Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

EL FRANQUISME (I) (1939-1975).pdf

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 32 Ad

More Related Content

Recently uploaded (20)

Advertisement

EL FRANQUISME (I) (1939-1975).pdf

  1. 1. EL FRANQUISME (I) (1939-1975) Autora: Montserrat Escapa (basat en el llibre de text Barcanova)
  2. 2. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista. 1.1 Pensament polític del general Franco Africanista.Catolicisme elemental, nacionalisme espanyol agressiu i excloent Enemics: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes (segons ell conspiraven contra Espanya). Espanya= Castella. Eliminació identitats basca i catalana) Valoració negativa de la democràcia i la separació de poders (la considerava aliena a la tradició del país) i exaltació de la jerarquia, l’autoritat i la unitat Es considera a si mateix com a “salvador de la pàtria” Interpretació heroica de la història d’Espanya/ destí imperial: reis catòlics, descobriment Amèrica… Qualsevol crítica a la seva persona era considerada delicte
  3. 3. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista 1.2 La naturalesa de la dictadura franquista Dictadura personal Unipartidisme: FET i de les JONS (movimiento nacional). Prohibició dels altres partits Divisió del país entre vencedors i vençuts Versió del feixisme a Espanya: Estat totalitari i antidemocràtic. Diferències amb altres feixismes: partit únic menys fort, presència molt forta del catolicisme i dels militars. No principis racistes Submissió a un cabdill, repressió contra dissidents polítics, negació de llibertats bàsiques (reunió, expressió, associació) Litúrgia feixista: salutació, moviments de masses Adaptació al llarg del temps per adaptar-se al context internacional
  4. 4. 1. La naturalesa i els suports del règim franquista 1.3 Els suports de la dictadura franquista L’exèrcit: i Guàrdia Civil ministres, governadors civils, alts càrrecs. Tribunals militars (Estat de Guerra vigent fins el 1948) L’Església (té alguns sectors minoritaris hostils al franquisme) Concordat 1953. Legitima el règim davant l’opinió catòlica internacional i obté privilegis. Qualifica el règim franquista de “croada”. Catòlics presents en el govern (ministeris) Cos burocràtic, s’encarrega de la propaganda i ocupa ministeris. Dirigeix el sindicat únic (sindicat vertical). Falange i Tradicionalistes Terratinents, financers, empresaris, petits i mitjans propietaris i classes urbanes de l’Espanya rural Suport social indirecte: desmobilització política de la societat (per por, censura…) Franquisme sociològic Cap d’aquests sectors té prou força per imposar-se als altres: Franco distribueix astutament els càrrecs. Fa ulls grossos davant la corrupció S’integraran en el Movimiento a partir de 1958
  5. 5. 2. El procés d’institucionalització Fases del règim franquista 1. Fase totalitària (1939-1959): retrocès econòmic, involució ideològica i duresa de la repressió 2.Fase tecnocràtica (1959-1969): modernització de l’economia i la societat 3.Fase de descomposició del règim (1969-1975): mobilització de l’oposició al règim La Segona Guerra Mundial (1939-1945) L’aïllament internacional (1945-1950) La Guerra Freda (1950-1959)
  6. 6. 2.1 La fase totalitària A. La Segona Guerra Mundial: 1939-1945 Inici de la Guerra: Espanya es declara neutral 1940: Passa a la no-bel·ligerància: simpatia per les potències de l’eix Exportació de minerals a Alemanya División Azul Signes externs feixistes 1942: Torna a la neutralitat Noves institucions per donar imatge de representativitat (democràcia) Corts: 424 procuradors. No eren democràtiques Fuero de los españoles: Simulacre de Constitució Els anys 40 van ser anys de penúria econòmica per als espanyols com mostra aquest fragment de “Canciones para después de una Guerra” de Basílio Martin Patiño
  7. 7. 2.1 La fase totalitària (1939-1959) B. L’aïllament internacional (1945-1950) 1945: Potències guanyadores de la 2a GM aïllen Espanya: últim reducte feixista 1946: Espanya no és admesa a l’ONU. França tanca la frontera Tots els països retiren els seus ambaixadors d’Espanya Reacció del règim Franco ho presenta com una conxorxa internacional dels enemics d’Espanya Mesures per millorar la imatge del règim: elimina salutació feixista i dicta Ley de sucesión “Ley de sucesión”: Espanya esdevé un regne però Franco esdevé cap d’Estat a perpetuïtat. Designarà el seu successor com a rei Consell de Regència i Consell del Regne
  8. 8. 2.1 La fase totalitària C. La Guerra Freda (1950-1959) Tensió entre EEUU i la URSS Anticomunisme de Franco + situació estratègica d’Espanya = Acostament EEUU i fi de l’aïllament Concessió de préstecs a Espanya 1950: L’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic 1952: Espanya entra a la UNESCO 1953. Pacte de Madrid entre Espanya i EEUU → Bases militars d’EEUU a Espanya El Vaticà signa el concordat amb Espanya Espanya legitimada davant EEUU i el Vaticà 1955: Espanya és admesa a l’ONU 1959: Eisenhower visita Espanya Conseqüència: Legitimació del poder de Franco Aprovació Ley Fundamental Principios Movimiento (1958): principis falangistes → pàtria, família i religió Família, municipi i sindicat eren els únics sistemes de participació política
  9. 9. 2.2 La fase tecnocràtica (1959-1969) Característiques Inclusió dels tecnòcrates en el govern Modernització de la societat i de l’economia sense canvis polítics importants. Expansió econòmica Noves lleis Ley de Prensa (1966) Ley de Libertad Religiosa (1967) Ley Orgànica del Estado (1966) (Constitució Franquista) integrava i modificava lleis anteriors ● Assegura la pervivència del règim ● Defineix Estat com a regne ● Fidelitat als principis del Movimiento ● Separació de Cap d’Estat i President de Govern ● Renova l’elecció d’⅓ de les Corts: sufragi de caps de família i dones casades. No partits polítics. Escrutini sense vigilància Franco designa Joan Carles com a successor El 600 fou el símbol del desenvolupament anys 60. Clicka aquí si vols coneixer cançons de l’època
  10. 10. 2.3 La fase de descomposició del règim (1969-1975) Característiques Deteriorament físic de Franco Delegació de poders en Carrero Blanco Distanciament de l’Església Mobilització de l’oposició Procés de Burgos Accions terroristes d’ETA i FRAP Tensions entre sectors del règim Immobilistes: esperit del 18 de juliol del 36 Aperturistes: partidaris de democràcia limitada Conseqüències: paràlisi política: només s’aprova LGE (1970)
  11. 11. 2.3 La fase de descomposició del règim (1969-1975) Característiques: Contradicció entre mantenir els principis del Movimiento i obrir el sistema amb participació política i premsa lliure Fet cabdal 1973: Carrero Blanco mor a causa d’un atemptat d’ETA 1974-1975: Carlos Arias Navarro es posa al front del govern de l’Estat Enduriment de la repressió Impotència política per solucionar els problemes del país 1974 Execució de Puig Antich i de militants d’ETA i FRAP Imatge de Salvador Puig Antich Carlos Arias Navarro
  12. 12. 3. La repressió Repressió = una de les característiques principals del règim franquista moviments democràtics i d’esquerres valors que va representar la república: laïcisme, llibertats individuals… expressions nacionalistes (lingüístiques, culturals, polítiques) de Catalunya i d’altres nacionalitats d’Espanya crueltat i extermini considerada legítima com manera d’administrar la victòria contra els vençuts trets Presos republicans condemnats a treballs forçats a la Vall d’Albaida adreçada a Visualitza el següent video Els afusellaments al camp de la bota
  13. 13. 3.1 La repressió política, social i cultural Dues lleis van legitimar la repressió Ley de Responsabilidades Políticas (1939) Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940) Delictes polítics sotmesos a jurisdicció militar Conseqüències (entre 1939 i 1945) Principals líders polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili. Mil·lers de ciutadans més també ho fan. Camps de presoners a Argelers (França) Milers de persones empresonades per les seves idees polítiques Més de 10.000 persones afusellades a Catalunya i País Valencià 1963: Afusellen el comunista José Grimau. Es crea el TOP per jutjar delictes polítics. Els militars segueixen jutjant delictes terroristes Visualitza aquest vídeo sobre exili republicà
  14. 14. 3.1 La repressió política, social i cultural Terror fred Depuracions: funcionaris davant tribunals havien de demostrar la seva innocència sense saber el motiu de l’acusació Acomiadaments i trasllats forçosos de funcionaris i empleats públics (mestres i professors d’universitat entre ells) Repressió cultural Objectiu: imposar els valors dels vencedors Escola. Llibres de text on s’enaltia el general Franco, i només es propagaven valors conservadors i catòlics Condició femenina S’eliminen els avenços en la legislació matrimonial de l’època republicana. Secció femenina de la Falange se n’ocupava de fomentar la ideologia Submissió a l’home, funció principal: fills i llar Visualitza el video
  15. 15. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya Catalunya, com a tal, perd la Guerra (malgrat que alguns sectors accepten la dictadura) Imposició d’un nacionalisme espanyol unitari Doble repressió repressió social i política comuna a tota Espanya repressió senyals d’identitat: política: eliminació estatut cultural: persecució llengua catalana simbòlica: senyera, sardanes (els primers anys) Terminològica: canvi de noms de carrers i topònims Confiscació de béns institucions catalanes Eliminació de totes les nacionalitats existents i les seves manifestacions lingüístiques, polítiques o socials
  16. 16. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya Acte emblemàtic de la Repressió franquista a Catalunya Afusellament de Lluís Companys el 15 d’octubre de 1940 Detenció a França per la policia política Alemanya i lliurat a les autoritats franquistes Judici sumaríssim i condemna a mort per rebel·lió militar procés https://beteve.cat/va-passar-aqui/va -passar-aqui-lhome-que-va-conduir -companys-cap-a-la-mort/
  17. 17. 3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya Resistència catalana Moltes persones no renuncien a l’ús de la llengua en ple franquisme Resistència de personatges importants de la cultura catalana: Lluís Millet, Maurici Serrahima i editors com Josep M. Cruzet. Preparen activitats clandestines en llengua catalana La repressió s’atenua amb el temps (anys 60) Aprovació llei de premsa 1966 permet publicacions en llengua catalana Continuen multes i prohibicions a través de la censura
  18. 18. 4. L’oposició a la dictadura Oposició a la dictadura Localització Interior del país Exili Fases Oposició durant la fase totalitària (1939-1959) Espanya Catalunya Oposició durant la fase tecnocràtica i la fi de la dictadura (1959-1975) Espanya Catalunya Grup de maquis o guerrillers antifranquistes
  19. 19. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959) 3 Fronts d’oposició dècada 1940 Moviment obrer Grups monàrquics Maquis o guerrilla * Continua l’activitat clandestina del PCE, PSOE i CNT Són empresonats o executats Base social: noblesa i alta burgesia Conspiració 1943: carta col·lectiva de tinents generals 1945. Manifest de Lausanna de Joan de Borbó. Demana a Franco que es retiri. Context desfavorable: Guerra freda. Aliats no volen canviar sistema
  20. 20. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959) * Els maquis 2 grups Nuclis escampats per zones de muntanya No donaven la Guerra per acabada Esperaven ajut exterior Unitats militars espanyoles victorioses contra els nazis a França (1944-1950) Ocupació de la Val D’Aran 1944 promoguda pel PCE Fracàs a causa de Aïllament entre Guerrillers Repressió militar i de la Guàrdia Civil Escàs resó als mitjans i poc suport de la població (volien oblidar guerra) Assassinats de religiosos a zones ocupades 1948: El PCE renuncia a la lluita armada
  21. 21. 4.1 L’oposició durant la fase totalitària a Espanya (1939-1959) Oposició durant la dècada de 1950 Renúncia a la pràctica violenta Transformació generacional de l’oposició Presència a les Universitats Presència al sindicat vertical franquista Enllaços sindicals i jurats d’empresa Orígens de CCOO Convocatòria de vagues Vaga dels tramvies a Barcelona el 1951 Reacció del règim franquista Repressió: Ley de Orden Público i Ley contra bandidaje y terrorismo Flexibilitat demandes salarials: Ley de Convenios colectivos Reacció de la població contra el règim
  22. 22. 4.2 L’oposició a Catalunya entre el 1939 i el 1959 Oposició a Catalunya Exili ● 1940: Josep Irla nomenat president de la Generalitat ● 1954: És nomenat Josep Tarradellas a l’Ambaixada de la República espanyola a Mèxic. Retorn el 1977 Interior Normalització i difusió del fet català: Batista i Roca, Josep Trueta, Pau Casals 1939 Grups catalanistes FNC. Tasca d’agitació 1945: MSC (socialiste s) Comunistes PSUC. Paper important lluita clandestina Anarquistes. Continuen l’acció armada. Anys 60 guerrillers importants: Quico Sabaté i Ramon Vila (caracremada) Grups CC Creats per Jordi Pujol
  23. 23. Personalitats del catalanisme a l’exili Josep Irla Pau Casals Josep Tarradellas Batista i Roca Josep Trueta
  24. 24. El guerriller i maquis càntabre Juanín (a la dreta) a Peña Ventosa, amb dos companys Els últims maquis, els anarquistes Quico Sabate i Ramon Vila (caracremada)
  25. 25. 4.3 De la fase tecnocràtica a la fi de la dictadura (1959-1975) Col·loqui de Munich de 1962 oposició clandestina de diverses ideologies: monàrquics liberals, socialistes… (reconciliació i unió entre els espanyols demòcrates) participants exigiren llibertats i drets bàsics a Espanya per entrar al MCE acords empresonament i desterrament dels participants reacció del règim Oposició dècada 1960 i primera meitat dels 1970 L’oposició creix i s’estén per tota la societat Continua la conspiració de l’oposició monàrquica i de grups de la democràcia cristiana (liberals de centre) Continuen les accions violentes del FRAP I ETA
  26. 26. 4.3 De la fase tecnocràtica a la fi de la dictadura (1959-1975) Oposició del moviment obrer Agitació en l’àmbit universitari Partits més importants a la clandestinitat Vagues, manifestacions, assemblees Demanda de drets polítics, econòmics i sindicals PCE: Santiago Carrillo PSOE: Felipe González Accedeix a la Secretaria general al Congrés de Suresnes de 1974 Junta Democràtica Plataforma de Convergència Democràtica
  27. 27. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975 Els fets del Palau 1960 ● Concert de l’Orfeó Català el 19 de maig: el Cant de la Senyera és prohibit a darrera hora pel governador civil ● Una part del públic la reclama a crits i el comença a cantar ● La policia deté Jordi Pujol i Francesc Pizón que seran processats en consell de Guerra i condemnats a set i tres anys de presó pels fets el Palau i la impressió de fulls volanders ● Gran resó a Catalunya del judici i la sentència ● Després de Carrasco i Formiguera, per primer cop es tortura, empresona i jutja una persona catòlica que no pertany a grups d’esquerra un nou sector social s’oposa al franquisme
  28. 28. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975 L’oposició política i obrera PSUC: Única força política amb capacitat de mobilització a Catalunya la dècada de 1960 Influència entre universitaris i classe obrera Estratègia: aliança entre burgesia i classe obrera. Reconciliació nacional per fer caure la dictadura 1962: Fundació de CCOO a Astúries Líders: Marcelino Camacho a Espanya i Cipriano Garcia a Catalunya Estratègia: assemblees a les empreses, espontaneïtat comunicació oberta amb els treballadors
  29. 29. 4.4 L’ oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975 L’oposició popular Iniciatives culturals amb caràcter antifranquista i de recuperació de la identitat catalana Editorials Edicions 62: publica únicament en català Renovació pedagógica: Associació de Mestres Rosa Sensat Altres eines culturals Revista infantil Cavall Fort Empresa discogràfica EDIGSA Promou cantants en llengua catalana: Nova cançó
  30. 30. 4.4 L’oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975 La nova cançó La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català Alguns integrants van ser: : Guillermina Mota, Pi de la Serra, Maurici Serrahima, Joan Manel Serrat, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach…
  31. 31. 4.4 L’oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975 1971 Objectius Propostes organitzades i consensuades per fer front a l’enduriment final de la dictadura, enderrocar el dictador i construir una democràcia lluita unitària 7/11/1971 neix l’Assemblea de Catalunya a l’Església de Sant Agustí de Barcelona Programa basat en reivindicar ● llibertat ● amnistia ● estatut d’autonomia ● solidaritat amb tots els pobles d’Espanya Difusió per tot el territori català ● comunitats cristianes ● associacions de veïns ● sindicats ● partits (sobretot PSUC) ● sectors professionals Desembre de 1973: els 113 delegats de l’Assemblea són detinguts en formaven part
  32. 32. 5. Epíleg: la mort de Franco ● Franco va morir el 20 de novembre de 1975 ● 1977: Primeres eleccions lliures després des de la República Els partits hereus del franquisme no van obtenir gairebé diputats ● L’oposició democràtica havia aconseguit mantenir l’esperit democràtic recuperació identitat nacional catalana La Transició a la democràcia fou possible gràcies a esforços de l’oposició: reconciliació canvi en les condicions econòmiques

×