1. Teories explicatives del
desenvolupament afectiu
Estela Coll Marquès
Maite Gener Bosch

2. Què és
el desenvolupament afectiu
El desenvolupament afectiu es pot definir com el
procés de configuració del món emocional de
cada persona.
El nen construeix així la seva identitat,
l’autoestima, la confiança en si mateix i amb el
món que el rodeja, i es concep com una persona
única i diferent.

3. Molts autors han intentat explicar en les
seves teories el desenvolupament afectiu.
Ens centrarem bàsicament en tres:
Jean Piaget,
Sigmund Freud, Henri Wallon, epistemòleg,
neuròleg. Psicòleg. psicòleg i biòleg.

4. Sigmund Freud
(1856 – 1939)
- Teoria psicoanalista
- Teoria de la personalitat

5. Teories de la personalitat
En la conducta de l’ésser humà, les emocions juguen un
paper molt més important que la raó.
• La primera tòpica la personalitat es forma en les
primeres relacions que té el bebè amb els seus progenitors:
- l’inconscient conté tot allò que no és accessible i que no
es pot controlar.
- el preconscient inclou el que està a punt d’entrar en la
consciència.
- el conscient ens relaciona amb la realitat existent.

6. Teories de la personalitat
 En la segona tòpica, Freud distingeix tres estructures en
la personalitat humana:
- l’ell. Part primitiva i inconscient. Necessitats bàsiques,
plaer.
- el jo. Mig conscient mig inconscient. Desitjos i instints.
- el superjo. És el referent moral de la persona, s’elabora
sobre els 5 anys, inclou les normes i les prohibicions.
També presenta parts conscients i parts inconscients.

8. Henry Wallon
(1879-1962)
La psicologia
Dialèctic-genètica.

9. Relacions Característiques
afectives Moment específiques Activitat
[entorn]
concret
[individu]
dominant
Acció dominant
Estadi

10. CARACTERÍSTIQUES O FUNCIÓ
ESTADI EDAT
DOMINANT
0-6 Les funcions fisiològiques: dormir,
Impulsivitat motriu
mesos menjar i moure’s.
6-12 El nadó necessita la seva mare per
Emocional
mesos cobrir les necessitats emocionals.
Presenta dos objectius: un orientat a la
Sensori motriu i projectiva 1-2 anys manipulació o relació amb els objectes i
l’altre basat en la relació amb els altres
Afirmació de la personalitat,
Del personalisme 2-6 anys construcció del <jo>.
Subperíodes: 3
Conquesta i coneixement del món
Del pensament categorial 6-11 anys exterior.
Subperíodes: 2
Conflictes, ambivalències afectives,
De la pubertad i l’ 12-15
desequilibris.
adolescència anys Afirmació del <jo>

11. Jean Piaget
(1896 – 1980)
La teoria Psicogenètica
La teoria constructivista

12. • No deixa de banda l’afectivitat com es creu
equívocament, però sempre apareix en
relació amb la cognició.
•En realitat la seva teoria va més enllà
del que està directament relacionat amb
el coneixement i pretén ser una teoria
general sobre el desenvolupament
humà.
• Convençut de la relació entre la raó i el
sentiment, s’avança al que podria ser a dia
d’avui la intel·ligència emocional.

13. “Aunque los problemas de la emoción, los valores, el
desarrollo de la personalidad y otros semejantes no
fueron para él temas de principal interés profesional,
Piaget no niega su importancia.
En consonancia con el énfasis que siempre puso en la
inteligencia, cuando considera asuntos de la emoción,
naturalmente tiende a considerarlos en una situación
cognitiva.”
Flavell, J. (1982). La Psicología evolutiva de Jean Piaget. Barcelona,
Paidós
 Les emocions contribueixen a l’adquisició del coneixement
 Emocions i raó són com les dues cares d’una mateixa
moneda

14. Per a Piaget, el coneixement està constituït per un doble procés:
 L’assimilació  integració de nova informació en les
estructures actuals de l’individu.
 L’acomodació reorganització de la informació present en
les estructures cognitives de l’individu.
_____________________________________________________
Per en Martí, els cans són animals de 4 potes i una coa.
Un dia, en veu un que lladra, i la seva mare li explica que els
cans lladren. En Martí assimila la nova informació a la que ja
tenia prèviament.
Llavors, un altre dia veu un altre animal de quatre potes amb
coa: un moix. Però en Martí creu que és un ca, i la mare li
explica que és un moix. El nen no pot assimilar el nou
concepte sinó que ha de modificar l’esquema i es produeix
l’acomodació.

15. Plaer i dolor, sentiments de grat i
ESTADI SENSORIOMOTOR 0-2 anys desgrat, d’èxit i fracàs
Sentiments socials
elementals, primers
ESTADI PREOPERACIONAL 2-7 anys sentiments morals
A més, apareix la imitació i
l’egocentrisme
Aparició de sentiments morals
ESTADI OPERACIONS
CONCRETES
7-11 anys autònoms, amb intervenció de
la voluntat (just, injust)
Els sentiments individuals
deriven ara en sentiments que
ESTADI OPERACIONS tenen objectius ideals
FORMALS
+ 11 anys col·lectius. Elaboració
paral·lela de la personalitat
(rol i metes)

16. Les conclusions a les quals arriba Piaget afirmen que la
cognició i l’afectivitat no són independents, sinó que
s’afecten mútuament i treballen juntes.
Els canvis que es
produeixen a la
infància en el terreny
COGNICIÓ emocional
AFECTIVITAT
(autoregulació,
empatia) tenen una
estreta relació amb
els canvis en l’àrea
cognitiva.

17. Moltes gràcies per la vostra
atenció!