1. Josep Renau i el fotomuntatge La seua vida ( València 1907, Berlín Orintal 1982) Al seu cas vida i ideologia i creació artística estan íntimament unides, naix a Valèmcia al 1907 i es graduà a L´Escola de Belles Arts de Sant Carles al 1925, centre al qual va exercir com a professor de dibuix desde 1932 fins al 1936. El seu compromís polític el portà a ingressar al Partit Comunista al 1931 tot utilitzant la seua obra artística com a arma de propaganda revolucionària als servei dels seus ideals polítics. L´any posterior es casa amb Manuela Ballester. Al 1935 funda la revista “ NuevaCultura” i col.labora amb “ La Verdad”, sense deixar de banda la seua producció cartellística. Al 1936 és nomenat Director General de Belles Arts i com a tal encarregat de salvaguardar el patrimoni artístic de la destrucció provocada per Guerra Civil, de fet al al 1937 durant la preparació del pavelló espanyol de l´exposició de París, encarrega a Picasso la realització del Guernica. L´any seguent és nomanat Director General de Propaganda Gràfica. Al 1939 s´exilià no retornant a l´Estat Espanyol fins 1976, amb la mort de Franco. Durant l´exili, primer a Mèxic i després a l´antiga República Democràtica Alemanya el.laborà la seua obra més famosa, la série de fotomuntatges arreplegats al llibre “ Fata Morgana USA, the American Way of Life”. Al 1979 crea la Fundació Renau per tal de fer conèixer la seua obra a territori valencià, al 1982 quan preparaba la seua definitiva tornada a València mor a l´edat de 75 anys. La seua obra, el compromís polític: Com ja hem vist l´obra de Renau es fruit del seu temps ( Guerra Civil Espanyola i Mondial, Divisió del Món en Blocs…) i del seu compromís polític i social. El seu és un art combatiu que tracta de conmoure, amb intencionalitat ideològica, apartat de l´art per l´art fet només per agradar la sensibilitat de l´espectador. Partint de la cartelleria i amb influències Da-Da i Subrrealistes, arriba al foto-muntatge tot utilitzant imatges de la publicitat i els mitjans de comunicació de mases per llançar missatges en la direcció contrària. Adiferència d´altres artistes com John Heartfield ell utilitzarà elcolor com a element de denúncia convinant-ho amb el blanc i el negre. El procés de creació era totalment artesanal, retallant i pegant manualment les imatges tretes de la premsa gràfica i pintant manualment, sense les possibilitats que la informàtica pot oferir actualment. Renau tractà temes tan actuals com el belicisme,el racisme, la utilització de la Dona com a mercaderia, el racisme, la fam del Tercer Món i la crítica a la política dels USA i el retall de les llibertats, temes encara candents. Dreta Renau poc abans de la seua mort i portada del seu llibre “ Fata Morgana” amb els fotomuntatges de l´American Way of Live.

2. “ PAX AMERICANA” “ CELEBRITATS NORDAMERICANES”

3. “ LA GRAN DESFILADA” “ EL PRESIDENT PARLA DE PAU”

4. “ OMBRES EN LA PLANTACIÓ” “ ORGASME RACIAL”

5. “ MISS BISTEC DE XICAGO” “ UN DONATIU PER ALS POBRES FAMOLENCS”

6. “ EL FASCINADOR REI DEL PETROLI” “ CAPITALISME POPULAR”

7. “ RÈQUIEM PER A UN COLOM” “ COCA-COLA VERSUS PEPSI-COLA”

8. “ SEGURETAT NACIONAL” “ EL SABI I LES BÈSTIES”

9. “ AH, QUE BELLA ÉS LA GUERRA!”

10. Tot i ser la més coneguda “ The Amwerican Way of live” no representa la totalitat de la seua obra, tant política com comercial. En quant a l´obra política Renau realitzà cartelleria de propaganda durant la Guerra Civil Espanyola com els eixemples de l´esquerra.Un cop exiliat a Mèxic col.laborà amb el cartellista Diego Rivera i a la RFA treballà en una série pareguda a la dedicada als EEUU però dedicada a la RDA. Implicat amb els esdeveniments espanyols també feu muntatges com els del costat. Als darrers anys de la seua vida col´laborà amb el valencianisme polític d´esquerres com es pot vore a l´ultima pàgina. Pel que fa a l´obra gràfica comercial i per encàrrec destaca la cartelleria de cine i el cartell del balneari de Les Arenes, a València.

12. Esquerra cartell dedicat Ovidi Montllor i dalt “ Recollons Beach”, cartell satíric alusiu a l´urbanització del Saler, durant els anys finals de la dictadura franquista es decidí la destrucció de la pinada i el cordó dunar del Saler per a construir Golf, urbanitzacions i apartaments i la conversió del Llit Vell del Túria en autopista, la reacció popular foren les campanyes “ El Saler és nostre i el volem verd” i “ El riu és nostre i el volem verd” que aconsseguiren aturar els dos projectes. Tot i l´exili Josep Renau es mantenia informat de la realitat social i política del País Valencià, tot col.laborant amb els movimentys socials i polítics que li eren més pròxims com el valencianisme polític i les personalitats que durant el franquisme lluitaren pel reconeiximent de la llengua i la cultura pròpies.