La tectònica de plaques i els terratrèmols. 1r de Batxillerat. Institut Francisco de Goya. Mentora: Eulàlia Duran. Autors: Aton Janowsky, Òscar Zhu, Maria Espelt i Anna Sellarès.

1.
LA
TECTÒNICA
DE
PLAQUES
I
ELS
TERRATRÈMOLS
1R
DE
BATXILLERAT
INSTITUT
GOYA
FEBRER
2017
MENTORA:
EULÀLIA
DURAN
TUTOR:
MIQUEL
NISTAL
MARIA
ESPELT
ATON
JANOWSKI
ANNA
SELLARÈS
ÒSCAR
ZOHU

3.
ÍNDEX
1.
Presentació
.........................................................................................................................................................
3
2.
Programació
de
la
UD
.........................................................................................................................................
4
2.1
Cicle,
nivell,
matèria
.....................................................................................................................................
4
2.2
Continguts
....................................................................................................................................................
4
2.3
Consideracions
al
voltant
dels
continguts
....................................................................................................
5
2.3.1
Què
han
fet
abans
................................................................................................................................
5
2.3.2
Idees
prèvies
-­‐
concepcions
alternatives
..............................................................................................
5
2.3.3
Què
faran
després
................................................................................................................................
6
2.4
Context
d’aprenentatge
i
d’aplicació
...........................................................................................................
6
2.5
Treball
per
competències
.............................................................................................................................
6
2.6
Objectius
generals
........................................................................................................................................
8
2.6.1
Objectius
conceptuals
...........................................................................................................................
8
2.6.2
Objectius
procedimentals
.....................................................................................................................
8
2.6.3
Objectius
actitudinals
...........................................................................................................................
8
2.7
Seqüència
d’activitats
..................................................................................................................................
8
3
Criteris
generals
d’atenció
a
la
diversitat
..........................................................................................................
12
4
Criteris
generals
d’avaluació
..............................................................................................................................
12
5
Connexió
amb
altres
matèries
...........................................................................................................................
13
6
Bibliografia
........................................................................................................................................................
13
7
Annexos
.............................................................................................................................................................
14
Annex
1.
Mapa
de
les
plaques
tectòniques
.....................................................................................................
14
Annex
2.
Activitat
idees
prèvies
.......................................................................................................................
15
Annex
3.
Fitxa
alumnes
i
material
deriva
continental
......................................................................................
19
Annex
4.
Context
casos
ABP
.............................................................................................................................
25
Cas
1.
Japó
...................................................................................................................................................
25
Cas
2.
Itàlia
...................................................................................................................................................
31
Activitat
sismograma
...................................................................................................................................
38
Annex
5.
Activitat
d’aplicació
...........................................................................................................................
40
Annex
6.
Graella
d’observació
.........................................................................................................................
45
Annex
7.
Rúbriques
d’avaluació
.......................................................................................................................
53
Annex
7.
Guions
pels
docents
de
les
diferents
activitats
.................................................................................
55
1.
Activitat
idees
prèvies
..............................................................................................................................
55
2.
Activitat
deriva
continental
.....................................................................................................................
58
3.
Cas
Japó
...................................................................................................................................................
60
4.
Cas
Itàlia
...................................................................................................................................................
62

5. 3
1.
PRESENTACIÓ
La
Unitat
Didàctica
que
es
planteja
a
continuació
forma
part
de
la
programació
de
l’assignatura
de
Ciències
de
la
Terra
i
el
Medi
del
primer
curs
de
Batxillerat.
Se
centra
en
la
teoria
de
la
Tectònica
de
plaques,
així
com
en
les
manifestacions
en
forma
de
terratrèmols.
Es
desenvolupa
principalment
al
voltant
de
la
metodologia
d’Aprenentatge
Basat
en
Problemes
(ABP),
tot
i
que
inclou
altres
activitats
addicionals
per
a
què
els
alumnes
assoleixin
els
continguts,
habilitats
i
actituds
a
treballar.
La
finalitat
d’aquesta
unitat
didàctica
és
l’aprenentatge
dels
nous
conceptes
mitjançant
la
construcció
de
coneixements
sobre
la
Tectònica
de
Plaques
i
els
seus
fenòmens
associats,
destacant
la
Teoria
de
la
Deriva
Continental
i
els
terratrèmols.
Alhora,
es
tracta
d’afavorir
el
desenvolupament
i
treball
per
competències,
per
a
què
l’alumnat
sigui
capaç
d’aplicar
els
coneixements
adquirits
per
a
la
interpretació
de
situacions
de
la
vida
quotidiana.
Es
treballa
especialment
la
competència
comunicativa,
des
del
punt
de
vista
lingüístic
necessari
per
a
argumentar
oralment
i
justificar
de
manera
escrita,
com
relacional
per
a
comunicar
el
treball
individual,
així
com
opinions
i
aportacions
al
treball
en
grup.
També
es
treballa
la
de
tractament
de
la
informació
(trobar
i
selecció
informació
a
llibres
i
Internet),
així
com
el
desenvolupament
de
la
competència
d’aprendre
a
aprendre,
principalment
pel
que
fa
a
la
capacitat
d’aprendre
a
controlar
i
regular
el
propi
coneixement,
i
la
competència
d’autonomia
i
iniciativa
personal,
a
partir
de
prendre
consciència
de
la
importància
del
treball
individual
en
el
treball
cooperatiu
en
grup
i
de
comprometre’s
en
accions
col·∙lectives.
Pensant
en
el
perfil
d’alumnes
de
Batxillerat,
es
proposa
la
metodologia
de
l’Aprenentatge
Basat
en
Problemes
per
potenciar
l’autonomia
i
l’autoregulació
dels
alumnes.
Es
comença
la
unitat
amb
una
activitat
d’idees
prèvies,
per
tal
que
els
alumnes
explicitin
les
seves
idees
sobre
alguns
conceptes
susceptibles
de
ser
concepcions
alternatives,
i
posteriorment
es
treballa
la
Teoria
de
la
Deriva
Continental
a
través
d’una
activitat
més
pràctica,
“Descobrint
Pangea”,
participant
en
grup
en
l’elaboració
d’aquesta.
Les
sessions
d’ABP
es
treballaran
a
partir
de
dos
casos:
“Terratrèmols
a
Itàlia”
i
“Kashima
i
el
peix
gat
gegant”.
A
partir
d’aquestes
situacions
problema,
es
pretén
que
els
alumnes
entenguin
els
fenòmens
geològics
implicats
i
desenvolupin
el
model
de
tectònica
de
plaques
i
terratrèmols.
La
complexitat
i
diversitat
d’aquesta
activitat
fa
que
es
dediqui
el
gruix
de
les
sessions
a
l’estudi
dels
casos,
amb
una
sessió
per
exposar
els
resultats/conclusions.
Segons
els
conceptes
treballats
i
el
criteri
propi
dels
alumnes,
cada
grup
ha
de
presentar
un
producte
final,
en
format
lliure,
per
compartir
amb
a
la
resta
de
companys
l’estudi
del
seu
cas.
Finalment,
en
la
darrera
sessió,
es
realitza
una
activitat
d’avaluació
final
amb
l’objectiu
d’aplicar
els
coneixements
adquirits
durant
la
seqüència
d’activitats:
“La
vall
del
Rift,
naixement
d’un
nou
oceà?”.
Al
llarg
de
la
unitat
es
fa
ús
de
diferents
fonts
d’informació
i
els
recursos
TIC,
el
que
ha
de
permetre
als
alumnes
respondre
a
les
diferents
tasques
proposades.
L’avaluació
és
continuada,
sumativa
i
formativa.
Es
comparteixen
els
criteris
d’avaluació
amb
els
alumnes,
principalment
a
partir
de
rúbriques
o
graelles
d’observació.
Els
alumnes
també
auto-­‐
avaluen
les
seves
tasques
i
actituds
i
co-­‐avaluen
les
presentacions
dels
casos
ABP
dels
seus
companys.

6. 4
2.
PROGRAMACIÓ
DE
LA
UD
2.1
Cicle,
nivell,
matèria
Aquesta
seqüència
didàctica
correspon
al
curs
de
primer
de
Batxillerat,
i
s’enmarca
dins
l’assignatura
de
Ciències
de
la
Terra
i
del
Medi
Ambient.
Consta
de
vuit
sessions
on
es
treballen
els
continguts
corresponents
al
model
de
la
tectònica
de
plaques
i
als
terratrèmols.
2.2
Continguts
-­‐ Formulació
de
la
teoria
de
la
deriva
dels
continents.
-­‐ Descripció
de
la
teoria
de
la
tectònica
de
plaques:
representació
dels
límits
entre
plaques
i
dels
fenòmens
geològics
associats.
-­‐ Comprensió
dels
diferents
models
de
convecció
en
el
mantell.
-­‐ Debat
sobre
les
aportacions
de
la
tectònica
de
plaques
als
coneixements
actuals
en
geologia.
-­‐ Definició
del
concepte
de
terratrèmol
(magnitud,
intensitat).
-­‐ Identificació
de
les
ones
sísmiques
i
interpretació
de
sismogrames.
-­‐ Explicació
de
la
distribució
mundial
de
volcans
i
terratrèmols.
IDEES
CLAU
QUE
HAN
D’ASSOLIR
ELS
ALUMNES
Deriva
continental
-­‐ La
localització
dels
continents
no
ha
sigut
sempre
la
mateixa.
Abans
es
trobaven
tots
junts
formant
el
gran
i
únic
continent
de
Pangea.
-­‐ Wegener,
climatòleg
de
l’any
1912,
va
plantejar
la
hipòtesi
de
deriva
de
continents
recolzant-­‐se
en
quatre
tipus
de
proves:
les
paleontològiques,
les
paleoclimàtiques,
les
geogràfiques
i
les
geològiques.
-­‐ La
ciència
és
una
socioconstrucció
humana
i
segueix
les
seves
mateixes
lleis.
Tectònica
de
plaques
-­‐ La
litosfera
(escorça
i
mantell
superior)
està
constituïda
per
una
sèrie
de
plaques
que
llisquen
sobre
l’astenosfera
(mantell
superior).
-­‐ El
moviment
de
les
plaques
litosfèriques
és
causat
pels
corrents
de
convecció
del
mantell.
-­‐ La
calor
circula
des
de
dins
de
la
Terra
i
forma
corrents
ascendents
de
material
calent
a
la
vegada
que
els
corrents
freds
circulen
des
de
la
superfície
cap
el
mantell.
-­‐ Els
límits
entre
plaques
poden
ser
constructius
(divergents),
destructius
(convergens)
i
transformants.
-­‐ El
moviment
de
les
plaques
origina
una
sèrie
de
manifestacions
(terratrèmols,
volcans,
orogènesis,
formació
d’illes,
obertures
de
zones
de
rift…)
-­‐ Aquestes
manifestacions
tenen
conseqüències
en
la
morfologia
dels
continents
i
els
oceans,
i
en
els
materials
que
els
formen.
Terratrèmols
-­‐ Els
terratrèmols
són
la
manifestació
de
l’alliberament
d’energia
acumulada
per
les
tensions
causades
pel
moviment
de
plaques,
formades
per
material
rígid.
-­‐ Els
terratrèmols
es
produeixen
allà
on
és
més
fàcil
trencar
els
materials
rígids
de
les
plaques,
zones
anomenades
falles.
-­‐ Les
falles
es
troben
principalment
en
les
zones
de
contacte
entre
les
plaques,
però
també
n’hi
ha
lluny
d’aquests
límits.
-­‐ A
conseqüència
de
les
readequacions
de
l’escorça
terrestre
al
volant
de
la
falla
on
es
produeix
el
sisme
principal
poden
succeir
tremolors
de
menor
magnitud
anomenades
rèpliques.
-­‐ El
trencament
d’una
falla
produeix
vibracions
que
es
propaguen
en
totes
direccions
en
forma
d’ones,
són
les
ones
sísmiques.
-­‐ Les
ones
sísmiques
es
classifiquen
en
primàries
(P)
i
secundàries
(S).
-­‐ Les
ones
P
es
propaguen
a
una
velocitat
major
que
les
S,
viatjant
per
tot
tipus
de
medi,
per
tant,
són
les
primeres
en
arribar
a
les
zones
properes
del
sisme.
-­‐ Al
pas
de
les
ones
P
les
partícules
es
comprimeixen
i
es
relaxen
com
una
molla.

7. 5
-­‐ Les
ones
S
són
desplaçaments
de
moviments
verticals
al
llarg
de
la
matèria,
i
només
es
transmeten
en
sòlids.
-­‐ La
interacció
a
la
superfície
de
les
ones
P
i
S
dóna
lloc
a
ones
superficials
L
(love)
i
R(Rayleigh).
-­‐ El
punt
de
la
placa
on
es
produeix
el
trencament,
i
per
tant
s’origina
el
terratrèmol,
és
l’hipocentre;
la
seva
projecció
sobre
la
superfície
de
la
Terra
és
l’epicentre.
-­‐ Quan
les
ones
sísmiques
arriben
a
la
superfície
de
la
Terra
es
produeix
un
moviment
d’oscil·∙lació
que,
segons
la
seva
freqüència
i
amplitud,
podrà
produir
danys
a
les
construccions
i
a
les
persones.
-­‐ La
magnitud
dels
terratrèmols
és
un
valor
numèric
que
quantifica
l’estimació
de
l’energia
alliberada.
-­‐ La
intensitat
d’un
terratrèmol
descriu
els
efectes
i
les
conseqüències
del
sisme
en
un
lloc
donat.
-­‐ La
perillositat
sísmica
és
la
probabilitat
que
succeeixi
un
terratrèmol
d’unes
característiques
determinades
en
un
període
de
temps.
-­‐ El
risc
sísmic
valora
diversos
conceptes:
la
perillositat,
la
vulnerabilitat
i
el
cost
socioeconòmic
que
pot
implicar
un
terratrèmol.
-­‐ Mesures
de
prevenció
i
actuació
en
casos
de
risc
sísmic.
Taula
1.
Idees
clau
que
han
d’assolir
els
alumnes
al
llarg
dels
ABP
2.3
Consideracions
al
voltant
dels
continguts
2.3.1
Què
han
fet
abans
Els
alumnes
amb
els
quals
es
du
a
terme
aquesta
Unitat
Didàctica
ja
tenen
coneixements
sobre
la
teoria
de
la
Tectònica
de
Plaques,
ja
que
durant
el
curs
anterior
varen
tractar
aquest
contingut
a
un
nivell
de
Batxillerat.
A
més,
durant
el
curs
actual
també
han
treballat
la
teoria,
pel
que
es
parteix
d’una
base
que
es
pretén
assentar
durant
les
primeres
sessions
de
la
Unitat.
Per
contra,
no
han
treballat
tant
el
fenomen
dels
terratrèmols,
i
per
a
això
es
farà
més
èmfasi
a
aquests
i
als
quals
s’enfoquen
les
altres
sessions.
2.3.2
Idees
prèvies
-­‐
concepcions
alternatives
Ja
que
disposem
de
poques
sessions
per
la
nostra
UD,
hem
optat
per
fer
l’explicitació
d’idees
prèvies
en
format
qüestionari
tancat
de
múltiple
resposta,
quatre
opcions
per
pregunta.
Tot
i
que
som
conscients
que
un
format
més
obert
possibilita
una
visió
molt
més
completa
i
profunda
de
les
idees
prèvies
que
poden
tenir
els
alumnes,
per
qüestió
de
temps
hem
d’optar
per
la
opció
de
pregunta
tancada.
En
la
nostra
cerca
bibliogràfica
hem
trobat
que
els
errors
conceptuals
o
les
concepcions
alternatives
comunes
dins
el
camp
de
la
geologia,
i
en
especial
pel
que
fa
a
la
tectònica
de
plaques
i
als
terratrèmols
són
els
següents:
Pel
que
fa
a
l’estructura
interna
de
la
terra,
i
en
especial
a
la
distribució
del
magma
que
dona
lloc
als
fenòmens
relacionats
amb
el
vulcanisme
i
el
plutonisme,
que
constitueixen
una
part
del
cicle
de
les
roques,
alguns
estudis
realitzats
a
alumnes
de
Primària
i
Secundària,
aquests
situen
l’origen
del
magma
al
Nucli
Terrestre
(Lillo,
1994;
Gobert,
2000;
Baena
Nogueras
et
al.,
2012;
Carrillo-­‐Rosúa
et
al.,
2014).
Sobre
les
idees
al
respecte
de
l’origen
de
les
roques,
i
de
manera
implícita
per
tant
els
fòssils,
(Happs,
1984;
Pedrinaci,1987
y
1992)
senyalen
que
les
idees
dels
estudiants
entre
12
i
16
anys
de
forma
general
suggereixen
que
les
roques
observables
a
l’actualitat
sempre
han
estat
allà;
així
mateix
(Belloch,
1984;
Pedrinaci,
1987;
Astolfi,
1991)
en
estudis
realitzats
a
alumnat
entre
10
i
15
anys
senyalen
que
aquests
conceben
pujades
i
baixades
del
nivell
del
mar
capaces
de
cobrir
per
complet
la
superfície
continental,
i
que
pogués
ser
un
fenomen
freqüent.
Sobre
les
causes
dels
terratrèmols
(King,
2010)
indica
que
els
estudiants
senyalen
com
a
causa
dels
terratrèmols
als
volcans,
(DeLaughter
et
al.,
1998)
indiquen,
per
contra,
que
els
estudiants
associen
els
terratrèmols
exclusivament
al
moviment
de
les
plaques
tectòniques.
Altres
conceptes
alternatius
que
podrien
tenir
els
estudiants
són:
relacionar
el
concepte
de
placa
litosfèrica
només
amb
els
continents,
que
únicament
es
mouen
els
continents
o
que
els
marges
de
un
continent
són
el

8. 6
mateix
que
els
límits
de
plaques
(TFM.
Propuesta
didáctica:
La
Tectónica
de
Placas
y
sus
manifestaciones.
David
Navarro
Herrera).
2.3.3
Què
faran
després
Un
cop
acabi
la
nostra
intervenció
seguiran
el
contingut
de
l’assignatura
amb
el
bloc
de
“El
temps
en
geologia.
Els
mètodes
d'estudi
de
la
Terra
i
la
seva
aplicació”
segons
marca
el
currículum
de
CTMA
de
primer
de
Batxillerat.
Dintre
del
mateix
trobem
conceptes
com
el
de
valoració
de
la
importància
del
temps
geològic,
interpretació
del
passat
a
partir
de
models
actuals,
interpretació
i
usos
de
mapes
geològics,
identificació,
representació
i
interpretació
del
relleu
de
la
Terra,
comprensió
dels
sistemes
de
determinació
de
la
posició
per
satèl·∙lit
i
ús
de
les
TIC
a
través
de
programes
informàtics
de
simulació
ambiental.
2.4
Context
d’aprenentatge
i
d’aplicació
Es
vol
apropar
la
teoria
de
la
tectònica
de
plaques
als
i
a
les
alumnes
a
partir
de
contextos
reals
i
relativament
propers,
que
els
permeti
assolir
un
aprenentatge
significatiu
dels
continguts
a
treballar
des
de
situacions
que
tinguin
sentit
i
siguin
rellevants
per
a
ells
i
elles.
Els
alumnes
treballaran
a
partir
dels
contextos
d’aprenentatge
del
seu
cas
d’ABP
(Japó
o
Itàlia),
i
el
context
d’aplicació
serà
el
plantejat
en
l’activitat
de
la
última
sessió
(Rift
Africà).
Per
a
visualitzar
i
sintetitzar
els
principals
conceptes
i
relacions
jeràrquiques
entre
ells
al
final
de
les
sessions
d’ABP
construirem
un
mapa
conceptual
amb
el
grup
classe.
A
més,
l’ús
de
les
TIC
en
aquesta
matèria
pot
permetre
als
alumnes
simular
fenòmens
naturals
difícils
d’observar,
el
que
els
hi
permet
posar-­‐se
en
contacte
amb
la
realitat
a
través
d’una
experiència
indirecta
(Navarro,
2013).
2.5
Treball
per
competències
Les
competències
transversals
de
l’etapa
educativa
que
es
correspon
i
que
es
treballen
en
aquesta
unitat
didàctica
són:
Competència
comunicativa:
es
tractarà
a
totes
les
sessions
ja
que
els
alumnes
hauran
de
treballar
en
grup
o
elaborar
alguna
producció;
en
qualsevol
dels
casos,
els
hi
serà
indispensable
transmetre
informació
mitjançant
diferents
vies
i
mètodes.
Competència
en
gestió
i
tractament
de
la
informació:
en
una
petita
part
de
les
sessions
se’ls
hi
aportarà
informació
però,
en
la
majoria,
ells
mateixos
seran
els
encarregats
de
trobar-­‐la,
contrastar-­‐la
i
escollir
l’adient
per
als
seus
propòsits.
Competència
digital:
a
múltiples
sessions
les
eines
digitals
estaran
presents
a
l’aula,
al
igual
que
ho
estan
en
la
vida
quotidiana;
les
utilitats
són
múltiples,
des
de
base
virtual
per
al
desenvolupament
d’activitats
creatives,
eines
per
a
la
comunicació
o
la
cerca
d’informació
(lligat
a
la
competència
en
gestió
i
tractament
de
la
mateixa).
Competència
personal
i
interpersonal:
al
basar-­‐se
gran
part
de
la
seqüència
didàctica
en
ABPs,
en
els
quals
es
dividirà
el
grup
classe
en
grups
heterogenis,
tots
exercitaran
les
seves
habilitats
per
a
relacionar-­‐se
entre
iguals
(lligat
amb
la
competència
comunicativa),
i
alhora
hauran
de
reflexionar

9. 7
sobre
sí
mateixos.
Al
trobar-­‐se
en
grup
podran
treballar
cooperativament,
aprofitant
les
destresses
de
cada
individu
i
posaran
en
pràctica
l’autocontrol,
la
capacitat
empàtica
i
el
diàleg.
Competència
en
interacció
i
coneixement
del
món:
amb
el
plantejament
d’una
situació
problema
en
context,
els
alumnes
analitzaran
i
s’endinsaran
en
l’estructura
del
món,
tot
tenint
en
compte
quines
implicacions
i
quina
relació
pot
tenir
amb
la
humanitat,
amb
l’enteniment
de
la
deriva
continental
i
la
tectònica
de
plaques,
els
alumnes
s’apropiaran
d’un
model
sobre
la
conformació
del
planeta
i
valoraran
les
conseqüències
que
se’n
deriven
i
les
accions
que
podem
dur
a
terme
davant
certs
riscos.
Competència
en
recerca:
al
llarg
de
les
sessions
d’ABP
seran
ells
qui,
de
forma
autònoma,
hauran
de
desenvolupar
la
facultat
de
mobilitzar
els
coneixements
i
els
recursos
adients
per
aplicar
un
mètode
lògic
i
raonable
per
tal
de
trobar
respostes
a
les
preguntes
que
s’hagin
anat
formulat,
amb
l’ajuda
o
sense
del
docent,
al
llarg
de
les
sessions.
Es
tracta
de
la
construcció
de
la
capacitat
d'elegir
amb
criteri
propi,
d'imaginar
projectes
i
de
portar
endavant
les
accions
necessàries
per
desenvolupar
les
opcions
i
els
plans
.en
el
marc
dels
diferents
contextos
en
els
que
treballaran
amb
responsabilitat,
rigor
i
perseverança
Les
competències
específiques
de
la
matèria
que
es
treballen
són:
Competència
en
indagació
i
experimentació:
A
partir
de
l’estudi
dels
casos
dels
ABPs
els
alumnes
hauràn
de
resoldre
les
situacions
problema
plantejades,
que
per
tal
d’afavorir
l’aprenentatge
significatiu,
es
plantejaran
casos
basats
en
esdeveniments
o
notícies
que
siguin
actuals
i/o
propers
geogràficament.
Els
alumnes
hauran
de
posar
en
pràctica
habilitats
com:
acotar
i
definir
problemes,
i
diferenciar
les
causes
dels
processos
i
les
conseqüències.
Competència
en
la
comprensió
de
la
naturalesa
de
la
ciència:
A
l’activitat
de
deriva
continental
es
treballa
la
confirmació
d’hipòtesi
a
partir
del
maneig
de
diverses
evidències,
construint
així
la
ciència
de
primera
mà.
També
es
pretén
que
l’alumnat
es
plantegi
perquè
algunes
teories
són
acceptades
i
altres
no.
D’altre
banda,
introduirem
el
mite,
les
creences,
les
explicacions
religioses
o
el
saber
popular,
dins
de
cada
cas
dels
ABPs,
per
tal
de
confrontar
als
alumnes
amb
explicacions
diferents
per
donar
resposta
al
mateix
fenomen/problema.
D’aquesta
manera
volem
induir
en
els
alumnes
la
necessitat
d’apropiar-­‐se
de
criteri,
per
distingir
les
explicacions
científiques
d’aquelles
que
no
ho
són.
Competència
en
la
comprensió
i
capacitat
d’actuar
sobre
el
món:
Al
final
d’aquesta
UD
s’espera
que
els
alumnes
hagin
assolit
els
coneixements
necessaris
per
poder
explicar
els
fenòmens
associats
a
la
tectònica
de
plaques,
però
també
per
saber
quines
són
les
diferents
mesures
i
plans
d’actuació
que
s’han
de
prendre
en
cas
de
risc
sísmic.
A
més,
es
pretén
que
adquireixin
consciència
de
les
possibles
aplicacions
dels
resultats
obtinguts
per
les
ciències
i
la
tecnologia
en
donar
resposta
a
les
necessitats
humanes,
individuals
i
col·∙lectives.

10. 8
2.6
Objectius
generals
2.6.1
Objectius
conceptuals
-­‐ Assentar
la
teoria
de
la
Tectònica
de
Plaques
i
de
la
deriva
continental
i
associar-­‐les
amb
la
història
del
planeta.
-­‐ Comprendre
el
concepte
de
terratrèmol
com
a
despreniment
d’energia
per
la
tensió
entre
plaques
litosfèriques
en
forma
d’ones
sísmiques
al
llarg
de
l’escorça
o
el
planeta.
-­‐ Analitzar
l’activitat
sísmica,
les
seves
característiques
i
els
efectes
que
genera.
2.6.2
Objectius
procedimentals
-­‐ Utilitzar
les
eines
digitals
per
a
obtenir
informació
-­‐ Analitzar
un
cas,
definir-­‐ne
les
causes
i
les
possibles
solucions.
-­‐ Interpretar
críticament
les
fonts
d’informació
(textos,
animacions,
gràfiques,
simuladors
etc.)
2.6.3
Objectius
actitudinals
-­‐ Participar
en
el
procés
d’anàlisi
i
valoració
crítica
dels
problemes
ambientals
i
la
seva
gestió,
amb
les
conseqüències
socials
i
econòmiques.
-­‐ Comunicar-­‐se
correctament
utilitzant
el
llenguatge
científic,
elaborar
discursos
lògics
i
ordenats,
justificar
i
argumentar
opinions,
idees,
decisions
i/o
propostes.
-­‐ Valorar
l’enriquiment
que
representa
el
contrast
d’idees
i
d’opinions
en
els
debats
i
les
posades
en
comú.
-­‐ Rebutjar
explicacions
supersticioses
a
fenòmens
de
l’entorn
físic.
2.7
Seqüència
d’activitats
A
continuació
s’explica
en
forma
de
taula
la
metodologia
que
durem
a
terme,
tant
en
aspectes
de
gestió
de
l’aula,
atenció
a
la
diversitat,
temporització,
etc.
En
la
primera
activitat
s’exploren
les
idees
prèvies
a
través
d’una
aplicació
interactiva,
on
els
alumnes
contesten
individualment
però
es
debaten
amb
el
grup
sencer
les
respostes.
Aquesta
activitat
es
lliga
amb
una
més
manipulativa
sobre
la
teoria
de
la
deriva
continental,
en
la
qual
els
alumnes
en
petit
grup
intenten
trobar
les
proves
que
van
portar
a
Wegener
a
la
formulació
de
la
teoria.
A
continuació
es
treballa
mitjançant
la
metodologia
ABP,
on
els
alumnes
tenen
més
autonomia
per
a
conduir
l’estudi
de
dos
casos
en
concret,
juntament
amb
la
tutorització
del
docent.
Si
bé
hi
ha
material
preparat
per
a
proporcionar
en
cas
de
necessitat,
els
alumnes
són
els
que
dirigeixen
el
seu
procés
d’aprenentatge.
Es
conclou
l’activitat
a
través
d’una
presentació
oral
dels
resultats
de
cada
grup,
on
es
comparteixen
opinions,
punts
de
vista,
i
es
fan
co-­‐avaluacions
entre
els
grups.
Finalment,
se
sintetitzen
els
continguts
treballats
a
partir
de
la
construcció
d’un
mapa
conceptual
conjunt
i
amb
una
activitat
final
d’aplicació
del
coneixement
que
realitzen
individualment.

11. 9
Sessió
Activitat
-­‐
Descripció
de
l’activitat
Objectius
d’aprenentatge
Fase
del
cicle
Gestió
d’aula
Atenció
a
la
diversitat
Avaluació
-­‐
regulació
Materials
i
recursos
1
Idees
prèvies
(20’)
-­‐Fer
aflorar
els
coneixements
i
limitacions
del
model
personal.
-­‐Compartir
amb
el
grup
classe
les
idees
i
opinions.
Indagació
de
les
idees
prèvies
Debat
i
intercanvi
de
les
impressions
amb
tot
el
grup
classe
Permet
expressar
idees
de
forma
impersonal,
afavorint,
potser,
la
participació
de
alumnes
que
normalment
no
participen
X
Telèfon
mòbil
amb
accés
a
Socrative
A
través
de
la
formulació
de
diverses
preguntes,
que
han
de
contestar
a
través
del
mòbil,
es
treballen
les
idees
prèvies
del
grup
classe
en
general
en
matèria
del
model
de
tectònica
de
plaques,
alhora
que
s’introdueix
el
tema.
Activitat
de
la
deriva
continental
(30’)
-­‐
Començar
a
treballar
en
grup
-­‐
Repassar
el
contingut
de
la
deriva
dels
continents
-­‐
Raonar
i
justificar
fets
visibles
Repàs
de
contingut.
Es
troben
en
grups
i
els
docents
van
donant
pautes
per
assegurar-­‐se
que
s’està
anant
pel
bon
camí.
Els
grups
s’han
format
de
forma
espontània,
però
al
ser
petits
(4
persones)
els
docents
poden
atendre
qualsevol
alumne
que
tingui
alguna
necessitat.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Fitxes
amb
activitats.
Mapamundis
puzzle.
Activitat
1
i
2:
a
través
de
dos
mapamundis
en
forma
de
puzzle
i
informació
extra,
es
demana
als
alumnes
que
expliquin
de
manera
justificada
l’existència
de
Pangea.
Es
fa
en
grups
fets
de
manera
espontània.
2
Activitat
de
la
deriva
continental
(20’)
-­‐
Treballar
la
naturalesa
de
la
ciència
-­‐
Reflexionar
sobre
el
funcionament
de
la
ciència
Repàs
de
contingut.
Es
troben
en
grups
i
els
docents
van
donant
pautes
per
assegurar-­‐se
que
s’està
anant
pel
bon
camí.
Els
grups
s’han
format
de
forma
espontània,
però
al
ser
petits
(4
persones)
els
docents
poden
atendre
qualsevol
alumne
que
tingui
alguna
necessitat.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Fitxa.
Mapamundis
puzzle.
Ordinador
i
projector
pel
docent.
Activitat
3:
primerament
es
fa
una
posada
en
comú
de
les
justificacions
que
ha
fet
cada
grup
i
després
es
plantejen
preguntes
que
els
facin
reflexionar
del
caire:
per
què
creieu
que
la
teoria
de
Wegener
va
ser
rebutjada?
Presentació
UD
(10’)
-­‐Interioritzar
els
objectius
i
els
criteris
d’avaluació.
Introducció
ABPs
Els
docents
presenten
a
tot
el
grup
classe,
que
escolta.
Divisió
per
grups.
Formació
de
grups
heterogenis,
atenent
les
necessitats
de
cada
alumne.
X
Projector
i
ordinador
pel
docent.
S’explica
la
metodologia
d’ABP,
es
comparteixen
els
objectius
i
els
criteris
d’avaluació.
Es
reparteixen
els
alumnes
en
quatre
grups
heterogenis
prèviament
formats
pel
docent.
S’adjudica
un
“tutor/a”
d’ABP
per
grup.

12. 10
Presentació
i
repartiment
casos
ABP
(20’)
-­‐Apropar-­‐se
al
cas.
-­‐Prendre
partit
en
la
distribució
de
tasques.
Introducció
de
nous
continguts.
Treball
en
grups,
moderat
pel
tutor.
Treball
en
grups
heterogenis.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Fitxes
amb
el
context
de
cada
cas.
Llibre
de
text
CTMA.
Cada
tutor
presenta
el
seu
cas
al
seu
grup
(cada
grup
treballa
sobre
un
context
diferent).
Es
defineixen
els
primers
objectius
de
recerca
i
es
distribueixen
tasques
dins
del
grup.
3
Treball
cooperatiu
autònom
i
tutoritzat
-­‐
ABP
(50’)
-­‐
Consolidar
les
idees
clau
sobre
la
tectònica
de
plaques
(consultar
la
taula
1)
Desenvolpam
ent
de
les
competències
i
adquisició
de
nous
continguts.
Treball
cooperatiu,
autònom
i
tutoritzat
Treball
en
grups
heterogenis.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Accés
a
almenys
un
ordinador
per
grup
Els
alumnes
ja
comencen
a
treballar
en
grups,
a
fer
recerca
i
selecció
d’informació
i
a
consensuar
les
estratègies
per
poder
assolir
els
objectius.
El
professor,
a
través
d’un
diàleg
socràtic,
va
pautant
el
camí
del
seu
grup,
procurant
que
tots
participin
i
s’organitzin
de
forma
ordenada
i
aconsegueixin
arribar
a
les
fites
marcades
per
aquesta
sessió.
4
Treball
cooperatiu
autònom
i
tutoritzat
-­‐
ABP
(50’)
-­‐
Consolidar
part
de
les
idees
clau
sobre
terratrèmols
(consultar
taula
1).
Desenvolpam
ent
de
les
competències
i
adquisició
de
nous
continguts.
Treball
cooperatiu,
autònom
i
tutoritzat
Treball
en
grups
heterogenis.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Accés
a
almenys
un
ordinador
per
grup
Continuació
del
treball
en
grup
tutoritzat
amb
aportacions
de
nous
documents.

13. 11
5
Treball
cooperatiu
autònom
i
tutoritzat
-­‐
ABP
(30’)
-­‐
Consolidar
la
resta
de
les
idees
clau
sobre
terratrèmols
(consultar
taula
1).
Desenvolpam
ent
de
les
competències
i
adquisició
de
nous
continguts.
Treball
cooperatiu,
autònom
i
tutoritzat
Treball
en
grups
heterogenis.
Seguiment
del
treball
autònom
individual
i
grupal
(full
de
seguiment)
Accés
a
almenys
un
ordinador
per
grup
Continuació
del
treball
en
grup
tutoritzat
amb
aportacions
de
nous
documents.
Els
alumnes
acaben
de
concretar
els
detalls
de
la
producció
final.
Síntesi
(20’)
-­‐
Sintetitzar
i
organitzar
el
contingut
treballat
a
classe.
Síntesi
final
Treball
individual
o
per
parelles
Treball
amb
el
grup
classe
i
quatre
docents,
un
dels
quals
explica
i
els
altres
tres
poden
atendre
possibles
dubtes
de
l’alumnat.
X
Accés
a
almenys
un
ordinador
per
parella.
A
la
segona
part
d’aquesta
sessió
els
alumnes,
amb
l’ajuda
dels
docents,
fan
una
síntesi
del
contingut
treballat
durant
la
seqüència
didàctica
mitjançant
un
mapa
conceptual,
el
que
els
ajudarà
a
ordenar
i
organitzar
les
seves
idees
sobre
la
matèria.
6
Presentacions
ABP
i
co-­‐avaluació
-­‐Expressar
i
transmetre
els
resultats
del
treball
a
la
resta
dels
companys,
de
manera
clara
i
concisa.
Desenvolpam
ent
de
les
competències
i
adquisició
de
nous
continguts.
Els
grups
surten
a
la
pissarra
a
fer
la
presentació
quan
és
el
seu
torn.
A
l’hora
els
altres
companys
seuen,
escoltem
i
co-­‐
avaluen.
Adaptació
a
les
diferents
tipologies
de
presentació
dels
resultats.
Co-­‐avaluació
dels
altres
companys
(50%)
i
avaluació
dels
docents
(50%)
amb
ajuda
de
la
mateixa
rúbrica.
Projector,
ordinador
i
material
extra
que
puguin
necessitar
per
les
presentacions.
Cada
grup
realitza
la
presentació
del
seu
cas
mentre
els
altres
grups
fan
una
co-­‐
avaluació
seguint
una
rúbrica.
El
format
de
presentació
és
lliure.
7
Aplicació
i
avaluació
La
vall
del
Rift,
formació
d’un
nou
oceà?
-­‐Aconseguir
aplicar
els
coneixements
apresos
fins
el
moment
en
un
context
nou.
Aplicació
del
coneixement.
Avaluació
final
Treball
individual
X
Els
docents
corregeixen
les
activitats
de
la
fitxa
de
manera
individual.
Fitxa
Individualment,
els
alumnes
hauran
d’explicar
quins
processos
geològics
tenen
lloc
en
un
context
plantejat
pels
docents
diferent
a
cap
dels
fets
fins
llavors.
Podran
tenir
el
mapa
conceptual
que
van
construir
a
la
sessió
anterior
per
tal
d’ajudar-­‐los
en
el
desenvolupament
d’una
possible
solució
al
cas
problema.

14. 12
3
CRITERIS
GENERALS
D’ATENCIÓ
A
LA
DIVERSITAT
Es
pretén
treballar
l’atenció
a
la
diversitat
amb
el
mateix
disseny
de
les
activitats.
Als
ABPs
es
treballa
en
grup
i
de
manera
cooperativa,
de
manera
que
la
col·∙laboració
de
tots
els
membres
és
necessària
per
assolir
els
objectius
proposats,
independentment
de
les
capacitats
individuals.
El
grup
d’alumnes
d’aquesta
promoció
és
força
bo,
pel
que
s’adaptarà
el
nivell
de
les
sessions
a
les
seves
necessitats.
A
més,
amb
l’ajuda
de
la
professora
i
les
característiques
individuals
de
cada
alumnes,
es
realitzaran
grups
de
treball
heterogenis
per
a
poder
atendre
de
la
millor
manera
la
diversitat
a
l’aula.
4
CRITERIS
GENERALS
D’AVALUACIÓ
Es
realitzarà
una
avaluació
inicial,
d’exploració
d’idees
prèvies,
per
a
conèixer
el
punt
de
partida
dels
alumnes,
però
sense
cap
pes
en
l’avaluació
sumativa.
Volem
una
avaluació
que
pugui
incloure
la
totalitat
de
les
tasques
que
realitzaran
els
alumnes,
que
englobi
tota
la
nostra
acció
educativa.
Per
aquest
motiu
plantegem
una
avaluació
contínua,
formativa
i
sumativa.
A
la
primera
i
segona
sessió,
quan
es
treballa
la
teoria
de
la
deriva
continental,
s’avaluarà
l’entrega
del
dossier
d’activitats
per
grups,
repartint
proporcionalment
la
nota
a
tots
els
membres,
en
cas
que
no
hi
hagi
cap
incident.
Durant
les
sessions
segona,
tercera
i
quarta,
on
els
alumnes
treballaran
de
manera
autònoma
amb
els
grups
d’ABP,
avaluarem
el
grau
de
participació
dels
alumnes,
assistència,
aportacions,
etc.
mitjançant
una
taula
d’observacions.
Al
mateix
temps,
els
alumnes
hauran
de
regular
ells
mateixos
l’aprenentatge
més
curricular,
a
mesura
que
vagin
decidint
quines
són
les
idees
o
conceptes
rellevants,
que
els
acostin
a
la
resolució
del
seu
cas.
Reservarem
cert
temps
en
la
darrera
sessió
de
treball
autònom
abans
de
les
presentacions
dels
ABPs,
per
a
fer
una
auto-­‐avaluació
de
la
feina
feta
dins
del
grup.
Les
presentacions
dels
resultats
del
treball
cooperatiu
de
cada
grup
s’avaluaran
a
través
d’una
rúbrica
que
haurem
compartit
amb
els
alumnes
la
primera
sessió.
Avaluaran
tant
els
docents
com
els
companys
dels
altres
grups
(co-­‐avaluació).
En
cas
que
en
les
auto-­‐avaluacions
de
cada
grup
hi
haguessin
grups
on
no
hi
ha
consens
respecte
de
la
participació
de
cada
alumne,
o
hi
ha
un
consens
en
el
sentit
que
la
participació
ha
estat
desigual,
la
nota
mitjana
del
grup
no
serà
directament
la
de
cada
alumne
del
grup.
En
la
darrera
sessió
es
realitza
una
prova
escrita
avaluable
d’aplicació
dels
coneixements
i
continguts
desenvolupats
al
llarg
de
la
unitat.
Aquesta
és
individual.
L’avaluació
sumativa
tindrà
en
compte
la
qualificació
individual
obtinguda
al
llarg
de
les
sessions
d’ABP,
tant
de
la
taula
d’observacions,
com
de
les
rúbriques
de
les
presentacions,
tenint
aquesta
part
un
pes
relatiu
bastant
més
alt
que
la
qualificació
individual
de
l’activitat
d’aplicació.
Els
percentatges
que
s’aplicaran
són:
-­‐ Activitats
de
la
Deriva
continental
→
10%
-­‐ ABP
→
70%
-­‐ graelles
d’observació
(40%)
-­‐ co-­‐avaluació
(10%)
-­‐ presentació
resultats
(20%)
-­‐ Activitat
d’aplicació
→
20%

15. 13
5
CONNEXIÓ
AMB
ALTRES
MATÈRIES
En
aquesta
unitat,
i
en
la
matèria
de
Ciències
de
la
Terra
i
del
Medi
Ambient
en
general,
s’estableixen
moltes
relacions
amb
altres
matèries.
Els
processos
geològics
es
produeixen
al
planeta
Terra,
on
hi
habiten
també
éssers
vius,
pel
que
les
conseqüències
d’aquests
poden
afectar
tant
la
part
abiòtica
com
biòtica.
Així,
s’estableix
una
primera
connexió
amb
la
Biologia.
A
més,
l’anàlisi,
la
quantificació
i
la
interpretació
de
dades
i
gràfics
implica
certes
capacitats
matemàtiques,
que
a
més
ens
ajudaran
a
representar
de
manera
entenedora
la
informació
obtinguda
o
elaborada.
La
comunicació
ve
implícita
en
qualsevol
matèria,
necessària
per
a
analitzar
críticament
i
de
manera
científica
textos
i
altra
bibliografia,
expressar
les
idees
que
es
volen
transmetre,
debatre,
discutir…
pel
que
cal
posar
molt
èmfasi
en
la
llengüa.
La
física
també
ens
ajudarà
a
comprendre
el
moviment
de
les
ones
plàstiques
que
es
generen
degut
a
l’alliberament
d’energia
que
impliquen
els
terratrèmols,
així
com
altres
processos
geològics.
6
BIBLIOGRAFIA
Currículum
de
Batxillerat.
Decret
142/2008.
Generalitat
de
Catalunya.
Departament
d’Ensenyament.
GUIRADO,
C.;
GARZÓN,
A.;
GISBERT,
J.
Propuesta
didáctica
sobre
la
deriva
continental
utilitzando
diferentes
recursos
TICs.
Departamento
de
Educación.
Universidad
de
Almería.
NAVARRO,
D.
(2013).
Propuesta
didáctica:
la
tectónica
de
placas
y
sus
manifestaciones.
Trabajo
Fin
de
Máster.
Máster
en
Formación
de
Profesorado
de
Secundaria.
Universidad
Pública
de
Navarra.
TRESSERA,
J.
(2016).
Estudi
de
les
dificultats
que
presenta
l’aplicació
de
la
metodologia
ABP
en
centres
de
secundària
per
part
dels
alumnes.
Anàlisi
comparatiu
entre
dos
casos
d’aplicació
real
en
alumnes
3r
ESO
(Aula
Oberta)
i
1r
de
Batxillerat.
Treball
de
Fi
de
Màster
UPF-­‐UOC.

16. 14
7
ANNEXOS
Annex
1.
Mapa
de
les
plaques
tectòniques

17. 15
Annex
2.
Activitat
idees
prèvies
1.-­‐
Quin
dels
següents
diagrames
representa
més
adequadament
la
distribució
del
magma
a
l’interior
de
la
terra?
a)
b)
c)
d)

18. 16
2.-­‐
Com
expliques
la
presència
de
fòssils
marins
a
serralades
muntanyoses?
a) En
condicions
especials
les
restes
dels
organismes
marins,
al
quedar
sobre
les
roques
del
fons
marí
poden
fossilitzar
al
d’amunt
d’aquestes,
quan
aquest
fenomen
es
produeix
al
talús
continental
en
ocasions
la
convergència
entre
plaques
acaba
originant
serralades
litorals,
com
les
dels
Andes,
on
trobem
fòssils
marins.
b) Antigues
colònies
de
aus
marines,
al
transportar
l’aliment
per
als
seus
polls
fins
a
dalt
de
les
muntanyes
on
tenien
els
nius,
són
la
causa
que
explica
la
fossilització
d’organismes
marins
en
ambients
muntanyosos.
c) Durant
alguns
períodes
geològics
(p.ex.
l’ordovicià)
el
nivell
del
mar
era
superior
a
l’actual,
i
algunes
restes
d’organismes
marins
van
poder
fossilitzar,
quedant
després
situades
a
algunes
serralades
al
disminuir
el
nivell
del
mar.
d) Alguns
organismes
marins
al
dipositar-­‐se
sobre
el
fons
marí,
juntament
amb
altre
sediment,
amb
el
temps
acaben
transformant-­‐se
per
processos
diagenèsics
en
roques
sedimentaries.
Posteriorment
moviments
de
les
plaques
tectòniques
en
ocasions
eleven
aquests
sediments,
que
queden
exposats
a
algunes
serralades.
3.-­‐
Indica
quina
d’aquestes
afirmacions
és
certa.
a) Els
terratrèmols
només
poden
tenir
lloc
a
l’escorça
continental,
i
per
tant
als
continents,
ja
que
l’escorça
oceànica
té
un
gruix
molt
inferior,
és
per
aquest
motiu
que
als
oceans
només
es
poden
produir
tsunamis
i
no
terratrèmols.
b) Els
terratrèmols
són
fenòmens
dels
quals
la
ciència
encara
en
desconeix
coses,
però
els
models
científics
NO
els
associen
exclusivament
als
límits
de
plaques
tectòniques.
Per
això
és
tant
important
el
seu
estudi
ja
que
la
seva
prevenció
pot
salvar
vides.
c) Hi
ha
zones
del
planeta
on
hi
han
més
probabilitats
de
patir
terratrèmols.
Aquestes
zones
són
les
que
queden
més
distants
dels
límits
entre
plaques
tectòniques,
ja
que
al
centre
és
on
s’acumulen
totes
les
tensions
que
provoquen
els
moviments
originats
en
aquells
límits.
d) Els
moviments
del
magma
sota
l’escorça,
originen
friccions
i
pressió
que
en
alguns
casos
desemboca
en
terratrèmols
i
en
altres
en
erupcions
volcàniques.
4.-­‐
En
vermell
estan
marcades
les
plaques
tectòniques,
quin
d’aquests
diagrames
creus
que
representa
millor
l’actual
model
tectònic?
a)

19. 17
b)
c)

20. 18
d)
5.-­‐
Indica
quina
d’aquestes
afirmacions
és
certa.
a) Amb
els
mitjans
actuals
els
terratrèmols
no
es
poden
preveure,
però
sí
es
poden
prevenir.
Els
volcans,
en
canvi
es
poden
preveure
però
no
prevenir.
b) Per
preveure
les
erupcions
volcàniques
s’utilitzen
ones
sonores.
c) Les
erupcions
volcàniques
i
els
terratrèmols
es
poden
prevenir,
però
no
es
poden
preveure.
d) Els
riscos
geològics
associats
a
les
erupcions
volcàniques
i
terratrèmols
NO
han
de
tenir
en
compte
l’activitat
humana.
6.-­‐
Indica
quina
d’aquestes
afirmacions
és
certa.
a) Els
terratrèmols
provoquen
tres
tipus
de
ones,
ones
profundes
(P),
ones
sonores
(S)
i
tsunamis.
b) Els
terratrèmols
són
alliberaments
d’energia
que
es
desplaça
en
forma
de
ones,
algunes
de
les
quals
no
viatgen
a
través
dels
líquids.
c) Una
de
les
variables
que
cal
conèixer
per
mesurar
la
intensitat
d’un
terratrèmol
és
l’amplada
de
les
ones
sísmiques.
d) Per
calcular
la
intensitat
d’un
terratrèmol
no
cal
tenir
en
compte
els
seus
efectes
sobre
les
poblacions
humanes.

21. 19
Annex
3.
Fitxa
alumnes
i
material
deriva
continental
DESCOBRINT
PANGEA
ACTIVITAT
1
En
el
primer
mapa
es
representen
un
seguit
d’evidències
que
us
ajudaran
a
trobar
l’origen
dels
continents
segons
les
investigacions
que
va
fer
Alfred
Wegener
(principis
s.XX).
a)
Recolzant-­‐vos
únicament
en
l’explicació
de
la
llegenda
i
les
proves
que
se
us
presenten,
justifiqueu
perquè
Wegener
va
postular
que
les
masses
continentals
havien
estat
inicialment
formant
un
únic
continent.
Com
classificaríeu
aquest
tipus
de
proves?
b)
A
més
d’aquestes
proves
biològiques,
trobeu
en
el
mapa
alguna
altra
evidència
que
Wegener
va
plantejar?
Com
s’anomenen?
Justifiqueu
la
vostra
resposta.
c)
Què
creieu
que
representa
la
zona
delimitada
per
punts
que
envolta
les
masses
continentals?
Per
què?

22. 20
Mapa
1

23. 21
Llegenda
Fa
al
voltant
de
300
milions
d’anys,
una
única
comunitat
de
plantes
havien
evolucionat
coneixent-­‐se
com
a
flora
europea.
Fòssils
d’aquestes
plantes
van
ser
trobats
a
Europa
i
altres
zones.
Fòssil
de
falguera
Glossopteris
han
sigut
trobats
en
aquestes
localitzacions.
Les
seves
llavors
no
podien
ser
transportades
pel
vent.
Vivien
en
hàbitats
subpolars.
Restes
de
fòssils
de
rèptil
Mesosaurus
van
sigut
trobats
a
mig
metre
de
profunditat
tant
en
aigua
dolça
com
salada.
Mesosaurus
va
estar
al
Mesozoic
temprà
fa
uns
240
milions
d’anys.
Tenia
aletes
per
nedar,
però
també
podia
caminar
per
terra.
Altres
fòssils
de
Mesosaurus
trobats
a
roques
indiquen
que
vivia
a
llacs
i
costes
de
badies
o
estuaris.
Restes
de
fòssils
de
Cynognathus,
un
rèptil
terrestre
d’aproximadament
tres
metres
de
longitud
que
va
viure
durant
l’Era
Mesozoica
temprana,
fa
al
voltant
de
230
milions
d’anys.
No
eren
molt
bons
nedadors.
Fòssils
del
Mesozoic
temprà
d’un
fòssil
terrestre,
el
Lystrosaurus.
Es
reproduïen
posant
ous
a
la
terra.
A
més,
per
la
seva
anatomia
sembla
que
eren
mals
nedadors.

24. 22
ACTIVITAT
2
Amb
el
següent
mapa,
treballarem
més
evidències
de
la
mateixa
manera
que
ho
va
fer
Wegener.
Va
trobar
roques
del
mateix
tipus
en
diferents
zones
dels
continents,
que
a
més
podien
estar
relacionades
amb
la
climatologia
de
la
Terra
a
l’època
de
Pangea.
Al
mapa
es
troben
representades
diferents
zones
amb
diferents
marques.
a)
Ajudant-­‐vos
de
la
informació
que
es
proporciona,
determineu
en
quina
zona
s’ubiquen
els
següents
tipus
de
roques
i
construïu,
de
manera
justificada,
la
llegenda
del
mapa.
• Til·∙lites:
roques
sedimentàries
dipositades
per
una
glacera
en
un
ambient
glacial
o
periglacial
o
en
regions
polars.
• Evaporites:
roques
sedimentàries,
sovint
formades
per
un
sol
mineral,
que
s'originen
per
la
precipitació
de
sals
quan
s'evapora
l'aigua
en
què
està
dissolta.
Aquesta
mena
de
roques
es
formen
en
els
llocs
de
clima
sec
i
calorós
i,
a
més,
en
extensions
d'aigua
salada,
com
els
aiguamolls
i
les
llacunes
costaneres,
on
l'evaporació
intensa
de
l'aigua
fa
que
els
minerals
dissolts
es
precipitin.
• Carbó:
roca
sedimentària
d’origen
orgànic
formada
a
partir
de
l’acumulació
de
vegetals,
pressió
i
pèrdua
d’aigua
durant
molt
de
temps.
b)
Si
us
heu
fixat,
també
hi
ha
unes
línies
ziga-­‐zaga
al
mapa,
que
representen
muntanyes
de
característiques
similars,
amb
materials
similars
i
d’edats
molt
semblants.
Wegener
també
se’n
va
adornar,
i
va
classificar
aquestes
evidències
en
una
altra
prova.
Quina
és,
i
què
la
diferencia
de
les
anteriors?
Amb
quin
nom
va
classificar
les
anteriors?
c)
Creieu
que
totes
aquestes
proves
fan
coincidir
perfectament
els
continents
com
avui
els
coneixem
amb
la
forma
que
tenia
Pangea?
Justifiqueu
la
vostra
resposta.

25. 23
Mapa
2

26. 24
ACTIVITAT
3
a)
A
partir
de
les
activitats
anteriors,
justifiqueu
en
petit
grup
l’existència
de
Pangea
a
través
de
l’explicació
de
la
localització
de
totes
aquestes
evidències
arribant
a
un
consens.
Després
haureu
d’explicar-­‐ho
als
vostres
companys
i
veure
si
tots
heu
arribat
a
la
mateixa
conclusió.
b)
Penseu
en
altres
hipòtesis
que
es
puguin
justificar
també
amb
aquestes
evidències.
Són
més
raonables
que
la
hipòtesis
que
va
formular
Wegener?
Per
què
creieu
que
la
teoria
de
la
deriva
continental
va
ser
rebutjada
en
aquella
època?
És
actualment
una
teoria
acceptada
per
la
comunitat
científica?

27. 25
Annex
4.
Context
casos
ABP
Cas
1.
Japó
KASHIMA
I
EL
PEIX
GAT
GEGANT
Fa
uns
mesos,
us
va
tocar
un
viatge
al
Japó
en
un
sorteig.
Resulta
que
us
allotgeu
a
la
ciutat
de
Kashima,
que
es
troba
a
la
prefectura
d’
Ibaraki.
Figura
1.
Localització
de
Kashima
a
l’arxipèlag
nipó
i
fotografia
feta
des
d’un
dels
seus
espigons
(cortesia
de
Google
Maps).
Més
enllà
de
les
vistes
al
mar,
el
port
i
la
indústria;
Kashima
és
visitada,
bàsicament,
per
l’estadi
de
futbol
de
l’equip
de
Kashima
Antlers
(un
dels
més
famosos
al
Japó,
tot
i
que
no
té
res
a
fer
contra
equips
dels
nostres)
i
pels
temples
budistes
i
sintoistes.
És
durant
la
visita
al
temple
sintoista
de
Kashima
on
el
guia,
un
home
del
dojo
que
curiosament
parla
en
un
anglès
amb
accent
molt
peculiar,
us
fa
una
pinzellada
de
la
història,
les
tradicions
i
les
creences
més
antigues
del
Japó.
Una
de
les
explicacions
més
estrambòtiques
que
us
dóna,
tracta
sobre
la
deitat
del
tro
i
l’espasa,
Takemikazuchi
(a
qui
fa
honor
el
temple).
S’ajuda
d’imatges
que
hi
ha
penjades
al
llarg
del
temple
per
a
explicar
la
importància
d’honorar
aquesta
deitat,
ja
que
és
l’encarregat
de
mantenir
sotmès
el
peix
gat
gegant
Namazu,
el
qual
provoca
terribles
terratrèmols
amb
les
seves
sacsejades.
Vídeo
explicatiu
japonés
https://www.youtube.com/watch?v=1MW7r9OYZNE
Figura
2.
Representacions
del
peix
gegant
Namazu,
responsable
dels
terratrèmols,
i
la
divinitat
Takemikazuchi,
controlant-­‐ho
amb
la
seva
gran
força.

28. 26
Al
final
del
trajecte,
un
viatger
del
grup
demana
com
pot
ser
que
la
porta
torii
de
l’entrada
sigui
tan
nova
i
de
pedra
si
normalment
es
feien
de
fusta
i
el
guia,
amb
tristesa
i
preocupació,
li
explica
que
aquesta
porta
es
una
reconstrucció
ja
que
al
2011
va
caure
l’original
al
gran
sisme
que
es
va
produir.
També
us
recomana
que
aneu
alerta
per
a
possibles
terratrèmols
perquè
a
la
costa
han
trobat
peixos
gat,
presagis
de
que
està
a
punt
de
produir-­‐se
una
gran
sacsejada
de
Namazu.
Al
arribar
al
vostre
hotel,
us
demaneu
per
què
tenen
aquestes
idees
i
quina
és
la
realitat
dels
fets
sobre
els
terratrèmols…
podríeu
defensar
un
raonament
que
no
es
basés
en
peixos
diabòlics?
Figura
3.
Porta
torii
nova
del
temple,
feta
en
roca
en
lloc
de
fusta.

29. 27
Un
terremoto
destructivo
de
magnitud
8,8
ha
sacudido
la
costa
noreste
de
Japón
y
ha
provocado
un
tsunami
con
olas
de
hasta
diez
metros
que
ha
alcanzado
la
ciudad
de
Sendai,
donde
el
agua
ha
arrasado
todo
a
su
paso,
incluyendo
casas,
coches,
barcos
y
granjas
y
ha
llegado
a
los
edificios.
También
en
el
noreste
del
país,
las
autoridades
niponas
han
declarado
la
emergencia
nuclear
después
de
que
la
central
nuclear
de
Fukushima
Daiichi
se
viese
dañada
por
el
seísmo.
En
la
sala
de
control
de
su
reactor
número
1,
se
registraba
esta
noche
un
nivel
de
radiactividad
1.000
veces
superior
a
lo
normal.
Según
la
policía
local
de
las
zonas
costeras
próximas
a
la
localidad
de
Sendai,
se
han
encontrado
al
menos
351
cuerpos
sepultados
bajo
el
agua
del
tsunami.
Pero
fuentes
policiales
hablan
ya
de
más
de
1.000
víctimas
entre
fallecidos
y
desaparecidos.
Y
las
alarmas
siguen
encendidas.
De
hecho,
a
las
20.00
horas
de
España,
cuatro
de
la
madrugada,
hora
local,
se
ha
vuelto
a
sentir
un
terremoto
de
magnitud
6,7
en
la
zona
noroeste
del
país,
justo
en
la
costa
opuesta
que
sufrió
el
primer
seísmo.
Concretamente,
las
ciudades
más
afectadas
han
sido
Nagano
y
Niigata,
aunque
también
se
ha
sentido
en
Tokio.
Como
consecuencia
de
esta
réplica,
se
ha
perdido
el
contacto
con
cuatro
trenes
a
lo
largo
de
la
costa.
El
temblor
no
viene
acompañado
de
una
alerta
de
maremoto
como
sí
ha
ocurrido
en
la
costa
este.
De
hecho,
la
Agencia
Meteorológica
de
Japón
ha
emitido
una
nueva
alerta
de
tsunami
para
toda
la
costa
oriental
del
país.
Han
advertido
del
riesgo
"importante"
de
tsunami
en
Iwate,
Miyagi
y
Fukushima,
las
provincias
más
afectadas
por
el
seísmo.
La
lengua
de
agua
que
se
ha
sufrido
en
la
costa
nipona
ha
sido
más
alta
que
algunas
islas
del
Pacífico.
Un
barco
con
100
personas
a
bordo
ha
sido
arrastrado
por
las
olas
en
el
noroeste
del
país
y
se
desconoce
la
suerte
que
han
corrido
los
pasajeros.

30. 28
Por
su
parte,
el
Ministerio
de
Defensa
dijo
que
1.800
viviendas
habían
sido
destruídas
en
la
prefectura
de
Fukushima,
reportó
Kyodo.
El
temblor,
el
mayor
en
Japón
en
140
años
y
el
quinto
más
fuerte
en
el
mundo,
según
los
sismólogos,
ha
provocado
una
alerta
de
tsunami
en
todas
las
costas
del
Pacífico,
incluidas
las
de
Australia
y
Sudamérica.
Pánico
en
la
capital
El
temblor
ha
ocurrido
a
las
14.46
hora
local
(6.46
hora
española),
ha
sacudido
varios
edificios
en
Tokio
y
ha
paralizado
los
transportes
ferroviarios
y
por
carretera
en
buena
parte
del
país.
El
tráfico
aéreo
también
ha
quedado
interrumpido
en
los
aeropuertos
de
Narita
y
Haneda,
a
la
espera
de
verificar
el
estado
de
las
pistas.
También
suspendió
los
servicios
del
'Shinkansen',
el
tren
bala,
en
todo
el
país.
Todos
los
puertos
japoneses
están
cerrados.
El
epicentro
del
seísmo
estuvo
en
el
Océano
Pacífico,
a
130
kilómetros
de
la
península
de
Ojika
y
una
profundidad
de
diez
kilómetros,
en
la
misma
zona
donde
hace
dos
días
ocurrió
otro
terremoto
de
magnitud
7,3
que
no
causó
daños.
En
la
capital
nipona
el
terremoto
disparó
las
alarmas
de
los
edificios
e
hizo
que
la
gente
saliera
asustada
a
la
calle,
al
tiempo
que
dejó
bloqueadas
las
líneas
de
los
teléfonos
móviles.
La
Agencia
Meteorológica
de
Japón
ha
emitido
una
alerta
de
riesgo
alto
de
tsunami
con
olas
de
hasta
seis
metros
en
Miyagi
y
de
hasta
tres
metros
en
Iwate,
donde
se
ha
instado
a
los
habitantes
que
se
encuentren
cerca
de
la
costa
que
se
adentren
en
el
interior
a
terrenos
elevados.
En
algunas
localidades
la
advertencia
de
tsunami
sólo
llegó
un
minuto
antes
por
televisión,
según
informa
David
Jiménez.
Alerta
en
las
centrales
nucleares
Once
reactores
nucleares
han
paralizado
su
actividad
y
el
primer
ministro
de
Japón,
Naoto
Kan,
decretó
la
alerta
atómica,
aunque
el
gobierno
asegura
que
no
se
han
detectado
fugas
radiactivas
en
o
cerca
de
las
plantas
nucleares.
Sin
embargo,
en
la
central
de
Fukushima
Daiichi
se
ha
declarado
la
emergencia
nuclear
después
de
problemas
con
la
refrigeración
de
uno
de
sus
reactores
tras
el
seísmo.
El
primer
ministro
nipón,
Naoto
Kan,
ha
pedido
a
45.000
personas
que
evacuen
la
zona.
En
las
últimas
horas,
se
ha
ampliado
la
zona
de
evacuación,
de
tres
a
10
kilómetros
a
la
redonda.
Al
parecer,
la
sala
de
control
del
reactor
registra
un
nivel
de
radiactividad
mil
veces
superior
al
normal.
Japón,
situado
en
el
llamado
anillo
de
fuego
del
Pacífico,
sufre
frecuentes
terremotos,
que
raramente
causan
víctimas
debido
a
las
estrictas
normas
de
construcción
vigentes
en
el
país.
Tras
el
terremoto
de
hace
dos
días,
la
Agencia
Meteorológica
nipona
había
advertido
de
que
durante
una
semana
podrían
producirse
réplicas,
aunque
había
estimado
una
intensidad
de
4
en
la
escala
japonesa.

31. 29
Un
terratrèmol
de
magnitud
6.9
ha
sacsejat
l’illa
nipona
de
Honshu
el
dimarts,
donant
lloc
a
ones
de
grans
dimensions
i
retornant
records
traumàtics
del
desastre
a
Fukushima
el
2011.
Els
habitants
de
la
Prefectura
de
Fukushima
s’esperaven
el
pitjor
al
sentir
l’alerta
de
tsunami
aquest
dimarts
al
matí
–
a
la
mateixax
zona
costera
desvastada
per
ones
gegantines
cinc
anys
enrere.
Al
2011,
un
terratrèmol
de
magnitud
9
(un
dels
pitjors
que
ha
sacsejat
Japó)
va
causar
més
de
20.000
morts
i
onades
de
fins
a
12
metres
que
inundaren
la
central
nuclear
de
Fukushima
Daiichi.
El
sisme
d’aquest
dimarts
s’ha
produït
amb
l’epicentre
molt
a
prop
del
que
va
succeir
el
2011,
a
una
profunditat
d’11
km.
El
terratrèmol
va
iniciar
una
alerta
en
les
prefectures
japoneses
de
Miyagi
i
Fukushima,
fent
que
el
govern
desplacés
milers
de
persones
a
buscar
zones
més
elevades.
Mitsuhiro
Kusaka,
de
75
anys,
que
viu
en
una
llar
provisional
després
del
desastre
del
2011,
pensava
que
no
sobreviuria
aquesta
vegada
“No
puc
descriure
amb
paraules
com
és
de
terrible
viure
amb
por...
tinc
por
de
tornar
a
casa.
Podríen
tornar
a
haver-­‐hi
terratrèmols
en
qualsevol
moment”-­‐
va
dir
a
la
CNN
Hores
més
tard,
les
alertes
van
cessar.
Tres
persones
ferides,
va
dir
la
policia
a
la
CNN,
mentre
que
més
de
1900
llars
van
perdre
el
subministrament
elèctric
durant
un
breu
període
de
temps.
Sistema
de
refrigeració
momentàniament
inactiu
a
central
nuclear
Una
de
les
principals
preocupacions
del
dimarts
era
la
malmesa
central
nucel·∙lar
de
Fukushima
Daiichi.
Encara
existeix
una
zona
d’exclusió
al
voltant
del
lloc
on
els
nivells
de
radiació
són
considerats
massa
elevats
per
als
humans.
Un
portaveu
de
la
companyia
elèctrica
TEPCO
informava
a
la
CNN
que
una
bomba
del
sistema
de
refrigeració
de
la
central
nuclear
de
Fukushima
Daini
va
deixa
de
funcionar
durant
un
breu
període
de
temps.
No
es
van
produir
alteracions
o
canvis
greus
en
els
nivells
de
radiació
i
les
operacions
comunes
es
van
reprendre.

32. 30
La
geofísica
Jessica
Turner
deia
la
CNN
que
el
terratrèmol
era
molt
menys
potent
que
el
del
desastre
de
fa
5
anys.
“És
molt
més
petit
en
quant
a
magnitud
i
alliberació
d’energia
que
el
de
magnitud
9
que
va
tenir
lloc
el
març
de
2011
[...]
podem
esperar
rèpliques
en
els
següents
dies
però
és
difícil
de
predir”-­‐deia
Jessica
Turner.
El
llegat
de
Fukushima
El
sisme
del
2011,
lleugerament
cap
al
nord
del
de
dimarts,
va
ser
tan
sever
que
va
moure
la
costa
japonesa
8
peus.
Més
de
200.000
residents
van
ser
evacuats
de
la
zona
propera
al
2011
i
d’aquells,
desenes
de
milers
encara
viuen
en
habitatges
temporals,
sense
possibilitat
de
tornar
a
les
seves
llars.
Terratrèmol
2011,
“1000
vegades
més
potent”
Els
terratrèmols
són
comuns
al
japó.
El
més
recent
era
de
magnitud
6.2
a
l’octubre
a
propr
de
Kurayoshi,
una
ciutat
a
l’oest
d’Osaka,
que
va
produir
uns
quants
ferits.
En
entrevista
amb
la
CNN,
el
sismòleg
Hugh
Glanville
va
esmentar
que,
mentre
el
terratrèmol
del
2011
nomes
tenia
2-­‐3
punts
de
magnitud
més
que
el
del
dimarts,
l’impacte
d’un
sisme
augmenta
de
forma
logarítmica
per
a
cada
punt
de
magnitud.
“Donat
a
que
el
del
2011
era
de
magnitud
9.0,
era
com
1000
vegades
més
potent
que
aquest.
Per
cada
grau
de
magnitud
augmentat,
es
32
vegades
més
energia
que
l’anterior”-­‐
va
dir.

33. 31
Cas
2.
Itàlia
ESQUIADA
A
ITÀLIA
Com
cada
any,
des
de
l’institut
es
programa
una
esquiada
pels
alumnes
de
Batxillerat.
Aquest
any
vau
anar
la
setmana
del
16
al
20
de
gener
a
la
regió
muntanyosa
dels
Abruzzo,
als
Apenins
centrals
(Itàlia).
És
una
zona
que
a
l’hivern
presenta
una
neu
excel·∙lent
i
compta
amb
moltes
estacions
per
a
practicar
esports
d’hivern
que,
afegit
a
la
seva
proximitat
a
la
capital
italiana,
és
força
concorreguda.
Però
justament
el
dimecres
d’aquella
setmana,
mentre
dormíeu
a
l’alberg,
us
vau
despertar
degut
a
un
fort
tremolor:
tres
terratrèmols
tornaven
a
sacsejar
el
centre
d’Itàlia,
de
magnituds
superiors
a
5
graus
a
l’escala
de
Richter.
I
això
passava
tan
sols
pocs
mesos
després
que
a
l’agost
un
fort
terratrèmol
provoqués
més
de
300
morts
a
la
zona.
Vau
viure
de
primera
mà
com
es
sembrava
el
pànic
entre
la
gent
i,
en
un
no
res,
s’havia
estès
la
idea
de
què
hi
haurien
més
terratrèmols
i
de
major
magnitud
encara
(molts
es
basaven
en
que
aquests
terratrèmols
anteriors
eren
una
senyal
inequívoca
de
que
la
situació
a
la
zona
aniria
a
pitjor).
Afegit
al
fet
que
a
la
zona
ja
feia
dies
que
nevava
força,
i
a
les
rèpliques
de
baixa
intensitat
que
es
van
succeir
al
llarg
de
dimecres
a
la
tarda,
es
va
produir
un
fet
tràgic
que
us
va
deixar
molt
afectats:
una
allau
va
sepultar
un
hotel
de
muntanya,
el
Rigopiano,
a
la
localitat
de
Farindola.
Aquest
cas
us
ha
commogut
tant
que,
al
tornar
a
l’institut,
us
poseu
a
investigar
per
poder
explicar
a
la
resta
de
companys
el
que
ha
passat
i
per
què.
• Per
què
la
zona
italiana
és
tant
propensa
a
patir
terratrèmols?

34. 32

35. 33

36. 34

37. 35

38. 36

39. 37

40. 38
Activitat
sismograma
Es
presenten
tres
suposats
sismogrames
detectats
a
les
tres
estacions
marcades
al
mapa
superior.
Què
indica
l’arribada
de
les
ones
P?
I
de
les
S?
Per
què?
Quin
sismograma
correspondria
a
cada
estació
si
l’epicentre
estigués
al
punt
negre?
Com
es
deu
haver
determinat
l’epicentre?
Indica
el
temps
aproximat
de
retard
entre
ones.
Què
és
el
que
determina
la
magnitud
del
sisme
al
sismògraf?
Com
es
fa
la
transformació?
Per
què
els
sismogrames
mostrats
no
poden
correspondre
a
un
mateix
terratrèmol?
s
?
s
?
s
?

41. 39
Activitat
sismograma
Es
presenten
tres
suposats
sismogrames
detectats
a
les
tres
estacions
marcades
al
mapa
superior
d’Itàlia.
Què
indica
l’arribada
de
les
ones
P?
I
de
les
S?
Per
què?
Quin
sismograma
correspondria
a
cada
estació
si
l’epicentre
estigués
al
punt
negre?
Com
es
deu
haver
determinat
l’epicentre?
Indica
el
temps
aproximat
de
retard
entre
ones.
Què
és
el
que
determina
la
magnitud
del
sisme
al
sismògraf?
Com
es
fa
la
transformació?
Per
què
els
sismogrames
mostrats
no
poden
correspondre
a
un
mateix
terratrèmol?
s
?
s
?
s
?

42. 40
Annex
5.
Activitat
d’aplicació
LA
VALL
DEL
RIFT
AFRICÀ,
ESTEM
DAVANT
DE
LA
CREACIÓ
D’UN
NOU
OCEÀ?
Llegiu atentament el següent document.
Fa 30 milions d’anys, les plaques africana i aràbiga
es van començar a separar, donant lloc al mar Roig.
L’any 2005, una sèrie de terratrèmols van sacsejar el
desert d’Etiòpia, obrint esquerdes de fins a 8 m
d’ample. Això va cridar l’atenció als científics, que
varen començar a investigar aquestes falles.
1. Podeu definir el procés que ocorre a Àfrica i que
està fent que es trenqui? (2 punts)

43. 41
2. Relaciona cada imatge amb el nom de la fase de formació del rift, ordena-les i explica quin
procés geològic està tenint lloc en aquesta zona. (2 punts)
Formació
d’un
centre
d’expansió
Formació
d’un
oceà
Etapa
de
“rifting"
Formació
d’un
mar
lineal
(Mar
Roig)

44. 42
3. Creieu que aquesta explicació hauria permès a Wegener demostrar la deriva dels continents
que ell mateix va plantejar? Justifiqueu la resposta. (1punt)
4. Per què creus que els terratrèmols solen produir-se en els mateixos llocs? Relaciona-ho amb
el cas de la vall del Rift. (2 punts)
5. El 10 de febrer d’aquest any es va produir un terratrèmol a Moçambic. Disposem de 3
sismografies de 3 estacions sismològiques diferents i de la relació entre la diferència de temps
d’arribada entre ones P i S (suposant que la Terra té només una capa homogènea). Indica
l’arribada de les ones P i S i la diferència de temps d’arribada a cada sismograma i
determina l’epicentre (2 punts)
Sismograma estació A. Temps en segons

45. 43
Sismograma estació B. Temps en segons.
Sismograma estació C. Temps en segons
Taula relació entre distància recorreguda i temps de diferència entre ones P i S.
Distància de l’estació A a l’epicentre:
Distancia de l’etació B a l’epicentre:
Distànci de l’estació C a l’epicentre: