Part nº3 de: El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)

1. 3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIM:
3.1. La Segona Guerra Mundial i l'hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945):
Inici 2ª G.M. --> Franquisme recolza les potències de l'Eix (havien ajudat al franquisme a la Guerra
Civil) encara que no van participar perquè no es trobaven en les condicions materials necessaries
(Espanya neutral).
FET y de las JONS --> Paper important en el canvi a l'Estat Nacionalsindicalista per construir una
Espanya a imatge dels països feixistes (Personatge: Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i
simpatitzant d'Alemanya que s'usà com a comunicant entre Espanya i Alemanya).
No-bel·ligerància --> Alemanya venç a França i Espanya es passa de la neutralitat a la Hitler
(Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). Franco no era contrari a participar a la guerra
per tal d'ampliar les seves colònies africanes i recuperar Gibraltar. Franco plantejà unes
compensacions econòmiques i territorials (massa altes segons Hitler). Espanya no entrà a la guerra
(envià material estratègic com el tungstè i aprovisionament. L'any 1941, una unitat de voluntaris, la
División Azul va ser enviada a l'URSS per combatre al costat dels alemanys.
Retorn a la neutralitat --> Octubre 1943 la guerra es decanta a favor dels britànics i nord-
americans, aquests governs pressionen a Franco perquè es distanciés de les potències de l'Eix
(retirada i dissolució División Azul i retorn a la neutralitat). Derrota alemanya (1945) fa que Franco
es distancii dels feixismes. El discurs del franquisme es caracteritzà per un règim catòlic,
conservador i anticomunista (que pot evolucionar cap a la monarquia en el moment adient). Fase
caracteritzada per la marginació del falangisme dels llocs més rellevants del règimi l'abandonament
de la nomenclatura i del ritual més clarament feixistes (s'elimina el gest d'aixecar el braç -->
salutació oficial).
3.2. Els anys del boicot internacional (1945-1947):
Fi 2ª G.M. --> Aïllament i rebuig internacionals del franquisme --> Nacions Unides condemna el
règim franquista imposat per la força (1945-46).
Govern francès tanca fronteres amb Espanya, un acord amb les Nacions Unides recomana la
retirada dels ambaixadors de Madrid (1946). Però Franco i els seus van mantenir el propòsit de
perpetuar-se en el poder i van considerar la condemna internacional com una manera de
desprestigiar Espanya i dur-la a una nova guerra civil.
Persistència franquista després de la guerra --> Alt cost político-econòmic per a Espanya (no rep
tantes ajudes econòmiques com altres països) i no es beneficià de l'ajuda nord-americana a Europa,
el pla Marshall (juny 1947) i va ser exclosa de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN,
abril 1949).
3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953):
1947 --> Configuració del món en dos blocs (URSS i EUA) --> Inici Guerra Freda --> Alteració
situació internacional --> EUA buscava un aliat poderós en contra del comunisme (franquisme, no
se'l pressiona a la democratització) --> Acceptació internacional del règim --> Al 1947, els EUA es
neguen a imposar noves sancions a Espanya i pressionen l'ONU perquè no ratifiqués la condemna a
Espanya de l'any anterior --> 1950, revocació de l'acord de retirada d'ambaixadors d'Espanya -->
1951, Franco decideix una remodelació del govern per facilitar l'apropament a les potències
occidentals i li permetés aconseguir èxits en política exterior.
El nou gabinet inicià una etapa de reconeixement del nacionalcatolicisme --> dona més pes als
catòlics que als falangistes i impulsava a figures no tan compromeses amb els principis autoritaris
(Joaquín Ruiz Jiménez --> Ministre d'Educació), ademés l'almirall Luís Carrero Blanco va ser
subsecretari de presidència (figura cabdal en la continuació del règim).
1953 --> Franco obtingué el màxim reconeixement internacional del règim (signatura dels acords
amb els EUA i el concordat amb la Santa Seu) --> Acceptació del Vaticà exigia el canvi del
restabliment explícit de la confessionalitat de l'Estat i un estatus de privilegi per a l'Església
Catòlica --> Acords amb els EUA van incloure aspectes de caràcter defensiu i econòmic i els dos

2. països es comprometeren a l'ajuda mútua en cas de conflice. Els nord-americans van obtenir
d'Espanya el dret d'establir i utilitzar en territori espanyol un seguit de bases o instal·lacions militars
(Torrejón, Morón, Saragossa i Rota) i Espanya va rebre material bèl·lic (modernitzar forces
armades) i ajudes econòmica i tècnica. Aquests acords ajudaren a Espanya regularitzar les relacions
diplomàtiques i comercials amb els països del bloc occidental.
3.4. Els primers intents d'obertura (1953-1959):
Encara que a mitjans dels '50 Espanya ja estava dins del context internacional, molts problemes
interns continuaven sense resoldre's.
Situació econòmica: creixement de la producció lent, nivell de vida a Espanya menor al dels països
europeus, les ajudes americanes no solucionaren la situació i van començar a mostrar-se els primers
símptomes de descontentament per la carestia de productes bàsics i la fam, 1956-58 --> onada de
protestes obreres i moviments de dissidència a la universitat. Augment de la pressió dels defensors
interns del règim del canvi en l'orientació econòmica i que demanen la liberalització econòmica
(abandonar l'autarquia).
1957: remodelació de l'executiu per part de Franco (iniciada el 1951) apartant els falangistes i
promovent el catolicisme. Van entrar ministres tecnòcrates (Navarro Rubio i Ullastres) que eren
homes que procedien de l'Opus Dei (ocuparen llocs decisius en la direcció econòmica del país).
Aquests ministres que no havien viscut la Guerra Civil van protagonitzar l'etapa de creixement
econòmic de la dècada dels '60.