El lladre de bicicletes

1. EL LLADRE DEEL LLADRE DE
BICICLETESBICICLETES
EL LLADRE DEEL LLADRE DE
BICICLETESBICICLETESMarina MartínezMarina Martínez
Estela MartínezEstela Martínez
20152015
Marina MartínezMarina Martínez
Estela MartínezEstela Martínez
20152015

2. ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX
 El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.
 El context cultural i socioeconòmic de l’època.El context cultural i socioeconòmic de l’època.
 El director.El director.
 Les circumstàncies del rodatge.Les circumstàncies del rodatge.
 Les valoracions crítiques (què n’han dit els especialistes, com va ser rebuda pel públic,Les valoracions crítiques (què n’han dit els especialistes, com va ser rebuda pel públic,
quins premis ha rebut...)quins premis ha rebut...)
 La temàtica.La temàtica.
 L’argument.L’argument.
 Les característiques estètiques i formals (plans, llum, moviments de càmera, localitzacions,Les característiques estètiques i formals (plans, llum, moviments de càmera, localitzacions,
etc.)etc.)
 El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.El moviment cinematogràfic en què s’inscriu.
 El context cultural i socioeconòmic de l’època.El context cultural i socioeconòmic de l’època.
 El director.El director.
 Les circumstàncies del rodatge.Les circumstàncies del rodatge.
 Les valoracions crítiques (què n’han dit els especialistes, com va ser rebuda pel públic,Les valoracions crítiques (què n’han dit els especialistes, com va ser rebuda pel públic,
quins premis ha rebut...)quins premis ha rebut...)
 La temàtica.La temàtica.
 L’argument.L’argument.
 Les característiques estètiques i formals (plans, llum, moviments de càmera, localitzacions,Les característiques estètiques i formals (plans, llum, moviments de càmera, localitzacions,
etc.)etc.)

3. El moviment cinematogràfic en què s’inscriuEl moviment cinematogràfic en què s’inscriuEl moviment cinematogràfic en què s’inscriuEl moviment cinematogràfic en què s’inscriu
 Han passat m'és de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb RobertoHan passat m'és de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb Roberto
Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogràfic anomenat neorealisme,Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogràfic anomenat neorealisme,
rodés rodés El lladre de bicicletesEl lladre de bicicletes, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor
estètica i la força moral d'aquest film que marca un abans i un després en el tractamentestètica i la força moral d'aquest film que marca un abans i un després en el tractament
del drama i en la concepció d'espai físic, la ciutat convertida en aparador de ladel drama i en la concepció d'espai físic, la ciutat convertida en aparador de la
deshumanització més trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen endeshumanització més trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen en
prou feines.prou feines.
 Han passat m'és de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb RobertoHan passat m'és de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb Roberto
Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogràfic anomenat neorealisme,Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogràfic anomenat neorealisme,
rodés rodés El lladre de bicicletesEl lladre de bicicletes, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor
estètica i la força moral d'aquest film que marca un abans i un després en el tractamentestètica i la força moral d'aquest film que marca un abans i un després en el tractament
del drama i en la concepció d'espai físic, la ciutat convertida en aparador de ladel drama i en la concepció d'espai físic, la ciutat convertida en aparador de la
deshumanització més trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen endeshumanització més trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen en
prou feines.prou feines.

4. El context cultural i socioeconòmic de l’èpocaEl context cultural i socioeconòmic de l’èpocaEl context cultural i socioeconòmic de l’èpocaEl context cultural i socioeconòmic de l’època
 Es fon amb la vida i la mort de l'home comú i deixa a un costat les gestes heroiques iEs fon amb la vida i la mort de l'home comú i deixa a un costat les gestes heroiques i
imperials de cartó pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econòmic i elsimperials de cartó pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econòmic i els
embolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de laembolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de la
realitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la població. Elsrealitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la població. Els
carrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant però encarrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant però en
qualsevol cas omnipresent i continu i la brutícia.qualsevol cas omnipresent i continu i la brutícia.
 Es fon amb la vida i la mort de l'home comú i deixa a un costat les gestes heroiques iEs fon amb la vida i la mort de l'home comú i deixa a un costat les gestes heroiques i
imperials de cartó pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econòmic i elsimperials de cartó pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econòmic i els
embolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de laembolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de la
realitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la població. Elsrealitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la població. Els
carrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant però encarrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant però en
qualsevol cas omnipresent i continu i la brutícia.qualsevol cas omnipresent i continu i la brutícia.

5. El directorEl directorEl directorEl director
 Vittorio de SicaVittorio de Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 – Neuillv-sur-Seine, França, 13 de (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 – Neuillv-sur-Seine, França, 13 de
noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, italià i actor.noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, italià i actor.
 Vittorio de SicaVittorio de Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 – Neuillv-sur-Seine, França, 13 de (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 – Neuillv-sur-Seine, França, 13 de
noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, italià i actor.noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, italià i actor.

6. Les circumstàncies del rodatgeLes circumstàncies del rodatgeLes circumstàncies del rodatgeLes circumstàncies del rodatge
 Aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica dirigidaAquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica dirigida
nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els quenogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que
figuraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX, criticaven encara enfiguraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX, criticaven encara en
temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecittà.temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecittà.
 Aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica dirigidaAquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica dirigida
nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els quenogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que
figuraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX, criticaven encara enfiguraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX, criticaven encara en
temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecittà.temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecittà.

7. Les valoracions crítiquesLes valoracions crítiquesLes valoracions crítiquesLes valoracions crítiques
 La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a més de La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a més de 358 directors358 directors
contemporanis,contemporanis, demanant-los l’elaboració d’una llista amb les seves 10 pel lícules· demanant-los l’elaboració d’una llista amb les seves 10 pel lícules·
predilectes. En la llista de predilectes. En la llista de Woody AllenWoody Allen apareix El lladre de bicicletesapareix El lladre de bicicletes..
 Va guanyar l’Oscar a la millor pel lícula de parla no anglesa, d’aquest any, a més dels·Va guanyar l’Oscar a la millor pel lícula de parla no anglesa, d’aquest any, a més dels·
premis BAFTA a la millor pel lícula i Globus d’Or a la millor pel lícula estrangera.· ·premis BAFTA a la millor pel lícula i Globus d’Or a la millor pel lícula estrangera.· ·
 La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a més de La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a més de 358 directors358 directors
contemporanis,contemporanis, demanant-los l’elaboració d’una llista amb les seves 10 pel lícules· demanant-los l’elaboració d’una llista amb les seves 10 pel lícules·
predilectes. En la llista de predilectes. En la llista de Woody AllenWoody Allen apareix El lladre de bicicletesapareix El lladre de bicicletes..
 Va guanyar l’Oscar a la millor pel lícula de parla no anglesa, d’aquest any, a més dels·Va guanyar l’Oscar a la millor pel lícula de parla no anglesa, d’aquest any, a més dels·
premis BAFTA a la millor pel lícula i Globus d’Or a la millor pel lícula estrangera.· ·premis BAFTA a la millor pel lícula i Globus d’Or a la millor pel lícula estrangera.· ·

8. TemàticaTemàticaTemàticaTemàtica
 Drama / neorealisme Drama / neorealisme

9. ArgumentArgumentArgumentArgument
 Roma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qualRoma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qual
cosa és una gran fita en la situació de postguerra que viu el país, on el treball escasseja icosa és una gran fita en la situació de postguerra que viu el país, on el treball escasseja i
obtenir-ho és un èxit excepcional. Però per treballar ha de tenir una bicicleta.obtenir-ho és un èxit excepcional. Però per treballar ha de tenir una bicicleta.
Desafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa unDesafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa un
cartell cinematogràfic.cartell cinematogràfic.
Antonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant laAntonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant la
policia, però s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.policia, però s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.
Desesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amicsDesesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amics
escombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comença laescombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comença la
seva recerca, primer a la Piazza Vittorio i més tard a Porta Portese, on tradicionalment van aseva recerca, primer a la Piazza Vittorio i més tard a Porta Portese, on tradicionalment van a
parar els objectes robats.parar els objectes robats.
 Roma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qualRoma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qual
cosa és una gran fita en la situació de postguerra que viu el país, on el treball escasseja icosa és una gran fita en la situació de postguerra que viu el país, on el treball escasseja i
obtenir-ho és un èxit excepcional. Però per treballar ha de tenir una bicicleta.obtenir-ho és un èxit excepcional. Però per treballar ha de tenir una bicicleta.
Desafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa unDesafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa un
cartell cinematogràfic.cartell cinematogràfic.
Antonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant laAntonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant la
policia, però s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.policia, però s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.
Desesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amicsDesesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amics
escombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comença laescombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comença la
seva recerca, primer a la Piazza Vittorio i més tard a Porta Portese, on tradicionalment van aseva recerca, primer a la Piazza Vittorio i més tard a Porta Portese, on tradicionalment van a
parar els objectes robats.parar els objectes robats.

10. ArgumentArgumentArgumentArgument
 Però no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i serà impossible dePerò no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i serà impossible de
trobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia ambtrobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia amb
un vell rodamón. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamón fins a unun vell rodamón. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamón fins a un
menjador social. Allà li pregunta per la seva bicicleta, però no obté cap resultat.menjador social. Allà li pregunta per la seva bicicleta, però no obté cap resultat.
Exasperat, Antonio acudeix a una vident, però la resposta d'aquesta és una presa de pèl: "o laExasperat, Antonio acudeix a una vident, però la resposta d'aquesta és una presa de pèl: "o la
trobes ara o no la trobaràs mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de latrobes ara o no la trobaràs mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de la
bicicleta que al final és defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner·bicicleta que al final és defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner·
per explicar-li la situació. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.per explicar-li la situació. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.
Finalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobús per tornar a casa, el pare se n'adona deFinalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobús per tornar a casa, el pare se n'adona de
l'existència d'una bicicleta que ningú sembla custodiar. Intenta robar-la però la multitud esl'existència d'una bicicleta que ningú sembla custodiar. Intenta robar-la però la multitud es
llança a atrapar-lo. Només els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu parellança a atrapar-lo. Només els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu pare
vagi a la presó. Antonio es troba ara tan pobre com abans però amb la vergonya d'haver-sevagi a la presó. Antonio es troba ara tan pobre com abans però amb la vergonya d'haver-se
col locat al nivell de qui li havia robat.·col locat al nivell de qui li havia robat.·

 Però no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i serà impossible dePerò no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i serà impossible de
trobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia ambtrobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia amb
un vell rodamón. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamón fins a unun vell rodamón. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamón fins a un
menjador social. Allà li pregunta per la seva bicicleta, però no obté cap resultat.menjador social. Allà li pregunta per la seva bicicleta, però no obté cap resultat.
Exasperat, Antonio acudeix a una vident, però la resposta d'aquesta és una presa de pèl: "o laExasperat, Antonio acudeix a una vident, però la resposta d'aquesta és una presa de pèl: "o la
trobes ara o no la trobaràs mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de latrobes ara o no la trobaràs mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de la
bicicleta que al final és defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner·bicicleta que al final és defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner·
per explicar-li la situació. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.per explicar-li la situació. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.
Finalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobús per tornar a casa, el pare se n'adona deFinalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobús per tornar a casa, el pare se n'adona de
l'existència d'una bicicleta que ningú sembla custodiar. Intenta robar-la però la multitud esl'existència d'una bicicleta que ningú sembla custodiar. Intenta robar-la però la multitud es
llança a atrapar-lo. Només els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu parellança a atrapar-lo. Només els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu pare
vagi a la presó. Antonio es troba ara tan pobre com abans però amb la vergonya d'haver-sevagi a la presó. Antonio es troba ara tan pobre com abans però amb la vergonya d'haver-se
col locat al nivell de qui li havia robat.·col locat al nivell de qui li havia robat.·


11. Característiques estètiques i formalsCaracterístiques estètiques i formalsCaracterístiques estètiques i formalsCaracterístiques estètiques i formals
 Tècnicament, El lladre de bicicletes si compleix amb les normes estètiques del moviment al
qual pertany, aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica
dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors,
entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX,
criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els
estudis de Cinecittà.
 Tècnicament, El lladre de bicicletes si compleix amb les normes estètiques del moviment al
qual pertany, aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crítica cinematogràfica
dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors,
entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema italià del segle XX,
criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els
estudis de Cinecittà.