2.
Les vanguardes cinematogràfiques……..............3,4
Expressionisme alemanys…………….…5,6,7,8,9,10
Neoralisme italià………………………11,12,13,14,15
La nouvelle vague francesa…………16,17,18,19,20
ÍNDEX
3. Els nous moviments s'inicien
amb una ruptura i evolucionen a
través de l'expressió funcional.
Però cap avantguarda mor, i els
seus ensenyaments i
provocacions acaben siguent
incorporades.
És el cas de Cinema vérité,
coincident amb els postulats del
neorealisme, rescatat pels
cineastes avantguardes i
reivindicar pels directors de
moviment Dogma 95.
LES VANGUARDES
CINEMATOGRÀFIQUES
4.
Un cas també de renovació general en l industria en
les Vantguardes va ser el free cinema, nouvelle
vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema
espanyol.
LES VANGUARDES
CINEMATOGRÀFIQUES
5.
A principis del segle XX una tendència
antinaturalista arrenca amb força en el panorama
alemany: és l'expressionisme; un moviment que
tenint com a precedents a Goya i Munch, intenta
expressar la seva visió de manera subjectiva.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
6.
L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El
Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i
Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més
influent en el final de la 1 guerra mundial.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
7.
La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el
1917 amb la finalitat de relitzar pel·lícules
característiques de la cultura alemanya i films per a
l'educació nacional.
Els fins propagandistes s'hi van sumar els
comercials.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
8.
Té com a principal característica:consisteix en l'intent
de representació oposada al naturalisme i
l’observació dels fets i successos externs, fent emfàsi
en el que és subjectiu.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
9.
Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat
de Wisborg viuen feliços, el jove Hutler i la seva
dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels
vampirs. La obra forma par.t del cinema mut
EXPRESSIONISME
ALEMANY
10.
Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de Metropolis la
societat estaba dividida en dues classes: els que tenen
el poder, que controlen mitjans de comunicació i els
treballadors, que viuen en condicions infrahumanes.
El seu autor va ser Fritz Lang
EXPRESSIONISME
ALEMANY
11.
Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop
finalitzada la Segona Guerra Mundial. Es va inicicar
en un grup de crítica de la revista Cinema com per
exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti,
Puccini, Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba
en el final de la postguerra.
NEOREALISME ITALIÀ
12.
Principis teòrics
No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta
la intención de oferir una imatge objetiva de la
realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del
país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme
humanista.
NEOREALISME ITALIÀ
13.
Alguns dels autors més destacats van ser: Rossellini-
Roma città aperta, Vittorio de Sica- Ladri di biciclette
i Federico Fellini- La Strada.
14.
Evitar trames i històries d’un cinema més accesible i
clàssic en favor de plantejaments més durs en què es
vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.
Opta per una estètica documental.
NEOREALISME
ITALIÀ
15. Utilitzen localitzacions reals.
Utilització d’actors no professionals per als papers
principals.
Utilització del llenguatge coloquial.
Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació en
favor d’un estil més lliure.
NEOREALISME
ITALIÀ
16.
És una etiqueta inventada l’any 1958 per François
Giroud a la revista Express per descriure un grup de
joves cineastes que debuten brillantement, al marge
dels corrents tradicionals de la professió.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
17.
Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a
les noves emulsions més sensibles, va ser posible
rodar sense il·luminació artificial, sense necesitat de
muntar grans escenografies.
Alexandre Astruc proclama el càmera-stylo. És el
cinema d’autor.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
18.
Posseir un bagatge cultural cinematogràfic
important.
Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista
Cahiers du Cinéma.
Defensar el cinema nord-americà
d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i
visual de Renoir, Bresson, Tati, etc.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
19.
• La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema
els va impulsar a redescobrir la mirada de la càmera i el
poder creador del muntatge.
• En les seves pel·lícules tracten la condició humana
desoladorament aïllada en el marc de la societat
burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha estat
una espècie d’autoconeixement personal.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
20.
Es roden en exteriors i interiors naturals, amb
“càmera a l’espatlla”. Aporten un nou ús de la
fotografia, que es serveix en interiors d’una
il·luminació indirecta.
• És un cinema realista que tracta sobre temes
morals.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
