Successfully reported this slideshow.

Presentació de Facebook

252 views

Published on

Presentació de Facebook.

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Presentació de Facebook

  1. 1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Presentació de FacebookA dia d’avui, hi ha aproximadament 950 milions dusuaris de xarxes socials al món, una xifraque creix dia a dia i que ha sorgit del no-res en molt pocs anys.El 74% dels usuaris dInternet a nivell mundial tenen almenys un perfil en alguna xarxa socialsegons un estudi recent de InSites Consulting realitzat en 16 països , entre ells 12 païsosdEuropa, EUA, Xina, Rússia, Austràlia i Brasil.Un usuari mitjà té perfils en dues xarxes socials per a ús privat, mentre que el 18% dels usuarisdInternet tenen a més a més, un perfil en una xarxa professional; dels quals LinkedIn és la méspopular.Dins dels països europeus, el 81% dels usuaris a Espanya tenen un perfil en una xarxa social,77% a Regne Unit, 74% a França i 57% a Alemanya. En altres regions, Xina té el 44%, EUA el86% i Brasil el 97%.Penetració de les xarxes socialsEls usuaris de xarxes socials es connecten de mitjana dues vegades al dia, encara que a lesxarxes professionals aquesta mitjana cau a nou vegades al mes. Dins daquests usuaris dexarxes socials, existeixen segments clarament diferenciats dusuaris, per exemple un grupanomenat Visitants, que representa el 16% dusuaris de xarxes socials, es connectenfreqüentment (De tres a sis vegades per dia) però rarament escriuen alguna cosa sobre ellsmateixos (només ho fan una de cada sis vegades que es connecten de mitjana) i es limiten aobservar als altres; aquest perfil és molt comú a Brasil i entre usuaris de Twitter. Un altre grup,són els Addictes, que són el 28% dels usuaris, es connecten freqüentment (De una a quatrevegades al dia) i escriuen amb molta freqüència (el 78% de les vegades que es connecten);aquests usuaris són típicament dones, de 19 a 45 anys, solteres i sense fills. També hi ha un48% dusuaris Passius que es connecten només tres vegades per setmana, però que cadavegada que es connecten escriuen alguna cosa; aquests usuaris són típicament homes, de 29 a57 anys, no es consideren experts en Internet però tenen alta presència en xarxes socialsprofessionals.Perfil dusuaris de xarxes socialsL’usuari mitjà duna xarxa social té 199 amics, Brasil té la més alta mitjana dels païsosanalitzats: 370 amics per cada usuari seguit de Portugal amb 238 amics i EUA amb 210 amics. AEspanya la mitjana és de 98-102 amics per usuari, al Regne Unit de 177, a Alemanya 123 i aFrança de 98.
  2. 2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/En quant a lexpansió de noves xarxes socials, aquesta sembla fer-se més lenta. Sestà tornantcada vegada més difícil per a les noves xarxes socials reclutar nous membres. La majoria delsusuaris estan contents amb la seva situació actual i no volen convertir-se en usuaris duna novaplataforma per la qual cosa hi ha una certa estabilitat al mercat explica Steven Van Belleghem,soci d’InSites Consulting.Amb aquestes xifres està clar que les xarxes socials han aconseguit la gran propagació ainternet, i que estan apropant-se a la seva maduresa.En aquest context hi ha una xarxa social que brilla per sobre de totes les altres: Facebook.Facebook és la xarxa social líder mundial i segons lestudi abans esmentat a nivell global, unelevat percentatge dels usuaris la coneixen i la meitat té un perfil en ella.Molt sha escrit sobre Facebook, però pocs entenen realment per què ha estat tan reeixida. Perentendre les claus del seu èxit hem de remuntar-nos als seus orígens i analitzar les decisionsque es van prendre des del seu començament i que van construir les arrels del seu gran èxitactual.Els començaments de FacebookTot va començar en una Universitat dEUA...Un fred matí de Novembre de 2003 a Boston , el jove Mark Zuckerberg es va aixecar del seudormitori de la Universitat de Harvard. Aquest matí es respirava en laire, el fred duna properanevada que anticipava el hivern. Zuckerberg, amb 20 anys, estava en el seu segon any a laUniversitat i la seva preocupació era dividia. Ccom la de tots els seus companys, entre elsestudis, la cervesa i les estratègies per ser reconegut per les seves companyes, alguna cosa elseparava de la resta dels estudiants.Ja era conegut al campus per haver llançat el lloc FaceMash, el qual comparava a latzar duesfotos destudiants de la Universitat perquè els seus companys votessin qui era més popular. Noobstant això, com havia copiat les fotos de la base de dades oficial de la Universitat, es vaveure forçat a donar de baixa el lloc davant acusacions dhaver infringit la propietatintel·lectual, ja que les fotos eren propietat de Harvard.Aquell fred matí Zuckerberg va conèixer a uns estudiants de Harvard, que cursaven la cambra iúltim any a la mateixa Universitat, anomenats Cameron Winklevoss, Tyler Winklevoss i DivyaNarendra. Segons li van explicar, havien tingut la idea de llançar un lloc anomenat HarvardConnect (després s’anomenaria ConnectU) que permetria als estudiants de la Universitatconnectar-se i compartir informació. Alguna cosa semblat al que feia en aquesta èpocaFriendster.com, però limitat a estudiants de Harvard. Aparentment treballaven en aquestprojecte des de finals de 2002 però el programador original (un altre estudiant de Harvardanomenat Sanjay Mavinkurke) shavia graduat al maig del 2003 deixant el treball sense acabar,i si per una banda un altre estudiant de la Universitat (Victor Gao) havia avançat una mica,necessitaven ajuda, i volien que Zuckerberg acabés de programar el lloc.
  3. 3. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Mark Zuckerberg va acceptar participar en el projecte i ajudar-los amb la programació, encaraque mai va signar un contracte en paper. Durant els següents mesos, Zuckerberg es va dedicara treballar en el codi font del lloc, fins que un dia va comprendre el veritable potencial de laidea.Fins al dia davui no estan clars els detalls, però el que sí sabem és que Mark Zuckerberg vadecidir llançar un projecte en paral·lel: una xarxa social que també permetria als estudiants deHarvard connectar-se entre si, compartint informació personal, similar a la continguda en elstradicionals llibres anuals publicats per les universitats americanes, anomenats usualmentFacebooks.Daquesta manera, l11 de gener de 2004, Mark Zuckerberg va registrar el dominithefacebook.com i menys dun mes més tard, el 4 de febrer de 2004 va llançar la seva pròpiaxarxa social a la Universitat de Harvard durant la tradicional shopping week (la setmanaimmediatament anterior al començament de les classes del semestre de primavera).Per incrementar la popularitat del seu lloc va enviar un email a tots els estudiants de laUniversitat, ja que tenia accés a aquests correus com a estudiant. En els primers quatre dies jashavien registrat 650 estudiants, un 9,8% dels 6,613 estudiants de grau (undergrads) deHarvard. Al cinquè dia ja hi havia vora els 1000 estudiants registrats i al cap de només duessetmanes, thefacebook.com ja tenia vora els 4500 membres, una mica més de la meitat deltotal destudiants de Harvard.En aquest llavors, Mark comptava amb el suport dels seus 3 companys de cambra a Harvard:Dustin Moskovitz (que després seria el President vice-executiu de la companyia), Chris Hughes(el portaveu oficial de la companyia) i Eduardo Saverin (CFO). Aquest últim, un brasiler que esva mudar amb la seva família a Miami als 7 anys, era qui aportava el poc finançament que lacompanyia necessitava, mentre els altres dos ajudaven en tasques vàries.El ràpid èxit a Harvard es va deure a diverses causes, però entre elles estava la funcionalitat dellloc. A més a més dincloure les dades dels estudiants, Zuckerberg shavia encarregat de pujarel llistat de classes, amb la qual cosa un nou membre que es registrava a la xarxa podiaràpidament veure quins dels seus companys estaven en el lloc i conèixer qui eren, alguna cosamolt útil no només en el moment de buscar companys per a un grup destudi dins de la classesinó també molt interessant per saber qui era aquesta rossa que sasseia en la tercera fila de laclasse deconomia.thefacebookhomeDavant el gran èxit a Harvard, Zuckerberg i els seus amics van decidir expandir el servei a altresuniversitats. El 25 de febrer de 2004 van afegir Columbia i lendemà van afegir Stanford. L1 demarç van afegir Yale i el 7 de març el servei també estava disponible a Darmouth i Cornell.
  4. 4. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Lexpansió de FacebookEl procés dexpansió a cada escola era sempre el mateix. Zuckerberg i els seus amicssencarregaven de contactar amb quants estudiants que coneixien de cada Universitat, perquèells expandissin la notícia internament. A més incorporaven la llista oficial de cursos de cadaescola i només permetien registrar-se com a membres de la xarxa social a aquells estudiantsque tinguessin una adreça de correu de cada Universitat (amb lextensió .edu). Daquestamanera sassegurava un alt nivell dexclusivitat ja que totes aquestes escoles pertanyen a la IvyLeague, un grup de vuit universitats conegudes per la seva excel·lència acadèmica, altaselectivitat en ladmissió de nous estudiants i l’alt elitisme social.Potser de forma inconscient, Zuckerberg estava utilitzant el poder de laley de lescassetat, perla qual, com més ens costa obtenir alguna cosa, més ho apreciem i més alt valor té.Cap a finals de març de 2004, thefacebook.com (continuava anomenant-se així) ja comptavaamb més de 30000 usuaris i corria en 5 servidors el manteniment dels quals requeria uns 500dòlars al mes. Per solucionar aquests costos, Mark va començar a parlar amb Venture Capitals iAngel Investors, els quals van ser atrets pel ràpid èxit i la fama de la xarxa social entre elsestudiants. El 13 dabril, quan el lloc web ja tenia més de 50000 usuaris, Zuckerberg,Moskowitz i Saverin decideixen crear una societat legal: Thefacebook.com LLC.En aquest moment, lexpansió a noves Universitats no seguia una anàlisi demogràfica ni genssemblant. Zuckerberg simplement llistava aquelles Universitats des don rebien més sol·licitudsi expandien el servei seguint aquest ordre, garantint que a cada nova Universitat lacceptacióestava gairebé assegurada. A més, un gran nombre destudiants en aquestes Universitatshavien sentit parlar sobre el lloc a través dels seus amics a les escoles més prestigioses, iestaven ansiosos per poder accedir al servei, amb la qual cosa esperaven àvids que el llocarribés a la seva Universitat, i tan aviat ho feia, corrien a inscriures.Al maig de 2004 (nomést 3 mesos després del seu llançament), el lloc ja comptava amb més de80000 membres i estava disponible en trenta-dues Universitats dEUA (incloent les 8 escolesdel Ivy League) però els costos seguien creixent amb la qual cosa els fundadors van decidirincorporar un soci financer, triant a Peter Thiel, milionari ex-fundador de PayPal, qui (aquestestiu) va invertir 500.000 dòlars en la companyia a canvi del 10,2% de les accions.Cap a finals de maig els fundadors de la companyia explicaven en un reportatge de la revistade Harvard (The Harvard Crimson) que el lloc ja tenia gairebé 120000 membres, xifra quecreixia cada hora. Agreguem milers de membres al lloc cada dia(comentava el portaveu delgrup Chris Hughes).Aquest estiu, un dels fundadors, Eduardo Savin, que estava en el 3er any de Harvard (és un anymés gran que Zuckerberg) es va mudar a Nova York per treballar com a becari en una empresafinancera (summer intern) però va començar a tenir grans discussions amb Zuckerberg. Laresponsabilitat de Savin sobre el rumb financer de la companyia es diluïa davant la presènciade Peter Thiel, qui recolzava a Zuckerberg. Finalment Savin es va allunyar de la companyia acausa de les diferències dopinió amb Zuckerberg. Fins a aquest moment havia estat el CFO de
  5. 5. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/la companyia, aportant la perspectiva de negocis a un inici fonamentalment tècnic, i va quedarrelegat a loblit en la història de Facebook.Per aquell llavors, Zuckerberg estava pensant a deixar Harvard per dedicar-se plenament athefacebook.com, la qual cosa va acabar de decidir aquell estiu, quan al costat del seu amic ico-fundador Moskovitz van deixar la Universitat per mudar-se a Pal Alt, Califòrnia (ChrisHughes, laltre co-fundador, va preferir acabar la seva carrera a Harvard). Entre Agost iSetembre de 2004, amb part dels fons aportats per el angel investor, van redissenyar el llocper incrementar la funcionalitat pels més de 250000 membres que ja tenia la incipient xarxasocial i van rebre una demanda de ConnectU, qui acusava a Zuckerberg dhaver-los robat laidea i part del codi, quan treballava per a ells. En aquell moment, Zuckerberg declarava a lapremsa: És completament fals. No hi ha massa idees noves surant per aquí. TheFacebook noés una idea nova, es genera de totes aquestes altres, és bàsicament la mateixa cosa però a unnivell diferent, i la nostra idea és fer-ho al nivell de les universitats. Aquesta demanda estancaria en el 2008 quan la companyia va acceptar pagar-los als demandants 65 milions dedòlars (20 milions en efectiu i la resta en accions de la companyia).Cap al lideratge mundialAl novembre de 2004 el angel investor Peter Thiel va organitzar una gran festa a Califòrniaquan TheFacebook va superar el milió de membres registrats i poc després la companyia es vamudar a Menlo Park a Califòrnia. Al gener de 2005, quan la companyia ja tenia més d1.4milions de membres, un altre dels cofundadors, Chris Hughes, va decidir deixar TheFacebook ies va mudar a França. Després de graduar-se a Harvard el 2006, Chris Hughes va cobrar grannotorietat quan va coordinar al 2008 la campanya d’internet del llavors candidat presidencialBarack Obama. Lúltim dels co-fundadors, Dustin Moskovitz va deixar Facebook a loctubre de2008.La companyia va continuar creixent a gran ritme i cap a l’abril de 2005 ja tenia 2.5 milions demembres, estant present en 572 Universitats, expandint-se a 30 noves Universitats cada mes.La resta de la història és més coneguda. A labril de 2005 la companyia va rebre la seva segonaronda de finançament quan Accel Partners va invertir aproximadament 13 milions de dòlars iva decidir canviar el seu nom, després de comprar per uns 200000 dòlars el dominiFacebook.com (fins a aquest llavors usava Thefacebook.com).Durant aquests primer temps, Facebook només permetia inscriure com a membres aestudiants universitaris (verificats a través de la seva adreça de correu .edu). Això li vapermetre diferenciar-se daltres xarxes socials existents com Friendster, MySpace, Xanga, hi5 iBec les quals no tenien tals restriccions. En tenir aquest focus de llum dexclusivitat i privadesa,Facebook aconseguia que els estudiants tinguessin més confiança en el servei, incorporantinformació personal que duna altra manera no haguessin estat disposats a compartir (perexemple, el 29% dels usuaris de Facebook en aquells temps arribaven a compartir el seunúmero de mòbil). Cap a Setembre de 2005, gairebé el 86% dels estudiants de les universitats
  6. 6. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/on Facebook estava present tenien un compte en el servei i el 61% es connectava cada dia(segons comScore, els usuaris de Facebook passaven 20 minuts en el lloc cada dia).Més tard, Facebook va decidir obrir el servei a altres grups, com a instituts secundaris, ex-alumnes de les universitats i companyies, però sempre limitant la interacció bàsica dinsdaquests grups, fins que finalment al setembre de 2006, Facebook es va obrir a tots els usuarisdInternet. En aquest moment ja comptava amb més de 10 milions de membres i les sevesexpectatives de creixement estaven basades a expandir el servei a totes les persones quetinguessin accés a Internet.Quantitat dusuaris a FacebookSeguint aquesta estratègia, Facebook va superar a labril de 2008 a MySpace com la xarxasocial més popular del món i en lactualitat té més de 400 milions dusuaris actius.En lúltim finançament que va rebre Facebook al maig de 2009, el fons Digital Sky Technologiesva invertir 200 milions a canvi de 2% de les accions, la qual cosa va valorar a la companyia en10 bilions de dòlars i ha convertit a Mark Zuckerberg en el billonari més jove de la llista deForbes 500 amb 25 anys i una fortuna personal estimada en 4 bilions de dòlars (per sobre deSteven Spielberg, 3.0 bilions USD; Oprah Winfrey, 2,4 bilions USD, Donald Trump, 2,0 bilionsUSD, o fins i tot per sobre de Goyo Perez Companc, 2.0 bilions USD, Florentino Perez, 1,9bilions USD o Emilio Botin, 1,7 bilions USD).Les claus de lèxit de FacebookLèxit de Facebook està sustentat en diversos elements. Per començar, no va intentar crearuna xarxa social virtual sinó que va capitalitzar una xarxa social existent (estudiantsuniversitaris) oferint una sèrie de funcionalitats en línia que maximitzaven el valor de lesinteraccions. A causa de la gran grandària de les classes a les universitats a EUA, els estudiantsno tenen molt temps per conèixer als seus companys i saber qui són, quins interessos tenen,etc. Quan un estudiant mitjà entra a una classe, tracta de seguir al professor mentre escanejaals 70 o 80 companys de laula buscant a algú que conegui daltres classes o buscant noiesatractives. Una manera molt ineficient dinteractuar. Facebook va canviar això, i va organitzarper primera vegada els perfils segons els cursos o matèries, facilitant la interacció entre elsestudiants. En lloc de crear una comunitat en línia, va proveir a una comunitat fora de línia pre-existent informació rellevant i serveis de comunicació.En segon lloc, lestratègia de segmentació enfocant-se en estudiants universitaris va seraltament reeixida. Facebook es va transformar en una experiència per a universitarisdissenyada per universitaris. I aquest era un segment verge. Si bé existien altres xarxes socialsa EUA, Friendster, que ja estava en decadència, havia estat popular entre persones una micamajors i MySpace tenia menys del 6% de penetració als campus universitaris ja que senfocavaen un públic més adolescent. En resum, hi havia un enorme segment dusuaris assidus
  7. 7. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/dInternet (els estudiants universitaris) que no havien experimentat amb les xarxes socials, iFacebook va aprofitar aquesta oportunitat.En tercer lloc, Facebook va restringir, inicialment, laccés al servei i va limitar altrescomportaments (per exemple, la forma dincloure a un amic) aconseguint que els usuaristinguessin aquesta sensació de privadesa que els permetia sentir-se còmodes compartint tottipus dinformació, la qual enriquia el servei incrementant el seu valor.En quart lloc, lalt perfil dels fundadors de Facebook, especialment el de Mark Zuckerberg, li vadonar un focus de llum i de credibilitat a la companyia des del primer moment. En la ment delsestudiants, el lloc havia estat creat per un dells, no quelcom imposat per una companyia, eraun lloc en el qual podien confiar perquè havia estat fet per algú com ells.En cinquè lloc, lestratègia dexpansió, prioritzant les escoles de la Ivy League, va aconseguircrear una imatge de marca altament desitjable, a la qual tots els altres estudiants volienaccedir. En expandir-se a altres universitats de forma pausada (bàsicament per la falta derecursos) va aconseguir crear un focus de llum dexclusivitat, aconseguint no només que lamarca fos alguna cosa realment a la ordre del dia sinó que a més, quan entrava a unauniversitat sexpandia com el foc. Un estudiant tenia més incentius per inscriures en una xarxaon solament accedien els millors, que en altres servei (com Friendster o MySpace) on qualsevolpodia entrar i el seu perfil era apilat amb milions daltres.Resumint, va trobar un segment específic, molt atractiu, amb necessitats específiques i els vaoferir un producte amb funcionalitats rellevants que satisfeien les seves necessitats concretes.A més va crear una marca el posicionament de la qual va aconseguir ensenyorir-se datributsmolt rellevants per al segment triat que li va permetre diferenciar-se de qualsevol altrecompetidor. I Facebook va construir aquest posicionament tan fort sense gastar un sol dòlar enpublicitat, un clar exponent de com es construeixen les marques al món digital. En definitiva,lèxit de Facebook no es deu al seu programari (de fet programar una xarxa social és bastantsimple i hi ha programes gratuïts per fer-ho), tampoc es basa en una gran idea revolucionària(el concepte de xarxa social ja existia) ni tan sols per una gran habilitat de gestió. El seu èxit esdeu a una sèrie de decisions encertades a làrea de màrqueting. Segmentació, posicionament,diferenciació, són totes variables del màrqueting, i Facebook va aconseguir de forma mestragestionar totes elles. Lèxit de Facebook és, en definitiva, resultat dun gran màrqueting,diferent al tradicional, no tan depenent en la publicitat, però enfocat en les variablesfonamentals que componen al màrqueting estratègic.La competència localMentre Facebook creixia a EUA, altres xarxes socials apareixien i es feien fortes en altrespaïsos.Aprofitant que no va ser fins a Febrer de 2008 que Facebook va llançar les seves versions enespanyol i francès, i al març de 2008 en alemany, diversos emprenedors locals van llançar lesseves pròpies xarxes socials, entre els casos europeus cal destacar a Skyrock a França, StudiVZa Alemanya, Hyves a Holanda i Tuenti a Espanya.
  8. 8. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Publicades en els seus idiomes locals, aquestes xarxes socials no tenien abast més enllà delsseus països dorigen, però gaudien de profundes arrels als seus mercats domèstics i van gaudirde cert lideratge mentre Facebook es mantenia enfocada a EUAMySpace no hi havia fet gran reso en aquests països però quan Facebook va decidir expandir-se internacionalment, la cosa va ser diferent, totes van sentir lefecte.A França, Skyrock va perdre un terç dels seus usuaris a les mans de Facebook:aproximadament entre el 27 i el 32% dels nostres usuaris han trobat una millor experiènciadús en Facebook diu Pierre Bellanguer, el fundador de Skyrock a França, un altre 32% shaquedat amb nosaltres i un terç final usa tots dos serveis.Fa un any, Skyrock i Facebook competien cap a cap a França, però al 2010 la xarxa americana jaduplicava en usuaris al seu rival local, amb més de 21 milions dusuaris segons comScore.El mateix va ocórrer en els altres països. A Espanya, Facebook va sobrepassar a Tuenti en el2009 i actualment té gairebé 11 milions dusuaris, comparats amb els 6,8 milions del llocespanyol, de fet Espanya és el vuitè país del món on més està creixent Facebook.Creixement de Facebook per païsosA Alemanya, StudiVZ té tres llocs que en conjunt són el líder de mercat amb 14 milionsdusuaris encara que Facebook sapropa ràpidament i ja té 12 milions. De fet, Facebook hatriplicat els seus usuaris en lúltim any mentre que els nombres de StudiVZ es mantenenestancats gairebé sense creixement.Clemens Riedl, el Conseller delegat de StudiVZ atribueix aquest creixement a la falta decontrols que té Facebook. La majoria de les coses que fa Facebook són il·legals segons la lleialemanya es queixa Riedl, explicant que la xarxa social alemanya ha de seguir un procés moltmés complex per donar dalta als seus membres i no pot compartir certa informació amb elsanunciants.Només Hyves, a Holanda, manté el lideratge local, amb gairebé 8 milions dusuaris, comparatsamb els 3,5 milions de Facebook, no obstant això, Facebook ha triplicat el nombre dusuarismentre que Hyves només ha crescut el 33% durant lúltim any.Quantitat dusuaris de les xarxes socials localsLes xarxes europees tenen posades les seves esperances a diferenciar-se a través de lelementlocal o funcionalitats diferents. Zaryn Dentzel, un americà que va fundar Tuenti a Espanyaexplica: que els serveis nínxol tenen molt valor en el context local. Si la teva prioritat ésaconseguir que tots els éssers humans del planeta estiguin a la teva xarxa és un enfocamentdiferent. Tuenti senorgulleix de tenir una xarxa dalta qualitat a la qual solament saccedeixper invitació, i els perfils no poden ser indexats pels motors de cerca amb la qual cosa
  9. 9. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/lexperiència és molt privada i segura. Això alenteix el creixement dusuaris però assegura queel lloc estigui relativament lliure de perfils falsos.StudiVZ, mentrestant, senfoca a atreure una audiència diferent a la de Facebook: Facebook ésun lloc ple de coses diu Riedl el seu fundador, nosaltres tractem de mantenir el nostre llocsimple, ens enfoquem en dones i en persones que no estimen la tecnologia.Skyrock, per la seva banda, ofereix la possibilitat de crear blogs anònims en lloc de crear perfilsamb el seu nom real. Pierre Bellanger, el seu fundador, diu que molts dels seus usuarisadolescents prefereixen lanonimat. Hyves, la xarxa holandesa, tracta de diferenciar-se a travésde la integració amb programes de TV o esdeveniments locals. Per exemple, Hyves és unpatrocinador de la lliga de futbol holandesa i duu a terme enquestes per RTL, la cadena de TVlocal.Les xarxes locals també tracten doferir una experiència més personalitzada als anunciants. Acausa de les seves (encara) altes audiències, els anunciants solen tenir en compte a les xarxeslocals. Stafford Green, responsable de Coca-cola digital diu que no pot donar-se el luxedignorar a les xarxes locals de nínxol: seria genial si fos com en els dies daurats quan hi havianomés un lloc per posar els anuncis i arribar a tothom, però aquests dies ja van passar.Un senyal de que les xarxes socials potser puguin sobreviure són les dades financeres. Hyvesapunta a facturar aquest any uns modestos 20 milions de €, però a diferència de Facebook haestat rendible des del 2006. Skyrock, que també té una estació de ràdio FM, ha tingutingressos per 39 milions de € lany passat amb un EBITDA de 8 milions de €, dels quals gairebé6 milions vénen dInternet. Tuenti ha facturat menys de 6 milions de € lany passat però esperaser rendible en el tercer trimestre del 2010. No obstant això StudiVZ, que va ser comprat perGeorg von Holtzbrinck, el grup de publicació, per 86 milions dEuros al gener de 2007, ha tingutingressos per 20 milions dEuros lany passat però encara perd diners.No obstant això, a nivell reconeixement de marca, en gairebé tots els països europeusFacebook té el lideratge, excepte a Holanda (on la xarxa més reconeguda és Hyves) i a Portugal(on és Hi5).Reconeixement de xarxes locals per paísJeff Mann, analista de Gartner, diu que mentre algunes xarxes socials locals tendeixen adesaparèixer, hi ha algunes que sobreviuran. El fenomen de les xarxes socials està molt lligat alcultural i personal, amb la qual cosa hi ha lloc per a diversos competidors explica Mann alguns,com Hyves, poden haver establert un cap suficientment gran i poden ser capaces de defensar-la. Potser no operin a nivell corporatiu mundial però poden arribar a ser petits negocis viables.Només el temps confirmarà si les xarxes locals sobreviuran a la lluita amb Facebook, però, comen la majoria dels negocis reeixits moderns, gran part de lèxit es definirà en laplicació reeixidade les variables del màrqueting.
  10. 10. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Facebook és el resultat dhaver entès i portat a la pràctica un màrqueting reeixit, establint unasegmentació i diferenciació específica, desenvolupant un producte amb funcionalitats quesatisfeien exactament les necessitats del segment triat. Probablement Mark Zuckerberg i elsseus amics hagin aplicat aquesta estratègia de forma intuïtiva...

×