Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

768
-1

Published on

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
768
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2010 · núm. 121 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org I malgrat tot, la vaga va ser una realitat... Fotografia: Sergio L.
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 121 · Octubre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat I malgrat tot, la vaga va ser una realitat... Fotografia: Sergio L.Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Vaga general?CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA Sí, però després què?CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit E n aquests moments del camí sembla clar que la vaga general convocada pel passat 29 de setembre ha estat un aquest sistema) com quan fugim en re- tirada (com ara i sembla ser que per un quant temps). i gastat anar de bracet amb els majorita- ris i posar-nos darrere la seva roda quan convoquen vaga general? La vaga ge- ment i l’acció revolucionàries, una acció revolucionària que ens permeti construir una societat diferent damunt d’altres• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) èxit de participació, tenint en compte el En el segon, la cosa resulta més com- neral que defensem, a banda de per atu- valors i sense classes. No és només• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de context en el qual ens trobem. Relatiu plexa. Ho tenim tot per accedir a la rar la producció i enfrontar-nos al capital un problema de resposta sinó, sobretot,Catalunya (FEC) com tots els èxits que fan referència a gestió de la societat sense mitjancers ni en la seva més clara expressió, en el que de tenir clar que aquesta és neces-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) les lluites socials però èxit de mobilitza- amos de cap tipus. I tot i això, allò que món del treball assalariat, per a què ens sària i que cal que sigui contundent, sinóVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn ció i de participació almenys. La vaga mostrem i deixem veure a la gent que servirà? L’endemà tindrem el govern de sobretot de saber com hem de fer perTel. 933103362. Fax 933107110 va aconseguir una participació prou im- no viu directament en els nostres cer- torn esperant quan en convoquem una canviar les coses, i ara no ho sabem niFEDERACIONS COMARCALS portant i durant la jornada es van crear cles socials, de pensament i d’acció, és altra per dir-nos que vol negociar o sen- tan sols si comptéssim amb una àmplia conflictes prou potents com per deixar que no estem preparats per a res, que zillament aquesta és única i irrepetible participació el 29 de setembre. PerquèAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada clar que almenys la gent treballadora no podem canviar res i que no som ca- en nom de la santa hipoteca permanent i una cosa és la vaga i una altra la transfor-Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es conscienciada i sense massa endeuta- paces d’analitzar, enfrontar-nos i guan- majoritàriament estesa com herba quan mació social. I una i l’altra es troben mésBaix Camp/Priorat ments personals estem en contra de la yar encara que siguin petites coses. plou per tota la massa obrera possible i allunyades que mai.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat desaparició de drets a què els amos ens Per això, quan enmig d’una negociació existent? Ens caldrà treballar molt i posar tota laTel. 977340883. Fax 977128041 porten amb reformes laborals, pèrdua de conveni, obtenim un petit triomf som Plantegem aquests interrogants i molts carn a la graella per tal que les cosesBaix Llobregat de drets, lleis retrògrades i ensabonada més feliços que una altra cosa. altres que no escrivim aquí perquè real- esdevinguin diferents. Això sí, tenim clarCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat permanent per als rics i poderosos. Hem Als anticapitalistes, a on ens porta ment la vaga general és una eina molt que és possible i que no deixarem deTel. 933779163. Fax 933777551 potent que cal adequar a la realitat dels lluitar mentre un sol home o dona pateixi creat de nou un col·lapse social durant guanyar una vaga general? Als anarco-Comerç, 5. 08840 Viladecans un dia i deixat clar que les treballadores sindicalistes, en quin escenari ens situa nostres dies. La vaga general, al 2010 a explotació, no gaudeixi de llibertat o elscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 i els treballadors mobilitzats pensem esdevenir martell per als empresaris ara Europa, ja no és revolucionària, ni tan seus drets bàsics a l’existència i la felicitatBaix Penedès que no només la crisi l’han de pagar els mateix, en una situació en què les lluites sols a Grècia, ja que qui la convoca i qui no siguin respectats. Així doncs, desprésNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell qui l’han provocat sinó que nosaltres no socials s’han convertit en la seva major hi participa té clar que a través d’ella no de la vaga general del 29-S, a continuarTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com som qui l’ha provocat, o almenys no en part en resistents i poca cosa més? Te- es pot acabar amb el capitalisme ni en- la lluita i incrementar l’anàlisi i el debat.Barcelonès Nord som la part més responsable. nim un pla alternatiu a aquest tan avorrit cetar una via social basada en el pensa- Som a mig camí però fa baixada!Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Molt bé. Ara pensem que després d’unaGarraf-Penedès vaga amb botigues tancades (moltesLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat menys de les que voldriem) i empresesTel. i fax 938934261 aturades, els transports desapareguts iMaresme els carrers plens de la nostra gent. QuèPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com més? Doncs és aquí on la convocatòriaTel. i fax 937909034 perd més alè i força. En el cas dels sin-Vallès Oriental dicats majoritaris, aquests l’expliquenFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com com un toc d’atenció que podria ferTel. 935931545. Fax 935793173 rectificar el govern Zapatero o qui vin-FEDERACIONS INTERCOMARCALS gui després. Els “alternatius”, entre elsGirona quals hi ha diversitat evident però perAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 un cop lemes i coordinació gran, no po-Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat den negociar res que no sigui de quinTel. 972231034. Fax 972231219 color anirem vestits a les respectivesPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - manifestacions, ja que tampoc hi ha lalleida@cgtcatalunya.cat força obrera mínima, vaja, em sembla aTel. 973275357. Fax 973271630 mi, per tombar el govern i exigir una rec-Camp de Tarragona tificació de les darreres barrabassadesRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona ja incomptables.cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 En el primer cas tampoc cal preocupar-FEDERACIONS LOCALS se massa ni tenir-los-hi en compte ja que de fa molts anys ja han deixat clarBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que són purs espectadors -amb algunsflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 miniprivilegis- de la situació econòmica general de l’Estat, tant quan avancemBergaBalç 4, 08600 (això cada cop serà més impossible ensad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, JoseManresamanre@cgtcatalunya.cat Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, “Ens donarem per satisfets si els joves d’avuiTel. 938747260. Fax 938747559 Jordi Martí, Laura Rosich i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, (...) les lluites que emprenguin són amarades Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové,Rubí d’humanisme i despullades de tota mena deColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccionshotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i sectarisme. Si són sempre, i en tot moment,Sabadell subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) inspirades i dirigides pels ideals més purs deUnió, 59, 08201 Sabadell - 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció a llibertat”cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Joan Manent i Pesas a “Records d’un sindicalista Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. llibertari català”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2010
  4. 4. REPORTATGE La CGT ha aprovat els El debat sobre la qüestió nacional dins acords sobre el tema la CGT gira entorn a dos eixos bàsics: el per àmplies majories federalisme i el dret a l’autodeterminació La CGT i la qüestió nacional: Debats i Acords molts dels quals obeïen a posicions “un debat suficientment ampli per un Pau Juvillà Ballester, afiliat a CGT Lleida equívoques, simplistes o que mal- pròxim ple de Catalunya”, un debat comprenien una realitat quotidiana”. que no es duria a terme fins al IV La resolució tractava tres punts prin- Congrés.E l debat sobre la qüestió nacional en el si de la Confederació Nacio-nal del Treball i, posteriorment en la cipals, el concepte de nació que, en el cas de Catalunya feia extensiu als al- tres territoris de llengua catalana que Ja, sota el nom de CGT de Catalunya en el seu IV Congrés, s’inicia de nou el debat que serà present en els dife-Confederació General del Treball de “també formen part d’aquesta comu- rents comicis de l’organització finsCatalunya ha estat una constant des nitat”, l’internacionalisme i federa- a data d’avui i que suposarà la presadels primers comicis d’aquestes or- lisme i l’autodeterminació i sobirania d’acords significatius fixant la posi-ganitzacions. Una discussió que gira popular, afirmant que “La CNT per ció de la nostra organització.entorn de dos pilars bàsics d’aquesta tot això reconeix que el poble català Així, els dies 22, 23 i 24 del mesideologia, el federalisme i el dret a mereix exercir lliurement el seu dret de maig de 1992 es celebrava a lal’autodeterminació. a l’autodeterminació” ciutat de Lleida el IV Congrés de laEl 9 i 10 de novembre de 1985 es Finalment, en l’apartat “Acció di- CGT de Catalunya, un comici queduia a terme a Barcelona el segon recta de la CNT davant la qüestió suposava un pas endavant en el de-congrés de la CNT de Catalunya (que nacional”, es feien constar 5 punts bat sobre l’anarquisme i la qüestióesdevindria posteriorment la CGT) entre els quals el de” lluitar contra nacional en el sí d’una de les orga-on s’aprovaria, per 38 vots a favor, 7 tot tipus d’opressió i repressió na- nitzacions mes representatives deen contra i 4 abstencions la resolució cional”, “respecte i desenvolupament l’anarcosindicalisme, la Confedera-“autonomia, nacionalisme i CNT”. dels usos, costums, llengua i cultura ció General del Treball de Catalun-Un document que deixava clara la catalanes”, “potenciar el desenvolu- ya.postura d’aquesta organització en- pament i aprofitament dels recursos La importància d’aquest Congrés ce-vers el tema. econòmics propis del nostre poble, lebrat a Lleida rau en dos aspectes fo-Així, en la introducció ja s’esmentava impedint l’espoli d’aquests i respec- namentals. D’una banda a que es enles reticències del moviment llibertari tant l’ecosistema” per acabar dema- aquest Congrés on es presenten per laenvers la qüestió nacional, enunciant nant “adaptar l’estructura de la CNT seva aprovació la proposta d’estatutsque: “tradicionalment l’organització a aquestes posicions”. específics per la CGT de Catalun-ha arrossegat una constant postura Malgrat l’aprovació d’aquesta ponèn- ya, uns estatuts diferenciats dels dede rebuig vers la identitat nacional cia el Congrés, amb 18 vots a favor, la CGT de l’Estat Espanyol amb lade Catalunya. Aquest tic de rebuig un en contra i 4 abstencions aprova- càrrega simbòlica que això suposa.estava basat en motius de complexos, va un vot particular on es demanava I per altra banda, a que un dels as- pectes sotmesos a debat pel conjunt de la militància de l’organització era el posicionament d’aquesta envers la qüestió nacional, els seus aspectes socials, culturals i lingüístics. En el que respecta al debat entorn a l’aprovació dels estatuts, la convo- en sentit contrari de l’anterior, donant col·lectiva (nacional i social) del po- catòria del IV Congrés per part del suport a la ponència “una apuesta de ble català, per acabar proposant un Comitè Confederal de referència SG futuro”, denunciant el bilingüisme seguit d’acords entre els quals el que 084/91, ja feia palès el sentit de la diglòssic i dient, entre d’altres que deia: “La CGT de Catalunya serà so- seva presentació en l’aclariment 3, “aquí, a Catalunya, els catalans que lidària amb el desenvolupament de la on es deia textualment: “Ens sem- som llibertaris som les dues coses, lluita per l’autodeterminació a nivell bla prioritari i lògic des d’una òptica catalans i llibertaris, amb un projecte de tots els Països Catalans, actual- confederal dotar-nos d’ells amb les internacional per l’avenir, però, sense ment fragmentats i amb processos nostres especificitats i necessitats i, renunciar als nostres orígens”. socials i polítics diferenciats. Treba- alhora, no contradir els criteris bàsics Així doncs existien dues posicions llarà, doncs, per tal d’enfortir les re- dels estatuts de la CGT”. mes o menys enfrontades alineades a lacions entre els diferents països des Per a la discussió respecte de la qües- l’entorn de la ponència “una apuesta de la realitat específica de cadascun, tió nacional s’arribava al Congrés de futuro” que en el seu punt 6.4 ti- lluitant per la superació de les legisla- fonamentalment amb dues ponèn- tulat “Qüestió nacional: aspectes so- cions, ideologies i polítiques que im- cies divergents i amb un debat pre- cials, culturals i lingüístics” exposava pedeixin avançar cap a la vertebració congresual intens que s’havia traduït, punts de vista sobre l’anarquisme i la social, cultural i política necessària per exemple, amb posicionaments qüestió nacional fent especial èmfasi per a la construcció i consolidació concrets com el que feien diferents en el dret a l’autoderetminació en el d’una realitat i d’un projecte nacional afiliats presentant un escrit públic on, marc dels Països Catalans i en la nor- comuns”. sota el títol “a que futuro estan apos- malització de la llengua catalana. Per altra banda, la ponència presen- tando?”, ells mateixos contestaven La ponència feia un breu repàs de tada per Xavier Oller i Jesús Martí- “el nacionalismo e independentismo” cites de diverses personalitats de nez defensava en el seu desenvolu- referint-se a una de les ponències pre- l’anarquisme (des de Bakunin a Sal- pament, idees com: “(...) el cert es sentades. vador Seguí), defensava una relació que el nacionalisme es una ideologia En l’altra banda, per exemple, el sin- federalista amb una prèvia ruptura aliena a la classe obrera que tendeix dicat d’obrers llibertaris de Castellar del marc estatal i feia especial èmfasi a dividir als treballadors en funció de del Vallès feia una defensa aferrissada en un objectiu comú, l’emancipació la seva procedència i distreure’ls delsOctubre de 2010 3
  5. 5. REPORTATGEseus autèntics objectius de classe” o punts mínims de reivindicació com“per a nosaltres, com a llibertaris i l’elaboració d’un IPC català elaboratcontraris a la ideologia nacionalista amb la presència dels sindicats, do-i als interessos que s’oculten darrere nar preeminencia jurídica als àmbitsseu, el dret a l’autodeterminació en- de negociació col·lectiva mes pro-tès com un element d’una estratègia pers als treballadors/es, impulsar laindependentista manca de tot interès, negociació col·lectiva dels convenistant en allò polític com estratègica- estatals a Catalunya, garantir plenesment, encara que, per suposat, accep- competències a la inspecció de Tre-taríem una decisió majoritària del po- ball, impulsar la plena transferènciable de Catalunya a autodeterminar-se en qüestions sociolaborals (politiquesi escollir la seva independència”. actives, OTG, formació professio-En els acords mes concrets envers nal...), establir el TSJC com a darreral’ús del català, l’anterior ponència instància en matèria laboral o impul-enunciava propostes com “ La CGT sar el Servei de Català de la CGT perconsiderarà lícita l’exigència que tot garantir la plena normalització de lafuncionari, ja sigui de l’administració llengua a nivell del sindicat.central o de l’autonòmica, pugi aten- El text apuntava diverses conclusions,dre i expressar-se en català, com a entre elles: “El Marc Català que calmostra de respecte de l’Estat cap al defensar no es un marc Català esta-poble que administra” per tot seguit, tista o el Marc Català que defensa launs paràgrafs mes avall afegir “La burgesia que sempre es posa d’acordCGT haurà de reconèixer i lluitar en allò essencial, sinó aquell Marcpel dret de tot ciutadà a expressar-se Català que acosti a les treballadores ien castellà a tota Catalunya i a és- treballadors de Catalunya el seu àm-ser atès en igualtat de condicions al bit de decisió, que faciliti la seva au-expressar-se en qualsevol àmbit de togestió i que estigui mes proper alsl’administració”. trets socio-econòmics i identitaris. LaL’acord de Congrés, donada la dis- CGT ha d’avançar en les negociacionscussió que aquest punt generà, fou com a poble, el dret a la sobirania propera conferència sindical com un lòleg i secretari de comunicació de la col·lectives i reivindicacions capla següent tal i com es descriu en el nacional, l´autogestió col·lectiva, dels punts de l’ordre del dia. Una CGT, Jordi Martí. aquest marc català” o “La CGT ha dellibret d’acords: “en el termini de 6 la lliure federació de municipis, i discussió que no es limitava única- Com a conseqüència dels acords del fer propostes que tinguin un clar sig-mesos, es convocarà un Ple de Sin- l´emancipació dels pobles oprimits. ment a aquest aspecte si no que, tal VIIè congrés de la CGT a Manresa nificat de classe i alhora que caminindicats monogràfic sobre el tema, en El debat iniciat a Lleida suposava un i com es deia en la ponència, “(...) i malgrat l’acord era de que el tema cap a posicions o elements de partici-el que es prendran com a base els punt i apart en el debat de la qüestió donant legitimitat al Marc Català es tractés en Conferència Sindical, el pació o autogestió. L’autogestió no esacords del segon Congrés i la ponèn- nacional en el sí de la que no tindria de Relacions laboral, fer avançar 14 i 15 de novembre de 2003 es duria possible sense l’emancipació de clas-cia presentada (en el Congrés de continuïtat, de manera significativa, l’emancipació social i nacional del a terme a Barcelona, el Ple ordinari se i el reconeixement i la possibilitatLleida) dins del bloc “una aposta de fins al Congrés de la CGT de Man- conjunt de la classe treballadora de de la CGT amb punt de l’ordre del dia d’autoorganització també territorial”.futur” dedicada al nacionalisme. En resa. Catalunya, previ pas a l’exercici del específic respecte del marc català de L’any 2004 s’iniciaria amb una peti-aquest ple s’acordarà la postura de Així, al febrer de 2002 es reacti- dret a l’autodeterminació”. relacions laborals defensat per quatre ció de la Federació comarcal del Baix-la CGT de Catalunya sobre el tema varia el debat dins del conjunt de Des de la Federació intercomarcal ponències. Camp Priorat per que s’inclogués, enenunciat”. l’organització. Aquell mes, a la ca- de Lleida, i en base als acords ob- La majoria dels acords dels sindicats el primer ple ordinari, un punt dePel que respecta a la proposta pital del Bages, s’hi duia a terme el tinguts a Manresa, es va veure ne- (9 sindicats amb 95 vots) foren de re- l’ordre del dia sota la denominaciód’estatuts, 20 sindicats amb 66 vots VIIè congrés de la CGT els resultats cessari articular un espai de debat i fondre la ponència “per l’autogestió, “La CGT de Catalunya i la Qüestióhi donaven el vot favorable contra del qual farien ressorgir la discussió diàleg sobre la qüestió nacional mes un marc català de relacions laborals” Nacional al Segle XXI. Federalis-9 sindicats amb 14 vots i 2 sindicats sobre la qüestió nacional en el sí del enllà de comicis orgànics i fer-lo ex- amb la signada per Moises Rial i al- me i nacionalisme; confederalitat is’abstenien amb 8 vots. El Congrés sindicat, per iniciar in procés que fi- tensiu a la resta de moviment lliber- tres sota el títol de “marc català de re- cohesió; aspectes culturals i linguís-doncs, aprovava uns estatuts especí- nalitzaria en comicis posteriors. tàri. Es per això que l’onze de maig lacions laborals” pel que la comissió tics; intervecions i compromisos so-fics per a la CGT de Catalunya. Dins del termini establert per la re- de 2002 s’organitzaven les “jornades de ponències redactaria un dictamen cials” ja que, com es deia en l’escritAixí doncs, aquest comici dut a ter- cepció de ponències es feia arribar sobre anarquisme i qüestió nacional” fusionant ambdues. El text, aprovat “Creiem que des del darrer comici enme a Lleida obria el camí cap l’inici la titulada “La CGT de Catalunya amb l’objectiu, tal i com es deia en per 14 sindicats amb 120 vots contra el que es va tractar aquest tema (IVd’un debat en profunditat sobre el davant de la qüestió nacional”, que l’extracte d’aquestes que s’edita pos- 5 sindicats amb 52 vots establia uns Congrés, Lleida, 1992) hi han hagutfet nacional dins de l’organització anava signada, per 7 militants de teriorment: “ (...) la CGT de Ponentanarcosindicalista mes important del l’organització. vam tirar endavant unes jornades queprincipat. El text de la ponència proposava, sota el títol “Anarquisme i qüestióEl debat iniciat al Congrés de Lleida després d’un breu repàs històric, 3 nacional” intentaven assolir un tripletindria continuïtat en el Ple de Sindi- punts d’acord consistents bàsicament objectiu: en primer lloc introduir elcats de Sallent el 19 de desembre del en una modificació de determinats debat sobre la qüestió nacional en unmateix any on s’hi varen presentar articles dels estatuts entre els quals sindicat que, moltes vegades superattres ponències. l’enunciat de l’article 2 apartat c per la seva pròpia dinàmica de treball,Dels vots presents en el Ple de Sin- (l’eliminació de qualsevol forma el deixa sovint al marge. En segondicats el dictament de la Comissió d’explotació i opressió que atempti lloc recuperar una sèrie d’idees i per-de Ponències va obtenir el 85% dels contra la llibertat de les persones) sonatges que, pertanyent a la tradicióvots que representaven al 81 % dels afegint-hi els conceptes col·lectius o llibertària, comprenien i defensavensindicats, només es va produir una nacions. les llibertats dels pobles com quel-abstenció del 15% dels vots que co- Es precisament per aquesta proposta com d’inherent a la resta de llibertatsrresponien al 19% dels sindicats. de modificació estatutària que la Co- personals i col·lectives, i, en tercerEls acords aprovats, molt en sintonia missió Organitzadora del Congrés, en lloc, trencar aquell fals antagonismeamb la ponència presentada per “una escrit de data 11 de gener del 2002, entre anarquisme i nacionalisme que,apuesta de futuro”, prenia acords ex- feia avinent als signants de la ponèn- sovint, ha alimentat molta demagògiaplícits en l’ús del català “(...) la CGT cia que en l’ordre del dia del Congrés i beneficiat a l’imperialisme, tant co-de Catalunya continuarà esforçant-se no estava prevista la modificació es- lonial com econòmic.”perquè la llengua catalana assoleixi tatutària, motiu pel qual es publica- El programa de les jornades consistíun ús normal al territori català; és ria aquesta en el quadern de debats en una sèrie de tres xerrades, una rodaa dir, que es constitueixi en llengua conjuntament amb d’altres textos que d’intervencions de les diferents fede-comuna i vehicular de relació social, havien quedat fora de discussió con- racions territorials de la CGT presentscultural econòmica i política” i en- gressual. així com d’una taula rodona sobre elvers l’autodeterminació i federalisme Així doncs, malgrat la ponència clau sindicalisme català al final de l’acte.“La Confederació treballarà per un en el debat sobre la qüestió nacional A les 10:00 es donava per iniciadesveritable internacionalisme solidari, quedava fora del debat en el sí del les jornades amb la xerrada “Bakuninque cal diferenciar de l’interestatisme VIIè Congrés, l’existència d’una pro- i el nacionalisme: influència en elsregnant. Això requereix la solidaritat posta titulada “la CGT de Catalunya internacionalistes catalans” que fariaamb les lluites d’emancipació dels per un Marc Català de relacions labo- Emili Cortavitarte, professor i mem-pobles oprimits en el camí de la cons- rals”, signada per 4 afiliats de Manre- bre del sindicat d’ensenyament de latrucció d’un nou ordre internacional sa i Barcelona posaria les condicions CGT, a la que seguiria la impartidabasat en la lliure federació de pobles per poder dur-lo a terme amb poste- per la històriadora i professora de lalliures i iguals en drets”. rioritat. UdL, Eulàlia Vega, sota el nom deAixí doncs, el congrés de 1992 a Com a resultat del Congrés “Catalanisme i anarquisme: la CNTLleida i la seva continuació en el Ple l’organització aprovava, per 122 vots i el fet nacional als anys trenta” perde Sallent aprovava el reconeixement a favor, cap vot en contra i contades continuar a les 16:00 de la tarda ambde la realitat juridico-politica de Ca- abstencions, posposar el debat sobre “la Tramuntana: la construcció detalunya, els seus valors col·lectius el Marc Català per abordar-lo en la l’anarquia en català” per part del fi-4 Octubre de 2010
  6. 6. REPORTATGEcanvis substancials (...)”. Despí el seu VIIIè Congrès on, no-Un ple que es duria a terme el 16 vament tornava a sortir el debat de lad’octubre d’aquell any i que comp- qüestió nacional.taria únicament amb dos punts de Així, en la ponència titulada “Capl’ordre del dia, la CGT davant la una acció social oberta i partici-Constitució Europea i la CGT de pativa” que bàsicament esbossavaCatalunya i la qüestió nacional al l’estratègia de l’acció social dinssegle XXI.. de la CGT, es proposaven mecanis-12 anys després del Congrés de Llei- mes de treball d’aquesta secretaria,da la CGT tornava a debatre, direc- i en l’apartat de lluites en les que estament, sobre la qüestió nacional, i proposava que la CGT hi participésho feia amb sis ponències i diverses de manera activa es feia constarsensibilitats mes o menys oposades. l’alliberament nacional sota la pre-La Comissió de ponències redactaria misa que: “la lluita per l’alliberamentun text que dividiria en dues parts, nacional ha d’estar ineludiblementd’una banda es refonien dues de les lligada a l’alliberament social i re-ponències que tractaven “la qüestió presenta un pas més en l’autogestióde la llengua” i de l’altra “la qüestió i l’autoorganització col·lectiva, unadel federalisme”. Finalment i des- reivindicació que ve de molt lluny iprés d’un dia sencer de debat intens que ha tingut sempre un cert arrela-s’aprovaria la primera part i no la ment en la CGT (abans en la CNT)segona, de Catalunya, no per crear un nouAixí, s’obtenien uns acords sobre la Estat sinó per defensar els dretsllengua que, malgrat tot, exposaven col·lectius de la nostra societat”aspectes intrínsecament lligats aldebat sobre la qüestió nacional com Aquest apartat acabava dient “en de-que “l’àmbit lingüístic del català es fensa d’aquesta lliure decisió i d’unmolt mes ampli que el de la nostra federalisme des de la llibertat entreorganització (...) aquest àmbit lin- persones i pobles lliures, cal estargüístic a rebut diversos noms al llarg al costat de totes aquelles organit-dels anys però el nom que més s’ha zacions defugint de dogmatismes ipopularitzat ha estat el de Països Ca- sectarismes que participin en aqueststalans”. ideals”. Aquest text també proposava 10 Finalment el Congrés aprovaria unaacords que, bàsicament passaven part d’aquesta ponència (entre la qualper la defensa del català mitjançant l’apartat esmentat anteriorment).l’ús del català de manera preferent Després d’anys d’intens debat sobreen l’organització (com a mínim en anarquisme i qüestió nacional dinscatalà), en la relació amb adminis- de la CGT de Catalunya i després detracions i empreses, estar presents en prendre acords clars sobre la posicióles plataformes de defensa de la llen- de la nostra organització envers elgua, treballar amb organitzacions tema, aquesta deixava d’esdevenirafins amb qui compartim la nostra punts de l’ordre del dia en els se-llengua per l’edició de material i que güents comicis sense fer que això aturés la linea de treball i debat en-la relació escrita entre la Confedera- degada.ció General del Treball de Catalunya Així en els debats previs al IX Con-amb la resta de la Confederació dels grés Ordinari de la CGT de Catalun-territoris dels Països Catalans sigui ya que es va celebrar a terme a Lleidaen català”. el 5, 6 i 7 de febrer de 2010, es vaGairebé un any després, el 16, 17 i dur a terme, al CSA La Maranya, una18 de desembre de 2005, la CGT de xerrada sota el títol “Anarquisme iCatalunya, duria a terme a Sant Joan qüestió Nacional” amb la presència del prioratenc Jordi Martí, un dels principals teòrics envers el tema. I Finalment, l’onze de setembre de 2010 la CGT, com ja ha fet d’altres cops, feia públic un manifest titulat aquest cop “Ara i sempre per la lliber- tat dels pobles i la justícia social” que feia pal·lès novament el compromís de la CGT cap a l’autodeterminació i l’emancipació nacional des de l’anarcosindicalisme, tal i com es diu en un dels paràgrafs del text: ”La CGT de Catalunya, com organització confederal i llibertària, reclama la necessària independència de classe i popular, des de l’objectiu de la auto- gestió col·lectiva i ecològica de cada localitat i organització productiva, federada, confederada amb qui vul- gui, o secessionada a partir del lliu- re exercici del ple dret a decidir tot cercant l’emancipació total. Només sobre aquesta base es podrà eradicar el sistema capitalista, el sotmetiment al treball, la colonització nacional, el productivisme, el patriarcat, la pro- pietat privada i l’Estat com a eina política d’opressió.” Després d’un intens debat, la Confe- deració General del Treball s’ha do- tat d’uns acords confeccionats al llarg de gairebé dos decennis, aprovats per amplies majories, que permeten fixar clarament la posició d’aquesta orga- nització envers la qüestió nacional i que es basen en tres eixos principals, el federalisme, l’autodeterminació i la sobirania popular.Octubre de 2010 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Després del 29-S La CGT de Catalunya fa una crida a tota la hem de prendre de classe treballadora a sostenir la lluita per nou els carrers tombar aquesta Reforma LaboralI desprésde la Vaga 29-S a Catalunya: ampli seguimentdel 29–S,què? SP del Comitè Confederal de la CGT ment ha estat més irregular, la seva CGT en solitari o conjuntament amb yol i el govern català realment volen SP Comitè Confederal CGT Catalunya incidència ha estat molt elevada en altres col·lectius i organitzacions, o promoure el “diàleg social”, han de l’ensenyament i en les recollides dels blocs organitzats de forma cla- retirar immediatament la Reforma d’escombraries. Malgrat les infor- rament diferenciada aprofitant les Laboral, aturar les seves pretensionsE l passat dia 29 una part impor- tantíssima de la classe treballa-dora de l’estat espanyol vam secun- La jornada de Vaga general del 29 de setembre a Catalunya ha macions difoses, l’aturada també ha estat evident en el sector de serveis i manifestacions dels sindicats insti- tucionals, altrament dit majoritaris, d’allargar l’edat de jubilació i el pe- ríode de cotització i fer marxa en- en el comerç. són: 700 persones a Reus, 4000 a rere en mesures com retallar el soudar la Vaga General. I ho vam fer estat un èxit de participació i El menor seguiment de la vaga en Tarragona, 1500 a Sabadell, 1000 dels i les treballadores públiques,amb el decidit esperit de derogar les seguiment, amb aturades pràc- les petites empreses confirma el que a Manresa, 700 a Mollet del Vallès, congelar pensions i altres retalladesactuals mesures i lleis antisocials ticament totals a la indústria i el la CGT de Catalunya fa temps que 1000 a Terrassa, 400 a Lleida, 75 a socials. Fins que això no succeeixi,imposades pel govern del PSOE. transport. denúncia: la major impunitat amb Tàrrega, 500 a Vilanova, 250 a Vic, la CGT de Catalunya, com a conse-Estiguem o no d’acord amb els ín- la que actuen els empresaris que unes 100 a Sort, Tremp i la Pobla qüència dels seus acords, continuaràdexs de seguiment publicats fins a La CGT de Catalunya ha estat exerceixen fortes pressions als seus de Segur, 500 a Rubí, 800 a Girona, promovent mobilitzacions i novesara, la veritat és que la Vaga Gene- una de les organitzacions amb treballadors i treballadores, concul- 100 a Igualada i 500 a Vilafranca del jornades de lluita.ral va ser secundada per un nombre més presència als piquets infor- cant sovint el seu dret a vaga amb la Penedès. La manifestació de CGT a La CGT de Catalunya fa una cridade treballadores i treballadors més matius realitzats a múltiples llocs, por a l’acomiadament. Barcelona va aplegar més de 10.000 a tota la classe treballadora a sos-alt de l’esperat. Sens dubte, el tre- amb una àmplia concurrència a La CGT de Catalunya destaca tam- persones, especialment a la part fi- tenir la lluita i crear conflicte, desball realitzat per a la preparació de les manifestacions i convocatòries bé el treball realitzat pels seus pi- nal del recorregut. En tos els casos de l’endemà de la vaga, per tombarla Vaga i el seguiment que ha tingut de la CGT arreu de Catalunya. quets informatius, tant a polígons les convocatòries van transcórrer aquesta Reforma Laboral i les demésla mateixa representen un èxit per industrials i empreses com en cen- de manera pacífica, tot i que sovint lleis antisocials, allà on es vulguinal conjunt de les classes populars. Després de l’èxit de la vaga, el go- tres de distribució i en carrers de es van veure envoltades de dispo- aplicar, empresa a empresa, barri aNo obstant això, al que no estem vern espanyol ha de retirar la Re- pobles i barris. Durant el dia 29 de sitius desproporcionats de mossos barri. Allà on hi hagi un/a afectat/disposades la majoria de les perso- forma Laboral i canviar les seves setembre aquests piquets, moltes d’esquadra. da (acomiadat/da, regulat/da, reduït/nes que secundem aquesta jornada polítiques econòmiques. vegades efectuats o coordinats amb La CGT de Catalunya constatem da de salari, contractat/da en preca-de Vaga és que al nostre esforç mili- organitzacions i associacions dels l’ampli rebuig a la Reforma Laboral ri,…) es trobarà a la CGT oposant-tant contra aquesta Reforma Labo- La CGT de Catalunya valora de moviments socials, han estat molt per part del conjunt dels treballadors se directament i mobilitzant-se perral i el Pla d’Ajustament Econòmic, manera molt satisfactòria el resultat més visibles que els d’altres orga- i treballadores. Si el govern espan- impedir l’agressió.sigui manipulat i traït en noves tau- de la vaga general convocada per la nitzacions sindicals, especialmentles de negociació que desenvolupin nostra organització el passat 29 de les anomenades majoritàries. De-la normes d’aquestes mesures tan setembre. A l’espera de resultats de- nunciem que, malgrat que aquestslesives per a totes i tots nosaltres. finitius d’aquest seguiment, les da- piquets informatius han exercit elNo podem consentir que, al mateix des de les que disposem ens perme- dret constitucional a informar d’unatemps que se surt al carrer per a ten afirmar que el seu seguiment ha convocatòria de vaga, en algunsderogar les lleis, en paral·lel, a es- estat molt elevat en el sector indus- casos han sofert assetjament perquena de les i els treballadors i per trial, on la majoria de treballadors part de forces policials (autonò-mitjà dels fets consumats, les orga- de moltes empreses van deixar de mica i municipals) que han limitatnitzacions UGT-CCOO s’asseguin treballar. En el transport la seva in- l’exercici d’aquest dret, de vegadesa negociar com s’aplicaran les re- cidència també ha estat molt eleva- amb denúncies i alguna detenció.formes en el marc de les mesures da. Els serveis mínims decretats per L’assistència a les convocatòries deimposades. la Generalitat s’han acomplert en la manifestació que la CGT ha realit-Tots i totes estem veient com, des majoria de cassos, malgrat no haver zat, molt sovint amb altres organit-de l’engegada del Pla d’Ajustament estat acordats en cap moment amb zacions socials i sindicals, arreu dei la Reforma Laboral l’única cosa la CGT de Catalunya i ser clarament Catalunya ha estat molt superior aque aquestes mesures i lleis han ge- abusius i superiors als d’altres con- la d’altres jornades de vaga gene-nerat és més atur, com ho indiquen vocatòries de vaga general. Tot i que ral. Alguns exemples d’assistència en l’administració pública el segui- a les manifestacions convocades per Barcelonales dades que ens proporciona elmateix govern el qual ha repetit finsa la sacietat que es crearà ocupacióamb aquesta reforma, i l’eliminaciói privatització de cada vegada més Valoració Vaga General del 29-S a Balearsserveis públics.Per tot això, i sent coherents amb CGT-Balears un control policial massa nombrós, amb el tancament de CGT i una per- A Menorca també es van mobilitzarel que venim dient i fent des de fa que en tot moment ens va estar mar- formance sobre el capitalisme que va piquets a Ciutadella i hi va haver unaja dos anys, la Confederació Gene- cant i que van impedir que desenvo- elaborar un grup teatral independent. manifestació prou concorreguda. Dral del Treball fa una crida al con- es de CGT Balears valorem po- lupéssim la nostra tasca informativa.junt de les organitzacions socials i sitivament els piquets que vam Després vam anar a l’Ajuntament desindicals de l’estat espanyol per a organitzar al matí a Palma, que van Palma i en totes les oficines dels par-continuar amb les mobilitzacions anar al Corte Inglés, el Mercat de tits vam anar a donar-los una xerradaamb la finalitat d’eliminar la Refor- l’Olivar i Mercadona. Després ens i díptics de CGT sobre la reforma la-ma Laboral i el Pla d’Ajustament concentrarem devant la Conselleria boral i vam fer això mateix al Con-Econòmic. de Salut per reivindicar l’admissió de sell de Mallorca. Després al PolígonAixí les coses, ens veiem en la ne- les treballadores i el treballador que de Son Castelló i aconseguim que la van acomiadar per denunciar assetja- principal gasolinera tanqués.cessitat com classe treballadora de ment dins de la Fundació Hospital de La manifestació de Palma la vamprendre de nou els carrers, aprofi- Manacor. Es va lliurar una carta i una convocar CGT, CNT, Maulets, Fronttant l’impuls de la Vaga General, i proposta d’acord per a la readmissió. Solidari, CTA i Endavant, i va tenircontinuar amb la mobilització sos- molt poder de convocatòria pel quetinguda en el temps fins que vegem Posteriorment vam anar fent cercavi- la per la Via Sindicat, al nostre pas les estem acostumats a Palma, ens ma-realitzat l’objectiu pel qual la CGT nifestem prop de 2000 persones (ai la resta d’organitzacions socials i botigues baixaven la barrera, i vam poder entrar a unes quantes botigues la dels majoritaris eren 5000) i vamsindicals convoquem aquesta Vaga estar molt actius durant tot el recorre- per convidar a les treballadores a tan-General. gut. Acabem a la Plaça de la Reina, car i unir-se a la vaga. Tot això amb Palma llegint un manifest elaborat per CNT,6 Octubre de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA L’altra vaga del 29-S Apunts destacatsErmengol Gassiot, Secretari les empreses, sovint convocades per gent que ha fet una vaga de manera social, i en especial la CGT de Ca- del 29-Sd’Acció Social CGT Catalunya activa al carrer si que ho ha fet o amb talunya, tindrem la responsabilitat de col·lectius que no eren CGT o plata- nosaltres o al voltant de nosaltres. donar continuïtat a les expectatives formes on el nostre sindicat era una Ara, després del 29-S tot aquest teixit generades. La CGT convoca organització més, la CGT hi ha tingut mobilitzacions en mésE l 29 de setembre el nostre país, i Catalunya en especial, ha viscutuna àmplia jornada de vaga general i una presència destacada. A més so- vint ha esdevingut el referent sindi- cal d’aquests àmbits. Destaca en això Barcelona ciutats que maiprotesta popular contra les polítiques que molts d’aquests espais aglutinen En aquesta vaga general del 29-S laantisocials que els governs espanyol gent relativament jove, la majoria de CGT ha convocat concentracions ii autonòmics han promogut en els les quals encara no estan sindicades. manifestacions en més ciutats quedarrers anys. Molts i moltes treba- Com a conseqüència d’això des de en cap altra ocasió i amb unes xifreslladores han deixat d’anar a treballar, molts llocs abans de la vaga se’ns va de participació prou importants, unaaturant multitud d’empreses arreu, anar demanant on es podien fer els prova de l’increment de la capacitatespecialment del sector industrial, piquets, o si els podíem fer conjun- organitzativa i d’actuació del sindi-dels transports i de la neteja. Fins tament, etc. cat. Aquestes mobilitzacions han es-aquí el dia 29-S aparentment ha estat Del transcurs de la vaga crec que es tat organitzades en solitari en algunsun altre dia de vaga general, que va poden destacar els següents punts ge- casos, però en la immensa majoria enseguir les pautes d’altres aturades si- nerals: col·laboració amb altres organitza-milars, tot i que la presència activa de 1.A part dels piquets a les empreses, cions i moviments socials, en algunsla CGT s’ha fet notar potser més que a moltes poblacions i barris de grans casos amb convocatòries pròpies,en altres ocasions. ciutats s’hi han organitzat comitès de en d’altres en blocs clarament dife-Més enllà de l’èxit d’una vaga que vaga, al marge de CCOO i UGT, que renciats en el marc de convocatòriesmolts, i amb la boca petita també han aglutinat els moviments socials. realitzades pels sindicats majoritaris.alguns dirigents de CCOO i UGT, De les forces sindicals alternatives, El 29-S la CGT va convocar mobi-esperaven que fos un fracàs, del 29 la CGT hi ha tingut una presència en litzacions a: Girona, Lleida, Tàrrega,de setembre ens en quedarà també ells molt superior a la resta. De fet, Tarragona, Reus, Barcelona, Terras-un altre record: la mobilització d’un amb l’excepció d’alguna localitat, la sa, Sabadell, Mataró, Igualada, Vic,ventall ampli i divers de col·lectius i COS, CoBas, CNT i IAC hi han man- Manresa, Berga, Cornellà, Vilanovaorganitzacions socials no directament tingut una presència quasi merament i la Geltrú, Rubí, Mollet, Sort, Lasindicals. Aquesta mobilització ha si- nominal i en pocs llocs. Majoritària- Pobla de Segur, Tremp, El Vendrell,gut capaç d’estendre la possibilitat ment els moviments socials han per- Vilafranca del Penedès,… un fet quede lluitar, conjuntament amb els i les cebut aquesta realitat. marcarà la dinàmica dels propersassalariades, a moltes persones sense 2.Aquets piquets de barris i pobla- mesos.feina, jubilades o aturades, o sense cions han tingut una activitat i presèn-contracte, o amb contractes precaris cia important al carrer durant el dia Els moviments socialsi va ajudar a superar la fragmentació de la vaga, amb accions de diferentsque patim la classe treballadora. tipus. Això ha permès dues coses. La s’impliquen en laCal tenir clar que aquesta mobilitza- primera enfortir vincles entre gent vagació no va ser protagonitzada només nostra i la d’altres organitzacions tre-per la CGT, ni copada per la CGT, i ballant conjuntament. La segona, vi- Una altra dada a tenir en compte enque la varietat de col·lectius i àmbits sibilitzar-nos públicament. En molts el 29-S ha estat la implicació claraorganitzatius que l’han protagonit- llocs en el carrer la nostra presència dels moviments socials anticapita-zat reflecteix la riquesa creixent dels (de piquets) amb moviments socials listes en la dinàmica de la vaga, unmoviments socials combatius de Ca- ha sigut molt superior a la de CCOO i fet que obrirà de segur noves dinà-talunya. UGT i hem tingut certa incidència en miques de coordinació i de lluitaPerò tampoc ens volem amagar que l’aturada, ja sigui tancant comerços o sindical i social, en les quals la CGTdes de la CGT de Catalunya i des de mostrant el dia de lluita de diferents ha de tenir un important paper a ju- Reusles seves federacions i sindicats ha- maneres. gar. Exemples a Barcelona com elvíem apostat per socialitzar la vaga 3.En el marc de tot aquest entramat de l’Assemblea de Treballadors/es,del 29-S. Socialitzar-la traient-la de social, s’ha generat una visibilització el del Moviment 25 de Setembre iles burocràcies sindicals, fent-la anar de la vaga com un dia de conflicte i l’okupació de l’antiga seu del Banes-més enllà dels i les delegades sin- lluita i no només com una protesta to a Plaça Catalunya, els comitès dedicals i dels comitès d’empresa. I a domesticada i dulcificada com sem- vaga i piquets organitzats a diversosl’hora, li volíem donar un caire més bla que pretenien CCOO i UGT. Tot i barris, el piquet unitari del migdia,…combatiu, tot intentant que el 29-S no que les escenes de contundència han i les experiències col·lectives de co-fos només una passejada que justifi- estat més evidents a Barcelona, se ordinació produïdes en diverses lo-qués després una negociació entre el n’han repetit a menor escala a altres calitats, obren un camí d’esperançagovern espanyol i UGT-CCOO que llocs de Catalunya. davant les pràctiques rutinàries i fos-rentés la cara d’alguns aspectes de 4.A quasi tot arreu, la CGT s’ha mani- silitzades del sindicalisme institucio-la Reforma laboral. Ho hem fet prin- festat amb moviments socials i altres nal clàssic.cipalment participant en comitès de organitzacions. En relació els movi- Cal destacar també la implicacióvaga, coordinadores i assemblees lo- ments socials alternatius, la CGT ha de l’ecologisme (Ecologistes encals i de barris a les grans ciutats, junt sigut l’organització sindical que ha Acció), de l’antimilitarisme (Alter-amb grups de joves, de l’esquerra in- estat present en totes les manifesta- nativa Antimilitarista-MOC) o dedependentista, col·lectius llibertaris, cions unitàries i, en moltes ocasions, l’antifeixisme (plataforma Unitatd’aturats/des, d’immigrants, etc. ha estat l’única entorn la qual s’han contra el Feixisme) en la convoca-La mobilització del 29 de setembre, agrupat aquests moviments socials. toria de vaga del 29-S, assumint-la Mollet del Vallèsfinalment, va superar en número i A Barcelona la CGT es va manifestar a través dels seus respectius mani-qualitat les previsions tant dels sin- en solitari i les convocatòries d’altres festos (cadascun insistint en els as-dicats reformistes com del govern. organitzacions socials (quan hi van pectes més vinculats a la seva àreaUna part de la gent que va fer vaga ser) van tendir majoritàriament a d’actuació) i cridant públicament ano ho ha fet sota la convocatòria de anar amb la CUSC a dins de la de seguir-la.CCOO i UGT. I encara més, una part CCOO i UGT. Aquesta situació calimportant de la gent que va ocupar entendre-la dins de les especificitatsels carrers exhibint els anhels de jus- que té Barcelona i la major fragmen- La solidaritattícia social tampoc. En aquest sentit, tació també dels moviments socials internacionalcrec que és molt important destacar alternatius.la feina feta a moltes localitats des En definitva, crec que el nostre mis- Més de 100 col·lectius i organitza-de la CGT, ja sigui dins d’estructures satge de que calia fer una vaga dife- cions socials, sindicals i llibertàriesorgàniques com des d’afiliats/des que rent i fer-la nostra ha tingut ressó i en de diversos països van donar suporttambé han militat en diferents àmbits, part l’hem dut a la pràctica. És ben públic a la convocatoria de vaga delfeina a la qual ens hi hem anat sumant cert que la majoria de la gent que ha 29-S de la CGT, i en ciutats de diver-des del Secretariat Permanent. fet vaga no ho ha fet en el marc de la sos països com Mèxic, França, BrasilAixí, en els dies previs a la vaga en nostra convocatòria. No obstant, en o Xile, entre d’altres, es van organit-moltes activitats de difusió fora de canvi, una part molt important de la zar concentracions i actes de suport.Octubre de 2010 7

×