Franquisme_1939-1959.pdf --------------------------

HISTÒRIA D’ESPANYA
2n Batxillerat
FRANQUISME
PRIMERA ETAPA – LA CONSTRUCCIÓ D’UNA
DICTADURA (1939 - 1959)

• Acabada la Guerra Civil, el general Franco va consolidar la
seva dictadura personal, va durar fins a la seva mort, 1975
• Dictadura – Dura repressió
• Règim profundament anticatalà: anul·la les institucions
d’autogovern, es reprimeix qualsevol manifestació d’identitat
nacional catalana
INTRODUCCIÓ
2 etapes
1939 - 1959
• Intent d’establir un Estat Totalitari
• L’autarquia econòmica
• Fins a mitjans de 1950: fracàs política
económica = liberalització econòmica i
atenuació dels trets
1959 - 1975
• Creixement econòmic intens
• No es van alterar els principis
antidemocràtics del règim

• Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un
règim totalitari d’arrel feixista que acaba amb tots els
principis de la II República.
• Règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista, ultracatòlic,
anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor
del capitalisme i la burgesia
1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL
1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME
o Règim totalitari de caire feixista:
concentració de poders en 1 líder, partit
únic…
o Cabdillisme: Franco és el Caudillo, cap del
govern i de l’Estat, de l’exèrcit i del partit
únic.
o Concepció unitarista i centralista de l’Estat
(no autonomies)
o Brutal repressió de l’oposició, prohibició de
partits i sindicats
o Control dels mitjans de comunicació
(censura)
Característiques
generals

• Les influències en el Règim franquista vindran de 3
autoritats: la civil, la militar i l’eclesiàstica
1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL
1.2. ELS PILARS DEL RÈGIM
o Recolza el Règim a canvi de tornar a ser la
única religió a Espanya, amb privilegis
anteriors de la República (i més)
L’ESGLÉSIA
o Catolicisme conservador (Característica del
règim): nacionalcatolicisme – control de
l’educació, la religió, la ideologia i la
censura
o Dins de l’església, important la influència de
l’Opus Dei, grup ultracatòlic (molt
conservador) i vinculat a la burgesia

1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL

1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL
o Sempre serà fidel al Generalíssim i el
recolzarà en tot.
L’EXÈRCIT
o Principal grup polític. Obediència cega al
dictador, fins i tot incorporant als carlins
més tradicionalistes dins de FET y de las
JONS
o Aniran perdent importancia, acceptaran el
retorn de la monarquia però no en Don
Juan sinó en el seu fill JOAN CARLES
(nomenat per Franco)
LA FALANGE
MONÀRQUICS

1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL 1.2. ELS PILARS DEL RÈGIM
o Les elits es mantindran fidels al règim:
recuperen el seu poder econòmic, social i
polític (terratinents, burgesia, noblesa,
església, petits i mitjans propietaris
agrícoles)
SOCIETAT CIVIL
dividida o Classes mitjanes passives i apolítiques
o Els sectors populars se senten perdedors
de la guerra i tenen por de criticar la política
(repressió)

1.
UN
RÈGIM
DICTATORIAL 1.3. ELS FRANQUISTES CATALANS
o A Catalunya el Franquisme estava integrat per: industrials,
propietaris agrícoles, grans comeciants, financers
o La militància de la Falange a Catalunya: escassos
falangistes, grups d’extrema dreta de l’època republicana,
alguns carlins, excombatents bàndol franquista
o Només es va oferir llocs secundaris dins de la política
(administració local). Els alts càrrecs eren per gent de fora
de Catalunya.

• Repressió sistemàtica: de partits
polítics, sindicats i qualsevol
associació que defensés idees
contràries al règim, van ser
prohibits i perseguits.
• També civils no afins al règim
• Mecanismes jurídics:
• LEY DE REPRESIÓN
CONTRA LA MASONERÍA Y
EL COMUNISMO
• LEY DE SEGURIDAD DEL
ESTADO
2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA
Milers de persones
depurades dels seus
càrrecs, presó, sancions
econòmiques. Elevat
número de sentències de
mort
2.1. ELS INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ

• PERSONES EXECUTADES PER RAONS POLÍTIQUES:
150.000 (50.000 durant la postguerra)
• A Catalunya 4000 persones van ser executades per motius
polítics. Lluís Companys capturat al 1940 a França pels
alemanys, entregat als franquistes, jutjat per consell de
guerra i executat al Castell de Montjuïc.
2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA

2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA
Fitxa policial Lluís Companys,
1940

• EMPRESONAMENTS: Les presons estaven saturades.
(1940: 280.000 presos)
• Va ser necessari habilitar camps de concentració
• Una part de reclusos van ser enviats a Batallons de Treball
(similar a treballs forçats)
2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA
Camp fàbrica de la Aurora de Màlaga
Camp concentració presos republicans

2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA

2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA
El Valle de los Caídos pretenia ser un “digne marc en el qual reposen els herois i
màrtirs de la Croada”. Més endavant es va decidir traslladar-hi també milers
de cossos de republicans, en molts casos sense permís de les famílies, tal com
assegura l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

• La repressió va anar acompanyada de la confiscació i
espoli del patrimoni dels vençuts
• Confiscació de propietats d’exiliats i polítics republicans
• Béns de partits, sindicats, associacions, entitats
vinculades als republicans.
2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA
El franquisme també va expulsar del món laboral a qui
s’havia destacat a favor de la causa republicana.
DEPURACIÓ GENERALITZADA DE FUNCIONARIS.
Només manté el seu càrrec el funcionari adherit al
Movimiento Nacional.
Empreses particulars: acomiadament obligatori d’exiliats,
detinguts i militants d’Esquerra.
2.2. CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIONS

• Es van prohibir i perseguir manifestacions lingüístiques i
culturals
• Obsessió de posar fi al “separatisme català”
• S’aboleix l’Estatut i es posa fi a l’autogovern, règim
centralista
• Genocidi Cultural:
• Es prohibeixen símbols identitaris
• Nova retolació de carrers
• S’eliminen monuments públics
• No a la llengua catalana en espais públics i privats,
tampoc als llibres.
2.
UNA
REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA 2.3. POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYA

• Inicis de la Segona Guerra Mundial (setembre 1939), el
franquisme mostra el seu suport a les potències de l’eix
• Franco declara la NEUTRALITAT D’ESPANYA
• Ramon Serrano Suñer va tenir un paper predominant en les
relacions amb Alemanya
3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
RÈGIM 3.1. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I L’HEGEMONIA DEL NACIONALISME
(1939-1945)
La no Bel·ligerància
La victoria alemana sobre
França (juny 1940) va
significar el pas de la
neutralitat a la no
bel·ligerància. Es dona suport
diplomàtic i econòmic a les
potències de l’eix

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
(1939-1945)
Espanya va estar a punt
d’intervenir al conflicte
Franco s’entrevistà amb Hitler
(Hendaia, 1940) i amb
Mussolini (Bordighera, 1941)
Franco volia ampliar les colònies
africanes i recuperar Gibraltar. Va
demanar compensacions
econòmiques i territorials, per a
Hitler era un preu massa alt.
• Finalment Espanya no entra en
la guerra però hi col·labora en
l’esforç bèl·lic
 Material estratègic
 Aprovisionaments
 Any 1941. Envia la División Azul
a la URSS per combatre

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
(1939-1945)
 Octubre de 1943. La guerra ja era
desfavorable per a Hitler.
 Gran Bretanya i EEUU presionen a
Franco per a retiri i dissolgui la
División Azul i retorni a la neutralitat.
Després de la derrota d’Alemanya el
1945, la pervivència del franquisme
passava per distanciar-se del feixisme
Discurs oficial: Règim CATÒLIC,
CONSERVADOR I ANTICOMUNISTA, que
podía evolucionar a una monarquia en un
determinat moment
El retorn a la Neutralitat
Acomiadament de la División Azul

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
RÈGIM 3.2. ELS ANYS DEL BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947)
 La fi de la 2ª Guerra Mundia obre per al franquisme una etapa de
rebuig i aïllament internacional
 1945-1946 les Nacions Unides condemnen el règim de Franco
 França tanca la frontera a Espanya
 1946 l’ONU recomanà la retirada dels ambaixadors d’Espanya
 La persistència del franquisme va suposar un preu alt a nivel econòmic
i polític:
• No es va beneficiar del Pla Marshall (programa d’ajudes d’EEUU a
Europa, 1947).
• Exclosa de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN),
abril 1949

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
RÈGIM 3.3. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL I PREDOMINI DEL
NACIONALCATOLICISME (1947-1953)
 1947 2 blocs antagònics: EEUU i l’URSS. Aquest fet més l’inici de la
Guerra Freda va alterar la situació internacional
 Les condemnes verbals es mantenen però l’ACCEPTACIÓ
INTERNACIONAL DEL RÈGIM va obrint-se camí.
 1947 EEUU es nega imposar més sancions a Espanya i pressiona a
l’ONU per no ratificar la condemna anterior
 1950 es revoca l’acord de retirada d’ambaixadors
 1951. Franco decideix remodelar el govern amb uns objectius:
• Facilitar un apropament a les potències occidentals
• Aconseguir èxits en política exterior

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
RÈGIM 3.3. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL I PREDOMINI DEL
NACIONALCATOLICISME (1947-1953)
Nova etapa caracteritzada pel NACIONALCATOLICISME:
- Més pes als catòlics
- Figures no tan compromeses amb els principis autoritaris
- LUÍS CARRERO BLANCO anomenat secretari de
presidencia
- 1953. Reconeixement internacional:
Acords amb els EEUU:
- cooperació econòmica i militar
conegut com pacte de Madrid.
- Ajuda mútua en cas de conflicte
- Instal·lacions militars americanes
a Morón, Torrejón, Saragossa i Rota
- Espanya rebia material bèl·lic i
ajuda econòmica i tècnica
- Es regularitzaven les relacions
diplomàtiques i comercials
d’Espanya amb els països del bloc
occidental
Concordat amb la Santa Seu:
- L’acceptació del Vaticà exigia:
- Restabliment de la
confessionalitat de l’Estat
- Estatuts de privilegi per a
l’Església catòlica.

3.
RELACIONS
INTERNACIONALS
I
EVOLUCIÓ
DEL
RÈGIM 3.4. PRIMERS INTENTS D’OBERTURA (1953-1959)
 Durant la dècada dels ‘50 l’admissió d’Espanya en el context internacional
dona al Franquisme un respir.
 La SITUACIÓ ECONÒMICA era molt difícil:
• La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era baix.
Les ajudes d’EEUU no van salvar la situació
• Primers símptomes de descontentament per la falta de productes
bàsics i la fam
1956-1958: onada de PROTESTES OBRERES en algunes ciutats i també
PROTESTES a les Universitats.
Primeres veus dins del Règim a favor del canvi en l’orientació econòmica: calia
una LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA i la seva obertura a l’exterior
Franco optarà per un canvi de govern: 1957 REMODELACIÓ DE
L’EXECUTIU

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
ESTAT 4.1. LES LLEIS FONAMENTALS
 L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar quan va acabar la
guerra i culmina amb la LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT (1966)
 Gener de 1938. Franco designa el seu primer govern i comença la tasca de
construir el nou règim.
CONCENTRACIÓ DE PODER en la persona de FRANCO fins la seva mort
1. Cap de l’Estat
2. Cap de partit
3. Generalíssim dels tres exèrcits
4. Cap de govern
5. Presidia el Consejo Nacional
6. Nomenava el secretari general del Movimiento
7. Poders excepcionals per promulgar lleis en cas d’urgència
 1938. Es promulga el FUERO DEL TRABAJO, llei
d’inspiració feixista. Prohibició de drets sindicals. Es crea
la Organización Sindical Española (1940) per enquadrar
empresaris i “productors” en sindicats verticals dirigits
per Falangistes.
Recorda: una llei fonamental o ogànica
estableix les normes per a un sistema de lleis

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
 1945. El Règim es veu obligat a aprovar noves lleis per donar aparença
davant dels aliats:
EL FUERO DE LOS ESPAÑOLES: aparentava que els ciutadans gaudien
de certes llibertats públiques
LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL. Per a les grans decisions

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
1947. LLEI DE SUCCESSIÓ. Va permetre a Franco nomenar un successor a
“títol de rei”. Creava dos nous òrgans: “Consell de Regència” i “Consell del
Regne”.

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
1958. LLEI DE “PRINCIPIOS
DEL MOVIMIENTO
NACIONAL”. El Movimiento
Nacional serà partit únic. Els
alts càrrecs civils i militars
passen a ser considerats
membres del Movimiento.

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
ESTAT 4.2. LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA
 Rebuig del sistema democràtic
 Es va inspirar en l’ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la
participació a partir de 3 unitats: família, municipi i sindicat.
 El sistema fou anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (es pretenia donar
legitimitat democràtica al franquisme)
 La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la
LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942)
• Era una llei fonamental
• Definia les Corts com a “òrgan superior de participació del poble
espanyol en les tasques de l’Estat”
• Els representants eren anomenats “PROCURADORS”: ministres,
membres Consejo Nacional del Movimiento, alcaldes, rectors
universitaris, representants jerarquia eclesiàstica.
• Representació corporativa per terços: sindical, entitats,
administració
No era un òrgan legislatiu, era col·laboratiu amb el cap de
l’Estat

4.
L’ESTRUCTURA
DEL
NOU
ESTAT 4.2. LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA
 Un altre poder de l’Estat eren els SINDICATS VERTICALS, anomenats més
tard ORGANIZACIÓN SINDICAL ESPAÑOLA (OSE), depenia d’un secretari
general amb rang de ministre.
Recorda: La Llei d’Unitat Sindical (1940) integrava en
un mateix sindicat empresaris i treballadors
 L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava les CONDICIONS
LABORALS, sense cap possibilitat de NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA ni de fer
VAGA.
Resultat:
- Condicions de treball extremes
- Salaris baixos
- Beneficis empresarials molt elevats
L’única possibilitat va ser l’establiment dels enllaços
sindicals: càrrecs d’elecció directa a partir de 1954

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.1. L’AUTARQUIA I ELS SEUS EFECTES (1939-1959)
 Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser
l’AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA (AUTARQUIA)
Es va fomentar una política econòmica d’aïllament exterior i de substitució del
lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia
3 àmbits d’actuació:
1. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR
 Importacions/exportacions controlades per l’Estat. Calia autorització per
a fer-ne
 Limitar al màxim els intercanvis: REDUINT LES IMPORTACIONS als
productes imprescindibles
 Resultats:
 Encariment dels productes d’importació
 Escassetat de béns de consum
 Problemes d’abastament, també de matèries primeres
 El subministrament elèctric va patir restriccions: producció
industrial

5.
AUTARQUIA
I
2. FOMENT DE LA INDÚSTRIA, sobretot la d'interès
estratègic
Objectiu: assegurar la independència militar i política del
nou Estat.
a) Lleis i mesures per afavorir la creació d’empreses
públiques i la nacionalització d’empreses.
 1941 es nacionalitzen les companyies de
ferrocarrils. Es crea RENFE
 1945 es nacionalitza la Compañía Telefónica
Nacional de España (CTNE)
b) Es fomenta el desenvolupament de les indústries de
béns d’equipament. Van rebre AJUDA PÚBLICA
 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE
INDÚSTRIA (INI):
 Creació d’empreses públiques (producció
béns)
 Prioritza inversions en defensa militar
 Empreses com IBERIA, Banco Exterior de
España, ENDESA, ENHER, ENSIDESA,
SEAT

5.
AUTARQUIA
I
3. SECTOR AGRARI, l’estat regulava la producció, la comercialització, els preus i
el consum de la majoria dels productes.
- Profunda crisi del sector: escassetat de maquinària i inadequada política
agrària del règim.
- L’escassetat de les collites provocà l’aparició de la fam a moltes zones
d’Espanya i la necessitat d’importar grans quantitats de blat estranger
Les collites no augmentaren, els preus es van disparar i proliferà el mercat
negre

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.2. RACIONAMENT I MERCAT NEGRE
 La política autàrquica comportava el control del mercat per part de
l’Estat
 Els productors lliuraven els productes al preu que marcava l’Estat i
aquest venia els productes també a un preu regulat.
 Resultat: MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I RACIONAMENT
dels productes de primera necessitat. CARTILLES DE
RACIONAMENT fins 1952
 La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta
gent amagava la producció per vendre-la al MERCAT NEGRE
(Estraperlo)

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.3. LES DURES CONDICIONS DE VIDA
 El nivell de vida de la població va disminuir
 L’any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era 1/3 la de
1935, el PODER ADQUISITIU d’un treballador era l’any 1942 només el
28% del que tenia l’any 1936.
 Fam
 Precarietat evident per la manca d’habitatges dignes. Augmenta el
BARRAQUISME als afores de ciutats (Barcelona, Madrid, Bilbao,
València)
 Esperança de vida (1945): homes 47 / dones 53 anys
 Creixement vegetatiu va baixar fins al 0,9%0
Encariment dels productes – els
treballadors dediquen la major part del
sou a l’adquisició de béns de primera
necessitat.
La desnutrició, la fam i les malalties –el
tifus i la tuberculosi, fins a l’arribada de
l’ajuda americana (Anys ‘50)
Constants restriccions elèctriques

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.3. LES DURES CONDICIONS DE VIDA
 Control dels joves, a través de:
 Organitzacions falangistes com el Frente de Juventudes i la
Sección Femenina
 politització de l’educació, assignatures com Formación del Espíritu
Nacional.
 Religió catòlica va imposar-se a tota la població.

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.4. AUGMENT DEMOGRÀFIC I FENÒMEN MIGRATORI
 Malgrat la crisi demogràfica que va
comportar la Guerra Civil, la
població espanyola augmentaria
d’una manera important en les
dècades dels ‘40 i ’50. Alta natalitat,
la mortalitat es va reduir = elevat
creixement natural
 Migracions camp – ciutat des de
1950. Moltes persones van
abandonar el camp per anar a
treballar als nuclis industrials.
Moltes províncies del interior van
perdre población
 les migracions exteriors a
Hispanoamèrica i a països
industrialitzats: Alemanya, França

5.
AUTARQUIA
I
RACIONAMENT 5.4. AUGMENT DEMOGRÀFIC I FENÒMEN MIGRATORI

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
RESISTÈNCIA 6.1. LA TRAJECTÒRIA DE L’EXILI
 Al final de la Guerra Civil, gairebé 450.000 republicans
abandonen Espanya. Cap a França pels Pirineus i al Nord
d’Àfrica
 La majoria cap a França. Internats en CAMPS DE REFUGIATS
 Molts van tornar, promesa que no actuarien contra ells. No es va
complir
 Aprox. 200.000 persones van romandre a l’exili. A Catalunya
50.000 persones

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
 La situació va ser més difícil durant
l’ocupació alemanya
 Alguns refugiats marxen a GRAN
BRETANYA i a AMÈRICA, altres
s’incorporen a la Resistència
francesa.
 Altres marxen a HISPANOAMÈRICA
(Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile...)
També a la Unió Soviètica (on ja
vivien 3000 infants espanyols,
enviats 1937)
 A l’exili hi haurà una oposició i al
franquisme. Les INSTITUCIONS
POLÍTIQUES de la REPÚBLICA i els
governs català i basc van continuar a
l’exili.

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
 A Mèxic, 1945. Es celebren les primeres Corts Republicanes a
l’exili. Es tria un govern republicà. La institució es mantingué
fins 1977
 GENERALITAT: mort Lluís Companys, JOSEP IRLA va
assumir la presidència de la Generalitat a l’exili. 1954 JOSEP
TARRADELLAS nou president.

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
RESISTÈNCIA 6.2. EVOLUCIÓ DE L’OPOSICIÓ
Tres etapes:
1. Difícil i arriscada reconstrucció d’organitzacions
polítiques i sindicals. Alguns van intentar continuar a la
clandestinitat: CNT, UGT, PSOE, PSUC, POUM, ERC.
• 1940. FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (París), 1945
MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA (POUM, PSUC)
 El moviment més significatiu: activitat guerrillera MAQUIS.
Accions com atracaments, segrestos o atemptats diversos.
 Combatuts per la Guàrdia Civil i l’exèrcit.
 Fet més significatiu: La invasió de la Vall d’Aran organitzada per
comunistes PCE (octubre 1944) – sense èxit.

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
 A partir de 1947 l’activitat guerrillera disminuí

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
2. 1945-1947. Molta activitat. CNT, UGT, PSOE, PSUC, POUM,
ERC. La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va
provocar la creació de PLATAFORMES UNITÀRIES
d’oposició.
• 1945. ALIANÇA NACIONAL DE FORCES
DEMOCRÀTIQUES (Catalunya). Van tenir discrepàncies:
com enderrocar el franquisme, i entre monarquia o república
3. 1948-1951. DESMORALITZACIÓ per la consolidació de la
dictadura. La policia franquista i la Guàrdia Civil havien
liquidat qualsevol resistència política a l’interior.

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
RESISTÈNCIA 6.3. RESORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL
-1940. Tímid moviment de
PROTESTA POPULAR,
protagonitzat per les CLASSES
TREBALLADORES (per la
precarietat de les condicions vida i
treball)
- A partir de 1945. Conflictes
laborals (tèxtil i metal·lurgia).
Barcelona, Mataró, Sabadell,
Terrassa. Salaris baixos
- Vaga de tramvies de Barcelona.
Per l’augment de preus (de 50 a
70 cèntims), a Madrid va continuar
a 40 cèntims.

6.
L’OPOSICIÓ:
EXILI
I
RESISTÈNCIA 6.3. RESORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL
- Revoltes d’estudiants: 1956-57.
Madrid i Barcelona. En protesta
pels detinguts a la 2a vaga de
tramvies (1957) es crea
l’assemblea lliure (700 estudiants
UB sancionats) – Fets del
Paranimf. Inici moviment
estudiantes antifranquista.
Manifest que concloïa: “La nostra
arma com a homes lliures és la raó.
La del dictador la violència. No pot
ésser d’altra manera. Precisament
perquè el dictador coneix la força de
la raó i la tem”

• Cens de simbologia franquista. Cercador. Banc
de la Memòria https://banc.memoria.gencat.cat/ca
/app/#/results/cens_simbologia?cràtica
(gencat.cat)

Franquisme_1939-1959.pdf --------------------------

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Franquisme_1939-1959.pdf --------------------------

Similar to Franquisme_1939-1959.pdf -------------------------- (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Franquisme_1939-1959.pdf --------------------------