3. PRE-CINEMA
El cinema va començar amb la projecció d’ombres.
Al segle XVI es va començar amb la càmera oscura i després amb la llanterna
màgica.
Quan al segle XIX es va inventar la fotografia va ser possible impressionar i
guardar una imatge.
Muybridge, va ser un fotògraf que va utilitzar la fotografia amb objectes de
moviment.
4. Més tard Emile Reynaud va construir el
teatre óptic, que és el que s’assembla
més al cinema actual.
Els tres elements que construiran el
cinema:
1.La persistència de la visió
2.La fotografia
3.La projecció
Al 1980 un estaiounidense, Edison, va
solucionar el problema de la pel·lícula
perforada i el mecanisme d’avanç
intermitent de la mou.
Aquesta és una imatge que va fer
Muybridge.
5. ÈPOCA MUDA
• El 28 de Desembre de 1895 el germans Lumiere
van demostrar en sessió pública els seus films al Salon
Indien. Així és quan va néixer el cinema.
• Després Georges Méliès va salvar el cinema en acabar
un invent més entre tants d’aquella época.
• A Catalunya Fructuós Gelabert va ser pare de la cimografia Catalana i Española.
• Al 1905 Segundo de Chomón segueix les passes de Méliès en el seu film l’Hotel
Elèctric.
6. • Ja que les pel·lícules eren mudes es posaven uns rètols en mig de les escenes que
explicaven les accions o els diàlegs. O de vegades, un pianista tocava en directe el toc
musical.
• Charles Pathé marca a França l’inici de la industrialització del cinema. Però li apareix
un rival francès, Léon Gaumont que contracta el director Louis Feuillade,
espacialitzador en terror.
• A EEUU va ser qui va treure més profit del invent. Al 1903 Edwin Porter va
inaugurar el cinema de l’oest amb la cinta Assalt i robatori d’un tren.
• A Itàlia el títol més destacat va ser Cabiria, dirigit per Giovanni Pastrone al 1913.
7. MESTRES DEL MUT
• David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic.
Griffith va arribar a influir a joves cineastes d'una geografia tan llunyana dels EEUU,
com és Rússia.
• Destaquen personatjes com Stiller, Dreyer, Dulac, Gance, Lilian Gigh , John
Barrymore, Lon Chaney, Gloria Swanson, John Gilbert, Douglas…
• En aquesta época Hollywood es va dedicar a nominar els mercats mundials.
• El cinema americà va apostar més pel benefici material que per la estética o poesía
visual-
8. ÈPOCA SONORA
• La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic del 1929.
• És el moment dels directors com Lubitsch, Capra, John Ford...
• A França Jean Renoir va mostrar la vida quotidiana i laboral dels treballdors. Altres
cineastres del mateix moviment, el realisme poètic van ser Jean Vigo, Marcel Carné...
• Moltes de les noves estrelles del cinema procedeixen del teatre o del musical. Noms com
Gary Cooper, Clark Gable, Claudette Corbo...
• El cinema en color arriba al 1935 amb la pel·lícula La fira del vanitats.
• El cinema d’animació es implantat per Walt Disney.
• Altres directors van implantar el cinema comercial amb el Ciutadà de Kane.
9. POSTGUERRA
• A Itàlia neix el cinema neorealista. Aquest cinema és un tipus de cinema sobre la realitat del
moment que es fa amb pocs recursos materials però amb humanitat. Parla de la gent humil
que té problemes per viure i de la crua realitat. La clau es que es preocupa pels problemes de
la gent del carrer.
• Immediatament aquest tipus de cinema es va estendre per tot occident i també a nord
Amèrica on destaca el “cinema negre”.
• Als anys 50 els nord-americans tenen una situació de benestar i de bon estil de vida. El que
provoca que comprin més televisors i així que el nombre d'espectadors de cinema decaigui.
Per recuperar els espectadors s'utilitza l'espectacularitat del cinema. La pantalla creix, es posa
color i el so estèreo.
10. • Es fan musicals com “Cantant sota la pluja”, i fan aparició nous mites de la pantalla com
Marylin Monroe. Els joves són un públic important i potencial, ja que és l'època del rock. I
els melodrames es fan populars.
• Índia i Egipte es caracteritzen per la seva capacitat de producció. Japó s'ha distingit per la
qualitat dels seus títols, els directors japonesos tenen molta concepció del temps i de la
planificació.
• Finals dels anys 50 el cinema francès només té productes clàssic del seu propi cinema.
Aleshores apareix una nova generació de realitzadors que oxigenen el cinema francès.
Aquests fan un cinema que s'anomena la nouvelle vague. És un tipus de cinema que es fa
amb pocs mitjans però amb innovacions estètiques.
• Als anys 60 surten nous tipus de cinemes. A Suècia es fa un cinema psicològic que juga amb
l'angoixa i les preguntes existencials de les persones.
11. • Als anys 60 surten nous tipus de cinemes. A Suècia es fa un cinema psicològic que
juga amb l'angoixa i les preguntes existencials de les persones.
• A Gran Bretanya destaca el free cinema que critica la societat classista i puritana.
Planteja les inadaptacions socials en la gran ciutat i la soledat de l'home
• A llatinoamerica el cinema vol despertar el sentiment del tercer món. Aquest cinema
es diu “cinema del tercer món”.
• Als països europeus sota règims no democràtics, hi apareixen cineastes defensors de
la llibertat aporten productes creatius.
12. DARRERES DÈCADES
• A finals dels anys 70 es va imposar la recuperació de la superproducció des de el punt de
vista i qualitat de la rendibilitat, això gràcies a George Lucas (autor de “La guerra de les
galàxies”) i també spilberg.
• Altres directors apostaven per un cinema comercial, però tractat d'una manera més personal
i creatiu com Frod Coppola.
• Els anys 80 apareix el vídeo i ampliació de canals televisius això va fer que la gent pogués
veure més cinema sense sortir de casa.
• Van sorgir efectes especials i així la gent es va interessar més pel cinema apareixen els autors
musculosos i això atrau molt al públic. Van aparèixer autors preocupats amb el tema polític i
per la ingerència dels EE.UU. En aquesta època destaca molt Woody Allen
13. • Als anys 90 la crisi d'idees al cinema americà va fer que s'inspiressin en herois
de còmic, aprofitant-se dels moviments nous per crear efectes especials, les
series de televisió seran objecte de versions per la gran pantalla. Fent així que
generes com el Western , drames, dibuixos animats retornin amb força.
• Alguns països es van enfrontar contra els cinema nordamericà mitjançant
lleis.
• Als cent anys de cinema la fotoquímica s'alia amb les noves tecnologies
electròniques i així surten pel·lícules l'ordinador hi te molt a veure respecte
les imatges
