1. Conclusions i reflexions sobre les causes i les conseqüències de la desmotivació
escolar en cada cas, gràcies a l’avaluació inicial i, a la coordinació i cooperació de
la psicopedagoga del centre:
- El cas 1 és un nen que es considera positiu i sensible. Li agrada aprendre i anar a
l’institut. La desmotivació no es percep en les seves paraules, sinó amb les seves
accions. Ell no ha tingut una escolarització gens fàcil. Durant l’educació primària cap
mestre va identificar el perquè de les dificultats i mancances de l’infant. Sols es
queixaven del seu baix rendiment a la classe, de les faltes de deures, de la mobilitat a la
cadira i a la classe, etc. És sorprenent, que sense cap adaptació ni ajuda escolar, estigui
fent segon de l’ESO amb notes prou normals. El que tenia i té és TDA-H i, actualment,
li han diagnosticat Dislèxia, per les grans dificultats que té en les llengües, sobretot en la
lectoescriptura. Gràcies a la seva mare que ha estat sempre molt damunt, i el treball que
està fent la psicopedagoga del centre des dels primers anys de la primària, és un noi que
ha pogut estudiar sense adaptacions escolars.
El problema està en que és molt variant i, té pujades i baixades en els estudis. De
vegades, està decaigut per tenir notes baixes o dificultats escolars, i altres es mostra
molt tossut, és a dir, no veu els errors i ho sintetitza tot molt: esquemes, resultats
d’exercicis, respostes de preguntes d’exàmens, resums... Té períodes de dormir poc o
malament i, de fer-se pipi al llit. Ell considera que tot ho fa bé i que la seva manera de
fer és la millor. Abans li agradaven molt assignatures com l’anglès però al baixar-li la
nota i al costar-li més, li ha deixat de agradar, i per tant, li costa més posar-s’hi. Davant
les dificultats o les preocupacions es posa una “carcassa” de positivisme que quan es
desmunta, és quan necessita ajuda psicopedagògica.
Per sort, és un nen que s’ha adaptat molt bé a l’institut, té bones amistats i la seva
família l’ajuden amb tot el que poden. Durant la intervenció sabrem si es deixa veure tal
com és per poder aprofundir en aquelles emocions que li produirien un augment de la
motivació.
- El cas 2 és una nena que no es considera sensible ni dèbil. En ella es pot deduir
fàcilment les causes de la seva desmotivació escolar. Des dels primers cursos de
l’educació primària ja expressava que no volia anar a l’escola fins al punt de “muntar
escenes” davant la porta de l’escola, plorant i cridant, per tal de no anar a classe. No li
ha agradat mai estudiar ni té ganes d’aprendre. La seva actitud davant l’aprenentatge és
de passotisme, sol treballa el mínim per anar passant els cursos. En aquest sentit té la
“sort” que la seva escola dóna un nivell baix de continguts, no dóna quasi deures, fan
molt pocs controls, i a part, en algunes assignatures assisteix a un grup amb continguts
adaptats. El seu passotisme per les qüestions acadèmiques fa que no s’amoïni ni pel
futur escolar ni pel futur a llarg termini. És una nena molt orgullosa, dominadora, valora
molt poc el que té i el que vol, li costa molt trobar alguna cosa que li agradi fer i és molt
infantil. Té molt poques amigues, i aquestes tenen unes característiques similars a ella.
Durant la intervenció aprofundirem sobre les emocions amb la intenció de fer capgirar
alguna cosa, per tal de trobar algun punt on estirar-la, motivacionalment parlant.
- El cas 3 és una nena dèbil, sensible, variable i amb greus problemes socials. La seva
desmotivació té diferents causes. Ella va a una escola on el nivell de continguts és
bastant baix, no es donen gaires deures i es fan pocs exàmens. Aquest fet provoca una
baixa motivació per millorar ja que amb poc esforç assoleix bé els continguts. És una
2. nena que li agrada aprendre però no està a gust a l’escola ja que, com he esmentat, té
dificultats d’àmbit social, causa també de desmotivació. És una nena molt reservada,
vergonyosa, es guarda molt les coses, no demana ajuda i acostuma a dir mentides o a
ocultar informació. No té amigues i tampoc intenta fer-ne. No li agrada relacionar-se
amb nens i tampoc fa cap activitat extraescolar. Té una germana i no la vol ni veure.
Arriba a dir que l’odia.
Ella no afronta els problemes i és sempre la mare la que l’ajuda a solucionar-los, o a
vegades, a amagar-los al pare o a la psicòloga. És una nena que també ha tingut i encara
té algunes manies relacionades amb la higiene íntima i corporal. Amb la intervenció
esperem que es senti a gust, col·labori i es motivi amb les activitats que realitzarem,
així, serà la única manera de treballar les seves emocions.
- El cas 4 és una nena que ha de treballar la motivació, no perquè estigui desmotivada,
sinó perquè no li fa falta motivar-se davant els estudis. Aquest fet portarà problemes
cara l’any que ve, a l’institut, on sí que haurà de portar a terme tot el que treballarem. La
seva falta de motivació és a causa del nivell baix de continguts a l’escola. Ella té
discalcúlia i aconsegueix treure notables de matemàtiques. En aquesta escola preparen
els controls i expliquen en detall el que sortirà. Per tant, també és una nena amb manca
de tècniques d’estudi ja que no li fa falta fer-se resums o esquemes. En conclusió, és una
nena sense reptes, sense grans esforços, i per tant, sense motivació. És una nena molt
feliç ja que pot gaudir d’activitats extraescolars totes les tardes però cara l’any vinent, és
on preveiem dificultats.
- El cas 5 és una nena que està repetint cinquè de primària perquè no treballa suficient i
el seu comportament no l’ajuda, i a més en una escola privada, amb les seves
característiques. Té una baixa motivació perquè no té un interès en concret, és a dir, no
es qüestiona res. La poca motivació que té és imposada pels pares ja que estan sempre
damunt d’ella tant en els deures com en els controls. És una nena consentida i amb
poques eines o instruments d’estudi. Al ser una nena passota, infantil i amb doble
comportament, ha fet que aquesta situació de repetir curs no l’hagi motivat a esforçar-se
al màxim. A l’escola ràpid a fet noves amistats i, pel mes i poc que ve al centre, també
hem pogut observar el seu mal comportament, i com he dit anteriorment doble. És a dir,
quan està treballant sola o amb la psicòloga es mostra d’una manera, però quan treballa
en grup es mostra d’una altre.
- El cas 6 és una nena que sap organitzar molt bé les tasques de l’institut i les del seu dia
a dia, en general. La seva falta de motivació la trobem en la part emocional i social. És
una nena que té poques amistats, té molta ansietat, i es passa totes les tardes i el cap de
setmana fent un munt d’hores de natació i socorrisme. En ella, doncs, treballarem més la
motivació a partir de la part emocional. Des de principis de curs, torna a fer notes als
pares, com quan era més petita, parlant dels seus sentiments, de les seves
preocupacions, de les seves emocions... Aquest fet preocupa als pares ja que la nena té
13 anys i es quasi una adolescent. Ella no és capaç de parlar-ho amb els pares i això s’ha
de treballar. Actualment, la seva ansietat li porta a menjar molt i amb ànsia, així que,
començarà a treballar també, amb la dietista - nutricionista del centre.
