Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo)

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

ÀMBIT CIENTÍFICOTECNOLÒGIC

CURS: 2012-13

MÒDUL VOLUNTARI

PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL

1

ÍNDEX

1. Objectius generals de l'àmbit científicotecnològic ..................................................... 5

2. Contribució de l'àmbit científicotecnològic a les competències bàsiques .................. 7

3. Programació Matemàtiques: Objectius, continguts i competències bàsiques

Objectius generals .......................................................................................... 10

Unitat didàctica 1: Nombres .......................................................................... 12

Unitat didàctica 2: Proporcionalitat i successions ......................................... 16

Unitat didàctica 3: Àlgebra ............................................................................ 19

Unitat didàctica 4: Geometria ........................................................................ 23

Unitat didàctica 5: Funcions .......................................................................... 27

Unitat didàctica 6: Estadística i probabilitat .................................................. 31

4. Programació Ciències de la naturalesa: Objectius, continguts i competències bàsiques

Objectius generals ........................................................................................... 35

Unitat didàctica 1: Unitats, magnituds i mesures. Mètode científic ............... 37

Unitat didàctica 2: Estructura de la matèria. Canvis físics i químics ............. 39

Unitat didàctica 3: Moviments i forces ........................................................... 42

Unitat didàctica 4: Energia. Electricitat i magnetisme..................................... 45

Unitat didàctica 5: La Terra, un planeta en canvi constant ............................. 48

Unitat didàctica 6: Genètica i evolució ............................................................ 52

Unitat didàctica 7: Ecosistemes ....................................................................... 54

Unitat didàctica 8: Salut i malalties ................................................................. 56

Unitat didàctica 9: Nutrició .............................................................................. 59

Unitat didàctica 10: Anatomia i fisiologia ....................................................... 62

5. Continguts transversals ............................................................................................... 65

6. Criteris d'avaluació

2

6.1 Matemàtiques ....................................................................................................... 66

6.2 Ciències de la naturalesa ...................................................................................... 68

7. Mínims exigibles per obtenir una valoració positiva

7.1 Matemàtiques ....................................................................................................... 72

7.2 Ciències de la naturalesa ...................................................................................... 73

8. Procediments d'avaluació de l'aprenentatge ............................................................... 74

9. Criteris de qualificació de l'aprenentatge ................................................................... 74

10. Metodologies específiques i diversificades ................................................................ 76

11. Criteris d'elaboració d'adaptacions curriculars ........................................................... 77

12. Organització dels espais i dels recursos humans i materials ...................................... 77

13. Temporalització .......................................................................................................... 77

14. Activitats d'ensenyament/aprenentatge ....................................................................... 78

15. Activitats d'ampliació i reforç ..................................................................................... 78

16. Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge ....................................................... 78

3

1. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀMBIT CIENTÍFICOTECNOLÒGIC

L'àmbit cientificotecnològic al final del procés d'aprenentatge del programa de qualificació
professional inicial contribueix al desenvolupament de les següents capacitats:
1. Cercar, seleccionar i elaborar informació científica valorant la seva fiabilitat. Elaborar
i contrastar idees de contingut matemàtic i científic entre alumnes, grup i professor de
forma coherent, utilitzant amb propietat les expressions matemàtiques i científiques,
les seves representacions (taules, gràfiques, diagrames, mapes i d'altres) i el llenguatge
oral, visual i escrit.
2. Desenvolupar les habilitats de raonament i d'estratègia pròpies de l'activitat
matemàtica i de la investigació científica, com ara la selecció i aplicació d'estratègies,
la formulació d'hipòtesis o models, el raonament deductiu i inductiu, la identificació
de patrons o relacions, la reflexió i la justificació de les conclusions amb la finalitat de
comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis i problemes que es produeixen a
la natura i a la societat.
3. Utilitzar adequadament les tècniques de recollida d'informació i de mesura i les seves
diferents formes de representació per analitzar i interpretar les dades obtingudes.
4. Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement científic i matemàtic a diferents
contextos d'acció i de resolució de problemes de la vida quotidiana de manera que
puguin emprar-se de forma funcional, creativa, analítica i crítica.
5. Utilitzar apropiadament els mitjans tecnològics (calculadora, ordinador, software i
Internet), els materials manipulables (àbac, daus, etc.) i les estratègies de càlcul per
realitzar investigacions, recollir informació o resoldre problemes.
6. Valorar la transcendència del coneixement científic i matemàtic en el progrés de la
humanitat, la seva aportació a la societat al llarg de la Història i la seva importància en
la presa de decisions respecte als problemes locals i globals que afecten al món.
7. Mantenir una actitud positiva durant la resolució d'un problema o la realització d'una
investigació, demostrant perseverança en la recerca, en la sinergia, en la iniciativa i en
l'autonomia, en la presa de decisions i en la confiança en l'èxit; amb l'objectiu de
millorar la seva autoestima i les capacitats necessàries per integrar-se a la societat.
8. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i
comunitària, facilitant estratègies que permetin fer front als usos de la societat actual
en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències, la
sexualitat i la pràctica esportiva.

4

9. Comprendre les grans teories de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants
de la vida quotidiana així com per analitzar i valorar les repercussions del
desenvolupament tecnològic i científic.
10. Reconèixer la utilitat en els diferents àmbits de la vida (laboral, publicitari, lúdic, etc.)
dels coneixements i formes de raonar pròpies de la ciència.
11. Analitzar autònomament i críticament qüestions científiques socialment
controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les de les altres
persones i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i
tendir a actuar de forma conseqüent, responsable i solidària.
12. Valorar les aportacions de les disciplines científiques com eines de progrés i benestar i
entendre el seu caràcter canviant i progressiu en funció de les contínues recerques i
descobriments. Les aportacions científiques no poden ser considerades com a dogmes
ni com a estructures de pensament definitives.

5

2. CONTRIBUCIÓ DE L'ÀMBIT CIENTÍFICOTECNOLÒGIC A LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La formació científica i matemàtica contribueix al desenvolupament de les competències
bàsiques, de la manera com es descriu a continuació. De totes maneres cal tenir en compte
que l'assoliment de les competències bàsiques no es pot aconseguir sense la integració
funcional dels coneixements matemàtics i científics i la seva contrastació, experimentació,
representació i comunicació en grup.

Competència matemàtica
La vida social, familiar i laboral són un mitjà idoni per al desenvolupament de la competència
matemàtica: l'economia familiar, el treball, la creació d'una empresa requereixen l'ús del
raonament lògic i matemàtic per analitzar-les, interpretar-les i valorar-les.
La competència matemàtica comporta el desenvolupament de les habilitats i destreses
necessàries per pensar i raonar matemàticament, resoldre problemes, identificar, interpretar i
comunicar el pensament matemàtic, utilitzar eines d'aprenentatge adients (calculadora,
software, Internet, llapis i paper, materials que es puguin manipular, etc.) i representar i
modelitzar la informació matemàtica (nombres, símbols, gràfics, taules, llenguatge, etc.).
Aquesta només es pot adquirir a partir de contextos significatius i que motivin a
l'aprenentatge, essent la resolució de problemes l'eix central a través del qual s'articula el seu
desenvolupament. El raonament i la reflexió sobre el pensament contribueixen als processos
d'autoregulació i transferència del coneixement, amb l'objectiu de capacitar els alumnes per
aprendre autònomament al llarg de tota la seva vida.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
La interpretació, la representació i l'anàlisi del món físic constitueix un dels trets bàsics de la
ciència i de la matemàtica, a través de la formulació d'hipòtesis o models, de planificació
d'investigacions, de recollida i representació de dades, d'identificació de patrons o regularitats,
de raonament deductiu o inductiu i de resolució de problemes científics. El reconeixement i
l'aplicació de les idees matemàtiques i científiques a nous contextos contribueixen a
desenvolupar aquesta capacitat, així com les activitats en grup que propicien la interacció amb
els altres i el món físic.

6

Competència en el tractament de la informació i competència digital
L'estudi de relacions funcionals entre variables, la representació i l'anàlisi de dades
estadístiques, així com l'ús d'eines informàtiques (software, Internet, etc.), electròniques
(calculadora) proporcionen les vies per al desenvolupament d'aquesta competència. L'ús de les
TIC facilita l'observació, la recopilació i el tractament de les dades, la modelització de
fenòmens i la comunicació del pensament científic i matemàtic.

Competència en autonomia i iniciativa personal
A l'àmbit de la investigació científica o de la resolució de problemes, la selecció d'estratègies,
la planificació, la contrastació i la justificació de les conclusions comporten l'adquisició
d'iniciativa i autonomia personal. La formulació de noves hipòtesis per a resoldre o
comprendre problemes del món real, d'acord amb la detecció de errades o contradiccions
respecte a les idees anteriors, implica la perseverança en la recerca de la solució o
l'argumentació correcta, el manteniment de l'autoestima i la confiança en les pròpies
capacitats. Així com, en el marc de les activitats en grup autodirigides, tals com la resolució
de problemes, la investigació o la realització de projectes de treball comporten la iniciativa
personal i la capacitat crítica, creativa, d'organització i de pressa de decisions.

Competència per aprendre a aprendre
Segons el pensament científic el coneixement neix del qüestionament de les idees prèvies a
través de l'avaluació de les hipòtesis, de manera que pugui entrar en contradicció o manifestar
errors, que possibilitin la formulació d'altres encertades. Per aprendre a aprendre els alumnes
han de saber generalitzar els seus resultats, reflexionar sobre el seu pensament, generar nous
conceptes a partir dels anteriors, justificar les seves conclusions i dur a terme noves
estratègies o provar noves conjectures. En definitiva, desenvolupar un pensament constructiu,
crític i creatiu que els permeti autoregular el seu procés d'aprenentatge amb l'objectiu
d'adquirir autonomia per aprendre al llarg de tota la seva vida.

Competència en comunicació lingüística
La comprensió del món i els problemes quotidians requereixen de l'ús i de la interpretació del
llenguatge propi de la ciència i de la matemàtica. Per tal de descriure conceptes i processos;
exposar, raonar i argumentar idees científiques o matemàtiques; i comunicar-les, discutir-les i
contrastar-les, utilitzant el llenguatge escrit, oral i multimèdia.

7

Competència en expressió cultural i artística
La historia ens mostra la importància de les matemàtiques i de la ciència pel desenvolupament
social de la humanitat i la comprensió del món a través de les diferents cultures. El seu
coneixement constitueix un bé cultural per si mateix, més enllà de les seves aplicacions. Cal
destacar la notable influència del llenguatge geomètric en la creació artística i del pensament
científic en la formació de la societat contemporània.

Competència social i ciutadana
A través del coneixement científic i matemàtic podem comprendre els fenòmens naturals i
analitzar-los críticament per tal d'identificar i proposar solucions als problemes que afecten la
conservació de la natura, amb especial incidència a les Illes Balears. Fomentar una presa de
decisions responsable davant dels avanços en la recerca científica, establint criteris racionals i
objectius.
Respectar el punt de vista dels altres en la selecció d'estratègies, argumentacions o models,
mantenir una actitud constructiva i cooperar coordinadament en el treball en grup. Amb el
desenvolupament d'aquestes capacitats possibilitem la coexistència de ciutadans amb actituds
socials integradores, responsables i solidàries.

8

3. PROGRAMACIÓ MATEMÀTIQUES

Objectius generals

1. Saber operar amb fluïdesa amb nombres naturals, enters, racionals i amb notació
científica, fent servir algoritmes de càlcul en cassos senzills, i fent ús de la calculadora
quan sigui necessari, tot fent estimacions per tal de valorar la certesa dels resultats.
2. Plantejar i resoldre problemes, abordables des de les matemàtiques, que sorgeixin en
situacions de l'entorn quotidià com la planificació de viatges o d'excursions, en altres
disciplines i en les pròpies matemàtiques, aplicant i adaptant diverses estratègies i
justificant-ne l'elecció.
3. Millorar la confiança en el pensament matemàtic propi i en la capacitat d'analitzar i de
resoldre situacions problemàtiques.
4. Identificar els elements matemàtics, numèrics, gràfics, de processos de pensament,
presents en la realitat quotidiana i en els mitjans de comunicació. Valorar de forma
crítica el seu ús.
5. Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numèric, gràfic i algèbric) i models matemàtics
per a identificar, representar i dotar de significat relacions quantitatives de
dependència entre variables.
6. Produir missatges que incorporin al llenguatge habitual elements matemàtics,
numèrics, gràfics, de processos de pensament, i valorar la importància de l'aportació
d'aquests elements en la producció de missatges de contingut científic.
7. Entendre missatges amb contingut estadístic que apareixen als mitjans de comunicació
i tenir la capacitat d'analitzar-los críticament respecte a la seva utilització.
8. Utilitzar el procés estadístic per a obtenir informació de fenòmens de la realitat, i
aprofundir en la seva comprensió.
9. Saber plantejar i resoldre equacions de segon grau i equacions reductibles a equacions
de segon grau en problemes d'aplicació.
10. Utilitzar les propietats algebraiques de les operacions per transformar i simplificar
expressions equivalents senzilles.
11. Conèixer la forma de creixement i decreixement exponencial d'una població i d'altres
fenòmens de la vida real mitjançant els augments percentuals o utilitzant la funció
exponencial.

9

12. Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numèric, gràfic i algèbric) i models matemàtics
per a identificar, representar i dotar de significat relacions quantitatives de
dependència entre variables.
13. Saber reconèixer a partir de gràfiques o de taules de valors situacions en què
intervinguin funcions lineals, quadràtiques, funcions de proporcionalitat inversa i
funcions exponencials.
14. Conèixer el funcionament dels jocs creats amb ànim de lucre així com reconèixer
altres situacions reals en què intervé l'atzar, la valoració del risc a la presa de decisions
i saber calcular la probabilitat d'esdeveniments senzills iniciant-se en les tècniques de
recompte.
15. Millorar la confiança en el pensament matemàtic propi i en la capacitat d'analitzar i de
resoldre situacions problemàtiques.
16. Conèixer i valorar l'aportació de les matemàtiques a altres ciències i àmbits de
coneixement identificant els elements matemàtics presents en tot tipus d'informacions
i reconèixer la seva importància en la producció de missatges de contingut científic.
17. Aplicar els recursos treballats a la realització de projectes d'investigació en equip que
inclogui la recerca d'informació, la utilització del bagatge matemàtic de l'etapa, i la
utilització de diferents recursos per fer una presentació de les conclusions.

10

UNITAT DIDÀCTICA 1: NOMBRES

Objectius
1. Saber operar amb fluïdesa amb nombres naturals, enters, racionals i amb notació
científica, fent servir algoritmes de càlcul en cassos senzills, i fent ús de la calculadora
quan sigui necessari, tot fent estimacions per tal de valorar la certesa dels resultats.
2. Plantejar i resoldre problemes, abordables des de les matemàtiques, que sorgeixin en
situacions de l'entorn quotidià.
3. Prendre decisions raonades en qüestions que incideixen en la vida com l'economia, el
consum, el medi ambient, la vida laboral i la salut a partir de la resolució de problemes
matemàtics contextualitzats en la vida real.

Continguts

CONCEPTES
1. Nombres naturals. Sistema de numeració decimal.
2. Divisibilitat de nombres naturals. Múltiples i divisors comuns a varis nombres.
3. Nombres primers i nombres compostos.
4. Criteris de divisibilitat.
5. Descomposició d'un nombre natural en factors primers.
6. m.c.d. i m.c.m.
7. Potències d'exponent natural.
8. Quadrats perfectes. Arrels quadrades exactes i aproximades.
9. Nombres enters. Representació gràfica. Operacions elementals.
10. Nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals.
11. Relació entre fraccions i decimals.
12. Nombres aproximats. Aproximacions, truncaments i arrodoniments.
13. Jerarquia de les operacions amb nombres i ús del parèntesi.
14. Potències d’exponent enter. Notació científica.
15. Potències d'exponent fraccionari. Radicals: propietats i operacions.
16. Aproximacions: truncament i arrodoniment.
17. Xifres significatives. Error absolut i error relatiu.
18. Intervals: tipus i significat.

11

PROCEDIMENTS
1. Utilització dels nombres naturals per realitzar operacions, ordenacions o codificacions
com la del residu de la divisió entera, el NIF o d'altres codis de control.
2. Anàlisi d'ingressos, costos i despeses personals, passats, actuals i futurs per
racionalitzar-los i optimitzar-los atenent a les pròpies necessitats i interessos.
3. Selecció i ús del tipus de nombre (natural, fracció, expressió decimal) i les eines de
càlcul més adients a utilitzar en diferents contextos. Argumentació de la selecció.
4. Ús d'algoritmes per a calcular amb fraccions i amb decimals per millorar
l'autoconfiança en les destreses aritmètiques.
5. Comparació, ordenació i representació de nombres decimals i de fraccions.
6. Coneixement de l'equivalència entre nombre decimal i fracció en casos senzills.
7. Interpretació de la fracció com a divisió, operador i raó. Aplicació a la resolució de
problemes.
8. Arrodoniment de nombres decimals segons la precisió requerida i aplicació a la
resolució de problemes en contextos econòmics.
9. Ús de les potències de base racional i exponent enter amb operacions senzilles per tal
de millorar l'autoconfiança en les destreses aritmètiques.
10. Aplicació de l'operació de potencia a la resolució de problemes en diferents contextos
i referents històrics.
11. Càlcul de quotes en crèdits o dipòsits bancaris a partir d'una taula o utilitzant la
fórmula de l'interès compost. Anàlisi de situacions de risc en inversions o despeses
domèstiques.
12. Utilització de la notació científica per a expressar nombres grans i nombres molt
petits. Ús de la calculadora per operar en notació científica.
13. Contextualització dels càlculs en notació científica en problemes relacionats amb
astronomia, química, biologia i macroeconomia.
14. Aproximació, error i estimació de resultats en la resolució de problemes així com per
predir-los i revisar-los.
15. Selecció i ús de l'eina més adequada per a calcular amb nombres racionals, amb
nombres grans, amb nombres molt petits i amb nombres irracionals (càlcul mental,
estimació, calculadora, ordinador, paper i llapis).
16. Realització d'algun dels següents projectes d'investigació:
• Tècniques de càlcul mental.

12

• Comparativa de les ofertes de telefonia o Internet entre diversos proveïdors.
• Utilització de la raó àuria com a cànon de bellesa.
• Estudi del càlcul de l'IPC i elaboració d'un IPC 'personal' atenent a la pròpia
distribució de despeses.
• Estudis relacionats amb la viabilitat d'un negoci.
• Estudi de les supersticions associades als nombres o altres aspectes de la
matemàtica.
• Estudi de la codificació dels colors en informàtica.
• Anàlisi de conceptes comuns de matemàtiques presents en vàries cultures
actuals o històriques.
ACTITUDS
1. Apreciació de la utilitat dels mètodes de descomposició de divisors.
2. Valoració dels nombres negatius per expressar estats i canvis.
3. Valoració de la precisió, simplicitat i utilitat del llenguatge numèric.
4. Sensibilitat, interès i valoració crítica davant informacions i missatges de caire
numèric.
5. Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara.
6. Reconeixement de la necessitat dels nombres racionals i dels nombres decimals i les
seves aplicacions en la descripció del món que ens envolta.
7. Reconeixement dels nombres irracionals fent referència a alguns dels exemples més
coneguts: càlcul de la diagonal d'un rectangle, el nombre d'or. Criteris de selecció de
l'expressió (decimal o indicada) més convenient atenent a qüestions com la precisió i
la facilitat dels càlculs.
8. Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora per realitzar càlculs
numèrics.
9. Valoració de la notació científica per comparar mesures.

13

Contribució de la unitat 1 al desenvolupament de les competències bàsiques
Saber operar amb destresa diferents tipus de nombres i representar-los.
COMPETÈNCIA
Resoldre problemes ajudant-se de distints nombres.
MATEMÀTICA
Aproximar nombres com a ajuda d'explicació de fenòmens.
COMPETÈNCIA EN EL Utilitzar els nombres enters i racionals com a eina per a modelitzar elements i situacions de
CONEIXEMENT I l’entorn.
INTERACCIÓ AMB EL Dominar la notació científica per a descriure fenòmens microscòpics i fenòmens relatius a
MÓN FÍSIC l'Univers.

COMPETÈNCIA EN EL Representar nombres a la recta graduada.
TRACTAMENT DE LA Interactuar entre els llenguatges natural, numèric, gràfic i algebraic.
INFORMACIÓ I Expressar un nombre en forma decimal o fracció.
COMPETÈNCIA Utilitzar la calculadora.

DIGITAL Accedir a recursos educatius a Internet.

Classificar nombres en conjunts numèrics.
Classificar nombres reals en conjunts numèrics.
COMPETÈNCIA EN
Aproximar un nombre real amb la precisió adequada.
AUTONOMIA I
Demostrar o deduir una propietat.
INICIATIVA
Expressar un nombre amb la potència adequada.
PERSONAL Elaborar criteris personals que permetin resoldre una situació problemàtica.
Planificar estratègies per resoldre una situació problemàtica.
Comprovar les solucions d’un càlcul i reflexionar críticament sobre els possibles errors
comesos.
Buscar una coherència global entre els coneixements.
COMPETÈNCIA PER
Comparar valors expressats en notació científica.
APRENDRE A
Valorar o proposar hipòtesis relacionades amb els nombres enters, les potències, els nombres
APRENDRE
reals i els radicals.
Perseverar en l'aplicació de procediments.
Sistematitzar el càlcul d'expressions amb fraccions i potències.
Ser capaç d'extreure informació numèrica d'un text donat.
COMPETÈNCIA EN
Expressar idees i conclusions numèriques amb claredat.
COMUNICACIÓ
Entendre enunciats per a resoldre problemes.
LINGÜÍSTICA
Explicar raonaments, propietats, etc.
Reconèixer les arrels històriques de les fraccions.
COMPETÈNCIA EN
Aplicar mètodes propis del càlcul escrit i mental derivats de la creativitat personal.
EXPRESSIÓ
Cultivar la creativitat en el disseny d'il·lustracions i figures que representen el món que ens
CULTURAL I
envolta.
ARTÍSTICA Desenvolupar mètodes de càlcul mental creatius.
Comprendre el procediment d'aproximació de nombres com a mitjà d'interpretar informació.
Reconèixer el valor dels nombres en la nostra societat.
COMPETÈNCIA Aprofitar els coneixements adquirits per a explicar situacions matemàtiques a altres persones.
SOCIAL I CIUTADANA Dominar conceptes tan quotidians com ingressos, pagaments, deutes, estalvis,... tan
importants per a les relacions humanes.
Planificar situacions senzilles de l'economia personal o familiar.

14

UNITAT DIDÀCTICA 2: PROPORCIONALITAT I SUCCESSIONS

Objectius
1. Reconèixer situacions reals de proporcionalitat i aplicar-la per a determinar el valor
d'una magnitud desconeguda o el valor d'un percentatge.
2. Reconèixer les progressions que apareixen a la vida quotidiana.

Continguts

CONCEPTES
1. Raó i proporció.
2. La fracció com operador, proporció i percentatges.
3. Magnituds directa i inversament proporcionals.
4. Resolució de proporcionalitats per regla de tres i per factor de conversió.
5. Mapes i escales.
6. Els percentatges en l'economia. Augments i disminucions percentuals.
7. Repartiments proporcionals.
8. Successió. Concepte. Terme general.
9. Progressions aritmètiques i geomètriques.
10. Interès simple i interès compost.
PROCEDIMENTS
1. Identificació de proporcionalitats entre magnituds.
2. Utilització de factors de conversió i regles de tres per resoldre problemes de
proporcionalitat directa i inversa.
3. Interpretació de plànols i mapes aplicant proporcionalitat.
4. Càlcul mental i escrit amb percentatges habituals.
5. Càlcul d'augments i disminucions percentuals.
6. Resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana en els quals intervingui la
proporcionalitat directa o inversa.
7. Estudi de regularitats, relacions i propietats que apareixen en conjunts de nombres.
8. Utilització de les progressions en la resolució de problemes.
9. Ús del full de càlcul per a l'organització de càlculs associats a la resolució de
problemes quotidians i financers.

15

• Presència en la natura de la sèrie de Fibonacci i la seva relació amb el nombre
d'or i el triangle de Tartaglia.
• Anàlisi dels indicadors importants a l'hora d'establir el grau de
desenvolupament d'una societat i estudi de l'índex de desenvolupament humà.
ACTITUDS
1. Hàbit de revisar el resultat de qualsevol problema numèric o càlcul.
2. Apreciació de la utilitat de les regles de proporcionalitat.
3. Hàbit d’expressar els resultats numèrics amb les unitats utilitzades.
4. Disposició favorable a realitzar, estimar o calcular mesures d’espais, objectes i temps.
5. Reconèixer la importància de relacionar funcionalment magnituds.

16

Conèixer i aplicar el mètode de reducció a la unitat i la regla de tres per a resoldre situacions
COMPETÈNCIA de proporcionalitat.
MATEMÀTICA Dominar el càlcul amb percentatges.
Dominar els conceptes de progressions per a poder resoldre problemes numèrics.
COMPETÈNCIA EN EL Reconèixer les relacions de proporcionalitat existents entre les magnituds amb què analitzam
CONEIXEMENT I el món real.
INTERACCIÓ AMB EL Utilitzar el càlcul de progressions per descriure fenòmens de la vida natural, creixements,
MÓN FÍSIC desintegració,...

Treballar amb taules de dades.
COMPETÈNCIA EN EL Traduir al llenguatge numèric de les successions la informació de tipus textual d'un
TRACTAMENT DE LA problema.
INFORMACIÓ I Deduir i expressar el terme general d'una successió numèrica.
COMPETÈNCIA Interactuar entre els llenguatges natural, numèric, gràfic i algèbric.

DIGITAL Utilitzar la calculadora.
Accedir a recursos educatius a Internet.
Classificar tipus de proporcionalitat.
COMPETÈNCIA EN
Elaborar criteris personals que permetin resoldre una situació problemàtica.
AUTONOMIA I
Decidir sobre les característiques d'una successió numèrica per aplicar procediments
INICIATIVA
adequats.
PERSONAL Planificar estratègies de resolució de problemes en què intervenen successions numèriques.
Comprovar les solucions d’un càlcul i reflexionar críticament sobre els possibles errors
comesos.
COMPETÈNCIA PER
Reflexionar sobre els mètodes que s'utilitzen per deduir noves propietats a partir d'altres de
APRENDRE A
conegudes.
APRENDRE
Perseverar en l'anàlisi de successions numèriques per deduir nous termes o aplicar-ne les
propietats.
Utilitzar els termes matemàtics específics.
COMPETÈNCIA EN Entendre un text científic amb ajuda dels coneixements sobre progressions.
COMUNICACIÓ Expressar oralment i per escrit el mètode seguit en la resolució d'un problema.
LINGÜÍSTICA Aplicar el lèxic propi de les successions en les referències a processos i mètodes en què
intervinguin.
Desenvolupar mètodes de càlcul creatius.
COMPETÈNCIA EN
Fomentar la creativitat proposant situacions problemàtiques no convencionals.
EXPRESSIÓ
Reconèixer el comportament d'harmonia i bellesa que aporten les proporcions en les
CULTURAL I
realitzacions artístiques.
ARTÍSTICA Reconèixer fenòmens recurrents en l'art.
Dominar les propietats dels percentatges aplicades als augments i descomptes comercials.
COMPETÈNCIA Reconèixer la presència de la proporcionalitat com a suport d'informació en operacions
SOCIAL I CIUTADANA bancàries, en els mitjans de comunicacions,...
Manejar el càlcul de progressions per entendre els processos de crèdits bancaris.

17

UNITAT DIDÀCTICA 3: ÀLGEBRA

Objectius
1. Traduir al llenguatge algebraic expressions verbals i resoldre situacions senzilles de la
vida quotidiana.
2. Plantejar i resoldre equacions de primer, equacions de segon grau i sistemes
d'equacions lineals utilitzant el mètode més adequat.

Continguts

CONCEPTES
1. Llenguatge algebraic.
2. Valor numèric d'una expressió algebraica.
3. Binomis de primer grau: suma, resta i producte per un nombre.
4. Identitats i equacions.
5. Solució d’una equació per intuïció.
6. Equacions equivalents.
7. Equacions de 1r grau.
8. Suma, resta i producte de polinomis.
9. Igualtats notables.
10. Equacions de segon grau.
11. Sistemes d’equacions lineals amb dues incògnites.
12. Planteig i resolució de problemes.
PROCEDIMENTS
1. Utilització de l'àlgebra simbòlica (preferentment de generalització numèrica) en la
representació de situacions, en la resolució de problemes i en les fórmules tant
matemàtiques com d'altres disciplines.
2. Comprensió de l'evolució històrica del llenguatge algèbric, des del retòric fins al
simbòlic, per generalitzar les expressions matemàtiques.
3. Comprensió de la notació matemàtica en situacions concretes per tal de millorar la
capacitat de comunicació, la precisió i la concisió.
4. Planificació d'un viatge o excursió i divisió en etapes per tal d'establir una durada
realista de cada trajecte en funció de diversos mitjans de transport. Contrastació del
mètode numèric amb l'algebraic per destacar-ne la potència d'aquest últim.

18

5. Distinció entre els conceptes d'igualtat, identitat i equacions, incògnita i solució i la
utilització del símbol d'equivalència.
6. Aplicació de l'estratègia basada en l'elecció d'incògnites, la traducció comprensiva del
test del problema a llenguatge simbòlic i la concreció de les equacions com a
equivalències entre expressions algebraiques.
7. Seguiment dels passos algorítmics, ampliant-ne progressivament la complexitat,
explicitant les noves dificultats i els mecanismes per superar-les en la resolució
d'equacions lineals mitjançant la utilització de formes equivalents d'expressions
algebraiques.
8. Identificació i anàlisi de les dades rellevants en els enunciats de problemes tant
matemàtics com d'altres disciplines.
9. Elaboració i selecció d'estratègies de resolució de problemes: raonament, tempteig,
àlgebra, assaig i error. Utilització de les directrius de planificació en el plantejament
d'un problema. Descripció i contrastació de la pròpia estratègia elegida amb la dels
companys.
10. Anàlisi dels resultats en la modelització de situacions, especialment les lineals, per
extreure'n conclusions i per valorar-ne l'adequació al context.
11. Selecció i utilització d'eines tecnològiques per a modelitzar i per a resoldre problemes.
12. Representació gràfica de les solucions d'una equació de dues incògnites.
13. Mètodes de resolució de sistemes lineals de dues equacions i dues incògnites.
14. Aplicació del mètode gràfic de resolució d'un sistema d'equacions com a alternativa al
mètode algèbric.
15. Resolució de problemes a diferents contextos realistes mitjançant la resolució
d'equacions lineals i de sistemes de dues equacions i dues incògnites.
16. Aplicació de la funció o model quadràtic a situacions d'interès per a l'alumnat com
l'anàlisi de la variació de la distància de frenada respecte a la velocitat, el consum de
combustible, la comparació de la violència d'un impacte envers la caiguda lliure o la
pèrdua de calories en l'esport, la forma d'una antena parabòlica o d'altres situacions,
fent un estudi a partir de les seves respectives fórmules, taules o gràfiques.
17. Resolució de problemes d'optimització en contextos de la vida real utilitzant la
fórmula de l'abscissa del vèrtex de la paràbola o el gràfic de situacions que es poden
modelar mitjançant la funció quadràtica.
18. Utilització de l'aproximació decimal d'arrels quadrades inexactes en la fórmula de
segon grau.

19

19. Reconeixement de la presència d'equacions de segon grau als problemes des d'una
perspectiva històrica i de la utilitat de la fórmula general per a resoldre'ls.
20. Utilització de l'equació de segon grau en la resolució de problemes de determinació de
valors en fórmules de la ciència, la tècnica, la medicina (per exemple, la caiguda
lliure, l'efecte nutricional, el teorema de Pitàgores i/o la raó àuria).
21. Utilització de l'àlgebra simbòlica en la representació de situacions, en la resolució de
problemes i en les fórmules tant matemàtiques com d'altres disciplines.
• Exploració de la utilització d'un programa d'àlgebra computacional (maxima,
derive, etc.)
• Aprofundiment en qualsevol de les aplicacions dels continguts de la unitat.
• Introducció a la programació informàtica.
ACTITUDS
1. Valoració del treball metòdic i sistemàtic.
2. Hàbits de comprovació lògica dels resultats obtinguts.
3. Interès per trobar-hi coherència lògica als aprenentatges matemàtics.
4. Valoració de la utilitat del treball en equip.
5. Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions a problemes.
6. Valoració de la precisió, simplicitat i utilitat del llenguatge algebraic per resoldre
diferents situacions de la vida quotidiana.

20

Dominar l’ús del llenguatge algebraic com a mitjà per modelitzar situacions matemàtiques.
Dominar les operacions bàsiques amb monomis i polinomis per a simplificar expressions
COMPETÈNCIA
algebraiques i fraccions algebraiques.
MATEMÀTICA
Dominar la resolució d'equacions, inequacions i sistemes com a mitjà per resoldre multitud
de problemes matemàtics.
COMPETÈNCIA EN EL
CONEIXEMENT I Saber utilitzar el llenguatge algebraic per modelitzar elements del món físic.
INTERACCIÓ AMB EL Utilitzar la resolució d'equacions i inequacions per poder descriure situacions del món real.
MÓN FÍSIC

COMPETÈNCIA EN EL Accedir a recursos didàctics a Internet.
Utilitzar la calculadora com a eina per facilitar el càlcul on intervé el llenguatge algebraic.
TRACTAMENT DE LA
Valorar l´ús de la calculadora o de programes informàtics com a ajuda en la resolució
INFORMACIÓ I
d'equacions o sistemes d'equacions.
COMPETÈNCIA
Treballar amb un mapa conceptual.
DIGITAL Interpretar la resolució gràfica d’un sistema d’equacions.
Elaborar criteris personals que permetin resoldre una situació problemàtica.
COMPETÈNCIA EN
Classificar els possibles tipus d'equacions i sistemes d’equacions.
AUTONOMIA I
Valorar les solucions obtingudes en funció del context del problema.
INICIATIVA
Escollir el mètode de resolució d'una equació i d'un sistema d'equacions.
PERSONAL Planificar estratègies per resoldre una situació problemàtica.
Buscar una coherència global entre els coneixements.
Comprovar les solucions d'un càlcul i reflexionar críticament sobre els possibles errors
COMPETÈNCIA PER comesos.
APRENDRE A Comparar mètodes de resolució d'equacions.
APRENDRE Valorar o proposar hipòtesis relacionades amb les equacions, les inequacions i els sistemes
d’equacions.
Interpretar textos relacionats amb equacions, inequacions i sistemes d’equacions.
COMPETÈNCIA EN
Expressar el significat de textos matemàtics.
COMUNICACIÓ
Utilitzar els termes matemàtics que descriuen equacions, inequacions i sistemes d’equacions.
LINGÜÍSTICA
COMPETÈNCIA EN
Influència d’altres cultures en l’àmbit matemàtic.
EXPRESSIÓ
Resoldre càlculs i situacions problemàtiques mitjançant mètodes creatius personals.
CULTURAL I
Aplicar mètodes propis per resoldre equacions, inequacions o sistemes d’equacions.
ARTÍSTICA
COMPETÈNCIA
Resoldre problemes de la vida real on cal determinar quina és la millor opció.
SOCIAL I CIUTADANA

21

UNITAT DIDÀCTICA 4: GEOMETRIA

Objectius
1. Identificar els elements i les configuracions geomètriques presents a l'entorn quotidià,
a la natura, a l'art o a l'arquitectura, analitzant les seves propietats.
2. Utilitzar estratègies i tècniques de càlcul per realitzar mesures de longituds, d'àrees i
de volums de figures geomètriques, aplicant fórmules, propietats i instruments de
mesura i aplicar-les en situacions de caire pràctic contextualitzades en l'habitatge.
3. Interpretar plànols i mapes i elaborar esquemes utilitzant el factor d'escala
adequadament.
4. Valorar el llenguatge geomètric com una forma eficaç de comunicació en diferents
àmbits.

Continguts

CONCEPTES
1. Elements bàsics de la geometria del pla: línies, segments, angles.
2. Paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes.
3. Mediatriu d'un segment i bisectriu d'un angle.
4. Triangles. Classificació. Altures, mediatrius, bisectrius i mitjanes; circumcentre i
incentre.
5. Quadrilàters i paral·lelograms.
Àrees i perímetres de figures planes.
Àrea del cercle.
Perímetre de la circumferència.
6. Simetria axial de figures planes.
7. Triangles rectangles. Teorema de Pitàgores.
8. Semblança de triangles.
9. Teorema de Tales. Aplicacions.
10. Elements bàsics de la geometria de l'espai: punts, rectes i plans. Paral·lelisme i
perpendicularitat entre rectes i plans.
11. Políedres: elements i classificació.
12. Cossos de revolució: l'esfera, el cilindre i el con.
13. Volums de cossos geomètrics.

22

14. El globus terraqüi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longitud i latitud.
PROCEDIMENTS
1. Utilització de la terminologia adequada per descriure situacions, formes, propietats i
configuracions del món físic.
2. Formulació i comprovació de conjectures relatives a propietats geomètriques.
3. Elecció de formes o configuracions que millor s’ajustin a unes condicions
determinades.
4. Mesura i càlcul d'angles en figures planes.
5. Descripció de les figures planes elementals: triangles, quadrilàters, polígons regulars.
6. Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris.
7. Construcció de triangles i polígons regulars amb els instruments de dibuix habituals.
8. Càlcul d'àrees i perímetres de les figures planes elementals.
9. Càlcul d'àrees per descomposició en figures simples.
10. Identificació de simetries en la naturalesa i a les construccions humanes.
11. Aplicacions del teorema de Pitàgores.
12. Ampliació i reducció de figures: raó de semblança i escales.
13. Utilització del teorema de Tales per obtenir mesures i comprovar relacions entre
figures.
14. Utilització de propietats, regularitats i relacions dels políedres per resoldre problemes
del món físic.
15. Resolució de problemes que impliquin l'estimació i el càlcul de longituds, superfícies i
volums.
16. Utilització de la composició, descomposició, intersecció, truncament, moviment,
deformació i desenvolupament dels políedres per analitzar-los o obtenir-ne d'altres.
17. Utilització de mitjans informàtics per construir, simular i investigar relacions entre
elements geomètrics.
18. Interpretació de mapes i resolució de problemes associats.
19. Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en l'art i en altres construccions
humanes.
• Estudi de la disposició i orientació de restes arqueològiques (talaiots,
Stonehenge, les Piràmides, etc.) per tal de conjecturar sobre la seva funció i el
seu ús en algunes teories esotèriques.
• Estudi de mosaics i figures geomètriques ornamentals.

23

• Estudi de la importància de les formacions militars al llarg de la història en
funció de la utilització de les unitats.
• Estudi del disseny geomètric dels aparcaments de cotxes.
• Estudi de les còniques com a intersecció d'un pla i un con.
• Justificació de construccions de dibuix tècnic mitjançant les matemàtiques.
• Entrevista a arquitectes, enginyers, metges sobre la utilització en l'exercici de
la seva professió de les matemàtiques.
• Estudi d'una cruïlla regulada per semàfors.
ACTITUDS
1. Valoració de la geometria i la seva utilitat a la vida quotidiana.
2. Sensibilitat davant les qualitats estètiques de les configuracions geomètriques,
reconeixent la seva presència a la natura, l’art i la tècnica.
3. Curiositat i interès per investigar formes, configuracions i relacions geomètriques.

24

COMPETÈNCIA Dominar els elements de la geometria plana i la geometria a l'espai per a poder resoldre
MATEMÀTICA multitud de problemes.
Relacionar magnituds variables del medi físic fent servir característiques de la
proporcionalitat geomètrica i dels cossos geomètrics.
CONEIXEMENT I Interpretar geomètricament objectes reals.
INTERACCIÓ AMB EL Expressar distàncies reals representades en un mapa, pla o maqueta utilitzant escales.
MÓN FÍSIC Calcular magnituds variables del medi físic fent servir la geometria.
Usa adequadament els conceptes de la geometria plana i la geometria a l'espai per a descriure
elements del món físic.
COMPETÈNCIA EN EL
Utilitzar la calculadora amb mesures sexagesimals.
TRACTAMENT DE LA
Organitzar la informació en resums, taules, esquemes, etc.
INFORMACIÓ I
Accedir a recursos educatius a Internet.
COMPETÈNCIA
Accedir a recursos didàctics a internet.
DIGITAL
Classificar escales numèriques, angles en construccions geomètriques i cossos geomètrics.
COMPETÈNCIA EN Aplicar relacions geomètriques que es deriven d’un enunciat.
AUTONOMIA I Demostrar o comprovar propietats geomètriques.
INICIATIVA Explorar i construir mosaics aplicant i analitzant la composició de transformacions

PERSONAL geomètriques utilitzades.
Planificar estratègies per resoldre una situació problemàtica.
Comprovar les solucions d'un càlcul i reflexionar críticament sobre els possibles errors
comesos.
COMPETÈNCIA PER
Deduir noves propietats a partir d'altres de conegudes.
APRENDRE A
Sistematitzar els diferents tipus de cossos geomètrics per poder aplicar les propietats
APRENDRE
específiques que tenen.
Perseverar en l'estudi de la geometria de cossos tridimensionals.
Utilitzar i relacionar els termes matemàtics específics.
Interpretar textos relacionats amb la semblança i la geometria.
COMPETÈNCIA EN
Expressar el significat de textos matemàtics relacionats amb la semblança i la geometria.
COMUNICACIÓ
Aplicar i interpretar el lèxic propi de la geometria.
LINGÜÍSTICA
Expressar amb precisió propietats de figures planes i cossos geomètrics.
Desenvolupar mètodes de representació geomètrica creatius.
COMPETÈNCIA EN
Utilitzar els conceptes i els procediments propis de la geometria per crear i descriure
EXPRESSIÓ
elements artístics.
CULTURAL I
Fomentar la creativitat proposant situacions problemàtiques no convencionals.
ARTÍSTICA Apreciar la bellesa de les obres arquitectòniques considerant-ne la geometria espacial.
COMPETÈNCIA
Prendre consciència de la importància de la geometria en multitud de labors humanes.
SOCIAL I CIUTADANA

25

UNITAT DIDÀCTICA 5: FUNCIONS

Objectius
1. Interpretar dades presentades en taules o gràficament, considerant la situació d’on són
extretes.
2. Relacionar entre sí les diferents formes d’expressar una funció: utilitzant taules
numèriques, a partir d’una gràfica, per descripció d’una situació o mitjanant
expressions algebraiques molt senzilles.
3. Reconèixer i descriure algunes característiques globals de funcions.
4. Utilitzar adequadament els termes propis de les funcions i tenir sentit crític enfront
informacions gràfiques o numèriques de fenòmens presentats en els mitjans de
comunicació.

Continguts

CONCEPTES
1. El pla cartesià. Eixos de coordenades.
2. Dependència funcional.
3. Característiques dels gràfics: domini, rang, creixement i decreixement, continuïtat,
màxims i mínims absoluts o relatius, talls amb els eixos, continuïtat, simetries,
periodicitat.
4. Funcions afins o de proporcionalitat directa.
5. Funcions de proporcionalitat inversa.
6. Funcions lineals.
7. Funcions no lineals: quadràtiques, exponencials, ...
PROCEDIMENTS
1. Reconeixement d'informacions als gràfics amb contingut matemàtic als mitjans de
comunicació.
2. Anàlisi i interpretació de gràfiques de funcions d'una variable destacant-ne els trets
diferenciadors de cada una d'elles. Descripció verbal de les característiques: domini de
definició, recorregut, creixement i decreixement, màxims i mínims, punts de tall amb
eixos.
3. Recerca i interpretació de gràfics i taules als mitjans de comunicació valorant la seva
adequació i aportació per explicar la informació.

26

4. Exploració de les relacions entre enunciat verbal, taula, gràfic, traducció entre elles i
selecció basada en la idoneïtat de la seva comunicació, la comprensió del fenomen que
modelitzen i l'extracció de dades.
5. Anàlisi de pautes de canvi proporcionals a la resolució de problemes en situacions
diverses representables mitjançant la funció lineal o afí per descobrir la seva expressió
algebraica.
6. Interpretació del pendent d'una recta com a taxa de canvi d'una funció afí i de
l'ordenada a l'origen com a valor inicial de reconeixement i l'ús que se'n fa als
problemes en diversos contextos.
7. Anàlisi de situacions diverses representables per la funció lineal o afí com els diversos
tipus de funcions de cost (telèfon, gas, electricitat, bus o d'altres) i utilització de
representacions gràfiques per millorar-ne la comprensió.
8. Utilització de la interpolació i extrapolació lineal per fer prediccions en situacions en
què no es pugui obtenir una fórmula exacta que la modelitzi, i les seves aplicacions a
problemes contextualitzats. Valoració crítica dels usos de la interpolació i de
l'extrapolació per prendre consciència de les seves limitacions.
9. Ús del full de càlcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar càlculs i construir
gràfics.
10. Modelització lineal i resolució de problemes en situacions diverses relacionades amb
diferents temes d'interès (clima, demografia, economia, física, química, medicina o
biologia) realitzant prediccions o estimacions de valors a partir de les diferents
representacions (taules, gràfics i/o expressions simbòliques) adequades al nivell amb
la finalitat de obtenir-ne un millor comprensió dels fenòmens.
11. Organització i representació de dades mostrant les seves diferents formes (taula,
gràfica i/o expressió simbòlica) estretes dels mitjans de comunicació (premsa, Internet,
fons documentals) o d'experiències planificades per analitzar la relació de linealitat
entre quantitats.
12. Estudi de problemàtiques d'interès com l'augment de la població mundial, el consum i
la generació de residus urbans a les illes, les deixalles radiactives a l'energia nuclear o
d'altres, en coordinació amb el departament, en el nostre món utilitzant com a model
descriptiu les funcions més adients i l'estudi de gràfics.
13. Anàlisi crític del llenguatge i les dades utilitzades per parts interessades amb la
finalitat de suavitzar o tergiversar aquesta problemàtica i creació i discussió
d'expressions més descriptives d'aquesta realitat.

27

14. Recerca de gràfics a diferents mitjans per tal de destacar els seus elements principals i
fer-ne una descripció verbal.
15. Anàlisi i interpretació de gràfiques de funcions d'una variable: domini de definició,
creixement i decreixement, màxims i mínims, punts de tall amb eixos, continuïtat i
simetries. Descripció verbal de gràfiques.
16. Utilització del full de càlcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar càlculs i
construir gràfics funcionals.
17. Investigació de les relacions funcionals mitjançant exemples de relacions entre
variables. Utilització de diverses formes de representació de funcions (expressió
algebraica, gràfica , taula de valors i descripció verbal de la relació o del fenomen).
Exploració de les relacions entre enunciat verbal, taula, gràfic i expressió algebraica.
18. Estudi de la funció quadràtica destacant els elements notables de la paràbola
(curvatura, punts de tall amb els eixos de coordenades i vèrtex) i la seva interpretació
en ordre a dibuixar el seu gràfic, i a interpretar els resultats en el marc d'un problema
contextualitzat.
19. Construcció i interpretació de gràfics de funcions senzilles identificant els seus
elements notables per analitzar fenòmens del nostre entorn com la distància de
frenada, l'efecte nutricional, la pèrdua de poder adquisitiu, l'interès compost, la
concentració d'una substància en la sang, la desintegració radioactiva i la datació de
fòssils i restes arqueològiques.
20. Modelització mitjançant funcions de situacions de diverses disciplines (demografia,
economia, física, química, etc.) adequades al nivell amb la finalitat de obtenir-ne una
millor comprensió o per elaborar prediccions.
21. Reconeixement de les funcions com a forma de modelització, abstracció i aproximació
de fenòmens en diferents àmbits.
• Correlació entre fenòmens quantificables.
• Relació entre dieta i esport.
ACTITUDS
1. Reconeixement de la importància de relacionar funcionalment magnituds.
2. Valoració positiva del coneixement de les principals característiques d’una funció per
poder analitzar el comportament d’una magnitud respecte l’altra.
3. Reconeixement i valoració de la feina en equip.

28

Dominar tots els elements que intervenen en l'estudi de les funcions i la seva representació
gràfica.
Dominar els elements característics de les funcions polinòmiques (lineals, quadràtiques,
radicals) i representar-les gràficament.
COMPETÈNCIA
Modelitzar situacions de la realitat amb l'ajuda de les funcions polinòmiques
MATEMÀTICA
Dominar els elements característics de les funcions de proporcionalitat inversa (asímptotes,
translacions) i representar-les.
Modelitzar situacions de la vida real amb l'ús de les funcions de proporcionalitat inversa
Conèixer els elements característics de les funcions exponencials.
Modelitzar elements del món físic amb l'ajuda d'una funció i de la seva representació gràfica.
CONEIXEMENT I
Calcular magnituds del medi físic utilitzant funcions.
INTERACCIÓ AMB EL
Explicar el funcionament d'un fenomen natural recorrent a les funcions i les seves
MÓN FÍSIC
representacions gràfiques.

COMPETÈNCIA EN EL Organitzar la informació en taules.
Conèixer suports informàtics o la calculadora gràfica com a eines per representar gràfiques
TRACTAMENT DE LA
detalladament.
INFORMACIÓ I
Interpretar gràfics de funcions.
COMPETÈNCIA
Esquematitzar la informació en forma mapa conceptual.
DIGITAL Accedir a recursos didàctics a Internet.
COMPETÈNCIA EN Interpretar un gràfic de funció.
AUTONOMIA I Classificar tipus de funcions segons la seva simetria, periodicitat, etc.
INICIATIVA Aplicar conceptes que descriuen els gràfics de les funcions.

PERSONAL Planificar estratègies de resolució.

Comprovar les solucions d’un procés i reflexionar críticament sobre els possibles errors
comesos.
COMPETÈNCIA PER
Perseverar en l’aplicació de diversos procediments.
APRENDRE A
Comparar propietats o característiques dels gràfics de funcions.
APRENDRE
Reflexionar críticament sobre els resultats obtinguts quan s’analitza la representació gràfica
d'una funció.
Interpretar i escriure textos relacionats amb models de funcions.
Explicar el significat de termes matemàtics.
COMPETÈNCIA EN
Fer servir termes matemàtics.
COMUNICACIÓ
Utilitzar termes matemàtics específics de les funcions.
LINGÜÍSTICA
Expressar amb precisió les propietats d'una funció analitzant-ne la representació gràfica
Desenvolupar mètodes creatius de resolució.
COMPETÈNCIA EN
Reconèixer l'aportació científica de diferents èpoques i cultures.
EXPRESSIÓ
Afavorir la creativitat en el disseny de gràfiques, com ara la tria de les escales i les unitats
CULTURAL I
dels eixos, que resumeixin la relació en dues variables.
ARTÍSTICA Valorar la diversitat en el mètode i en la forma de representar gràfiques o d'analitzar taules.
COMPETÈNCIA Utilitzar les funcions polinòmiques per modelitzar situacions que ajuden a millorar la vida
SOCIAL I CIUTADANA humana.

29

UNITAT DIDÀCTICA 6: ESTADÍSTICA I PROBABILITAT

Objectius
1. Reconèixer fenòmens estadístics.
2. Saber calcular les mesures de centralització i dispersió en un conjunt de dades i saber-
ne extreure conclusions.
3. Identificar experiències i esdeveniments aleatoris, analitzant-ne els elements i
descriure’ls en la terminologia adequada.
4. Obtenir l’espai mostral i escriure diferents esdeveniments i classificar-los.
5. Comprendre el concepte de probabilitat i assignar-la a diferents esdeveniment.

Continguts
CONCEPTES
1. Estadística descriptiva unidimensional.
2. Població i mostra.
3. Mostreig aleatori i mostreig estratificat.
4. Variables discretes i contínues.
5. Recompte de dades. Organització de les dades.
6. Freqüència absoluta i relativa. Freqüències acumulades. Taules de freqüències.
7. Representacions gràfiques. Diagrames de barres, de línies i de sectors.
8. Mesures de centralització i dispersió.
9. Distribucions bidimensionals. Núvols de punts. Correlació.
10. Fenòmens aleatoris.
11. Experiments aleatoris. Esdeveniments i espai mostral.
12. Freqüència i probabilitat d'un esdeveniment. Llei de Laplace.
13. Experiències compostes.
PROCEDIMENTS
1. Aplicació de l'estadística a temes d'interès, com el cens electoral, a través de l'estudi
de dades rellevants: quantitatives o qualitatives relacionades amb les variables
estadístiques en estudi. L'estudi dels diferents tipus de textos literaris o de valoració en
el mercat de determinats productes mitjançant l'enquesta.
2. Distinció entre relació funcional i relació estadística.

30

3. El mostreig. Interpretació i elaboració raonada de conclusions i prediccions estimades
basades en dades de la mostra.
4. Agrupació en classes o en intervals i organització de les dades en taules: freqüències
absolutes, relatives, en percentatges i acumulades.
5. Selecció i utilització de les mesures de centralització: mitjana, mediana i moda.
6. Comprensió de les mesures de desviació i ús que se'n fa en la descripció d'una
característica. Selecció i utilització de les mesures de dispersió: desviació mitjana,
desviació típica i variància.
7. Utilització conjunta de les mesures de centralització i de dispersió per descriure el
conjunt de dades i per extreure'n conclusions.
8. Comparació de puntuacions en diferents col·lectius. Puntuacions típiques.
9. Anàlisi de l'assignació de representants a les eleccions mitjançant la llei d'Hondt.
10. Selecció, creació i ús de gràfics adients: diagrama de barres, de línies, de sectors,
histogrames, polígons de freqüències, climogrames, piràmides de població,
pictogrames, per tal de visualitzar la seva distribució.
11. Anàlisi crítica de les estadístiques publicades en els mitjans de comunicació.
Tendenciositat, adequació i parcialitat en el seu ús. Reflexió sobre situacions en què la
informació quantitativa és rellevant però manifestament insuficient i són
imprescindibles coneixements més enllà de les matemàtiques, com ara: fracàs escolar,
canvi climàtic i les seves implicacions, eficàcia de determinats medicaments, evolució
del turisme o índex de productivitat.
12. Reconeixement de la importància del càlcul de probabilitats als jocs d'atzar.
13. Aplicació de la probabilitat a temes d'interès com els jocs de fira, loteries, casinos,
apostes i sorteigs presents a la vida quotidiana (atenent al benefici del firaire, a la
quantitat de premis, a la diversió que genera i a l'efecte psicològic en els clients
potencials a partir de la raó entre inversió i guany), anàlisi del risc a la presa de
decisions o d'altres.
14. Identificació de situacions aleatòries i deterministes. Interpretació d'experiments
aleatoris.
15. Anàlisi del llenguatge natural i el seu significat lògic per la identificació de situacions
representables, mitjançant diagrames de Venn, per la unió, intersecció i succés
contrari.
16. Utilització del vocabulari adequat per descriure situacions relacionades amb
experiments i processos aleatoris.

31

17. Utilització de tècniques d'assignació de probabilitats.
18. Criteris d'identificació d'espais equiprobables com a pas previ a l'assignació de
probabilitats pel mètode de Laplace en loteries, jocs de cartes, la predicció
meteorològica, psicologia, controls de qualitat.
19. Utilització de les taules de contingència i dels diagrames d'arbre per tal de calcular
probabilitats en experiments compostos. Criteris de reconeixement de la
independència d'esdeveniments.
20. Disseny d'algun experiment senzill per tal de comprovar la probabilitat assignada a un
esdeveniment.
21. Coneixement de la utilització de la probabilitat com a mesura del risc en la presa
decisions en diversos àmbits (jocs d'atzar, medicina, sociologia, meteorologia).
• Estudi de les estadístiques a diferents esports per tal d'identificar les
característiques dels guanyadors, per fer prediccions de resultats i per dissenyar
estratègies en enfrontaments directes.
• Anàlisi de l'ús de les matemàtiques en la publicitat i els mitjans de
comunicació.
• Anàlisi de fal·làcies, jocs de paraules i contradiccions del llenguatge natural
mitjançant l'estudi de la lògica.
ACTITUDS
1. Valoració crítica de les anàlisi estadístiques, abundants en els mitjans de comunicació.
2. Reconeixement de l'estudi estadístic com a forma d'ordenació, caracterització,
simplificació i descripció d'un gran nombre de dades.
3. Hàbit de valorar determinades característiques d’una enquesta per determinar de forma
aproximada la seva fiabilitat.
4. Reconeixement i valoració de les matemàtiques per interpretar i descriure situacions
incertes.
5. Valoració de les enquestes electorals.

32

Saber elaborar i analitzar una enquesta estadística utilitzant tots els elements i conceptes
COMPETÈNCIA
propis d'aquesta unitat.
MATEMÀTICA
Dominar les tècniques de la probabilitat com a mitjà per a resoldre multitud de problemes.
CONEIXEMENT I Analitzar processos del medi físic aplicant l'estadística.
INTERACCIÓ AMB EL Analitzar processos aleatoris del medi físic aplicant la teoria de la probabilitat.
MÓN FÍSIC Aplicar l'estadística a l'estudi d'objectes de l'entorn immediat de l'alumnat.

Organitzar la informació en llistes, taules, etc.
Construir gràfics estadístics a partir d’altres tipus d’informació.
Fer servir la calculadora en manera estadística.
COMPETÈNCIA EN EL Accedir a recursos educatius a Internet.
TRACTAMENT DE LA Traduir informació entre els llenguatges funcional, algèbric, gràfic, estadístic i textual.
INFORMACIÓ I Utilitzar una taula de nombres aleatoris.
COMPETÈNCIA Construir gràfics estadístics.

DIGITAL Codificar informació de formes diferents.
Construir diagrames d'arbre.
Aplicar fórmules de la probabilitat.
Representar l'espai mostral.
Classificar variables estadístiques.
Aplicar conceptes d'estadística en diferents situacions.
COMPETÈNCIA EN
Establir relacions entre diferents elements.
AUTONOMIA I
Diferenciar entre successos dependents i independents.
INICIATIVA
Aplicar conceptes de probabilitat.
PERSONAL Enumerar successos d'un experiment.
Planificar estratègies de resolució.
Buscar una coherència entre els coneixements.
COMPETÈNCIA PER Comprovar les solucions obtingudes.
APRENDRE A Comparar distribucions estadístiques.
APRENDRE Reflexionar sobre els possibles errors comesos.
Interpretar textos relacionats amb l'estadística.
COMPETÈNCIA EN
Utilitzar termes matemàtics específics de l'estadística i la probabilitat.
COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA
Entendre els enunciats dels problemes on intervé la probabilitat.
COMPETÈNCIA EN
Desenvolupar mètodes de resolució creatius.
EXPRESSIÓ
Dissenyar gràfics estadístics.
CULTURAL I
Conèixer alguns matemàtics importants.
ARTÍSTICA
Dominar els conceptes de l’estadística com a mitjà d’analitzar críticament la informació que
COMPETÈNCIA
ens proporcionen.
SOCIAL I CIUTADANA
Valorar les tècniques de la probabilitat com a mitjà per a resoldre problemes d’índole social.

33

4. PROGRAMACIÓ CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Objectius generals
1. Desenvolupar actituds favorables cap al desenvolupament tecnològic i conèixer la
seva influència en la societat.
2. Adquirir nocions bàsiques sobre els conceptes referents al moviment i les forces i
sobre les lleis fonamentals que els regeixen per tal de poder comprendre millor el
funcionament de màquines d'ús quotidià, posant de relleu les interaccions entre
ciència, avanç tecnològic i progrés de la societat.
3. Reconèixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formes d'energia i
fonts d'energia, així com amb el consum energètic, susceptibles de ser formulades en
termes matemàtics i resoldre-les utilitzant les estratègies més adequades, expressant el
resultat, analitzant i interpretant-lo correctament.
4. Conèixer la constitució de la matèria així com les seves principals propietats, i saber
utilitzar les magnituds derivades (densitat, pressió i volum), i comprendre i analitzar
alguns dels canvis químics i físics habituals en la vida quotidiana.
5. Reconèixer l'esforç dels investigadors i la importància dels coneixements científics en
el camp de la matèria i de l'energia en el seu context històric, per tal de comprendre la
gènesi dels conceptes i teories fonamentals així com les interaccions entre ciència,
tecnologia i societat.
6. Reconèixer la humanitat com a generadora d'impacte ambiental en els diferents
subsistemes terrestres i ésser capaç d'argumentar i criticar aquesta activitat així com
aplicar i conèixer activitats correctores per a pal·liar o evitar els diferents tipus
d'impactes generats, valorant especialment la importància de l'estalvi energètic i el
reciclatge de materials per a minimitzar-los.
7. Adquirir nocions bàsiques de les propietats elèctriques de la matèria per tal de
comprendre millor les seves aplicacions a la vida quotidiana amb relació a l'ús
racional d'aparells elèctrics.
8. Entendre la relació entre la dinàmica interna de la Terra i l'evolució de la superfície
terrestre al llarg de la seva història, així com la relació d'aquestes amb l'existència de
les principals zones volcàniques i sísmiques i els seus riscs geològics associats.
9. Conèixer millor el propi cos, comprendre el seu funcionament i els fonaments bàsics
d'algunes malalties importants, així com alguns dels avenços biomèdics recents per tal
d'adquirir hàbits favorables en la cura i promoció de la salut personal i comunitària.

34

10. Obtenir informació sobre temes relacionats amb el funcionament del cos, la prevenció
i tractament de les malalties i el comportament humà amb relació a la salut individual i
col·lectiva, per mitjà de la utilització de diversos mitjans i fonts, especialment els
relacionats amb les tecnologies de la informació, els mitjans de comunicació i valorar
críticament el seu contingut.
11. Comprendre i expressar missatges relacionats amb la promoció de la salut humana,
utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, codis científics diversos i
expressions matemàtiques elementals (diagrames, gràfiques, taules i altres models de
representació), tot fent ús de les possibilitats que ofereixen les TIC, per tal d'orientar i
fonamentar les pròpies opinions i comunicar-les.
12. Aplicar, en la resolució de problemes relacionats amb la salut, estratègies pròpies de la
metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació
d'hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, la
recollida, interpretació i anàlisi de resultats i finalment la consideració d'aplicacions i
repercussions de l'estudi realitzat.
13. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement del cos i el seu funcionament,
enfront a hàbits i estils de vida poc saludables, assumint els riscos de la societat actual
en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la
prevenció de les malalties en general i dels riscs laborals en concret.
14. Reconèixer l'existència de diferents formes d'expressió de la sexualitat, promoure i
apreciar la importància del debat obert i lliure de dogmatismes sobre aquests temes,
així com del respecte i la tolerància, per tal de millorar la qualitat de vida individual i
col·lectiva.

35

UNITAT DIDÀCTICA 1: UNITATS, MAGNITUDS I MESURES. MÈTODE
CIENTÍFIC

Objectius
1. Manejar les magnituds del sistema internacional d'unitats i les magnituds derivades.
2. Comprendre el mètode científic.

Continguts
CONCEPTES
1. Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats.
2. Unitats de magnitud derivades (densitat, velocitat, ...).
3. Mètode científic: les seves etapes. L’informe científic.
PROCEDIMENTS
1. Maneig del sistema internacional d'unitats.
2. Comprensió de la utilització de les magnituds (densitat, pressió i volum) i fórmules
que se'n deriven a la vida quotidiana.
3. Comprensió i aplicació del mètode científic en l'estudi de la naturalesa de la matèria a
partir del model atòmic segons els coneixements actuals entenent la seva relació amb
l'energia i valorant els esforços científics des de la perspectiva històrica que s'han fet i
s'estan fent en el món de la física i la química.
4. Treball de textos científics.
ACTITUDS
1. Foment del rigor en les observacions i anotacions sobre les dades experimentals.
2. Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i
realització d'experiments.
3. Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en els
informes, en la realització de treballs i en els exposicions.

36

COMPETÈNCIA Convertir mesures d'una unitat de mesura a una altra.
MATEMÀTICA Resoldre problemes mitjançant càlculs numèrics.

CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL Entrendre el concepte de les magnituds derivades (densitat, velocitat, ...)
MÓN FÍSIC
COMPETÈNCIA EN EL
TRACTAMENT DE LA
Utilitzar gràfiques i taules per obtenir dades.
INFORMACIÓ I
Obtenir informació d'Internet.
COMPETÈNCIA
DIGITAL
COMPETÈNCIA EN Classificar propietats com a magnituds.
AUTONOMIA I Aplicar les etapes del mètode científic.
INICIATIVA Desenvolupar la capacitat d'anàlisi en activitats o dades experimentals.

PERSONAL Proposar hipòtesi i analitzar la seva coherència amb les observacions realitzades.

COMPETÈNCIA PER Perseverar en l'aplicació de procediments.
APRENDRE A Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés.
APRENDRE Cercar una coherència global dels coneixements científics.

COMPETÈNCIA EN
Expressar per escrit propietats o processos.
COMUNICACIÓ
Precisar el significat de conceptes.
LINGÜÍSTICA
COMPETÈNCIA EN
EXPRESSIÓ
Valorar la importància dels coneixements científics dins l'evolució de la cultura.
CULTURAL I
ARTÍSTICA
COMPETÈNCIA Diferenciar el mètode científic del funcionament de la societat.
SOCIAL I CIUTADANA Aplicar la ciència a l'estudi mediambiental.

37

UNITAT DIDÀCTICA 2: ESTRUCTURA I DIVERSITAT DE LA MATÈRIA.
CANVIS FÍSICS I QUÍMICS

Objectius
1. Conèixer la constitució de la matèria així com les seves principals propietats i
comprendre i analitzar alguns dels canvis químics i físics habituals en la vida
quotidiana.

Continguts
CONCEPTES
1. Matèria. Propietats generals i característiques.
2. Estats d’agregació de la matèria.
3. Classificació dels sistemes materials. Sistemes homogenis i heterogenis.
4. Substàncies pures i mescles.
5. Dissolucions.
6. Substàncies simples i compostes. Elements.
7. Àtoms i molècules.
8. La taula periòdica.
9. L'enllaç químic.
10. Conservació de la massa.
11. La química en la societat. Indústria química.
12. La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa
d’ozó.
PROCEDIMENTS
1. Classificació de distints sistemes en homogenis i heterogenis.
2. Classificació de sistemes homogenis en substàncies pures i dissolucions.
3. Classificació de substàncies pures en elements i compostos.
4. Identificació de substàncies pures i mescles importants per a la seva utilització al
laboratori, la indústria i la vida diària.
5. Expressió de la concentració d’una dissolució.
6. Realització d'esquemes de l’estructura de l’àtom i de la configuració electrònica
d’àtoms d’elements senzills.
7. Construcció de models de molècules senzilles.

38

8. Utilització del model atòmic i interpretació de la taula periòdica per descriure els
diferents components estructurals de la matèria i algunes de les seves propietats
essencials: àtoms, molècules i ions i interpretació de les diferències entre els àtoms de
diferents elements i entre isòtops d'un element.
9. Investigació i comprensió d'alguns canvis físics (canvis d'estat) i químics (oxidacions
com a combustions simples o la respiració cel·lular, etc.) que es donen en el nostre
entorn, valorant la seva aplicació a la vida quotidiana.
10. Realització d’exercicis de la llei de conservació de la massa.
11. Representació de reaccions químiques senzilles.
12. Elaborar esquemes dels conceptes de la unitat.
ACTITUDS
1. Interès per conèixer els fenòmens naturals i explicar-los científicament.
2. Valoració positiva de la ciència com a mitjà de coneixement del nostre entorn.
3. Valoració del procés d’avanç científic a través de la formulació d’hipòtesis i teories.
4. Interès per conèixer l’estructura i la composició dels materials.
5. Interès per conèixer la simbologia que regula la utilització dels productes químics.
6. Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i
realització d'experiències.
7. Valoració crítica de l’efecte dels productes químics presents a l’entorn de la salut, la
qualitat de vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra civilització, analitzant les
mesures internacionals que s’estableixen al respecte.
8. Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de
feina, al laboratori, coneixent l’ús adequat de cada un d’aquests, i respectant-ne les
normes de seguretat.

39

Calcular la pressió, el volum i la temperatura dels gasos.
Passar mesures d’unes unitats a unes altres.
Resoldre problemes de magnituds operant amb unitats.
COMPETÈNCIA
Construir gràfics.
MATEMÀTICA
Realitzar càlculs amb característiques de les partícules subatòmiques.
Realitzar càlculs amb magnituds.
Resoldre problemes mitjançant càlculs numèrics.
CONEIXEMENT I
Conèixer la constitució de la matèria així com les seves principals propietats.
INTERACCIÓ AMB EL
comprendre i analitzar alguns dels canvis químics i físics habituals en la vida quotidiana.
MÓN FÍSIC
Aplicar la informació extreta d’una imatge o esquema.
COMPETÈNCIA EN EL Utilitzar gràfiques i taules per obtenir dades.
TRACTAMENT DE LA Organitzar informació en forma de llista, taula o mapa conceptual.
INFORMACIÓ I Elaborar llistes de característiques i de propietats.
COMPETÈNCIA Comparar dades.
DIGITAL Interpretar fórmules químiques.
Obtenir informació d'Internet.
Comprovar determinades propietats de la matèria de manera experimental.
Argumentar el propi punt de vista.
COMPETÈNCIA EN
Classificar unitats de mesura.
AUTONOMIA I
Desenvolupar la capacitat d’anàlisi en activitats i dades experimentals.
INICIATIVA
Prendre decisions valorant la informació disponible.
PERSONAL
Classificar o reconèixer components i processos d'un sistema.
Proposar hipòtesi i analitzar la seva coherència amb les observacions realitzades.
Cercar la coherència global dels coneixements científics.
COMPETÈNCIA PER Analitzar les causes i les conseqüències d’un procés.

APRENDRE A Millorar la tècnica resolutiva aplicant un mètode reiteradament.

APRENDRE Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés.
Expressar propietats i processos per escrit.
COMPETÈNCIA EN
Usar la terminologia científica adequada.
COMUNICACIÓ
Saber argumentar les opinions i les explicacions personals.
LINGÜÍSTICA
Llegir, comprendre i resumir textos.
Relacionar la qualitat de vida amb la Ciència.
COMPETÈNCIA Reconèixer els pros i els contres en prendre una decisió.
SOCIAL I CIUTADANA Tractar continguts relacionats amb el nostre entorn.
Aplicar la ciència a la vida quotidiana.

40

UNITAT DIDÀCTICA 3: MOVIMENTS I FORCES
Objectius
1. Adquirir nocions bàsiques sobre els conceptes referents al moviment i les forces i
sobre les lleis fonamentals que els regeixen per tal de poder comprendre millor el
funcionament de màquines d'ús quotidià, posant de relleu les interaccions entre
ciència, avanç tecnològic i progrés de la societat.
Continguts
CONCEPTES
1. El moviment. Necessitat de referències.
2. Trajectòria.
3. Desplaçament. Espai recorregut.
4. Velocitat mitjana i instantània.
5. Acceleració.
6. Moviment rectilini uniforme.
7. Les forces com interacció entre dos cossos distints.
8. Caràcter vectorial de les forces.
9. La força de fregament.
10. Massa i pes.
PROCEDIMENTS
1. Estudi del moviment i de les forces a partir de la comprensió dels conceptes bàsics
relacionats (posició, trajectòria, direcció, sentit, velocitat, acceleració, tipus de
moviments, massa, força i pressió), de les unitats de mesura corresponents, de les lleis
fonamentals que els regeixen i de les seves aplicacions a la vida quotidiana per tal de
comprendre millor i valorar el desenvolupament de tecnologies útils a la nostra
societat amb relació a la creació i funcionament de les màquines al llarg de la història.
2. Interpretació de gràfics posició-temps, velocitat-temps i acceleració-temps.
ACTITUDS
1. Interès per plantejar-se interrogants i explorar davant de fenòmens quotidians.
2. Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.
3. Reconeixement de la responsabilitat i prudència en la conducció de bicicletes i
ciclomotors.
4. Valoració del treball i la perseverança col·lectiva dels científics per explicar
interrogants de la humanitat.
5. Reconeixement dels avanços científics en la societat.

41

Realitzar càlculs amb magnituds.
COMPETÈNCIA
Aplicar equacions de moviments.
MATEMÀTICA
Utilitzar les unitats de mesura apropiades.
CONEIXEMENT I
Conèixer els conceptes referents al moviment i les forces i les lleis fonamentals que els
INTERACCIÓ AMB EL
regeixen.
MÓN FÍSIC

COMPETÈNCIA EN EL Utilitzar gràfics per obtenir dades.
Representar el centre de gravetat.
TRACTAMENT DE LA
Interactuar entre la informació algèbrica, gràfica...
INFORMACIÓ I
Representar forces en un esquema.
COMPETÈNCIA
Expressar i interpretar diferents codis.
DIGITAL Obtenir informació d'Internet.
Argumentar una afirmació.
COMPETÈNCIA EN
Classificar tipus de moviments, d’equilibris i forces.
AUTONOMIA I
Desenvolupar la capacitat d'anàlisi.
INICIATIVA
Proposar o justificar hipòtesis
PERSONAL Aplicar l'estratègia de resolució adequada.
Buscar una coherència dels coneixements.
COMPETÈNCIA PER Reflexionar sobre els possibles errors comesos.
APRENDRE A Comprovar procediments.
APRENDRE Comprovar les solucions de les activitats.
Fer servir la terminologia adequada.
COMPETÈNCIA EN
Descriure fenòmens i propietats.
COMUNICACIÓ
Precisar el significat d'un concepte.
LINGÜÍSTICA
Comprendre i resumir textos.
COMPETÈNCIA Valorar les opinions diferents de les pròpies.
SOCIAL I CIUTADANA Relacionar la qualitat de vida amb la ciència.

42

UNITAT DIDÀCTICA 4: ENERGIA. ELECTRICITAT I MAGNETISME

Objectius
1. Reconèixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formes d'energia i
fonts d'energia, així com amb el consum energètic, susceptibles de ser formulades en
termes matemàtics i resoldre-les utilitzant les estratègies més adequades, expressant el
resultat, analitzant i interpretant-lo correctament.
2. Adquirir nocions bàsiques de les propietats elèctriques i magnètiques de la matèria per
tal de comprendre millor les seves aplicacions a la vida quotidiana amb relació a l'ús
racional d'aparells elèctrics.

Continguts
CONCEPTES
1. Energia. Conservació i degradació de l’energia.
2. Energies tradicionals. Les energies tradicionals a les Illes Balears.
3. Fonts d’energia. Energies alternatives.
4. Electricitat. Càrregues elèctriques i la seva interacció. Camps elèctrics.
5. Circuits elèctrics senzills.
6. El magnetisme
7. L'electricitat a casa.
8. La producció d’energia elèctrica a les Illes Balears.
PROCEDIMENTS
1. Identificació de les diferents fonts energètiques de l'Univers a partir de distintes fonts
d'informació, tot relacionant-les amb els diversos tipus d'energies (llum, so, energia
tèrmica, etc.) i les seves formes de transferència (treball i calor) existents en el nostre
planeta i en les transformacions i degradació que se'n deriva del seu ús, fent especial
èmfasi en el lligam entre la matèria i l'energia.
2. Recerca i discussió de com utilitza l'home les principals formes d'energies existents en
el nostre planeta, valorant l'estalvi energètic i les fonts d'energia renovables.
3. Elaboració d’un informe sobre les energies tradicionals a les Illes Balears.
4. Realització d’una ampliació sobre alguna de les energies alternatives.
5. Estudi de les propietats elèctriques de la matèria i de les aplicacions de l'electricitat a
la vida quotidiana, a partir de la comprensió dels conceptes essencials relacionats amb
l'electricitat i del coneixement dels elements, la simbologia, el disseny i el

43

funcionament dels circuïts elèctrics, per tal de poder realitzar un ús racional dels
aparells elèctrics.
6. Anàlisi i comprensió del rebut elèctric per a optimitzar el consum elèctric i augmentar
l'estalvi energètic.
7. Utilització de distintes fonts d’informació sobre els problemes de consum d’electricitat
en la societat actual.
ACTITUDS
1. Valoració de la importància de l’energia en les activitats quotidianes i la seva
repercussió sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.
2. Prendre consciència de la limitació dels recursos energètics.
3. Valoració i discussió de l'ús de l'energia i de les seves fonts en la humanitat en
particular remarcant la contaminació que se'n deriva del seu aprofitament, fent
especial menció als efectes de la radioactivitat sobre els organismes.
4. Respecte a les instruccions d’ús i a les normes de seguretat en la utilització dels
aparells elèctrics a casa i al laboratori.
5. Reconeixement i valoració de la importància de l’electricitat per a la qualitat de vida i
el desenvolupament industrial i tecnològic.
6. Valoració de la importància del treball en equip.

44

Fer operacions amb mesures de magnituds.
Calcular percentatges.
COMPETÈNCIA Construir una gràfica a partir de dades experimentals.
MATEMÀTICA Aplicar fórmules.
Resoldre problemes mitjançant càlculs numèrics.
Comparar valors numèrics de circuits elèctrics.
CONEIXEMENT I 1. Reconèixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formes d'energia i fonts
INTERACCIÓ AMB EL d'energia, així com amb el consum energètic.
MÓN FÍSIC 2. Adquirir nocions bàsiques de les propietats elèctriques i magnètiques de la matèria.

Aplicar informació de diferents fonts.
COMPETÈNCIA EN EL Organitzar informació en un esquema.
TRACTAMENT DE LA Representar i interpretar circuits elèctrics
INFORMACIÓ I Utilitzar il·lustracions, gràfiques i taules per obtenir dades
COMPETÈNCIA Relacionar diferents codis.

DIGITAL Interpretar figures.
Obtenir informació d’Internet.
Fer servir classificacions.
COMPETÈNCIA EN Classificar o reconèixer objectes o components d'un sistema.
AUTONOMIA I Argumentar una afirmació.
INICIATIVA Desenvolupar la capacitat d’anàlisi en situacions noves.

PERSONAL Interpretar, dissenyar o reproduir experiències per comprovar hipòtesis i observacions.
Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions realitzades.
Cercar una coherència global dels coneixements científics.
Reflexionar sobre els possibles errors comesos.
COMPETÈNCIA PER
Comprovar les solucions de les activitats.
APRENDRE A
Analitzar les causes i les conseqüències d’un procés.
APRENDRE
Posar exemples de processos.
Interpretar i expressar informació textual.
COMPETÈNCIA EN Expressar per escrit propietats o processos
COMUNICACIÓ Fer servir termes específics.
LINGÜÍSTICA Precisar el significat de conceptes.
Comprendre i resumir textos.
Valorar les respostes diferents de les pròpies.
COMPETÈNCIA
Aplicar la ciència a la vida quotidiana.
SOCIAL I CIUTADANA
Relacionar les màquines amb la qualitat de vida.

45

UNITAT DIDÀCTICA 5: LA TERRA, UN PLANETA EN CANVI CONSTANT

Objectius
1. Situar correctament el Sistema Solar en l’Univers, com també els seus components.
2. Reconèixer l'origen de la Terra i del Sistema Solar.
3. Descriure correctament els moviments de la Terra i relacionar-los amb la durada del
dia i de la nit i l’existència de les estacions.
4. Caracteritzar les diferents capes de la Terra.
5. Identificar i caracteritzar les diferents parts de l’atmosfera.
6. Descriure determinats problemes mediambientals, com l’efecte d’hivernacle i la reducció
de la capa d’ozó.
7. Conèixer la hidrosfera i les propietats de l’aigua i saber-les relacionar amb fenòmens i
processos naturals i, fins i tot, vitals.
8. Conèixer el procés de formació dels diferents elements que formen la superfície
terrestre.
9. Identificar els factors externs que influeixen en el modelat del relleu: meteorització,
erosió, transport i sedimentació.
10. Descriure l’acció geològica del gel, el vent i la mar.
11. Reconèixer la teoria sobre la deriva continental de Wegener.
12. Reconèixer que el procés de formació dels oceans està relacionat amb les dorsals i els
límits divergents.

Continguts
CONCEPTES
1. L’Univers, la Via Làctia i el Sistema Solar.
2. Origen i evolució de l'Univers.
3. Planetes, estrelles i galàxies.
4. El sistema Sol-Terra-Lluna: estacions, dia/nit, fases lunars, eclipsis.
5. El Sol com a font d’energia. L’energia solar i seu aprofitament.
6. Les capes de la Terra: nucli, mantell, escorça, hidrosfera, atmosfera i biosfera.
7. L’atmosfera terrestre. La circulació atmosfèrica. Efecte hivernacle.
8. La hidrosfera terrestre. L’aigua: importància per als éssers vius.
9. L’escorça terrestre. Superfície, composició química i elements geoquímics.
10. Agents geològics externs. El vent. L’energia eòlica. Els rius. Energia mareomotriu.

46

Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo)

Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo)

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo)

Similar to Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo) (20)

More from Francisca Oliver

More from Francisca Oliver (13)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

Programació àmbit científic mòduls voluntaris pqpi 1213(pendent tolo)