El dibuix infantil com a eina de detecció TFG

Treball Final de Grau
El dibuix infantil com a eina de detecció
Miriam Requena Alsina
Generació 2015/2019
Tutora del treball: Julia Girol
Grau d’Educació Infantil - Gestions Creatives
Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social
Universitat de Lleida

INDEX
RESUM........................................................................................................................................... 4
ABSTRACT...................................................................................................................................... 4
1- INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 6
2- JUSTIFICACIÓ....................................................................................................................... 7
3- NAIXEMENT DEL GRAFISME ................................................................................................ 8
3.1 El dibuix en la Prehistòria......................................................................................8
4- NAIXEMENT DE L’ESTUDI DEL DIBUIX INFANTIL ........................................................................ 9
5- L’EVOLUCIÓ DEL DIBUIX INFANTIL............................................................................................. 9
6- ELS GARGOTS (1-3 anys).......................................................................................................... 13
6.1- Etapa preliminar..........................................................................................14
6.3- Etapa del gargot coordinat...........................................................................15
6.4.- Tipus de gargots pendulars ...............................................................................16
6.4.1- Gargot pendular angulós ( 1 any i mig i 2 anys):............................................16
6.4.2- Gargot pendular arrodonit...........................................................................16
6.4.3- Gargot pendular ovalat................................................................................16
6.4.4- Gargot pendular expansiu............................................................................16
6.5- Tipus de gargots circulars:.................................................................................16
6.6- Etapa del gargot controlat ( 2 anys i mig- 3 anys):.........................................17
6.7- Els 26 gargots bàsics: ...................................................................................18
6.8- Les representacions gràfic-motrius...............................................................20
7- EL PERÍODE DE LA FORMA.( La representació gràfic-simbòlica, 3-4 anys)............................... 20
7.1- EL DESENVOLUPAMENT FORMAL.................................................................20
7.1.1- Etapa de les unitats .....................................................................................20
7.1.2- Etapa de les operacions ...............................................................................21
7.2- EL DESENVOLUPAMENT REPRESENTACIONAL (3-4 anys) ...............................23
7.2.1- Representació mental i simbòlica:................................................................23
7.2.2- Del pensament formal al pensament imaginatiu (representació gràfic-
simbòlica):.............................................................................................................23
7.3. Etapa del símbol gràfic.................................................................................24
8- EL PERÍODE DE L’ESQUEMATITZACIÓ. (començament de la representació figurativa, 4-7 anys)
..................................................................................................................................................... 25
9 - EL DIBUIX COM A EINA D’ANÀLISIS......................................................................................... 26
9.1- L’UTILIZACIÓ DELS COLORS ................................................................................31
9.2- ELEMENTS NATURALS I/O ARTIFICIALS..............................................................33

9.3- LA FIGURA HUMANA (test de la figura humana).................................................33
9.4- INDICADORS EMOCIONALS................................................................................35
9.5- EL TEST DE LA FAMILIA.......................................................................................39
9.5.1- ANÀLISIS INDIVIDUAL DE CADA UN DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA ............43
9.6- LA LÍNIA DEL TERRA O DE BASE ..........................................................................49
10- METODOLOGIA...................................................................................................................... 49
11- ENTREVISTA........................................................................................................................... 50
12- ANALISIS DE DIBUIXOS........................................................................................................... 50
12.1- DIBUIX 1 :........................................................................................................51
12.2- DIBUIX 2:.........................................................................................................53
12.3- DIBUIX 3:.........................................................................................................55
12.4- DIBUIX 4:.........................................................................................................57
13- CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 59
14- BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................ 61
15- WEBGRAFIA........................................................................................................................... 61
ANNEXOS..................................................................................................................................... 63
1- ENTREVISTA....................................................................................................................... 64
2- TRÍPTIC…………………………………………………………………………………………………………………………64

4
RESUM
Aquest treball de final de grau pren com a punt de partida la següent hipòtesi; Els
dibuixos infantils poden ser una bona eina de detecció de problemes emocionals?
És dins de l’aula on els infants gaudeixen de més oportunitats de dibuixar lliurement,
de manera que és més senzill detectar si es produeix algun canvi o alguna anomalia en
els dibuixos de cada infant, respecte del que esperaríem en funció de l’etapa en què es
trobi l’infant.
Per a crear les bases de la hipòtesi plantejada estructuraré el document en dos blocs;
la fonamentació teòrica i l’aplicació pràctica. Per una banda, la fonamentació teòrica
inclou la recerca conceptual a partir d’informació sobre l’evolució del dibuix, les etapes
del dibuix infantil i els punts Claus d’anàlisis d’aquests. Posteriorment, he realitzat una
entrevista a una psicopedagoga, que m’ha ajudat a saber-ne una mica més, sobre el
món de l’anàlisi dels dibuixos.
Finalment, el treball conclou amb les conclusions de la recerca feta, les conclusions
generals del treball i les referències bibliogràfiques utilitzades.
Paraules clau: Dibuix infantil, emocions, anàlisis,
ABSTRACT
The paper starts about next hypothesis of study: drawings from childs could be a good
way to detect emotional problems.
Inside the classroom is where appears more free painting moments, those could be
controlled, and also, we can detect differences in painting mode in any moment.
To lead the fundamental question about the hypothesis of study, I’ve structured this
paper in two different parts: theory fundaments and practice application. In the first
way, the theory fundaments take into account the concepts research from the
evolution of drawings, the periods of childs drawings, and at the end all of key points

5
of this analysis. Then I’ve done a psych pedagogue interview, who helped me to know
more about the analysis of drawings world.
At the end this paper content the conclusions about the research work and the
bibliography references
Key words: Child drawing, emotions and analysis

6
1- INTRODUCCIÓ
El treball que es presenta a continuació és un Treball de Final de Grau (TFG) realitzat pel Grau
d’Educació Infantil – Gestions Creatives de la Universitat de Lleida (UdL).
Aquest treball sorgeix a conseqüència d’una reflexió personal sobre la utilització del
dibuix infantil en les aules d’educació infantil d’algunes escoles, on jo he realitzat les
pràctiques del grau. En aquest, es pretén oferir un seguit d’eines d’anàlisi, ja que, el
dibuix ens serveixi molt més que per a un simple moment de ‘’joc lliure’’ o emplenar
un espai que no tenies res programat o la feina s’ha acabat abans d’hora, com fan en
moltes escoles. En definitiva, reflexionar sobre la hipòtesi plantejada inicialment i
veure les possibles actuacions mitjançant diverses tècniques de documentació.
Per a realitzar aquest treball, a banda de la recerca bibliogràfica s’ha sol·licitat la
participació de diferents membres de la comunitat educativa com són; docents,
alumnes familiars i amics.
La hipòtesi analitzada en aquest Treball de Final de Grau es desenvolupa de la següent
manera: La primera recull l’evolució de l’interès actual del problema, l’evolució del
dibuix infantil i les seves etapes, la segona presenta els objectius que es pretén
aconseguir i la metodologia proposada. La tercera part organitza la informació
recollida a través d’una enquesta a una Psicopedagoga que treballa amb infants de
l’etapa d’educació infantil i l’observació realitzada mentre es realitzaven els dibuixos,
que més endavant he analitzat de forma breu. Finalment trobem els resultats i les
conclusions que s’extrauen de la hipòtesi plantejada aportant propostes de caràcter
objectiu i pedagògic.
Per finalitzar el treball, m’agradaria poder dur a terme, un tríptic on s’expliquessin amb
claredat, alguns punts claus que s’haurien de tenir en compte a l’hora en què, els
infants, realitzessin els seus propis dibuixos, per tal de poder observar i detectar, en
algun infant en concret, algun problema emocional.

7
2- JUSTIFICACIÓ
Aquest tema de la interpretació de les produccions dels nens ha estat un tema que sempre
m’ha cridat molt l’atenció i que quan l’he tractat, sempre m’ha sorprès en algun aspecte.
Per aquest motiu, crec que resultaria interessant per a tots els docents, conèixer alguns
aspectes bàsics relacionats amb les produccions dels nens, com ja he comentat, per tal de
poder disposar d’altres vies de coneixement dels alumnes que ens podrien ser molt útils per a
la intervenció educativa.
La detecció de problemes emocionals a les aules, hauria de treballar-se d’altres
maneres, no simplement pel fet de veure que un infant està més mogut del compte, o
per tot el contrari. Tenim una eina, el dibuix infantils, que no és utilitzada com a tal, en
moltes de les aules.
Amb les meves estades en diferents centres durant les realitzacions de les pràctiques
escolars del grau, vaig poder observar com, en una de les tres escoles, el dibuix era
molt important, ja que, hi havia molts infants que no entenien el idioma o simplement
que no expressaven el que sentien, en canvi en les altres escoles, el dibuix no
s’utilitzava com a eina, si no coma passatemps, mentre els infants que tardaven més
en realitzar alguna tasca no acabàvem, la resta feien un dibuix lliure. En l’escola que
vaig poder observar més el tema del dibuix com a eina, cada dilluns es realitzava un
dibuix del cap de setmana, on els infants havien d’exposar el que havien realitzat el cap
de setmana i explicar-ho a la resta de l’aula, si ho volien.
Aquest fet ajudava a la mestra a conèixer més els seus alumnes i que expliquessin
coses del seu entorn més proper, la família, o simplement els seus gustos, costums i/o
aficions. Aquest moment també, servia com a treball de socialització entre els
diferents alumnes de l’aula, ja que, parlaven entre ells comentant els dibuixos dels
altres companys.

8
3- NAIXEMENT DEL GRAFISME
3.1 El dibuix en la Prehistòria
Segons René Huyugue1 l’art comença en el moment en el qual, l’home crea, no amb un
sentit utilitari com els animals sinó per expressar-se.
Per tant podem parlar d’art des dels primers dibuixos trobats a les coves del paleolític,
on els dibuixos eren principalment lineals, realitzats amb instruments els quals, feien
línies i punts. A més a més utilitzaven les protuberàncies de les coves per donar efectes
de volum a les figures representades. 2 En el dibuix del neolític en canvi, es troba una
expressió molt més representativa.
Podem parlar per tant dels dibuixos rupestres com a representatius amb caràcter
simbòlic i ritual.
L’art sempre és el resultat de la individualitat i en el cas de l’art rupestre encara que
fos realitzat en grup, cada un realitzava el dibuix individualment, diem que és
individual, ja que, va relacionat amb l’interior de cada individu, un percep el seu entorn
amb una visió personal i no col·lectiva.
Va ser Lampprecht i Kerschensteiner de Leipzig qui l’any 1904 va realitzar un seminari
sobre les semblances entre els dibuixos infantils i les representacions trobades en les
coves de les comunitats prehistòriques3.
Podem dir, que les evidències de les fases d’evolució del desenvolupament de les
formes de representació gràfica infantil, tenen una gran similitud i connexió, amb les
fases de representació gràfica de les etapes de desenvolupament, de diversos grups
humans en el transcurs de la història.
Cal destacar doncs, que seria ridícul no afirmar que, és molt probable, que en l’infant i
l’home prehistòric, o inclús en les representacions d’alguns pobles que encara
existeixen avui en dia, les formes d’expressió pictòrica obeeixin als mateixos principis
1
El arte y el hombre, editorial Planeta, Madrid, 1977
2 D. Atencio, 2012, Origen y Criterio del dibujo y Diseño desde la prehistoria
3
Garcia. E, 2005, La imaginación y el dibujo infantil- El test microgènetico. Página 15

9
d’organització de les estructures intel·lectuals, guardant les degudes diferències i
proporcions. 4
4- NAIXEMENT DE L’ESTUDI DEL DIBUIX INFANTIL
A partir de la segona meitat del segle XIX, és quan curiosament va sorgir l’interès pel
dibuix com a procés de producció simbòlica, per tal de poder desxifrar certs processos
psicològics. ‘’L’any 1885 Ebenzer Cooke va publicar un article, on descrivia els períodes
successius del desenvolupament tal com ell els havia observat’’5 i va ser a partir
d’aquest article quan Florence Goudenough va dictaminar l’interès pel dibuix infantil.
A partir d’aquí van sorgir tres grans tendències en el camp de la interpretació del
dibuix infantil:
1- L’enfocament cognoscitiu constructivista: Veu el dibuix infantil com un procés
de desenvolupament de les estructures de la intel·ligència i la representació.
2- L’enfocament psicoanalític: Considera el dibuix infantil com una eina
d’expressió i projecció dels conflictes psicològics que viu l’infant al llarg del seu
desenvolupament.
3- L’enfocament etnològic: Poc defensat i qüestionat, que reprèn les teories
evolucionistes antropològiques amb la idea, que existeix un cert paral·lelisme
entre ontogènesis i filogènesis, a més a més troba moltes correspondències
entre els continguts dels dibuixos infantils equiparant-los amb allò que li diuen
‘’mentalitat’’ primitiva, en particular, els aspectes relacionats amb l’animisme i
el pensament màgic.
5- L’EVOLUCIÓ DEL DIBUIX INFANTIL
El dibuix va evolucionant depenent de l’etapa en què es trobi l’infant. El primer que
sorgeix pel que fa al grafisme, és el gargoteig, aquest apareix com a primera expressió
gràfica i a poc a poc aniran evolucionant, fins que aquests traços vagin agafant sentit i
forma.
4
5

10
Aquests. encara no es poden considerar com una forma de representació gràfica, ja
que, els símbols i traços que apareixeran d’aquests moviments espontanis, no tindran
cap sentit.
Hem de tenir en compte que, aquest gargoteig és el precursor del dibuix i l’escriptura,
que anirà sorgint més endavant.
Els gargots sorgeixen a partir de l’any i mig, encara que aquests apareixen de forma
espontània, sense cap intenció ni capacitat per realitzar formes, figures o objectes, no
apareixeran en el mateix moment en tots els infants i hem de respectar el ritme de
cada un d’ells.
A partir dels dos anys podem començar a observar una evolució en els gargots, aquest
evolucionen cap a les primeres formes, ens referim a les primeres formes quan l’infant
comença a ser capaç no solament de generar línies independents, sinó que ja es
comencen a observar diferents agrupaments de traços. A més a més, és en aquesta
etapa, on els infants comencen a experimentar amb els diferents colors.
Als dos anys i mig, comencen a sorgir les línies amb forma, aquestes, podem dir que ja
tenen certa semblança amb objectes i figures, tot i que encara no es poden diferenciar
fàcilment. Aquestes formes solen estar combinades entre línies i cercles.
Cap als tres anys els detalls augmenten, i és en aquesta etapa que comencem a poder
diferenciar alguns objectes o persones entre els grafismes creats pels infants.
L’infant ja comença a poder dibuixar objectes amb intencionalitat per comunicar
emocions, personatges o situacions.
És en aquesta mateixa etapa que la figura humana pot començar a ser diferenciada,
per tant, parlarem de figures humanoides o cap grossos, on només tenen cames i caps.
Entre els tres i quatre anys, la figura humana evoluciona, passem de les figures
humanoides o cap grossos, a una figura, on ja podem diferencia a més dels caps i les
cames un cos.

11
És, en els cinc anys, quan es consolida la forma, és on la figura humana és totalment
identificable, ja hi trobem també els diferents aspectes, com són els ulls, la boca i el
nas, pel que fa a les cares i les extremitats pel que fa a la resta del cos. A més a més, és
en aquesta etapa també, on es poden diferencia les diferents figures dibuixades, ja que
una pot ser més gran que l’altra quan en dibuixa més d’una en un mateix paper.
Per tant podem dir que ja pot començar a plasma el seu entorn, ens està facilitant la
informació del que està observant.
Dels cinc als sis anys, és on es veu clarament i és identificable tot el dibuix de l’infant,
tot i que hi haurà casos que s’haurà d’interpretar. A més a més hem de dir que serà
aquí, quan realment el dibuix serà una plataforma comunicativa totalment.
Com en totes les teories trobem diferents pensaments i diferents classificacions, en
aquest cas en centrarem també amb l’evolució o el desenvolupament del dibuix
infantil segons Luquet6:
1- Gènesis del dibuix intel·lectual: Al principi, Luquet defensa, que el dibuix és sol
un traç marcat per un objecte que s’ha desplaçat en contacte amb una
superfície.
El que importa en aquesta etapa, és el plaer d’actuar sobre les coses seguint
l’eix del cos en el gargot, a dalt, a baix, als costats, sense buscar la
representació d’alguna cosa en especial. El que cal destacar en aquesta etapa
és la coordinació, ull – mà.
Finalment, és en aquesta etapa on l’infant acabarà relacionant allò que ha
dibuixat mitjançant els gargots amb algun objecte real i l’hi posarà nom.
Podem dir que, hi ha un paral·lelisme entre l’evolució del grafisme i el
desenvolupament del llenguatge, on tots dos passen a ser més que un joc
sensoriomotor i passen a ser una forma d’expressió simbòlica.
6
Garcia. E, 2005, La imaginación y el dibujo infantil- El test microgènetico. Página 20-24

12
2- Realisme fracassat: En aquesta etapa l’infant ja té una intencionalitat clara, vol
reproduir algun objecte real o persona, encara que els seus grafismes no
acaben de ser del tot clars, ja podem començar a diferenciar alguns aspectes
claus. Luquet anomena a aquesta fase ‘’ incapacitat sintètica’’ perquè l’infant
no té l’habilitat de reproduir i reunir tots els elements que vol incorporar al
model. 7
3- Realisme intel·lectual: ‘’és en aquesta etapa, quan trobem la claredat, l’oposició
entre la concepció infantil i la concepció adulta de la representació gràfica’’8.
Luquet denomina a aquesta etapa del dibuix infantil ‘’realisme intel·lectual’’ en
canvi en l’adult l’anomena ‘’realisme visual’’, ja que quan l’infant diu que
alguna cosa s’assembla quan el dibuix reflexa el que el nen/a sap del model, en
canvi per als adults troben una semblança amb el dibuix i el model que està
veient.
Les característiques bàsiques del realisme visual són:
• Figuració d’elements característics no visuals, l’infant agrega al dibuix
noms de les persones o dels objectes que ha dibuixat i fins i tot el que
aquest està fent.
• Supressió d’elements visuals no característics, l’infant suprimeix
elements del dibuix que no considera importants, l’exemple més clar és
l’eliminació del tronc de la figura humana, realitzant així el típic ‘’cap
gros’’.
• Falta de perspectiva, sol sap representar objectes i persones de perfil o
de front, a causa de no tenir les tècniques per realitzar dibuixos amb
perspectiva.
• Transparència, l’infant quan dibuixa algun objecte o fins i tot persona i
vol dibuixar el que ell creu que hi ha dins, realitza el dibuix com si per
exemple dins d’un edifici hi hagués persones i les parets o murs fossin
de vidre, o un altre exemple molt típic és la mare embarassada.
7
8

13
• El desplaçament, quan un element esta ocult per l’observador, l’infant
el dibuixa igualment, per exemple encara que no es vegi el braç d’una
persona ell el dibuixarà perquè sap que hi és.
• Barreja de punts de vista, on l’infant dibuixarà diferents punts de vista
d’un mateix objecte.
• Representació de les relacions i abatiments, és una barreja de punts de
vista i perspectives d’un mateix objecte, per exemple: podem trobar
una persona tirant una fletxa amb un arc i trobar-nos la fletxa dues
vegades representada en un mateix dibuix, quan està a l’arc i quan ja ha
arribat a terra.
• Realisme visual, que no és més que quan l’infant ja ha superat el
desenvolupament del realisme intel·lectual, amb l’arribada de
l’adolescència i el pensament adult, comença a dibuixar segons el seu
punt de vista o depenent de com veu les coses. 9
6- ELS GARGOTS (1-3 anys)
Quan comença a dibuixar un infant?
L’infant comença a dibuixar amb els gargots, aquest llenguatge espontani i universal
on els seus objectius comencen i acaben en l’infant. El nen/a gargoteja per si mateix,
no es regeix per cap pauta ni cap llei del món dels adults sinó pel seu propi món.
Els gargots lluny de ser ‘’ simples descàrregues motrius sense significat’’ com han
afirmat alguns autors són empremtes visibles de la personalitat de l’infant, encara que
es repeteixin en la majoria, ja representen peculiaritats i matisos propis de cada
personalitat individual10.
9
10
A. Machón, 2009, Los dibujos de los niños, pagina 116

14
A més a més hem de dir que els gargots sempre ens acompanyaran, aquells moviments
motors comencen a ser utilitzats pels infants per objectius molt diferents i és en aquell
mateix moment quan perden la condició de gargots en el ple sentit de la paraula i
passen a convertir-se en indicadors d’espai, de farcit , de senyalització, acolorit de les
superfícies, entre altres i més tard en els períodes més figuratius seran utilitzats per
dur a terme la representació de tots aquells elements naturals com el fum, el vent, la
pluja, els cabells, el cel, etc.
6.1- Etapa preliminar: Cap als 11 mesos, l’infant a conseqüència de la
imitació de l’adult quan escriu o d’infants més grans propers, agafarà un
estri d’escriptura com un color, un llapis, un bolígraf o un retolador i
podrà dur a terme algun traç sobre una superfície, ja sigui un paper, una
paret, una taula... A aquests traços se’ls anomena ‘’pregargots’’11.
En aquesta etapa l’infant simplement genera aquests moviments pel
grau de satisfacció que rep al dur-los a terme.
6.2- Etapa del gargot incontrolat: ‘’El gargot pròpiament dit comença quan
l’infant descobreix la relació entre les seves accions les petjades que
deixa sobre el paper, establint en aquest moment relacions causa-
efecte’’12.
La seva immaduresa motora no li permet encara, coordinar els seus
moviments, i encara durà a terme traços incontrolats caracteritzats per
la violència i discontinuïtat.
Cal remarcar que el control de la totalitat del cos es va adquirint de la
part més pròxima al cos a la part més externa, per tant, l’infant
controlarà abans els segments braquials més propers al cos, per
exemple, l’articulació de les espatlles entra en joc abans que la del colze
i aquesta abans que la del canell i els dits, això ve marcat per la llei
pròxim-distal. Així doncs veurem com cada part anirà participant de
forma successiva seguint la seqüència abans descrita, fins a arribar a un
nivell d’especialització que permetrà a l’infant realitzar els traços d’una
forma controlada i intencionada.
11
Machón. A, 2009, Los dibujos de los niños, pàgina 130
12

15
En aquesta etapa l’infant encara durà a terme traços incontrolats,
violents i que no presenten cap mena de continuïtat.
6.3- Etapa del gargot coordinat: En aquesta etapa començaré, m a veure
com l’infant ja començar a tenir una certa coordinació, que no és el
mateix que un control, quan parlem de coordinació ens referim al fet
que, és en aquest nivell on es detecta una continuïtat i una fluïdesa en
els moviments i les accions, sense deixar de banda els impulsos, que no
té res a veure amb la duresa i la violència de les altres dues etapes
abans nomenades.
Quan parlem de control, parlem més de l’acció motora i de l’impuls, i el
control l’adquirirà en el moment en què l’ull deixi de seguir a la mà i
comenci a guiar-la per tal de definir el curs del traç donant pas a la
primera consciència formal13.
No és fins als 2 anys que apareixen els traços més ordenats cíclicament,
espacialment i temporalment. En aquesta etapa el ritme és la
característica més important adquirida.
Segons la llei pròxim - distal abans esmentada tindrem en compte el
tipus de gargots que es van produint seguint la seqüència també, abans
comentada, de les espatlles, és a dir la part més propera al centre del
cos, al canell o els dits, les parts més llunyanes del centre del cos. Per
tant primer amb el control de les espatlles trobem els primers gargots
amb traços llençats, més endavant amb el control de l’avantbraç i el
colze trobem els gargots pendulars més endavant trobem un traç molt
més complex, regular i rítmic que donarà pas als moviments de rotació
aconseguint així els gargots circulars, i per últim amb el control del
canell i els dits donaran lloc als gargots cicloides, produïts per petites
oscil·lacions pendulars i rotacions de menors dimensions .
13

16
6.4.- Tipus de gargots pendulars: 14Com bé hem vist anteriorment són aquells
traços produïts pel vaivé del braç, considerant-los els més primitius i instintius,
en trobem els següents tipus:
6.4.1- Gargot pendular angulós ( 1 any i mig i 2 anys): ‘’ Com una estructura
general en forma d’arc a causa del moviment semicircular que, descriu
l’avantbraç, presenta angles molt incisius en els extrems de rebotadora i
una certa curvatura en la seva configuració general’’15. Rep el nom més
comú d’escombrat.
6.4.2- Gargot pendular arrodonit: Aquest es diferència de l’anterior pel seu
acabat més suau en els extrems que presenta una lleugera curvatura i al
mateix temps va desapareixent la forma en arc.
6.4.3- Gargot pendular ovalat: en aquesta etapa els gargots perden els angles
aguts dels extrems, agafen una estructura en forma d’ametlla.
6.4.4- Gargot pendular expansiu: els gargots tenen la intenció, d’ocupar tota
la lamina, explorant així els límits de l’espai gràfic. Gargot pendular
direccional: aquests últims afirmen el sentit d’orientació en el pla gràfic,
així com les múltiples direccions. Els traços són més curts i oberts.
Els gargots pendulars van perdent el seu caràcter més agressiu, es
diversifiquen les seves orientacions espacials i s’obren a la superfície
expandint-se i explorant tot l’espai gràfic.
6.5- Tipus de gargots circulars: 16
Amb el desenvolupament de la coordinació del braç
i l’avantbraç, trobem aquest tipus de gargots, amb una naturalesa més circular,
produïts pels moviments rotatius a causa del sentit del ritme més desenvolupat.
Aquests aniran evolucionant fent-se més lents, més breus i més independents uns dels
altres, arribant d’aquesta manera a constituir unitats gràfiques i d’acció.
14
Machón. A, 2009, Los dibujos de los niños, pàgina 151-155
15
16
A. Machón, 2009, Los dibujos de los niños, pàgina 156-160

17
• Rotació concèntrica: ( als 2 anys) Amplia rotació on els traços giren
sobre si mateix, ocupant així una zona determina de la plana. Clara
diferenciació entre uns i altres, ja sigui, pel canvi de color o per les
pauses motores.
• Rotació expansiva: L’afany de voler ocupar tota la fulla els porta a
realitzar unes formes similars a les espirals, amb un moviment
denominat expansiu i centrípet.
• Rotació direccional: En aquest cas trobem formes helicoidals, traços
impulsats per una intenció exploradora.
• Rotació amb cèrcol inscrit: És el típic cèrcol amb un espai al centre ben
diferenciat. En aquest moment ja podem diferenciar el dins – fora.
• Rotació breu: Com que van adquirint una millora del control de l’impuls,
els gràfics van reduint la seva expansió en la plana, donant lloc així a
traços circulars breus. Aquest no és molt comú de vegades ni l’arriben a
reproduir.
• Traç circular: Aquest és el primer pas per arribar al traç circular perfecte
(cercle), apareix aquí ja un domini de l’impuls i una exigència motriu.
6.6- Etapa del gargot controlat ( 2 anys i mig- 3 anys):
• Moment on l’infant, ja és capaç de frenar el ritme impetuós de la seva mà,
d’aixecar el llapis del paper i aturant-se voluntàriament el moviment, així com
de frenar el ritme i la velocitat, cada cop més lenta i controlada, una pressió
més flexible.
• Hem de tenir en compte que encara ens trobem en l’etapa dels ‘’gargoteig’’, i
per tant els traços encara estan caracteritzats pel domini de l’acció i el
moviment.
• Aquesta última etapa dels gargots estesa fins als 4 anys es caracteritza pel
control dels moviments i els traçats que comencen a dependre de la voluntat
de l’infant i conquisten l’autonomia aconseguint despendre’s de l’acció i el
moviment impulsiu que va caracteritzar l’etapa anterior.

18
6.7- Els 26 gargots bàsics:
Segons l’estudi realitzat per Antonio Machón en el seu llibre Los dibuixos de lo ninos,
després d’analitzar milers de dibuixos infantils trobem la següent taula, on es recullen
26 gargots bàsics sota el títol de Repertori gràfic del gargot, aquests són els traços
bàsics que realitzen els infants en aquest període.
El quadre està dividit en dues columnes, l’esquerra trobem els traços procedents dels
moviments pendulars, del colpeix i l’expansió i a la dreta els traços de moviments de
rotació.
També, ens dona la informació dels períodes en què sorgeixen cada un dels traços i el
moment de màxima ocurrència, acompanyats també, del percentatge trobat en les
lamines.

19
Imatge 1 Taula extreta del llibre Los dibujos de los niños de A. Machón, 2009

20
6.8- Les representacions gràfic-motrius
L’infant com bé hem dit en l’etapa dels gargots encara no dona noms als seus traços,
però hem de tenir en compte que aquests traços poden anar associats a accions i
moviments dels éssers, objectes o elements naturals del món real.
En aquest cas, l’infant, en el moment de realitzar els traços, li provoquen unes
representacions mentals que el porten a exterioritzar verbalment el que està sentint.,
per tant podem dir que donarà vida als seus dibuixos verbalment segons les seves
representacions mentals produïdes per la realització dels gargots, i d’aquesta manera
nosaltres podrem començar a identificar aquests traços.
Més endavant veurem una intencionalitat més marcada, on l’infant produirà uns
traços representant alguna acció o objecte vist amb anterioritat i del qual té una
imatge mental i que aquest comunicarà verbalment d’alguna manera per donar-li
sentit en aquest cas parlarem de representacions simbòliques17.
Cal destacar que és en aquest moment del desenvolupament gràfic on l’infant
comença a vincular l’activitat gràfica amb el món real i el dibuix amb el llenguatge.
7- EL PERÍODE DE LA FORMA ( La representació gràfic-simbòlica, 3-4 anys)
7.1- EL DESENVOLUPAMENT FORMAL
7.1.1- Etapa de les unitats: Aquesta primera etapa va dels 3 anys i mig als
quasi 4 anys, es caracteritza primordialment pel domini dels interessos
formals i per l’aparició de les primeres representacions de la naturalesa
simbòlica. Trobem:
- Les unitats tancades, aquestes sorgeixen a partir de la forma circular,
donant lloc així a la noció de tancar i d’espai interior i exterior.
- Les unitats obertes, on trobem tots aquells traços longitudinals com són les
rectes i els segments.
Després d’aquestes dues unitats anirem trobant de forma progressiva noves
formes i figures, tant obertes com tancades, com per exemple:
17
A. Machón, 2009, Los dibujos de los niños, pàgina 145

21
- El cercle i l’oval: procedent del moviment de rotació, que ha anat
perfeccionant després de diversos assajos en l’etapa dels gargots.
- El quadrat i el rectangle: Trobem els seus precedents en els enquadraments
del període dels gargots controlats.
- Corba tancada irregular: procedent de les línies tancades errades,
- Recta tancada irregular: Prové dels rectangles i el quadrat d’una manera
més fantàstica.
- El triangle
- Semicercle: combinació de l’arc i el segment.
- Les rectes trencades o ondulades: procedents dels traços en forma de serra
i ones. Aquestes tenen els seus inicis en l’etapa dels gargots controlats.
- Els cicloides: Perfeccionament dels traços helicoidals.
- Els angles
- La creu i l’aspa: Neixen de l’encreuament ortogonal dels segments.
- Els llaços
- Els arcs
7.1.2- Etapa de les operacions : les combinacions: Adquirits els efectes de
tancat de l’etapa anterior, l’infant comença a realitzar un conjunt de
combinacions i creacions de nexes i relacions entre les diferents unitats,
on l’espai interior i exterior cobra un nou sentit i protagonisme.
Anomenem Operacions ‘’al conjunt d’accions i experiències gràfic-
espacials que realitza l’infant amb l’objectiu d’establir relacions entre
les unitats, combinant-les entre si, creant nexes gràfics o vincles
espacials entre elles, caracteritzant-les mitjançant traços i afegits que
modificaran o enriquiran les seves possibilitats expressives,
significatives i estètiques’’18.
18

22
Imatge 2Taula extreta del llibre Los dibujos de los niños de A, Machón, 2009

23
7.2- EL DESENVOLUPAMENT REPRESENTACIONAL (3-4 anys)
En aquesta etapa el més important en el dibuix de l’infant és l’aparició d’una primera
modalitat representativa de naturalesa simbòlica.
Que entenem per funcions representatives i simbòliques?
7.2.1- Representació mental i simbòlica:
En l’àmbit de la psicologia evolutiva s’entén per ‘’representació’’ l’evocació d’un
objecte, situació o esdeveniment absent, per quelcom que rep el nom de
significant i que ocupa el seu lloc, i anomenem ‘’símbol’’ a tot significant
diferenciat del seu significat però que manté una relació amb ell. Es diu ‘’ funció
simbòlica’’ a l’acció o capacitat d’utilitzar símbols ( significants) en lloc de
significats19
Podem diferenciar cinc manifestacions de la funció simbòlica en aquesta etapa
del desenvolupament infantil:
- La imitació diferida
- El joc simbòlic
- Les imatges mentals
- El llenguatge
- El dibuix
És en aquesta etapa del dibuix infantil on el dibuix comença a ser imitatiu, és a
dir, punt en què, la imatge comença a enviar-nos de forma inequívoca el seu
significat concret mitjançant la imitació del que és real. Les formes deixen de ser
símbols per convertir-se en icones.
7.2.2- Del pensament formal al pensament imaginatiu (representació
gràfic-simbòlica):
En aquesta etapa l’infant començarà a donar noms i aquests faran
referència tant, a les qualitats formals dels traços com al seu sentit
simbòlic. Els noms que concedeixen compleixen la funció de senyalar i
19

24
afirmar els nous interessos formals. Encara que l’infant atorgui noms
comuns als seus traços, tot i no ser-ho, els utilitza per definir qualitats,
com per exemple, la rodonesa o l’ortogonalitat de les formes,
començant així a fer les primeres relacions entre les formes dels
dibuixos i certs objectes comuns.
Representació gràfic-simbòlica, ‘’entesa com a denominacions
acompanyades de traços que, comencen a referir-se per primera vegada
a éssers i/o a objectes reals, que pertanyen ja, al món de les imatges
mentals, poblant el pensament de l’infant’’20.
Interpretar el dibuix infantil en aquesta etapa, equival a interpretar el
seu pensament, donar significat als traços que expressen els seus
sentiments, els seus afectes i pors.
7.3. Etapa del símbol gràfic: Entenem per símbol gràfic,’’ la imatge gràfica
que conjuntament amb el llenguatge oral que determina el seu
significat, utilitza l’infant per exterioritzar els continguts del seu
pensament. Es tracta d’una nova imatge, molt diferent de la imatge
anterior que, enteníem com imatge mental’’21.
Aquestes noves imatges estan formades per un conjunt de formes
abstractes que conjuntament amb els gargots experimentats en les
etapes anteriors formen l’alfabet gràfic, donant així significat a aquests
traços. Aquests significats poden fer referència tant a objectes com a
éssers, a més a més també podran exterioritzar experiències subjectives
procedents del món interior de l’individu. En trobem de dos tipus:
- Els símbols gràfics afectius : entesos com aquells que
exterioritzen estats afectius i emocionals, reaccions pulsionals
- Els símbols gràfics sensitius: Aquells que fan referència a
experiències sensitives procedents d’intercanvis i interaccions de
l’individu amb el món exterior o de la sensibilitat interna del propi cos.
20
21
A. Machón, 2009, Los dibujos de los niños, pàgina 246-247

25
8- EL PERÍODE DE L’ESQUEMATITZACIÓ. (començament de la representació
figurativa, 4-7 anys)
Alguns fets com el desenvolupament cognitiu i perceptiu, el desenvolupament gràfic-
formal amb la millora del seu repertori gràfic i combinacions, i finalment la situació
interactiva de l’infant amb l’adult i l’escolarització, determinaran un canvi en
l’orientació del dibuix que, canviarà cap a una modalitat iconogràfica.
És en aquesta etapa on l’infant començarà a introduir alguna part o element rellevant
de l’objecte reconegut en els seus traços, millorant així cada cop més la semblança
entre objecte i dibuix.
Què entenem per esquematització?
- La tendència de l’infant a la creació d’imatges que representen l’objecte, a
les que denominarem ‘’Esquemes’’, realitzades per un sistema anomenat
‘’geometrisme additiu’’, desenvolupat espontàniament per l’infant
mitjançant l’addició d’unitats i de gargots que representen cada una de les
parts rellevants de l’objecte representat22. Dins del període
d’esquematització trobem dues etapes:
- Etapa preesquemàtica: On trobem la transició de la representació
ideogràfica a la figurativa. L’infant se centrarà a realitzar un alfabet gràfic,
capaç de representar per si mateixes els sers i objectes que representen.
- Etapa esquemàtica: L’aspecte més rellevant d’aquest període és,
l’aparició de la primera representació de l’espai reduït a dues dimensions
(alt- ample).
22

26
9 - EL DIBUIX COM A EINA D’ANÀLISIS
El dibuix com bé he dit anteriorment, neix de la necessitat d’expressió dels infants,
com ens diu Herbert Read 23en la seva teoria:
‘’La teoria que les manifestacions plàstiques infantils són fruit de la necessitat
d’expressió infantil.’’
Teoria principalment influenciada per la psicoanàlisi, on els seus seguidors creien que
l’expressió individual és necessària per a la salut mental de l’infant i sobretot un infant
emocionalment sa. Read considera l’art infantil no com un fi, sinó com un mitjà, ja que
mitjançant el dibuix, els infants s’expressen a través d’un llenguatge no verbal,
alliberant així, la seva ansietat, les seves pors i els seus problemes entre altres.
Read afirma que per a ell el dibuix és el resultat de satisfer la necessitat d’expressió
que tenen els infants de forma innata.
‘’ Una efusió per si mateixa, o el correlat necessari de la percepció; és en essència una
proposta que exigeix resposta dels altres. Tots els tipus d’infants, fins i tot, els prodigis
d’habilitat en la representació naturalista, utilitzen els seus dibuixos no com a expressió
de les seves imatges percentuals, ni dels seus sentiments reprimits, sinó més bé com
una sonda, un espontani estes cap al món exterior.’’
Per tant podem dir que, els dibuixos infantils no són un intent de representar la
realitat, el nen dibuixa allò que entén, pensa i coneix, no el que veu, d’aquesta
manera podem dir que són una expressió plàstica dels seus sentiments. L’infant fa
associacions de diferents objectes i/o símbols arbitraris per tal de crear el seu sistema
propi de comunicació, però encara no té la necessitat de donar nom a allò que dibuixa,
encara que molts dels adults ens empenyem en ficar-li nom a tot i donar-li una
justificació representativa.
23
Fragment extret de l’article de M. Acaso López-Bosch, 2000, Simbolización, expresión y creatividad:
tres propuestas sobre la necesidad de desarrollar la expresión plástica infantil.

27
Derain va escriure al seu amic Vlaminck l’any 1902 ‘’M’agradaria estudiar els dibuixos
infantils. No hi ha cap dubte que allí està la veritat’’24 Afirmant encara més que, els
dibuixos infantils són una representació de tot allò que senten els infants.
Cal remarcar que els educadors infantils haurien de guardar tots els dibuixos realitzats
pels infants, per tota aquella informació valuosa que els pot facilitar sobre la seva
personalitat i per poder observar possibles canvis en la realització dels dibuixos i
l’evolució d’aquests.
L’educador necessita conèixer els continguts del pensament de l’infant, a més a més,
és important que l’educador estigui present durant la realització d’aquests, ja que
d’aquesta manera podrà observar punts importants, com els gests, canvis d’humor , la
concentració que pugui presentar l’infant, i també altres accions que puguin ser
observades durant la realització d’aquests dibuixos com són el ritme, la velocitat, la
direcció, la ubicació en la plana, ja que aquests atribueixen una identitat als cicles que
comencen a presentar característiques constants en els traços, apareixent així els
primers patrons gràfics25, que encara i que tots són bastant similars, ja comencen a
presentar certes peculiaritats i matisos segons la personalitat de cada un dels infants.
Caldrà que després de la realització del dibuix es dugui a terme una entrevista a
l’infant, on es preguntarà a aquest sobre el que ha dibuixat, encara que normalment
no ens donaran la com a resposta el que els ha dut a realitzar aquells traços,
simplement inventaran algun mite en aquell moment sobre allò que està veient, el que
ha dibuixat.
Com diu WIDLÖCHER a vegades el dibuix infantil revela, ‘’sentiments i pensaments
inconscients, en el sentit psicoanalític de la paraula, és a dir, que s’escapen del
coneixement de l’individu, no sols per la seva naturalesa sinó també perquè l’infant no
vol saber res d’ells i son objecte de veritable repulsa’’26.
Els educadors han de conèixer tots aquests processos i procurar a l’infant un
desenvolupament gràfic complet, ric en experiències i pròdig en expressions.
24
25
26
D. Widlöcher, 1971, página 97

28
Els mestres han de conèixer i satisfer les necessitats dels infants en cada un dels
períodes del seu desenvolupament, ajudar-lo a descobrir les seves pròpies estratègies
expressives i activar així tots els recursos de la seva intel·ligència.
En la següent taula trobem alguns dels ítems que, ens poden cridar l’atenció, tot i que,
perquè aparegui no significar que sigui exactament per aquella raó, sempre hem de
tenir en compte que és molt important el que comenti l’infant a l’hora de realitzar el
dibuix o fins i després de realitzar-lo.
L'agressió, la desobediència La presència de dents apareix molt.
Braços llargs amb les mans tancades.
Urpes en comptes de dits. Formes amb
traços rectes, molt allargades i cap
amunt. Marcada asimetria de les
extremitats a l'hora de representar a la
gent.
Ansietat-temor Els temors d'infantesa es manifesten en
el dibuix per un gràfic reduït, indecís,
petit, simple en la seva forma. De
vegades el nen pot preferir ser
arrossegat en una casa, vehicle... que
proporciona refugi davant del món
exterior i els seus fantasmes. Poca
expressivitat a les cares. Si la por és
envers algú en particular, el representarà
amb les mans curtes o sense ells. La
presència de l'ansietat també es pot
reflectir en l'ombrejat de la cara (parcial
o total) sent molt significatiu entre 5 i 12
anys.

29
Motivació per a l'aprenentatge i l'escola Dibuixos ben proporcionats enriquits
amb alguns detalls. Les cares són
normalment representades amb ulls
grans, hi ha expressió. El dibuix està
bastant centrat i ocupa gran part del
paper. Braços oberts i cames ben
definides. Cares somrients, elements
extres com animals petits.
Egocentrisme Cap gran, formes exagerades. Si es tracta
d'un dibuix de família o de diverses
persones, el nen es dibuixa primer i
apareix notablement més gran que els
altres.
Comportaments i pensaments obsessius El dibuix es fa sempre amb un mètode
molt similar, seguint la mateixa rutina el
mateix tema o colors. Es tracta d'un
dibuix que crea molta ansietat per al nen
si està malament o pensa que no ha
estat correcte. Necessitat d'esborrar
amb freqüència. Els traços senzills molt
repetitius poden associar-se a una
discapacitat psíquica.
Inseguretat Braços i mans petites i/o adherides al
cos. Cames esveltes o inestables. Figures
comprimides o petites. Inclinació de la
figura en 15 ° o més.
Perseverança Figures ben contenidores. Riquesa de
detalls. Els personatges apareixen amb la
cara expressiva i amb tots els elements.
Cabells ben definit. Traç una mica

30
impulsiu en pausa. Bona atenció.
Dèficit d'atenció. Impulsivitat Dibuix desorganitzat. El nen prefereix
dibuixar petits objectes desarticulats de
diferents temes i formes. Poca definició,
pobresa de detalls. Objectes irreals o
molt distorsionats. Quan el dèficit i la
impulsivitat d'atenció coincideixen, el
dibuix es converteix en un abocament de
tensió més que en una activitat plaent.
L'infant, dibuixarà només elements
d'interès i normalment ocuparà tot
l'espai del paper amb poques formes
disposades de forma errònia.
Lateralitat creuada La lateralitat creuada, es manifesta per la
presència de figures, lletres o números
en forma invertida (com es reflecteix en
un mirall). El traç del dibuix serà irregular
i amb formes distorsionades.
Autocontrol Simetria en el dibuix. Formes ondulades i
ben proporcionades. Si el dibuix és
acolorit, no es passen els límits de la
vora.
Autoestima Bona organització de l'espai. Braços i
mans obertes. Mida de la figura gran. El
dibuix normalment ocupa qüasi tot
l'espai amb una distribució adequada.
Expressió positiva en les cares quan
apareixen diverses figures.
Problemes de relació social o amb els seus
companys
Braços enganxats al cos, l'expressió
neutra o trista. La figura es pot mostrar
gran o petita. Gran quan viu la situació

31
de l'agressió cap a un mateix i ha de
respondre o plantar cara. Petita quan la
sensació és d'impotència, por o
incapacitat.
Discapacitat psíquica El tret fonamental és la pobresa i poca
variabilitat en els detalls. Depenent del
nivell cognitiu, el nen és capaç de
dibuixar una figura humana, però no serà
capaç d'introduir variacions significatives
per distingir, per exemple, un home
d'una dona. Asimetria a les extremitats
i/o poca integració de les parts.
Taula 1 Recuperada de l’Article: El dibujo infantil (2018)
9.1- L’UTILIZACIÓ DELS COLORS
La interpretació dels colors que utilitzen els infants en els seus dibuixos pot tenir dues
lectures diferents, encara que alguns color nomes en tinguin una, una d’un mena més
positiva i una més negativa. En la següent taula farem una breu descripció del que
transmet cadascun dels colors, segons el que exposa Bédard (2006):

32
COLOR INTERPRETACIÓ
VERMELL 1. Infant de naturalesa enèrgica amb un gran esperit esportiu.
2. Està patint algun tipus d’agressivitat.
GROC 1. Generós, extravertit, optimista i molt ambiciós. Gran potencial per
aconseguir el que es proposi.
2. Li agrada planificar el seu temps, exigent amb ell mateix i amb la resta
TARONJA Necessitat de contacte social i inclinació cap a les novetats. Solen ser
infants impacients.
BLAU 1. Introvertits, prefereixen anar al seu ritme.
2. Necessiten una certa tranquil·litat, perquè el seu entorn els exigeix
massa.
VERD 1. Infants amb un alt grau de maduresa, de naturalesa sensible i intuïtiva,
amb iniciativa i una gran energia física.
2. Infant que se sent superior a la resta i amb un fort ego.
NEGRE 1. Transmet seguretat en ell mateix i capacitat d’adaptar-se als
imprevistos.
2. També podria ser una mena d’escut per al nen, una forma de protegir-
se.
ROSA 1. Intenta aferrar-se a les coses agradables i fàcils, que s’adapta al seu
entorn.
2. Vulnerable en situacions menys agradables per a ell. li agrada ser un
nen i, per tant, podria resultar-li complicat acceptar diferents
responsabilitats.
LILA Infant extravertit i introvertit al mateix temps, que sembla integrar-se
amb la resta, però de sobte s’allunya d’aquests.
MARRÓ Infant estable, minuciós, pacient, que necessita el seu temps i molt
organitzat
BLANC 1. Color relacionat amb l’infinit i l’atemporalitat. 2. L’infant no vol que se
li posin traves a les seves manifestacions
GRIS Insegur i fàcilment influenciable, que pot tendir a pensar massa en
frustracions del passat.
Taula 2- Interpretació dels colors en els dibuixos

33
9.2- ELEMENTS NATURALS I/O ARTIFICIALS
Bédard (2006) també fa referència a una sèrie d’elements naturals que ens aporten
informacions diferents sobre els infants:
ELEMENT QUÈ SIGNIFICA?
SOL Energia masculina, grau d’independència i combatiu.
LLUNA Aspecte femení, dolçor, adaptació, intuïció
ESTELS Viu el present, però, al mateix temps, es planeja un destí
brillant.
NUVOLS Sensibilitat a l’ambient paternal o social. Sap que a la vida hi
ha moments agradables i altres més difícils.
PLUJA Poden correspondre a les llàgrimes de l’infant, si aquest està
trist, o a un moment de calma després d’una situació més
trista o desagradable.
ARC DE SANTMARTI Representa la protecció i la seguretat.
FLORS Necessita seguretat en ell mateix, requereix més atenció dels
que l’envolten
MUNTANYES Representen les metes del nen i la seva estabilitat.
ANIMALS Dificultat de ser comprès pels adults. Expressa les seves
necessitats, ja siguin físiques, emotives o intel·lectuals.
VEHICLES Simbolitzen la relació, la manera de relacionar-se amb la
resta de persones
VAIXELLS Es relacionen amb la manera d’adaptar-se als canvis.
Taula 3 Significat d'elements naturals i artificials
9.3- LA FIGURA HUMANA (test de la figura humana)
El test inicial de Goodenough avalua un total de 51 ítems en el dibuix de la figura
humana, els puntua amb un punt o cap, segons si hi són presents o no. Així, la suma
dels punts (edat mental) dividida entre l’edat real del nen i multiplicada per 100 ens
dóna una aproximació del QI de l’infant.

34
Però uns anys després de l’aparició d’aquest test, “els psicòlegs van albirar la seva
utilitat com a una bona expressió dels conflictes i de les motivacions internes, entre
ells l’autora del test, Karen Machover”27
Per tal de poder dur a terme aquest test hem de demanar a l’infant que dugui a terme
un dibuix d’una persona ‘’sencera’’, és a dir, que contingui totes les parts possibles. Es
pot demanar a l’infant que dibuixi una persona d’un sexe en concret, que dibuixi a més
d’una persona o simplement una persona, on ell serà que decideixi el sexe i/o l’edat
d’aquest.
L’estructura del dibuix, com s’ha explicat anteriorment, ve donat per l’edat o el nivell
maduratiu o de desenvolupament, en canvi l’estil del dibuix, ens reflecteix les seves
actituds i aquelles preocupacions més importants en aquell moment, per l’individu que
està realitzant el dibuix.
En les pràctiques més clíniques, sí que seria convenient demanar més d’un dibuix a
l’infant, per tal de poder comparar més coses, però pel simple fet d’un inici escolar, o
per conèixer una mica més a l’infant, amb un dibuix en tindrem prou per entendre el
necessari, d’aquesta manera ens estalviem temps a nosaltres i al mateix infant, si ho
necessitem, podem demanar que ens dibuixi la seva família completa o un dibuix lliure.
A més a més cal destacar que per la majoria d’infants, dibuixar un ésser d’un altre sexe
normalment no agrega informació addicional, ja que, la majoria de vegades quan els
demanes que dibuixin una persona, es dibuixen a si mateixos o a algun ser del seu
mateix sexe, ja que és, en la majoria de casos, el primer sexe que dibuixen i per tant
ens donaran sempre més informació.
Aquest test, es pot dur a terme de forma col·lectiva o individual, però cal destacar que
sempre serà més ric de forma individual, ja que d’aquesta manera podrem observar les
conductes de l’infant durant la realització del dibuix.
Un cop l’infant estigui disposat sobre una taula amb el llapis o colors, és necessari que
l’educador o el referent digui a l’infant, ‘’ Voldria que em dibuixessis en aquest foli una
persona sencera, pot ser qualsevol persona, però ha de ser sencera’’, si veiem que així
27
Sais i Gallart, 2008

35
els costa entendre-ho, sobretot als més petits podem afegir ‘’ pots dibuixar a un home
o una dona, o un nen, o una nena, el que més t’agradi dibuixar’’.
El temps d’aquest test és il·limitat, sempre deixarem que l’infant s’hi estigui el temps
necessari per tal de poder dur a terme el dibuix sense cap tipus de pressa. Encara que
la majoria acaba en 10 minuts, encara que ens podem trobar tota mena d’infants i de
casos.
Que hem de tenir en compte durant la realització del dibuix:
- L’ordre en el qual estructura la figura humana, és a dir, la seqüència que
segueix per anar introduint tots els elements de la figura humana.
- L’actitud de l’infant .
- Els comentaris espontanis que va realitzant mentre va dibuixant.
- Els temps que dedica en realitzar el dibuix.
- La quantitat de paper que utilitza per poder dur a terme el dibuix, ja que si
no li agrada o està insatisfet amb el dibuix que ha realitzat, li podem donar
un altre foli o si més no donar la volta al foli actual.
Si realitzem el test de forma col·lectiva, haurem d’intentar que els infants estiguin el
més allunyats possible, ja que normalment, busquen referents per imitar, en el cas de
fer-ho de forma individual, intentarem que no hi hagi cap quadre, llibre o tapa que els
pugui servi de model.
9.4- INDICADORS EMOCIONALS
Aquest són aquells indicadors en els dibuixos que ens reflecteixen les ansietats,
preocupacions i actituds dels infants, aquests indicadors poden complir els següents
criteris:
- Han de poder tenir una validesa clínica, és a dir, han de poder diferenciar
els infants que tenen o poden tenir problemes emocionals dels que no.
- Han de ser molt poc freqüents en dibuixos de la figura humana en infants
sense cap mena de problema emocional.
- No han d’estar relacionats amb el nivell maduratiu o l’edat de l’infant.
Aquest indicadors segons l’estudi realitzat per Elizabeth Münsterberg són els següents:

36
Imatge 3 Extreta del llibre El dibujo de la figura humana en los niños, 2006 pàgina 62

37
Els tercers ítems, les omissions, es consideren indicadors, ja que, haurien d’estar
reflectits en alguns dibuixos segons les edats, si aquests són omesos, és per alguna raó
de pes, aquestes omissions poden reflectir una immaduresa o un mal funcionament a
causa d’un retràs mental i/o pertorbacions emocionals.
Omissió del nas Les conclusions suggereixen que aquest
indicador s'associa amb el comportament
tímid i redescobert sense agressions.
També amb poc interès social.
Omissió de la boca L'omissió d'aquest tret és sempre
clínicament significativa. Reflecteix els
sentiments d'angoixa, inseguretat i
retirada, incloent-hi la resistència passiva.
Aquest indicador emocional revela, la
incapacitat del subjecte per comunicar-se
amb els altres, mostren una alta incidència
de por, angoixa, perfeccionisme i
depressió.
Omissió del cos Es dona amb més freqüència en els
estudiants amb necessitats educatives
especials, trastorns de l'aprenentatge o
lesions cerebrals. L'omissió del cos és
habitual en els nens més petits, però pot
ser un signe de possible presència, de la
psicopatologia en l'etapa escolar. És
hipotètic, en aquest últim cas, que pot
ocórrer en factors d'immaduresa, retard o
dany neurològic, però també pot ser degut
a pertorbació emocional.

38
Omissió dels braços L'omissió dels braços reflecteix l'ansietat i
la culpa dels comportaments socials
inacceptables que impliquen els braços o
les mans. Altres estudis (Machover i Levy)
l'associen amb la depressió i la retracció
de les persones i el món dels objectes.
Aquest últim descobriment no va ser
confirmat per l'estudi de Koppitz.
Omissió de les cames La seva absència és extremadament rara,
fins i tot en nens petits. És un dels primers
elements que el nen introdueix.
Aparèixer en la seqüència evolutiva del
dibuix després del cap i els ulls, fins i tot
abans de començar a dibuixar el cos i els
braços. Per tant, la seva absència, mai no
seria accidental, sinó que podria indicar
conflictes en aquest àmbit o un trastorn
emocional amb intensa angoixa i
inseguretat.
Omissió dels peus Aquest indicador no és significatiu fins als
7 anys. Sembla, que no està associat amb
cap tipus específic de comportament o
símptoma. Però sembla reflectir una
sensació general d'inseguretat i
impotència.
Omissió del coll No vàlid fins a 9 anys, però a partir
d'aquesta edat, és més freqüent en els
dibuixos de pacients clínics, lesions
cerebrals i nens amb comportaments
disruptius. Cap dels nens ben adaptats o

39
amb malalties psicosomàtiques omet
aquesta característica en la figura
humana.
Taula 4 Recuperada de l’Article la figura humana (2018)
9.5- EL TEST DE LA FAMILIA
Aquest test es pot realitzar de dues maneres, o demanant a l’infant que dibuixi a la
seva família o senzillament demanant-li que dibuixi una família qualsevol. Segons
alguns autors, demanant a l’infant que dibuixi una família, sense concretar, permet a la
nena o al nen més llibertat per poder expressar els seus sentiments.
Com durem a terme la seqüència d’aquest test:
1- Donarem les instruccions al o als infants per tal que dibuixin amb tota llibertat i
sense limitacions de cap mena.
2- Controlarem de forma discreta a l’infant, si es realitza de forma individual, i en
cas de realitzar-lo de forma grupal, donarem més importància aquell infant que
pugui està reproduint alguna conducta no normalitzada en ell, o aquell infant
que vulguem saber-ne més, en aquell moment. Sobretot ens fixarem el màxim
de detalls importants com poden ser: pauses, errors, actituds, comentaris,... i
sobretot l’ordre en el qual dibuixa als diferents personatges.
3- Un cop realitzat el dibuix, hem de mostra interès pel treball realitzat, destacant
alguns aspectes, per tal que l’infant es senti a gust. D’aquesta manera podrem
començar a preguntar coses més concretes del dibuix.
Algunes preguntes que podríem formular serien les següents:
1- ¿On estan? Què és l'assumpte?
2- Qui és cada personatge (pare, mare, germà...)
3- Quin és el més bo? Què és el menys bo?
4- Amb quin d'ells estàs millor?
5- Amb quin d’ells t’agrada estar menys?
6- Quin d'ells és més trist i per què, etc...

40
Tot i que les preguntes les formularem, segons el que ens interessi saber d’aquell
infant en concret.
Un cop realitzada la part de qüestions a l’infant ve el moment de, amb tota la
informació que tenim, realitzar una anàlisis. Per tal de dur a terme haurem de tenir en
compte diferents punts:
Ordre en què s'han pintat els personatges En general, el primer personatge pintat
és l'admiració i la identificació del nen.
Tendeix a ser la figura més afectuosa
(normalment mare). Per tant, és molt
important ser conscients de l'ordre
cronològic en què es dibuixen els
diferents personatges. Quan un d'ells es
dibuixa fora del grup, pot significar desig
de deixar-lo de banda o allunyar-se'n.
Pot tenir una certa por o simplement
gelosia. De vegades passa, que és el nen
el que es pinta lluny del grup. En
aquestes ocasions, podem sospitar que,
certs conflictes ocorren dins de la família
i que el nen pren una distància raonable.
Quan el nen es dibuixa en primer lloc:
s'associa a una cert egocentrisme, la
dependència, s'ha de tenir en compte, la
por a la separació (necessitat d'assegurar
la seva proximitat a la família).
Les distàncies entre personatges La distància entre el dibuix del nen i els
diferents personatges ens donarà una
idea de la distància afectiva que hi ha
entre ells. Més distància física, més
afectivitat. Les xifres que es perceben

41
amb un major vincle afectiu són les més
pròximes (normalment els pares). Quan
els germans són allunyats del nucli
familiar o simplement s'ometen del
dibuix, pot ser un símptoma de gelosia.
Una família que es dibuixa amb els seus
personatges agrupats sovint mostra una
família unida, amb bons vincles de
comunicació. Si estan Units amb les
seves mans, el nen pot expressar la seva
voluntat de romandre units. Si per
contra, els personatges estan dispersos
en el paper, és símptoma de distància
afectiva i poca comunicació.
Omissió de qualsevol de les xifres (pare,
mare, etc.)
Omissió del nen: baixa autoestima , poca
identificació amb el nucli familiar o
sentiments d'exclusió. Temor alguns dels
personatges propers que estan associats
amb la família. Omissió del pare (mare o
germà): s'associa amb el rebuig. Pot
tenir (segons les circumstàncies del cas)
el significat de la gelosia (per exemple,
cap a un germà petit) o també de por o
temor cap a la figura omesa. El nen, per
tant, inconscientment expressa la seva
voluntat d'alienar el personatge tan
físicament com emocionalment.
Elements fora de la família Els animals, objectes o altres elements
poden aparèixer en alguns dels dibuixos
de la família. Hem d'interpretar totes
aquestes claus segons el dibuix en el seu

42
conjunt. Un excés d'elements no
familiars pot relacionar-se amb un patró
cognitiu amb dificultat centrada en els
fonaments (desviament, dificultat de
síntesi, pensament peculiar...), però que
també ens pot proporcionar pistes
substancials sobre com els nens i nenes
veuen i senten a cada membre de la
família. Si cada membre de la família
sembla tractar determinades activitats,
és un símptoma de comunicació
fragmentada. Quan veiem els gossos o
els animals intercalats entre el nen i
altres membres de la família pot indicar
l'allunyament afectiu. El pare que està
dibuixat en un pla més alt (per sobre del
sòl) o prop dels núvols significa
distanciament físic i/o afectiu (per
exemple, pare que està treballant durant
llargs períodes). Els nens poden
expressar els seus sentiments d'angoixa
sobre la separació física i posar-lo en un
pla que és difícil d'aconseguir. També és
freqüent la presència d'elements
meteorològics (sol, núvols, pluges, etc.).
El seu significat també s'ha de buscar
segons les claus de tot el dibuix. El sol,
especialment quan està somrient,
tendeix a expressar la felicitat, alegria,
l'estat d'ànim positiu, l’extraversió, el
desig de comunicar, la sociabilitat.

43
Alguns autors identifiquen el sol com a
símbol o representació del pare (font de
llum, protecció, vida...). D'altra banda, la
pluja, les tempestes, estan relacionades
amb l'expressió inconscient de certes
pors o pors.
Negar-se a traçar la família A alguns nens i nenes, sovint els resulta
difícil dibuixar a la seva família.
Depenent de la seva edat, poden
manifestar que no tenen habilitat amb el
llapis i els fa por no fer-ho bé. Si, un cop
tranquils, continuen insistint, hem
d'avaluar la possibilitat de problemes
familiars i un cert bloqueig i inhibició per
donar-li detalls. En aquests casos és
millor, al principi, canviar al dibuix de
l'arbre que és menys intrusiu.
Taula 5 Extreta de l’Article el Test de la Familia (2018)
9.5.1- ANÀLISIS INDIVIDUAL DE CADA UN DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA
Mida relativa dels personatges En general, si la mida d’un personatge és
major que la de la resta pot indicar que,
per l’infant és una figura important.
Dependrà també de la distància cap al
dibuix del propi infant, si aquesta
importància és negativa (figura que és
vista com dominant o autoritària) o
positiva (figura a la qual li agradaria
semblar-se i amb la qual s’identifica).
Personatge excessivament gran: figura
probablement opressora. En canvi els

44
personatges més petits poden indicar
certa distància afectiva de l’infant i
també la necessitat de reduir-los, ja que
els considera rivals.
Les diferents parts del cos: Analitzar amb detall com els diferents
elements que, componen la figura
humana, representats, donen pistes de
com veu el nen als personatges en
qüestió.
El cap El cap és la zona més expressiva, on l
‘infant intueix les emocions dels altres i
aprèn a imitar-les. Un cap gran i
expressiu pot indicar-nos un caràcter
expansiu. Si és excessivament gran, pot
associar-se a un egocentrisme. El cap
petit indica, tendència a la timidesa, a
aïllar-se del seu entorn a què no el vegin
i a passar desapercebut.
La boca Hem de prestar especial atenció a la
boca. La seva mida i expressió ens
donaran una idea de l'estat emocional
amb el qual el nen ha reflectit a aquell
personatge. Quan faltin a la cara
elements com la boca o els existents són
inexpressius poden ser indicatius de
problemes emocionals. Si a la boca es
dibuixen les dents, especialment, si són
grans, són ombrejades o tenen forma
cònica, s'associen amb l'agressió cap als
altres, necessitat de marcar el propi
terreny o sentiments d’opressió.

45
Els ulls Ulls grans i ben disposats, són propis de
la vitalitat, l’interès per aquelles coses
noves, la curiositat, les ganes d’aprendre
i comprendre el que l’envolta. Si són
molt grans o excessivament grans, poden
significar, vigilància, recel, desconfiança.
És necessari analitzar si hi ha celles i
l’expressió és d’alegria, por o
indiferència. Els ulls pintats sense
pupil·les en infants majors de 10 anys
pot indicar immaduresa, retard o dèficits
d’aprenentatge.
El nas L’absència de nas pot indicar (a partir del
6,7 anys) timidesa, retraïment, absència
d’agressivitat.
Les orelles Les orelles ens permeten escoltar i estan
relacionades amb l’interès d’aprendre,
d’integrar informació exterior. Quan
aquestes es mostren grans i molt
rodones, indiquen baixa autoestima,
possibilitat de baix rendiment escolar.
El cabell i els pels Quan el cabell està present en el dibuix
pot indicar una tendència a cuidar els
detalls o el perfeccionisme, si aquest
està realitzat amb especial cuidat i
pulcritud, un interès per l’aparença o la
importància d’agradar als altres. Si el
cabell és llarg i es mostra desgavellat o
en moviment: vitalitat, força, necessitat
de llibertat, d’escapar de les rutines. Si

46
es representa amb traços en punta:
agressivitat. La barba i
els bigotis normalment apareixen en
infants on els seus pares en tenen,
s’associen a la maduresa, a les figures
d’autoritat, respecte, força.
El coll Amb freqüència el coll, pot presentar-se
exageradament gran o inexistent,
quedant així el cos lligat amb el cap. Pel
que fa a trobar un coll molt gran pot
senyalar-nos un interès per créixer, per
sentir-se gran, per poder controlar als
altres. Si és molt exagerat, podria
resultar una ansietat per sobresortir dels
altres i enlluernar. En canvi, quan no es
dibuixa pot resultar normal fins als 10
anys, posteriorment, es relaciona amb la
inestabilitat afectiva i manifestacions
d’impulsivitat i intolerància.
El cos Si el cos es dibuixa molt prim o petit
respecte a les altres parts del cos, indica
que, l’infant no està satisfet amb el seu
cos, pot presentar algun complex pel que
fa a alguna part d’aquest. Si el cos és
molt molt petit, pot presentar un
complex d’inferioritat.
Els braços i les mans És un dels elements clau d'analitzar quan
es tracta de figures humanes. Braços
llargs: necessitat de comunicar-se,
extraversió, sociabilitat, motivació per

47
aprendre, afectivitat. Això és vàlid si no
està complement amb els punys tancats,
dents prominents o forment part del
dibuix, continguts violents. Braços curts:
por de l'exterior, por a comunicar-se,
dificultat en les relacions socials,
inseguretat. Mans grans: signifiquen una
exageració del significat real. Si és
positiva: necessita contacte, de tenir
amics. Si és negatiu (en particular, amb
el puny tancat): agressivitat, por a
l'entorn, baixa tolerància a la frustració.
Absència de les mans: no hi ha un sol
criteri d'interpretació, no obstant això,
s'associa amb 1) sentiments de culpa de
l'infant per les conseqüències de les
amonestacions per part dels pares i
altres adults; 2) por a l’agressió física (en
general, el pare). Això és més evident
quan en el grup familiar, és només el
pare que apareix amb els braços més
curts o sense mans. A més, físicament es
distancia de l'infant en el dibuix o altres
símbols intercalats entre el nen i el pare,
augmenten les possibilitats. No
necessàriament ha de ser una agressió
física el que tem el seu fill, pot ser una
autoritat excessiva que provoca
patiment al nen. Suprimir les mans és
una forma inconscient de retallar la seva
autoritat.

48
Les cames Les cames proporcionen estabilitat,
llibertat, capacitat de moviment. Les
cames llargues poden simbolitzar
estabilitat, fermesa i necessitat de
seguretat. Si són llargues: el desig de
créixer, esdevenir més ràpidament. Les
cames curtes però perfectament
proporcionades, poden significar,
estabilitat, control de la realitat,
robustesa.
Altres elements L'ombrejat de la cara (excepte quan es
realitza de forma suau i color de la pell) o
parcial (pigues, taques) o total, s'associa
amb l'ansietat o baixa autoestima. És
molt important en els nens de 5 a 12
anys. Quan l'ombra es produeix en el cos
( 8-9 anys) l'ansietat pots er que es
concentri en la por (real o imaginaria)
sobre la seva aparença física. Finalment,
el coll i les mans (7-8 anys) pot significar
la preocupació per qualsevol activitat
realitzada amb les mans, ja siguin, reals o
imaginaris (robatori, agressió). També
pot indicar problemes emocionals i
timidesa. Un coll molt ombrejat:
esforços per controlar els impulsos.
Supressió d'un personatge: impulsivitat,
intolerància cap als sentiments
ambivalents, caràcter d'amor/odi cap a
la mateixa.
Taula 6 Extreta de l’Article el Test de la Familia (2008)

49
9.6- LA LÍNIA DEL TERRA O DE BASE
Aquest ítem també és molt important tenir-lo en compte, ja que és un ítem que no
surt a la majoria de dibuixos infantils, i quan ho fa hem de tenir especial cura, ja que
podria tenir els següents significats segons Karen MACHOVER28:
1- Reforçar aquesta línia de base és un signe d’inseguretat i inestabilitat.
2- Si la línia és inclinada, també significa inseguretat però també pot tractar-se
d’un canvi significatiu i imminent en la seva vida.
3- Quan la línia del terra queda distanciada per sota dels peus es relaciona amb el
sentiment de desarrelament, de sentir-se desenganxat de les seves relacions
amb l’entorn, per creure que aquest no li dona el suport necessari.
4- Si la línia està tan lluny que ja és horitzó, s’interpreta com el sentiment de
nostàlgia d’un suport perdut.
5- Sentiments de soledat i aïllament es produeixen quan es dibuixa la figura en un
espai tancat, com si és tractes d’una illa.
10- METODOLOGIA
Per tal de poder aconseguir el nostre objectiu, de dur a terme un recull de tots els
aspectes que ens aporten alguna informació sobre la situació emocional dels nostres
alumnes, he realitzat la tasca de recerca de diferents publicacions sobre el tema, per
tal de disposar de diferents punts de vista sobre el tema i, així, poder comparar i
arribar al que realment ens interessa.
També he tingut l’oportunitat de conèixer i parlar més sobre el tema dels dibuixos
infantils i les seves utilitats amb una gran professional en l’àmbit, com és l’Anna Lopez
Minguell, a la qual li he fet un seguit de preguntes sobre la seva carrera professional i
sobre la utilització d’aquesta eina, tan desconeguda com són els dibuixos infantils.
Amb l’ajuda de mestres d’educació infantil i de la psicopedagoga Anna, he pogut
realitzar 4 anàlisis de 4 dibuixos diferents sobre la família, tot utilitzant la tècnica del
test de la família, a partir d’aquestes anàlisis, arribaré a unes conclusions.
28
Extret de l’article trobat en el següent link: http://www.tests-gratis.com/tests_personalidad/test-dibujo-
figura-humana-machover-analisis-de-la-linea-del-suelo-o-piso.htm

50
11- ENTREVISTA
A continuació trobem l’estructura de l’entrevista, realitzada a la Psicòloga i
Psicopedagoga Anna Lopez Minguell. Les respostes d’aquesta entrevista les trobarem
a l’apartat d’annexos (pàgina 64).
1- Nom i cognom
2- Formació
3- Experiència laboral
4- Franja d’edat dels infants amb els que has treballat
5- Coneixes l’eina del dibuix per tal de detectar alguna possible alteració
emocional en els infants?
6- L’ha utilitzat algun cop? Com ho has fet?
7- Coneixes els test de la figura humana? I el de la família?
8- Els has utilitzat algun cop? Com? En quin cas?
9- Els recomanaries als mestres i educadors dels centres d’educació infantil saber-
ne més i utilitzar-los en les aules? Perquè?
10- Creus que les mestres i educadores d’avui en dia estan formades en aquesta
eina? Creus que ho haurien d’estar més? Perquè?
12- ANALISIS DE DIBUIXOS
Per tal de duu a terme aquesta part del treball, he necessitat la col·laboració de
diverses professionals del món de l’educació, una mestra d’educació infantil que m’ha
facilitat diversos dibuixos realitzats per alumnes de la seva aula i una psicopedagoga,
abans entrevistada, que m’ha ajudat amb la realització de l’anàlisi dels dibuixos
facilitats.
L’anàlisi s’ha dut a terme a partir dels dibuixos i les aportacions fetes pels infants que
han realitzat els dibuixos corresponents.

51
12.1- DIBUIX 1 :
Descripció de l’infant:
Edat: 4 anys
Posició del foli: horitzontal
Simetria: si
Diferenciació de sexes: No, sol s’ha diferenciat a ella amb un vestit, la resta tots iguals
amb pantalons i camisetes.
Com podem observar, la nena de 4 anys, ha dibuixat a tota la seva família, per tant
inclouríem aquest dibuix en el test de la família, tot i que també podem observar com
realitza els dibuixos de la figura humana.

52
En aquest cas, hem pogut observar que s’ha dibuixat en primer torn a ella mateixa,
(dibuix amb faldilla a baix a la dreta), després al seu costat ha dibuixat al seu germà
més gran, ( dibuix de l’esquerra de la nena), tot seguit ha dibuixat a la mare, ( dibuix
sobre de la nena amb la camiseta o cos, de color blau), i després ha dibuixat al seu
pare, ( dibuix de color verd a la dreta de la nena), després ha continuat dibuixant als
seus avis, (els dos personatges que veiem a la part esquerra del foli), i finalment ha
dibuixat un cap sense cos, que no sabem qui és, ja que no ens ho ha explicat.
El fet de l’ordre de dibuixar als personatges de la seva família podem dir que el fet
d’haver-se dibuixat primer a ella mateixa podria significar, un cert punt d’egocentrisme
o la por a la separació i necessitat de proximitat a la família.
Pel que fa a la figura humana podem dir que, aquesta nena per ser que té 4 anys, té un
bon esquema del seu propi cos i sap plasmar-ho bastant bé amb tots els personatges,
els únics aspectes que podem veure que no estan dibuixats, són els peus i les mans, i
en el seu dibuix podem veure que no estan dibuixats els braços, podria significar un
sentiment de culpa o ansietat. Pel que fa a la seva edat hauria de dibuixar les mans i
els peus de forma arrodonida, però estan omesos.

53
12.2- DIBUIX 2:
Edat: 4 anys
Posició del foli: horitzontal
Simetria: Si
Diferenciació de sexes: Si, sexe femení amb vestit i cabells llargs, sexe masculí amb
pantalons i cabell curt.
Com podem veure, aquest dibuix l’inclouríem dins del test del dibuix de la família, en
aquest cas la nena de 4 anys, ha dibuixat a la seva família, composta per 4 membres,
quan en realitat són 5 membres, el pare, la mare, el seu germà gran, ella i la seva
germaneta petita. El fet, que la seva germana petita no estigui reflectida en el dibuix,
pot significar un gest de gelosia o com bé hem dit abans, l’infant, inconscientment
expressa la seva voluntat d'alienar el personatge tan físicament com emocionalment.

54
També podem observar, durant la realització del dibuix, que l’ordre de dibuixar als
personatges ha sigut el següent: primer s’ha dibuixat a ella mateixa, en segon lloc ha
dibuixat al seu germà, en tercer lloc a la seva mare i en quart lloc al seu pare. Aquest
últim una mica més petit que la resta, punt rellevant, a més a més, aquest no té
dibuixats ni els braços, ni les mans ni els peus.
Aquests fets poden significar, segons l’entrevista posterior que, no veu gaire temps al
pare, per aquesta raó ha pogut ser que no l’hagi dibuixat sencer i que per tant també
sigui més petit i estigui com amagat darrere de la mare, més tard ens ha comentat la
mestra que, el seu pare és camioner, i que per tant passa molts dies fora de casa,
possiblement per aquesta raó sigui més petit i menys conegut.
Després de la realització d’aquest dibuix, la tutora demanarà una tutoria amb els
pares, per tal de poder esbrinar si realment hi ha una certa gelosia per part de la nena,
cap a la seva germana petita i per poder millorar aquesta relació si fos així, per ajudar a
la nena a controlar els seus sentiments.

55
12.3- DIBUIX 3:
Edat: 4 anys
Posició del foli: vertical
Simetria: si
Diferenciació de sexes: si, s’ha dibuixat a ella mateixa, podem observar unes arracades
a les orelles.
En aquest cas l’infant que ha realitzat aquest dibuix és una nena, a aquesta nena se li
va demanar que dibuixes a la seva família, però com podeu veure, només s’ha dibuixat
a ella. Ens va comentar en l’entrevista posterior, que no tenia més ganes de dibuixar.
Podem entendre que és per una qüestió d’inexperiència i por a fer-ho malament, però
també podria significar problemes familiars, de qualsevol mena.

56
Hauríem de realitzar una entrevista posterior amb els pares, per saber si hi ha hagut
algun canvi en les relacions familiars, o si ve en camí un germà o germana més petit...
Veiem també que la posició del dibuix en el foli, és al centre, tant verticalment, com
horitzontalment.
La utilització dels colors, podem dir que és bastant normalitzada, realitza la cara del
color rosa, el cabell de color negre, i el cos de color verd, presentant així el possible
color de la roba, ja que ens ha dit que anava molt ben vestida. Veiem també pel seu
comportament una certa lentitud a l’hora de realitzar el dibuix, aquesta característica,
també pot significar un temor a fer-ho malament i cuidar així dels detalls, per aquesta
raó la introducció de les arracades en les orelles.
Pel que fa a la figura humana, podem observar, que introdueix tots els elements bàsics
de la cara, menys la boca, L'omissió d'aquest tret és sempre significatiu, ja que com bé
hem dit anteriorment en la taula (2), reflecteix els sentiments d'angoixa i inseguretat,
incloent-hi la resistència passiva, aquest indicador emocional revela, la incapacitat del
subjecte per comunicar-se amb els altres, por, angoixa, perfeccionisme i/o depressió.
Pel que ens ha dit la tutora després de la realització d’aquest dibuix, aquesta nena, fa
uns dies que es mostra més inquieta i distreta a l’hora de realitzar algunes feines a
l’aula, per tant, després de la realització d’aquest dibuix encara més, demanarà una
tutoria amb els pares, per tal d’esbrinar, si com bé he dit abans, hi ha hagut algun
canvi, respecte al cercle familiar i que no hagi set informada la tutora.

57
12.4- DIBUIX 4:
Edat: 4 anys
Posició del foli: vertical
Simetria: si
Diferenciació de sexes: No ho podem veure, perquè tots els personatges són de sexe
femení.
En aquest cas, l’infant que ha realitzat aquest dibuix, és una nena, les consignes que se
li han donat, han set les de dibuixa a la seva família en aquest foli. Primerament s’ha
dibuixat a ella mateixa, en segon lloc a la seva germana i per últim a la seva mare (
d’esquerra a dreta), podem observar com la mare és més petita a ella i a la seva
germana i està realitzada amb menys pulcritud.

58
Com he dit anteriorment en la taula (4), els personatges que estan representats més
petits poden indicar certa distància afectiva de l’infant i també la necessitat de reduir-
los, sigui per rivalitat o per certa autoritat.
A més a més no podem deixar passar la falta de la figura paterna, en aquest cas la nena
no ha dibuixat al seu pare, però després parlant amb la tutora he esbrinat que sí que hi
és, és a dir, no és una mare soltera, llavors perquè no l’ha dibuixat la nena?, doncs
podria ser, pel que ha explicat la tutora, que fos perquè el pare ha canviat de domicili a
causa d’una recent separació dels pares.
La nena ha indicat sota de cada personatge el seu nom corresponent, senyalant així
quin és cadascun. També com a últim element ha introduït la línia del terra, però
podem observar que els personatges estan volant sobre aquesta línia del terra,
dibuixar aquest ítem podria significar inseguretat o inestabilitat, i quan la línia queda
distanciada dels peus dels personatges podria significar, que la nena se sent despagada
de les seves relacions familiars o que creu que aquest no li està donant tot el suport
necessari.

59
13- CONCLUSIONS
En acabar aquest document, anomenat Treball Final de Grau, puc reafirmar, tal com he
anat esmentant en diverses ocasions al llarg d’aquest document, que, les produccions
dels infants, són els nostres grans companys dia rere dia dins l’aula i, per tant,
disposem en cada moment d’una quantitat immensa d’informació sobre la personalitat
i l’estat emocional dels nostres alumnes que, moltes vegades, volem esbrinar per
altres vies oblidant que, disposem de tots els test esmentats fins ara i d’altres, que ens
poden donar les respostes que estem buscant
Encara que no ens parem a realitzar una anàlisi exhaustiu de tots i cada un dels
dibuixos i traços realitzats pels nostres alumnes, ja que, no tots en seran necessaris, sí
que podem realitzar-ne algun de ràpid, observant aquests indicadors principals.
Hem de tenir en compte, que una anàlisis d’aquest tipus, sempre ha d’anar
acompanyat d’altres proves i observacions més especialitzades i amb professionals del
camp, però sí que podem observar amb més deteniment a aquells alumnes que
observem que han tingut un canvi de conducta o que tinguin unes conductes poc
habituals en ells o per la seva edat.
També hem de saber quins són els indicadors més importants, ja que és normal, que
no tinguem un coneixement exhaustiu de tots els indicadors esmentats anteriorment,
però sí que, com a mestres d’infantils i referents dels infants, hem de tenir unes
nocions bàsiques sobre aquest tema i conèixer els indicadors bàsics i que ens puguin
donar una informació més rellevant i interessant.
El fet d’haver realitzat aquesta anàlisis de forma individual, amb l’ajuda i supervisió de
la Psicopedagoga Anna Lopez, puc dir que realment gràcies a aquests dibuixos vam
poder esbrinar algun problema esmentat en les anàlisis, que no s’havien detectat.
Per tant el fet de dur a terme aquests anàlisi va ajudar la mestra, a saber que era allò
que li passava a aquella nena i poder parlar amb els pares.

60
En aquest sentit, en l’àmbit personal, tota la feina de recerca que he dut a terme per a
la confecció d’aquest treball m’ha resultat molt enriquidora i ha sadollat molt les
meves inquietuds en relació a la interpretació de dibuixos i escriptures dels infants. A
més, m’ha servit per adonar-me’n que és un tema molt interessant per als mestres.
Pensant més enllà d’aquest treball, considero que el factor emocional és el punt clau
pels aprenentatges dels infants, ja que, quan un alumne passa per una situació
conflictiva o que l’afecti a nivell personal i emocional, el seu rendiment acadèmic es
pot veure molt afectat, ja que, no esta preparat per rebre informació.
En definitiva, el més interessant per desenvolupar uns aprenentatges significatius, no
és el simple fet d’assolir uns continguts, sinó que han de ser enriquidors per a ells i
interessants. L’objectiu principal de l’educació actual és que, a partir dels seus
aprenentatges i dels seus coneixements previs, anar construint els nous
aprenentatges, una tasca per a la qual, han de trobar-se i sentir-se emocionalment
correctes i sans.
D’aquí ve la importància de l’anàlisi dels dibuixos com a eina complementària al
diagnòstic, per assegurar-nos que els infants es troben en condicions adequades per a
l’aprenentatge i poder assolir així els objectius establerts, gaudint de tot el procés del
desenvolupament i d’adquisició d’aprenentatges.
Per finalitzar m’agradaria fer referència a l’objectiu del treball, la realització d’un tríptic
on trobarem un seguit d’indicadors, els més rellevants en l’etapa d’educació infantil.
Aquest tríptic el trobem a l’última pàgina del document.

61
14- BIBLIOGRAFIA
Acaso. M, 2000, Simbolización, expresión y creatividad: tres propuestas sobre la
necesidad de desarrollar la expresión plástica infantil.
Atencio. D , 2012, Origen y Criterio del dibujo y Diseño desde la prehistoria
Bédard, N. (2006). Cómo interpretar los dibujos de los niños. (Editorial Sirio, Ed.) (6a
edició). Màlaga.
Garcia. E, 2005, La imaginación y el dibujo infantil- El test microgènetico, Editorial MAD
S.L, Sevilla
Goodnow. J, 1983, El dibujo infantil, Ediciones Mortata, Madrid
Huyghe, R, 1977, El arte y el hombre, editorial Planeta, Madrid,
Machón. A, 2009, Los dibujos de los niños, Ediciones Catedra, Madrid
Münsterberg. E, 2006, El dibujo de la figura humana en los ninos, Editorial Guadalupe,
Buenos Aires
Widlöcher. D, 1971, Los dibuixos de los ninos, Editorial HERDER, Barcelona
15- WEBGRAFIA
Ponencia en les primeres Jornades de Grafoanàlisis, Blanquerna, 1995, [recuperatl el
13 de març del 2019] http://www.grafoanalisis.com/Fonta.htm
2018 - Psicodiagnosis.es. Especialistas en Psicología Infantil y Juvenil. Gabinete: Article:
El dibujo infantil, [recuperat el dia 20 d’abril del 2019]:
https://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/eldibujoi
nfantilysusignificadopsicologico/index.php
2018 - Psicodiagnosis.es. Especialistas en Psicología Infantil y Juvenil. Gabinete: Article:
El test de la figura humana (DFH), [recuperat el dia 20 d’abril del 2019]:
https://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/testdelafigurahu
mana/index.php

62
FAROS - Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, asrticle: El dibuix infantil: un reflex de les
emocions del nen, [recuperat el dia 23 d’abril del 2019]:
https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-infantil-reflex-emocions-nen
Sais, M., & Gallart, M. (2008). Estudio de la Personalidad: Tests proyectivos. Retrieved
from
http://www.paidopsiquiatria.cat/files/evaluacion_personalidad_tests_proyectivos.pdf

63
ANNEXOS
Treball Final de Grau
El dibuix infantil com a eina de detecció

64
1- ENTREVISTA
1- Nom i cognom:
Anna Lopez Minguell
2- Formació:
Llicenciada en Psicologia
Master en Atenció precoç i família
3- Experiència laboral:
- Psicologa i terapeuta al CDIAP Lleida GSS.
- Psicologa infanto-juvenil entre tuitu de Lleida
- Directora delegació territorial de l’Institut Català d’Altes capacitats.
- Treballadora d’altres CDIAP de Catalunya com, CDIAP CAD Lleida, CDIAP
Ona de Tarragona, CDIAP de la Noguera.
- Consulta privada al centre Tàmil de Balaguer.
- Docent en cursos de formació relacionats amb la tasca professional( TDAH,
els estats emocionals dels infants, Necessitats Educatives Especials...).
- Tutora de pràctiques d’alumnes del grau de psicologia.
- Col·laboradora en estudis d’investigació, pòsters i reclutament de població
per a la renovació de proves psicològiques per la editorial Pearson.
4- Franja d’edat dels infants amb els que has treballat:
Dels 0 als 23 anys.
5- Coneixes l’eina del dibuix per tal de detectar alguna possible alteració
emocional en els infants?:
Si.

65
6- L’ha utilitzat algun cop? Com ho has fet?:
Sí. L’he utilitzat tant en procés d’avaluació i/o diagnòstic com en tractament.
L’HTP, el dibuix de la família, el de la figura humana... com a proves més
psicodinàmiques, per temes més emocionals, de relació i/o maduratius.
També altres tests com Bender o Frostig, que son de percepció visual i
lateralitat,
7- Coneixes els test de la figura humana? I el de la família?:
Sí.
8- Els has utilitzat algun cop? Com? En quin cas?:
Els he utilitzat en casos on les dificultats son més aviat emocionals o tenen a
veure amb factors de l’entorn i/o intrínsecs de l’infant, com creences,
percepcions...
9- Els recomanaries als mestres i educadors dels centres d’educació infantil saber-
ne més i utilitzar-los en les aules? Perquè? :
Jo crec que en l’aula la utilització del dibuix coma eina, pot tenir unes finalitats
més varies, com per exemple, veure el nivell maduratiu de l’infant i la detecció
i/o prevenció de factors emocionals.
És molt recomanable que els mestres reconeguin els indicadors d’alerta, poden
ser molt útils per aquest sentit de detecció.
10- Creus que les mestres i educadores d’avui en dia estan formades en aquesta
eina? Creus que ho haurien d’estar més? Perquè?:

66
Hi ha professionals que si que tenen certs coneixements sobre el tema i de fet
internet ofereix molts indicadors d’interpretació. Tot i que cal se prudent i
formar-se al respecte, ja que no es poden fer judicis i/o interpretacions, sense
unes pautes i unes observacions prèvies, acompanyades d’un acompanyament
per professionals de la rama psicològica, els psicopedagogs. Però tot i així, si
que crec que és molt bona eina en les aules i que els mestres haurien de tenir
informació dels indicadors bàsics per poder derivar si fos necessari.
2- TRÍPTIC

El dibuix infantil com a eina de detecció TFG

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to El dibuix infantil com a eina de detecció TFG

Similar to El dibuix infantil com a eina de detecció TFG (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

El dibuix infantil com a eina de detecció TFG