en la seva salut i benestar a llarg termini”
(Lantieri, 2012, p. 71). Malauradament a la gran majoria de les escoles avui dia no
es dedica gens de temps a les activitats d’educació emocional en la programació
curricular (Pérez, 2012) i fins ara, les investigacions mostren que sense un pla
explícit d’intervenció en educació emocional, sembla que els efectes de l’escola
sobre el desenvolupament de variables socioafectives són pràcticament nuls
(Murillo i Hernández, 2011).
Els programes d’educació emocional s’haurien d’aplicar des de l’educació
infantil. El disseny del programa hauria d’implicar a tota la comunitat educativa i
s’haurien de planificar des d’una perspectiva transversal en el currículum. Els
mestres han d’estar formats de manera prèvia i s’ha incloure un pla d’avaluació
del programa abans, durant i després de la seva aplicació (Planells, 2012).
A l’educació infantil és imprescindible la comunicació entre mestres i famílies, ja
que són els dos contextos més influents en la formació de la personalitat de

12
l’infant. En aquesta etapa, es recomana l’ús de materials viatgers. Es tracta de fer
arribar als referents de l’infant el que es treballa a l’escola respecte l’educació
emocional per tal de que prenguin consciència del seu valor pedagògic i puguin
contribuir en una educació compartida. El mestre tutor té un pes rellevant en els
projectes d’educació emocional ja que és el referent més immediat i acostuma a
ser el que més coneix l’infant. Per aconseguir uns resultats efectius, és important
la implicació i l’entusiasme del mestre en tot el procés i practicar una educació
emocional intencional i sistemàtica (López, 2012).
Aquesta pràctica s’ha de realitzar mitjançant metodologies vivencials i
participatives que tinguin en compte l’entorn i les necessitats dels infants. Es pot
treballar a partir de situacions habituals, que es generen de forma espontània, amb
la intenció d’afavorir la comprensió emocional. Resulta molt significatiu seure en
forma de cercle o semicercle ja que s’afavoreix el contacte visual i corporal entre
els infants i amb la mestra. Així, l’infant se sent escoltat, mirat i acollit i
s’afavoreix el benestar individual i grupal i el diàleg (López, 2011). Una altra
estratègia que pot resultar molt interessant és crear entre tots un racó de pau a
l’aula, un racó tranquil i acollidor on els infants puguin anar quan se sentin
enfadats o simplement per relaxar-se. Pot estar equipat amb objectes com coixins,
fotografies que els agradin, elements de la natura o llibres per pintar mandales
(Lantieri, 2012).
Existeixen molts recursos que poden servir de suport a l’hora de treballar
l’educació emocional. Les titelles, per exemple, ens poden servir de fil conductor,
afavorint les dinàmiques i creant vincles amb elles. Els contes, permeten que els
infants s’identifiquin amb els seus personatges, les seves emocions i els seus
sentiments creant vincles emocionals i afavorint la canalització d’emocions. Els
jocs, per la seva banda, afavoreixen la interacció i l’expressió lliure d’emocions i
sentiments (López, 2011). La música té la capacitat de generar emocions que
ajuden al benestar i un gran potencial per a la motivació. Es pot fer servir la
seva gran varietat d’estils per despertar les emocions i deixar que els infants
flueixin en elles (Bisquerra, 2011). Hi ha múltiples materials curriculars amb
activitats enfocades al desenvolupament de competències emocionals a l’educació
infantil.

13
Amb les dades aportades es pot veure el considerable desenvolupament de
l’educació emocional en els últims 15 anys. En molts aspectes, però, s’ha fet més
a nivell a teòric que en la pràctica real a les escoles. Així, en aquesta investigació
és plantegen els objectius següents:
- Conèixer quina és la percepció i el valor que s’atribueix a l’educació emocional
des de la vessant pedagògica.
amb infants amb necessitats educatives especials.
a les escoles.
- Conèixer quines són les limitacions de les mestres, segons la seva opinió, per
dur a terme educació emocional a la seva aula i quins recursos facilitarien la
implementació de programes d’educació emocional de qualitat.
DISSENY
Mètode
La nostra recerca s’ha emmarcat en un paradigma humanístic-interpretatiu ja que
tracta de comprendre, interpretar i analitzar la realitat entorn la pràctica de
l’educació emocional a l’etapa d’educació infantil.
L’enfocament metodològic que s’ha donat a la recerca ha estat a partir de la
combinació d’una metodologia quantitativa i qualitativa, ja que s’ha fet un estudi
comparatiu entre la teoria i la pràctica. A més, la recerca és centra en l’estudi i la
comprensió de l’educació emocional, aspecte que ja per si sol es basa en el
coneixement de les accions humanes i de la vida social. Es tracta d’un estudi de
tipus transversal ja que s’han recollit les percepcions de professionals de la
psicologia i de la psicopedagogia i de mestres només en un moment concret.

14
Participants
Els participants d’aquesta recerca han estat:
 Un grup de 25 mestres d’Educació Infantil (3-6) de diverses escoles de
Barcelona i rodalies. En concret: 55% públiques, 40%concertades i 5%
privades.
 Un grup de 25 mestres d’Educació Infantil (3-6) de diverses escoles de
Barcelona i rodalies, en el seu primer curs de docència. Són: 35% públiques
i 65% concertades.
 2 psicopedagogues
 1 psicòleg infantil
Vam trobar interessant analitzar per separat les percepcions dels mestres en el
seu primer any de docència per tal de poder valorar si ens els últims anys s’ha
augmentat l’interès i la formació en aquest àmbit.
Instruments
Per realitzar la recollida de dades es va dissenyar un qüestionari i una entrevista.
Amb la intenció de conèixer la visió dels professionals de la psicologia i de la
psicopedagogia envers la importància de l’educació emocional a l’escola, vam
realitzar una entrevista semi-estructurada. Aquesta va constar de 10 preguntes
obertes (veure Annex 1).
Amb l’objectiu de conèixer la visió de l’escola i dels mestres envers la pràctica
d’educació emocional, es va dissenyar un qüestionari dirigit tant al mestres
d’Educació Infantil, com als mestres en el seu primer any de docència a Educació
Infantil (veure Annex 2).

15
Procediment de recollida i anàlisi de dades
En primer lloc ens vam centrar en esbrinar un dels objectius principals: conèixer
quina és la percepció i el valor que s’atribueix a l’educació emocional des de la
vesant pedagògica. És a dir, quina és l’opinió d’autors i professionals en aquest
àmbit. Per fer-ho, a més de fer una revisió literària, és va realitzar una entrevista
semi-estructurada a dues psicopedagogues i un psicòleg infantil. Considerem
important ressaltar que aquests tres professionals van ser escollits de manera
aleatòria si tenim en compte la seva formació. És a dir, no s’han buscat
expressament psicopedagogues i psicòlegs especialistes en educació emocional
per tal de no condicionar les respostes i, que ja sigui aquest fet, un indicador de la
rellevància que es dóna avui dia a grans trets a l’educació emocional. Dels tres
professionals, vam trobar que dos d’ells si tenien profunds coneixements en
educació emocional i el tercer ho treballava de manera implícita en altres
conceptes però no de manera sistemàtica. D’altra banda i amb el mateix objectiu,
es van passar uns qüestionaris als dos grups de mestres d’Educació Infantil amb
diverses preguntes relacionades amb aquest objectiu.
En segon lloc, focalitzant en el segon objectiu, vam analitzar les percepcions tant
dels mestres com dels professionals vers la pràctica d’educació emocional amb els
infants amb necessitats educatives especials. Consideràvem molt rellevant
conèixer la visió de psicòlegs i psicopedagogs envers l’educació emocional en
infants amb necessitats educatives especials i la seva pràctica a l’escola. Es
pretenia obtenir informació des de les dues vessants per analitzar si ambdues
opinions estaven en sintonia i van ser en forma de preguntes obertes per tal de
poder analitzar els arguments donats. La recollida d’aquestes dades, com ja s’ha
especificat, és va realitzar també mitjançant l’entrevista i els qüestionaris.
A continuació i tenint com a finalitat un altre dels objectius principals, l’objectiu
3, ens vam centrar en conèixer la importància i el valor que s’atribueix a
l’educació emocional a l’escola. Així doncs, vam començar per determinar quin és
el valor que donen els mestres a la pràctica d’educació emocional amb una escala
tipus likert. A partir d’aquí es va voler conèixer si l’escola dóna el mateix valor
que donen les mestres, i a continuació es va contrastar amb el seu posicionament
dins de les programacions escolars. Per obtenir aquesta informació es va fer servir

16
un qüestionari dirigit a les dues mostres de mestres. La informació obtinguda ens
va permetre obtenir una visió bastant representativa ja que hi van participar
mestres de bastants escoles diferents i amb diverses metodologies educatives. Per
acabar, es van destinar també dues preguntes de l’entrevista als professionals de la
psicologia i de la psicopedagogia per a la resolució d’aquest objectiu.
En darrer lloc i seguint amb el quart objectiu, es va centrar l’estudi en conèixer les
limitacions que es troben a les escoles per practicar l’educació emocional i quins
recursos consideren que facilitarien la implementació de projectes d’educació
emocional de qualitat. Per esbrinar-ho es va seguir utilitzant el qüestionari dirigit
a ambdós grups de mestres.
Les entrevistes als professionals és van realitzar utilitzant la gravació com a
suport. Gràcies a això, posteriorment és van poder transcriure i és va poder
analitzar la informació de manera més acurada. Per poder treure conclusions de
les dades qualitatives, és van organitzar segons l’objectiu d’estudi al que donaven
resposta i segons el grau d’aprofundiment. Algunes de les respostes més rellevants
són citades en aquest document.
Pel que fa al qüestionari, cada pregunta s’ha vinculat a la resolució d’un objectiu.
Per analitzar les respostes obertes, hem agrupat les respostes coincidents i hem
ordenat els grups de respostes, estant als dos extrems les dues respostes més
allunyades entre elles.
Tots els qüestionaris dirigits als mestres és van enviar per correu electrònic i van
ser retornats a la investigadora de la mateixa manera, en un període de dues
setmanes. Gran part dels qüestionaris dirigits als mestres en el seu primer any, van
ser enviats a través de la intranet de la Facultat de Psicologia, Ciències de
l’Educació i de l’Esport Blanquerna.

17
RESULTATS
A continuació es presenten els resultats en relació a cadascun dels objectius
plantejats. S’ha considerat rellevant mostrar algunes aportacions textuals ja que
resulten molt significatives.
En relació al primer objectiu: percepció i valor que s’atribueix a l’educació
emocional des de la vessant pedagògica.
En primer lloc pel que fa a la rellevància de l’educació emocional, els resultats del
qüestionari adreçat als mestres en el seu primer any, mostren que el 100% dels
enquestats atribueixen una importància alta a la pràctica d’educació emocional a
l’escola.
Ajuda molt no amagar els problemes quan es presenten i fer entendre als nens
que hi ha moments per a sentir-se bé o malament i que no passa res. Fer-los
preguntes un cop estan relaxats per veure si es troben millor és imprescindible
per autoregular-se i observar-se mútuament. Hi ha nens molt expressius i d'altres
que els hi costa treure les emocions. És un treball diari (mestra 6).
Figura 1: Resultats del qüestionari a mestres amb més d'un any d'experiència
respecte la importància de l'EE.
En segon lloc (veure figura 1) els resultats del qüestionari adreçat als mestres amb
més d’un any d’experiència, mostren que un 71% considera molt important la
pràctica d’educació emocional a l’aula. D’altra banda, però, un 29% ho va valorar
per sota del 6 en una escala de likert de l’1 al 10.
10%
19%
71%
Percepció de la rellevància de l'educació emocional
Baixa
Mitja
Alta

18
A través de l'educació emocional es poden treballar molts aspectes relacionats
amb l'aprenentatge i amb el dia a dia dels nens (mestra 19).
És important que els nens aprenguin a gestionar les seves emocions per tal
d'augmentar la seva autoestima i la seguretat per poder fer front a les dificultats
(mestra 8).
És important que els nens aprenguin a expressar les seves emocions per crear un
vincle afectiu fort amb els mestres i els companys (mestra 5).
Aquestes dades s’apropen bastant als resultats obtinguts en l’entrevista als
professionals, de les quals es pot extreure que l’educació emocional té una gran
rellevància per al desenvolupament dels infants en educació infantil.
És important treballar l’educació emocional a l’escola, sobretot a educació
infantil ja que és aquí on es construeixen les bases de l’autoestima, de la
personalitat, de com tolerar la frustració, com resoldre els conflictes, com
argumentar les seves decisions, etc, son els ciments (psicopedagoga 2).
Figura 2: Resultats del qüestionari a la informació que segueixen els mestres
A la figura 2 podem observar com un 80% dels mestres segueixen alguna font
d’informació d’aquest àmbit. Amb això, podem afirmar que hi ha un alt interès en
conèixer el tema a fons. D’altra banda, gràcies a aquestes respostes podem
concloure que la font d’informació més seguida actualment són els blogs. Degut a
5% 5%
40%
10%
15%
5%
20%
Web Revista o
revista
digital
Blog Aplicació Llibre Un altre Cap
Interès mostrat per les mestres
Recurs

19
la gran quantitat de respostes diferents, però, no s’ha pogut arribar a cap conclusió
respecte quin és el blog més llegit.
Pel que fa al segon objectiu: percepció i valor que s’atribueix a l’educació
emocional en infants amb necessitats educatives especials.
Analitzant les respostes obertes tant de l’entrevista com del qüestionari, podem dir
que hi ha un acord entre els professionals de l’educació, la psicologia i la
psicopedagogia vers la importància d’aquesta pràctica ja que han coincidit en un
100% en considerar que la pràctica d’educació emocional sistemàtica és encara
més rellevant amb infants amb necessitats educatives especials. A més, és un dels
principals aspectes que treballen actualment amb aquests infants.
Els infants amb NEE, a nivell general tenen més dificultats a l'hora de
comprendre les emocions i d'expressar-les. Treballar-les amb aquests infants (i
amb tots) permet una millor expressió i coneixement de les pròpies emocions i les
dels altres i amb això poder comunicar-se i desenvolupar-se millor (mestra 5).
Des del treball que faig a la USEE crec que és un tema que s'ha de tenir molt en
compte i més per nens amb necessitats educatives especials, ja que sovint els hi
costa mostrar el seu estat d'ànim, sobretot els nens amb autisme. Per mi és una
lluita contínua ja que crec que és imprescindible pel seu desenvolupament
(mestra 8).
Perquè els nens amb aquestes característiques necessiten treballar més algunes
àrees de la seva personalitat com son els sentiments ja que afronten els problemes
que es troben al seu dia a dia d’una manera diferent i necessiten més suport en
aquesta àrea (mestra 16).
És totalment imprescindible treballar-ho amb infants amb alguna necessitat
educativa especial ja que el fet de que un nen estigui bloquejat emocionalment
repercuteix directament en el seu aprenentatge. És habitual trobar infants que els
hi costa identificar el que estant sentit i posar-li nom. Com a mètode de prevenció
és interessant treballar-ho amb tot el grup ja que tots passaran per èpoques més
difícils que d’altres i una bona regulació emocional permetrà que l’infant aprofiti
al màxim les seves capacitats cognitives (psicopedagoga 1).

20
En base al tercer objectiu: percepció i valor que s’atribueix a l’educació
emocional a les escoles.
Figura 3: Resultats del qüestionari respecte el valor que s'atribueix
a l'educació emocional a l'escola
Respecte a les percepcions sobre el valor que s’atribueix actualment a l’educació
emocional a les escoles (veure figura 3), un 35% dels mestres considera que se li
atorga un valor baix. El 50% considera que té una importància mitjana, i només
un 15% ho classifica com un aspecte amb un alt valor a l’escola.
Considero que és un tema que s'hauria de treballar molt més a la meva escola
però molt al meu pesar s'han d'arribar els objectius que el centre educatiu marca
i això limita molt a l'hora de treballar allò que t'agradaria fer. Encara que jo
sempre que tinc l'oportunitat en qualsevol activitat de treballar les emocions ho
fem perquè com ja he dit anteriorment penso que és imprescindible pel
desenvolupament integral dels infants (mestra 2).
35%
50%
15%
Percepcions vers la importància que dona l'escola a
l'educació emocional
Baixa
Mitja
Alta

21
Pel que fa a les programacions d’educació emocional (veure figura 4), els resultats
mostren que un 21% no les inclou al seu projecte educatiu davant d’un 79% que si ho fa.
D’aquest 79% però, un 47% afirma que aquestes programacions no tenen gaire pes dins
el PEC. Només un 32% ho inclouen com un apartat important.
Figura 5: Resultats del qüestionari respecte les metodologies
emprades per educació emocional
Com es pot observar a la figura 5, un 75% de les mestres d’educació infantil
només fan sessions d’educació emocional si veuen una clara necessitat per part
5%
75%
20%
Metodologia de treball de l'educació emocional
De manera
sistemàtica
Segons el grup i la
necessitat
Individualment,
segons la necessitat
32%
47%
21%
Lloc que ocupa l'educació emocional al PEC de l'escola
És un tema important
No te massa pes
No hi consta
Figura 4: Resultats del qüestionari respecte el lloc que ocupen
les programacions d'educació emocional al PEC

22
del grup. Un 20% ho fa individualment, segons les necessitats dels infants; i
només un 5% ho fa de manera sistemàtica. L’anàlisi de les preguntes obertes va
evidenciar que el 40% dels mestres actuals no acostuma a programar les activitats
d’educació emocional marcant uns objectius i avaluant-los, sinó que les
construeix a partir de les necessitats dels infants en cada moment; i un 50% afirma
que combina les sessions programades amb les que puguin sortir espontàniament.
Només un 10% duu a terme activitats programades de manera regular.
Acostumem a aprofitar les situacions que es donen per canalitzar com es senten,
descriure l'emoció, posar-li un nom i intentar raonar el perquè ens sentim així
(mestra 13).
No fem sessions d’educació emocional. Anem treballant les emocions dia a dia.
(mestra 17).
Sovint les construeixo a partir de les necessitats dels infants però alguna que altre
vegada he preparat alguna sessió específica per treballar les emocions (mestra
21).
Hi ha activitats programades segons el tipus de grup i d'altres que es
construeixen en funció de les necessitats que sorgeixen (moments de tristesa,
alegria, enuig...que experimenten els alumnes (mestra 4).
Algunes aules de parvulari tenen un racó per relaxar i prendre consciencia del
propi cos i regular les emocions. Amb mocadors i mirall (mestra 7).
Normalment es un treball continu. Es por aprofitar un conflicte que sorgeixi o
dedicar la primera hora o al final del dia per fer alguna petita activitat ( les
cançons i l'escolta mútua ajuden molt) (mestra 18).
Procuro introduir aspectes relacionats amb l'educació emocional sempre que és
possible, a vegades fruit del moment i a vegades de forma més intencionada
(mestra 15).

23
En relació al quart objectiu: limitacions de les mestres per dur a terme educació
emocional i recursos que facilitarien la implementació de programes d’educació
emocional a la seva aula.
Figura 6: Resultats respecte les limitacions per practicar educació emocional
Pel que fa als resultats del qüestionari respecte les limitacions que es troben
actualment els mestres per fer educació emocional (veure figura 6), un 52% dels
mestres afirma que no hi ha temps per aquesta pràctica, ja que l’escola dóna més
rellevància a l’adquisició d’altres competències. Un 31% no es considera prou
format per realitzar sessions d’educació emocional de qualitat; i un 17% reclama
la falta de suport personal per poder-les fer.
52%
31%
17%
Limitacions de les mestres per practicar educació
emocional
Temps (l'escola dona
més rellevància a
treballar l'adquisició
d'altres competències)
Formació (considero
que em falta formació i
recursos per dur-ho a
terme)
Suport personal

24
Figura 7: Resultats del qüestionari a la formació especialitzada dels mestres
Finalment, a la figura 7 es pot observar com un 62% dels mestres no han rebut cap
formació en educació emocional, davant d’un 38% que d’alguna manera si estan
formats en aquest àmbit. Del 62 % que reconeix no haver rebut cap formació
especialitzada en educació emocional, ha hagut un acord unànime en afirmar que
els agradaria fer-la.
Tots els mestres haurien de formar-se en educació emocional ja que cada vegada
hi ha més desesctructures familiars, més conflictes entre alumnes, més nens
frustrats, angoixats i amb una baixa autoestima. Quan nen està en desequilibri
emocional és dificulta el seu aprenentatge i el seu desenvolupament com a
persona. És important que tant l’escola com la família faci un reforç positiu
constant (psicòleg infantil).
Penso que tot docent hauria de formar-se en aquest àmbit i començar a proposar
moments i activitats a tota l'escola. Potser no s'aconsegueix en un any però poc a
poc s'aniran fent més sessions i se li donarà més importància (mestra 11).
38%
62%
Mestres formats específicament en educació
emocional
Si
No

25
CONCLUSIONS I DISCUSIÓ
“En els nens, la vida ràpida i precipitada que caracteritza la nostra societat té
efectes com la irritabilitat, l’ansietat o la ràbia” García (2012, p. 36). Aportacions
com aquesta, van ser les que ens van moure a realitzar un estudi envers la pràctica
d’educació emocional a les aules d’infantil. Aquesta investigació pretenia
conèixer, principalment, el valor atribuït a l’educació emocional des de la vessant
pedagògica i el seu lloc actual a les escoles. Es va partir de la concepció que
defensen autors com Bisquerra i Pérez, (2012) que afirmen que adquirir
competències emocionals afavoreix nombrosos aspectes del desenvolupament
humà, com ara les relacions socials, la resolució positiva de conflictes, la salut
física i mental i el rendiment acadèmic.
Als resultats de l’estudi presentat, s’ha pogut observar que encara que la major
part dels mestres ho consideren important, l’educació emocional no acaba de
trobar el lloc que mereix dins l’escola. La manca de temps, de formació i de
recursos personals fan que es deixi en mans de cada mestre la decisió de fer-la o
no a la seva aula.
És una tasca que té sentit amb els infants si es treballa tots els cursos. A la meva
escola només es treballa a infantil, després deixa de tenir tant de pes (mestra 12).
D’altra banda però, l’alta valoració rebuda per part dels mestres, psicopedagogs i
psicòlegs, ens fa pensar que aquesta pràctica anirà en augment. És esperançador
que el 100% dels mestres en el seu primer any de docència, la valorin amb la
màxima puntuació a l’escala de likert i la situïn com un vehicle per possibilitar
una actitud positiva davant la vida. Així d’acord amb Punset (2012, p. 5),
“afortunadament, estem descobrint per fi la prioritat que hauríem d’atorgar a
l’aprenentatge emocional. Una cosa que està constatant la ciència és la
importància de la gestió d’aquestes emocions bàsiques i de la seva prioritat davant
dels continguts acadèmics dels més petits, com la capacitat de càlcul, la
cal·ligrafia, i fins i tot l’adquisició de valors queda en un segon pla. Aquí, en
aprendre a gestionar les pròpies emocions -que no reprimir-les, com hem fet
durant segles- resideix la clau de l’èxit dels futurs adults”.

26
Els resultats mostren que es considera especialment significatiu per infants amb
necessitats educatives especials ja que es poden arribar a conèixer aspectes que en
ocasions no expressen de cap altra manera. D’acord amb la visió dels
professionals entrevistats, per poder donar resposta a la diversitat actual, les
escoles necessiten més recursos humans i inserció de mestres preparats per a
tendre la diversitat a les aules. Des de l’escola es pot fer un gran suport, motivant
la participació, reforçant els aspectes positius, fomentant la cooperació amb
objectius de treball comuns i treballant conjuntament amb la família.
S’ha de destacar la necessària formació del professorat i la seva clara disposició.
Resulta rellevant mencionar que el 100% dels mestres no formats en educació
emocional, estan interessats fer-ho.
En coherència amb els resultats d’aquests estudi, i en relació amb el darrer
objectiu, s’ha d’assumir que actualment a l’escola hi ha poc temps per dedicar a
l’educació emocional. Així doncs podem afirmar que hi ha altres competències
que passen per sobre i reben més pes que aquesta, esgotant el temps escolar. La
visió dels professionals, en contraposició amb aquest resultat, defensa que és
important que l’escola realitzi educació emocional de qualitat.
Per finalitzar, es convenient reconèixer que aquest estudi presenta certes
limitacions metodològiques. Haver realitzat l’enquesta a 47 mestres i 3
professionals presenta una mostra poc representativa, la qual es podria resoldre
augmentant el nombre de participants. D’altra banda, la subjectivitat de les
respostes (ja que s’han analitzat percepcions personals) dificulta l’adquisició de
dades objectives.
Finalment, creiem que evidències com les aquí aportades, reclamen que les
escoles prenguin consciència de la seva rellevància, i comencin a posar en marxa
formacions especialitzades i programes d’educació emocional. Com a futura
recerca seria interessant ampliar aquest estudi a etapes superiors, per tal
d’analitzar la continuïtat en els projectes d’educació emocional. També seria molt
productiu poder analitzar no només la pràctica d’educació emocional sinó també
la qualitat d’aquesta.

27
REFERÈNCIES
- Aguilera, P. (2012). L'educació emocional en el Regne Unit. A Bisquerra, R.
(Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-Cassà, E., Pérez-
González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les emocions? La
intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència (pp. 83-98).
Barcelona: Hospital San Joan de Déu.
- Bisquerra, R. (2012). De la intel·ligència emocional a l'educació emocional.
A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-
Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les
emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència (pp. 24-
35). Barcelona: Hospital San Joan de Déu.
- Bisquerra, R. (2012). Orígens i desenvolupament de l'educació emocional a
Espanya. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E.,
López.-Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les
- Bisquerra, R. (2011). Educación emocional. Padres y maestros, 337, 5-8.
- Bisquerra, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la
vida. Investigación Educativa, 21, 7-43.
- Bisquerra, R. (Coord.), Agulló, M., Filella, G., García, E., i López, E. (2010).
La educación emocional en la práctica. Barcelona: Horsori-ICE.
- Bisquerra, R. (Coord.), Bisquerra, A., Cabero, M., Filella, G., López, E.,
Moreno, C., Navarro, E. G., i Oriol, X. (2011). Educación emocional.
Propuestas para educadores y familias. Bilbao: Desclée de brouwer, S.A.

28
- Bisquerra, R. i Pérez-Escoda, N. (2012). Educación emocional: Estrategias
para su puesta en práctica. Revista de la Asociación de Inspectores en
Educación de España, 16, 1-11.
- Bisquerra, R. i Pérez-Escoda, N. (2007). Las competencias emocionales.
Educación XXI, 10, 61-82.
- Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-
Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et al. (2012). Com educar les
emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència.
- Collaborative for Academic, Social, and Emotional Learning. (2014). CASEL
Success in School. Skills for Life. Recuperat el 26 d'abril de 2014, a
http://www.casel.org/.
- García, E. (2012). Educar amb intel·ligència emocional a la família. A
Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-
Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les
- Gardner, H. (1995). Inteliencias múltiples: La teoría en la práctica.
Barcelona: Paidós.
- Goleman, D. (1995). Emotional intelligence. New York: Bantam Books.
- GROP. (2009). Actividades para el desarrollo de la inteligencia emocional
en los niños. Barcelona: Parramón.

29
- Lantieri, L. (2012). L'experiència de l'educació emocional en les aules de
Nova York. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro,
E., López.-Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les
- Lazarus, R. (1991). Cognition and motivation in emotion. American
Psychologist, 46, 352-367.
- López, E. (2011). Educar las emociones en la infancia (de 0 a 6 años).
Reflexiones y propuestas prácticas. Madrid: Wolters Kluwer.
- López, E. (2012). Intel·ligència emocional a l'aula. A Bisquerra, R. (Coord.),
Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-Cassà, E., Pérez-González, J.
C., Lantieri, L., et al. Com educar les emocions? La intel·ligència emocional
en la infància i l'adolescència (pp. 45-55). Barcelona: Hospital San Joan de
Déu.
- Mora, F. (2012). Què són les emocions?. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset,
E., Mora, F., García Navarro, E., López.-Cassà, E., Pérez-González, J. C.,
Lantieri, L., et al. Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en
la infància i l'adolescència (pp. 14-23). Barcelona: Hospital San Joan de Déu.
- Mora, F. i Sanguinetti, A. (2004). Diccionario de neurociencia. Madrid:
Alianza Editorial.
- Murillo, F., i Hernández, R. (2011). Efectos escolares de factores socio-
afectivos. Un estudio Multinivel para Iberoamérica. Revista de Investigación
Educativa, 29 (2), 407-427.

30
- Pérez-Gónzalez, J.C. (2012). Revisió de l'aprenentatge social i emocional en
el món. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E.,
- Planells, O. (2012). Les claus de la intel·ligència emocional. A Bisquerra, R.
(Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E., López.-Cassà, E., Pérez-
González, J. C., Lantieri, L., et al. Com educar les emocions? La
intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència (pp. 116-118).
- Punset, E. (2012). Pròleg. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F.,
García Navarro, E., López.-Cassà, E., Pérez-González, J. C., Lantieri, L., et
al. Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i
l'adolescència (pp. 5-7). Barcelona: Hospital San Joan de Déu.
- Salovey, P. i Mayer, J. (1990). Emotional Intelligence. Imagination,
Cognition, and Personality , 9, 185-211.
- Segovia, N. (2012). Programa d'aprenentatge social i emocional en els centres
SEK. A Bisquerra, R. (Coord.), Punset, E., Mora, F., García Navarro, E.,
emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència (pp.
109-115). Barcelona: Hospital San Joan de Déu.
ANNEXES

31
Annex 1: Qüestionari dirigit a ambdós grups de mestres d’educació infantil:
Educació emocional al segon Cicle d'Educació Infantil
Benvolgut/da,
Sóc la Laura Verdugo, estudiant del Grau d'Educació Infantil a la FPCEE Blanquerna. Estic
realitzant el Treball Final de Grau sobre la pràctica d'Educació Emocional a escoles de
Barcelona i rodalies i estarè molt agraïda de la seva participació. Aquest qüestionari no li
prendrà més de 10 minuts i la seva resposta es totalment anònima. Agraeixo per
endavant la seva participació i la sinceritat de les seves respostes.
Data '
2 0 1 5
1. L'escola on actualment treballa és?
(en blanc si ara mateix no esteu treballant a cap escola)
o Pública
o Concertada
o Privada
2. En quin nivell treballa actualment?
o P3
o P4
o P5
3. Quants anys fa que és mestra/e:
4. La seva titutació és:
o Mestre/a d'Educació Infantil
o Mestre/a d'Educació especial
o Pedagogia
o Psicopedagogia

32
o Altres:
5. Quina importància té per a vostè la pràctica d'Educació Emocional a
l'aula d'Educació Infantil?
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Gens Molta
5.1 .Creu que és especialment significatiu per infants amb necessitats
educatives especials?
o Si
o No
5.2. Per què?
6. Ha realitzat alguna formació específica del tema?
o Si
o No
6.1. Si la resposta anterior ha estat negativa, li agradaria fer-la?
o Si
o No
7. Quina importància creu que es dóna a l'educació emocional a la seva
escola?
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Gens Molta
7.1. Queda contemplada i té un lloc dins les programacions (PEC)?
o Si, és un tema important
o Si, pero no te massa pes
o No

33
o Altres:
6. De quina manera treballa vostè, majoritàriament, l'Educació
Emocional amb els Infants?
o De manera sistemàtica
o Segons el grup i la necessitat
o Individualment, segons la necessitat
o No en fem per manca de recursos
o No en fem, penso que no és important
6.1. Les sessions d'Educació Emocional están preparades prèviament o es
construeixen a partir de les necessitats presents dels infants?
6.2. Quines mancançes s'hi troba per dur-la a terme?
o Temps (l'escola dona més rellevància a treballar l'adquisició
d'altres competències)
o Formació (considero que em falta formació i recursos per dur-ho
a terme)
o Espais adequats
o Suport personal
o Altres:
8. Segueix alguna web o aplicació a les reds socials on es presenten idees,
activitats i novetats en Educació Emocional?
o Web
o Revista o revista digital
o Blog
o Aplicació (Pinterest, Twiter...)
o Llibres
o Altres:
8.1. Si us plau especifiqui quins.

34
9. Si ho troba oportú, pot aportar alguna altre informació que consideri
rellevant per conèixer la seva experiència, i la de l'escola, en els projectes
d'Educació Emocional.
Moltes gràcies per la seva participació.
En v ia
Tecnologia de
Aquest formulari s'ha creat dins del domini Blanquerna - Universitat Ramon Llull.
Annex 2: Entrevista a 2 psicopedagogues i un psicòleg infantil:

35
1. Creu que és important l’educació emocional al segon cicle d’educació
infantil?
Per què?
1.2.Creu que es especialment significatiu per infants amb necessitats
educatives especials? Per què?
2. Utilitza eines d’educació emocional a l’hora de treballar amb els infants?
Que li aporten?
3. Creu que, a través de l’educació emocional, es pot arribar a conèixer
aspectes dels infants que en ocasions no expressen de cap altre manera?
4. Quins problemes a nivell emocional acostuma a trobar en infants de 3 a 6
anys? I en infants amb NEE?
4.1. Creu que des de l’escola, es podria donar suport a la millora d’aquests
aspectes?
5. Respecte un infant amb pors i baixa autoestima, quines recomanacions
dona a la família? Considera important el rol de l’escola? Per què?
6. Creu que és important que l’escola realitzi educació emocional de qualitat?
(de manera sistemàtica, amb professorat format, fent programacions i
incloent-les al seu PEC). Si us plau, valora-ho del 1 al 10.
7. Quin creu que ha de ser el rol de la mestra, per exemple, davant d’un grup
d’infants impulsiu i competitiu? Quines recomanacions li suggeriria?
8. Creu que seria interessant que les mestres d’educació infantil, tinguessin
formació sobre com educar les emocions?

Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil

Similar to Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil