2. Quan els xiquets comencen a anar a l’escola
necessiten la nostra ajuda per a superar esta
etapa.
Es normal que alguns ploren, s’enfaden…
A alguns es passa de seguida i altres passen
així bona part del matí.
Esta actitud és simplement la manera que
tenen d’expressar el que senten i ho fan de
manera natural.
3. Cóm es senten?
Tenen por davant del que és desconegut.
Senten por de ser abandonats.
Es senten insegurs.Tot el que veuen és
desconegut.
Es senten intimidats per compartir espais i
joguets.
Es senten vulnerables. La nova mestra encara no
és un referent estable.
4. Cóm ajudar en l’adaptació
escolar
El-la xiquet-a és un ser emocional, es a dir, totes
les sensacions, experiències i informacions que
rep les processa a traves de les seues emocions.
Es necessita paciència i respecte per part de la
família i de l’escola.
5. L’objecte transicional carregat
d’afecte
Ajuda al/la xiquet/a a desprendre's dels pares i a
iniciar la seua independència i autonomia.
Estos objectes són el vincle entre la casa i
l’escola.
Realitzen una funció emocional i psicològica.
6. És un objecte quasi màgic per a ell que el
consola i el tranquil·litza perquè el/la xiquet/a li
atribueix allò que necessita del pare o la mare:
companya, consol, carícies i contacte físic.
7. Ritual de benvinguda a l’aula
El xiquet també necessita que en l’aula algú acullga
els seus sentiments.
Alguns xiquets els primers dies
rebutgen el contacte de la mestra
però han de ser atesos emocionalment.
Un gran peluix que sàpiga escoltar
i acollir. Ha de tenir un nom fàcil de
dir i recordar per als xiquets i s’ha de
presentar com algú especial.
El nino ha de tindre el seu racó
especial a l’aula i si algun xiquet
el necessita.
8. Quant tardarà en adaptar-se?
Cada xiquet necessita un temps diferent per a adaptar-se
a la nova situació.
El temperament del xiquet és el que condiciona la seua
adaptabilitat i és el que hem de tindre en compte per a
oferir-li el que necessita a nivell emocional.
IMPULSIU
PRUDENT
AVENTURER
ENTREMALIAT
ACTIU
POREGÓS
REMUGÓN
..................................
9. El temps que necessite per a
l’adaptació no és important.
El que realment importa és que el xiquet o xiqueta
construeixca un vincle afectiu amb els educadors i
l’escola.
És important respectar el seu
temperament, els temps d’aprentatge
i la capacitat emocional de cadascú.
Quan més es respecta la capacitat
Emocional de cadascú , més fort es farà.
10. Orientació emocional per a
pares.
Els pares són les principals persones d’apego
que poden ajudar als xiquets a superar l’etapa
d’adaptació donant-li la seguretat i la confiança
que necessita.
Com?
11. Acomiadament amorós. No aprofitar quan els
xiquets es despisten. Un bes o abraçada clar i
curt.
Dir-li que tornaran a
buscar-lo.
Ser puntuals per a
arreplegar-los.
Rebre'ls igualment a la porta
amb un bes o abraçada .
12. Durant esta temporada poden estar més
sensibles. Plorar i enfadar-se més.
Despertar-se per la nit, somiar.
Mostrar-li paciència i
comprensió. Ser un poc més
flexibles, però sense arribar
a consentir-ho tot.
13. Els sentiments dels pares.
Els pares també tenen por i angoixa.
Estos sentiments es poden
transmetre als fills.
Expressa-li també les teues
emocions amb paraules ,
abraçades i carícies. Però amb
seguretat.
14. Deixa que parle el teu cos, les
teues abraçades, besos, carícies i
sobretot el teu cor.
