Moviments cinematogràfics

1. Moviments cinematogràfics
Cultura Audiovisual
Estela Martínez
1r BAT A

2. Índex
 Les vanguardes cinematogràfiques
 Expressionisme alemany
 Neorealisme italià
 La nouvelle vague francesa

3. LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
 Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de
l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i
provocacions acaben siguent incorporades.
 És el cas de Cinema vérité, coincident amb els postulats del neorealisme,
rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment
Dogma 95.

4. LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
 Un cas també de renovació general en l industria en les Vantguardes va ser el
free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema
espanyol.

5. EXPRESSIONISME ALEMANY
 A principis del segle XX una tendència antinaturalista arrenca amb força en el
panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a
precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera
subjectiva.

6. EXPRESSIONISME ALEMANY
 L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari-
1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més influent
en el final de la primera guerra mundial.

7. EXPRESSIONISME ALEMANY
 La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el 1917 amb la finalitat de relitzar
pel·lícules característiques de la cultura alemanya i films per a l'educació
nacional.

 Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials.

8. EXPRESSIONISME ALEMANY
 Té com a principal característicac consistir en l'intent de representació oposada
al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent èmfasi en el
que és subjectiu.

9. EXPRESSIONISME ALEMANY
 Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen feliços, el
jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels
vampirs. La obra forma part del cinema mut.

10. EXPRESSIONISME ALEMANY
 Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de Metropolis la societat estaba dividida en
dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicació i
els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El seu autor va ser
Fritz Lang.

11. NEOREALISME ITALIÀ
 Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra
Mundial. Es va inicicar en un grup de crítica de la revista Cinema com per
exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giusseppe de
Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.

12. NEOREALISME ITALIÀ
 Principis teòrics: No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta la intención
de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el moviment
feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista.

13. NEOREALISME ITALIÀ
 Alguns dels autors més destacats van ser: Rossellini- Roma città aperta, Vittorio
de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.

14. NEOREALISME ITALIÀ
 Eviten trames i històries d’un cinema més accesible i clàssic en favor de
plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels
protagonistes.
 Opta per una estètica documental.

15. NEOREALISME ITALIÀ
 Utilitzen localitzacions reals.
 Actors no professionals per als papers principals.
 Llenguatge coloquial.
 Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació en favor d’un estil més lliure.

16. NOUVELLE VAGUE FRANCESA
 És una etiqueta inventada l’any 1958 per François Giroud a la revista Express per
descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantement, al marge dels
corrents tradicionals de la professió.

17. NOUVELLE VAGUE FRANCESA
 Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a les noves emulsions més
sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense necesitat de
muntar grans escenografies.  Alexandre Astruc proclama el càmera-stylo. És
el cinema d’autor.

18. NOUVELLE VAGUE FRANCESA
 Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important.  Forjar el seu estil a
través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma.  Defensar el cinema
nord-americà d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de
Renoir, Bresson, Tati, etc.

19. NOUVELLE VAGUE FRANCESA
 La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a
redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge.

 En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada en el
marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha estat una
espècie d’autoconeixement personal.

20. NOUVELLE VAGUE FRANCESA
 Es roden en exteriors i interiors naturals, amb “càmera a l’espatlla”. Aporten un
nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació indirecta.

 És un cinema realista que tracta sobre temes morals.