3. 1. ARGUMENT DE L'OBRA
Salvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígona
en només una setmana, immediatament després
d’acabada la Guerra Civil, a 1939.
És tota una resposta al resultat de la mateixa, a la derrota
de la societat civil catalana. L’autor realitza una adaptació
en què la variant principal és la lectura política que li dóna,
per sobre de la reflexió clàssica dels actes humans i com
afecten la societat, i que representa un ressorgir de la
consciència col·lectiva catalana.
Es tracta d’una obra molt simbòlica en la qual no és tan
important l’evolució psicològica dels personatges com el
que representen en l’acció, tant les actituds com les
qualitats humanes: el poder, la raó, la voluntat, la
venjança, la noblesa, l’odi, el sacrifici, etc.
4. 1.1 Primer acte
El primer acte que succeeix dins del palau ens serveix
per conèixer els personatges i situar-nos dins l'acció.
En aquest la guerra és a punt d'esclatar cosa que
provoca un gran dolor a les dones de Tebes. Antígona
intenta evitar que els seus dos germans Polinices i
Etèocles s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però
és inútil i finalment la guerra esclata i acaba amb la
mort dels dos germans.
Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els dóna
la notícia. Tot seguit Eumolp anuncia que Creont ja és
rei
Les dues germanes supliquen i resen per què aquest
tingui pietat del cos de Polinices.
5. 1.2 Segon acte
En el segon acte situem l'acció a les afores del
palau i en una nit de tempesta.
Eumolp fa anar a Tirèsies (endeví) cap al lloc on
es troba el cos de Polinices per tal que l'endeví
que aquest convenci a Antígona que no ha
d'enterrar el seu germà, però aquesta no li fa
cas i Eumolp decideix ajudar-la.
Els guàrdies descobreixen Antígona, i enlloc de
fugir ella prefereix assumir les conseqüències.
Tant Antígona com Eumolp decideixen
sacrificar-se pel que creuen just.
6. 1.3 Tercer acte
En el tercer i últim acte l'acció es situa altre cop
dins del palau de Tebes.
L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont
no enterra el cos de Polinices com diu la tradició.
El poble s'ha posat de part d'Antígona i
l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Aquesta i Creont manetenen una conversa i
finalment Eumolp és exculpat, però ella és
condemnada a patir la pena màxima.
Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal
destí.
7. 2. PERSONATGES PRINCIPALS
ANTÍGONA: germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. És
valenta, noble, moralment superior a la resta, i amb un sentit extrem de la
responsabilitat i dels valors de la família i el deure. Està contra tota classe
d’injustícies. Està disposada a sacrificar-se pel seu poble perquè amb ella
finalitzi la maledicció que pesa sobre Tebes. Representa a l’obra els valors
positius, eterns i inalterables de Catalunya.
ISMENE: germana d’Antígona i els altres dos. És indecisa i oblidadissa;
representa, doncs, el dubte i la inacció, ja que és incapaç d’imitar l’actuació de
la germana. Representa la por d’actuar dels que callen i deixen fer.
CREONT: germà de Iocasta i oncle d’Antígona. Busca regnar per tots els
mitjans, i no dubta a provocar el combat entre els dos nebots que es disputen
el tron perquè morin i quedar-s’hi ell. És astut, fred i calculador. Busca
constantment l’opinió adulant dels seus consellers, i sempre imposa la seva
voluntat. Representa el poder absolut que no dubta en condemnar la seva
neboda a mort. Espriu, a l’obra, l’identifica clarament amb Franco.
8. EURÍDICE: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que és
més negatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller seva. També
es mostra com intuïtiva, poc temorosa dels déus i en certa manera
estulta i nècia. Fa, a més, de punt d’equilibri entre els personatges
d’Euriganeia i Astimedusa.
ASTIMEDUSA: és una de les dues nodrisses dels quatre fills d’Èdip i
Iocasta. Representa l’esperit positiu, l’optimisme, i és incrèdula davant
dels mals averanys de Tirèsias. Confia en la salvació de la ciutat fins al
final.
EURIGANEIA: és l’altra nodrissa de la casa reial i representa l’esperit
negatiu, el pessimisme. En té motius: ha perdut els seus fills a la guerra
i per això no espera ja res bo de ningú. A més, el dolor li fa perdre la
memòria.
9. TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i de
nit fa les seves prediccions més exactes. Com és intel·ligent, sovint fa
prediccions que agraden als poderosos, la qual cosa li fa gaudir d’un
cert estatus però també fa que molts dubten de les seves visions.
Tanmateix, és un personatge angoixat per les circumstàncies i es
mostra indefens, ja que depèn dels demés perquè el guiïn. No s’implica
en els fets que passen per por a la reacció del poderós Creont.
EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que,
curiosament, és l’única ajuda de què disposa Antígona per dur
endavant els seus plans. Ningú no el respecta, tret d’Antígona, així que
l’ajuda perquè ella sempre l’ha tractat amb consideració. Sap que pot
costar-li la vida, però prefereix la mort a seguir sent esclau sota els
designis d’un rei tirà. A l’obra Espriu l’identifica amb els que ho tenen
tot perdut, excepte la dignitat. Espriu, a més, parla per boca d’Eumolp i
s’hi identifica molt. Ve a ser un alter ego seu. No apareixia al mite
original ni a l’obra de Sòfocles, és invenció d’Espriu.
10. TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i de
nit fa les seves prediccions més exactes. Com és intel·ligent, sovint fa
prediccions que agraden als poderosos, la qual cosa li fa gaudir d’un
cert estatus però també fa que molts dubten de les seves visions.
Tanmateix, és un personatge angoixat per les circumstàncies i es
mostra indefens, ja que depèn dels demés perquè el guiïn. No s’implica
en els fets que passen per por a la reacció del poderós Creont.
EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que,
curiosament, és l’única ajuda de què disposa Antígona per dur
endavant els seus plans. Ningú no el respecta, tret d’Antígona, així que
l’ajuda perquè ella sempre l’ha tractat amb consideració. Sap que pot
costar-li la vida, però prefereix la mort a seguir sent esclau sota els
designis d’un rei tirà. A l’obra Espriu l’identifica amb els que ho tenen
tot perdut, excepte la dignitat. Espriu, a més, parla per boca d’Eumolp i
s’hi identifica molt. Ve a ser un alter ego seu. No apareixia al mite
original ni a l’obra de Sòfocles, és invenció d’Espriu.
