Els egipcis

Projecte Els egipcis
Comunicacions amb la família. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
Annexos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
105
- Conte: La sandàlia de Nitocris . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
- Treball manual: Cocodrils del Nil.. . . . . . . . . . . . . . . 108
Obres d’art.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
El treball per projectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
El nostre projecte Els egipcis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
- Programació .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
- Dossier: Els egipcis.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
- Adreces web. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
- Mapa conceptual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Proposta didàctica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Documents d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
- Paraules per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
- Itineraris educatius: ampliació.. . . . . . . . . . . . . . . . . 88
- Itineraris educatius: altres idees
per desenvolupar el currículum.. . . . . . . . . . . . . . . . 90
Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
- Avaluació del projecte.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
- Avaluació per àrees.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
- Rúbrica d’avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Nota. Per tal de no dificultar la lectura, utilitzarem indistintament nens, nenes,
alumne, alumna, mestre, mestra, professor i professora.
3
ES0000000062351 820764_GUIA_EGIPCIS_II_GRUP_61592.indd 3 26/04/2017 10:21:40

5
El treball per projectes
Què és el treball per projectes?
Els projectes de treball se situen en una concepció constructivista de
l’aprenentatge i comporten una resposta a la necessitat d’organitzar
els continguts escolars des de la perspectiva de la globalització, amb
l’objectiu que els nens s’iniciïn en l’aprenentatge de procediments
que els ajudin a organitzar, entendre i assimilar la informació.
Per què el treball per projectes?
El treball per projectes promou la metodologia d’aprendre a aprendre
i ensenyar a pensar, és a dir, orienta l’alumne perquè sigui protagonista
dels seus aprenentatges. Per tant:
–

Ajuda a desenvolupar el pensament crític, la reflexió, la capacitat de
formulació d’hipòtesis, etc., i propicia que les activitats d’aprenentatge
es facin amb un grau de motivació molt alt.
–

Permet l’aprenentatge cooperatiu, fomenta valors com el respecte
i la tolerància, i possibilita la comunicació i les habilitats socials.
–
Afavoreix la participació de la família.
–

Fomenta l’aprenentatge d’estratègies per resoldre problemes.
–
Potencia l’autonomia personal.
Com es treballa per projectes?
A l’hora de treballar per projectes, destacarem tres fases o moments
importants a l’entorn dels quals desenvoluparem el projecte triat.
•
Què en sabem? Una vegada seleccionada la temàtica que
considerem motivadora per als alumnes, deixarem que aquests
expressin de manera gràfica, oral o escrita els coneixements previs
que tenen sobre el tema.
•
Què en volem saber? Decidim col·lectivament els punts que volem
tractar sobre el tema triat partint dels interessos i les inquietuds dels
nens.
El nostre paper com a docents consistirà a anar canalitzant
les propostes i a ajudar-los a explicitar-les i a plasmar-les
ordenadament. En aquesta fase, el més important és:
–
Plasmar en un cartell, en forma de preguntes, el que hem acordat
sobre el tema. Aquest cartell romandrà visible durant tot el projecte.
–
Buscar la informació que vagi donant resposta a les preguntes
formulades.
–
Aprofundir en els continguts del currículum prèviament programats
per al projecte.
–
Establir quines poden ser les fonts d’informació més adequades
i distribuir el temps per a les activitats.
•
Què n’hem après? En aquesta última fase reflexionarem sobre allò
que hem après i la manera com ho hem fet. Es tracta de fer conscients
els alumnes dels seus aprenentatges i d’ajudar-los a contrastar els
coneixements finals amb els que tenien al començament del projecte.

El nostre projecte
Els egipcis
Tot allò relacionat amb l’antic Egipte suscita un gran interès en els nens
i les nenes de 4 anys i fa volar la seva imaginació. Per això, plantegem
aquest projecte amb el propòsit d’acostar-los a la civilització egípcia
i amb la il·lusió de facilitar-los una eina pràctica i divertida sobre la qual
construir futurs aprenentatges.
A continuació, presentem els blocs en què s’ha estructurat el projecte,
susceptibles, en qualsevol cas, de canviar segons els interessos i les
necessitats del grup:
• Què en sabem?
• Què en volem saber?
– On vivien?
– Qui els governava?
– Quins edificis construïen?
– Què passava quan moria el faraó?
– Com vivien?
– A què es dedicaven?
– Què ens han deixat?
– Com ho sabem?
• Què n’hem après?  
Cal destacar que la flexibilitat és una de les característiques principals
del treball per projectes. En aquest sentit, la programació inicial pot ser
provisional i variar al llarg del projecte. A més, és important aprofitar
en tot moment qualsevol suggeriment que puguin fer els alumnes.
Partint d’aquest punt, classificarem els continguts i coordinarem
el desenvolupament del projecte.
Metodologia i objectius pedagògics
A continuació, detallem una sèrie d’aspectes fonamentals a l’hora de
presentar i treballar el projecte, a fi de fer-lo més motivador i enriquidor
per als alumnes.
• Convé servir-nos d’alguna situació quotidiana per motivar els nens
i crear-los una sèrie d’expectatives que desvetllin la seva curiositat.
• També és útil iniciar una conversa amb els alumnes per detectar
els coneixements que tenen sobre els egipcis (Què en sabem?).
No es tracta en aquest moment de corregir conceptes erronis,
completar coneixements o resoldre dubtes, encara que de vegades
podem intervenir en aquest sentit (sempre segons el nostre criteri).
Aquest serà el pas previ perquè els alumnes manifestin els interessos
que tenen sobre aquest tema (Què en volem saber?).
• Cal valorar els aprenentatges a partir del nivell inicial dels alumnes
i tenir en compte com evolucionen. El projecte compta amb fitxes
amb adaptació curricular, disponibles a e-vocación, que permeten
atendre les diverses necessitats que es presenten a l’aula.
• Hem d’explicar molt bé a les famílies en què consisteix el projecte
i fer-les partícips de la il·lusió que esperem generar en els nens
i les nenes. Cal animar-les perquè s’hi impliquin, especialment quan els
fills els expliquin què fan a classe (vegeu la secció Comunicacions amb
la família, a les pàgines 99-103 d’aquesta guia).
• És aconsellable utilitzar, en la mesura que sigui possible, diferents
recursos, com ara vídeos, DVD, llibres…, perquè els nens puguin
observar més clarament alguns aspectes treballats. També pot ser
interessant escoltar cançons, projectar alguna presentació o utilitzar
la pissarra digital per mostrar imatges o continguts relacionats amb
el tema.
• Seria interessant plantejar i organitzar prèviament el nostre museu
egipci perquè, des del començament, els alumnes s’impliquin en
el procés de cerca i elaboració de materials. Al llarg d’aquestes pàgines
trobarem propostes per fer-ho, que poden modificar-se o enriquir-
se com ho trobem oportú i segons les condicions i circumstàncies
del grup de classe. També seria bo ambientar l’aula amb elements
relacionats amb el tema, com ara palmeres, sorra, piràmides, sarcòfags,
sanefes de jeroglífics…
Nota. compta amb una sèrie de làmines digitals i amb
una galeria d’imatges que donen suport al projecte.
6

Recollida i presentació de la informació
Indiquem aquí una sèrie de punts que seria aconsellable tenir en compte
en el moment de recollir, presentar i treballar la informació del projecte.
• Pot ser útil mostrar a l’aula diversos materials en diferents suports
i convidar els nens a buscar-ne d’altres, però orientant-los davant
l’ampli ventall que poden aportar-hi (llibres de consulta, guies de
viatge, fullets turístics, informació obtinguda d’Internet, DVD i vídeos,
pòsters, murals confeccionats per ells mateixos amb l’ajuda de la
família, poemes, cançons, contes, etc.).
• Podem proposar als alumnes visitar la biblioteca del centre o la
biblioteca municipal per fomentar la consulta de llibres i la cerca
d’informació a Internet.
• Convé convidar les famílies a ajudar i orientar els fills en la cerca de
material. Podem donar-los una carta en què expliquem que iniciarem
un projecte sobre els egipcis i els avancem els continguts que hi
tractarem (vegeu un model de carta a la pàgina 101 d’aquesta guia).
És important que els materials que els nens portin a l’aula siguin
accessibles per a ells i, si és possible, que ells mateixos els presentin
als companys.
• Pot ser interessant preparar un mapa conceptual sobre el tema
a mesura que treballem els diferents punts del projecte. Per crear-lo,
podem utilitzar les mateixes fitxes del projecte que donen resposta
als diversos punts o, si és possible, fotografies en color que il·lustrin
clarament els aspectes que vulguem destacar de cada punt. Les
imatges del mapa conceptual ajudaran els nens a estructurar millor els
aprenentatges sobre els egipcis. Així i tot, cal no oblidar el text com a
suport essencial, a fi de familiaritzar els alumnes amb la lectura.
• Podem classificar els materials que portin els nens en fundes
transparents i, sempre que sigui possible, col·locar-los davall l’apartat
corresponent del mapa conceptual. Si es tracta de contes, llibres
o material en suport digital, podem assignar un espai de l’aula
per exposar-los i utilitzar-los el temps que duri el treball
amb el projecte.
• Convé decidir quan col·locar el cartell dels egipcis que proporciona
suport al desenvolupament del projecte, però sense avançar-nos al
treball dels diferents aspectes que hi tractarem.
• Abans d’acabar el projecte, si és possible, seria interessant visitar
algun museu egipci. Aquesta experiència motivarà molt els nens
i els ajudarà a consolidar alguns dels conceptes treballats.
Al llarg del projecte
Durant la realització del projecte, podem fer fotografies i gravar vídeos
de poca durada perquè, com a activitat final, entre tots elaborem una
narració que reculli tot el que hem après. El resultat es pot enviar als
pares o compartir-se a la pàgina web del centre. També podem imprimir
aquestes imatges i fer un àlbum fotogràfic per conservar-lo a l’aula, o
gravar-les en un DVD per recordar el projecte.
Treball final i avaluació
En acabar el projecte, és aconsellable arxivar tots els treballs que hagin
fet els nens i convidar-los a emportar-se’ls a casa. Podem animar-los
perquè els revisin amb les famílies i els expliquin, amb l’ajuda de les fitxes,
tot el que han après sobre els egipcis.
Encara que l’avaluació ha de tenir en compte totes les fases del projecte,
al final és quan es produeix una reflexió sobre el que s’ha après i la
manera com s’ha fet. Podem plantejar l’avaluació individualment, a partir
del model d’autoavaluació (pàgina 93 d’aquesta guia) o amb tot el
grup de classe (Què n’hem après?). A més, és important que, de manera
paral·lela, fem un seguiment de cada alumne o alumna. Per fer-ho,
podem emprar l’avaluació per àrees (pàgines 94 i 95) i la rúbrica
d’avaluació del projecte (pàgines 96 i 97).
Finalment, és interessant fer una valoració del funcionament de les
diferents activitats i anotar-ne els aspectes negatius, si n’hi ha hagut,
o els que milloraríem. Aquesta avaluació pot servir-nos per optimitzar
el projecte la pròxima vegada que el portem a terme.
7

Programació Els egipcis
Objectius Continguts Activitats
1.
Deduir el tema del projecte. 1.1
Relació d’unes característiques donades
amb el tema que tractarem: l’endevinalla.
1.1.1
Recitar l’endevinalla dels egipcis i entre tots intentar esbrinar
de què parla relacionant les idees del text.
1.1.2
Completar amb vocals i llegir la paraula resultant: EGIPCIS.
2.
Evocar i expressar els coneixements
previs sobre els egipcis.
2.1
Evocació i expressió dels coneixements
previs sobre els egipcis.
2.2
Respecte cap a les aportacions
dels companys.
2.1.1
Conversar amb el grup de classe sobre les coses que sabem dels egipcis
i confeccionar-ne una llista.
2.1.2
Dibuixar una persona de l’antic Egipte per plasmar els coneixements
previs al projecte.
2.2.1
Conversar amb el grup de classe respectant els torns de paraula.
3.
Verbalitzar els interessos
i les inquietuds sobre
els egipcis.
3.1
Elaboració d’una llista consensuada
d’inquietuds i interessos sobre
els egipcis.
3.1.1
Conversar amb el grup de classe sobre les coses que volem aprendre
dels egipcis i confeccionar-ne una llista.
4.
Millorar l’expressió i la comprensió
oral, i ampliar el vocabulari
mitjançant converses, contes,
refranys, poemes i cançons.
4.1
Vocabulari nou sobre el tema.
4.2 Cançó: El ball del faraó.
4.3 Conte: La sandàlia de Nitocris.
4.4 Poema: L’egiptòleg.
4.1.1
Conversar a classe sobre la vida a l’antic Egipte.
4.2.1
Cantar la cançó El ball del faraó.
4.3.1
Escoltar i comentar el conte La sandàlia de Nitocris.
4.4.4
Recitar el poema L’egiptòleg individualment o en grup gran.
5.
Aportar material de consulta sobre
els egipcis buscant en diferents fonts
amb l’ajuda de la família.
5.1
Aportació de material de consulta
sobre els egipcis.
5.1.1
Elaborar col·lectivament una carta adreçada a les famílies en què
se’ls demani col·laboració per aportar material sobre la vida
a l’antic Egipte.
6.
Descobrir la utilitat de la lectura
i l’escriptura per aprendre coses
noves de manera més autònoma.
6.1
Descobriment de la lectura i l’escriptura
com a eines d’aprenentatge.
6.1.1
Identificar la font d’informació més adequada per dur a terme diferents
activitats.
6.1.2
Llegir i copiar paraules i frases senzilles que tinguin relació amb la vida
a l’antic Egipte.
7.
Utilitzar amb respecte els llibres
i el material de consulta aportats.
7.1
Respecte i cura del material comú. 7.1.1
Seleccionar material informatiu sobre els egipcis.
7.1.2
Consultar el material disponible a l’aula sobre els egipcis.
8.
Conèixer com era la vida
dels antics egipcis
i on van habitar.
8.1 L’antic Egipte.
8.2
El riu Nil.
8.1.1
Buscar informació a casa i en el material de l’aula.
8.1.2
Localitzar Egipte en un mapa.
8.1.3
Identificar i pintar el riu Nil.
8.1.4
Copiar la paraula EGIPTE en el mapa.
8.2.1
Identificar el riu Nil en una escena i valorar-ne la importància per
als antics egipcis.
8.2.2
Completar una imatge del riu Nil amb els animals que hi vivien.
8

Dossier: Els egipcis
A continuació, us facilitem la informació necessària per dur a terme
el projecte.
El faraó i el seu palau Qui governava?
El faraó era el governant de l’antic Egipte. Els egipcis creien que
el primer rei havia estat el déu del Sol, Ra, i que d’ell descendien
tots els faraons. Això els convertia en éssers quasi divins i els
atorgava molt poder.
El primer faraó va ser Menes, que va unificar l’Alt i el Baix Egipte
i va fundar una monarquia. Alguns dels faraons més importants
van ser Ramsès II, Tutankamon, Akhenaton o Tuthmosis IV. També
hi va haver reines-faraó, com Hatxepsut, Sobekneferu o Cleòpatra.
El faraó era el cap del govern, de l’exèrcit i dels sacerdots. Tenia un
gran poder i una gran fortuna, però també moltes responsabilitats.
Els seus símbols de poder eren la corona doble que representava
l’Alt i el Baix Egipte, el ceptre, el fuet, el nemes o lligadura de tela,
la barba postissa i el tron.
El palau del faraó era a la capital del regne. Tenia jardins, estanys i
diverses estances, com ara el pavelló del faraó, on hi havia la sala
del tron. En el mateix recinte hi havia les mansions dels membres
del govern, les cambres dels servents, els graners, etc. També era
la seu del govern. A diferència dels temples i les piràmides, estava
construït amb toves.
L’antic Egipte
La civilització de l’antic Egipte es va desenvolupar al nord d’Àfrica
arran de l’agrupament de diversos assentaments humans al llarg
dels trams intermedi i baix del riu Nil.
Al voltant de l’any 3100 aC, el territori es va unificar sota el govern
del faraó Menes. Al llarg dels tres mil·lennis següents, a Egipte
es va forjar una cultura original amb èpoques d’esplendor i de
decadència.
Se sol considerar l’any 31 aC com el final de l’antic Egipte.
En aquell moment, després la mort de Cleòpatra, el territori
egipci es va convertir en una província de l’Imperi romà.
El riu Nil On vivien?
El riu Nil va ser fonamental en el naixement de la civilització egípcia.
Durant la crescuda anual d’aquest riu (de juny a setembre), els
camps s’omplien d’un llim negre que fertilitzava la terra i la feia apta
per al conreu. Els egipcis van dissenyar dics, canals i embasaments
que permetien regular les crescudes i regar els camps, cosa que,
juntament amb la calor del desert, va fer de les riberes del riu una
zona extraordinàriament fèrtil. Durant el temps de les inundacions,
en què els agricultors no podien treballar, feien tasques per al faraó
(com ara alçar piràmides o reparar els sistemes hidràulics), o bé
desenvolupaven diferents oficis artesanals.
A més, el Nil proporcionava als egipcis peix abundant, i a les riberes
també hi havia molta caça.
Aquesta situació privilegiada permeté que al voltant del Nil
es desenvolupés una civilització pròspera i original que pervisqué
durant milers d’anys.
11

Embalsamament Què passava quan
i enterrament moria el faraó?
Els egipcis creien que hi havia una vida després de la mort que era
igual a la d’aquest món; per això, es feien momificar i s’enterraven
amb mobles, menjar i tot el que pensaven que podrien necessitar
per estar còmodes i entretinguts en l’altra vida.
Per mantenir el cos en bones condicions, els embalsamadors
usaven tècniques especials de conservació. El primer que es feia
per momificar un cadàver era netejar el cos i extreure’n el cervell
i els òrgans interns, que després s’embolicaven i es guardaven
en uns recipients anomenats vasos canopis. El cor es deixava
al seu lloc perquè pensaven que el difunt el necessitaria en l’altra
vida. Quan acabaven, cobrien el cos amb una sal anomenada natró
i el deixaven assecar durant quaranta dies. Passat aquest temps,
es retirava la sal i es fregava el cos dessecat amb oli. Finalment,
s’embolicava amb diverses capes de benes de lli i l’introduïen,
ja momificat, dins el sarcòfag. Aquest sarcòfag era traslladat
a la tomba, que podia ser una piràmide o un hipogeu, és a dir,
una tomba excavada a l’interior d’una muntanya, com les que
es conserven a la Vall dels Reis.
Els déus egipcis
Els egipcis creien en molts déus. El més important era Amon, al
qual retien culte a tot Egipte, però també hi havia déus particulars
de cada ciutat. Entre els déus egipcis més coneguts tenim:
• Ra, déu del Sol. Tenia aspecte humà amb cap de falcó coronat
amb el disc solar.
•
Horus, déu del cel. Se’l representava com un home amb cap de
falcó i portava la doble corona d’Egipte.
• Isis, símbol de la llavor, del creixement i de la família. Tenia
aparença humana i se la solia representar amb ales de milà.
•
Sobek, un déu benèfic, creador del Nil. Era el déu de la fertilitat,
la vegetació i la vida. Es representava com un home amb cap de
cocodril.
També adoraven alguns animals, elements naturals, com la terra
o el riu Nil, i persones, com el faraó.
Grans construccions Quins edificis construïen?
Els faraons van manar edificar moltes construccions majestuoses
i enormes:
• Temples. Un temple era com una ciutat petita; tenia tallers,
escola, biblioteca, graners i magatzems propis. Els temples tenien
grans extensions de terra. Molta gent hi treballava i depenia dels
graners i dels magatzems del temple per sobreviure.

Els egipcis creien que els temples eren la casa dels déus
i hi acudien a fer ofrenes. Els sacerdots s’encarregaven
dels rituals. De la mateixa manera que passava al palau,
comptaven amb servents dedicats a l’atenció del déu.
•
Piràmides. Les piràmides eren tombes enormes on s’enterrava
els faraons i altra gent important. La construcció requeria anys
de feina, molta mà d’obra i grans recursos econòmics. No se
sap amb exactitud com van ser construïdes, ja que les van alçar
sense les eines amb què comptem en l’actualitat. A pesar de la
grandària, les piràmides només tenien uns pocs corredors i una
cambra mortuòria on hi havia el sarcòfag del faraó.
12

Vida quotidiana Com vivien?
La societat egípcia s’organitzava com una gran piràmide.
Al capdamunt hi havia el faraó i la família reial; a continuació,
se situaven els nobles, els alts funcionaris, els sacerdots,
els escribes i l’exèrcit; després, hi havia els comerciants,
els artesans i els camperols; i per últim, els esclaus.
Les ciutats se situaven a les proximitats del Nil, en zones altes
per evitar-ne les crescudes. Les cases eren de tova emblanquinada
perquè es mantinguessin fresques. La grandària i la distribució
de l’habitatge variava segons la classe social del propietari, i fins
i tot podien tenir dos pisos. El mobiliari comprenia tamborets,
taules, bancs (que feien de llits), forns petits per elaborar pa, etc.
Les cases dels més adinerats tenien millors mobles, jardí, detalls
decoratius, etc.
L’alimentació era molt semblant a la nostra, a base de pa,
verdures, hortalisses, fruita, carn i peix. Obtenien tots aquests
productes de l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
Com que Egipte és un país tan càlid, els antics habitants portaven
roba lleugera i fresca. Els nobles vestien amb peces fetes de lli.
Les dones duien vestits llargs de tirants i els homes, un faldellí
que queia en plecs fins al genoll. Els nens solien anar despullats.
A més, els nobles usaven joies d’or i pedres precioses de molts
colors.
Homes i dones es maquillaven i es pintaven els ulls (també
per raons pràctiques, per protegir-los de la sorra del desert).
Els faraons, els nobles i tothom qui ocupés un càrrec important
usaven perruques. També feien servir olis i ungüents per fer
bona olor. De fet, era freqüent que portessin sobre el cap
uns cons amb perfum que es fonien a poc a poc i anaven
impregnant la roba amb l’aroma.
El llegat de l’antic Egipte Què ens han deixat?
Molts dels invents i les aportacions dels antics egipcis han arribat
fins als nostres temps o han servit de model per a eines actuals.
Cal destacar els canals de reg, el papir com a suport d’escriptura,
els jeroglífics com a mètode d’expressió escrita, la fabricació de
vidre, la balança com a sistema de pesatge, els miralls de bronze,
la navegació de vela, etc.
13

ELS EGIPCIS
ON VIVIEN?
QUINS EDIFICIS
CONSTRUÏEN?
L’ANTIC EGIPTE
6
RIU NIL
ES0000000062344 820727_ELS_EGIPCIS_II_GRUP_60041.indd 11 18/01/2017 8:48:15
7
ESTÁ BAÑADO POR EL RÍO NILO
A - 1
A
1
2
3
B C
B - 1
B - 2
C - 3
ES0000000046566 760973cuad_los_egipcios_II_4anios_46964.indd 13 23/05/2016 13:30:51
L’ANTIC EGIPTE
EL RIU NIL
11
ORDENAVA CONSTRUIR TEMPLES
HORUS RA
TEMPLE D’EDFÚ
TEMPLE DE FILÉ
TEMPLE DE LUXOR
TEMPLE DE KOM OMBO
ISIS SOBEK
ELS TEMPLES
LES PIRÀMIDES
QUI GOVERNAVA?
QUÈ PASSAVA QUAN
MORIA EL FARAÓ?
8
ELS FARAONS
FARAÓ RAMSÈS II
REINA-FARAÓ
HATXEPSUT
14
LA TUMBA DEL FARAÓN
ELS FARAONS
EL PALAU DEL FARAÓ
QUAN MORIEN
ELS EMBALSAMAVEN
LA TOMBA DEL FARAÓ
13
QUAN MORIEN ELS EMBALSAMAVEN
➡
1. EXTREIEN
ELS ÒRGANS
DEL COS.
3. L’EMBENAVEN
AMB MOLTES
CAPES DE LLI.
2. COBRIEN
TOT EL COS
AMB SAL.
4. COL·LOCAVEN
LA MÒMIA EN
UN SARCÒFAG.
➡ ➡
10
EL FARAÓ VIVIA EN UN PALAU
PAPIR
MIRALL
PITXER
MIRALL
PAPIR PITXER VENTALL
VENTALL
ORDENABA CONSTRUIR PIRÁMIDES
12
16

ELS EGIPCIS
16
VIVÍAN EN CASAS SENCILLAS
18
VESTÍAN CON PRENDAS DE LINO
20
CUINAVEN ELS ALIMENTS
AIGUA
FARINA
LLEVAT
SAL
➡ ➡ ➡
SE ADORNABAN EL CUERPO
17
19
ERAN AGRICULTORES Y PESCADORES
LES CASES
LA ROBA
L’ELABORACIÓ DEL PA
ELS ADORNS
L’AGRICULTURA
COM VIVIEN?
EXPLOTABAN CANTERAS Y MINAS
21
5
5
1
1
COMERCIABAN SIN DINERO
4
3
5
4
2
5 5
23
22
EREN ARTESANS
FERRER
SASTRE
FUSTER
FORNER
24
ESCRIBÍAN JEROGLÍFICOS
A
F
K
P
U
C
S
X
B
G
L
Q
V
D
I
N
Y
H
M
R
E
J
O
T
Z
LA MINERIA
EL COMERÇ
L’EXÈRCIT
L’ARTESANIA
L’ESCRIPTURA
A QUÈ ES DEDICAVEN?
ELS INVENTS
ELS EGIPTÒLEGS
EL MUSEU EGIPCI
QUÈ ENS HAN
DEIXAT?
COM HO SABEM?
25
EL EJÉRCITO
EL FARAÓN ERA EL JEFE DEL EJÉRCITO.
26
ELS SEUS INVENTS
BALANÇA MIRALL
DE COURE
PAPIR VIDRE
VELER
27
POESÍA
LOS EGIPTÓLOGOS
ESTAMOS EN EGIPTO
DISPUESTOS A EXCAVAR
Y LA TUMBA DE UN FARAÓN
NOS GUSTARÍA ENCONTRAR.
SOMOS EGIPTÓLOGOS,
ESTUDIAMOS EL PASADO.
DESCUBRIMOS PIRÁMIDES
Y SARCÓFAGOS DORADOS.
P. G. AGULLÓ y M. R. GÓMEZ
28
EL MUSEU EGIPCI
ESCARABAT
SAGRAT
CREU
DE LA VIDA
ULL
D’HORUS BASTET
17

Proposta didàctica

ELS EGIPCIS
ENDEVINALLA
VIVIM AL COSTAT D’UN RIU
EN UN LLOC AMB MOLT DE SOL.
ENS GOVERNA UN FARAÓ
I HEM DE FER TOT EL QUE ELL VOL.
SI NO SAPS QUI SOM ENCARA,
UNA PISTA ET DONARÉ:
DE PIRÀMIDES I TEMPLES
VAM DEIXAR EL DESERT BEN PLE.
1
I E I
G P C S
EL NOM
5
G I C I
➡
➡
➡
L’ANTIC EGIPTE
6
RIU NIL
9
CANÇÓ
EL BALL DEL FARAÓ
COM, COM, COM,
COM BALLA EL FARAÓ?
UN PAS CAP ENDAVANT
I UN ALTRE CAP ENDARRERE,
UN PAS CAP ENDAVANT
I CAP ENDARRERE UN SALT.
ATENCIÓ, ATENCIÓ,
AIXÍ BALLA EL FARAÓ!
13
➡
1. EXTREIEN
ELS ÒRGANS
DEL COS.
3. L’EMBENAVEN
AMB MOLTES
CAPES DE LLI.
2. COBRIEN
TOT EL COS
AMB SAL.
4. COL·LOCAVEN
LA MÒMIA EN
UN SARCÒFAG.
➡ ➡
10
EL FARAÓ VIVIA EN UN PALAU
PAPIR
MIRALL
PITXER
MIRALL
PAPIR PITXER VENTALL
VENTALL
14
LA TOMBA DEL FARAÓ
7
ESTÀ BANYAT PEL RIU NIL
A - 1
A
1
2
3
B C
B - 1
B - 2
C - 3
11
HORUS RA
TEMPLE D’EDFÚ
TEMPLE DE FILÉ
TEMPLE DE LUXOR
TEMPLE DE KOM OMBO
ISIS SOBEK
CONTE: LA SANDÀLIA DE NITOCRIS
15A
8
ELS FARAONS
FARAÓ RAMSÈS II
REINA-FARAÓ
HATXEPSUT
ORDENAVA CONSTRUIR PIRÀMIDES
12
15B
2
DIBUIX D’UN EGIPCI
(ABANS DEL PROJECTE)
3
QUÈ EN SABEM?
4
QUÈ EN VOLEM SABER?
AC
AC
20

ELS EGIPCIS
28
EL MUSEU EGIPCI
ESCARABAT
SAGRAT
CREU
DE LA VIDA
ULL
D’HORUS BASTET
16
VIVIEN EN CASES SENZILLES
20
CUINAVEN ELS ALIMENTS
AIGUA
FARINA
LLEVAT
SAL
➡ ➡ ➡
24
ESCRIVIEN JEROGLÍFICS
A
F
K
P
U
C
S
X
B
G
L
Q
V
D
I
N
Y
H
M
R
E
J
O
T
Z
19
EREN AGRICULTORS I PESCADORS
S’ADORNAVEN EL COS
17
22
EREN ARTESANS
FERRER
SASTRE
FUSTER
FORNER
25
L’EXÈRCIT
EL FARAÓ ERA EL CAP DE L’EXÈRCIT.
18
ES VESTIEN AMB ROBA DE LLI
26
ELS SEUS INVENTS
BALANÇA MIRALL
DE COURE
PAPIR VIDRE
VELER
COMERCIAVEN SENSE DINERS
4
3
5
4
2
5 5
23
29
(DESPRÉS DEL PROJECTE)
EXPLOTAVEN PEDRERES I MINES
21
5
5
1
1
27
POEMA
L’EGIPTÒLEG
EREN ELS ANTICS EGIPCIS
CONSTRUCTORS FENOMENALS
QUE VAN FER TEMPLES MAGNÍFICS
I PIRÀMIDES GENIALS.
MOLTES TOMBES MISTERIOSES
AMAGAREN PEL DESERT.
DE SEGUR QUE EN QUEDEN MOLTES
QUE ENCARA NO HEM DESCOBERT!
SOTA LA SORRA DAURADA
DORMEN MOLTES MERAVELLES.
L’EGIPTÒLEG LES EXCAVA
PERQUÈ LES PUGUEM CONÈIXER.
EMPAR TORTOSA
30
QUÈ N’HEM APRÈS?
31
ELS EGIPCIS
AQUEST ÉS EL TREBALL QUE HEM FET SOBRE ELS EGIPCIS.
SI TENIU TEMPS I GANES D’APRENDRE’N MÉS COSES,
NOMÉS HEU DE MIRAR AQUESTES FITXES AMB ATENCIÓ.
EN/LA US LES EXPLICARÀ.
Nota. Les fitxes marcades tenen adaptació curricular disponible a .
AC
AC
21

Fitxa 1
ENDEVINALLA
VIVIM AL COSTAT D’UN RIU
EN UN LLOC AMB MOLT DE SOL.
ENS GOVERNA UN FARAÓ
I HEM DE FER TOT EL QUE ELL VOL.
SI NO SAPS QUI SOM ENCARA,
UNA PISTA ET DONARÉ:
DE PIRÀMIDES I TEMPLES
VAM DEIXAR EL DESERT BEN PLE.
1
I E I
G P C S
22

Fitxa 1. Endevinalla
Abans de començar
• Expliquem als alumnes que ara treballarem un tema nou i que aquesta
vegada coneixerem unes persones que van viure fa moltíssims anys.
Els indiquem que, per saber de qui es tracta, hauran de resoldre
una endevinalla.
• Conversem sobre les endevinalles: recordem que són jocs de paraules
en què cal tenir en compte una sèrie de pistes per esbrinar la resposta.
En posem algun exemple per assegurar-nos que entenen la dinàmica.
Durant la proposta
• Llegim l’endevinalla als nens i les nenes. Els preguntem si hi ha cap
paraula o expressió que no entenen; si és així, donem l’opció que
siguin els alumnes mateixos els que intentin explicar-ne el significat.  
• Comentem amb el grup totes les solucions possibles que hagin
aportat, a fi de decidir col·lectivament si són correctes o no. Davant
una hipòtesi errònia, ajudarem el nen o la nena a descobrir
per què la resposta que ha donat no ha estat encertada.  
• Una vegada trobada la solució, podem iniciar una conversa per
suscitar l’interès dels alumnes respecte al tema del projecte.  
I per acabar
• Recitem l’endevinalla diverses vegades per memoritzar-la.
• Reproduïm el text de l’endevinalla en una cartolina i la situem
en un lloc visible de l’aula per recordar-la durant el projecte.
• Conversem breument sobre els antics egipcis a fi de motivar
els alumnes amb el projecte. Podem formular-los preguntes
per despertar-los interès sobre el tema. Sabeu què és una piràmide?
On s’ubicaven? Qui les va construir? Qui era el faraó?…
• Escolta i aprèn l’endevinalla.
• Repassa les línies del color que s’indica i escriu
cada vocal al lloc que li correspon.
• Llegeix la solució de l’endevinalla, que és el títol
del projecte.
Fresc egipci que representa una escena de caça.
23

2
(ABANS DEL PROJECTE)
24

Documents
d’ampliació

Paraules per saber-ne mes ÀFRICA
Egipte es troba al nord-est d’Àfrica.
CLEPSIDRA
Era un rellotge d’aigua que van inventar
els egipcis. L’aigua cau d’un recipient
a un altre i assoleix diversos nivells que
indiquen el temps.
HORUS
Horus era el déu del cel.
Era considerat
l’iniciador de la
civilització
egípcia.
IARU
Els camps de Iaru eren l’equivalent
al paradís per als egipcis. Eren una terra
de maresmes on anaven després de
morir si havien dut una vida correcta.
IMHOTEP
Va ser un dels primers metges que
es coneixen. La medicina era tan
important per als egipcis que el van
considerar un déu.
JEROGLÍFIC
Els jeroglífics són una forma
d’escriptura que utilitza símbols
i dibuixos per representar paraules,
sons i lletres.
OBELISC
Són pilars alts
de pedra.
Estaven coberts
amb capes
d’or.
PIRÀMIDE
Era la tomba del faraó. Es construïen en
pedra i s’hi s’enterrava el faraó juntament
amb els seus tresors.
ROSETTA
L’escriptura egípcia es va poder desxifrar
gràcies a la pedra de Rosetta. L’estudiós
francès François
Champollion
hi va treballar
durant 14 anys
fins que
va aconseguir
traduir-ne
el text.
SACERDOT
Els sacerdots eren els
encarregats del culte
als déus.
Havien de mantenir-se
purs i nets, per això
es banyaven quatre
vegades cada dia
i s’afaitaven tot el cos.
86

DÉUS
Els egipcis creien en molts déus. Cada
ciutat en tenia un de propi, encara que
n’hi havia alguns a qui tots els egipcis
retien culte.
ESCRIBA
Els escribes eren les persones que sabien
llegir i escriure. Treballaven per a l’exèrcit,
als temples o per a altres persones.
FARAÓ
El faraó era el governador de tot Egipte.
Els súbdits creien
que era un déu
en el cos
d’un home.
La paraula faraó
significa
‘casa gran’.
GAT
Es creu que els egipcis van ser els primers
a domesticar els gats.
Els apreciaven
tant que van arribar
a considerar-los
animals sagrats.
KOHL
Als antics egipcis els agradava
maquillar-se i adornar-ne el cos.
Un dels cosmètics més utilitzats
era el kohl, amb el qual
s’enfosquien
les parpelles.
LOTUS
Als egipcis els agradava molt l’olor de
la flor del lotus i, sovint, en donaven
als convidats als banquets.
Una llegenda deia que, al començament
dels temps, una flor de lotus va créixer
fora de l’aigua. Quan es va obrir, a dins
hi havia el déu Sol.
MÒMIA
Una mòmia és el cos embalsamat
d’un difunt. Els egipcis
conservaven
els cossos per
mantenir-los
en bones
condicions
per a l’altra vida.
NIL
El riu Nil era molt important per als
egipcis, ja que els proporcionava l’aigua
que necessitaven. A les vores cultivaven
verdures i hortalisses. També l’utilitzaven
com una via de comunicació.
TEMPLE
Els egipcis creien que els temples eren
la casa dels déus. Només els sacerdots
podien entrar a la part més sagrada del
temple.
USHEBTIS
Eren estàtues
petites que
s’introduïen
a les tombes.
Els egipcis creien
que aquestes
estàtues
treballarien
per ells
a l’altre món.
VAIXELL
Els egipcis van inventar els vaixells de vela.
Amb aquests, es desplaçaven pel riu
i comerciaven amb terres llunyanes.
VISIR
Era la persona més important després
del faraó. La seva funció consistia a
assessorar-lo i a encarregar-se que
es complissin les decisions reials.
87

Itineraris educatius: ampliació
16
VIVIEN EN CASES SENZILLES
Fitxa 16. La societat egípcia
A la fitxa podem observar dues cases de l’antic Egipte:
una pertany a un camperol o un artesà, i l’altra, a un
aristòcrata o un alt funcionari.
Idees per treballar amb els alumnes
Podem representar gràficament la piràmide social
de l’antic Egipte. Al capdamunt, hi hauria el faraó
amb la seva família. A continuació, els nobles, sacerdots
i funcionaris (el més important dels quals era el visir).
Els escribes, encarregats de l’escriptura, la comptabilitat
i la recaptació d’impostos, se situarien en l’escalafó
següent. Finalment, i en ordre d’importància descendent,
tindríem els guerrers, els agricultors i els esclaus.
Demanem als alumnes que busquin imatges de déus
egipcis al material aportat o a Internet.
A continuació, expliquem la funció dels temples com a
centres administratius i econòmics. Prèviament, buscarem
i prepararem imatges de temples que es conserven en
l’actualitat, com els que es mostren a les pàgines 112
i 118 d’aquesta guia.
11
HORUS RA
TEMPLE D’EDFÚ
TEMPLE DE FILÉ
TEMPLE DE LUXOR
TEMPLE DE KOM OMBO
ISIS SOBEK
Fitxa 11. La religió egípcia
La fitxa mostra quatre temples importants de l’antic
Egipte i els déus als quals estaven consagrats.
Els egipcis adoraven una gran quantitat de divinitats.
Cada regió, ciutat o poble estava sota la protecció
d’un déu particular. Però alguns eren comuns a tot
Egipte, com Ra, el déu del Sol; Osiris, el déu dels morts;
Hathor, la deessa de l’amor i de la música, o Maat,
deessa de la justícia.
La majoria de les persones tenien un altar senzill
a casa, on adoraven els seus déus.
Podem dur a terme una investigació sobre la tomba de
Tutankamon, l’única que s’ha trobat intacta, per observar
amb quin tipus d’objectes va ser enterrat.
A més, expliquem als alumnes, mentre observem la foto
que hi ha a la pàgina 114 d’aquesta guia, que el Llibre
dels morts era una col·lecció de conjurs que ajudaven
els difunts en el camí a l’altre món.
14
LA TOMBA DEL FARAÓ
Fitxa 14. Les tombes egípcies
L’escena ens mostra el seguici fúnebre d’un faraó.
Els funerals tenien lloc quan havia acabat el procés
de momificació. Els egipcis creien que després de
la mort anirien a la terra de Iaru, on podrien gaudir
una altra vegada de les coses que havien conegut
quan vivien; per això, enterraven els difunts amb tots
els objectes que pensaven que podien necessitar per
estar còmodes i divertir-se en l’altra vida.
88

19
EREN AGRICULTORS I PESCADORS
Fitxa 19. Les tasques quotidianes dels egipcis
A la fitxa podem observar una escena típica del treball
en l’agricultura, la ramaderia i la pesca a l’antic Egipte.
S’hi pot apreciar com llauraven la terra, com munyien
les vaques, com pescaven, com segaven i collien
el blat i com elaboraven el pa. Altres aliments
i productes que veiem en l’escena són les cabres,
les oques, el raïm, etc.
Els antics egipcis pensaven que els difunts havien
de treballar per als déus després de la mort. Per això,
col·locaven a les seves tombes figuretes de persones
(ushebtis) i representacions de diverses activitats
de la vida quotidiana, pensant que aquestes estàtues
farien el treball per ells en l’altra vida. Observem la foto
de la pàgina 136 i descrivim entre tots les tasques que
hi veiem.
Podem comentar altres invents i descobriments
egipcis: la clepsidra o rellotge d’aigua, la pasta dentífrica,
la serra de metall, etc.
També pot ser un bon moment per explicar que
els egipcis van assolir grans coneixements científics.
La medicina, en concret, va avançar molt: feien
operacions complexes, usaven diverses tècniques
per curar les dents, etc.
Imhotep, un metge i científic que va viure al voltant de
l’any 2690 aC, va ser considerat un déu.
26
ELS SEUS INVENTS
BALANÇA MIRALL
DE COURE
PAPIR VIDRE
VELER
Fitxa 26. Els invents i els descobriments
La fitxa ens mostra diversos invents egipcis
i els seus equivalents contemporanis.
COMERCIAVEN SENSE DINERS
4
3
5
4
2
5 5
23
Fitxa 23. El comerç
A la fitxa podem veure una escena de barata en
un port de l’antic Egipte. Els egipcis no usaven diners,
sinó que intercanviaven mercaderies. Els ports eren
grans centres comercials, ja que el transport era més
segur per vaixell que per terra.
Aprofitem per ensenyar als
alumnes el sistema de
numeració egipci i per
representar diverses quantitats
d’elements. Per fer-ho,
dramatitzem una escena
de barata en què fem servir
aquest sistema de numeració.
89

7
ESTÀ BANYAT PEL RIU NIL
A - 1
A
1
2
3
B C
B - 1
B - 2
C - 3
Fitxa 7. La fauna i la flora
Observem els animals i les plantes que hi ha a la fitxa i també algunes activitats habituals de les persones
que vivien a la vora del riu Nil.
Aprofitem l’activitat plantejada per dur a terme una investigació sobre la fauna i la flora de les vores
del riu i per comparar-les amb les pròpies del nostre entorn més proper.
Fitxa 13. Els nombres ordinals
Aprofitem la seqüència per treballar els nombres ordinals. Per fer-ho, escrivim sobre cada escena
el nombre corresponent a l’ordre en què té lloc cada pas de la momificació. Podem repetir l’activitat
amb altres seqüències del nostre dia a dia: rutines quan ens llevem del llit, rutines quan arribem a escola,
rutines abans d’anar-nos-en a dormir…
Fitxa 14. Un lloc nou
Partint de l’activitat de la fitxa, demanem als alumnes que imaginin què els agradaria endur-se
si haguessin de mudar-se a una altra ciutat o a un altre país: quines joguines triarien, quines coses
pensen que necessitarien per al viatge, quines persones els agradaria trobar-hi, etc.
Fitxa 15A. El conte
La sandàlia de Nitocris és una llegenda egípcia que ha arribat fins als nostres dies i que té una semblança
molt gran amb La ventafocs. Per això, podrem comparar la història de les dues protagonistes. A més,
serà una ocasió magnífica per fer, amb l’ajuda dels familiars dels alumnes, una recopilació de contes
i llegendes populars.
13
➡
1. EXTREIEN
ELS ÒRGANS
DEL COS.
3. L’EMBENAVEN
AMB MOLTES
CAPES DE LLI.
2. COBRIEN
TOT EL COS
AMB SAL.
4. COL·LOCAVEN
LA MÒMIA EN
UN SARCÒFAG.
➡ ➡
14
LA TOMBA DEL FARAÓ
15A
Itineraris educatius: altres idees per desenvolupar el currículum
90

Avaluació

EL RIU NIL ERA MOLT IMPORTANT PER ALS EGIPCIS.
EL FARAÓ ERA EL REI DELS EGIPCIS.
QUAN UN FARAÓ MORIA, L’EMBALSAMAVEN.
LA PIRÀMIDE ERA EL PALAU DEL FARAÓ.
ELS EGIPCIS UTILITZAVEN MONEDES D’OR PER COMPRAR.
ELS EGIPCIS S’ADORNAVEN EL COS AMB PERRUQUES,
JOIES I MAQUILLATGE.
ELS EGIPCIS NO SABIEN ESCRIURE.
ELS EGIPCIS VAN INVENTAR LA BICICLETA.
SÍ NO
Avaluació del projecte Els egipcis
Nom
Data
93

Avaluació per àrees Els egipcis
Alumne/a:
Coneixement d’un mateix i autonomia personal NA EP A
Evoca i expressa els coneixements previs sobre l’antic Egipte.
Utilitza amb respecte els llibres i el material de consulta com a fonts d’informació.
Evoca i expressa els coneixements adquirits sobre l’antic Egipte.
Coneixement de l’entorn NA EP A
Aporta material informatiu sobre els egipcis.
Localitza Egipte en un mapa.
Identifica el riu Nil i en valora la importància per a la civilització egípcia.
Coneix alguns animals i plantes característics de la vall del Nil.
Reconeix la funció del faraó en la societat egípcia i n’identifica els símbols representatius.
Coneix alguns temples egipcis, així com alguns dels déus als quals estaven consagrats.
Sap què és una mòmia i per què es momificaven els cossos de les persones.
Explica què són les piràmides i com hi enterraven els faraons.
Té algunes nocions sobre l’estructura social de l’antic Egipte.
Coneix algunes professions i oficis característics de l’antic Egipte.
Identifica els ingredients amb què s’elabora el pa.
Estructura i ordena tots els conceptes treballats sobre els egipcis.
Ordena seqüències.
Resol problemes lògics.
S’inicia en la resolució de sumes.
Coneix i utilitza els nombres de l’1 al 6 en situacions quotidianes.
94

Comunicacions
amb la família

Benvolguda família,
Els nens i les nenes de la classe durem a terme el projecte ELS EGIPCIS.
Entre tots, hem decidit treballar els temes següents:
• On vivien?
• Qui els governava?
• Quins edificis construïen?
• Què passava quan moria el faraó?
Per poder repartir-nos la cerca d’informació entre tots, i col·laborar junts en l’elaboració
del projecte, us agrairíem que ens ajudéssiu a recollir material de diversos tipus (llibres
que descriguin l’antiga civilització egípcia, contes, guies de viatges, vídeos o DVD, fotos, etc.).
És important que la informació aportada sigui comprensible per a nens, i que fins i tot cadascun
pugui contar-nos breument el més destacat del material que aporta.
També us demanem la vostra col·laboració per participar de la il·lusió que us transmeti
el vostre fill o la vostra filla quan us expliqui el que ha treballat a l’aula.
Carta per a la família
• Com vivien?
• A què es dedicaven?
• Què ens han deixat?
• Com ho sabem?
101

Annexos

E
n un poblet de l’antic Egipte, vivia una al·lota que no era ni bonica
ni lletja, ni jove ni vella, ni llesta ni ximple. Li deien Nitocris.
Una tarda, Nitocris va sortir de casa i va anar a prendre el bany al riu
Nil. Es va treure les sandàlies i la roba, i es va ficar a poc a poc a l’aigua,
que aquell dia no estava ni freda ni calenta, just com a ella li agradava.
Quan Nitocris va tornar a la vora del riu, va veure un al·lot que li feia
gestos amb la mà. Volia oferir-li ajuda per sortir de l’aigua. Es tractava
d’un dels joves del poble, que tornava de caçar entre els joncs de
la vora. L’al·lot, tot orgullós, va voler regalar-li una llebre que havia
capturat, però Nitocris li va dir:
–No vull els teus regals. Aparta’t de mi!
Quan Nitocris va anar a buscar la roba per vestir-se, va sentir el soroll
d’un aleteig. Era un falcó! Va baixar a gran velocitat i va agafar una
sandàlia entre les urpes. Quan l’al·lot ho va veure, va intentar disparar
al falcó amb un arc, però Nitocris el va aturar.
–No ho facis! El falcó és l’animal sagrat del déu Horus, el protector
del faraó. No pot matar-lo ningú.
El jove, aleshores, se’n va anar sense dir ni pruna, avergonyit del que
havia estat a punt de fer.
A prop d’allà, al jardí del palau reial, se celebrava una gran festa en
honor del faraó. Però ell no estava gens a gust; no hi havia res que
li suscités interès, tot li semblava tan avorrit… De sobte, el falcó va
arribar volant i va deixar caure la sandàlia de Nitocris sobre els genolls
del faraó. Allò sí que era extraordinari! Per fi passava alguna cosa
divertida a la festa! A més, li semblà una sandàlia tan bonica que va
enviar els guàrdies reials a buscar per tot Egipte la persona de qui
podia ser.
Els guàrdies van recórrer cada poble i cada ciutat, a banda i banda
del Nil, però tot va ser debades: aquella sandàlia no anava bé a ningú.
Fins que, en tocar a la porta de l’última casa de l’últim poble, van
veure que hi vivia una al·lota que no era ni guapa ni lletja, ni jove
ni vella, ni llesta ni ximple. Quan li van emprovar la sandàlia, li va
encaixar al peu perfectament.
Els soldats van acompanyar Nitocris fins al palau, on l’esperava
impacient el faraó.
La jove es va agenollar davant ell com una mostra d’admiració
i de respecte. El faraó li va donar la mà i la va ajudar a aixecar-se.
En acabar, li va dir que, en agraïment pel dia tan emocionant que
li havia fet passar, podia demanar-li qualsevol desig i ell l’hi concediria.
I aleshores Nitocris va contestar:
–No vull els teus regals, faraó.
I, de seguida, va afegir:
–El que de veritat m’agradaria és que m’acompanyessis al riu.
M’agrada tant nedar…!
I se’n van anar tots dos a banyar-se al riu. I l’aigua no estava ni calenta
ni freda, just com li agradava a Nitocris…
(Adaptació d’una llegenda egípcia)
Conte: La sandàlia de Nitocris
107

Obres d’art

Avinguda de les esfinxs del temple de Luxor.
112

Els egipcis

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Els egipcis

Similar to Els egipcis (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Els egipcis