2. Les vanguardes
• El cine és un art jove que ha embastat una successió
de moviments.
• La història del cinema transcorre paral·lela a la
successió d’avantguardes que han renovat la
tradició artística.
3. Les vanguardes
• Existeix un surrealisme i un expressionisme
cinematogràfic perquè va haver-hi pintors i
escultors que van posar la seva disciplina al
servei d’aquesta renovació.
4. Les vanguardes
• Les avantguardes acaben institucionalitzant-se i
propugnant un criteri ideològic i estètic, impulsant
així uns canvis, i després sol ser acceptada pel món
acadèmic.
• Allò que caracteritza a un moviment cinematogràfic
és el que mou a la imaginació.
5. Les vanguardes
• Els nous moviments s’inicien amb una ruptura, i
amb el temps, moren en caure els seus artistes en el
manierisme.
• Cap avantguarda desapareix del tot, i acaben
incorporant-se al cinema vérité.
6. Les vanguardes
• A l’hora de fixar la perspectiva, els crítics
compleixen una missió essencial, el traçat d’una
arquitectura teòrica de l’expressionisme alemany.
7. Les vanguardes
• Convé establir una diferència entre els moviments
derivats d’una avantguarda estètica i els d’una
renovació generacional en la indústria.
• Però tots ells van defensar el naturalisme.
8. Expressionisme alemany
• Arrenca amb força en el panorama artístic alemany,
i expressa la seva visió del món amb la
subjectivitat.
• Els colors es tornen violents i les formes
distorcionades.
9. Expressionisme alemany
• El Govern Alemany va fundar la UFA per tal
d’impulsar el cinema propi. Obres importants:
• ‘’El Gabinet del Doctor Caligari’’(1919) de Wiene.
• ‘’Nosferatu’’ (1922) de Murnau.
• ‘’Metropolis’’ (1926) de Lang.
10. Expressionisme alemany
• El cinema expressionista es una de les corrents més
importants de la producció fílmica alemanya.
• Va des dels anys 19 fins els 26.
11. Expressionisme alemany
Orígens i evolució:
• (UFA) Universum Film Aktiengesellschaft, formada
el 1917 amb un fi propagandístic, el 1918 Reich
renúncia i les accions són adquirudes pel Deustche
Bank, es a dir passa de mas del govern a mans
privades.
12. Expressionisme alemany
Orígens i evolució:
• El nou govern alemany pateix adversitats davant la
1GM. Tot això es suma a la greu situació
econòmica que hi havia.
• 1922 va ser el pitjor moment.
15. Expressionisme alemany
Temàtiques:
• Alemanya travessava una situació difícil i l’angoixa
i la por van ser reflectides en l’art.
• Es destaca lo desconegut i el sinistre, això es
defineix com ‘’la doctrina apocalíptica de
l’expressionisme’’
16. Expressionisme alemany
Temàtiques:
• El tema de la fi del món i lo mes explícit, fruit del
pessimisme alemany.
• Temes com la tirania i la doble personalitat dels
personatges.
17. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• Són importants per al cinema expressionista, l’ús de
la llum i els contrastos amb ombres.
• La il·luminació sobtada com a mitjà d’enfocar
l’atenció de l’espectador.
18. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• La llum adquirirà importància i passarà a tenir un
rol arquitectònic.
• La llum passa a ser un element decoratiu i les
ombres són elements essencials que i adquireixen la
finalitat de narrar.
20. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• Un bon exemple d’una pel.licula amb decorats i
perspectives falsejades es ‘’El gabinet del Dr.
Caligari’’
• Intenta introduir-nos el malaltís món interior dels
personatges.
21. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• Altres decorats tenen a veure amb un retorn al
passat, i un dels ambients predilectes serà l’edat
mitjana.
• El ‘’Faust’’ de Murnau, es una llegenda tradicional
amb aires apocaliptics.
22. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• També característic:
- L’enquadrament en les pel·lícules.
- L’acció es gairebé teatral.
- No hi ha us del fora de camp.
- És comú l’ús de diagonals.
23. Expressionisme alemany
Principis estètics:
• La interpretació pot resultar xocant per a un
desprevingut espectador, perquè quan es volen
mostrar sentiments es fa de forma extrema.
24. Expressionisme alemany
Principals títols:
• ‘’El gabinet del Dr. Caligari’’ de Robert Wiene
1919, inspirada en un cas real.
• Narra els crims que comet Cesare, sota la hipnosis
del Dr. Caligari, el doctor recorre les fires
alemanyes exhibint el seu sonàmbul.
25. Expressionisme alemany
Principals títols: ( El gabinet del Dr. Caligari )
• L’expressionisme en aquesta pel·lícula és la
interpretació subjectiva del món dels personatges.
• S’enfronten entre els personatges la imaginació i
l’oníric, Wiene revela que els personatges són
producte de la imaginació.
26. Expressionisme alemany
Principals títols: ( El gabinet del Dr. Caligari )
• La cinta és considerada el primer film
expressionista.
• La pel·lícula es caracteritza per l’estilització dels
decorats, la forma exagerada d’actuar, la
il·luminació i els usos d’angulació.
28. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Metròpolis resum )
• La societat esta dividida en 2 classes: Els que tenen
el poder i els treballadors condemnats a unes
duríssimes condicions de treball.
• Freder fill del Jon Fredersen( la persona que
controla la ciutat) descobreix les condicions
laborals endinsant-se en la ciutat.
29. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Metròpolis resum )
• Freder, s’enamora de Maria, i el malvat Fredersen
encarrega al científic Rotwang la fabricació d’un
robot idèntic a la noia per que propagui un missatge
de violència.
31. Expressionisme alemany
Principals títols:
• ‘’Nosferatu’’ de F.W.Murnau 1922, basat en la
novel.la de Dràcula fet per la productora Prana i la
va rodar sense pagar drets d’autor.
• El 1923 es va voler destruir totes les copies
existents, això ha complicat moltíssim la restauració
del film.
32. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Nosferatu resum )
• Knock envia a Huttler a Transsilvània per un negoci
( la venta d’una finca a Wisborg ). Quan arriba al
castell, es rebut pel comte, al dia següent, Huttler es
lleva amb marques al coll.
• El jove desconeix que el comte es un vampir i
resulta malferit i internat en un hospital.
33. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Nosferatu resum )
• Ellen la dona de Hutler contrau una malaltia.
• El comte viatja a Anglaterra i durant la travessia
moren tots els membres de la seva tripulació, el
comte es l'únic supervivent, desembarca a Wisborg i
s’adreça a la seva nova mansió.
34. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Nosferatu )
• Nosferatu és un dels títols del cinema mut, es un
film amb pocs moviments de camera, dramatitza les
ombres i utilitza les composicions d’escena, utilitza
molt els escenaris naturals.
35. Expressionisme alemany
Principals títols: ( Nosferatu resum )
• Poc després, arriba Huttler ja restablert, Ellen
llegeix que el sacrifici d’una dona sense pecat por
lliurar-los del seu mal.
• La jove obre la finestra del dormitori i propicia
l’arribada del vampir, que cau fulminat amb els
primers rajos del sol.
36. Neorealisme Italià
• Fou un moviment cinematogràfic sorgit després de
la 2GM, el seu objectiu era reflectir el dia a dia de
la gent treballadora del país amb els seus problemes
i misèries.
• Va utilitzar localitzacions reals per poder
incrementar el seu realisme. Cesáre Zavattini va ser
l’ideoleg d’aquest moviment.
37. Neorealisme Italià
Orígens i evolució:
• Va tenir el seu inici en un grup de crítics de la
revista Cinema, ( durant la dictadura de Mussolini)
alguns crítics provenien del Centro Sperimentale di
Roma 1935.
• La revista Cinema atacava directament les grans
produccions de l’època i defensava un cinema italià
que seguis els principis del realisme.
38. Neorealisme Italià
Orígens i evolució:
• El neorealisme va estar influït pel realisme poètic
francès.
• La seva fi coincideix amb la fi de la postguerra.
• Hi va haver una millora de l'economia al instaurar-
se la democràcia, i ja no es tan fàcil oferir una visió
‘’objectiva’’
39. Neorealisme Italià
Característiques:
- No te cap contingut polític intrínsec.
- Caracterització de la posada en escena i el
tractament que li donaven a les escenes dialogades.
- Poder explicar la vida d’un home en un film en 90
min.
40. Neorealisme Italià
Principis teòrics:
1. Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.
2. Refusen la caritat i la compassió.
3. Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.
4 .Una barreja del cristianisme i marxisme humanista.
5. Donen més importància a les emocions.
41. Neorealisme Italià
Principis estètics:
1. Evitar trames en favor de plantejaments durs
reflectint la realitat.
2. Opta per una estètica documental.
3. Utilitzen localitzacions reals.
4. Utilització d’actors no professionals.
5. Utilitzen un llenguatge col·loquial.
6. Deixen de banda l’artifici en favor d’un estil mes
lliure.
42. Neorealisme Italià
Obres i realitzadors més destacats:
• La gran obra que resumeix tota una manera
d’entendre el cinema es ‘’Ladri di biciclette’’ de
Vitorio de Sica, considerada com el millor film de
la història del cinema.
43. Neorealisme Italià
Obres i realitzadors més destacats:
• També tenim ‘’Roma, città aperta’’ de Rosselini
1945 que també va realitzar ‘’Paisà’’ 1946 ,
‘’Stromboli’’ 1950 i ‘’Germannia, anno zero’’ 1948,
aquesta última explica la postguerra (2GM)
44. Neorealisme Italià
Obres i realitzadors més destacats:
• Un altre dels títols destacats és ‘’La Sarda’’ 1954 de
Federico Fellini, en aquesta obra s’utilitza elements
del cinema mut, i aquest va ser el treball que va
donar a conèixer al seu director a nivell mundial.
45. Neorealisme Italià
Principals títols:
• ‘’Ladri di biciclette’’ escrit per Zavattini el 1947,
segons la novel.la de Luigi Bartoli. L’encarregat de
dur-lo a la gran pantalla fou Vittorio de Sica.
• L’argument d’aquest film va ser emmarcat en plena
postguerra italiana.
46. Neorealisme Italià
Principals títols: ( Ladri di biciclette )
• De Sica va emprar actors no professionals, es pot
considerar una pel·lícula pessimista, realista.
• El gran objectiu del film es explicar-nos una realitat
humana, una realitat social contemporània.
47. Neorealisme Italià
Principals títols: ( Ladri di biciclette resum curt )
• La pel·lícula mostra la desesperada recerca d’una
bicicleta que es converteix en el ressort dramàtic
desenvolupant un paper important. No tenim la
sensació d’estar veient una pel·lícula, sinó un bocí
d’una vida.
48. Nouvelle Vague Francesa
Orígens i evolució:
• És una etiqueta inventada l’any 1958 per François
Giround, per descriure uns cineastes francesos que
debuten brillantment i so finançats per capital
privat.
49. Nouvelle Vague Francesa
Orígens i evolució:
• El terme va tenir èxit i va descriure un nou estil
cinematogràfic caracteritzat per: la seva
desimboltura narrativa, diàlegs provocatius,
amoralisme, i per ‘’collages’’ inesperats.
• El prototip serà ‘’À bout de souffle’’ de Jean-Luc
Godard.
50. Nouvelle Vague Francesa
Orígens i evolució:
• L’èxit de la nouvelle vague està influenciat per
motius econòmics, polítics i estètics:
- Dissolució de la IV Repúlica, nou tipus de societat,
relaxació dels costums, disminució de la censura,
aparició d’una nova generació d’actors.
• Hi ha una renovació a tots els nivells.
51. Nouvelle Vague Francesa
Característiques:
- Innovacions tècniques
- Baixos costos dels instruments necessaris.
- Va ser possible rodar sense il·luminació artificial.
- Es rodava amb càmera a l’espatlla.
53. Nouvelle Vague Frances
Característiques:
• Les pel·lícules del 1959 es caracteritzaven per la
seva espontaneïtat, improvisació, il·luminació
natural, poc pressupost.
• Les històries solien ser cants a la vida, el desig de la
llibertat com a valor central i una nova manera
d’assumir la maduressa.
54. Nouvelle Vague Frances
Principis teòrics:
1. Un bagatge cultural important, obtingut en escoles.
2. Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista
Cahiers du Cinéma.
3. Defensar el cinema Nord Amricà i realista.
55. Nouvelle Vague Frances
Principis teòrics:
4. La preparació teòrica per utilitzar el poder creador
del muntatge.
5. Tracten la condició humana en la societat.
6. Apareixen clares referències personals en les
pel·lícules.
56. Nouvelle Vague Frances
Principis estètics:
- Es roden en exteriors i en interiors naturals.
- ‘’Càmera l’espatlla’’
- Preses llargues.
- El rodatge es redueix a unes setmanes.
57. Nouvelle Vague Frances
Principis estètics:
- Nou ús de la fotografia blanc i negre.
- Ambient realista.
- Tècnica artesanal.
- Equip tècnic reduït.
- Interpretació improvisada.
58. Nouvelle Vague Frances
Principis estètics:
• És un cinema realista, influenciat pel Neorealisme,
tracta temes morals i suposa una renovació del
llenguatge cinematogràfic.
59. Nouvelle Vague Frances
Principals títols:
• ‘’À bout de souffle’’és una pel·lícula francesa del
1960 en blanc i negre, dirigida per Jean- Luc
Godard. El guió va ser escrit per Godard amb la
col·laboració de François Truffaut.
• És un cinema realista, sense pauses, amb molt
diàleg i continus plans-seqüència.
60. Nouvelle Vague Frances
Principals títols: ( À bout de souffle resum )
• Michael és un lladre de cotxes, emprèn un viatge a
París per cobrar uns diners i veure a Patrícia, és
perseguit per la policia, mata un agent.
• No te diners i recorre a Patrícia ella l’ajuda, però
desconeix que és buscat per assassinat.
61. Nouvelle Vague Frances
Principals títols: ( À bout de souffle resum )
• Patrícia dubte sobre els seus sentiments cap a ell.
Per aconseguir diners, Michel roba cotxes i pretén
escapar a Itàlia en companyia de Patrícia, finalment
es delatat per Patrícia.
62. Altres corrents
El surrealisme:
• És l’evolució del Dadaisme, André Bretón va
publicar el primer manifest surrealista 1924 .
• Bretón va manejar la teoria psicoanalítica de Freud.
63. Altres corrents
El surrealisme:
• Luís Buñuel i Salvador Dalí van omplir el buit
necessari per poder desenvolupar el surrealisme a
Europa.
• Buñuel i Dalí van escriure ‘’Un chien andalou’’
1929 , aquest film combina l’humor amb la
provocació moral.
64. Altres corrents
El surrealisme:
• Buñuel va imaginar un nou projecte al costat de
Dalí, titulat ‘’L’age d’or’’ 1930 .
• Després es van separar i van continuar per separat
en el mon del cine.
65. Altres corrents
El surrealisme:
• Pel que fa Dalí va aportar el paranoic-crític, va
dissenyar projectes cinematogràfics que no sabia
posar en pràctica, no va tenir molt d’èxit.
• Dalí va contribuir al surrealisme una col·laboració
amb Walt Disney i una escena que va dissenyar per
al llargmetratge ‘’Remember’’ 1945.
66. Altres corrents
Cinema Verité ( França ):
• Provenen dels documentals rodats amb càmera
portàtil, això es deu a un desenvolupament
tecnològic durant els 60.
68. Altres corrents
Cinema Verité ( França ):
• Aquest cinema va aplicar les creacions de Jean-Luc
i Jean Rouch. Cal destacar un títol: ‘’Chronique
d’un été’’ 1960 rodada per Edgard Morin amb el
director Michel Brault.
• Un país on el cinema verité va tenir nombrosos
seguidors va ser Canadà.
69. Altres corrents
Cinema Verité ( França ):
• Posteriorment el cinema va incorporar produccions
de gran pressupost amb el propòsit d’assolir un
major grau de persuasió realista.
• Pel·lícules bèl·liques com: ‘’La jaqueta metàl·lica
1986 de Stanley Kubrick.
70. Altres corrents
Cinema Novo ( Brasil ):
• El seu vessant internacional es el neorealisme Italià,
el cinema novo va canalitzar les influències de
nouvelle vague i el free cinema, oposant-se als
gèneres comercials que omplien les pantalles
brasileres.
71. Altres corrents
Cinema Novo ( Brasil ):
• Aquest cinema va anar prenent forma gràcies a
productors independents, aquest corrent va tenir
inici en el camp la crítica.
72. Altres corrents
Cinema Novo ( Brasil ):
• Glauber Rocha va publicar el 1965 ‘’Una estètica
de fam’’ entès com un manifest del cinema novo.
• A partir d’aquell moment el moviment va créixer en
3 fases:
- 1960 fins 1964
- Fins 1968
- Fins 1972 ( la més simbòlica )
73. Altres corrents
Cinema Novo ( Brasil ):
• L’exili de diversos dels principals valedors del
moviment va acabar anul·lant les seves possibilitats
de tenir un futur.
74. Altres corrents
Free cinema ( UK ):
• Un grup d’autors va proposar la renovació de les
activitats cinematogràfiques, atenent als temes que
interessaven a les classes més populars.
• Aquest conjunt de creadors va rebre el nom de
‘’joves irats’’.
75. Altres corrents
Free cinema ( UK ):
• John Osborne va ser un dels principals impulsors, la
influència del free cinema va ser la novela vague.
• La influència del free cinema mai no ha
desaparegut.
76. Altres corrents
Free cinema ( UK ):
• Hereus importants del cinema britànic van ser:
- Ken Loach
- Stephen Frears
77. Altres corrents
La vanguardia Nord- Americana:
• Durant els anys 60 i 70 va haver-hi un focus de
creativitat desmesurada.
• Aquest cinema arrenca a finals dels anys 40.
78. Altres corrents
La vanguardia Nord- Americana:
• Autors importants com: Stanley Kramer i Otto
Preminger amb títol com ‘’Marty’’1955.
‘’La nit del caçador’’ de Delbert Mann 1955
‘’Dotze homes sense pietat’’ de Charles Laughton
1957.
• Influïts pels plantejaments de la nouvelle vague.
79. Altres corrents
La vanguardia Nord- Americana:
• 2 llargmetratges importants:
- Easy rider 1969 de Dennis Hopper
- Cowboy de mitjanit 1969 de John Schlesinger.
• En ambdós casos, quedaven de manifest la cultura
del Rock i el moviment contracultural Californià.
80. Altres corrents
La vanguardia Nord- Americana:
• A l’experimentalisme d’aquest període no va ser
aliè cap gènere , l’impuls experimental va ser reprès
per cineastes com David Lynch.
84. Altres corrents
Dogma 95:
• Sorgit el 1995 amb el propòsit de recuperar
l’essència de l’art cinematogràfic, desposseint el
cinema d’efectes i recursos especials.
85. Altres corrents
Dogma 95:
• Un dels principals impulsors va ser Lars von Trier
autor de films com ‘’Breaking the waves’’1996 i
‘’Dancer in the dark’’ 2000.
86. Altres corrents
Dogma 95:
• Cal relacionar aquest moviment amb el cinema
verité, la finalitat última és la immediatesa en el
rodatge, evitant el procés tecnològic.
• Rebutgen el muntatge i graven amb sons naturals, el
rodatge ha de completar-se amb càmera a mà,
només admeten la pel·lícula de 35 mm en color i no
aproven l’ús de filtres d'il·luminació artificial.
87. Altres corrents
Dogma 95:
• En l’àmbit narratiu sobresurt el fet que no admeten
canvis temporals, el que expliquen succeeix en un
present immediat.
• Rebutgen la presència del seu nom en els crèdits.
88. Altres corrents
Dogma 95:
• Es basa en la filosofia de l’instant que persegueix la
veritat més immediata.
• L’acompliment d’aquesta estricta normativa és
reconegut amb l’expedició d’un certificat del
moviment Dogma 95.
