Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Anàlisi del dibuix de la casa

1,363 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Anàlisi del dibuix de la casa

  1. 1. Anàlisi del dibuix de la casa Anàlisi del dibuix de la casa índex 1. Introducció 3 2. Detalls 4 3. Perspectiva 16 4. La casa dibuixada amb colors 21 5. Interrogatori posterior 21
  2. 2. Anàlisi del dibuix de la casa 1. INTRODUCCIÓ El dibuix de la casa és un element recurrent i d’alta freqüència en els dibuixos infantils. Aquest fet pot respondre a un sentiment intern, bàsic, de necessitat i desig de viure protegit gràcies a la seguretat que proporciona la llar, evitant així els perills del món exterior. De fet, el dibuix de la casa es pot trobar present, de forma molt esquemàtica i simple, en infants de quatre i cinc anys. Evidentment, els dibuixos d’infants d’aquestes edats preescolars ens proporcionem encara poca informació, atès que no contenen gaires elements interpretatius, tot i que és possible que es pugui trobar algun indicador significatiu. És a partir dels sis anys, aproximadament, quan la casa comença a mostrar-nos detalls més variats. La demanda del dibuix de la casa sol ser ben acceptada per l’infant, ja que aquest considera la prova com a poc invasiva i relativament simple. Alguns infants poden mostrar algunes resistències amb l’excusa que tenen poca habilitat per dibuixar. Aquesta resistència sol desaparèixer explicant-li a l’infant que no es pretén jutjar la seva habilitat pel dibuix. El dibuix de la casa genera en el subjecte una combinació d’associacions conscients i inconscients sobre la llar i les relacions interpersonals íntimes (membres molt propers i presents en la vida quotidiana del subjecte). Per l’infant la casa representa de forma més o menys conscient l’adaptació envers els germans i els pares, especialment envers la mare. El dibuix de la casa proporciona indicadors significatius sobre l’habilitat del subjecte per funcionar sota les tensions típiques de les relacions humanes íntimes i per analitzar de manera crítica els problemes creats per situacions familiars i quotidianes. D’altra banda, el dibuix de la casa ens permet obtenir informació relativa a l’accessibilitat del subjecte, el seu nivell de contacte amb la realitat i el seu grau de rigidesa. 3
  3. 3. Anàlisi del dibuix de la casa 2. DETALLS Esquema de la Casa: Tipus de detalls Casa •Porta •Finestra •Mur •Sostre •Xemeneia Detalls essencials •Cortines •Contrafinestres •Material de la casa (del sostre, dels murs...) •Canonades Detalls no essencials Detalls irrellevants •Arbustos •Camí, esglaons •Núvols •Muntanyes •Neu, pluja Detalls degradants •Vàter •Escombraries Detalls extravagants •Detalls irreals..., casa amb trets facials... 4
  4. 4. Anàlisi del dibuix de la casa 2.1 Detalls essencials La casa ha de tenir almenys una porta (tret que es mostri el mur lateral, la qual cosa suggereix dificultats). També ha d’incloure una finestra, un mur i un sostre (tret que s’identifiqui amb un allotjament tropical o algun altre tipus de residència sense sostre), així com una xemeneia o una via que deixi sortir el fum. 2.1.1 Porta La porta representa l’accés a la vivenda, de manera que regula l’entrada al propi espai vital i, alhora, la sortida i el contacte amb el món exterior. La seva presència, forma i grandària dins el dibuix de la casa ens aporta informació sobre la manera com el subjecte projecta les seves relacions amb l’ambient. Una casa sense porta o amb porta excessivament petita representa un indicador de possibles bloquejos, necessitat de trencar les relacions exteriors, introversió, o necessitat d’aïllament enfront de les pressions externes que són viscudes com a agressives o difícils. D’altra banda, ens pot estar indicant un estat de timidesa i necessitat d’autoprotecció, o bé necessitat de disposar del propi espai sense interferències d’altres persones. Quan l’actitud defensiva del subjecte davant la prova és elevada, la manca de porta (o de finestres) pot arribar a significar la negativa del subjecte a “deixar entrar l’examinador” en el seu món. Una porta excessivament gran es pot associar amb personalitats dependents. El subjecte es perceb amb poques possibilitats per sobreviure tot sol, de manera que busca i necessita l’ajuda d’altres per sortir-se’n. També ens pot estar indicant generositat extrema o manca de previsió. Les portes molt petites suggereixen sentiments d’inadequació i rebuig a establir contacte. 5
  5. 5. Anàlisi del dibuix de la casa Casa realitzada per una nena de 13 anys en la que podem observar una porta molt petita que, sumada al camí empedregat, indica dificultat en l’accessibilitat i possible rebuig a mantenir contacte. Una porta òbviament tancada amb claus i panys, o altres elements que reforcin el tancament, s’associa generalment amb introversió, evasió del món exterior o amb la necessitat de protegir el seu àmbit més íntim. Una porta oberta sol ser indicador de personalitat extrovertida, amb capacitat per a les relacions socials i la comunicació. Se sol presentar en subjectes segurs de si mateixos i amb confiança en l’entorn. Les portes obertes les solen dibuixar infants d’una certa edat, donada la seva dificultat gràfica. Les portes laterals o “del darrere” poden simbolitzar actituds de fugida de l’individu o la presència d’amenaça de fugida d’altres persones de la família (per exemple els pares). Les portes discretes o que costen de veure solen ser dibuixades per persones selectives o en estat de suspicàcia o desconfiança. 2.1.2 Finestres Les finestres de la casa proporcionen formes d’interacció menys directes i menys immediates que la porta. Tot i això, sovint es diu que les finestres són “els ulls” de la casa, donat que a través d’elles es contempla el que succeeix a dins. Alhora, també constitueixen un element a partir del qual podem ser observats en la nostra intimitat per agents ex- 6
  6. 6. Anàlisi del dibuix de la casa terns. La presència, forma i grandària de les finestres ens aporten informació sobre la manera com el subjecte viu i es comunica amb l’exterior. Casa dibuixada per un nen d’11 anys. L’èmfasi en la porta i les finestres mitjançant el dibuix de nombrosos detalls com el material dels marcs, les contrafinestres, panys i detalls de les reixes del balcó, suggereixen sensibilitat defensiva. També es pot observar el retallat del paper pel marge dret, la qual cosa pot estar indicant el desig del subjecte d’escapar cap al futur. Una casa sense finestres a partir dels 5 o 6 anys ens pot estar indicant que el subjecte no pot afrontar la realitat externa i/o que se sent empresonat en el seu ambient familiar i íntim. També pot estar indicant rigidesa en l’educació parental o excessiva sobreprotecció. Casa dibuixada per un nen de 6 anys. L’absència de finestres i la porta petita indiquen rebuig o dificultats per relacionar-se amb els altres. 7
  7. 7. Anàlisi del dibuix de la casa Les finestres fortament tancades o barrades tenen un significat similar a l’anterior, així com les finestres molt petites. La disparitat en la mida de les finestres és normal. Habitualment, la finestra de la sala és la més gran i la del bany la més petita. Quan la finestra del bany és la més gran, s’assumeix que la funció del bany és pertorbadora pel subjecte. Cal sospitar conflictes en relació amb les funcions sexuals o excretòries. Quan la finestra de la sala és més petita que les altres se suggereix desgrat per les relacions socials. Les finestres obertes representen un indicador d’obertura cap al món exterior, necessitat d’aprendre i capacitat d’observació. Les finestres molt ornamentades poden expressar el sentiment que l’habitació d’aquesta finestra és viscuda com a presó. Els panys a les finestres indiquen una actitud sobredefensiva. Moltes finestres descobertes impliquen que el subjecte tendeix a comportar-se de manera franca i directa. Les finestres de la planta baixa, en funció de la mida o ubicació, s’ometen o es distorsionen amb major freqüència que les finestres de la planta alta. 2.1.3 Sostre Sembla que el sostre i els murs de la casa representen en gran mesura el jo del subjecte: els límits perifèrics de la personalitat estan representats pels límits perifèrics del sostre i els murs. El sostre o teulada de la casa es tendeix a associar amb la part superior de la persona, és a dir, amb la ment, l’intel·lecte o l’esperit. Representen inquietuds superiors com la creativitat, la fantasia, la consciència, el sentit moral i la cognició. 8
  8. 8. Anàlisi del dibuix de la casa El sostre simple o de dues vessants és el més habitual en infants petits. Generalment suggereix un perfil realista i ben connectat amb l’ambient. Els sostres massa grans o que sobresurten excessivament pels costats poden estar indicant vivències molt idealistes amb manca de contacte amb la realitat. Les cases sense sostre, o amb sostre excessivament petit o mal connectat amb la resta de la casa poden indicar manca de capacitat per a la creativitat o bé dificultats en l’{rea cognitiva. El sostre que s’estén fins al terra i es converteix en paret-teulat és propi de subjectes amb greus dificultats. Aquest dibuix el fan alguns individus amb psicosi. L’èmfasi en els ràfecs del sostre, per reforçament o extensió més enllà dels murs, implica una actitud sobredefensiva i generalment suspicaç. 2.1.4 Parets Les parets, igual que el sostre, representen la fortalesa del jo. Aquesta teoria pren més força com més edat té el subjecte. Les parets altes denoten la necessitat d’expandir-se, créixer, arribar a ser com els adults. També pot significar força i fins i tot agressivitat, lluita amb el medi extern com a forma de supervivència. L’èmfasi en la dimensió vertical s’associa amb la recerca de satisfacció en la fantasia i amb la fugida de la realitat. Casa realitzada per una nena de 5 anys. Presenta dificultats d’atenció. L’èmfasi en la dimensió vertical, associat a refugi dins la fantasia, es pot relacionar amb les explicacions que dóna la nena sobre les finestres. Diu que a les finestres grogues hi ha “nenes bones” i a les liles “fantasmes”, la qual cosa revela el predomini del pensament màgic. 9
  9. 9. Anàlisi del dibuix de la casa Les parets baixes suggereixen introversió, opressió, impotència i inseguretat. L’èmfasi horitzontal de les parets indica que l’individu pot estar funcionant de manera ineficient degut a dificultats que interfereixen en la seva vida. És possible que el subjecte se senti vulnerable a les pressions ambientals, i més concretament a les familiars. L’èmfasi excessiu en aquestes línies perifèriques o “de contenció” (ombrejats, traç fort...) sembla indicar un esforç conscient per mantenir el control. Casa realitzada per una nena d’11 anys. Primer va dibuixar els punts i després els va unir amb les línies. Això podria indicar certa confusió amb l’ambient i un esforç per mantenir el control. Les línies de contorn inadequades o febles suggereixen un sentiment d’ensorrament inevitable i un control deficient del jo. 10
  10. 10. Anàlisi del dibuix de la casa 2.1.5 Xemeneia La xemeneia constitueix un element característic de la casa. Tot i que no és un element freqüent a les cases urbanes, segueix apareixent en els dibuixos d’infants i joves. Quan la xemeneia es dibuixa fàcilment sense distorsió ni èmfasi, implica que l’individu té una maduresa i un equilibri satisfactoris. L’omissió de la xemeneia no representa un desajustament tan greu com ho seria el seu èmfasi exagerat. Una gran profusió de fum sortint de la xemeneia indica forta tensió interna, provocada probablement per relacions poc satisfactòries amb les persones amb qui viu el subjecte. Els nens petits generalment dibuixen una xemeneia amb angles rectes sobre un sostre triangular. Una xemeneia massa gran indica preocupació sexual i possible exhibicionisme. Una xemeneia desproporcionadament petita suggereix que l’individu sent una manca d’afecte dins la llar. 2.2 Detalls no essencials Els detalls no essencials més comuns de la casa són les cortines i indicadors del material de construcció. Les contrafinestres, persianes i cortines que no estan completament tancades indiquen interacció amb l’ambient controlada de forma conscient i probablement acompanyada d’ansietat. Si es dibuixen els tres detalls, és probable que el subjecte sigui molt defensiu. 11
  11. 11. Anàlisi del dibuix de la casa Dibuix realitzat per una nena de 12 anys. El dibuix de les cortines entreobertes denota interacció amb l’ambient de forma controlada, amb una mica d’ansietat. El dibuix de l’espiera de la porta suggereix una actitud defensiva. L’èmfasi mitjançant l’ombrejat intens del sostre indica possibles trets obsessius-compulsius. Si es dibuixen algunes finestres amb persianes, cortines o vidres i unes altres sense, durant l’interrogatori posterior caldr{ investigar en relació a l’habitació que es troba darrere la finestra que és diferent: qui l’ocupa, com és, etc. L’actitud de l’individu cap a l’ocupant de l’habitació o cap a la seva funció o rol pot explicar la desviació. Un gran nombre de finestres amb cortines o persianes indica massa preocupació sobre la interacció amb l’ambient. El material del sostre generalment es representa per mètodes que van des de delinear meticulosament cada teula fins a suggerir la presència de material amb uns quants traços. El material dibuixat tranquil·lament i sense compulsió sembla indicar una lleu conscièn- 12
  12. 12. Anàlisi del dibuix de la casa cia de diferenciació entre les superfícies i capacitat per interactuar de manera equilibrada amb l’ambient. El material detallat meticulosament suggereix tendències obsessivo-compulsives. El material del les parets es dibuixa amb menys freqüència que el de qualsevol altra part de la casa, mentre que el de la xemeneia és el que més es dibuixa. Dibuixar canaletes per a la pluja connota una forta actitud defensiva (i generalment suspicàcia) amb un esforç concomitant per canalitzar estímuls desagradables. 2.3 Detalls irrellevants Els detalls irrellevants més comuns de la casa són els arbustos i els camins. Els arbustos dibuixats prop de la casa indiquen actituds defensives o bé excessiva formalitat en el contacte amb els altres. Els arbustos també poden representar persones importants pel subjecte. Els arbres generalment representen persones que tenen un fort valor positiu o negatiu per l’individu. L’examinador haurà d’identificar aquestes persones durant l’interrogatori posterior. Un arbre irrellevant dibuixat prop de la casa sol representar l’individu i pot mostrar la vivència de sentiments de rebuig per part dels pares i la seva necessitat d’afecte. La ubicació d’un arbre prop de la casa i proper als arbustos, identificats més endavant com els germans, pot expressar la necessitat de ser acceptat per aquests. De vegades els nens petits o els individus esquizoides dibuixen tulipes o flors tipus margarida al voltant de la casa. Un camí ben proporcionat i dibuixat amb facilitat sembla indicar que l’individu exerceix control i tacte en les seves relacions amb els altres. 13
  13. 13. Anàlisi del dibuix de la casa Casa dibuixada per un adolescent de 14 anys. Constitueix una casa vista des de lluny i des de dalt. Cal destacar la bifurcació del camí que porta a la casa, la qual cosa, segons Xandró, indica ambivalència i/o dificultats per discernir entre dues opcions. Un camí molt llarg suggereix una accessibilitat minvada. Un camí molt estret cap a la casa i molt ample en el costat oposat connota un intent d’encobrir el desig de mantenir-se allunyat amb una actitud amistosa aparent i superficial. De vegades es dibuixa una línia horitzontal en la meitat del mur per indicar que la casa té dos pisos. Això suggereix una divisió no desitjada de la personalitat amb èmfasi somàtic. Quan es dibuixen esglaons que porten a una paret buida (sense entrada a la casa) és possible que existeixi una forta ambivalència per establir contacte amb persones de l’ambient immediat. Si no existeix línia base o la casa es troba suspesa sobre aquesta, és possible que el contacte amb la realitat sigui molt tènue. 14
  14. 14. Anàlisi del dibuix de la casa Els núvols indiquen ansietat generalitzada. Les muntanyes que a vegades es dibuixen al fons indiquen una forta necessitat de dependència i una actitud defensiva. Casa realitzada per un nen de 10 anys. Les muntanyes darrere la casa indiquen una actitud sobredefensiva; el material de la teulada dibuixat amb meticulositat i compulsivitat (trets d’obsessió compulsiva) i el traç dels murs denoten inseguretat i dificultats en la separació respecte de l’ambient. La neu i la pluja indiquen que l’individu està sotmès a pressions ambientals poderoses i opressives i que té una gran necessitat d’expressar els seus sentiments. La neu té una implicació patològica major que la pluja. 2.4 Detalls degradants Detalls degradants, com un v{ter o un pot d’escombraries, de vegades es dibuixen prop de la casa per indicar sentiments d’hostilitat agressiva. 15
  15. 15. Anàlisi del dibuix de la casa 3. PERSPECTIVA Quan el resultat final del dibuix és incongruent i un extrem mostra profunditat mentre que l’altre sembla tallat abruptament, pot indicar l’inici de problemes en l’organització i potser bloqueig temporal. Casa realitzada per una nena d’11 anys. El resultat és incongruent per la dificultat de representar la casa en forma tridimensional. Un individu que se sent inutilitzat per les pressions ambientals i està massa preocupat pel que pensin els altres de vegades dibuixa una casa mostrant els quatre costats al mateix temps. Casa realitzada per un nen de 6 anys que fa 2n de Primària. No presenta dificultats d’aprenentatge, però sí de comportament. La seva habitació és la del mig i la resta corresponen a l’habitació dels pares, la biblioteca, el despatx, l’habitació de les joguines, etc. En aquest dibuix es pot observar l’absència de la gestalt de la casa, ja que la representació realitzada no permet la seva identificació com a tal. Encara no ha aconseguit definir un esquema de la casa. Un subjecte que experimenti conflictes greus a la llar pot dibuixar únicament un plànol de la casa, reflectint un intent per estructurar la situació. És sorprenent la tendència 16
  16. 16. Anàlisi del dibuix de la casa d’aquests individus a il·lustrar els seus sentiments sobre els problemes presentant les habitacions (o els seus ocupants) alterant-ne la mida o la ubicació real. 3.1 Marges del full Un sostre tallat pel marge superior del paper indica una necessitat de buscar satisfacció en la fantasia. L’ús del marge del costat de la pàgina com a línia per al mur lateral de la casa suggereix inseguretat general. 3.2 Relació amb l’observador De vegades es dibuixa la casa en contrapicat. Això suggereix un sentiment de rebuig en la llar, o la lluita per una situació insostenible. També pot representar el desig d’allunyar-se. 3.3 Distància aparent de l’observador És més probable que es dibuixi distant la casa que l’arbre o la persona, especialment quan la distància s’indica per mitjà de detalls entre el dibuix i l’observador. Per exemple, un noi de setze anys, després de dibuixar una cabana petita, dibuixa arbres propers, una barca amb un indi remant i, per últim, un camí entre la casa i els observadors. Això és interpretat com l’expressió d’un fort desig d’apartar-se tan lluny com sigui possible dels convencionalismes socials, viure on pugui vestir-se i actuar com li agradi sense por a la crítica. Casa realitzada per un nen de 6 anys, en la que cal destacar una proporció molt petita que dóna la sensació de distància respecte a l’observador. 17
  17. 17. Anàlisi del dibuix de la casa 3.4 Postura Una casa dibuixada parcialment de perfil, amb un mur lateral i un de principal, generalment indica una tendència a comportar-se de manera sensible i amb flexibilitat. Casa realitzada per un noi de 18 anys. Indica aïllament i una actitud oposicionista (rebuig a mostrar-se de front). La presència de neu fa referència a fortes pressions ambientals experimentades pel subjecte. La casa completament de perfil indica aïllament i tendències oposicionistes. 3.5 Transparències Només subjectes greument pertorbats o amb retard intel·lectual dibuixen la casa amb un mur transparent. A excepció d’infants menors de nou anys, ja que no és inusual dins l’etapa esquemàtica del dibuix (Lowenfeld). Casa realitzada per un nen de 6 anys. És líder dins el seu grup i presenta un bon rendiment acadèmic. És possible que la representació de l’interior de la casa estigués motivada per la curiositat i l’ansietat en relació a l’embar{s de la mare. 18
  18. 18. Anàlisi del dibuix de la casa 3.6. Moviment La casa generalment es dibuixa en peu i intacta. Qualsevol indicació de moviment, com el sostre volant, les parets ensorrant-se, etc., expressa un imminent col·lapse del jo sota les pressions extrapersonals, intrapersonals o ambdues, depenent de l’explicació que doni el subjecte. Una noia esquizoide dibuixa una casa rudimentària amb la xemeneia i el sostre al terra, derrocats per un huracà, segons va dir. Algunes setmanes després va entrar en un estat catatònic. Imatge de la pel·lícula El castell ambulant, basada en la novel·la de Diana Wynne Jones (1986). Aquí es pot observar, a banda del moviment donat per les potes, trets antropomòrfics presents en els detalls dels ulls i la boca. Cal destacar, també, les petites cases adossades (que podrien representar els fills) i el caràcter deteriorat i extravagant del castell o “mare monstre”. Els sentiments sobre les pressions ambientals poden expressar-se simbòlicament mitjançant el fum, que en lloc d’ascendir es desvia cap a un costat, indicant que el vent està bufant. Casa realitzada per una nena de 5 anys. Viu amb els seus pares i els caps de setmana ve una germana més gran, filla d’una parella anterior del pare. En aquest dibuix s’observa la representació de les dues cases, possiblement la seva i la de la seva germana, comunicades pel fum de la xemeneia. 19
  19. 19. Anàlisi del dibuix de la casa Generalment el fum es dibuixa anant d’esquerra a dreta. Si el fum indica que el vent està bufant de dreta a esquerra, s’assumeix que l’individu contempla el futur de manera pessimista. Molt poques vegades es dibuixa el fum anant en ambdós sentits. Aquesta presentació és extravagant i ha estat produïda per individus psicòtics. La magnitud dels sentiments del subjecte amb freqüència es revela per la quantitat de fum. 3.7 Dimensionalitat en els detalls La casa molt poques vegades inclou característiques unidimensionals. S’indica dany orgànic si el subjecte comença la casa com si anés a fer un dibuix convencional en tres dimensions però acaba produint l’equivalent a un plànol. 3.8 Ombrejat dels detalls L’ombrejat normal de la casa inclou la representació del material de les parets i línies a través de la finestra per implicar vidre. Les ombres que es dibuixen espontàniament abans de dibuixar el sol representen una situació conflictiva en què l’ansietat s’experimenta a nivell conscient. 3.9 Seqüència dels detalls La majoria dels subjectes comencen la casa dibuixant el sostre, les parets, una porta i una finestra; o dibuixant la línia base, les parets i el sostre. Els individus insegurs de vegades dibuixen simètricament (dues xemeneies, dues finestres, dues portes, etcètera). Els individus greument desajustats de vegades dibuixen per segments (detall per detall, sense considerar la relació dels detalls entre si o amb el tot). 20
  20. 20. Anàlisi del dibuix de la casa 4. LA CASA DIBUIXADA AMB COLORS La casa pot dibuixar-se de qualsevol color sense violar la realitat des del punt de vista cromàtic. Normalment la xemeneia és vermella, negra o marró; el fum és negre o marró; el sostre és negre, verd, vermell o marró; els murs són negres, marrons, verds, vermells, grocs o blaus; les portes i els marcs de les finestres són negres, marrons, verds, vermells o blaus; i les contrafinestres són negres, verdes, marrons, blaves o vermelles. 5. INTERROGATORI POSTERIOR 1. Quants pisos té la casa? Aquesta és una pregunta per la prova de realitat. També mesura l’atenció, ja que els subjectes aïllats o amb greus dificultats de vegades responen sense mirar els seus dibuixos. 2. De què està feta la casa? És una bona pràctica per determinar allò que el material de la casa significa per el subjecte. La rajola, per exemple, pot representar estabilitat per un individu i economia en el manteniment per un altre. 3. És teva? De qui és? Amb molta freqüència els subjectes tracten de dibuixar la seva pròpia casa, però rares vegades ho fan amb fidelitat –per diverses raons, a part del fet que la majoria de la gent no dibuixa amb exactitud arquitectònica. Una raó pot ser que la casa és l’autoretrat del subjecte tal com funciona en un ambient que involucra els aspectes més íntims de les relacions interpersonals. Una altra raó pot ser que els individus tendeixen a emfatitzar els aspectes de la llar que els han resultat més agradables o desagradables. Aquest èmfasi pot incloure l’exageració o disminució dels detalls i/o la distorsió de la proporció i la perspectiva. Una tercera raó pot ser que la casa de vegades representa diverses residències del passat, el present i el futur. Si la casa pertany a una altra persona, cal determinar si està considerada com un lloc positiu o negatiu. 21
  21. 21. Anàlisi del dibuix de la casa 4. En la casa de qui estaves pensant quan la dibuixaves? Aquesta pregunta intenta obtenir més informació que porti a una identificació més precisa. El dibuix de la casa, com el de l’arbre o la persona, pot tenir diverses identitats. 5. T’agradaria que fos teva aquesta casa? Per què? Les respostes del subjecte a aquesta pregunta poden revelar actituds cap a la seva llar o cap a aquells amb qui la comparteix. Poden mostrar quin tipus de casa li agradaria tenir, la força amb què li agradaria tenir-la i la possibilitat que aquesta fita produeixi frustració. Si el subjecte prefereix aquesta casa enlloc de la seva perquè és més gran, és possible que estigui experimentant un sentiment de frustració o de veritable amuntegament. Si rebutja la casa per ser massa gran, el subjecte pot sentir-se insegur en la seva llar actual. 6. Si aquesta casa fos teva i poguessis fer el que volguessis amb ella, quina habitació escolliries per tu? Per què? Crida l’atenció que els individus molt introvertits expressin el seu desig de buscar refugi en una habitació del darrere de la planta alta. Es pot triar una habitació en la planta alta perquè el subjecte pugui veure cap a fora més fàcilment. Els individus suspicaços tendeixen a triar habitacions que els permetin observar completament els accessos a altres portes. Ocasionalment, les raons per triar una habitació en la planta baixa revelen sentiments d’inseguretat i la necessitat de mantenir-se més prop de la realitat. La ubicació de l’habitació triada respecte a les altres habitacions pot indicar el grau d’apropament que sent amb cada membre de la família. 7. Qui t’agradaria que visqués amb tu en aquesta casa? Per què? Els nens desadaptats poden indicar una forta necessitat d’afecte paternal declarant, per exemple, que volen viure amb els seus pares, però sense els seus germans. Els subjectes molt paranoides generalment prefereixen viure sols o amb algú a qui puguin dominar. Alguns individus ràpidament detecten les implicacions d’aquesta pregunta i eviten respostes directes; l’intent d’evasió pot ser més revelador que una resposta franca. 8. Quan mires la casa, et sembla que està a prop o lluny? Aquesta és una altra pregunta per la prova de realitat i les respostes que contradiuen la realitat són significatives. Usualment, si la resposta és “a prop” significa accessibilitat i/o sentiments d’afecte i benvinguda. La distància suggereix lluita i/o sentiments de rebuig. 22
  22. 22. Anàlisi del dibuix de la casa 9. Quan mires la casa, tens la impressió que es troba per sobre, per sota, o al mateix nivell que tu? Les respostes a aquesta pregunta semblen referir-se a les relacions personals amb èmfasi en la llar i la família. 10. Què et fa pensar o recordar la casa? La qualitat d’aquesta associació és important, així com el valor que té per l’individu. 11. Què més? És important donar-li al subjecte l’oportunitat d’explicar les associacions que fa amb cada element del dibuix. Aquí, novament, la qualitat de la relació entre les idees és significativa. 12. És una casa feliç i amistosa? El to emocional que acompanya una resposta negativa diu molt sobre el punt de vista que té l’individu sobre la llar i els qui la formen. Respostes molt evasives indiquen un valor fortament negatiu. 13. Què hi ha a la casa que et dóna aquesta impressió? Ocasionalment, el subjecte intenta justificar una resposta descrivint els detalls físics superficials de la casa, dient que és una casa feliç perquè té cortines, perquè surt fum de la xemeneia, etcètera. Les respostes a aquesta pregunta seran l’expressió directa de l’opinió de l’individu sobre els qui viuen a la casa dibuixada o sobre els sentiments d’ells cap al subjecte. 14. La majoria de les cases són així? Per què penses això? La pregunta intenta determinar el grau en què s’han generalitzat els sentiments amistosos o hostils que sent l’individu cap a la casa i els seus ocupants. 15. Com és el clima en aquest dibuix? (Època de l’any i moment del dia, cel, temperatura.) 16. Quin tipus de clima t’agrada? Aquestes preguntes estableixen el grau de tensió o afecte dins la llar. 17. A qui et recorda aquesta casa? Per què? La majoria de vegades la persona anomenada és un membre íntim de la família del subjecte. 23
  23. 23. Anàlisi del dibuix de la casa 18. Què és el que més necessita la casa? Per què? Les respostes definides generalment expressen de manera simbòlica la necessitat d’afecte, protecció, seguretat i bona salut per part del subjecte. 19. Si això fos una persona i no (qualsevol objecte dibuixat a part de la casa), qui seria? Amb freqüència els objectes irrellevants que es dibuixen al voltant de la casa representen membres de la família o persones amb qui l’individu es troba estretament relacionat. La seva distància de la casa pot caracteritzar aquestes relacions personals. 20. Cap a on porta la xemeneia d’aquesta casa? Si el dibuix de la xemeneia suggereix patologia, aquesta pregunta pot ajudar a identificar les relacions familiars rellevants o aspectes de la vida dins la llar. 21. Interrogatori sobre la distribució. (Quina cambra està representada per cada finestra? Qui hi ha aquí habitualment?) La distribució de la casa pot expressar, ja sigui per distorsió en les proporcions, per dificultat en la presentació o per omisió d’una o més habitacions, la presència de conflictes amb els ocupants de la casa o amb l’ús funcional acostumat de les habitacions. Extret i adaptat de JOHN N. BUCK i W.I. WARREN, Manual i guia d’interpretació de la tècnica de dibuix projectiu HTP, PrisMa Edicions Psicopedagògiques 24

×