Marketing per internet

247 views

Published on

Marketing per internet.

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
247
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Marketing per internet

  1. 1. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaMàrqueting per internetEl màrqueting a Internet és lestudi de les tècniques de lús dInternet per publicitar i vendreproductes i serveis. Inclou la publicitat per clic, els avisos en pàgines web, els enviaments decorreu massius, el màrqueting en cercadors (incloent loptimització en cercadors), la utilitzacióde xarxes socials i el màrqueting de bitàcores.DEFINICIÓ I ABASTEl màrqueting a Internet és un component del comerç electrònic. Pot incloure la gestió decontinguts, les relacions públiques, el servei al client i les vendes. El comerç electrònic i elmàrqueting a Internet shan tornat més populars en la mesura en què els proveïdors dInternetsestan tornant més accessibles. Més dun terç dels consumidors que tenen accés a Internet enles seves llars afirmen haver utilitzat Internet com a mitjà per realitzar les seves compres.És un dels quatre paradigmes de màrqueting, segons Phillip Kotler, que una empresa ha detriar com a base per a laplicació duna estratègia.Resultat de laplicació de tecnologies de la informació pel mercadeig tradicional."El màrqueting a internet és una activitat humana que utilitza el mix de la xarxa juntamentamb un sistema total dactivitats comercials orientades a la satisfacció de necessitats i desitjos.Tot això, per aconseguir les metes empresarials en un entorn altament competitiu".Ara, per comprendre millor aquesta definició la desglossarem per parts:PRIMEREl màrqueting a internet és una "Activitat Humana":En un mitjà tan fred i automatitzat com és internet, podem considerar que aquest importantdetall ens ajuda a recordar que les activitats de màrqueting són realitzades per persones ambemocions, sentiments i racionalitat, i que és orientat cap a altres persones que senten,semocionen i pensen. Això, ens assenyala un camí a seguir: la "humanització" de les activitatsmercadològiques a internet..."Mai oblidi que a laltre costat dun ordinador connectat a internet, hi ha un ésser humà, comvostè".SEGONEl màrqueting a internet utilitza el mix o barreja de la xarxa (internet):El mix o barreja d’internet consisteix en tots aquells elements que actuen i interactuen entre siper desenvolupar una marca a internet. Els elements més emprats són:* Els xats, fòrums i comunitats.* Enllaços "a" i "de" altres llocs.
  2. 2. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatienda* Bàners i botons.* Transaccions on-line.* Formularis.* Contingut.* Call centers i telefonia per internet (VoIP).* E-mail màrqueting.* Butlletins, e-zines i reports per correu electrònic.TERCEREl màrqueting a internet utilitza un sistema total dactivitats comercials:Bàsicament consisteix en un mix delements que actuen i interactuen entre si, més conegutscom les 4 P´s (producte, preu, promoció i posició).Una empresa requereix dun producte per oferir a la seva comprada meta, un preu expressaten termes monetaris, la forma en què serà promogut i els mitjans mitjançant els quals arribaràal client.QUARTEl màrqueting a internet està orientat a la satisfacció de necessitats i desitjos:Aquesta és una de les principals raons de ser duna empresa: Tenir clients satisfets amb elsseus productes i/o serveis. I a internet, les notícies "volen" ràpid, tant per a les bones com pera les dolentes. Recordi, que si desitja que el seu producte es vengui "només" a internet, doni-lia la gent el que necessita i desitja, a un preu que puguin pagar amb totes les mesures deseguretat, amb informació a labast de la seva mà i accés immediat al producte... Daquestamanera, no haurà de fer grans esforços per vendre el què ofereix...CINQUÈEl màrqueting a internet ha de complir les metes de la seva organització per mantenir-la envigència:Les activitats de màrqueting han de tenir relació amb el que vostè o la seva empresa desitgenaconseguir a curt, mitjà i llarg termini. Per a això, ha de participar de forma sinèrgica amb totesles altres activitats (financera, administrativa, producció, etc...).SISÈEl màrqueting a internet inclou una sèrie daccions per competir amb d’altres empreses:Una empresa, organització o emprenedor no estan sols al mercat, especialment a internet, onexisteixen més de 8.000 milions de pàgines web. Per tant, necessita interioritzar-se de les
  3. 3. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendadebilitats i fortaleses dels seus competidors per després establir un pla dacció que li permetidefensar-se i atacar.HISTORIAEl Màrqueting a Internet va tenir el seu origen a inicis dels anys 90 en forma de pàgines websenzilles, que només contenien text i que oferien informació de productes. Després vaevolucionar en avisos publicitaris complets amb gràfics. El pas més recent en aquesta evolucióva ser la creació de negocis complets que operen des dInternet per promoure i vendre els seusproductes i serveis.COM ES FA MÀRQUETING PER INTERNET?El fenomen Internet ens envolta. Pràcticament qualsevol persona té accés a la xarxa. Lapublicitat bombardeja amb productes, serveis, solucions, oportunitats dinversió, i tot semblaportar-nos allí inexorablement. Internet sembla la solució a tot, però: com fer que Internettreballi per a qualsevol negoci?Per respondre a aquesta pregunta és necessari conèixer la naturalesa de la xarxa, i de lesdiferents eines que podem utilitzar."Internet és una veritable paradoxa comercial, immenses oportunitats combinades amb unaforta competència." Va dir John Audette, President de Multimèdia Màrqueting Group, Inc. unaempresa dedicada al mercadeig per mitjà dInternet.Definitivament els llocs Webs en Internet són un negoci paradoxal. Duna banda hi haimmenses oportunitats i daltre banda una intensa competència. Molts fracassen, altresmalament sobreviuen i molt pocs aconsegueixen èxits espectaculars.La nostra experiència ens diu que la promoció reeixida dun Lloc Web és una qüestió desforçcontinuat el que implica un treball dur, bon coneixement i molta experiència així com einesefectives i molts contactes en la comunitat online.PUBLICITAT AMB INTERNETQuan pensem en la paraula publicitat, recordem diferents anuncis i fins i tot la paraula"zàping". I és que ens trobem anuncis en els diaris, en les revistes, en els cartells publicitarisdel carrer, al cinema, en la ràdio, a Internet i a la televisió.En la majoria de mitjans, els anuncis que no ens interessen són eludibles, mentre que podemdesviar la vista o no escoltar el que sentim, o simplement canviar de canal o demissora,realitzant el ja tan famós "zàping". Per això les agències de publicitat intenten que els seusanuncis siguin cada vegada més espectaculars, més vistosos, i així guanyant en qualitat facinaugmentar el nombre de públic que es fixi en ells, la qual cosa repercutirà duna forma evidenten lefectivitat dels mateixos.Internet va començar, en termes de publicitat, per sota dels anteriorment esmentats mitjansde comunicació, ja que la qualitat dels seus anuncis no era bona, tampoc es podia fer moltamb un petit bàner, i a més no aconseguien latenció de lusuari, que és al cap i a la fi el queinteressava a lempresa que sanunciava. Però aquesta situació ha canviat radicalment,
  4. 4. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendadepassant de forma espectacular les possibilitats dInternet en comparació dels altres mitjans.La capacitat publicitària de la Xarxa, amb la qual les empreses poden presentar i especificar elsseus productes i que no totes utilitzen, possibilita oferir als clients en potència dunainformació clau per a la seva compra. A la xarxa, a més dels típics bàners, que vindrien a sercom a cartells de propaganda, existeixen les webs pròpies de cadascuna de les empreses, i lapublicitat push que funciona mitjançant subscripcions.El primer negoci que va començar a funcionar a través dInternet va ser el de la publicitat.Bàsicament, consistia a afegir en les parts més visitades de la WWW, normalment en laportada o pàgina principal, un anunci en forma de bàner. A partir daquest mòdul publicitari imitjançant un link, es permetia a lusuari de la web desplaçar-se fins a la WWW de lanunciant,podent aprofundir en els seus articles. Aquesta forma de publicitat segueix vigent, encara queactualment shan afegit nous camins per on arribar al client duna forma més directa, i fins i totpodent vendre el producte des de la mateixa Xarxa. Una via més directa és col·locar els anuncisen els espais de la Xarxa per a usuaris específics, per exemple posar propaganda duna botigade discos en una web musical. Un altre sistema, que actualment sestà posant molt de moda ésel que es realitza mitjançant el push, que en tot moment té lavantatge de segmentar al públicsegons les seves preferències, les quals es denoten en el moment de realitzar la subscripció.Per tant, podríem dividir la publicitat en Internet en tres grans grups. Encara que estan en totmoment interrelacionats, es realitza aquesta subdivisió segons la seva capacitat dabast alsusuaris:ANUNCIS PULLSón els típics bàners que ens trobem en la majoria de webs. Es caracteritzen per la sobrietat,encara que els seus creadors intenten incrementar el seu grau de vistositat, ja que deuencridar latenció de lusuari, i a més explicar mitjançant un eslògan el seu propòsit.WEBUna altra forma de publicitat, és la de remetre als usuaris dInternet al fet que naveguin peruna pàgina pertanyent a una signatura comercial. El que sintenta és oferir una sèriedentreteniments, suficientment atractius com perquè els internautes entrin en la web, imostrar informació sobre els seus productes. Daquesta forma, es pretén atreure als usuarisamb aplicacions supèrflues, anomeni’s salvapantalles o concursos, i aconseguir presentarproductes a possibles clients.ANUNCIS PUSHAquest tipus de propaganda arriba a lusuari mitjançant una subscripció, que aquest harealitzat de forma gratuïta, amb algun dels programes que ho permeten. Entre ells elprogramari més conegut és el de PointCast Network. Un usuari se subscriu indicant els seuspunts dinterès, dels disponibles dins del servei. En rebre la informació desitjada sinsereixenun conjunt danuncis, segons han acordat lanunciant i lempresa distribuïdora tipus push.PointCast va ser la introductora dels anuncis animats, i aquests shan estès per Internetformant part també dels de tipus pull.
  5. 5. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaEls interessos de les empreses anunciants se centren en el nombre de persones i en el tipus depersones que veuen lanunci. Per això lobjectiu de les empreses és poder segmentar el públic,tema més fàcil de tractar a la Xarxa que en altres mitjans molt populars (en el sentit degenerals), com en el cas de la televisió. I és que a Internet, a excepció dels cercadors i altresserveis generals, les WWW són bastant específiques, la qual cosa ajuda a les companyies adecidir el lloc on col·locar lanunci, doncs els usuaris es distribueixen a la Xarxa per les sevespreferències. En canvi és molt complicat valorar laudiència dels anuncis en Internet, per lagran quantitat de tipus de contracte publicitari que es duen a terme. Per aquest motiu, hi haempreses que només realitzen contractes pels quals es paga per nombre de clics quesaconsegueixin al bàner.ELS CORREUS ELECTRÒNICS (E-mail)Internet està predestinat a ser el mitjà de comunicació més popular a tot el món, i com a taltambé adquirirà en el sector publicitari un pes específic importantíssim, la qual cosa incidirànotablement en la millora de la Xarxa i dels seus webs. Tota aquesta evolució positivadInternet, serà possible gràcies a les fortes inversions que rebrà des dempreses ambinteressos propagandístics. I és que les empreses es decanten sempre pel mitjà pel qual podenarribar millor al client, aconseguint els seus propòsits de bona imatge i qualitat, aspectes clauper aconseguir la venda. No obstant això cal tenir en compte que en lactualitat, la inversiópublicitària a la Xarxa és irrisòria comparada amb la realitzada en el global de mitjans decomunicació, i entre la realitzada a Internet sestima que un 50% aproximadament correspon aempreses relacionades amb la informàtica. Llavors, podem reflexionar davant el llarg camí deprogrés que queda per recórrer. No obstant això, veient les expectatives devolució, fins a onpot arribar Internet amb la inestimable ajuda de la indústria publicitària?A ningú li agrada que el seu E-mail (CORREU ELECTRONIC) sinundi amb ofertes publicitàries,però una nova forma danuncis per correu electrònic està donant resultats i aquells a els qui esdirigeix fins i tot la reben de grat.El mercadeig per correu electrònic va cridar latenció per primera vegada fa uns anys, quan elsconsumidors es queixaven dels anuncis no sol·licitats que inundaven les seves bústies.Des de llavors, molts agents publicitaris es van allunyar de les campanyes. Ara el mercadeigopcional per correu electrònic, que envia missatges a clients que voluntàriament acceptenrebrels, està atraient als agents de tornada al mitjà.Dacord amb un estudi de març de la signatura de recerca Forrester Research, la majoria de lescompanyies que usen el correu electrònic opcional en la seva estratègia de mercat ho fa através deines pròpies amb molt poca personalització.La taxa mitjana de resposta és de 18 per cent, significativament major que la mitjana de visitesde 0,65 de cent de les tanques publicitàries.Comparat amb la taxa mitjana de les tanques, de 35 dòlars per mil, el correu electrònic costacentaus per missatge.Per a John Feidner, gerent general de Tower Records (www.towerrecords.com), és una ganga.La botiga de venda de discos envia missatges generals i personalitzats almenys una vegada almes als clients registrats.Feidner va declarar que els seus missatges de promoció i informació han donat com resultatuna taxa de conversió superior de més del 10 per cent.
  6. 6. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaEncara que les companyies usen el correu electrònic en diversos moments del mercadeig, desde letapa inicial dadquisició fins a letapa de retenció del client, lanalista de Forrester, PaulSonderegger, va dir que els missatges de correu electrònic orientats a mantenir als clients jaexistents són més efectius."En la retenció, un sap alguna cosa" sobre el seu client, va assenyalar Sonderegger. "Aquí és onel correu electrònic és més poderós: a comunicar-se amb la gent dacord amb els seusinteressos i posar-se cada vegada més a to amb aquests interessos", va afegir.Encara que molts estudis segueixen afirmant que el comerç electrònic no acaba dedesenganxar a Europa, la veritat és que les grans botigues obren cada dia noves sucursals, peròa Internet. Després dAmazon.com i CDnow, li toca ara a Virgin.La pregunta que queda a laire és saber si aquestes cadenes, amb cultura anglosaxona, serancapaces de sobreviure en el negoci europeu a través de la xarxa."Els nostres preus són millors que els que ofereix Amazon.com i tenim un coneixement en altresàrees que ens fan ser més fortes", afirma Richard Branson, propietari de Virgin.No obstant això, la pròpia companyia és conscient que la part més àrdua i difícil va a serconvèncer a la gent que mai ha tingut lexperiència destar en una botiga online perquè realitziaquest tipus de compra.El propietari daquesta companyia assegura que compta amb el crèdit dels amants de lamúsica, així com amb el respecte de la indústria musical, havent comptat amb grans estels comLenny Kravitz o les Spice Girls, entre d’altres.Lestratègia de cara a tenir èxit sembla bastant clara des del dia de la inauguració de la botiga aInternet.La idea és apel·lar als fans a través doriginals imatges i fotografies dels seus ídols o bandesfavorites. A la pàgina principal es poden veure els principals "titulars" de diversos artistes, queinclouen un enllaç directe per realitzar la compra del CD en qüestió.A més a més, el màxim responsable de la companyia assegura que saconsellarà als usuarissobre quins títols no haurien de comprar o són indispensables per a la seva discotecaparticular, en funció dels diferents gèneres musicals.Així mateix, compta amb 12 canals en la seva Ràdio Free Virgin, que oferirà música de diferentsgèneres punxada per DJ’s populars a Gran Bretanya.Aquesta botiga virtual també compta amb una zona VIP, que oferirà descomptes i promocionsespecials als membres registrats.LES 4 FS DEL MÀRQUETING ONLINECom comenta Paul Fleming en “Parlem del Màrqueting Interactiu”, les 4Fs del màrqueting aInternet serien:* Flux: Segons Fleming, flux és “lestat mental en què entra un usuari dInternet en submergir-se en una web que li ofereix una experiència plena dinteractivitat i valor afegit”* Funcionalitat: Si el client ha entrat en estat de flux, està en camí de ser captat, però perquèel flux de la relació no es trenqui, queda dotar a la presència on-line de funcionalitat, és a dir,construir pàgines tenint en compte les limitacions de la tecnologia. Es refereix a una homepageatractiva, amb navegació clara i útil per a lusuari.
  7. 7. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatienda* Feedback: La relació sha començat a construir. Lusuari està en estat de flux i a més nosexaspera en la seva navegació. Ha arribat el moment de seguir dialogant i treure partit de lainformació a través del coneixement de lusuari. Internet dóna loportunitat de preguntar alclient què li agrada i què li agradaria millorar. En definitiva, dialogar amb el client per conèixer-ho millor i construir una relació basada en les seves necessitats per personalitzar en funciódaixò la pàgina després de cada contacte.* Fidelització: Internet ofereix la creació de comunitats dusuaris que aportin continguts demanera que sestableixi un diàleg personalitzat amb els clients, els qui podran ser així mésfidels.MODELS DE NEGOCIEl Màrqueting a Internet està associat amb diversos models de negoci. Els principals inclouenel model Empresa a Empresa (B2B) i el model Empresa a Consumidor (B2C). El B2B (per lesseves sigles en anglès Business to Business) consisteix en companyies que fan negoci amb unesaltres, mentre que el B2C consisteix a vendre directament al consumidor final. Quan es vaoriginar El Màrqueting a Internet el B2C va ser el primer a aparèixer. Les transaccions B2B erenmés complexes i van arribar després. Un tercer i no tan comú model de negoci és el dusuari ausuari (P2P) on els individus intercanvien béns entre ells. Un exemple de P2P és Bittorrent, queestà construït sobre una plataforma dusuaris que comparteixen arxius o fitxers.LIMITACIONSLes limitacions del Màrqueting a Internet poden crear problemes tant per a companyies comels consumidors. Les connexions lentes a Internet poden provocar dificultats. Si les empresescol·loquen massa informació a les seves pàgines web, els usuaris finals poden tenir dificultatsper descarregar la pàgina. A més a més, el Màrqueting a Internet no permet als compradorstocar ni provar els productes abans de comprar-los.PROBLEMES DE SEGURETATTant per a les empreses com per als consumidors que participen dels negocis electrònics, laseguretat és un tema dimportància. Molts consumidors tenen dubtes sobre si comprarproductes a la xarxa per que no confien que en lliurar la seva informació personal aquesta esmantingui privada. Recentment, algunes companyies que realitzen negocis en línia han estattrobades lliurant o venent informació dels seus propis clients. Diverses daquestes empresesposseeixen garanties a les seves pàgines web, declarant que la informació dels seusconsumidors es mantindrà en privat. En vendre la informació dels seus clients aquestescompanyies trenquen els seus propis compromisos de privadesa, publicats en els seus llocsweb. Algunes de les companyies que compren aquesta informació permeten als usuaris serllevats de les llistes. No obstant això molts consumidors desconeixen que la seva informacióestà sent difosa i no poden aturar la transferència dinformació entre companyies.Els problemes de seguretat són de gran importància i les companyies en línia han estattreballant dur per crear solucions. El xifrat de les dades és un dels mètodes principals perbregar amb els problemes de privadesa i seguretat a Internet. El xifrat es pot definir com la
  8. 8. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendaconversió de dades en xifres codificades. Aquestes xifres no poden ser fàcilment interceptadestret que un individu estigui autoritzat pel programa o la companyia que va realitzar el xifrat. Engeneral, com més sòlid és el xifrat, millor és la protecció de les dades. No obstant això, quantmillor és el codi de xifrat, més car es torna el xifrat de dades.IMPACTE EN LA INDÚSTRIAEl Màrqueting a Internet ha tingut un ampli impacte en diverses indústries incloent la música,la banca i els mercats de segona mà. En la indústria de la música molts consumidors hancomençat a comprar i descarregar arxius MP3 a Internet en lloc de comprar música en suportCD. El debat sobre la legalitat de descarregar arxius MP3 sha convertit en una preocupaciómajúscula per a aquells en la indústria de la música.El Màrqueting a Internet també ha afectat a la indústria bancària. Més i més bancs estanoferint la possibilitat de realitzar operacions bancàries en línia. Es creu que la banca en línia haestat atractiva als consumidors a causa que resulta més convenient que visitar una agènciabancària. Actualment més de 50 milions dadults en els EUA utilitzen la banca per Internet. Labanca en línia és lactivitat a Internet de més ràpid creixement. Lincrement en les velocitats deconnexió a Internet és la raó principal daquest creixement. Daquells individus que utilitzenInternet a EUA, un 44% realitzen operacions bancàries a la xarxa.A QUINES EMPRESES SELS POT FER MÀRQUETING PER INTERNETSi bé Internet és un mitjà molt nou i ens queda molt per descobrir dell, els principis delMàrqueting per Internet són ja coneguts i tenim una multitud de llocs dedicats a difondrels i aassessorar i proveir tot tipus de serveis als interessats. La gran empresa tendeix a un certFUNCIONARIAT. Els seus empleats estan aquí perquè és segur, perquè és fàcil vendre (elproducte es ven només, la gent va a comprar-ho), perquè no els van a tirar mentre vagincomplint. Aquest tipus de perfil tampoc correspon amb el dels emprenedors, elsdestrossadors, els que sarrisquen a provar coses noves. Perquè les coses noves podenfracassar i a lempleat de la gran empresa no li ve de gust tenir un esborrall en el seu historial.Per tant, dun personal de mentalitat "tranquil, però segur" és difícil que surtin iniciativesnoves i destrossadores. El líder està, sovint, tenallat per la responsabilitat de seguir sent-ho i,per tant, NO SARRISCA a provar novetats. El seu és aprofitar la seva força. Fer més publicitatque ningú perquè té més diners que ningú. Aprofitar la seva força al mercat per imposar nousproductes. Intentar tenir "captius" als seus clients. I això, molt més com més domini té delmercat. La gran empresa, és LENTA perquè té múltiples nivells de decisió que fan que, encaraque un dels seus empleats tingui una iniciativa brillant, aquesta iniciativa es perdi o, si arriba arealitzar-se, sigui ja tard. I encara amb aquests impediments, la gran empresa ha seguit sent-hoperquè les barreres amb que es troben els petits per aconseguir-la són, gairebé sempre,insuperables: necessitat de capital, xarxes de distribució, coneixement de la marca al mercat,etc.INTERNETÉs un mitjà universal, a labast de tot el món i una excel·lent eina de transmissió i intercanvidinformació.
  9. 9. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaPer què no ho han monopolitzat els grans? Per què els petits o, fins i tot, aquells que noexistien són els que estan portant el rumb?Perquè en Internet cada navegant va on vol quan vol. Hi ha, segons les xifres, prop de 150milions de pàgines a la xarxa. Per tant, si vull fer negocis, haig dATREURE als navegants a lespàgines. No hi ha forma de saturar-los amb publicitat per més que disposem de diners. Iencara si fos així, una vegada els hagués atret, necessitaria que les pàgines els captivessinperquè només així tornarien a elles. De cap manera puc obligar-los a tolerar les pàgines, haigdaconseguir que siguin ells els que vinguin perquè els interessa el que troben aquí. I jacomencem a veure amb què xoquen els grans a la xarxa. Diversos dels conceptes que acabo deressaltar no encaixen amb ells. Si parlem de "gratis", tampoc és la seva especialitat. Perquè noes tracta de regalar bajanades, sinó de regalar VALOR. Sovint, es tracta doferir INFORMACIÓVALUOSA gratuïtament. I, clar, aquesta informació queda a la disposició de tots. També, delscompetidors. Això xoca frontalment amb la cultura tradicional de les empreses en les quals lainformació era confidencial i es considerava un avantatge el tenir-la sense que la tinguessin elsaltres. Ara la informació és un valor, per descomptat i per això ens és útil per atreure alsnostres visitants. El que les empreses encara no han entès és que la diferència, avui, està en lacapacitat de lempresa de generar informació nova i valuosa contínuament. Però aquest és unaltre debat. En definitiva, les empreses tradicionals xoquen també amb aquesta paret.Cal afegir que, atès que el mercat dInternet és encara molt menor que el físic, linterès delsgrans segueix centrant-se, encara en el mercat físic. Encara que això ja està canviant enmercats més avançats com els llibres, la informàtica o les telecomunicacions.Per triomfar a internet, fan falta la creativitat i la imaginació. però a més, molt treball,paciència −els resultats no arriben dun dia per a un altre−, constància −estar al peu del canódia darrera dia sense defallir encara que no arribin els resultats tot el ràpid que esperem−,flexibilitat per rectificar la direcció de les nostres accions i, per descomptat, la sort, que, comen qualsevol cosa de la vida, pot ser decisiva. Tot això pot tenir-se sense ser un líder mundial.Encara que no anem a pensar ara que el fet de ser petit sigui un aval per a lèxit a la xarxa. no.Ni tampoc significa que es pugui aconseguir lèxit només amb una bona idea i duent-la a termeamb gràcia. Tampoc.TIPUS DEMPRESES QUE REALITZEN COMERÇ TRADICIONALFabricants en exclusiva ja sigui perquè tenen la fórmula, lexclusiva, la patent, etc. o per que ésel primer a llançar al mercat el producte/servei, o per que hi ha pocs fabricants/competidors.Aquesta empresa gaudeix duna posició immillorable, encara que no hem doblidar que això noés sempre garantia dèxit.Fabricants en un mercat amb competència encara que podrà influir notablement si té més omenys competència i atès que és molt difícil de mesurar el nivell o quantitat de competènciaque una empresa té no dividiré aquest apartat en diversos subapartats en funció de laquantitat de competidors que puguin tenir Intermediari amb estructura. Ja sigui una delegació,un representant amb exclusiva o un revenedor, etc. Però en qualsevol cas amb una estructuradempresa muntada. Intermediari "a laventura". Serien els que es dediquen a comprar i avendre o a representar en funció de la demanda. No és que no siguin professionals, o no siguinde fiar, però un dia venen un producte i a lun altre porten una altra cosa. I en ocasions quancal reclamar o demanar recanvis o un servei post−venda, ja no hi són o tenvien al fabricant.
  10. 10. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaDeixant de costat els aspectes tècnics, el comerç electrònic des del punt de vista dempresa oen aquest cas dempresari, (que al cap i a la fi és qui pren les decisions) té diverses limitacionsclarament definibles. Sobre aquestes limitacions magradaria dir que són superables. Talvegada es trigui un cert temps a aconseguir-ho, però tot arribarà.FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL COMERÇ EN INTERNET1 - Tangibilitat i distància.2 - Confiança i seguretat.3 - Eufòria i motius.4 - "Factor psicològic" i costums.5 - "Si no queda satisfet,...”Aclarir que no estan ordenats ni per ordre dimportància ni per ordre daparició a Internet, nitan sols els he pretès ordenar duna forma en concret, simplement els he escrit segons com elstenia apuntats en les meves notes de lesborrany.En el cas que tinguem una WEB, en què ho oferim "tot gratis", i aquest "tot", sigui intangible,(per exemple: Informació sobre algun tema, dades, baixar-se programari, etc.), llavors no passares ja que no hi ha cap transacció i per tant tampoc comerç. Encara que el model descrit finsara poc o gens tindria a veure amb una empresa.També hi ha empreses que amb la seva presència a Internet a més a més de vendre lobjectiuque shan marcat és un altre tal com el de trobar empreses i productes que representar al seumercat. Aquest és el cas de lempresa M&C Moda Intima per a la dona, la qual a les sevespàgines deixa ben clar la seva intenció darribar a acords de representació amb empreses delsector;Altres possibilitats són la dimatge de marca o suport post-venda, o de tenir una extranet,etc....Però el problema sens presenta quan el que oferim és "alguna cosa" tangible, a més el nostreclient està a laltre costat del món, a més treballem sobre comanda i amb el disseny que ell enspresenta, i per si això fos poc, pretenem cobrar abans de començar a fabricar la comanda.Si aquest supòsit per a una empresa convencional ja de per si seria un problema en Internet espot convertir en un escull insalvable,... o tal vegada no!1 - TANGIBILITAT I DISTÀNCIAImaginem-nos que el cas descrit abans, és el duna empresa que construeix Velers daltacompetició, encara que el producte en si sigui el de menys, limportant en qualsevol cas ésconèixer i poder definir tots els passos o processos que seran necessaris per tancar unaoperació de venda.En aquest cas abans de començar a fabricar haurem de tenir uns plànols i haver-los comentatamb el client, tot aquest procés es pot realitzar perfectament amb vídeo conferència. A méspodem, via Internet, treballar sobre un mateix programa o document o en aquest cas pla, doso més persones i fer-ho alhora i en temps real, amb el que sestalvia molt en trucades per
  11. 11. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendacomentar canvis, enviament de faxos i sobretot temps, a més i perquè quedi constància escritade les coses es poden enviar correus electrònics destacant les decisions més importants.Una vegada comencem a treballar podran seguir levolució de la construcció via Internet,doncs es pot posar en una WEB la imatge que capti una càmera. Daquesta forma el clientpodrà seguir levolució del treball i si complim amb el planning prefixat.Una vegada acabat el veler, tan sols farà falta fer-ho arribar per mar al client i per a aixòpodrem consultar per Internet lestat de la mar i les previsions meteorològiques.Del descrit fins al moment i encara que no deixi de ser un exemple inventat, podem extreureuna sèrie de conclusions les quals i duna manera gairebé general serviran en major o menormesura a tot aquell que desitgi iniciar una activitat de comerç electrònic:a).- NEGOCI: Haurem de conèixer molt bé el negoci al que ens anem a dedicar, ja sigui en elsupòsit que ho creiem "ad-hoc" per a locasió o ja sigui per que perllonguem el nostre.b).- TRANSPORT: El nostre Producte / Servei podrà ser fàcilment transportable. Ja sigui enpetites quantitats o en grans. Per exemple, si nosaltres elaborem massa de pizzaultracongelada, és clar que no ens resultarà rendible vendre una unitat a un client dAustràlia.(Aquest punt encara que no necessàriament, si pot tenir importants incidències en el nostrenegoci i és per això que ho hem de tenir molt present, doncs hem de ser conscients de laglobalitat dInternet i que tant podem tenir una comanda dun client de la nostra mateixaciutat, amb el que el cost en transports serà molt baix en comparació duna altra comandadun client que estigui en les antípodes).Fins i tot per al cas que el nostre producte sigui intangible, tal com baixar-se un programaridInternet, informació, etc ... haurem de tenir en compte lample de banda del nostreproveïdor, no fos cas que estiguem limitats i que quan el nostre client intenti baixar-se elproducte que ha adquirit li sigui impossible i es cansi dintentar-ho o desperar i perdem lavenda i al client.c).- TECNOLOGIA: Conèixer tan bé com sigui possible totes les tecnologies dInternet o deixar-se assessorar per algú que si les conegui. (Amb això podrem anar vencent les diferentsbarreres que àdhuc avui dia existeixen contra i en Internet).d).- INTANGIBILITAT: Encara que en l’anterior exemple ja ha dhaver quedat alguna cosa clara,els problemes que sens poden presentar a lhora de presentar alguna cosa que de per simateix podria o hauria de ser tocat, però que Internet no ens ho permet. Aquest punt pot sersalvat gràcies als últims avanços que ens permeten visualitzar imatges en 3D i mourens perdins delles, amb això es pot interpretar o imaginar com serà aquest objecte i encara que no hopuguem tocar sempre ens donarà una idea aproximada de com és. Conèixer tan bé com siguipossible totes les tecnologies dInternet o deixar-se assessorar per algú que si les conegui.(Amb això podrem anar vencent les diferents barreres que àdhuc avui dia existeixen contra ien Internet).i).- GLOBALITAT DINTERNET: Aquest és un punt de gran importància al com no és tan fàcilacostumar-se. Hem de ser molt conscients que ja no només ens estem dirigint a unes poquespersones o empreses ara podem arribar a milions de persones i milers dempreses, dequalsevol part del món. És per això que la nostra forma de veure les coses i de planificar lanostra empresa a Internet ha de ser diferent si la seva planificació fora per al "mercattradicional".
  12. 12. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatienda2 - CONFIANÇA I SEGURETATEn el negoci "normal o tradicional" en els últims anys sha pogut apreciar una evolució en laforma de plantejar-se la venda. Sense haver de coincidir necessàriament amb tots els sectors,podem distingir diverses etapes:- Fa anys limportant era vendre.- Després limportant va passar a ser vendre cobrant.- Avui dia limportant, a part de lanterior, és que el nostre client ens segueixi comprant anosaltres. O sigui, fidelitzar-lo.En el tercer punt és on vull posar laccent. No vull dir que amb Internet es pugui fidelitzar alsnostres clients o simplement fer nous clients, però no em negaran que si apareixen novesformules en la venda (en el que anomenaríem el "mercat tradicional"), una o més empreses engeneral, les aprofitaran, si amb això aconsegueixen vendre més cobrant les vendes, fidelitzantal client i tot això sense danyar la imatge de lempresa /producte.Però en aquest procés han aparegut diversos temes que ara com ara àdhuc han de vèncermolts obstacles abans no sigui superat el temor dels "cyberconsumidors" cap a ells, emrefereixo a temes tals com:- Desconeixement de lempresa: No poder tocar el producte ni conèixer lempresa que els ven,ja que aquesta pot estar a un altre país. En molts casos les "empreses" o "persones-empresa"que ofereixen els seus productes o serveis per Internet ni tan sols estan constituïdes legalmental seu país i no es tracta més que de gent que aquesta "provant sort en Internet". Això no voldir que tinguin necessàriament que ser negocis fraudulents però, a tots ens agrada saber iconèixer a qui comprem, ... o no?- Forma de pagament: Encara que ha avançat molt el tema, encara no hi ha una transmissió dedades segura al 100%. I això és un problema doncs ningú vol donar les seves dades de latargeta de crèdit per Internet. De totes maneres sha de dir que el tema ha millorat molt.De totes maneres i al meu entendre, crec que ens estem "ofegant en un got daigua", ja que almeu entendre es podrien utilitzar o desenvolupar sistemes de pagament que"psicològicament" fossin acceptats pel client al igual que passa amb les assegurances. Ara comara la gran barrera a vèncer per Internet i pel comerç electrònic és la falta de seguretat en latransmissió de dades.- Comprar per provar: Àdhuc i a por dequivocar-me, moltes de les compres que es realitzenper Internet són per novetat, això és, es compra per provar, però això es fa una o duesvegades, però no de forma habitual. Sha daconseguir que la compra es repeteixi, que esfomenti lhàbit de comprar a Internet. Aquest és un altre dels grans reptes del comerçelectrònic.3 - EUFÒRIA I MOTIUSEs podrien destacar molts motius i factors que han contribuït a leufòria dInternet. En funcióde cada persona o activitat econòmica, país, etc.... podríem destacar uns o uns altres. Nopretenc fer una exhaustiva relació de tots, tan sols vull que sentengui que aquests motiustenen molt a veure amb el comerç electrònic, o sigui que en gran mesura aquests han influït enla seva eufòria.
  13. 13. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaEl següent factor o motiu és un més dentre molts i no cal dir que no és lúnic.Encara que lessència o la base de leufòria dInternet és la "transacció dInformació" (primer lamilitar i després la docent), leufòria de lactual Internet es podria afirmar en quant a comerçelectrònic, està motivat pel fet que a Internet podem trobar tot allò que en circumstànciesnormals, (això és, a la zona / societat on vivim), no podem trobar o si existeix per vergonya oper mantenir una imatge no podem obtenir.Tal vegada i després dhaver llegit el paràgraf anterior estiguis pensant que és el que es potobtenir i el que no. És lògic doncs sabent-ho podràs vendre-ho en Internet.Podem fer una llista més o menys llarga de quines són les "coses", en aquest cas, informació,productes, serveis, etc. que podem obtenir d’Internet.Per exemple, estruços, lents de contacte, cotxes, armes, impressores, mobles, informes,detectius, sexe, cases, assegurances, menjar, cadires, llums, paper, ordinadors, bolígrafs,cargols, pantalons, camises, cosmètica, loteria, quadres, càmeres, camions, informes, etc...Crec que el millor seria buscar alguna cosa que no puguem trobar en Internet, daquesta formaacabaríem abans.No obstant això daquesta llista podríem destacar alguns temes que habitualment no tenimaccés, o arribar fins a ells ens resulta una mica difícil, tals com, armament, sexe, drogues, etc...En gran part, (i sento no poder aportar estadístiques que avalin la següent teoria), dentre lallista, el "sexe" ha estat un dels grans motors que ha contribuït a leufòria dInternet.Mentalment recorre els carrers de la localitat on un viu i explica quantes botigues de "sexe" hiha i faci un percentatge amb la resta de botigues "normals". Després i ja a Internet vagi al seucercador habitual o preferit i busqui "sexe" o "sex" a continuació faci una cerca de qualsevolaltre tema, (per exemple; llibres, art, automòbil, menjar, etc...) i faci un percentatge. Comparitots dos percentatges, àdhuc i a risc a equivocar-me segur que el percentatge superior és eldInternet. Això és, a Internet (percentualment) hi ha mes WEB relacionades amb el tema"sexe" que en la nostra vida normal.No se si dir que aquesta dada és bona o dolenta, allà cadascú amb la seva consciència oopinions. Però el que si és cert és que és real i que està aquí, i en ocasions els més "espavilats"són els que es porten tot el "pastís". (Aclarir amb el que he dit que no estic insinuant a ningúque realitzi un negoci il·legal, tan sols que analitzi les diferents oportunitats que ofereixInternet i els garanteixo que són moltes, fins i tot deixant el tema del "sexe" de costat i que esdecideixi).4 – FACTOR PSICOLÒGIC I COSTUMSLa societat actual àdhuc té uns valors clarament arrelats, anomenats "costums", els qualsdeterminen i influeixen en la seva manera de pensar, dactuar o de comportar-se. Aquestscostums i quant al comerç estan clarament marcats pel fet de poder "tocar" el producte, (en elcas que es tractés dun servei seriós de rebre informació sobre el mateix).Si bé és cert que gràcies a la venda per catàleg o per correu aquests costums han anat canvianttambé ho és que aquest tipus de venda ha arrelat en aquells llocs on la "venda tradicional" noaconseguia arribar ja fóra per la distància (estar molt apartat dalgun centre urbà) o perlimitacions dobertura dels comerços (en molts països la llei impedeix que un comerç estiguiles 24 h. del dia obert i fins i tot regulen els horaris). És en aquests casos o llocs on aquest tipusde comerç a arrelat.
  14. 14. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaTambé han influït negativament factors tals com una mala arrencada o mal servei daquesttipus de comerç, per exemple a Espanya aquest tipus dempreses van començar venent entrealtres coses els "Prismàtics de la Marina", en els fullets deien meravelles sobre ells i després alhora de la veritat eren simples joguines de plàstic que no augmentaven gens. Tot això vadificultar larrencada i consolidació a Espanya daquest tipus de vendes.Atès que els motius són varis i aquest article no tracta sobre la "venda per catàleg", emcentraré en el nostre tema i aquest és que el tracte directe amb el comerciant, venedor, fins itot prescriptor o el poder mirar, tocar, provar-tho, llambregar-ho, etc. són factors quepsicològicament estan molt arrelats en la societat. Fins i tot existeix un terme que defineixaquesta "necessitat" de sortir a comprar el "shopping" (en català alguna cosa així com"botiguejar" o "anar de compres"), que encara que sigui aparentment més de donesafortunadament els homes també ho practiquem.Aquests costums o factors psicològics influeixen sobre el comerç electrònic duna formanegativa, doncs tot això a Internet no es pot fer.FACTORS PSICOLÒGICS QUE INFLUEIXEN EN EL COMERÇ A INTERNET- Mirar, tocar, furgar. Encara que això no sigui sinònim de compra, sempre ajuda a realitzar unacompra. Així mateix si estem mirant alguna cosa en una botiga i sens apropa un venedor,sempre serà més fàcil que li comprem que no quan estem visitant una "botiga en Internet" onno sens apropa ningú.- Lidioma. Fins ara no ho havia esmentat, però la veritat és que és un punt molt important. Sija és molest en ocasions llegir en el monitor de lordinador, (ja sigui perquè estem cansats,perquè no és de bona qualitat, per que el web master daquella WEB ha triat uns colorsestridents, etc. ...), damunt i en gran quantitat docasions ho hem de fer en una llengua que noés la nostra i que no dominem o que no tenim ni idea. Per cert en aquest punt els avançostecnològics permeten traduir una pàgina a la nostra llengua materna. Amb la qual cosapodríem dir que aquest és un factor "gairebé resolt". (Cal afegir que les traduccions quesobtenen no són excel·lents ni molt menys, però almenys ens ajuden a entendre que ensestan parlant o que ens pretenen vendre).- Volem conèixer qui ens ven. Ja sigui una persona (fins i tot conèixer la seva vida o esplaiar-nos explicant-li la nostra), o conèixer que empresa es tracta. En definitiva saber qui és, com és,etc.... (No és que sigui curiositat, simplement i de forma fins i tot inconscient guanyemconfiança cap a aquesta empresa o persona i els productes que ven).- Poder tornar. Amb tot això podem reclamar en cas de ser necessari o demanar un servei"post-venda". En conèixer-ho sabem on poder anar.No mallargo més en aquest punt crec que ja ha quedat suficientment clar al fet que emrefereixo. A més i en funció del producte / servei del que estiguem parlant podrem distingirfactors que només influiran en aquests casos.COSTUMSTenim tan mal acostumats als clients, que avui aquests no esperen rebre una atenció "pre-venda" o "post-venda" (en el cas que el tipus de producte ho requereixi), o un regal encomprar el producte, o un descompte per ràpid pagament, etc.... avui el client ho exigeix. De
  15. 15. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendafet exigeix això i molt més. El problema no està en què exigeixi això, el problema resideix en elfet que a més ens obliguen a rebaixar-li el preu (i amb això, i per tant el nostre marge, gràciesal com li podem donar tot la resta que ens exigeixen).Cal tenir en compte que al cap i a la fi tots som clients. És per això que quan em refereixo aclients de forma genèrica, mestic referint de forma explícita a tots nosaltres.Doncs bé si això passa als "mercats tradicionals", a Internet àdhuc es complica més doncsdamunt existeixen uns "programets", els anomenats "shopbots", que et seleccionen lofertamés interessant (econòmicament parlant), del producte que desitgem adquirir. Tot això enqüestió de segons i per si no fos poc dentre la gran majoria dofertes existents daquellproducte en Internet.Dentre els varis que hi ha i els nous que apareixen diàriament, he triat els següents, no sónnecessàriament els millors, hi ha empreses en Internet que desenvolupen el programarinecessari per tenir un de propi.Així mateix i dins del que anomenaríem les cyber botigues ha arribat també lespecialització,com en el cas de http://www.exatienda.com. En aquest cas aquesta especialització ha estat encrear una botiga d’informàtica especialitzada a internet, òbviament amb lobjectiu del comerça Internet.5 – “SI NO QUEDA SATISFET”Aquest punt, de fet no és més que una prolongació de lanterior, però atès que a Espanya en elseu moment va revolucionar el comerç minorista, ho he triat com a exemple aplicar en elcomerç en Internet. Crec que seria necessari o almenys convenient que es busqués i apliquésuna fórmula igual dimpactant del que va anar aquesta en el seu moment (i segueix sent-hoavui dia ja que fins i tot a AMD Associació de Màrqueting Directe, ho exigeix com a requisitperquè les seves empreses estiguin associades).NOUS CONCEPTES DE MÀRQUETING A INTERNETTota nova activitat empresarial crea un vocabulari específic i màxim quan té els seus orígensen un país com EUA, per això hem considerat dinterès incloure al final del capítol un glossariamb els principals vocables existents fins al moment. De totes maneres indiquem a continuacióels nous conceptes desenvolupats a la xarxa i que més han influït fins ara.MÀRQUETING «ONE-TO-ONE»Una de les enormes possibilitats que proporciona Internet és la interactivitat amb lusuari, laqual cosa permet conèixer de primera mà les seves impressions i adaptar loferta dels seusproductes i serveis a la seva demanda precisa. Don PEPPERS i Martha ROGERS són els màximsreferents del màrqueting «one-to-one», aconsellant desenvolupar relacions daprenentatgeamb els clients.En un primer moment, aquesta informació es recaptava directament a través de qüestionarisque emplenava lusuari, encara que posteriorment shan desenvolupat sistemes sofisticats de
  16. 16. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendaseguiment, obtenció dinformació i personalització de loferta. Són les plataformes demàrqueting «one-to-one».El màrqueting «one-to-one» permet observar la navegació de lusuari, obtenir dades rellevantsper configurar el seu perfil de client, generar estadístiques per a la presa de decisionsestratègiques concretes; lobjectiu és aconseguir interaccions altament personalitzades on elclient rebi única i exclusivament la informació que li és rellevant, loferta de productes i serveisque ell espera o que estem convençuts que analitzarà, les promocions que cridaran la sevaatenció... això és «pensar a la xarxa». A continuació indiquem el procés de treball:PROCÉS DE TREBALL «ONE TO ONE»PERMISSION MÀRQUETING:En un mitjà potencialment intrusiu -milions dadreces a labast dun clic-, la gent tendeix abuscar fórmules dautodefensa personal basades en la major part de les ocasions en rebutjossistemàtics cap al que es coneix com spam -enviament indiscriminat de missatges per correuelectrònic-. La immensa majoria dels professionals del màrqueting i les empreses «punt com»han comprès la força de la reacció popular anti-spam i shan decidit per buscar fórmulesacceptades de màrqueting directe a la xarxa. Daltra banda, sha entès que aquest mitjàpermet nivells de segmentació mai coneguts fins ara i amb la possibilitat davaluar de formaimmediata el seu impacte.Com a conseqüència de tot lanterior, sorgeix el concepte de opt-in màrqueting o permissionmàrqueting. Es tracta dalguna cosa molt simple: realitzar comunicacions directes al públic quede debò ha «permès» rebre el missatge. En la pràctica, es tracta daprofitar la base de dadesde subscriptors a butlletins editats per aquesta empresa i fer-los arribar a aquests subscriptorsels seus missatges i anuncis que encaixen amb el seu perfil.El permission màrqueting és un pas gairebé definitiu cap a la segmentació perfecta.FIDELITZACIÓ A LA XARXA O EFECTE «ESPIRAL»Les enormes dificultats a captar, retenir, fidelitzar i crear xarxa han originat tres tipusdestratègia de Màrqueting a Internet que han de complementar-se:* Màrqueting datracció:Generar visites i repetició de visites.Aquesta estratègia es posa normalment en marxa amb accions de presència en cercadors imotors de cerca, campanyes de publicitat on line -mitjançant rotació de bàners i patrocini dewebsites- i, en menor mesura, generació de tràfic per programes dafiliació, intercanvidenllaços, captació de visites com a resultat dintervencions en fòrums on line i accions offline.Sempre ha de tenir-se en compte el doble objectiu de «visibilitat i capil·laritat» -estarcontínuament present en molts llocs diferents- amb la finalitat de crear múltiples portesdentrada cap al nostre website.* Màrqueting de retenció:Crear motius perquè el visitant i el client romanguin en el website.
  17. 17. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaAquesta estratègia implica tenir en compte bàsicament tres elements importants: elscontinguts del website -dinamisme, actualització i adaptació al target-, la usability -arquitectura, estructura i criteris de navegabilitat- i les promocions internes -cross promoting,hipervincles...-.La capacitat de retenció o stickeness és una mesura clau del nivell dinterès del visitant i delseu grau dadaptació. Romandre més temps permet conèixer més a fons el website, accedir amés informació i familiaritzar-se amb el seu ús, la qual cosa es transforma normalment en unalt poder de fidelització.* Màrqueting de recomanació:Aconseguir que el client satisfet actuï com prescriptor i doni començament al nou cicle.Aquesta estratègia es recolza normalment en estratègies de màrqueting viral; és a dir, enformes estudiades de generació de xarxa per part dels nostres usuaris i/o clients.El màrqueting viral pot generar-se automàticament (accions de recomanació espontània), oben ser el resultat de programes específics dincentius (recompensar per dur a terme accionsde recomanació). En lactualitat, aquest tipus daccions suposen aproximadament el 30 per 100de la generació de nou tràfic cap a un website. A això cal afegir el fet que es tracta de tràficdusuaris convençuts per lopinió dun prescriptor, la qual cosa augmenta en gran mesurada laprobabilitat de ser una visita altament interessada.AVANTATGES DEL MÀRQUETING PER INTERNET* PUBLICITAT:La seva pàgina funciona com a anunci permanent de la seva companyia, actualitzable cadavegada que vostè ho desitgi. A més, cada vegada que algú busqui larticle que vostè ven enalgun directori o cercador dInternet, trobaria el seu lloc.* INFORMACIÓ:Un lloc amb comerç en línia proveeix informació detallada i actualitzada de cadascun delsproductes que ofereix, incloent preu, especificacions, descripció, foto, etc.* MÀRQUETING:En oferir serveis interactius i vendes en línia a diferència de només pàgines estàtiques,lempresa projectés una imatge davantguarda en tecnologia i servei.* NOUS MERCATS:Possiblement hi hagi clients potencials en altres països, o al mateix país però en altres ciutats,o fins i tot petits pobles, que no tenen accés local al producte que ven lempresa. Ells estaranfeliços en poder comprar els productes sense haver de traslladar-se.
  18. 18. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatienda* FACILITAT DE COMPRA:Fins i tot per als seus clients actuals, el poder comprar els seus articles des de la comoditat dela seva llar i rebrels a domicili constituirà una grata sorpresa.* SUPORT A CLIENTS:Dubtes, aclariments, suport tècnic, estat de comandes, etc. és subministrat més efectiu ieficientment per mitjà de la seva pàgina que pot comptar amb fòrums, FAQs, consultes destat,verificació dordres i, per descomptat, correu electrònic.* AVANTATGE COMPETITIU:Cada vegada més clients potencials que comparen diverses companyies valoren el fet que enles seves targetes de presentació i papereria aquest present la seva pròpia adreça dInternet.Entre més complet i útil sigui el seu lloc, molt millor.* LLEST PER Al FUTUR:Les vendes en línia són ja una realitat, però és indubtable que en els propers anyssincrementessin a un ritme accelerat i conforme això succeeixi, vostè estarà llest i ambexperiència.Sens dubte la publicitat a Internet és de gran ajuda, amb aquesta podrà aconseguir que la sevaempresa sexpandeixi dun mercat local a un mercat nacional i internacional. I això, de certamanera, disminueix la desnivell entre grans i petits competidors, però incrementa lacompetència i aportant així avantatges també als consumidors.A Internet és més fàcil de controlar i de supervisar els resultats que té el màrqueting davant elsusuaris, de manera instantània vostè podrà saber com està anant la campanya, qui són elsusuaris que més els interessa els seus productes o serveis, la quantitat de personesinteressades, entre d’altres.DESAVANTATGES DEL MÀRQUETING PER INTERNETSi la seva pàgina web té una connexió lenta a la xarxa poden causar dificultats i molèsties alsusuaris. Si les empreses desenvolupen pàgines molt complicades o massa llargues, els usuarispodrien trigar massa a visualitzar-les o descarregar-les i això ocasionaria labandó del lloc aInternet.Ha de considerar, que el comerç electrònic no permet al comprador tocar el producte abans dela compra, si no es dóna la informació necessària sobre el producte a lusuari, aquest podriaser una gran debilitat per a lempresa. És per això que alguns negocis estan començant agarantir la possibilitat de retornar els productes.Un altre factor és la forma de pagament: molts usuaris encara no confien en els mètodeselectrònics de pagament i renuncien a comprar per internet per motiu destafa o robatori.
  19. 19. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaNo hi ha dubte, que vostè com a empresa sempre ha destar alerta davant les necessitats isuggeriments que té lusuari, ja que a partir daquestes vostè les tindrà com a base per aelaborar el seu pla de màrqueting web i de forma organitzada començar a treure profit a elmillor que ofereix la seva empresa més enllà del producte o serveis.CONCLUSIONSLa revolució que suposa Internet també pot veures reflectida en els resultats de la sevaempresa. La comprensió de la naturalesa de la xarxa, una correcta aplicació dels principisbàsics de respecte i fórmules dacció comercial específiques daquest nou mitjà, i unacontinuada acció de màrqueting amb les eines que tenim a la nostra disposició, poden veurecrescuda la nostra cartera de clients duna forma molt substancial i molt rendible.Existeixen empreses que poden ajudar-li en aquesta adreça. És important orquestrar bé lesaccions, ja que normalment el proveïdor que allotja el catàleg web i el seu domini, serà almateix que li gestiona lemail i els contestadors automàtics, etc.Com sempre, limportant és estar ben assessorat. El mailing electrònic és una pràctica que,encara que pot semblar el contrari, no és la més interessant. De nou, en la majoria de lesocasions es considerarà una intromissió.En definitiva, en catàleg WWW ha de ser un punt dinterès per al públic, de manera que lainformació institucional i sobre productes de lempresa estiguin sempre aquí, accessibles, peròen un segon pla, mentre que la informació dinterès i actualitat sigui el `ganxo daquesta einaactiva de màrqueting.El perfil de lusuari dInternet és un mercat gairebé perfecte. La majoria tenen estudis, podenpermetres un ordinador (senyal que tenen diners disponibles i diners per comprar el que tuestàs venent). Gairebé tots tenen targeta de crèdit (amb la qual paguen el seu accés a Internet)i són compradors impacients i impulsius. Llista de punts a tenir en compte a lhora diniciar unaactivitat empresarial en Internet.GLOBAL. Globalitat dInternet. Hem de tenir-la sempre molt present i plantejarem la nostrapresència i accions a realitzar duna "Forma Global" això és tenint en compte que gràcies aInternet poden visitar nostra WEB i per tant comprar el nostre producte persones de tot elmón.NOSALTRES. Primer haurem de definir correctament la nostra empresa, al fet que ens volemdedicar, amb quins productes i a qui ens dirigim.QUE I A QUI. Que oferim i a qui. I oferir el que aquesta persona està buscant en les condicions icaracterístiques que ell desitgi.PRODUCTE. Haurem de conèixer el producte que portem. Daquesta forma podrem arribarmillor al nostre client objectiu.VENEDOR. Hem de suplir la figura del venedor i amb lajuda de la tecnologia definir el perfil delclient i daquesta forma poder oferir-li el que ell vol.IDIOMES. Quants més idiomes tingui la nostra WEB millor. Daquesta forma podrem arribar deforma efectiva a més gent. A més a més que aquest és un factor molt important per fidelitzarals clients, que no sempre es té en compte.PAGAMENT Shan de buscar formules noves de pagament, (o aplicar unes altres ja existents).
  20. 20. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaREPETIR. Hem daconseguir en primer lloc que tornin de forma periòdica i a més que enscomprin de forma periòdica. Una forma del primer seria per exemple donant major contingut ales nostres pàgines, una forma del segon, seria lanar ampliant i renovant els nostres productesde forma constant i informar daixò als nostres clients.TECNOLOGIA. A Internet els nous avanços se succeeixen duna forma sorprenentment ràpidamolt més que al "mercat tradicional". Si coneixem aquests avanços ens podrem aprofitar dellsen benefici nostre i en el dels nostres clients.DADES. És necessari disposar de dades i estadístiques per poder avaluar en xifres la nostraaudiència i disposar de dades sobre qui ens visita, que vol, etc. A més són necessaris permesurar la rendibilitat de la nostra presència a Internet.RECOMANACIONSSha dampliar una mica més la informació als consumidors finals amb la finalitat de queaquests coneguin els avantatges que té el màrqueting per Internet quant a temps i comoditat.Degut a levolució que Internet està tenint, les empreses han de crear pàgines més creatives iàgils amb la finalitat de que els usuaris trobin la informació de manera més eficient.Donada leufòria que té Internet sha dinformar millor als usuaris sobre el segur que poden serles transaccions per Internet.En lactualitat moltes empreses no utilitzen Internet a causa de que creuen que és molt costósdistribuir els seus productes a través daquest canal. Aquest paradigma sha de trencar ja queen moltes ocasions els callcenter utilitzats perquè molts usuaris facin les seves comandes sónen ocasions ineficients.

×