• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

on

  • 776 views

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010

Statistics

Views

Total Views
776
Views on SlideShare
776
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010 Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Octubre 2010 · núm. 121 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org I malgrat tot, la vaga va ser una realitat... Fotografia: Sergio L.
    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 121 · Octubre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat I malgrat tot, la vaga va ser una realitat... Fotografia: Sergio L.Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Vaga general?CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA Sí, però després què?CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit E n aquests moments del camí sembla clar que la vaga general convocada pel passat 29 de setembre ha estat un aquest sistema) com quan fugim en re- tirada (com ara i sembla ser que per un quant temps). i gastat anar de bracet amb els majorita- ris i posar-nos darrere la seva roda quan convoquen vaga general? La vaga ge- ment i l’acció revolucionàries, una acció revolucionària que ens permeti construir una societat diferent damunt d’altres• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) èxit de participació, tenint en compte el En el segon, la cosa resulta més com- neral que defensem, a banda de per atu- valors i sense classes. No és només• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de context en el qual ens trobem. Relatiu plexa. Ho tenim tot per accedir a la rar la producció i enfrontar-nos al capital un problema de resposta sinó, sobretot,Catalunya (FEC) com tots els èxits que fan referència a gestió de la societat sense mitjancers ni en la seva més clara expressió, en el que de tenir clar que aquesta és neces-• Federació d’AdministracióPública (FAPC) les lluites socials però èxit de mobilitza- amos de cap tipus. I tot i això, allò que món del treball assalariat, per a què ens sària i que cal que sigui contundent, sinóVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn ció i de participació almenys. La vaga mostrem i deixem veure a la gent que servirà? L’endemà tindrem el govern de sobretot de saber com hem de fer perTel. 933103362. Fax 933107110 va aconseguir una participació prou im- no viu directament en els nostres cer- torn esperant quan en convoquem una canviar les coses, i ara no ho sabem niFEDERACIONS COMARCALS portant i durant la jornada es van crear cles socials, de pensament i d’acció, és altra per dir-nos que vol negociar o sen- tan sols si comptéssim amb una àmplia conflictes prou potents com per deixar que no estem preparats per a res, que zillament aquesta és única i irrepetible participació el 29 de setembre. PerquèAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada clar que almenys la gent treballadora no podem canviar res i que no som ca- en nom de la santa hipoteca permanent i una cosa és la vaga i una altra la transfor-Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es conscienciada i sense massa endeuta- paces d’analitzar, enfrontar-nos i guan- majoritàriament estesa com herba quan mació social. I una i l’altra es troben mésBaix Camp/Priorat ments personals estem en contra de la yar encara que siguin petites coses. plou per tota la massa obrera possible i allunyades que mai.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat desaparició de drets a què els amos ens Per això, quan enmig d’una negociació existent? Ens caldrà treballar molt i posar tota laTel. 977340883. Fax 977128041 porten amb reformes laborals, pèrdua de conveni, obtenim un petit triomf som Plantegem aquests interrogants i molts carn a la graella per tal que les cosesBaix Llobregat de drets, lleis retrògrades i ensabonada més feliços que una altra cosa. altres que no escrivim aquí perquè real- esdevinguin diferents. Això sí, tenim clarCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat permanent per als rics i poderosos. Hem Als anticapitalistes, a on ens porta ment la vaga general és una eina molt que és possible i que no deixarem deTel. 933779163. Fax 933777551 potent que cal adequar a la realitat dels lluitar mentre un sol home o dona pateixi creat de nou un col·lapse social durant guanyar una vaga general? Als anarco-Comerç, 5. 08840 Viladecans un dia i deixat clar que les treballadores sindicalistes, en quin escenari ens situa nostres dies. La vaga general, al 2010 a explotació, no gaudeixi de llibertat o elscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 i els treballadors mobilitzats pensem esdevenir martell per als empresaris ara Europa, ja no és revolucionària, ni tan seus drets bàsics a l’existència i la felicitatBaix Penedès que no només la crisi l’han de pagar els mateix, en una situació en què les lluites sols a Grècia, ja que qui la convoca i qui no siguin respectats. Així doncs, desprésNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell qui l’han provocat sinó que nosaltres no socials s’han convertit en la seva major hi participa té clar que a través d’ella no de la vaga general del 29-S, a continuarTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com som qui l’ha provocat, o almenys no en part en resistents i poca cosa més? Te- es pot acabar amb el capitalisme ni en- la lluita i incrementar l’anàlisi i el debat.Barcelonès Nord som la part més responsable. nim un pla alternatiu a aquest tan avorrit cetar una via social basada en el pensa- Som a mig camí però fa baixada!Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Molt bé. Ara pensem que després d’unaGarraf-Penedès vaga amb botigues tancades (moltesLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat menys de les que voldriem) i empresesTel. i fax 938934261 aturades, els transports desapareguts iMaresme els carrers plens de la nostra gent. QuèPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com més? Doncs és aquí on la convocatòriaTel. i fax 937909034 perd més alè i força. En el cas dels sin-Vallès Oriental dicats majoritaris, aquests l’expliquenFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com com un toc d’atenció que podria ferTel. 935931545. Fax 935793173 rectificar el govern Zapatero o qui vin-FEDERACIONS INTERCOMARCALS gui després. Els “alternatius”, entre elsGirona quals hi ha diversitat evident però perAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 un cop lemes i coordinació gran, no po-Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat den negociar res que no sigui de quinTel. 972231034. Fax 972231219 color anirem vestits a les respectivesPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - manifestacions, ja que tampoc hi ha lalleida@cgtcatalunya.cat força obrera mínima, vaja, em sembla aTel. 973275357. Fax 973271630 mi, per tombar el govern i exigir una rec-Camp de Tarragona tificació de les darreres barrabassadesRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona ja incomptables.cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 En el primer cas tampoc cal preocupar-FEDERACIONS LOCALS se massa ni tenir-los-hi en compte ja que de fa molts anys ja han deixat clarBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que són purs espectadors -amb algunsflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 miniprivilegis- de la situació econòmica general de l’Estat, tant quan avancemBergaBalç 4, 08600 (això cada cop serà més impossible ensad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, JoseManresamanre@cgtcatalunya.cat Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, “Ens donarem per satisfets si els joves d’avuiTel. 938747260. Fax 938747559 Jordi Martí, Laura Rosich i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, (...) les lluites que emprenguin són amarades Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové,Rubí d’humanisme i despullades de tota mena deColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccionshotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i sectarisme. Si són sempre, i en tot moment,Sabadell subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) inspirades i dirigides pels ideals més purs deUnió, 59, 08201 Sabadell - 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció a llibertat”cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Joan Manent i Pesas a “Records d’un sindicalista Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. llibertari català”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Octubre de 2010
    • REPORTATGE La CGT ha aprovat els El debat sobre la qüestió nacional dins acords sobre el tema la CGT gira entorn a dos eixos bàsics: el per àmplies majories federalisme i el dret a l’autodeterminació La CGT i la qüestió nacional: Debats i Acords molts dels quals obeïen a posicions “un debat suficientment ampli per un Pau Juvillà Ballester, afiliat a CGT Lleida equívoques, simplistes o que mal- pròxim ple de Catalunya”, un debat comprenien una realitat quotidiana”. que no es duria a terme fins al IV La resolució tractava tres punts prin- Congrés.E l debat sobre la qüestió nacional en el si de la Confederació Nacio-nal del Treball i, posteriorment en la cipals, el concepte de nació que, en el cas de Catalunya feia extensiu als al- tres territoris de llengua catalana que Ja, sota el nom de CGT de Catalunya en el seu IV Congrés, s’inicia de nou el debat que serà present en els dife-Confederació General del Treball de “també formen part d’aquesta comu- rents comicis de l’organització finsCatalunya ha estat una constant des nitat”, l’internacionalisme i federa- a data d’avui i que suposarà la presadels primers comicis d’aquestes or- lisme i l’autodeterminació i sobirania d’acords significatius fixant la posi-ganitzacions. Una discussió que gira popular, afirmant que “La CNT per ció de la nostra organització.entorn de dos pilars bàsics d’aquesta tot això reconeix que el poble català Així, els dies 22, 23 i 24 del mesideologia, el federalisme i el dret a mereix exercir lliurement el seu dret de maig de 1992 es celebrava a lal’autodeterminació. a l’autodeterminació” ciutat de Lleida el IV Congrés de laEl 9 i 10 de novembre de 1985 es Finalment, en l’apartat “Acció di- CGT de Catalunya, un comici queduia a terme a Barcelona el segon recta de la CNT davant la qüestió suposava un pas endavant en el de-congrés de la CNT de Catalunya (que nacional”, es feien constar 5 punts bat sobre l’anarquisme i la qüestióesdevindria posteriorment la CGT) entre els quals el de” lluitar contra nacional en el sí d’una de les orga-on s’aprovaria, per 38 vots a favor, 7 tot tipus d’opressió i repressió na- nitzacions mes representatives deen contra i 4 abstencions la resolució cional”, “respecte i desenvolupament l’anarcosindicalisme, la Confedera-“autonomia, nacionalisme i CNT”. dels usos, costums, llengua i cultura ció General del Treball de Catalun-Un document que deixava clara la catalanes”, “potenciar el desenvolu- ya.postura d’aquesta organització en- pament i aprofitament dels recursos La importància d’aquest Congrés ce-vers el tema. econòmics propis del nostre poble, lebrat a Lleida rau en dos aspectes fo-Així, en la introducció ja s’esmentava impedint l’espoli d’aquests i respec- namentals. D’una banda a que es enles reticències del moviment llibertari tant l’ecosistema” per acabar dema- aquest Congrés on es presenten per laenvers la qüestió nacional, enunciant nant “adaptar l’estructura de la CNT seva aprovació la proposta d’estatutsque: “tradicionalment l’organització a aquestes posicions”. específics per la CGT de Catalun-ha arrossegat una constant postura Malgrat l’aprovació d’aquesta ponèn- ya, uns estatuts diferenciats dels dede rebuig vers la identitat nacional cia el Congrés, amb 18 vots a favor, la CGT de l’Estat Espanyol amb lade Catalunya. Aquest tic de rebuig un en contra i 4 abstencions aprova- càrrega simbòlica que això suposa.estava basat en motius de complexos, va un vot particular on es demanava I per altra banda, a que un dels as- pectes sotmesos a debat pel conjunt de la militància de l’organització era el posicionament d’aquesta envers la qüestió nacional, els seus aspectes socials, culturals i lingüístics. En el que respecta al debat entorn a l’aprovació dels estatuts, la convo- en sentit contrari de l’anterior, donant col·lectiva (nacional i social) del po- catòria del IV Congrés per part del suport a la ponència “una apuesta de ble català, per acabar proposant un Comitè Confederal de referència SG futuro”, denunciant el bilingüisme seguit d’acords entre els quals el que 084/91, ja feia palès el sentit de la diglòssic i dient, entre d’altres que deia: “La CGT de Catalunya serà so- seva presentació en l’aclariment 3, “aquí, a Catalunya, els catalans que lidària amb el desenvolupament de la on es deia textualment: “Ens sem- som llibertaris som les dues coses, lluita per l’autodeterminació a nivell bla prioritari i lògic des d’una òptica catalans i llibertaris, amb un projecte de tots els Països Catalans, actual- confederal dotar-nos d’ells amb les internacional per l’avenir, però, sense ment fragmentats i amb processos nostres especificitats i necessitats i, renunciar als nostres orígens”. socials i polítics diferenciats. Treba- alhora, no contradir els criteris bàsics Així doncs existien dues posicions llarà, doncs, per tal d’enfortir les re- dels estatuts de la CGT”. mes o menys enfrontades alineades a lacions entre els diferents països des Per a la discussió respecte de la qües- l’entorn de la ponència “una apuesta de la realitat específica de cadascun, tió nacional s’arribava al Congrés de futuro” que en el seu punt 6.4 ti- lluitant per la superació de les legisla- fonamentalment amb dues ponèn- tulat “Qüestió nacional: aspectes so- cions, ideologies i polítiques que im- cies divergents i amb un debat pre- cials, culturals i lingüístics” exposava pedeixin avançar cap a la vertebració congresual intens que s’havia traduït, punts de vista sobre l’anarquisme i la social, cultural i política necessària per exemple, amb posicionaments qüestió nacional fent especial èmfasi per a la construcció i consolidació concrets com el que feien diferents en el dret a l’autoderetminació en el d’una realitat i d’un projecte nacional afiliats presentant un escrit públic on, marc dels Països Catalans i en la nor- comuns”. sota el títol “a que futuro estan apos- malització de la llengua catalana. Per altra banda, la ponència presen- tando?”, ells mateixos contestaven La ponència feia un breu repàs de tada per Xavier Oller i Jesús Martí- “el nacionalismo e independentismo” cites de diverses personalitats de nez defensava en el seu desenvolu- referint-se a una de les ponències pre- l’anarquisme (des de Bakunin a Sal- pament, idees com: “(...) el cert es sentades. vador Seguí), defensava una relació que el nacionalisme es una ideologia En l’altra banda, per exemple, el sin- federalista amb una prèvia ruptura aliena a la classe obrera que tendeix dicat d’obrers llibertaris de Castellar del marc estatal i feia especial èmfasi a dividir als treballadors en funció de del Vallès feia una defensa aferrissada en un objectiu comú, l’emancipació la seva procedència i distreure’ls delsOctubre de 2010 3
    • REPORTATGEseus autèntics objectius de classe” o punts mínims de reivindicació com“per a nosaltres, com a llibertaris i l’elaboració d’un IPC català elaboratcontraris a la ideologia nacionalista amb la presència dels sindicats, do-i als interessos que s’oculten darrere nar preeminencia jurídica als àmbitsseu, el dret a l’autodeterminació en- de negociació col·lectiva mes pro-tès com un element d’una estratègia pers als treballadors/es, impulsar laindependentista manca de tot interès, negociació col·lectiva dels convenistant en allò polític com estratègica- estatals a Catalunya, garantir plenesment, encara que, per suposat, accep- competències a la inspecció de Tre-taríem una decisió majoritària del po- ball, impulsar la plena transferènciable de Catalunya a autodeterminar-se en qüestions sociolaborals (politiquesi escollir la seva independència”. actives, OTG, formació professio-En els acords mes concrets envers nal...), establir el TSJC com a darreral’ús del català, l’anterior ponència instància en matèria laboral o impul-enunciava propostes com “ La CGT sar el Servei de Català de la CGT perconsiderarà lícita l’exigència que tot garantir la plena normalització de lafuncionari, ja sigui de l’administració llengua a nivell del sindicat.central o de l’autonòmica, pugi aten- El text apuntava diverses conclusions,dre i expressar-se en català, com a entre elles: “El Marc Català que calmostra de respecte de l’Estat cap al defensar no es un marc Català esta-poble que administra” per tot seguit, tista o el Marc Català que defensa launs paràgrafs mes avall afegir “La burgesia que sempre es posa d’acordCGT haurà de reconèixer i lluitar en allò essencial, sinó aquell Marcpel dret de tot ciutadà a expressar-se Català que acosti a les treballadores ien castellà a tota Catalunya i a és- treballadors de Catalunya el seu àm-ser atès en igualtat de condicions al bit de decisió, que faciliti la seva au-expressar-se en qualsevol àmbit de togestió i que estigui mes proper alsl’administració”. trets socio-econòmics i identitaris. LaL’acord de Congrés, donada la dis- CGT ha d’avançar en les negociacionscussió que aquest punt generà, fou com a poble, el dret a la sobirania propera conferència sindical com un lòleg i secretari de comunicació de la col·lectives i reivindicacions capla següent tal i com es descriu en el nacional, l´autogestió col·lectiva, dels punts de l’ordre del dia. Una CGT, Jordi Martí. aquest marc català” o “La CGT ha dellibret d’acords: “en el termini de 6 la lliure federació de municipis, i discussió que no es limitava única- Com a conseqüència dels acords del fer propostes que tinguin un clar sig-mesos, es convocarà un Ple de Sin- l´emancipació dels pobles oprimits. ment a aquest aspecte si no que, tal VIIè congrés de la CGT a Manresa nificat de classe i alhora que caminindicats monogràfic sobre el tema, en El debat iniciat a Lleida suposava un i com es deia en la ponència, “(...) i malgrat l’acord era de que el tema cap a posicions o elements de partici-el que es prendran com a base els punt i apart en el debat de la qüestió donant legitimitat al Marc Català es tractés en Conferència Sindical, el pació o autogestió. L’autogestió no esacords del segon Congrés i la ponèn- nacional en el sí de la que no tindria de Relacions laboral, fer avançar 14 i 15 de novembre de 2003 es duria possible sense l’emancipació de clas-cia presentada (en el Congrés de continuïtat, de manera significativa, l’emancipació social i nacional del a terme a Barcelona, el Ple ordinari se i el reconeixement i la possibilitatLleida) dins del bloc “una aposta de fins al Congrés de la CGT de Man- conjunt de la classe treballadora de de la CGT amb punt de l’ordre del dia d’autoorganització també territorial”.futur” dedicada al nacionalisme. En resa. Catalunya, previ pas a l’exercici del específic respecte del marc català de L’any 2004 s’iniciaria amb una peti-aquest ple s’acordarà la postura de Així, al febrer de 2002 es reacti- dret a l’autodeterminació”. relacions laborals defensat per quatre ció de la Federació comarcal del Baix-la CGT de Catalunya sobre el tema varia el debat dins del conjunt de Des de la Federació intercomarcal ponències. Camp Priorat per que s’inclogués, enenunciat”. l’organització. Aquell mes, a la ca- de Lleida, i en base als acords ob- La majoria dels acords dels sindicats el primer ple ordinari, un punt dePel que respecta a la proposta pital del Bages, s’hi duia a terme el tinguts a Manresa, es va veure ne- (9 sindicats amb 95 vots) foren de re- l’ordre del dia sota la denominaciód’estatuts, 20 sindicats amb 66 vots VIIè congrés de la CGT els resultats cessari articular un espai de debat i fondre la ponència “per l’autogestió, “La CGT de Catalunya i la Qüestióhi donaven el vot favorable contra del qual farien ressorgir la discussió diàleg sobre la qüestió nacional mes un marc català de relacions laborals” Nacional al Segle XXI. Federalis-9 sindicats amb 14 vots i 2 sindicats sobre la qüestió nacional en el sí del enllà de comicis orgànics i fer-lo ex- amb la signada per Moises Rial i al- me i nacionalisme; confederalitat is’abstenien amb 8 vots. El Congrés sindicat, per iniciar in procés que fi- tensiu a la resta de moviment lliber- tres sota el títol de “marc català de re- cohesió; aspectes culturals i linguís-doncs, aprovava uns estatuts especí- nalitzaria en comicis posteriors. tàri. Es per això que l’onze de maig lacions laborals” pel que la comissió tics; intervecions i compromisos so-fics per a la CGT de Catalunya. Dins del termini establert per la re- de 2002 s’organitzaven les “jornades de ponències redactaria un dictamen cials” ja que, com es deia en l’escritAixí doncs, aquest comici dut a ter- cepció de ponències es feia arribar sobre anarquisme i qüestió nacional” fusionant ambdues. El text, aprovat “Creiem que des del darrer comici enme a Lleida obria el camí cap l’inici la titulada “La CGT de Catalunya amb l’objectiu, tal i com es deia en per 14 sindicats amb 120 vots contra el que es va tractar aquest tema (IVd’un debat en profunditat sobre el davant de la qüestió nacional”, que l’extracte d’aquestes que s’edita pos- 5 sindicats amb 52 vots establia uns Congrés, Lleida, 1992) hi han hagutfet nacional dins de l’organització anava signada, per 7 militants de teriorment: “ (...) la CGT de Ponentanarcosindicalista mes important del l’organització. vam tirar endavant unes jornades queprincipat. El text de la ponència proposava, sota el títol “Anarquisme i qüestióEl debat iniciat al Congrés de Lleida després d’un breu repàs històric, 3 nacional” intentaven assolir un tripletindria continuïtat en el Ple de Sindi- punts d’acord consistents bàsicament objectiu: en primer lloc introduir elcats de Sallent el 19 de desembre del en una modificació de determinats debat sobre la qüestió nacional en unmateix any on s’hi varen presentar articles dels estatuts entre els quals sindicat que, moltes vegades superattres ponències. l’enunciat de l’article 2 apartat c per la seva pròpia dinàmica de treball,Dels vots presents en el Ple de Sin- (l’eliminació de qualsevol forma el deixa sovint al marge. En segondicats el dictament de la Comissió d’explotació i opressió que atempti lloc recuperar una sèrie d’idees i per-de Ponències va obtenir el 85% dels contra la llibertat de les persones) sonatges que, pertanyent a la tradicióvots que representaven al 81 % dels afegint-hi els conceptes col·lectius o llibertària, comprenien i defensavensindicats, només es va produir una nacions. les llibertats dels pobles com quel-abstenció del 15% dels vots que co- Es precisament per aquesta proposta com d’inherent a la resta de llibertatsrresponien al 19% dels sindicats. de modificació estatutària que la Co- personals i col·lectives, i, en tercerEls acords aprovats, molt en sintonia missió Organitzadora del Congrés, en lloc, trencar aquell fals antagonismeamb la ponència presentada per “una escrit de data 11 de gener del 2002, entre anarquisme i nacionalisme que,apuesta de futuro”, prenia acords ex- feia avinent als signants de la ponèn- sovint, ha alimentat molta demagògiaplícits en l’ús del català “(...) la CGT cia que en l’ordre del dia del Congrés i beneficiat a l’imperialisme, tant co-de Catalunya continuarà esforçant-se no estava prevista la modificació es- lonial com econòmic.”perquè la llengua catalana assoleixi tatutària, motiu pel qual es publica- El programa de les jornades consistíun ús normal al territori català; és ria aquesta en el quadern de debats en una sèrie de tres xerrades, una rodaa dir, que es constitueixi en llengua conjuntament amb d’altres textos que d’intervencions de les diferents fede-comuna i vehicular de relació social, havien quedat fora de discussió con- racions territorials de la CGT presentscultural econòmica i política” i en- gressual. així com d’una taula rodona sobre elvers l’autodeterminació i federalisme Així doncs, malgrat la ponència clau sindicalisme català al final de l’acte.“La Confederació treballarà per un en el debat sobre la qüestió nacional A les 10:00 es donava per iniciadesveritable internacionalisme solidari, quedava fora del debat en el sí del les jornades amb la xerrada “Bakuninque cal diferenciar de l’interestatisme VIIè Congrés, l’existència d’una pro- i el nacionalisme: influència en elsregnant. Això requereix la solidaritat posta titulada “la CGT de Catalunya internacionalistes catalans” que fariaamb les lluites d’emancipació dels per un Marc Català de relacions labo- Emili Cortavitarte, professor i mem-pobles oprimits en el camí de la cons- rals”, signada per 4 afiliats de Manre- bre del sindicat d’ensenyament de latrucció d’un nou ordre internacional sa i Barcelona posaria les condicions CGT, a la que seguiria la impartidabasat en la lliure federació de pobles per poder dur-lo a terme amb poste- per la històriadora i professora de lalliures i iguals en drets”. rioritat. UdL, Eulàlia Vega, sota el nom deAixí doncs, el congrés de 1992 a Com a resultat del Congrés “Catalanisme i anarquisme: la CNTLleida i la seva continuació en el Ple l’organització aprovava, per 122 vots i el fet nacional als anys trenta” perde Sallent aprovava el reconeixement a favor, cap vot en contra i contades continuar a les 16:00 de la tarda ambde la realitat juridico-politica de Ca- abstencions, posposar el debat sobre “la Tramuntana: la construcció detalunya, els seus valors col·lectius el Marc Català per abordar-lo en la l’anarquia en català” per part del fi-4 Octubre de 2010
    • REPORTATGEcanvis substancials (...)”. Despí el seu VIIIè Congrès on, no-Un ple que es duria a terme el 16 vament tornava a sortir el debat de lad’octubre d’aquell any i que comp- qüestió nacional.taria únicament amb dos punts de Així, en la ponència titulada “Capl’ordre del dia, la CGT davant la una acció social oberta i partici-Constitució Europea i la CGT de pativa” que bàsicament esbossavaCatalunya i la qüestió nacional al l’estratègia de l’acció social dinssegle XXI.. de la CGT, es proposaven mecanis-12 anys després del Congrés de Llei- mes de treball d’aquesta secretaria,da la CGT tornava a debatre, direc- i en l’apartat de lluites en les que estament, sobre la qüestió nacional, i proposava que la CGT hi participésho feia amb sis ponències i diverses de manera activa es feia constarsensibilitats mes o menys oposades. l’alliberament nacional sota la pre-La Comissió de ponències redactaria misa que: “la lluita per l’alliberamentun text que dividiria en dues parts, nacional ha d’estar ineludiblementd’una banda es refonien dues de les lligada a l’alliberament social i re-ponències que tractaven “la qüestió presenta un pas més en l’autogestióde la llengua” i de l’altra “la qüestió i l’autoorganització col·lectiva, unadel federalisme”. Finalment i des- reivindicació que ve de molt lluny iprés d’un dia sencer de debat intens que ha tingut sempre un cert arrela-s’aprovaria la primera part i no la ment en la CGT (abans en la CNT)segona, de Catalunya, no per crear un nouAixí, s’obtenien uns acords sobre la Estat sinó per defensar els dretsllengua que, malgrat tot, exposaven col·lectius de la nostra societat”aspectes intrínsecament lligats aldebat sobre la qüestió nacional com Aquest apartat acabava dient “en de-que “l’àmbit lingüístic del català es fensa d’aquesta lliure decisió i d’unmolt mes ampli que el de la nostra federalisme des de la llibertat entreorganització (...) aquest àmbit lin- persones i pobles lliures, cal estargüístic a rebut diversos noms al llarg al costat de totes aquelles organit-dels anys però el nom que més s’ha zacions defugint de dogmatismes ipopularitzat ha estat el de Països Ca- sectarismes que participin en aqueststalans”. ideals”. Aquest text també proposava 10 Finalment el Congrés aprovaria unaacords que, bàsicament passaven part d’aquesta ponència (entre la qualper la defensa del català mitjançant l’apartat esmentat anteriorment).l’ús del català de manera preferent Després d’anys d’intens debat sobreen l’organització (com a mínim en anarquisme i qüestió nacional dinscatalà), en la relació amb adminis- de la CGT de Catalunya i després detracions i empreses, estar presents en prendre acords clars sobre la posicióles plataformes de defensa de la llen- de la nostra organització envers elgua, treballar amb organitzacions tema, aquesta deixava d’esdevenirafins amb qui compartim la nostra punts de l’ordre del dia en els se-llengua per l’edició de material i que güents comicis sense fer que això aturés la linea de treball i debat en-la relació escrita entre la Confedera- degada.ció General del Treball de Catalunya Així en els debats previs al IX Con-amb la resta de la Confederació dels grés Ordinari de la CGT de Catalun-territoris dels Països Catalans sigui ya que es va celebrar a terme a Lleidaen català”. el 5, 6 i 7 de febrer de 2010, es vaGairebé un any després, el 16, 17 i dur a terme, al CSA La Maranya, una18 de desembre de 2005, la CGT de xerrada sota el títol “Anarquisme iCatalunya, duria a terme a Sant Joan qüestió Nacional” amb la presència del prioratenc Jordi Martí, un dels principals teòrics envers el tema. I Finalment, l’onze de setembre de 2010 la CGT, com ja ha fet d’altres cops, feia públic un manifest titulat aquest cop “Ara i sempre per la lliber- tat dels pobles i la justícia social” que feia pal·lès novament el compromís de la CGT cap a l’autodeterminació i l’emancipació nacional des de l’anarcosindicalisme, tal i com es diu en un dels paràgrafs del text: ”La CGT de Catalunya, com organització confederal i llibertària, reclama la necessària independència de classe i popular, des de l’objectiu de la auto- gestió col·lectiva i ecològica de cada localitat i organització productiva, federada, confederada amb qui vul- gui, o secessionada a partir del lliu- re exercici del ple dret a decidir tot cercant l’emancipació total. Només sobre aquesta base es podrà eradicar el sistema capitalista, el sotmetiment al treball, la colonització nacional, el productivisme, el patriarcat, la pro- pietat privada i l’Estat com a eina política d’opressió.” Després d’un intens debat, la Confe- deració General del Treball s’ha do- tat d’uns acords confeccionats al llarg de gairebé dos decennis, aprovats per amplies majories, que permeten fixar clarament la posició d’aquesta orga- nització envers la qüestió nacional i que es basen en tres eixos principals, el federalisme, l’autodeterminació i la sobirania popular.Octubre de 2010 5
    • TREBALL-ECONOMIA Després del 29-S La CGT de Catalunya fa una crida a tota la hem de prendre de classe treballadora a sostenir la lluita per nou els carrers tombar aquesta Reforma LaboralI desprésde la Vaga 29-S a Catalunya: ampli seguimentdel 29–S,què? SP del Comitè Confederal de la CGT ment ha estat més irregular, la seva CGT en solitari o conjuntament amb yol i el govern català realment volen SP Comitè Confederal CGT Catalunya incidència ha estat molt elevada en altres col·lectius i organitzacions, o promoure el “diàleg social”, han de l’ensenyament i en les recollides dels blocs organitzats de forma cla- retirar immediatament la Reforma d’escombraries. Malgrat les infor- rament diferenciada aprofitant les Laboral, aturar les seves pretensionsE l passat dia 29 una part impor- tantíssima de la classe treballa-dora de l’estat espanyol vam secun- La jornada de Vaga general del 29 de setembre a Catalunya ha macions difoses, l’aturada també ha estat evident en el sector de serveis i manifestacions dels sindicats insti- tucionals, altrament dit majoritaris, d’allargar l’edat de jubilació i el pe- ríode de cotització i fer marxa en- en el comerç. són: 700 persones a Reus, 4000 a rere en mesures com retallar el soudar la Vaga General. I ho vam fer estat un èxit de participació i El menor seguiment de la vaga en Tarragona, 1500 a Sabadell, 1000 dels i les treballadores públiques,amb el decidit esperit de derogar les seguiment, amb aturades pràc- les petites empreses confirma el que a Manresa, 700 a Mollet del Vallès, congelar pensions i altres retalladesactuals mesures i lleis antisocials ticament totals a la indústria i el la CGT de Catalunya fa temps que 1000 a Terrassa, 400 a Lleida, 75 a socials. Fins que això no succeeixi,imposades pel govern del PSOE. transport. denúncia: la major impunitat amb Tàrrega, 500 a Vilanova, 250 a Vic, la CGT de Catalunya, com a conse-Estiguem o no d’acord amb els ín- la que actuen els empresaris que unes 100 a Sort, Tremp i la Pobla qüència dels seus acords, continuaràdexs de seguiment publicats fins a La CGT de Catalunya ha estat exerceixen fortes pressions als seus de Segur, 500 a Rubí, 800 a Girona, promovent mobilitzacions i novesara, la veritat és que la Vaga Gene- una de les organitzacions amb treballadors i treballadores, concul- 100 a Igualada i 500 a Vilafranca del jornades de lluita.ral va ser secundada per un nombre més presència als piquets infor- cant sovint el seu dret a vaga amb la Penedès. La manifestació de CGT a La CGT de Catalunya fa una cridade treballadores i treballadors més matius realitzats a múltiples llocs, por a l’acomiadament. Barcelona va aplegar més de 10.000 a tota la classe treballadora a sos-alt de l’esperat. Sens dubte, el tre- amb una àmplia concurrència a La CGT de Catalunya destaca tam- persones, especialment a la part fi- tenir la lluita i crear conflicte, desball realitzat per a la preparació de les manifestacions i convocatòries bé el treball realitzat pels seus pi- nal del recorregut. En tos els casos de l’endemà de la vaga, per tombarla Vaga i el seguiment que ha tingut de la CGT arreu de Catalunya. quets informatius, tant a polígons les convocatòries van transcórrer aquesta Reforma Laboral i les demésla mateixa representen un èxit per industrials i empreses com en cen- de manera pacífica, tot i que sovint lleis antisocials, allà on es vulguinal conjunt de les classes populars. Després de l’èxit de la vaga, el go- tres de distribució i en carrers de es van veure envoltades de dispo- aplicar, empresa a empresa, barri aNo obstant això, al que no estem vern espanyol ha de retirar la Re- pobles i barris. Durant el dia 29 de sitius desproporcionats de mossos barri. Allà on hi hagi un/a afectat/disposades la majoria de les perso- forma Laboral i canviar les seves setembre aquests piquets, moltes d’esquadra. da (acomiadat/da, regulat/da, reduït/nes que secundem aquesta jornada polítiques econòmiques. vegades efectuats o coordinats amb La CGT de Catalunya constatem da de salari, contractat/da en preca-de Vaga és que al nostre esforç mili- organitzacions i associacions dels l’ampli rebuig a la Reforma Laboral ri,…) es trobarà a la CGT oposant-tant contra aquesta Reforma Labo- La CGT de Catalunya valora de moviments socials, han estat molt per part del conjunt dels treballadors se directament i mobilitzant-se perral i el Pla d’Ajustament Econòmic, manera molt satisfactòria el resultat més visibles que els d’altres orga- i treballadores. Si el govern espan- impedir l’agressió.sigui manipulat i traït en noves tau- de la vaga general convocada per la nitzacions sindicals, especialmentles de negociació que desenvolupin nostra organització el passat 29 de les anomenades majoritàries. De-la normes d’aquestes mesures tan setembre. A l’espera de resultats de- nunciem que, malgrat que aquestslesives per a totes i tots nosaltres. finitius d’aquest seguiment, les da- piquets informatius han exercit elNo podem consentir que, al mateix des de les que disposem ens perme- dret constitucional a informar d’unatemps que se surt al carrer per a ten afirmar que el seu seguiment ha convocatòria de vaga, en algunsderogar les lleis, en paral·lel, a es- estat molt elevat en el sector indus- casos han sofert assetjament perquena de les i els treballadors i per trial, on la majoria de treballadors part de forces policials (autonò-mitjà dels fets consumats, les orga- de moltes empreses van deixar de mica i municipals) que han limitatnitzacions UGT-CCOO s’asseguin treballar. En el transport la seva in- l’exercici d’aquest dret, de vegadesa negociar com s’aplicaran les re- cidència també ha estat molt eleva- amb denúncies i alguna detenció.formes en el marc de les mesures da. Els serveis mínims decretats per L’assistència a les convocatòries deimposades. la Generalitat s’han acomplert en la manifestació que la CGT ha realit-Tots i totes estem veient com, des majoria de cassos, malgrat no haver zat, molt sovint amb altres organit-de l’engegada del Pla d’Ajustament estat acordats en cap moment amb zacions socials i sindicals, arreu dei la Reforma Laboral l’única cosa la CGT de Catalunya i ser clarament Catalunya ha estat molt superior aque aquestes mesures i lleis han ge- abusius i superiors als d’altres con- la d’altres jornades de vaga gene-nerat és més atur, com ho indiquen vocatòries de vaga general. Tot i que ral. Alguns exemples d’assistència en l’administració pública el segui- a les manifestacions convocades per Barcelonales dades que ens proporciona elmateix govern el qual ha repetit finsa la sacietat que es crearà ocupacióamb aquesta reforma, i l’eliminaciói privatització de cada vegada més Valoració Vaga General del 29-S a Balearsserveis públics.Per tot això, i sent coherents amb CGT-Balears un control policial massa nombrós, amb el tancament de CGT i una per- A Menorca també es van mobilitzarel que venim dient i fent des de fa que en tot moment ens va estar mar- formance sobre el capitalisme que va piquets a Ciutadella i hi va haver unaja dos anys, la Confederació Gene- cant i que van impedir que desenvo- elaborar un grup teatral independent. manifestació prou concorreguda. Dral del Treball fa una crida al con- es de CGT Balears valorem po- lupéssim la nostra tasca informativa.junt de les organitzacions socials i sitivament els piquets que vam Després vam anar a l’Ajuntament desindicals de l’estat espanyol per a organitzar al matí a Palma, que van Palma i en totes les oficines dels par-continuar amb les mobilitzacions anar al Corte Inglés, el Mercat de tits vam anar a donar-los una xerradaamb la finalitat d’eliminar la Refor- l’Olivar i Mercadona. Després ens i díptics de CGT sobre la reforma la-ma Laboral i el Pla d’Ajustament concentrarem devant la Conselleria boral i vam fer això mateix al Con-Econòmic. de Salut per reivindicar l’admissió de sell de Mallorca. Després al PolígonAixí les coses, ens veiem en la ne- les treballadores i el treballador que de Son Castelló i aconseguim que la van acomiadar per denunciar assetja- principal gasolinera tanqués.cessitat com classe treballadora de ment dins de la Fundació Hospital de La manifestació de Palma la vamprendre de nou els carrers, aprofi- Manacor. Es va lliurar una carta i una convocar CGT, CNT, Maulets, Fronttant l’impuls de la Vaga General, i proposta d’acord per a la readmissió. Solidari, CTA i Endavant, i va tenircontinuar amb la mobilització sos- molt poder de convocatòria pel quetinguda en el temps fins que vegem Posteriorment vam anar fent cercavi- la per la Via Sindicat, al nostre pas les estem acostumats a Palma, ens ma-realitzat l’objectiu pel qual la CGT nifestem prop de 2000 persones (ai la resta d’organitzacions socials i botigues baixaven la barrera, i vam poder entrar a unes quantes botigues la dels majoritaris eren 5000) i vamsindicals convoquem aquesta Vaga estar molt actius durant tot el recorre- per convidar a les treballadores a tan-General. gut. Acabem a la Plaça de la Reina, car i unir-se a la vaga. Tot això amb Palma llegint un manifest elaborat per CNT,6 Octubre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA L’altra vaga del 29-S Apunts destacatsErmengol Gassiot, Secretari les empreses, sovint convocades per gent que ha fet una vaga de manera social, i en especial la CGT de Ca- del 29-Sd’Acció Social CGT Catalunya activa al carrer si que ho ha fet o amb talunya, tindrem la responsabilitat de col·lectius que no eren CGT o plata- nosaltres o al voltant de nosaltres. donar continuïtat a les expectatives formes on el nostre sindicat era una Ara, després del 29-S tot aquest teixit generades. La CGT convoca organització més, la CGT hi ha tingut mobilitzacions en mésE l 29 de setembre el nostre país, i Catalunya en especial, ha viscutuna àmplia jornada de vaga general i una presència destacada. A més so- vint ha esdevingut el referent sindi- cal d’aquests àmbits. Destaca en això Barcelona ciutats que maiprotesta popular contra les polítiques que molts d’aquests espais aglutinen En aquesta vaga general del 29-S laantisocials que els governs espanyol gent relativament jove, la majoria de CGT ha convocat concentracions ii autonòmics han promogut en els les quals encara no estan sindicades. manifestacions en més ciutats quedarrers anys. Molts i moltes treba- Com a conseqüència d’això des de en cap altra ocasió i amb unes xifreslladores han deixat d’anar a treballar, molts llocs abans de la vaga se’ns va de participació prou importants, unaaturant multitud d’empreses arreu, anar demanant on es podien fer els prova de l’increment de la capacitatespecialment del sector industrial, piquets, o si els podíem fer conjun- organitzativa i d’actuació del sindi-dels transports i de la neteja. Fins tament, etc. cat. Aquestes mobilitzacions han es-aquí el dia 29-S aparentment ha estat Del transcurs de la vaga crec que es tat organitzades en solitari en algunsun altre dia de vaga general, que va poden destacar els següents punts ge- casos, però en la immensa majoria enseguir les pautes d’altres aturades si- nerals: col·laboració amb altres organitza-milars, tot i que la presència activa de 1.A part dels piquets a les empreses, cions i moviments socials, en algunsla CGT s’ha fet notar potser més que a moltes poblacions i barris de grans casos amb convocatòries pròpies,en altres ocasions. ciutats s’hi han organitzat comitès de en d’altres en blocs clarament dife-Més enllà de l’èxit d’una vaga que vaga, al marge de CCOO i UGT, que renciats en el marc de convocatòriesmolts, i amb la boca petita també han aglutinat els moviments socials. realitzades pels sindicats majoritaris.alguns dirigents de CCOO i UGT, De les forces sindicals alternatives, El 29-S la CGT va convocar mobi-esperaven que fos un fracàs, del 29 la CGT hi ha tingut una presència en litzacions a: Girona, Lleida, Tàrrega,de setembre ens en quedarà també ells molt superior a la resta. De fet, Tarragona, Reus, Barcelona, Terras-un altre record: la mobilització d’un amb l’excepció d’alguna localitat, la sa, Sabadell, Mataró, Igualada, Vic,ventall ampli i divers de col·lectius i COS, CoBas, CNT i IAC hi han man- Manresa, Berga, Cornellà, Vilanovaorganitzacions socials no directament tingut una presència quasi merament i la Geltrú, Rubí, Mollet, Sort, Lasindicals. Aquesta mobilització ha si- nominal i en pocs llocs. Majoritària- Pobla de Segur, Tremp, El Vendrell,gut capaç d’estendre la possibilitat ment els moviments socials han per- Vilafranca del Penedès,… un fet quede lluitar, conjuntament amb els i les cebut aquesta realitat. marcarà la dinàmica dels propersassalariades, a moltes persones sense 2.Aquets piquets de barris i pobla- mesos.feina, jubilades o aturades, o sense cions han tingut una activitat i presèn-contracte, o amb contractes precaris cia important al carrer durant el dia Els moviments socialsi va ajudar a superar la fragmentació de la vaga, amb accions de diferentsque patim la classe treballadora. tipus. Això ha permès dues coses. La s’impliquen en laCal tenir clar que aquesta mobilitza- primera enfortir vincles entre gent vagació no va ser protagonitzada només nostra i la d’altres organitzacions tre-per la CGT, ni copada per la CGT, i ballant conjuntament. La segona, vi- Una altra dada a tenir en compte enque la varietat de col·lectius i àmbits sibilitzar-nos públicament. En molts el 29-S ha estat la implicació claraorganitzatius que l’han protagonit- llocs en el carrer la nostra presència dels moviments socials anticapita-zat reflecteix la riquesa creixent dels (de piquets) amb moviments socials listes en la dinàmica de la vaga, unmoviments socials combatius de Ca- ha sigut molt superior a la de CCOO i fet que obrirà de segur noves dinà-talunya. UGT i hem tingut certa incidència en miques de coordinació i de lluitaPerò tampoc ens volem amagar que l’aturada, ja sigui tancant comerços o sindical i social, en les quals la CGTdes de la CGT de Catalunya i des de mostrant el dia de lluita de diferents ha de tenir un important paper a ju- Reusles seves federacions i sindicats ha- maneres. gar. Exemples a Barcelona com elvíem apostat per socialitzar la vaga 3.En el marc de tot aquest entramat de l’Assemblea de Treballadors/es,del 29-S. Socialitzar-la traient-la de social, s’ha generat una visibilització el del Moviment 25 de Setembre iles burocràcies sindicals, fent-la anar de la vaga com un dia de conflicte i l’okupació de l’antiga seu del Banes-més enllà dels i les delegades sin- lluita i no només com una protesta to a Plaça Catalunya, els comitès dedicals i dels comitès d’empresa. I a domesticada i dulcificada com sem- vaga i piquets organitzats a diversosl’hora, li volíem donar un caire més bla que pretenien CCOO i UGT. Tot i barris, el piquet unitari del migdia,…combatiu, tot intentant que el 29-S no que les escenes de contundència han i les experiències col·lectives de co-fos només una passejada que justifi- estat més evidents a Barcelona, se ordinació produïdes en diverses lo-qués després una negociació entre el n’han repetit a menor escala a altres calitats, obren un camí d’esperançagovern espanyol i UGT-CCOO que llocs de Catalunya. davant les pràctiques rutinàries i fos-rentés la cara d’alguns aspectes de 4.A quasi tot arreu, la CGT s’ha mani- silitzades del sindicalisme institucio-la Reforma laboral. Ho hem fet prin- festat amb moviments socials i altres nal clàssic.cipalment participant en comitès de organitzacions. En relació els movi- Cal destacar també la implicacióvaga, coordinadores i assemblees lo- ments socials alternatius, la CGT ha de l’ecologisme (Ecologistes encals i de barris a les grans ciutats, junt sigut l’organització sindical que ha Acció), de l’antimilitarisme (Alter-amb grups de joves, de l’esquerra in- estat present en totes les manifesta- nativa Antimilitarista-MOC) o dedependentista, col·lectius llibertaris, cions unitàries i, en moltes ocasions, l’antifeixisme (plataforma Unitatd’aturats/des, d’immigrants, etc. ha estat l’única entorn la qual s’han contra el Feixisme) en la convoca-La mobilització del 29 de setembre, agrupat aquests moviments socials. toria de vaga del 29-S, assumint-la Mollet del Vallèsfinalment, va superar en número i A Barcelona la CGT es va manifestar a través dels seus respectius mani-qualitat les previsions tant dels sin- en solitari i les convocatòries d’altres festos (cadascun insistint en els as-dicats reformistes com del govern. organitzacions socials (quan hi van pectes més vinculats a la seva àreaUna part de la gent que va fer vaga ser) van tendir majoritàriament a d’actuació) i cridant públicament ano ho ha fet sota la convocatòria de anar amb la CUSC a dins de la de seguir-la.CCOO i UGT. I encara més, una part CCOO i UGT. Aquesta situació calimportant de la gent que va ocupar entendre-la dins de les especificitatsels carrers exhibint els anhels de jus- que té Barcelona i la major fragmen- La solidaritattícia social tampoc. En aquest sentit, tació també dels moviments socials internacionalcrec que és molt important destacar alternatius.la feina feta a moltes localitats des En definitva, crec que el nostre mis- Més de 100 col·lectius i organitza-de la CGT, ja sigui dins d’estructures satge de que calia fer una vaga dife- cions socials, sindicals i llibertàriesorgàniques com des d’afiliats/des que rent i fer-la nostra ha tingut ressó i en de diversos països van donar suporttambé han militat en diferents àmbits, part l’hem dut a la pràctica. És ben públic a la convocatoria de vaga delfeina a la qual ens hi hem anat sumant cert que la majoria de la gent que ha 29-S de la CGT, i en ciutats de diver-des del Secretariat Permanent. fet vaga no ho ha fet en el marc de la sos països com Mèxic, França, BrasilAixí, en els dies previs a la vaga en nostra convocatòria. No obstant, en o Xile, entre d’altres, es van organit-moltes activitats de difusió fora de canvi, una part molt important de la zar concentracions i actes de suport.Octubre de 2010 7
    • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Reflexions per aCorrebous Pepe Berlanga després d’una vagaE l 28 de juliol el Parlament de Ca- talunya aprovava la prohibicióde les corrides de toros a Catalunya Pep Juárez, afiliat a CGT-Balearsa partir de l’any 2012. El resultatrelativament ajustat, 68 vots a favor55 en contra i 9 abstencions, ens vanconvertir en la segona comunitat au- L a Vaga General del 29 de setem- bre ha passat i, a més de la neces- sitat d’analitzar els resultats concretstònoma a prohibir-les, Canàries ho va sobre índexs de participació i inci-fer el 1991. dència, cal debatre sobre el contextAixí es donava llum verda a una en què s’ha produït, el paper dels di-Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ferents actors que han intervingut enavalada per 180.000 ciutadans que el conflicte, i la projecció i influènciademanaven abolir les corrides de to- dels seus resultats sobre el futur, enros en aquesta comunitat. La votació, un escenari nou, caracteritzat per lesva suscitar gran expectació inter- més greus agressions als drets de lesnacional, donada l’associació de la classes treballadores des del final de“festa” amb la idiosincràsia de l’Estat la dictadura, a causa de l’ofensivaespanyol, posant fi a vuit mesos de neoliberal liderada per Zapatero.tràmits, debats parlamentaris i certsenfrontaments polítics i socials. La lluita social, i elAquestes mesures es van vendre comprotectores dels animals, en cap cas paper de CCOO i UGT.eren una qüestió identitària, per fa- Des de l’any 2008, la CGT, junta-vor, no obstant això, no han trigat ment amb l’esquerra sindical i polí-massa temps en contradir-se les se- tica, venia reclamant la necessitat deves senyories. l’abandó de les polítiques de concer-Practicant una mica d’història, recor- Tarragona tació, per part de les direccions dedem que la primera corrida de toros incidència, potser no casual, amb com es pressuposava, ells anaven a ha succeït. Sóc de l’opinió que, si CCOO y UGT, a més de l’articulacióque es va celebrar per primera vega- la presidència espanyola de la UE) ser els pagans de la ronda de copes, hi hagués hagut una Vaga General a de la unitat sindical al voltant d’unda a Catalunya data de 1387 i es va i davant la que se’ns venia a sobre, no valia la pena regalar, a més, el temps, molt probablement Zapatero, i pla de resistència, i la convocatòriaexhibir a Barcelona, segons recull les cúpules de CCOO i d’UGT varen sou d’aquest dia a Zapatero. Poc es els que el mouen els fils, s’haguessin d’una Vaga General. Tot això davantl’Arxiu de la Corona d’Aragó. És a mostrar el seu perfil més baix. El 23 podia fer per convèncer-los que, per pensat dues vegades la conveniència l’evidència, llargament anunciada,dir, la història taurina a Catalunya es de febrer van convocar una jornada contra, calia secundar aquesta vaga, de consumar semblant agressió. que la crisi generada per l’especulaciódesplega amb toros en totes les capi- de protesta, davant el globus sonda per acumular forces de cara a conti- Però, en definitiva, més val tard que capitalista, s’estava encebant única-tals de províncies i en diverses de les del govern d’un hipotètic (o no tant) nuar la lluita de tots. Malgrat tot, el mai, i després de vuit anys i tres ment i exclusivament en les classesseves localitats. retard en l’edat de jubilació, fins als rebuig a les mesures del govern era mesos de l’última contra el “decre- més desfavorides.El Torín, en el barri de La Barcelo- 67 anys. Ja aleshores l’atur sobre- generalitzat, com ho demostra l’èxit taço” d’Aznar, finalment va arribar L’atur, en termes reals, es disparavaneta, va ser la primera plaça impor- passava els 4,5 milions de persones, de participació de les manifestacions la Vaga General del 29 de setembre. (fins arribar al dia d’avui a xifrestant i referent a Catalunya (oberta i l’erosió de la protecció social arri- convocades per l’horabaixa del 8 de Tot el moviment sindical, exceptuant properes als cinc milions de per-el 1834), a més d’altres places com bava a nivells alarmants (la protecció juny, comparats amb els limitats per- els sectors estrictament grocs (a més sones, més del 20% de la poblacióOlot (1859), Tortosa (1878), Tarrago- social a Espanya és més d’un 5,7% centatges del seguiment de la vaga d’ELA i LAB a Euskadi, posició activa, amb 1.300.000 famílies sen-na (1883), Figueres i Mataró (1894), inferior, respecte al PIB, que la mit- d’aquest dia, entre els treballadors de difícilment comprensible), vàrem se cap ocupació legal). Mentrestant,Girona (1897), a més de moltes al- jana dels països de la UE, ocupant el la funció pública. convocar i secundar la Vaga General s’evidenciava la generositat del Go-tres. Aquest mes de setembre la cà- lloc 20, dels 27). L’amenaça sobre els del 29 de juny. Malgrat els factors vern cap als mercats especulatius i elsmera autonòmica ha blindat els “co- drets en matèria de pensions, sent un que jugaven en contra, la mateixa bancs (calculada en més de 300.000 La vaga general delrrebous”, molt arrelats en les Terres tema importantíssim, no era ni de bon convocatòria de la Vaga General va milions d’euros entre 2007 i 2009, 29-S, èxit o fracàs?de l’Ebre. La data més antiga que es tros l’únic, i el conjunt de la situació tornar a tenir la virtut de dividir les període en què l’atur va augmentarconeix dels correbous data de 1585, avalava àmpliament el anunciar i co- aigües, mostrant, de manera diàfana, en 2,5 milions de persones, a l’Estat José Luis Rodríguez Zapatero i el seuquan es van representar tres dies de mençar a preparar la convocatòria l’escenari de lluita de classes. Espanyol), a la qual els banquers res- govern van abraçar definitivament lesfestes a Tortosa. d’una Vaga de caràcter general. Però • D’una banda, el gran capital amb ponien amb el tancament absolut del tesis neoliberals en la reunió del Con-Hipocresia, electoralisme, oportunis- la mobilització del 23-F, controlada, els seus especuladors (els anomenats crèdit, no només cap a les economies sell d’Economia i Finances, ECO-me,… que cadascú trii el terme que es va utilitzar, més com a vàlvula “mercats”), el Govern al seu servei, familiars (ja de per si víctimes de FIN, celebrada el dia 9 del passat mesconsideri més oportú, les conclusions d’escapament, que com avantsala, el conjunt de l’administració, els seus l’especulació i atrapades en el deute de maig. Com Sant Pau recent caigutseran sense cap dubte les mateixes. escalfament o preparació de futures i submisos parlamentaris (amb la sola immobiliària), sinó també cap a les del cavall, Zapatero imprimeix un girDurant les festes majors de certes més contundents lluites. excepció d’Antonio Gutiérrez, que es petites i mitjanes empreses, amb la de 180 graus al seu discurs (algunszones catalanes tenen lloc pràctiques El mateix va passar amb el segon epi- va abstenir), també els seus teòrics consegüent destrucció del teixit pro- menys a la seva política), al dictat deque podem qualificar de cruels. Se- sodi d’enguany, com va ser la vaga en enemics polítics, la dreta en conjunt, ductiu, i la sagnia de milers de llocs l’FMI, la Comissió Europea i el Bancgons les dispars tradicions, els ani- l’administració pública del 8 de juny, l’extrema dreta, la CEOE de Díaz de treball perduts cada dia. Central Europeu (organismes totsmals són voltats i maltractats, se’ls davant la retallada del 5% del salari Ferrán, la CEPYME de la seva titellacol·loquen boles de foc en les banyes L’empobriment generalitzat anava ells fora de qualsevol control demo- dels funcionaris, mesura inclosa en el Terciado, les cambres de comerç, etc,(embolat), lligaments de cordes (cap- arribant a milions de persones, pen- Pla d’Ajust. Va ser convocada i des- cràtic), i immediatament anuncia el tots ells, amb la “brunete mediàtica”llaçat), se’ls força a caure al mar , són sionistes, aturats, joves, persones envolupada mentre CCOO i UGT no Pla d’Ajust, la Reforma Laboral i la al seu servei, clamant per activa i peragredits amb pals i altres elements,... dependents, etc. i, mentre tot això s’havien aixecat encara de la mesa modificació, a la baixa, dels drets en passiva contra la Vaga General deResulta inexplicable que els mateixos succeïa, la majoria del moviment sin- de negociació de la Reforma Labo- matèria de pensions. l’29-S, i insultant i criminalitzant alspartits polítics que van condemnar les dical romania passiu, amb protestes ral, amb la patronal representada per Els dirigents de CCOO i UGT van sindicats.corrides de toros, pel sofriment que esporàdiques, però sense arribar a personatges de la mena de Díaz Fe- veure que, amb semblant andana- • D’una altra, un sindicalisme bastantinfringiria als animals, ara es mostrin plantejar-se seriosament la possibili- rrán. Aquesta contradictòria conducta da, desapareixia de cop l’espai de la debilitat per dècades de concertacióa favor de la protecció dels correbous, tat de plantar cara al capital i a les se- condicionava una vaga predestinada concertació social, veritable columna social, però amb sectors encara com-sobre la base de l’arrelament històric ves titelles polítiques i mediàtiques. a no ser seguida majoritàriament pels vertebral del seu esdevenir institu- batius. Un moviment sindical gairebéi cultural, ja hem exposat que més o Cada vegada que se’ls preguntava treballadors de l’administració públi- cional durant dècades, i es van veure orfe de representació parlamentària,menys tenen idèntic recorregut his- per la Vaga General, representants de ca ja que, a la manca de credibilitat obligats a la convocatòria de la Vaga amb una classe treballadora minva-tòric i tradicional ambdues activitats. CCOO i UGT negaven l’oportunitat de la convocatòria, es va afegir el General. No obstant això, ho van fer da en la seva capacitat de resposta, iUna doble moral, enmig d’un inex- de la mateixa, de manera gairebé ob- que no va ser preparada en absolut, … per al 29 de setembre, a tres mesos anestesiada per un còctel format perplicable silenci de les associacions sessiva. Diguem que, abans que arri- i la informació i les assemblees en vista i l’estiu per passar. Una convo- precarietat, empobriment, desinfor-que van afavorir el rebuig a les corri- bés el mes de juny de 2010, posaren els dies previs van brillar per la seva catòria descontextualitzada, perquè mació i por. La batalla es plantejavades de toros. més obstinació a rebutjar la Vaga Ge- absència. tot el que estava més o menys infor- desigual i, en aquestes condicions, laQuè pensaran les associacions pro- neral, que en preparar les condicions Sectors de treballadors públics, no mat sabia que, per aquestes dates, la Vaga General de l’29-S, si bé no vatectores d’animals?. per fer-la possible. precisament mancats de consciència, Reforma ja estaria aprovada pel le- paralitzar la vida quotidiana dels ba- El primer semestre de 2010 (en co- argumentaven resignadament que si, gislatiu i publicada al BOE, com així rris i les ciutats, sí que va tenir un se-8 Octubre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA s’hagués atrevit, a una neteja tan a fons. D’aquesta manera, els privile- LA MIRADA INDISCRETA gis dels de dalt respecte als de baix creixen i es perpetuen, amb el joc de l’alternança en l’administració de la possessió, segons convingui, entre el majordom i el fill de l’amo. I a tot Altres això li diuen democràcia. Zapatero, amb el fervor del convers, aspectes a s’ha encarregat de la feina bruta, en- cara que sigui a costa d’immolar-se valorar de políticament. De fet, la victòria de Tomàs Gómez en les primàries del la vaga del PSOE de Madrid sembla iniciar la seva agonia, i en això alguna cosa 29-S hauran tingut a veure les mesures del seu govern i la Vaga General. Sense desgastar-se gens ni mica, la dreta té Emili Cortavitarte Carral a l’abast unes més que previsibles victòries electorals (CiU a les elec- cions catalanes d’aquest any, el PP a les autonòmiques i municipals de la primavera que ve, i les estatals, dins O pino que per fer una anàlisi acurada i plantejar-nos la com- paració amb altres vagues generals d’un any i mig ), el que no fa sinó anteriors i per anar pensant en futu- afegir tints més ombrívols al pano- res mobilitzacions cal que tinguem Sabadell rama general. El majordom Zapatero en compte l’empedrat. La situació deguiment massiu en sectors industrials fracàs de la Vaga General del 29 de la lluita dels treballadors, per part portarà de la mà a la dreta parasitària, la classe treballadora a Catalunya i a(automoció, petroquímic, siderome- setembre ho serà en la mesura que el d’alguns mitjans, sempre ha estat un per desgràcia de les classes treballa- l’Estat espanyol és substancialmenttal.lúrgic, miner. ..), a més de la dis- bon termòmetre per valorar el verita- dores, i dels sectors amb més despro- diferent que en 1978, 1985, 1988, moviment sindical decideixi, o no, tecció social. 1992, 1994 i, fins i tot, al 2002; anystribució d’energia, serveis públics, seguir plantant cara a les polítiques ble potencial de la lluita obrera. La- Les mesures del Pla d’Ajust, la en els quals també es van convocartransport, alguns ports (Barcelona, neoliberals, i que les direccions dels dran, luego cabalgamos. Si tot això Reforma Laboral i les pèrdues de vagues generals per motius fonamen-València, Algesires …), transport sindicats majoritaris comprenguin, succeïa abans de la celebració de la drets en matèria de pensions, lluny talment sociolaborals.públic estatal (amb serveis mínims o no, que ja no hi ha possibilitat de Vaga, és molt d’esperar que continuï, d’aportar ni la més mínima solució D’una banda, la creixent fragmenta-del 25%) i mitjans de comunicació continuar jugant el seu ja clàssic pa- també com a element de pressió cap a la crisi, l’agreugen substancialment ció en sis grans nuclis quant a la sevaaudiovisuals, amb la paralització per de garants de la pau social. a les febles cúpules de CCOO i UGT, per a la majoria social, el que reque- relació amb el treball remunerat (atu-completa d’alguns i altres amb els • Si l’29-S suposa el punt i final d’un per intentar que tornin al corral. Els rats, eventuals, indefinits, submergits,serveis mínims. que comanden saben, i nosaltres rirà mesures de resposta i resistència, procés, només es podrà valorar com autònoms i jubilats) que alhora tenenCal assenyalar que en la jornada també, que una vegada ha claudicat i fibra social per dur-les a terme. En un fracàs col.lectiu. Si CC.OO i UGT profundes diferències en el si delsdel 29-S es va registrar una caiguda la política, el principal bastió de re- aquest sentit, les xifres de l’atur, refe- accepten, a canvi d’algun “regal” seus grups (amb dret a prestació odel consum elèctric propera al 20%, sistència, al capitalisme depredador, rides a setembre de 2010, no deixen compensatori en una possible nego- cap dubte: fins i tot les maquillades no; amb un ampli ventall de modelsen relació a un dia laborable, dada ciació de la reforma de les pensions, se situa en el sindicalisme, i és per de contractació i, com a conseqüèn-aquesta a la que semblen posar sor- aquest motiu que l’ataquen amb estadístiques oficials reconeixen més tornar a la concertació social i a la de quatre milions d’aturats, amb un cia, amb escassos o sense drets labo-dina els mitjans afins al règim. col.laboració de classes, la Vaga Ge- l’artilleria pesada. rals; amb el contracte antic o nou i,Als portaveus del sistema els inte- augment de gairebé 50.000 en l’últim neral no haurà servit per res més que per tant, més o menys indemnitzacióressa molt centrar el debat sobre el mes. Teníem i tenim raó: la Reforma per un rentat de cara. El majordom i el fill Laboral no només no crea ocupació, hipotètica en cas d’acomiadament im-seguiment quantitatiu de la Vaga. És procedent...)lògic. Però per a una valoració molt • En canvi, i malgrat les seves limi- de l’amo sinó que la destrueix i precaritza. La A aquest ventall de situacions con- tacions, si la Vaga General del dia 29 seva derogació ha de ser, doncs, unmés ponderada, s’hauria de tenir en és un pas orientat a acumular forces, tractuals, d’obtenció de rendes delcompte que, de la població activa de És sabut que el majordom sol posar objectiu de l’acció sindical unitària a intensificar el debat social al voltant treball o externes a l’anomenat mercatl’Estat espanyol, més d’un 20% està més interès, a l’hora de netejar la curt termini. de les polítiques que s’estan imple- laboral hem d’afegir la creixent ter-en atur i, dels que tenen un lloc de casa de l’amo, que el fill d’aquest. En aquest nou escenari, aquesta mentant, i cap a la preparació i des- ciarització i l’informalisme del móntreball, gairebé el 40% són temporals I si per a això ha d’assumir la part unitat sindical i la resistència del envolupament de noves lluites, no laboral. Cada vegada més personesi precaris, amb uns drets, en el cas més bruta de la feina, encara que moviment obrer seran, doncs, im- treballen al sector serveis, en el qual es podrà parlar en absolut de fracàs. sigui a costa de capolar els altres prescindibles. És fonamental queque els coneguin, que no passen de es donen les diferències contractuals En aquest cas, el sentiment de classe treballadors, no hi ha problema, ja organitzacions com la nostra CGTser paper mullat. A més, cal tenir en i remuneratives més elevades: des creixerà entre les persones treballa- que li va en la condició. Després de segueixin reforçant el conjunt decompte que el 80% dels contractes de la funcionària de nivell A1 fins a dores, paral.lel a la recuperació de la aquest treball brut, a càrrec del ser- veus crítiques amb el sistema, jugantlaborals totals se situen en empre- la treballadora domèstica sense re- confiança en les seves pròpies forces vidor escollit (“primus inter pares”), un paper potenciador de les lluites lació contractual. Cada vegada mésses petites i mitjanes, moltes d’elles i el prestigi de l’eina sindical. No ens el fill de l’amo, gandul i paràsit, es socials, i creixent en força i gran- les relacions laborals presencials sónamb personal sense dret a tenir re- ha de preocupar la virulència amb farà càrrec de l’administració de la dària. Cal que el sindicalisme que substituïdes per relacions eventuals,presentació sindical (en empreses que els portaveus del sistema intoxi- propietat, sense haver-se desgastat representem, lliure de lligams, esti- esporàdiques i telemàtiques, en deter-de 6 o menys treballadors). Hem de quen, com ho han estant fent. Mirant ni embrutar-se les mans, amb el camí gui present, com a referència, davant minats àmbits d’aquest sector.concloure que bona part de la gent amb atenció, el gruix dels insults, i net d’obstacles per als seus interes- sectors cada vegada més importants. Tot plegat (la dimensió de l’article notreballadora destinatària de la con-vocatòria del 29-S va beure bàsica- de la intoxicació i demonització de sos. Ell no hagués estat capaç, ni La lluita continua. dóna per entrar més a fons) ens dónament de la informació tergiversada o una radiografia força difusa i centrí-obertament hostil a la Vaga General. fuga, si no directament fragmentada,Tot això és convenient tenir-ho pre- d’això que anomenem classes popu-sent per valorar que, donades les cir- lars. A la qual cosa, hem d’afegir elcumstàncies, el potencial màxim real consumisme i l’endeutament de una part de les mateixes, la situació en elde la Vaga del dia 29 es situava, com llindar de la pobresa d’una altra, aixía molt, bastant per sota del 50% de la com una important permeabilitat alpoblació assalariada. discurs neoliberal i a les proclamesCal destacar que, igual que succeís antisolidàries de la immensa majoriaamb la mobilització del 8 de juny, de mitjans de comunicació públics iles manifestacions de la tarda del privats.dia 29 de setembre van ser un clam Entre els aspectes més destacablesmassiu contra la Reforma Laboral i d’aquesta darrera vaga ha estat elles polítiques neoliberals del govern treball de coordinació i activitats con-de Zapatero. Independentment que juntes (xerrades, propaganda, piquets,també totes les enquestes demoscò- actes, manifestacions...) que s’hanpiques apunten en el mateix sentit, la fet en algunes localitats i barris perjornada del 29-S va suposar un pas tractar de fer confluir a persones queen el grau d’informació a la ciutada- formen part dels diferents fragmentsnia sobre la Reforma Laboral, i presa de la classe treballadora. Aquesta ésde consciència per part dels treballa- la línia en la qual hem de continuardors, molt més enllà del grau de se- treballant si volem recuperar elementsguiment de la Vaga General. bàsics de solidaritat en el sindicalismeAixí, amb l’ampolla mig buida o i respostes massives i contundents da-mig plena, segons es miri, l’èxit o vant noves agressions. PalmaOctubre de 2010 9
    • TREBALL-ECONOMIA Com els governants prolonguen el rescat dels poderososA fons: la reforma laboral i el pla d’ajust Ivan Gordillo i Elena Idoate cietats, que grava els beneficis de les (Seminari d’Economia empreses amb diferents trams segons Crítica Taifa) les seves dimensions. Es podria re- cuperar l’impost sobre el patrimoni i exigir un major esforç recaptador, tot augmentant-lo lleugerament respecteP er tal de satisfer les exigències dels mercats i evitar sancions dela Unió Europea, el govern espanyol als barems anteriors. Un altre ele- ment on hi hauria marge d’actuació són les SICAV, societats d’inversióha imposat un pla d’ajust que permeti que tenen un gravamen de l’1%, quereduir el dèficit públic provocat per la fàcilment podria ascendir al 3%, ocrisi econòmica. En comptes d’optar taxar els fons d’inversió. En definiti-per una reforma fiscal progressiva, va, recuperar tots aquells gravàmenss’han retallat les despeses, cosa que que s’han anat reduint des de fa anysha fet recaure el pes de les restric- i augmentar els impostos a les rendescions sobre la població treballadora. altes i del capital. És sorprenent veureNo prou satisfetes, les institucions com el lobby financer surt indemneinternacionals i els mercats finan- de la crisi de la qual és responsable.cers han instat a adoptar reformes Se li podria exigir una mena de taxaestructurals i el govern espanyol ha a les seves transaccions, o la dotaciórespost per mitjà d’una reforma labo- d’un fons per fer front a futures crisis,ral que representa un nou afebliment com ja s’està fent a altres països.dels drets laborals. Ben lluny de pro- Això contribuiria a reduir progressi-porcionar-nos una sortida a la crisi, vament el dèficit, sense treure uns es-aquestes mesures només serviran per tímuls que l’economia necessita perempitjorar les condicions de vida de reactivar-se i tornar a generar llocs dela població, mentre l’empresariat veu una posició privilegiada en l’àmbit inferior a la de països com Bèlgica o var l’activitat econòmica i de generar treball. Però no s’ha dut a terme ressalvaguardats els seus interessos. de les polítiques públiques, ja que les la Gran Bretanya) i el dèficit (que ron- ingressos. Limitar la inversió en in- d’això: el pla d’ajust és una políticaLa reforma laboral i les mesures administracions es van llançar al res- da el 12%) han servit de pretext per fraestructures té un impacte negatiu de classe en la línia neoliberal per ferd’ajustament adoptades recentment cat de les entitats financeres, tot brin- aplicar mesures d’ajustament fiscal immediat perquè retalla l’activitat que la crisi la paguem els treballadorsper pal·liar el dèficit són una conti- dant-los un xec en blanc per afrontar que pretenen reduir 15.000 milions de la construcció i dels sectors que i les treballadores.nuació lògica de la política econò- les pèrdues –que van ser fruit dels d’euros de despesa pública per any. aquesta arrossega i, a la llarga, de-mica portada a terme no només des negocis arriscats i fallits que van em- Les dificultats d’obtenir finançament bilita el sistema productiu, que ne-del reconeixement de la crisi per part prendre aquestes entitats durant els pel dèficit públic en un context de cessita d’unes bones infraestructures La reforma laboraldel govern espanyol, sinó també du- anys anteriors– i satisfer els terminis restricció del crèdit i la penalització per poder desenvolupar-se. Reduirrant els darrers anys de creixement dels deutes contrets amb els mercats del deute públic espanyol per part de Les mesures d’ajustament en el te- els salaris i les pensions retallarà laeconòmic. Les polítiques anticrisi financers internacionals. Actualment, les agències de qualificació reforcen rreny fiscal no semblen suficients per demanda, ja força afeblida. El plahan acabat traslladant les pèrdues el nivell de deute privat és impagable el poder dels mercats financers per defensar la solvència de l’economia d’ajustament, doncs, accentuarà laocasionades per l’esclat de la bom- i molt superior al deute públic que imposar polítiques d’ajust. davant dels mercats financers i les crisi, fet que probablement agreujarà institucions internacionals del ca-bolla immobiliària i la davallada del genera tantes alarmes. A aquestes pressions, s’hi afegeix el el dèficit per la caiguda dels ingressossector financer a la població, en un La segona fase de la crisi va afec- constrenyiment de la política econò- pital, que reclamen les anomenades públics. reformes estructurals, entre elles, laprimer moment, a través del rescat tar el teixit productiu. La manca de mica en les pautes de la Unió Euro- El govern podria haver optat per aug-pagat pel contribuent i, actualment, crèdit, la davallada de la demanda i pea i del Banc Central Europeu (que reforma laboral. Els arguments neo- mentar els ingressos públics a través liberals, que diuen que el mercat la-amb la retallada de drets socials i l’arrossegament de la caiguda de la pressionen per l’aplicació de retalla- d’una reforma fiscal. Es podria aug- boral espanyol pateix unes rigidesesserveis públics bàsics. El marcat ac- construcció van provocar una forta des i reformes estructurals), així com mentar el gravamen de les rendes més (cost d’acomiadament, convenis poccent neoliberal d’aquestes mesures té destrucció de l’activitat; i la frenada l’aterratge al sud d’Europa del Fons altes passant –per exemple– els trams flexibles i salaris massa elevats) quemolta relació amb l’acció o la inacció de la inversió i l’augment de l’atur Monetari Internacional, que vol im- de l’IRPF del 40 i 43% al 45 i 50%. no permeten que s’adapti a les neces-de l’administració durant l’època de semblen no tocar fons. Ara mateix, posar les mateixes receptes neolibe- Alhora, caldria incrementar l’impost sitats de la competitivitat, ressonencreixement econòmic, en què es van no s’entreveu un sector capaç de ge- rals que ha anat sembrant a l’Amèrica a les rendes del capital augmentant com a mentides repetides sense des-promoure un seguit de mesures legals nerar, a curt termini, un creixement Llatina i a l’Àfrica durant dues dèca- en dos o tres punts l’impost de so- cans que s’acaben convertint en veri-i fiscals que van incentivar l’auge de econòmic més enllà de les finances des.la construcció i de l’endeutament pri- especulatives. El pla d’ajust representa un dels epi-vat. Davant d’aquesta situació, ens hem sodis més lamentables de la història vist perjudicades per una classe po- econòmica de l’Estat, tant per la ma-Els efectes de la crisi lítica inoperant. Després d’un primer nera com s’ha decidit dur-lo a terme moment de negació de la crisi, que com –sobretot– per les conseqüènciesLa situació econòmica actual es ca- es va prolongar uns quants mesos, que tindrà sobre la població. Com aracteritza pels més de 4,5 milions de les mesures de política econòmica eixos bàsics de la mesura, el governpersones aturades a l’Estat espanyol s’han caracteritzat per ser erràtiques s’ha vist forçat a reduir el dèficit–el gran drama social de la crisi– i per i, en molts casos, contradictòries; tot dràsticament per continuar obtenintuna estructura productiva col·lapsada. un seguit de pedaços que servien per el finançament dels mercats i evi-La incapacitat de vendre la sobrepro- ajudar determinats sectors (finances, tar sancions de la UE i ha prioritzatducció dels temps de bonança es va construcció, automòbil) a mesura que l’ajust de les despeses congelant lesagreujar després de la congelació anaven caient. pensions i retallant el salari del fun-del crèdit fruit de la crisi financera. cionariat públic i de les inversions enL’esclat de la bombolla immobiliària El pla d’ajust infraestructures.va deixar un milió d’habitatges buits El problema del dèficit públic estàque, ara per ara, són invendibles i el La tercera fase de la crisi és la que es- emmarcat dins d’un context de crisigruix del personal del sector sense tem patint durant aquestes últimes se- més ampli. La retallada proposada nofeina. tmanes. El deute públic (que es troba reduirà el deute a mitjà termini per-El sector financer va passar a ocupar per sota del 60% del PIB, xifra molt què deteriorarà la capacitat de reacti- Girona10 Octubre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIAtats necessàries. tació precàries (de les quals fan un de fer l’acomiadament més lliure i litats lucratives i permetent que les cobreixen les seves despeses direc-El govern ha hagut d’abandonar el ús fraudulent generalitzat) i de més més econòmic, tot i que són aspec- ETT operin en el sector públic, la tament amb els diners de les contri-diàleg social, del qual tant havia fet poder per determinar les condicions tes que ja estan àmpliament desen- construcció i els sectors de risc. buents, tot fent valdre la màxima degala, per llançar una reforma labo- laborals i imposar retallades salarials. volupats en la normativa reguladora L’aspecte més destacat d’aquesta privatitzar els beneficis i socialitzarral al gust de les pressions interna- Amb la crisi, això ha comportat aco- vigent. reforma laboral, però, és la tergiver- les pèrdues). La classe governant hacionals. El resultat és un indubtable miadaments massius, el bloqueig de Però les qüestions més perilloses són sació d’idees. Es proposa normalit- servit de garant dels interessos delapropament a les demandes del món la negociació col·lectiva i la caiguda les que es refereixen a la flexibilitat zar la precarietat amb noves fórmu- capital mentre, cada dia, més i mésempresarial, el Banc d’Espanya, la dels salaris. És obvi que, si es manté interna. S’amplien les possibilitats les de contractació i treball a temps persones se n’anaven al carrer. UnaUnió Europea i els sectors experts aquest marc laboral, és impossible de la modificació substancial de les parcial, culpar els drets laborals vi- economia que no pot oferir el mitjàmés reaccionaris del món acadèmic, incidir en les pràctiques empresarials condicions de treball i de les clàusu- gents de la manca de llocs de feina i per aconseguir les condicions mate-a més dels grups polítics que inter- per aturar la destrucció dels llocs de les de despenjament. Es debilita la acostumar-nos que la força de treball rials de reproducció social –és a dir,vinguin durant la tramitació de la llei: feina, objectiu que pretén el ministre negociació col·lectiva i es reforça la hagi de ser un cost variable, que les tots aquells elements que qualsevoltota una autèntica aliança de classe. de Treball espanyol (que ja no aspira capacitat dels empresaris d’incomplir condicions laborals depenguin de la persona necessita per sobreviure iLa reforma laboral només es pot en- a crear ocupació). els acords del conveni col·lectiu i mo- situació econòmica i les decisions realitzar-se mínimament– és una eco-tendre com un atac contra els drets Però la reforma encara va més enllà. dificar unilateralment les condicions de l’empresa. També és una reforma nomia malalta.laborals. Es pot incidir ben poc des Es tracta d’una reforma àmplia, molt de treball i, especialment, el règim laboral que se sosté en un gran nom- Per totes aquelles persones que l’únicde l’àmbit laboral per crear ocupació imprecisa i embolicada en les formes, salarial. És sota aquest plantejament bre de mentides, ja que se’ns diu que que tenen és la seva força de treballquan l’estructura econòmica encara però alhora molt clara i dura quant a que s’introdueix la distribució irregu- equilibra els interessos de les treba- i la possibilitat de vendre-la a canvipateix les dinàmiques de fons cau- continguts. lar de la jornada (i es possibilita que d’un salari, el capitalisme no pot ser lladores i l’empresariat i que preténsants de la crisi. Al contrari: un major En l’àmbit de la contractació, es l’empresariat imposi les reduccions una alternativa viable. Cal denunciar combatre la precarietat, que no empi-retrocés dels drets de les treballado- dóna un nou impuls a la liberalit- de jornada i dels torns de treball) que és la pròpia dinàmica del capi- tjora el cost de l’acomiadament, queres (que és el que impliquen les refor- zació de l’acomiadament, ja que com a alternativa als acomiadaments. talisme la que genera les crisis com frenarà la pèrdua de llocs de feina i enmes laborals dels darrers temps) tan es rebaixen les causes que justifi- També es facilita el contracte a temps a mecanisme per regenerar-se i per- crearà de nous, però justament acon-sols pot suposar una sortida dubtosa quen l’acomiadament objectiu i el parcial a costa de compensar el des- metre al capital iniciar un nou cicle seguirà tot el contrari.de la crisi, basada en la devaluació de col·lectiu, així com les seves exigèn- cens d’ingressos salarials amb les d’acumulació.la força laboral. cies, cosa que facilita el tràmit judicial prestacions d’atur. Els darrers esdeveniments són d’unaLes successives reformes dels darrers a l’empresariat; d’altra banda, també El cinisme s’extrema amb les re- La crisi com a gravetat alarmant: sembla que la pro-anys han anat desmantellant la regu- es disminueix el cost de la contrac- baixes a les cotitzacions en alguns coartada per a pera tasca del govern serà emprendrelació laboral general per desvirtuar tació, amb la generalització del con- contractes precaris i amb la creació la reforma de les pensions –avantsalauna gran part dels drets de les tre- tracte de foment de l’ocupació –amb del fons de capitalització, amb el mantenir el nivell de de la seva privatització– i la venda deballadores i les relacions individuals menys indemnitzacions–, l’impuls de qual les cotitzacions socials –que beneficis serveis públics al capital privat. Ensempresariat-treballadores han anat l’acomiadament objectiu –també més són un complement als salaris de les trobem davant del desmantellamentguanyant pes. La liberalització de econòmic– i la subvenció de part de treballadores– financen els acomia- Les polítiques dutes a terme recen- de l’estat de benestar i de la pèrdual’acomiadament, la pèrdua del caràc- l’acomiadament. daments. tment per la classe governant posen dels drets socials aconseguits despréster excepcional dels contractes tem- En contrapartida, tan sols Finalment, el govern espanyol s’ha de manifest que estan aprofitant la de moltes dècades de lluites obreres.porals i la possibilitat de modificar s’introdueixen uns requisits gairebé atrevit a fer el gran salt en la mercan- crisi per rescatar els sectors més po-les condicions de treball per part de innocus a l’ús de la contractació tem- tilització de la intermediació laboral, derosos i garantir que les taxes de Publicat als Quaderns d’Illacrua 25.l’empresariat han permès que les em- poral. La complexitat de les fórmules amb l’eliminació de la prohibició de benefici de les empreses es deteriorin Més informació: informes.seminari-preses disposin de formes de contrac- no aconsegueix amagar la pretensió les agències de col·locació amb fina- el menys possible (això quan no es taifa.org/informe-07Valoració 29-S a Barcelona CGT BarcelonaD es de la CGT de Barcelona considerem un èxit la mobilit-zació que s’ha produït en la ciutatel 29-S, a pesar de l’assetjamenti constants càrregues que duranttota la nit i el dia van realitzar elsmossos d´esquadra, veritables de-fensors dels patrons sota les ordresde Joan Saura i experts en rebentaractes que transcorrien pacíficament.10.000 persones en la concentració-manifestació del matí en que CGTva confluir amb els grups dels barris,i altres 10.000 en la manifestació deCGT de la tarda, a la qual van as-sistit moviments socials de la ciutatque no es van deixar condicionar perles càrregues policials del migdia.Ningú ha pogut parar la ràbia delsque des de fa anys estem vivint enla precarietat, de qui s’ha autoorga-nitzat en grups de barri per canviarel futur sense cap tutela, amb unfuncionament assembleari. Des deCGT hem confluït en el carrer ambmolts grups farts de la docilitat sin-dical i dels polítics, posant-nos atots l’etiqueta d’antisistema. Supo-sem que hi haurà els pro-sistema i Barcelonaque aquests seran els bons, els queaccepten que les coses són com són, hem de recollir l’inconformisme moltes empreses s’ha vulnerat el a les 14 hores deixant a molts tre- banc okupat de plaça Catalunya. queels que estan d’acord amb la societat generat i continuar proposant mo- dret de vaga, sobretot de treballa- balladors sense lloc on acudir per a des del dissabte havia esdevingut unactual, plena d’injustícies, i nosaltres bilitzacions, treballant amb qui hem dors i treballadors joves a qui se’ls denunciar als seus empresaris, és a perill per al sistema al demostrar quedevm ser els problemàtics, doncs bé estat en el carrer i que tenen com ha amenaçat amb que si feien vaga dir l’administració no s’ha preocu- la societat civil podem organitzar-que se sàpiga que ens considerin an- finalitat un canvi social, no la lluita no tornessin a l’endemà al treball. pat de defensar el dret fonamental nos fora de la tutela administrativa,ti-aquest-sistema és un orgull, ja que pel poder polític. Resulta curiós que cap mitjà consi- a la vaga, garantint la presència dels polítics i sindicats oficials.volem un món nou, sense misèria, Des de la CGT de Barcelona també deri important la lesió d’un dret que d’alguns Inspectors de Treball. Però Segur que la joventut rebel de laamb justícia i sense desigualtats. denunciem el gran desplegament tant ha costat aconseguir. l’Administració si que ha tingut la ciutat continuarà mobilitzant-se i laPer a nosaltres la Vaga General ha de informatiu sobre els talls de tràfic El 28 de setembre, dia anterior a capacitat de posar serveis mínims a CGT donarem suport o convocaremser l’inici de les lluites per a canviar espontanis i no obstant això han la Vaga General, la Inspecció de tota la policia que disposa per a con- mobilitzacions que considerem vanla situació sindical i social. La CGT aplicat el silenci total al fet que en Treball de Barcelona havia tancat trolar als piquets i per a assaltar el dirigides a assolir aquest canvi.Octubre de 2010 11
    • TREBALL-ECONOMIA 29-S: i ara i demà… què i com les relacions socials i laborals en la treball, per empresaris, sindicats cundada, per més del 70% de la po- ignorats, trepitjats i robats amb la Desiderio Martín, Secretari Salut Laboral dècada de “la xocolata del lloro” de CCOO i UGT i classes polítiques. blació activa i es fa necessari pensar Llei 35/2010 de Reforma Laboral), Comitè Confederal CGT l’economia espanyola (1998-2007), En aquest procés tan curt, qui van i reflexionar del perquè i mirar en entesos com pertinença, és a dir més és a dir, sobre les bases materials ser garants d’un capitalisme de ca- clau del dia després i una conclusió enllà de la retòrica jurídica, mai els i ideològiques sobre les quals es sino, especulador i “global” van (de segur hi ha algunes més) és que han conegut, després difícilment construïa dia a dia aquesta realitat sostenir i, el més greu és que encara aquesta Classe Obrera d’hosteleria, anaven a anar a una lluita per algunaT ant el procés del 29-S, com el dia material mateix de la VagaGeneral, expressió del conflicte de de barbàrie. El mite del producti- visme-desarrollisme-consumisme, ho sostenen, doncs no se’ls coneix crítica o autocrítica referent a això, del petit, mitjà i gran comerç, de les contrates i subcontrates, del telemar- cosa que els és “aliè” i pertany als “altres” (als de 45 dies, als indus-confrontació de forces entre el món sense límits ecològics, mediambien- que l’economia espanyola estava queting, dels desocupats/des, dels trials, als de les grans empreses, alsdel treball -sobretot de l’ocupació-, tals i socials, si cap, encara més, ha molt ben inserida en la UE, mati- que treballen en l’economia sub- treballadors de banca, etc.).i el capital (empresariat, mercats i la sortit reforçat. sos a part. En aquest procés, els ha mergida, que representen numèrica- La pràctica sindical de CGT, no no-classe política que els representa), Des del costat dels Sindicats CCOO faltat legitimitat per a convèncer a ment la majoria d’assalariats/des, se més la teorització, es troba inseri-és que no han estat capaces de tren- i UGT i un ampli espectre de l’arc les classes assalariades que ara toca sentien aliens a les reivindicacions da només en part en aquesta classecar “l’encanteri” i el “miratge” en el parlamentari, pel cap alt que s’arriba canviar la música, que ara toca el més immediates, les que mobilitzen obrera “no compareixent” i el matí,qual es troben -ens trobem-, subsu- és a teoritzar, sobre un “nou model conflicte, la lluita col·lectiva. El consciències i cossos, doncs entenen el dia després, requereix que els as- productiu”, basat, com no, en la personal camina “mosquejat” i se- que els seus contractes, els de tota salariats i assalariades i les classesmits les classes populars, les classes competitivitat. Ara no sobre el “to- guirà caminant bastant temps, doncs la vida laboral que porten, han estat populars ens canviem el “xip” i du-assalariades. txo”, però si sobre la reactivació de no entenen gens bé ser educats des sempre febles, precaris i d’absoluta guem a les nostres pràctiques quo-La realitat segueix mostrant o mi- la demanda (consumir i consumir de l’individualisme, com garantia “llibertat patronal” per a disposar tidianes el conflicte, la lluita comllor, demostrant, aquesta paradoxa per les classes populars) i des del de les seves ocupacions, els seus d’ells i acabar-los quan li dóna “la l’única garantia de les nostres ocu-de difícil resolució. D’una banda els costat polític social-liberal, sobre consums, les seves rendes, etc. I, en gana” i amb minsa indemnització. pacions, els nostres salaris, les nos-nostres desitjos (els de la majoria supòsits falsos, tramposos i “en- menys de 6 mesos pretendre canviar Aquesta classe obrera considera que tres condicions de treball i de vida isocial, les víctimes de l’acció bàr- ganya-babaus”, condensats tots ells el pas. els drets laborals (els que han estat la nostra llibertat.bara del capitalisme i en particular en una Llei d’Economia Sostenibleen resolucions de les seves crisis),se segueixen movent entre “la bona (LES). I com continuar a El cabrejant és que els uns i els al-voluntat” d’esperar un canvi de cicle tres, capital – treball, aplaudeixen partir d’ara?econòmic: tornar a tenir ocupacions mesures absolutament contràries(explotats i precaris), tornar a tenir El conflicte com necessitat de rea- al que s’enuncia (desenvolupa-capacitat d’endeutament (crèdits litzar-lo, materialitzar-lo, si ha calat ment sostenible): finançar compraconsum, hipoteques, etc.), tornar a en la classe obrera que va anar a la d’automòbils, finançar grans in-un estat de benestar encara que sigui Vaga General el 29-S, la classe obre- fraestructures viàries (alta veloci-cada vegada “més concertat”, “més ra industrial i de serveis de neteges, tat i autopistes), finançar la gestió transports, que representa numèri-privat” (educació, sanitat, transport), privada de tot allò públic que facii d’altra banda, l’avanç i desenvolu- cament el que representa, entre un olor a negoci (pensions, hospitals, 18% a un 22% i classe obrera on espament del cicle de la desposesió de comunicacions, etc.), finançar elsles classes assalariades i populars i troba la major sindicalització. beneficis empresarials per totes les La desestructuració de la Classela cada vegada major desigualtat, vies possibles (subvencionant laque en el capitalisme es troba. Obrera és de tal intensitat, que ni contractació, els costos laborals, la funcionariat (aquests tampoc van impositiva). anar a la seva), com treballadorsCom arribem al 29-S? L’altre mite significatiu (hi ha alguns en general dels sectors públics, bé Lleida més), és el del conflicte, la lluita generals, bé autonòmics, bé locals,El procés fins al 29-S, fins a la Vaga col·lectiva, com garantia dels drets ni la majoria dels treballadors/esGeneral és significatiu i en ell tro- (laborals i socials) i la llibertat. assalariats enquadrats en el sectorbem claus explicatives, que ens aju- El procés ha estat per a la CGT una Serveis (hosteleria, turisme, come-din a discutir del demà. Per a CGT lluita molt desigual en el convenci- rç gran, mitjà i petit), que ocupenalmenys aquest procés va començar ment del món salarial i del social al 73% de tota la població activafa més de dos anys, mentre que per que la recerca del “benefici privat” d’aquest país, i els desocupats/des,a CC.OO i UGT, solament té de vida no havia de ser la lògica que regís han comparegut i el conflicte l’hanmenys de 6 mesos i només comença les relacions socials. “patit”, amb por a perdre les con-davant el canvi de ruptura de les re- La nostra ètica sindical de coopera- dicions precàries per cabreig “delgles de joc per part de l’empresariat ció, repartiment del treball, reparti- patró” (ocupacions i salaris) i ambi tota la classe política, representa- ment de la riquesa i prou per a tots cabreig absolut molts, doncs davantda pel PSOE en la Taula de Diàleg i totes, era “matxacada” ERO darre- la pèrdua massiva de les seves ocu-Social. Diàleg Social o Concertació re d’ERO, acomiadament després pacions, els sindicats sostenien queSocial que durava més de 6 anys d’acomiadament, dobles escales “no s’havia agredit als drets labo-(des del 2004). salarials i flexibilització després de rals”.En aquest procés no han caigut certs flexibilització del temps de treball, La Vaga General del 29-S, no va po-mites en els quals s’han constituït de la jornada, de les condicions de der ser “seguida”, no només no se- ReusEspanya, segon estat de l’UE amb major taxa d’ocupaciótemporal 18% del total, segons les dades pu- teixen que vagi a disminuir l’elevada cial, Espanya va registrar el 12,6%, femenina, que ha passat del 59% en Redacció blicades per l’Oficina estadística eu- temporalitat al mercat laboral. per sota de la mitjana de l’UE del el 2008 al 58,6%. Les taxes més al- ropea Eurostat. Al pol oposat d’aquesta situació, se 18%. tes són a Dinamarca, Holanda, Suè- L’elevada temporalitat en l’ocupació situen Romania, Lituània i Estònia, Els països amb més treballadors a cia i Finlàndia, amb percentatgesEspanya és el segon estat de la Unió és un dels aspectes que intenta com- on la contractació temporal oscil·la temps parcial són Holanda (47,7%), que oscil·len entre el 73% i el 68%,Europea amb major percentatge de batre la reforma recentment aprova- entre l’1% i el 2,5%. Suècia (26,0%), Alemanya (25,4%), mentre que Espanya és per sota de latreballadors amb contracte tempo- da laboral del Govern de José Luis En el conjunt de l’UE, la taxa de con- Dinamarca (25,2%) i el Regne Unit mitjana europea, amb un 52,8%. Noral, el 25,4%, superat tan sols per Rodríguez Zapatero. Tanmateix, per tractes de durada determinada es va (25%). obstant això, en tots els estats mem-Polònia, amb el 26,5%, i seguida de als sindicats, els nous mecanismes de situar en el 2009 en el 13,5%, mig Eurostat reflecteix igualment que, en bres la taxa d’ocupació masculina ésPortugal, amb un 22%, i Holanda, on contractació i acomiadament intro- punt menys que en el 2008. Pel que el 2009, es va reduir per primera ve- superior a la de les dones, llevat deaquest tipus de contractes suposen el duïts per aquesta reforma no garan- es refereix a l’ocupació a temps par- gada en sis anys la taxa d’ocupació Lituània.12 Octubre de 2010
    • TREBALL-ECONOMIA Més enllà de les reformes (laborals) del sistema capitalistaCom pot sortir de l’actual situació la classe treballadora? clar que, per a la seva pròpia super- públics dels diferents Estats més cost possible. Per això, la seva de- la destrucció de la riquesa amidada, Laura Moreno Cabello, professora Dret del Treball vivència, ha d’haver-hi un límit a “poderosos”, és a dir, amb l’esforç manda d’acomiadament lliure supo- en aquest cas, en destrucció de llocs Universitat de l’explotació: després de dues gue- una vegada més dels treballadors i sa un abaratament de la seva pròpia de treball. Castella-La Manxa rres mundials, la pròpia escassesa de treballadores que ara, en un nombre destrucció d’ocupació i no la manera Però també necessitem un sindicat i mà d’obra sana per a produir; avui alarmant, ja no poden pagar els seus de crear-lo. un dret del treball que no funcionin –en una crisi de sobreproducció– la deutes per molt que baixi l’interès, La quadratura del cercle: per a com- només a la defensiva sinó que se si- pròpia escassesa de mà d’obra per a però que col·laboren a saldar els deu- batre la seva crisi econòmica propo- tuïn més enllà de la crisi –d’aquestaP er sobre de la reforma laboral presentada pel govern, al que as-sistim ara és a la fugida cap a enda- consumir. Però aquest límit a l’explotació que tes dels bancs amb els seus impostos. L’interès bancari, serà aquest el llin- sa l’acomiadament lliure i profecies vàries sobre la inviabilitat econòmica o de qualsevol altra–, amb força per a alliberar-se del pensament únic, de defineix la supervivència del sis- dar variable que marca el límit a del sistema de Seguretat Social per la por, i oferir eines jurídiques quevant d’un sistema caníbal. culpa de les pensions de jubilació i facilitin tot allò que moltes dones i tema va canviant, es va traslladant l’explotació en les nostres socialde-Avui, qui té el poder econòmic –i l’augment de l’atur. I així l’economia alguns homes estan ja inventant en el d’un lloc a un altre a la recerca de mocràcies? I el lloc de treball, ja noaixò ens distingeix d’altres períodes millorarà per al capital, incentivant les treball més enllà de l’ordre establert. mà d’obra més barata, de matèries és el lloc per a forçar els límits? Sí,històrics previs a la globalització del subscripcions a plans de pensions pri- Penso, per exemple, en el doble ‘sí’ primeres, de governs més permissius sembla ser el lloc on córrer el llindarsegle XXI–, té tots els mitjans pos- vats i augmentant el nombre d’aturats que les dones d’avui estem dient a la amb l’explotació de les seves gents cap al màxim de l’explotació com so-sibles al seu abast per a convèncer a que han estat acomiadats “perquè si” maternitat i al treball, en les fórmu- i els seus recursos… va buscant les lució de la crisi econòmica.la gent de forma massiva que la rea- i gratis. I la classe treballadora com les impensables que estem practicant maneres de posar el llindar d’aquest Precisament en aquests dies, a Es-litat no és el que viuen, el que tenen sortirà d’aquesta? Només amb baixa- perquè això sigui possible. I en el grandavant dels seus nassos, sinó una límit en el punt més llunyà possible. panya, a Grècia, a França, governs des del tipus d’interès? I l’atur? I el límit que es posa així a l’alienacióconstrucció virtual –un Matrix– que I en aquest córrer ràpid i globalitzat d’esquerres i de dretes rumien refor- sindicalisme? quan en la relació de treball hi ha unaes dissenya en funció dels seus propis del capital dels últims anys del segle mes laborals com solució d’aquesta mica innegociable –no mesurable eninteressos de supervivència capitalis- XX i la primera dècada del XXI, la crisi orgànica del capitalisme. De diners– i és que volem ser mares i, ates i patriarcals i que posa el llindar classe treballadora europea s’ha des- nou, el poder posa sobre la taula el Doble ‘si’: la re- més, treballar.de la sobreexplotació encara més concertat, s’ha desmobilitzat, està binomi crisi econòmica- reforma la- conciliació Així, posem sobre la taula i de maneralluny. En l’actualitat, en aquest en- perdent la seva identitat com classe. boral, és a dir, la tensió capital-treball inajornable –també per als homes– lafrontament dialèctic, sembla ser que Ha assumit en massa la seva condi- com eix de sortida als seus problemes El capitalisme està en crisi perquè no reconciliació de la vida laboral i fa-és el poder que precisament va causar ció de classe consumidora a crèdit i a través de la rebaixa de drets labo- pot créixer més, perquè destrueix la miliar, la reconciliació dels temps dela crisi econòmica global qui força no sembla despertar ni amb la pròpia rals. Si tenen problemes de superpro- riquesa que hi ha. I, en aquest esce- vida i de treball, que la barbàrie delels límits al seu favor, no la classe tre- caiguda del flanc més feble –per vir- ducció, ens proposen que la solució nari, com sempre, necessitem un sin- sistema capitalista patriarcal estanballadora, que només sembla patir-la. tual– del sistema, els seus mercats fi- sigui baixar els costos d’aquesta. El dicat –un subjecte col·lectiu fort– que portant a l’espantall del no poder viu-El món al revés. nancers. Mercats que s’estan recom- capital crea ocupació només quan ho lluiti per un dret del treball resistent re.No obstant això, en poc més de 200 ponent sense massa problema gràcies necessita per a produir i, quan no, en i un sistema de Seguretat Social po- * Article extret del núm. 125 de la re-anys, el sistema capitalista ha tingut a les injeccions milionàries de diners destrueix i ho intenta fer al menor tent que posin límit a l’explotació, a vista DiagonalEl Moviment del 25 de Setembre a Barcelona per la policia. majoritaris. És una evidència per a el cinisme o l’autoengany poden se- de persones. Entre moltes altres ac- http://movimentdel25.org/ La denúncia interposada per part de tot aquell que hagi passat pels carrers guir justificant un sistema que salva tivitats (assemblees, xerrades, grups la propietat de l’edifici havia estat del centre de Barcelona aquest ja his- els bancs amb diners públics mentre de treball, mapa de recursos, àpats, arxivada pel jutjat tres dies enrere. tòric 29 de setembre del 2010, que imposa retallades socials i laborals projeccions, punts d’informació,Davant del desallotjament del banc Els mossos van desallotjar sense el caràcter combatiu de la vaga era a les classes populars, que ataca les centre de mitjans, etc.), el diumengereapropiat de plaça Catalunya i l’ordre pertinent del jutge: es tracta transversal, compartit i general. Ads- condicions de vida de la majoria de 26 es va celebrar una assemblea ambarran de la jornada de vaga general per tant d’un desallotjament il·legal. criure la seva tonalitat excepcional a la població mentre intenta mantenir a 500 assistents que van apropar-se adel 29 de setembre a Barcelona. El pretext adduït per fer aquesta ac- un sol sector respon tan sols a una lò- qualsevol preu els beneficis empresa- la crida de “quina és la teva vaga?”. tuació d’excepció és que s’havien gica repressiva que pretén desvirtuar rials i financers. Persones amb condicions laborals iL a vaga general va començar a la mitjanit. Al llarg de la matinada iel matí, hi va haver piquets a tots els tirat objectes des de l’edifici. Però els mossos no van detindre ningú l’expressió d’un malestar col·lectiu de caire estructural. El Banc Reapropiat de plaça Cata- lunya ha estat durant cinc dies un es- vitals molt diverses van agrair emo- cionades l’existència d’aquest espai, dels que romanien dins l’immoble A aquestes alçades de la crisi, només pai increïble on han acudit centenars la possibilitat de posar enbarris i punts estratègics de la ciutat. ni van trobar res incriminador, pro- comú la seva situació i deA les dotze del migdia els piquets dels cediment policial que denota per si començar a pensar plega-barris van confluir a plaça Catalunya, mateix que no es pretenia aturar algú des eines de lluita, alterna-on l’Assemblea de Barcelona havia que feia quelcom des d’un edifici,convocat un piquet central unitari. tives i suport mutu per fer sinó desallotjar un espai per raonsEls mossos d’esquadra van intentar front a la crisi. polítiques. Altres irregularitats vanimpedir que el piquet marxés per on Això tot just comença. ser l’absència del número de placaestava previst, cosa que va generar Perquè la nostra vaga no visible en molts agents, així com lamoments de tensió. cap en un dia. Perquè sa- contractació de seguretat privadaA les tres de la tarda, mentre els es- bem que la Barcelona de quan la denúncia de la propietat es-tabliments de les Rambles i voltants tava arxivada. la Rosa de Foc va conque-estaven sent tancats, els mossos van Per altra banda, cal dir que la inten- rir millors condicions deprocedir a ’escombrar’ plaça Cata- sa jornada de vaga que ha tingut lloc vida per a tothom a travéslunya i van irrompre al Banc Espan- aquest 29 de setembre ha desbordat de formes d’organitzacióyol de Crèdit reapropiat, que havia completament l’adscripció particular i lluita en el seu momentesdevingut des del 25 de setembre un a un espai com el Banc Reapropiat il·legalitzades o crimina-espai de confluència multitudinària de plaça Catalunya, a un ens com litzades, com la vaga ge-de cara a la vaga general i més enllà. el Moviment del 25 de setembre, neral. Perquè hem perdutAl final de la jornada de vaga, hi ha l’Assemblea de Barcelona, o a les di- la por. Perquè hem desco-33 persones detingudes de la jornada ferents manifestacions dels diversos bert que juntes ho podemde vaga i algunes desenes de ferits sindicats, incloses les dels sindicats tot.Octubre de 2010 13
    • TREBALL-ECONOMIA Un miler d’anarcosindicalistes es manifesten a Barcelona Secretaria Comunicació en direcció a la Plaça Maura, seu de per anar teixint ponts de contacte i Es va cridar contínuament a la mobi- data. La manifestació va acabar amb CGT Catalunya la patronal Foment del Treball, pas- per a fomentar dinàmiques conjuntes lització per a la vaga general del 29 la lectura del manifest i la interpre- sant per Pelai, Plaça Catalunya, Plaça de mobilització. de Setembre, demanant la continuïtat tació de l’himne “A las barricadas”, Urquinaona i Via Laietana, aplegant Segons les de- d’aquesta vaga després d’aquella davant la seu de la patronal catalana. militants i amics de les tres organit- claracions deL es mesures neoliberals del go- vern Zapatero obliguen a portaruna acció sindical ferma i un apro- zacions anarcosindicalistes, així com joves activistes i membres de movi- Bruno Val- tueña (Secre-fundiment en les pràctiques anar- ments socials. Va transcórrer en un tari Generalcosindicalistes per tal de frenar la ambient combatiu, amb consignes de CGT Cata-dinàmica de pèrdua de drets. El matí constants, realització de pintades en lunya), “Lesdel dissabte 18 de setembre, al vol- locals representatius del capitalisme, mesures neo-tant d’un miler d’anarcosindicalistes enganxades de cartells i adhesius i liberals dels’han manifestat pel centre de Bar- repartiment de propaganda (entre govern Zapa-celona per cridar que la solució a les ella el diari “La Gota que Fa Vessar tero obliguenretallades socials i laborals es troba el Got: Quina és la teva vaga?”). a portar unaen una acció sindical de combat que “Maleïts empresaris, no sou neces- acció sindicalfaci recular la ofensiva capitalista en saris”, “En diuen democràcia i no ho ferma i unal’àmbit social i laboral. CGT Cata- és”, “Unió, acció, autogestió”, Con- aprofundi-lunya, CNT Catalunya i Solidaritat tra l’estat i la patronal, vaga general”, ment en lesObrera formaven el gruix de la mani- “Reforma laboral, estafa social” o pràctiquesfestació, que va suposar una protesta “Reforma laboral, terrorisme empre- anarcosindi-contra la reforma laboral i un escal- sarial” han estat les consignes més calistes perfament de motors de cara a la vaga cridades en el transcurs d’una mobi- tal de frenargeneral del 29-S. lització històrica que ha aconseguit la dinàmicaLa manifestació sortia passades les aplegar les diferents famílies anarco- de pèrdua de12 h. del migdia de Plaça Universitat sindicalistes i que esperem serveixi drets”.Breus sindicalsAcomiaden un delegat l’Ocupació a pràcticament tots els Declarats nuls els Díaz Ferrán va fer cap intent de plan- ra disciplinària s’ha adoptat després col·lectius (el dels 33 dies per acomia- tar cara a les seves obligacions. que la Jutgessa de Manacor, consi-de CGT a Emte dament); abarateix l’acomiadament, acomiadaments derant que els fets denunciats perService Tarragona assumint el Fogasa una part de les in- d’afiliats a CGT en A FGC la lluita aquests treballadors/res, d’abusos de demnitzacions; les causes econòmi- l’ERO de Roca comporta resultats determinats directius, no arribavenA només dos dies de la vaga general ques per a l’acomiadament objectiu, a ser constitutius de delicte, decre-del 29 S, els empresaris no perden el de 20 dies d’indemnització (abans 45 La lluita serveix, una prova més en tés l’arxiu de la causa, resolució que dies), podran justificar-se per pèrdues El Comitè d’Empresa de Ferrocarrils ha estat impugnada. Hem de con-temps i utilitzen la reforma laboral son les sentències dels 14 companys de la Generalitat de Catalunya, vaper a acomiadar als treballadors més “actuals o previstes” o la “disminu- afiliats a la CGT que van denunciar el siderar l’acomiadament d’aquestes ció persistent del nivell d’ingressos”, decidit desconvocar la vaga prevista treballadores i treballador com unacombatius. El 27 de setembre, en el seu injustificat acomiadament per mi- etc. pel 21 de setembre, en arribar-se a un mesura repressiva, venjativa i en totseu primer dia de treball després de tjà de l’ERO d’extinció que afectava Per accedir al document elaborat per principi d’acord per a la devolució del cas desmesurada, perquè l’únic queles vacances, Emte Service de Tarra- en el mes de febrer als treballadors/ la Secretaria de Jurídica de CGT Ca- 1,5% del salari dels mesos de gener a han fet aquests companys és plantargona acomiada a Manu Vidal, dele- es de Roca, tots ells han obtingut la talunya sobre els punts claus i defini- setembre del 2010. Els treballadors cara a una situació d’abusos que feiagat LOLS de CGT, al·legant causes nul·litat en l’acomiadament per vul- tius de la reforma laboral i al text de- esperaran que s’aprovi el Contracte anys que s’estava produint. Dins laobjectives. Manu ha destacat en els neració de drets fonamentals. finitiu de la reforma publicat al BOE, Programa 2011-2014, esperant que campanya de suport s’han convocatúltims anys per la defensa d’un sindi- sigui aquest el marc per recuperar els aneu al web: www.cgtcatalunya.cat/ concentracions tots els dimecres da-calisme combatiu, per la defensa dels spip.php?article4370 CGT guanya el judici diners que els han estat retinguts en vant la seu de la Conselleria de Salutllocs de treball en la seva empresa iper l’organització dels treballadors d’Air Comet contra els seus salaris. Si no s’aconsegueix i Consum a Palma. recuperar el 5% del salari que el Per altra banda, CGT Balears tambédel sector del metall dels polígons Contra l’ERO a SAS el president de la Govern va retallar mitjançant decret està portant a terme una campanya deindustrials de Tarragona. patronal el juny passat, tornaran les convo- suport a dos treballadors acomiadats Els treballadors de SAS s’han mobi- catòries de vaga per al mes de nov- per Acciona de manera repressiva, en litzat per protestar contra l’ERO que El Jutjat de Primera Instància núm.El Congrés aprova de- embre. El 14 de setembre ja s’havia el marc de la celebració d’una vaga vol portar a terme l’empresa per als 43 de Madrid va dictar el 10 de se- portat a terme una altra jornada de legal al juliol de 2008, convocadafinitivament la refor- seus 124 treballadors. SAS és una tembre, una sentència que estima la vaga en la que no es van respectar per CGT i ratificada per l’Assemblea proveïdora que treballa per a Seat petició interposada per CGT en re-ma laboral: acomia- dintre de la seva factoria de Marto- els abusius serveis mínims durant les de treballadors/res d’Acciona, en presentació d’un dels treballadors de demanda d’un Conveni Col·lectiudament lliure i més rell i que es dedica al muntatge de Air Comet, condemnant al president aturades del matí, aconseguint aturar totalment el trànsit de trens de 7 a 9 digne. Aquests dos companys havienexplotació cockpits (el quadre de comandament de la CEOE a abonar del seu patri- h. del matí. aconseguit la nul·litat del seu acomia- i els seus components; cablejat, ca- moni personal, els salaris d’octubre dament al Jutjat Social nº 4 de Palma,El 9 de setembre el Congrés dels lefactor, pedalera, rellotges, compta- i novembre del passat any. Aquesta però la Sala del Social del TSJB vaDiputats va aprovar la reforma labo- quilòmetres). resolució és la primera de les vàries CGT Balears en recolzar amb posterioritat els argu-ral amb els vots del PSOE i gràcies Una altra empresa, Peguform, sembla presentades pel sindicat reclamant els lluita contra els ments de l’empresa i, en una sentèn-a l’abstenció del PNB, una refor- que es podria quedar amb la produc- salaris dels treballadors al president acomiadaments a cia que fa vergonya llegir, va anul·latma marcada per la flexibilització i ció que feia ara SAS. El 4 de setem- de la patronal, que havia signat un la sentència favorable als treballadorsl’abaratiment de l’acomiadament. bre es van es concentrar. davant del document pel qual garantia personal- Acciona i l’Hospital de i va decretar la procedència dels seusEntre els aspectes més destacables te- Departament de Treball a Barcelona. ment el pagament d’aquests salaris, Manacor acomiadaments. Ara s’han quedat ennim: el text facilitarà l’acomiadament L’11 de setembre es van concentrar a ja fora mitjançant pagaré o ingrés el carrer, sense feina ni cap indemnit-per motius d’absentisme laboral; hi Sant Boi amb motiu de la visita del bancari, tot i que quan L’Hospital de Manacor va acomiadar zació. Per suposat, ja han presentathaurà un major control dels aturats; president Montilla a la tomba de Ra- la companyia va entrar en concurs de a principis de setembre sis treballa- recurs de cassació davant el Tribunalgeneralitza el contracte Foment de fael Casanova. creditors en cap moment el senyor dores i un treballador. Aquesta mesu- Suprem.14 Octubre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesL’inútil intent de salvar el“titànic” immobiliariEl mite de la propietat es comença a esquerdar, el mercat ja no és intocable Adrià Alemany, Plataforma d’Afectats per la HipotecaM algrat l’obstinació del Govern per retornar aire a la bombolla, la crisiha tirat per terra el dogma de la propie-tat en que aquella es va basar.El creixement econòmic dels últims anysha anat estretament lligat a la construc-ció i a la concessió indiscriminada decrèdit. Les polítiques orientades a pro-moure el règim de propietat com únicamanera estable de tinença, al costat del’absència de lloguer assequible, vanempènyer a una part important de lapoblació a sobreendeutar-se per a po-der accedir a un habitatge. Avui, l’esclatde la bombolla immobiliària, ha deixatal descobert els fràgils fonaments sobreels quals s’assentava el “miracle espan-yol”.Amb la depreciació dels immobles, partde la població ha vist com el seu patri-moni es reduïa substancialment. Per aqui van comprar en ple boom immobi-liari, el valor actual dels seus béns estàmolt per sota fins i tot del valor delsdeutes contrets per a adquirir aquestsbéns, aquest fet perjudica en majormesura a les classes mitges i populars,eixamplant la bretxa de la desigualtatentre uns pocs que posseeixen molt iuns molts desposseïts.Aquesta situació es torna dramàtica per Aquesta situació aguditza les contra- un programa de reformes més ampli, l’administració per reactivar l’economia d’execucions i fallides concursals, ac-a qui s’han quedat en atur i no poden diccions d’un sistema que sobreprote- les ajudes monetàries suposen un amb el mateix guió de sempre repre- centua la concentració de la propietat.plantar cara al pagament de la hipoteca. geix el dret a la propietat en detriment transvasament directe que beneficia senten un tràgic intent per reflotar un Amb tant maó en els seus balanços, laQuan això passa, el banc interposa una de les necessitats més bàsiques. als propietaris i consumeix els pres- Titanic que s’enfonsa irremeiable- gestió dels actius immobiliaris es con-demanda i s’inicia el procés d’execució L’administració, amb un parc públic supostos públics. Igualment revela- ment. verteix en una prioritat. La reestructura-hipotecària que acaba amb la subhasta d’habitatge que no arriba al 1% del parc dores resulten les declaracions de la Però no tot són males notícies. El mite ció del sistema bancari respon a aques-de l’immoble. Donada la devaluació dels total, sembla poc disposada a donar ministra, Beatriz Corredor, quan reco- de la propietat es comença a esquer- ta nova dimensió del negoci. La banca,preus, les subhastes queden desertes. resposta a la situació d’emergència ha- mana comprar aprofitant la conjuntura dar. El mercat ja no és intocable. La convertida en la major immobiliària delLlavors, d’acord amb la legislació ac- bitacional. A pesar dels cants de sirena històrica de baixos tipus d’interès a crisi i els seus estralls han dinamitat el país, exercirà la pressió necessàriatual, les entitats bancàries s’adjudiquen d’apostar pel lloguer, les mesures impul- pesar que les previsions dels experts projecte d’una societat de petits pro- perquè les polítiques que s’adoptin enl’habitatge pel 50% del valor de taxació sades fins a la data van majoritàriament coincidien a apuntar que els tipus co- pietaris que, concebuda des de les es- matèria d’habitatge no contravinguin elsi continuen reclamant el pagament del dirigides a reactivar el sector immobiliari mençarien a remuntar a mitjan any. De feres de poder, havia funcionat com un seus interessos.deute restant, més interessos i cos- i detenir la caiguda dels preus. la mateixa manera, l’anunci d’eliminar mecanisme de control social alineant- D’altra banda, la paràlisi del sectortes judicials, a la persona en situació el desgravament fiscal per la compra se amb els interessos corporatius. immobiliari amenaça seriosament lad’insolvència mitjançant l’embargament Amb milers de famílies desnonades, viabilitat de les entitats financeres. Esde nòmines i l’alienació dels béns dels Atrapats en un bucle d’un habitatge en un termini de dos calcula que hi ha entre 0,8 i 1,2 milions anys serveix per a estimular la deman- milions de pisos buits i una demandaavalistes. No és una situació anecdòti- social de lloguer en augment, s’obre de pisos en estoc que no es poden ven- En aquesta línia s’emmarca el des- da a curt termini.ca: segons el Consell General del poder un nou escenari polític. Fins a ara, dre. Les immobiliàries deuen als bancs envolupament d’una normativa que D’altra banda, el Govern ha aprovatjudicial, entre 2008 i 2010 s’hauran ini- les injeccions de fons públics al sector 325.000 milions d’euros i el saldo viu permet reconvertir l’estoc immobi- recentment una normativa que agilitaciat més de 350.000 execucions hipote- bancari no han servit perquè els bancs hipotecari de les famílies ascendeix a liari invendible en una nova figura els desnonaments per impagament encàries. És a dir, mes de 350.000 unitats assumissin la seva part de responsabi- 675.288 milions.familiars perdran la seva casa i a més d’Habitatge de Protecció Oficial (VPO) les rendes de lloguer.Així, en plena litat. Segons càlculs de la Plataforma Un recent estudi de Pricewaterhousearrossegaran un deute de cent, dos- de compra, a preu concertat. Aquestes crisi i amb 4,3 milions de persones en assenyala que les refinanciacions hi- VPO gaudeixen d’avantatges fiscals, atur, moltes sense prestacions socials, d’Afectats per la Hipoteca, amb elscents o fins i tot 300.000 euros. 100.000 milions d’euros del FROB, potecàries a particulars i empreses queL’oferta de pisos en lloguer segueix sent subvencions directes als tipus d’interès s’anteposa la seguretat i els beneficis es van signar quan va esclatar la crisi i estan garantides amb avals públics. dels grans propietaris per sobre de la l’Estat podria haver adquirit 700.000 pi-escassa en relació a una demanda que, sos al preu pel qual els bancs els hi es- només han servit per a comprar temps.arran de la crisi, s’ha revitalitzat. Les De manera que es facilita l’accés dels funció social de la propietat i la garan- S’acosta una altra onada de fallides tan adjudicant en el procés d’execució.condicions d’accés i les exigències en particulars al finançament i el risc que tia del dret a l’habitatge. immobiliàries que podria acabar arros- Aquesta plataforma i altres veus críti-forma d’avals s’han endurit. Amb una assumeix el banc en cas d’impagament Però, a pesar de les teràpies de xoc segant a les entitats financeres. Si això ques porten temps exigint la reconver-taxa d’atur propera al 20%, els ingres- és nul. Així, es fabrica una demanda, aplicades pel govern per a reanimar ocorregués, els salvaments bancaris sió del parc immobiliari que atresorensos per unitat familiar s’han reduït, in- d’una altra manera inexistent. Crida la compravenda, la sortida sistèmica dispararien el deute públic. Ens trobem, els bancs en un parc públic de lloguer.crementant l’esforç que han de realitzar l’atenció que en molts llocs el preu a aquesta crisi de sobreproducció no així, davant un joc de suma zero, on els La batalla encara està per lliurar.les famílies per a pagar l’habitatge. Amb d’aquest tipus d’habitatges sigui su- és realista. guanys d’uns s’obtenen en perjudici dels1,22 milions de llars amb tots els seus perior al dels habitatges del mercat El mercat està saturat, la demanda altres. Cada vegada resulta més difícilmembres actius en atur, l’amenaça del lliure. efectiva esgotada, les famílies, en- El paper de les conjugar els interessos de les entitats fi-desnonament pesa sobre milers de famí- Sota la mateixa lògica operen les po- deutades, i la inversió especulativa entitats financeres nanceres amb les necessitats de la ma-lies. Mentrestant, els pisos desallotjats lítiques socials d’ajuda a l’habitatge. s’ha pulveritzat. Passaran anys abans jor part de la població. Davant aquestapassen a engrossir el parc d’habitatges Quan la política pública es redueix a d’absorbir l’estoc i digerir tant deute L’acumulació de sòl i habitatges a les disjuntiva no se sap cap a on bascularàbuits, el més gran de la UE. una política de xecs i no s’integra en i maó. Els esforços desesperats de mans d’entitats financeres procedents l’administració.Octubre de 2010 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINA Parlem Stuart Christie, escriptor, editor ana Dels explosius a la fabrica Txema Bofill documentals de la CNT rodats ria «Kate Sharpley» ha fet un estudi molt Traducció: Arnau Galí durant la revolució del 1936! detallat de totes les nostres editorials a També podeu llegir el seu llibre, l’obra Illes d’Anarquia: Simian, Cienfue- traduït a l’espanyol Franco me gos i Rafract 1969–1987.S tuart Christie, 63 anys, nascut a Escòcia, viu actualment enun petit poble del sud de la Gran hizo terrorista. És un llibre his- tòric, autobiogràfic sobre la seva - Com editor i investigador, so- participació a l’últim atemptat bre què estàs treballant?Bretanya. És editor de llibres es- contra el dictador, i un testimonisencialment anarquistes i escrip- sobre les presons espanyoles. - Actualment estic treballant amb lestor freelance. El seu pare, perru- És amè i fàcil de llegir. Hi cons- memòries de Farquhar McHarg que pu-quer, com en les pel·lícules, se’n tatem la seva gran solidaritat amb bliquem amb el nom Pistolers! Les Cròni-va anar a buscar cigarrets i no va els companys presoners, el seu ques de Farquhar McHarg. 1918 – 1924.tornar en 20 anys. Fou educat per compromís en la lluita, i una gran Hem editat ja dos volums: 1918 i 1919.la mare, i una àvia presbiteriana capacitat d’anàlisi i observació. A Ara estic preparant el període 1920–1924.molt oberta d’esperit: «Bàsica- la sortida de la presó es mostra Al setembre la universitat de Valènciament fou la meva iaia qui em va perspicaç sobre la manipulació editarà el meu llibre sobre la història dedonar un baròmetre moral que dels mitjans de comunicació que la FAI. En anglès es titula Nosaltres, elsencaixava quasi bé amb el socia- el volien utilitzar. Fa de la presó anarquistes. Una història de la Federaciólisme llibertari i l’anarquisme i em una arma per a conscienciar-se i Anarquista Ibèrica. 1927 – 1937. No séva donar l’estrella que em guia». formar-se. Diu Stuart: “«la presó com es titularà en castellà, ja ho veurem.Als 18 anys decideix participar fou la meva escola de la vida”.».activament en la lluita contra la Però hem de recordar que és grà- - Explica’ns sobre la teva acti-dictadura de Franco, motivat per cies a la seva voluntat i disciplina vitat de conferenciant. Quan etl’exemple dels brigadistes inter- de superació, ja que, com tots sa- podrem escoltar a Barcelona?nacionals anglesos, i per la bruta- bem, les presons estan fetes perlitat de les execucions de Grana- a destruir les persones. - Realment no estic massa còmode comdos i Delgado al garrot vil. Stuart Stuart Christie és de les persones a conferenciant, especialment en caste-participa en l’últim atemptat per irreductibles que quan s’impliquen llà, que ja no el domino com abans. Elsa liquidar a Franco. El detenen i es comprometen és per sempre seminaris són una altra cosa; són mésa Madrid amb explosius plàstics i a tot arreu, a la presó i fora de la íntims. Però no puc dir quan estaré lliurei se salva del garrot vil per pres- presó, de jove i de gran. Stuart no per venir a fer una xerrada a Barcelona osions internacionals. Finalment el ha deixat de ser anarquista, i amb a qualsevol altre lloc.condemnen a 20 anys i surt lliure els amics ha sigut lleial de peral cap de 3 anys. Stuart Christie vida. És dels que lluiten sempre, - A Madrid, Servando Rocha cotràfic europeus. Hilary Creek resideix - «Zut, alors! ». Era de les poques parau-fa el seu aprenentatge vital a les siguin quines siguin les circums- ha escrit un llibre, molt docu- a Itàlia i Ian Purdie al nord d’Anglaterra, les que sabia en francès.presons d’Espanya. Es fa amic de tàncies. mentat i ben escrit, sobre la vivint la seva vida. L’únic dels condem-per vida de molts dels anarquis- L’entrevista l’hem fet per corres- «Història de l’Angry Brigade», nats que es manté actiu és John Barker. - Et vas espantar?tes empresonats: Miguel García, pondència i ha respost en caste- editat per Felguera. Quina és laLuis Andrés Edo, el maquis Joan llà, fet que li agraïm, tot i que ens teva opinió sobre el llibre? - Coneixes de primera mà les - No del tot. Era divertit, d’una bandaBusquets, Alen Pecunia, el peda- deia que ara ja no el domina com manipulacions, persecució, se- em procurava una pujada d’adrenalina igog racionalista Fèlix Carrasquer, abans i li costa. En algunes pre- - Per mi, l’obra de Servando Rocha és guiments i repressió policial i d’altra banda era conscient que estavael falsificador Miguel de Castro, guntes ens ha dirigit a entrevistes el millor estudi publicat sobre el tema estatal contra els anarquistes. fent una bona acció. Ningú ho sabia. Laetc. Stuart va saber transformar en anglès. de l’Angry Brigade. Millor i més detallat Quins consells ens pots donar meva mare es pensava que havia anat ael seu temps de presó en temps que l’excel·lent llibre escrit per Gordon per afrontar les operacions re- recollir raïm.d’aprenentatge, de conscien- - Has estat fent una gran tasca de Carr, el director del documental fet per pressives?ciació social i política. En sortir difusió de la cultura anarquista la BBC sobre el mateix tema l’any 1973. - Com vas passar la frontera?va fundar amb l’escriptor Albert i revolucionària mitjançant les Realment l’obra d’investigació de Rocha - Per respondre aquesta preguntaMeltzer la Creu Negra Anarquis- editorials Cienfuegos press, és extraordinària i a la vegada és un s’hauria d’escriure un llibre. T’envio una - Fins a Perpinyà vaig anar-hi amb tren. Ita. Actualment hi ha grups de la Refract publications, Melzer molt profund anàlisi de l’ambient i els fets ressenya de El món que Mai va ser: Una de Perpinyà fins a Figueres amb autoes-Creu Negra Anarquista arreu del Press i l’actual Christiebooks. polítics del període entre 1968 i 1974 a història real dels somiadors, els fustiga- top. Anava vestit amb falda escocesa.món, dedicats a denunciar el que Pots explicar-nos el motiu de la Gran Bretanya, com també en l’àmbit dors, anarquistes i agents secrets d’Alex Això va portar alguna confusió: es va dirpassa en les presons i a donar la tantes editorials? Europeu i global. Una obra molt valuosa. Butterworth. En aquest llibre veiem com a la premsa d’Argentina que l’home queveu als presoners. Visiteu la Web: les tàctiques d’infiltració policial no han volia assassinar Franco era un escocèshttp://ca.wikilingue.com/es/Creu_ - La raó de tantes editorials fou simple- - Segons Servando Rocha, cap variat al llarg de l’història. El Libertario, transvestit.Negra_Anarquista. La persecució ment econòmica. Per manca de diners membre de l’Angry Brigade ha revista llibertària de Venezuela va publi-i repressió, policial, mediàtica i ju- vam haver de tancar comptes bancaris fet el balanç o ha escrit la his- car un article amb un seguit de consells, - Quina incultura, la de la prem-dicial, als grups de la Creu Negra i començar de nou. Amb Cienfuegos tòria o memòria d’aquest grup que podeu llegir anant a: http://vene- sa argentina! Stuart, constatoAnarquista ens indica el seu bon Press, per exemple, devíem al banc de guerrilla urbana. Com és? zuela.indymedia.org/en/2010/03/26596. que sempre t’ha agradat vestirtreball de denúncia. 25.000 lliures esterlines i ens van embar- shtml de manera tradicional i clàssi-Stuart conegué també les pre- gar la casa on vivíem al nord d’Escòcia. - Probablement no vulguin parlar d’allò ca. Per què essent de la gene-sons angleses. El varen detenir Fou també per manca de fons que ens perquè és el passat, i prefereixen avançar - Als 17 anys contactes amb el ració de la contracultura, se’ta Escòcia acusat de formar part van obligar a tancar Refract Publications i amb el present. No volen ser definits pel grup Defensa Interior de l’exili veu sovint amb corbata?del grup «Brigades de la Còlera l’editorial Meltzer. L’actual editorial Chris- que van fer en aquell moment. John Bar- espanyol. Com ho fas per en-(Angry Brigade)». Fou alliberat tieBooks i el seu lloc Web es mantenen ker és l’únic que ha escrit la seva opinió trar en contacte amb activistes - Jo no vaig ser mai hyppie, ni tenia resper manca de proves al cap d’un per un fil. sobre aquest període en la introducció a de la lluita armada? a veure amb els barbuts. Tenia la costumany i mig. la nostra recent edició de llibre The Angry de vestir-me amb un vestit normal... I aPer conèixer a Stuart Christie, - Llavors, no hi ha negoci edi- Brigade. I també a les seves memòries - Vaig conèixer anarquistes espanyols vegades em va salvar en les manifes-visiteu la seva web: www.chris- torial...? de les presons angleses a Bending the exiliats a Bristol i els vaig dir que volia fer tacions. La policia pensava que era untiebooks.com/ChristieBooksWP, Bars , publicades per nosaltres ara fa alguna cosa més que manifestar-me. Els d’ells!on hi podem trobar multitud de - Com entendreu, no sóc editor per a fer- tres anys. Anna Mendelsohn i Jake vaig oferir els meus serveis. A París, emvídeos, films, documentals i texts, me ric, però seria bo aconseguir el que Prescott van morir fa uns mesos. Jim van assignar una missió arriscada: trans- - Tornem a Espanya. Com vamolts en castellà, i copsar així el nosaltres en anglès en diem «break– Greenfield ja té una altra identitat i està portar explosius a Madrid. ser que et detinguessin?seu meritori treball de divulgació eve», cobrir les despeses. John Patten, sota protecció policial per haver donatde les idees anarquistes. Hi ha el company que s’encarrega de la llibre- un testimoni contra uns barons del nar- - Què els vas contestar? - El moviment llibertari a l’exili estava in-16 Octubre de 2010
    • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... arquista i defensor de les persones preses ació de llibres i editorials filtrat. Vaig ser detingut a les primeres de tobiogràfics sobre la teva vida i - Ens pots presentar a Miguel nalitat de Miguel. A través de l’Albert, en canvi, en recollir una carta de contacte a implicació en lluites diverses. García, un dels grans anar- Miguel va aconseguir una petita pensió Madrid a correus. quistes, amic teu, relacionat del govern britànic. - Originalment l’obra consistia en tres vo- amb Barcelona ja que hi va Va ser, sens dubte un gran comunicador. > LES FRASES... - Et van torturar? lums de més de 300 pàgines cadascun, néixer i hi va viure els últims També en el Centre Ibèric va reunir gent editats per la meva pròpia editorial, Chris- anys, on va obrir el bar restau- de tot el món, convertint-se en el lloc - No, però m’obligaren a presenciar com tieBooks, que es titulaven: 1. La meva rant la Fragua, punt de reunió d’origen de molts grups d’afinitat que es- torturaven el meu contacte a Madrid, Fer- iaia em va fer un anarquista, 1946-1964. d’anarquistes aquells anys. taven actius a Amèrica Central i Amèrica nando Carballo Blanco. 2. El general Franco em va fer terrorista, del Sud i Europa. 1964-1967, traduït i editat a Espanya per - Molt aviat s’editarà en castellà el llibre En 1970-71 Albert estava treballant pel - A la presó, rebies informació Planeta. 3 Edward Heath, em va fer de la de Miguel Prisionero de Franco. Mentres- Daily Sketch, un dretà diari britànic sen- del que passava a fora? Brigada del Còlera, 1967-1975. tant aquí us adjunto ratlles sobre Miguel sacionalista, i després de molt debat i que he escrit per a la presentació del seu discussió - i creguin-me Miguel podria - Els del consolat britànic em deien que - Per què en el títol Franco em pròxim llibre a Espanya: La meva primera ser molt agressiu i argumentatiu - Albert el meu empresonament estava provo- va fer terrorista utilitzes la pa- trobada amb Miguel García García fou a finalment va convèncer a Miguel per es- cant nombroses manifestacions a Angla- raula «terrorista», que els po- la presó Carabanchel de Madrid. Ell es- criure les seves memòries. I el manuscrit terra amb torxes i protestes, incloses les ders utilitzen per criminalitzar- tava en trànsit i jo estava a la infermeria de Presoner de Franco va ser elaborat de Jean Paul Sartre i Bertrand Russell i nos? de practicant. Miguel passa a través de entre Miquel i Albert en una habitació en que es produïen manifestacions per tot el Carabanchel en diverses ocasions al desús d’un dels principals diaris populis- món. El més beneficiós fou que els mass - El títol s’ha d’entendre irònicament i llarg dels anys, anant cap enrere i cap tes conservadors de la Gran Bretanya - i media estaven posant el focus sobre la es refereix també a l’expedient militar, endavant entre els centres penitenciaris pagat per la Premsa Associada. repressió de la dictadura i sobre la situa- segons el qual vaig ser acusat de “Ban- i Yeserías, hospital de la presó principal El 1979 Miquel va tornar a la seva Barce- ció de milers de presoners polítics, molts didatge i Terrorisme”. Podia haver titulat d’Espanya a Madrid. lona natal on, finançat per l’escriptor José torturats i alguns assassinats. El monstre «Franco em va fer ‘bandit ’i ‘terrorista’! ». Miguel i jo establirem una relació estreta, Martín Artajo, ex diplomàtic i anarquista, de Franco estava tornant a créixer. Tam- És clar, per raons comercials no volien que havia de durar una dècada i mitja fill del ministre d’exteriors de Franco, va bé rebia proves de solidaritat dels com- reeditar tres volums grans, amb annexos, fins a la seva mort el 1981. El que més complir una de les ambicions de la seva “El moviment panys anarquistes de l’exili. M’enviaven fotos, etc., i així, per tant van fer un com- em va impressionar d’ell era la seva fo- vida, obrir el seu propi bar. Igual que el diners però no volien ser reconeguts, pel pendi dels tres per a l’edició anglesa i per rça de caràcter - forjada per les seves Centre Ibèric, La Fragua es va convertir anarquista a l’edició espanyola van traduir només experiències en la Resistència com a en una meca pels anarquistes i llibertaris actual afronta que firmaven amb els únics noms angle- sos que coneixien, John, Paul, George i Franco em va fer terrorista. guerriller urbà i “falsificador”, i en les de tot el món. Ringo. Les autoritats policials van assu- presons de Franco. També em va sobtar La humanitat de Miguel era el més ca- mir que era finançat pels Beatles. - Com neix la Creu Negra Anar- l’extraordinària qualitat de la seu angles racterístic d’ell, com la seva tenacitat i seriosos quista? parlat, l’idioma après sol gràcies a pre- la seva capacitat per a perseverar i so- - Veig que no perds el sentit de soners de parla anglès. breviure malgrat totes les probabilitats. problemes l’humor. Es nota també en els - Quan vaig sortir de la presó a Espanya, Les nostres converses es van centrar Ell no va viure les baralles internes que teus llibres. Stuart, com te les una de les meves preocupacions era la en com exposar el caràcter repressiu van caracteritzar la vida del Moviment Lli- d’apatia i vas arreglar als 17 anys per a falta d’un grup de defensa pro-presos. I del règim franquista i elevar el perfil dels bertari Espanyol a l’exili. La resposta de ser ja un personatge mediàtic i l’Albert Mentzer va suggerir que rellan- presos polítics de Franco en els mitjans Miguel davant les divisions i baralles era alienació, i sortir en un dels programes de céssim la difunta Creu Negra Anarquista. de comunicació internacionals, una cosa sempre la mateixa - “hem de fer alguna gran audiència del periodista El resultat va ésser Bandera Negra, que que estava en condicions de fer-ho do- cosa!” la falta d’un Malcolm Muggeridge, dedicat a es subtitulava, “Òrgan de la Creu Negra nada la meva posició relativament privile- El seu treball amb la Creu Negra - pro- Perquè l’anarquisme? Anarquista”. L’Albert va comprar una giada en qualitat de pres polític estranger porcionar ajuda pràctica als presos lliber- moviment desfasada impremta i vaig aprendre a i l’accés que tenia amb el món exterior taris de tot el món i fent de la solidaritat - Fou un atzar. Em vaig presentar com utilitzar-la. Després l’Albert va llogar unes El 1969, després de complir vint anys un trampolí eficaç a l’acció militant - va in- obrer un revolucionari radical anarquista. Em instal·lacions a Kings Cross- i d’aquí ens d’una condemna de trenta anys (commu- fluir en una nova generació de anarquis- va preguntar si pensava que era justifi- vam traslladar al que es va convertir en tada de la mort), Miguel va venir a viure tes no només a Espanya sinó en moltes cohesionat” cable l’assassinat de Franco. I jo li vaig el Centre Ibèric a Havelock Hill, tot pagat amb mi a Londres. Li va prendre una altres parts del món, incloent Gran Bre- dir que sí. Sabia que aniria a Espanya, de la pròpia butxaca de l’Albert Meltzer. mica de temps per aclimatar als profunds tanya, França, Bèlgica, Itàlia i Alemanya però no sabia el perquè. Aquest progra- canvis socials i tecnològics que han tin- Occidental. ma televisiu desprès es va utilitzar contra - Quan vareu editar Bandera Ne- gut lloc en el món des que va ser detin- meu en el Consell de guerra a Madrid. gra el 1970 esperàveu funcionar gut com un home jove a la Barcelona de Gràcies. T’esperem per Barcelona! El periodista Malcom Muggeridge em va encara 40 anys després? 1949. “L’anarquisme donar molt suport durant el meu empre- Amb Albert Metzer es va em- sonament, fet inesperat i commovedor, - No hi pensàvem aleshores, la nostra barcar en llargues gires per An- es troba en la i m’ha enviat una postal de Nadal cada única preocupació era el següent nume- glaterra, Escòcia, Gales, Irlan- any pel resta de la seva vida. ro, i fer les altres coses que fèiem. da del Nord, Alemanya Oriental i Occidental, França, Bèlgica, pràctica. No és - Com veus el moviment anar- quista avui? - Què és l’anarquisme per a tu? Dinamarca i Itàlia, debatent amb una nova generació de jo- una doctrina - El moviment anarquista actual afronta - L’anarquisme es troba en la pràctica. No és una doctrina dictada per “homes ves europeus radicalitzada so- bre l’anarquisme, la solidaritat dictada per seriosos problemes d’apatia i alienació, i la falta d’un moviment obrer cohesio- d’idees”, ni una estratègia ideològica. És l’autoactivitat de la gent comuna per a fer internacional i, per descomptat, la necessitat d’enfrontar-se la “homes nat. Als anys 60 i 70 teníem un proleta- riat industrial, avui es una industria dels front a les injustícies dels poders i per a l’adopció de tot de mesures per aconse- tirania amb la cooperació pràc- tica i l’acció directa. d’idees”, ni serveis precaritzada i tenim un creixent desarrelament. De qualsevol manera, guir més igualtat en la nostra relació amb els altres i més llibertat en les relacions Miguel va posar en marxa (amb l’ajuda d’Albert) el Centre Ibèric una estratègia això son problemes que els actuals i futurs moviments anarquistes resoldran socials que constitueixen les nostres vi- des. a Londres, un lloc cosmopo- lita que es va convertir en un ideològica” a la seva manera, i possiblement d’una imant per als anarquistes de tot manera mes intel·ligent del que nosaltres - Ens pots dir un companys per arreu, com a club internacional hem estat capaços. entrevistar? d’anarquistes a Londres, i el seu èxit es va deure comple- - Has escrit diversos llibres au- - En Joan Busquets tament a la poderosa perso- Octubre de 2010 17
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAII Marxacontra l’atur Jornades sobre elsa Catalunya mitjans de comunicació alternatius FEMEC-CGTQ uan us arribi a les mans aquest exemplar del Catalunya ja hauràtingut lloc la II Marxa contra l’atur, del 4 mació per les antenes: Les Ràdios Ateneu Enciclopèdic Popularal 9 d’octubre, amb inici a l’Hospitalet i Lliures”final a Barcelona, però com que el pe- - 23 d’octubre a les 18 h.: “Nave-riòdic confederal tancava la seva edició gant a contracorrent: Webs i prem-abans del final de la marxa, no podem L’Espai Obert de Barcelona acollirà del sa digital alternativa”.informar-ne del transcurs diari d’aquesta 19 al 30 d’octubre unes jornades sobre - 29 d’octubre a les 19 h. “Creantmobilització. els mitjans de comunicació alternatius informació pròpia: La Premsa al-Des de la FEMEC-CGT, que hi participa avui. ternativa”i feia una crida a donar-hi suport, us in- L’Espai Obert es troba al c/Violant - 30 d’octubre a les 18 h. “Conclu-formem sobre la IIª Marxa contra l’atur a d’Hongria 71, 1er. Barcelona-Sants sions i final de les jornades”.Catalunya. En la Plenària de la FEMECdel passat 13 de setembre es va aprovar Presentació de les Llancem una crida a tots els mi- tjans, grups, ateneus, associa-donar suport i participar en la IIª Marxa jornades i l’exposició cions, etc., que estan treballant encontra l’atur a Catalunya. Encara que laCGT a nivell confederal de Catalunya va aquests camps per a reunir-nos i - 19 d’octubre a les 19 h. “La premsavalorar no participar, la realitat que hem llibertària de la clandestinitat 1939- debatre junts per tal d’enfortir, mi-comprovat és que en diversos sindicats 1974”, que ens servirà de marc i de llorar i estendre els nostres mitjansdel metall, afiliats/des de la CGT, estaven punt de partida de les jornades. També alternatius.participant en aquesta Marxa. projectarem entrevistes inèdites i Així dons, desitgem que els grups,Per això, per a donar cobertura i suport a documentals de la transició. persones i moviments socials, vin-aquests companys i sindicats, la Federa- culats a mitjans alternatius, es do-ció Metal·lúrgica de la CGT de Catalunya nin per convidats a les jornades i hi(FEMEC-CGT) va acordar participar en Taules rodones participin activament. Igualment es- nous coneixements per seguir avançant i Stop als mitjans formatius de masses!aquesta Marxa. perem que la participació i la reflexió en- creant contrainformació. Organitza: Ateneu Enciclopèdic PopularDes del Congrés de Màlaga es va acordar - 22 d’octubre a les 19 h: “Contra-infor- tre tots ens permeti adquirir noves idees, No rebis informació, fes-la! de Barcelonapromoure l’autoorganització dels desocu-pats per a defensar les alternatives queautònomament plantegin a la societat, lagent més afectada per les urpades de lacrisi capitalista que vivim. Què passa si trobes un Conferència de delegatsAquesta Marxa havia de començar el dia4 d’octubre a les 9 del matí a L’Hospitalet treball quan estàs a sobre el futur de lesi transcórrer fins al dia 9 per tota la zonametropolitana i comarques properes, l’atur… pensionsconcloent el dissabte dia 9 d’octubre enla plaça de Sant Jaume de Barcelona. El dret a prestacions i les seves diversesLa primera Marxa es va realitzar el 1995 modalitatsi va ser una iniciativa de la CGT de Cata-lunya. Encara que al principi marxàvemun centenar de persones, al final més de ICEA la prestació anterior.10.000 persones protagonitzàvem una b) Si el nou treball va durar més d’un anymanifestació final fins a la Plaça Sant triar entre cobrar el que et quedava deJaume. la prestació anterior o la nova prestacióLa situació actual és, si cap, molt méspreocupant sobre una sortida d’aquesta S i estàs cobrant la prestació d’atur contributiva i trobes treball per comp- te aliè a temps complet, poden passar reportada per aquest treball. Les cotitza- cions tingudes en compte per a reportarcrisi que el 1995. Però encara més pe- la prestació que no hagis triat ja no po- les següents coses: dràs computar-les per a cap prestaciórillosa per a la part de la societat méscastigada per la precarietat que significa posterior.l’atur. Per això els companys/es mereixen - Que el nou treball duri menys de 360 Compatibilitzar el nou treball amb el co-el màxim suport i solidaritat de qui tenim dies (un any). Al tornar a estar en situa- brament de la prestació. En aquest cas,treball i salari actualment. ció d’atur, pots tornar a cobrar el que la teva prestació es reduirà en el mateix quedi de la prestació que vas deixar deEn la CGT diem que la Vaga General del percentatge que el de la jornada de tre-29-S no és el final de res, si no el princi- cobrar per a treballar. ball que realitzes sobre la normal.pi d’una lluita contra el Capital. Aquesta - Que el nou treball duri més de 360 dies. Exemple: Si trobes un treball de mitjaMarxa és una altra més de les lluites en Al tornar a estar en situació d’atur pots jornada (50 % de la jornada habitual enles quals podem enfrontar-nos al siste- triar entre tornar a cobrar el que quedi de la prestació que cobraves abans de la teva empresa o sector), pots compa-ma. Per això us vam animar a unir-vos tibilitzar-lo amb la prestació d’atur quea la Marxa o almenys a les etapes que trobar l’ocupació, o cobrar la prestació derivada d’aquest últim treball. Si optes estaves cobrant. Cobraries un 50% depugueussiu. la prestació d’atur que et correspon, i el* Tota la informació sobre la II Marxa con- per la prestació anterior, les cotitzacions derivades del nou treball no podran ser que et paguessin de sou pel 50% de latra l’Atur a: http://assembleadeaturats- computades per a obtenir l’altra presta- jornada treballada.barcelona.blogspot.com ció d’atur (les “perds”). Exemple: Si et quedaven sis mesos de Cal tenir en compte que per a poder co- prestació, i obtens una ocupació d’un brar qualsevol de les prestacions (tant la any, a l’acabar de treballar pots triar en- nova com l’anterior) cal estar en situació tre els sis mesos que et quedaven per legal d’atur, és a dir, no haver perdut el cobrar, o els quatre que has reportat treball (ni l’anterior ni el nou) per baixa amb el nou any de cotitzacions. Si tries voluntària, mutu acord o abandó de els sis anteriors, ja no podràs computar l’ocupació pel treballador, encara que l’any de noves cotitzacions per a poste- riors prestacions. sigui en període de prova. Per a dirimir casos dubtosos o veure qui- E l futur de les pensions, una altra amenaça als treballadors i treba- lladores. Marina) / Bus: 6, 10, 42, 54, 141) Intervindran: Si el treball per compte aliè que trobes nes situacions estan dintre de la condició Desmuntem els seus arguments sobre Miren Etxezarreta (Seminari és per temps parcial, pots triar: legal d’atur i quines no, pot consultar-se el suposat dèficit de l’actual sistema de d’Economia Crítica Taifa) la web del Servei Públic d’Ocupació pensions. Paloma Monleón (Secretaria d’Acció Interrompre el cobrament de la presta- (www.redtrabaja.es) Social de la CGT) ció mentre et duri el nou treball i quan Conferència de Delegats i Delegades, acabi: (*) Document elaborat per l’Institut de el dijous 14 d’octubre a les 10:00 hores a) Si el nou treball va durar menys d’un Ciències Econòmiques i de l’Autogestió al Centre Cívic Fort Pienc, c/Ribes 14, Organitza: Confederació General del any, tornar a cobrar el que et quedava de (ICEA): www.iceautogestion.org Barcelona (Metro: L1 Arc de Triomf – Treball de Catalunya (CGT)18 Octubre de 2010
    • SENSE FRONTERES Les polítiques de la UE El govern dels EEUU va deixar que Lehman Brothers fes fallida i va donar el tret de sortida agreujen la crisi a una crisi econòmica i financera global socioambiental Wall Street està inquiet i a Jackson Hole en parlen de 1929, que segons alguns analistes Miquel-Dídac Piñero també tocaria la UE. De moment, el panorama de decreixe- ment nord-americà passa per la cai-L a cimera capitalista de Jackson Hole, situat en el parc nacionaldel Grand Teton, a Wyoming, que guda del sector immobiliari (un 27% menys de vendes que l’any passat) i en una desocupació laboral del 10%,reuneix cada estiu economistes, ban- coses que provoquen el pessimismequers i presidents de banc centrals de en el mercat i que també desanimendiversos estats del món, aquest any el consum. En aquest sentit, Wallcoincidia amb un seguit de noves Street està inquiet, ja que l’estat dealarmes en l’economia nord-ameri- l’economia política nord-americanacana, la qual es troba amb l’aigua al i de la UE espanta els inversors. Elscoll i això afecta considerablement tipus d’interès de la nord-americanal’ambient especulador de Wall Street, Reserva Federal giren a l’entorn delencara que, de moment compta amb 0% al 0,25% des de desembre dela possibilitat de que la Reserva Fe- 2008. L’administració d’Obama vaderal (FED) renovi la compra de bons fer un pla d’estímul l’any 2008 perdel Tresor. Al mateix temps, el Banc intentar aturar la depressió econòmi-Central Europeu (BCE) compra bons ca, però, finalment, aquesta estratègiapúblics davant les turbulències del tampoc es capaç d’aturar la desocu-deute dels estats de la Unió Europea pació laboral i generar llocs de treball(UE) i els perills en la zona euro, es- fins ara perduts, puix no hi ha creixe-pecialment al Regne d’Espanya, Por- ment als Estats Units. El descontroltugal i Grècia. del pressupost i la politització elec-En les trobades d’alt nivell capitalista toralista a l’entorn de les legislativesde l’economia política a Jackson Hole nord-americanes del pròxim novem- descensos, la quota tornava a pujar, (2,171%), s’incrementarà, respecte laritza entre un vèrtex de poderososes tracta de polítiques monetàries i bre fan impossible la creació de nous encara que molt lleugerament. En a l’any anterior 8,55 euros. I una hi- molt rics i una àmplia massa empo-aquest estiu en van parlar, entre altres estímuls governamentals. efecte, amb un Euríbor a dotze mesos poteca de 250.000 euros, a 30 anys brida, amb feines mal pagades i unaparticipants, Jean-Claude Trichet i El 15 de setembre del 2008 el govern a l’agost de l’1,421%, la tendència i un tipus d’Euríbor més 1 (2,421%) creixent bossa de desocupació labo-Ben Bernanke, ja que l’economia po- dels Estats Units va deixar que Leh- a la baixa de les quotes hipotecàries s’haurà encarit 11,2 euros. Increments ral. Tot plegat, unes condicions objec-lítica de la UE i dels Estats Units es man Brothers fes fallida. I va donar s’ha estroncat i, segons els experts, moderats que eliminen l’únic aspec- tives per generar la lluita de classes enpoden considerar unes economies en- el tret de sortida a una crisi econòmi- inicia una llarga però molt lenta es- te positiu d’una crisi que, segons els l’esperança d’un principi de transfor-trecreuades, doncs l’economia nord- ca i financera global que els experts calada. I és que l’índex de referència economistes, acaba de començar. mació social.americana no abandona, de cap ma- auguren que durarà almenys 10 anys, en la constitució d’hipoteques fa cinc Tornant als Estats Units, trobem eco- El Banc Central Europeu és reunia anera, la seva recessió en decreixement amb els costos socials i empresarials mesos que registra increments, amb nomistes que ja parlen d’una deflació partir del 2 de setembre i la reservamentre apareix en l’horitzó una temu- que això implica. La crisi, tanmateix, una tendència alcista que els experts nord-americana i també europea da- federal el dia 21 en un context inter-da recaiguda depressiva, que en el cas va provocar l’abaratiment de les quo- preveuen que deixarà l’Euríbor entre vant d’altres, com ara el president de nacional en el qual molts analistesde mal menor podria correspondre a tes hipotecàries espanyoles des del l’1,5% i l’1,6% a finals d’any. la Reserva Federal dels Estats Units, el defineixen com el pròleg d’unauna deflació a la japonesa però que tot novembre del 2008. Aquest abara- L’encariment de les quotes espanyo- Ben Bernanke, que consideren que depressió en la depressió, com ja vaapunta a una depressió en la depres- timent hipotecari espanyol, però, ja les serà molt modest. Així, una hi- una política monetària molt laxa ame- passar l’any 1937 i va comportar lasió, com ja va passar l’any 1937 en ha quedat enrere, perquè a l’agost, poteca de 200.000 euros, a 25 anys i naça inflamar noves bombolles. segona guerra mundial interimperia-relació a la gran depressió capitalista després de 22 mesos consecutius de un tipus d’interès d’Euríbor més 0,75 La societat nord-americana és po- lista.La UE planeja sancionar als països que no segueixin l’ortodòxianeoliberal tària, així com convertir a Brussel·les Per exemple, un control estricte del Ecologistes en Acció en un agent amb més capacitat pressupost encotilla necessàriament d’imposar mesures econòmiques als les despeses socials i ambientals. O, estats membre. amb l’establiment del tipus de canviL a Comissió Europea ha proposat un dur paquet sancionador per alsestats que no s’atinguin a l’ortodòxia Entre les mesures proposades es plantegen una sèrie de sancions “preventives”, de fins al’0 2% del fix controlat pel BCE, ja no és possi- ble apel·lar a la devaluació de la mo- neda com mecanisme per a guanyarneoliberal plasmada en el Pacte PIB (uns 2.000 milions d’euros en el competitivitat en els mercats.d’Estabilitat i Creixement. Ecologis- cas de l’Estat espanyol, un quart del A partir d’aquest moment, l’incrementtes en Acció denuncia aquesta nova Pla E) als països que no segueixin les de l’explotació i la precarietat la-aposta per polítiques que aprofun- “recomanacions” de Brussel·les, en- boral es converteixen en elementsdeixen la crisi socioambiental que cara que no hagin infringit el Pacte claus que han de dotar a l’economiavivim. d’Estabilitat i Creixement. de major competitivitat. Però no no-Mentre la geografia espanyola vi- Ecologistes en Acció recorda que més això, sinó que l’explotació de lavia una important jornada de vaga aquestes “recomanacions” es carac- naturalesa també es força més per ageneral, la Comissió Europea pre- teritzen per seguir l’ortodòxia neoli- aconseguir les divises imprescindi-sentava la seva proposta de règim beral que ha generat la crisi actual. bles.sancionador per a reforçar el govern El Pacte d’Estabilitat i Creixement La reforma laboral i de les pensions,“econòmic” de l’eurozona. Aquestes posa límits a la inflació, el dèficit o les retallades en protecció am-mesures avancen les que es presen- pressupostari i el deute públic. En biental del Govern de Zapatero són PIB) a qui superin els límits de deute Ecologistes en Acció considera quetaran en breu per al conjunt de la aquest eix director de la UE, no no- exemples clars de les implicacions i dèficit. A més hi haurà sancions de és fonamental respondre a aquestesUnió. L’objectiu d’aquestes sancions més està totalment absenti qualsevol de les polítiques de la UE. fins al’0 1% del PIB als estats que in- polítiques amb la mateixa contun-és forçar àdhuc més el compliment criteri social o ambiental, sinó que Per a assegurar el compliment del corrin en desequilibris macroeconò- dència de la vaga general del 29-S,del Pacte d’Estabilitat i Creixement, els criteris són fins i tot criticats per Pacte d’Estabilitat es preveuen mul- mics, és a dir, que se surtin dels doncs són les que donen origen alsl’eix director de la política comuni- economistes de tall keynesià. tes de la mateixa quantia (0’2% del marcs neoliberals. motius d’aquesta aturada.Octubre de 2010 19
    • SOCIAL Manifestem-nos el 7 de novembre Legalment no es poden instal·lar controls policials d’identificació massiva a la caça de a Ascó contra el l’immigrant en situació irregular cementiri nuclear BALA PERDUDA Controls policialsPillatge Toni Àlvarez a immigrants: unaL ’espoli de les terres i imperis con- querits és una pràctica tan antigacom les maleïdes guerres, de fet notenen sentit l’una sense l’altre. Pos-siblement el pillatge és la força mo- pràctica il·legaltriu de les guerres, en major o menor dana autoritza a la Policia perquè, de policia administrativa en recerca amb una política efectiva de lluita José Miguel Sánchez Tomás,grau, amb més o menys evidencia, de en l’exercici de les seves funcions d’eventuals infractors de la legisla- contra la discriminació racial. professor de Dret Penal iforma més o menys emmascarada, membre de Inmigrapenal d’indagació o prevenció, requereixi ció d’estrangeria freturosa de la més No és possible que Interior utilitziintensa o laxament. la identificació de les persones. Ara mínima cobertura legal. dreceres vulnerant els drets garan-El darrer pillatge més comentat va ser bé, la realització de controls mas- El més greu està per arribar. A la tits per la Constitució amb el pretextel que els soldats israelians es van co- sius i indiscriminats d’identificació falta de cobertura legal se suma d’una major eficàcia en la políticabrar al atacar a la flotilla de la pau queanava a envair Gaza aquest estiu. Es- T ot i que la llei prohibeix les re- dades indiscriminades i les de- tencions en comissaria a persones en llocs públics només queda auto- ritzada quan hi hagi constància de que l’actuació d’aquests operatius, seleccionant les persones a identi- migratòria. El ministeri fiscal i el poder judicial no poden mirar pertava clar que, els riscos assumits per ficar només pels seus trets ètnics, a l’altre costat mentre es lesionen documentades que no han comès l’existència d’un delicte causant deaquests gloriosos i valerosos soldats suposa un greu atemptat a la pro- drets fonamentals i som assenyalats cap delicte, els controls policials greu alarma social i la seva finalitathebreus, havien de tenir una recom- hibició de discriminació racial de per això des d’instàncies internacio- d’identificació sistemàtics en vies i exclusiva sigui la de descobrir alspensa, un botí. Així va ser com van seus autors per a detenir-los i re- l’article 14 de la Constitució. El re- nals. La Llei Orgànica d’Estrangeriapillar material informàtic i fotogràfic espais públics són el principal ins- captar proves d’aquest delicte. Fora cent dictamen del Comitè de Drets estableix que els immigrants han deque després va revendre un oficial trument operatiu del Ministeri de d’aquests concrets pressupostos, no Humans de Nacions Unides de 17 conèixer i respectar els valors i dretsper 250 euros a altres soldats. Poca l’Interior per a l’expulsió dels ciu- és possible instal·lar controls poli- d’agost de 2009 (Comunicació núm. constitucionals. Cal predicar ambcosa si tenim en compte les tones de tadans estrangers en situació irregu- cials d’identificació massiva com els 1493/2009) va condemnar a l’Estat l’exemple.material humanitari que havia de ser- lar. La realitat d’aquests controls, i que acostumem a veure en les nos- espanyol al considerar que aquest ti-vir per allargar l’agonia palestina a que la seva finalitat exclusiva és laGaza i que l’exèrcit va pillar a la flo- localització d’aquests ciutadans es- tres ciutats a la caça de l’immigrant pus d’actuacions són racialment dis- Queixa sense criminatòries. El dictamen fa expréstilla després d’assassinar a nou dels trangers, resulta incontrovertible. El en situació irregular. que, quan s’efectuen requeriments respostaactivistes. El pillatge és una pràctica Ministeri de l’Interior ha negat ambcomuna en les guerres i n’hi ha a di- d’identificació, les meres caracterís-ferents escales, el d’aquests assassins reiteració, fins i tot en seu parlamen- Alarma social tiques físiques o ètniques no han de La queixa presentada davant el Mi- tària, la seva existència. La seva rea- nisteri de l’Interior i davant el De-hebreus és a petita escala, com ho és ser preses en consideració com indi- litat, no obstant això, ha estat con- És evident que qualsevol opera- fensor del Poble pel caràcter il·legalel dels assassins que es troben a Irak cis d’una possible situació il·legal en firmada pels sindicats policials, qui de les redades massives contra immi-robant les poques pertinences a les tiu muntat en un intercanviador de el país i que tampoc han d’efectuar- grants encara no ha tingut resposta.famílies iraquianes al regirar les se- es van dirigir al Consell de Policia transport o en espais públics fre- se de manera tal que només les per- El dia 1 de febrer el grup de juristesves vivendes. per a manifestar la seva preocupa- qüentats per determinades comu- sones amb determinats trets físics Inmigrapenal i la xarxa FerrocarrilTambé entren en aquesta categoria la ció per les garanties jurídiques dels nitats d’immigrants, que només es o ètnics siguin seleccionades per a Clandestino van presentar la queixa,del tràfic de drogues que hi ha des de policies i per la pràctica policial requereix la documentació a aque- la identificació. Això es justifica no amb el suport de 140 associacions,països com Afganistan per part dels d’identificacions massives i indiscri- lles persones que, per determinats només perquè afecta negativament a en la qual exigirien una compa-militars ocupants o la dels soldats minades en la via pública. trets ètnics o racials, se sospita que la dignitat de les persones afectades, reixença pública del Ministeri per aespanyols quan creuen l’estret de Per quina raó el Ministeri de l’Interior no són nacionals, no és un operatiu sinó perquè, a més, és una conduc- anunciar la revocació de les circularsGibraltar per tornar des de Ceuta o nega l’evident? Són controls il·legals de policia judicial en recerca dels ta que contribueix a la propagació que ordenen la detenció preventivaMelilla. Per citar els que ens agafen i ho saben. La Llei Orgànica per a responsables d’un delicte que causi d’actituds xenòfobes entre la pobla- d’immigrants sense regularitzar i lamés de prop. la Protecció de la Seguretat Ciuta- greu alarma social. És una actuació ció en general i resulta contradictòria fi de les redades.Però el pillatge que realment donafondament a les guerres que dessag-nen a milions de persones al mon ténom de societats anònimes, de corpo- “La lluita contra la MAT qüestiona les pràctiquesracions, de bancs, de multinacionals,de governs submisos i col·laboradors claudicants”en la sangria quotidiana a Irak, Afga-nistan, Palestina, a gran part d’ Àfri- elèctric i de la MAT. Atribuir als militants d’ICV i ERC la Una altra afirmació que voldríemca, Txetxenia... Pascual Aguilar i Manuel Prieto, Plataforma La lluita contra la MAT qüestiona capacitat i el poder de manipular un aclarir és la suposada existènciaAls desgraciats assassins que van No a la MAT les pràctiques claudicants de pseu- moviment que aglutina bona quanti- d’un bloc llibertari ecologista dinsrobar a la flotilla els han encausat, doecologistes i pseudoindependentis- tat d’entitats del territori afectat, amb de la Plataforma No a la MAT i comtot un símbol, diuen els demòcrates, tes, que no discuteixen les decisions un criteri autogestionari i descentra- aquest sector hauria estat marginatde la voluntat i qualitat demòcrata d’estat que afecten el territori català, litzador, és donar-los un poder que o i neutralitzat per les maniobres delsd’Israel. També, cada pocs anys, caudecomissat un camió militar espan-yol ple de haixix, el tràfic i consum A l Catalunya del mes de setembre es va publicar un article titulat “Interconnexió de la MAT i domini ni tenen cap perspectiva de defensa de la terra. bé no tenen o bé no s’han atrevit a exercir ja que haurien estat expulsats estalinistes de rigor. Les dues perso- nes que signem l’article provenim de Mentre va governar CiU, els tres de les assemblees de No a la MAT. l’àmbit llibertari i treballem dins dede cocaïna i heroïna a Afganistan per capitalista de l’energia”, signat per partits que avui es reparteixen les Si avui dia es produeix una desmo- la Plataforma.part de militars és vox pupuli, cada Miquel-Dídac Piñero. Cal precisar engrunes del poder polític van re- bilització del territori davant la MAT La Plataforma pretén aturar una in-any surten testimonis de dones viola- les afirmacions que hi fa sobre la Pla- butjar la MAT. L’oposició popular i no és per fosques maniobres dels fraestructura que no obeeix a l’interèsdes a l’Àfrica negra per part de “for- taforma No a la MAT. l’agenda política francesa van fer que infiltrats de torn. La MAT és un pro- públic i des del seu origen ha apostatces de pau” internacionals...I malgrat L’article sosté, en clau conspirativa, s’implantés una moratòria del projec- jecte estratègic per a l’estat espanyol per la creació d’un moviment socialtota aquesta brutalitat, sense voluntat que militants d’ERC i ICV “van se- te. Però amb l’adveniment del tripar- i la Unió Europea. Aquesta situació ampli i divers, que aglutini entitats,de dir que és menys o més fastigós i grestar” el moviment assembleari tit es van reprendre els papers amb permet que Red Eléctrica de España veïns, alcaldes, propietaris... Les per-cruel, els altres mercenaris, els de coll gestat contra la MAT i en van provo- l’impuls de tots dos estats i la Unió actuï amb la política de fets consu- sones que des de l’àmbit llibertariblanc continuen immunes, parlant en car la desmobilització. Europea. Llavors, els militants dels mats i la prepotència per sobre de treballem a la Plataforma ho fem destribunes publiques, escrivint llibres L’actitud d’aquests dos partits sem- tres suposats partits d’esquerra no es plataformes ciutadanes, mobilitza- del respecte als criteris de funciona-de memòries, fent negocis amb el pre ha estat ambigua perquè sembli van incorporar al moviment opositor cions, legislacions... Aquest fet ha ment assemblearis, descentralitza-pillatge, amb immensos botins de que s’oposen a aquesta infraestructu- ni van col·laborar en la gestació de la significat que bona part del territori dors i autogestionaris, com la restaguerra, davant dels nostres nassos, ra mentre que, realment, amaguen el cap sota l’ala i deixen fer. Per això Plataforma No a la MAT. Simplement percebi la MAT com a inevitable, so- d’integrants del moviment i no ensdespistats amb les misèries del pillat- no han qüestionat la designació del van desaparèixer ja que ara eren els bretot en el tram Sentmenat-Bescanó hem sentit en cap moment marginatsge...que no sempre purguen, ni molt Director General d’Energia –i exnú- gestors de la Generalitat. Els càrrecs que malgrat els sabotatges que pateix ni menystinguts.menys, els seus delictes, malaurada-ment, comuns. mero dos de Red Eléctrica de Espa- vinculats a ERC i ICV han fet el que es troba en un punt molt avançat de * En resposta a l’article sobre ña– ni la feina que fa a favor del lobbi el govern i REE els ha manat. construcció. la MAT del Catalunya 12020 Octubre de 2010
    • OPINIÓ-SOCIAL Criminalitzen els SALUT I ANARQUISMES criminals Dinosaures Josep Cara Rincón www.berguedallibertari.org/ pepcara Carlos García, afiliat a la CGT de TerrassaA finals d’agost assistíem estupefac- E l passat 18 de setembre vaig estar molt content de poder assistir a una manifestació contra la situaciótes, malgrat que no sorpreses, a un social i laboral creada per polítics ishow que ja havíem presenciat abansperò que aquesta vegada ha portat un empresaris.segell especialment dur i amb volun- La manifestació estava convocadatat d’escarni contra la nostra compan- per Solidaridad Obrera, la CNT deya Laura Riera, a la que envio una Catalunya (sector Joaquim Costa) iforta salutació, en els dies previs a la per la CGT. Feia molts i molts anysseva sortida en llibertat. que això no passava, probablemen-El show mediàtic va seguir el passos te des d’abans de l’inici de les pri-propis de la desinformació, la mani- meres i lamentables divisions depulació i la criminalització, donant l’anarcosindical. I per això, per auna imatge de la situació de Laura moltes la manifestació de dissabteRiera, totalment esbiaixada i, prou era important. Un primer pas im-parcial i partidista, com no podia prescindible que demostra per fiesser d’una altra manera tractant-sed’els mitjans burgesos al servei de una mica de sentit comú, raciona-d’immobilisme capitalista. litat, generositat i ganes d’avançarCap, ni un dels mitjans de comuni- en l’àmbit antiautoritari.cació del liberalisme capitalista va Per tant, vull felicitar, de tot cor, amencionar (ni mencionarà mai) que la les persones que ho han fet possi-companya Laura, va reconèixer sota ble, primer a les que van negociaramenaces i tortura, després d’una in- amb ganes d’arribar a acords, i clar,comunicació de 5 dies, que facilitava també a les que han fet pancartes,informació a la organització armada banderes i han assistit a la mani i,ETA, cosa totalment falsa ja que no endavant. En el cas espanyol, una talisme necessita aquests privilegis i manera la repressió soferta pel nos- sobretot, als que vam il·lusionar-hi havia cap connexió real i tampoc fugida endavant per evitar la qüestió privilegiats per mantenir-se flotant. tres companys i companyes, arriba de nos ni que només fos una micainventada. Tota una lliçó de demo- de l’autodeterminació, l’ordre econò- La lluita social en la democràcia ma de la llei antiterrorista, del tot és mic, la ruptura amb la dictadura del garrot, els danys col•laterals i la ETA i del “si estás contra mi vas a enmig d’aquesta apatia generalit-cràcia, en l’Espanya que ha signat elsprotocols internacionals de respecte feixista i, per suposat, la qüestió de la llibertat a cop de guerra, implica re- la carcel”. Arriba també de la ma del zada.als drets humans i condemnat feroç- mobilització social i amb ella la polè- pressió. borreguisme i la alienació del discurs Per ser una mica crític diré quement a d’altres pobles, que tenen bas- mica dels dissidents polítics. Com un gran iceberg que mostra la dominant, que elimina matisos i ofe- pensava que seriem més gent, tottant més autoritat moral, però que no Que en fem del desafectes al sistema? seva cara més bonica, espectacular i reix un negre molt negre. Però sobre i que no érem poques i vaig tro-tenen el mateix megàfon mediàtic de La resposta es prou fàcil: Com no els majestosa costa d’una gran massa de tot arriba perquè actuen i estan al bar la majoria de les persones ambcriminalització sistemàtica. hi agrada el sistema els col•locarem gel soferta que roman sota el nivell carrer, d’allà on ja fa temps que han qui comparteixo companyerisme iTampoc es va comentar ni es comen- fora del sistema. Evidentment, això del mar, el capitalisme no son les gran fet fora al gruix de la societat, i on amistat.tarà que tant la companya Laura com només, no desmobilitza els desafec- avingudes, grans rètols il•luminats ells i nosaltres restem, encara avui, Una companya deia que era unaen Zigor van ser absolts al judici per tes o dissidents, que continuen la amb cridaners colors, ni les grans ur- atrinxerats. mani en què alguns no se sentienl’atemptat contra l’edil del Partit Po- seva activitat fora de la legalitat, si banitzacions amb piscina i camp de Els moviments en que militen els prou identificats i que era una micapular Francisco Cano. Ni es va de- cal. El problema no és sortir de la le- golf. Més aviat la corrupció a Itàlia, nostres companys i companyes, pre- de «dinosaures». Tant de bo que nomostrar que res tenien a veure amb galitat, cosa que en cap moment vol la pobresa a Nigèria, l’exclusió social ses als abocadors del capital, no son dir que es porti una lluita violenta i al Perú, l’espoli al Congo, el narco- més que la expressió de la lluita per s’extingeixin mai aquests dinosau-aquella acció. Tampoc es va poderdemostrar que facilitessin informació ni tan sols armada, el problema arriba tràfic a Colòmbia, la repressió a Ca- aconseguir la igualtat i la llibertat i és res ja que em sentiria molt sol i, alal comando Barcelona d’ETA. No quan la il•legalitat es converteix en talunya, o el feixisme de la audiència per això que lluiten contra el capital. meu entendre, estariem venudesho dic jo, afiliat a la CGT i militant quotidiana per al més poderós, i torna nacional espanyola. És per això que son empresonats in- del tot.en diferents fronts anticapitalistes, allò legal en absolutament intolera- És clar que per a enganyar a algú no justament i és per això que reben la El 29 de setembre vaga general.ho diu la Vanguardia, el Periódico, ble. Per exemple el dret a decidir, la poden amagar els fets com a una vul- repressió més cruenta. D’aquelles domesticades que fanl’Avui... només heu de consultar he- lluita pels llocs de treball o la protesta gar dictadura convencional (parlem Vista la situació caldria un canvi CCOO i UGT per quedar bé i quemeroteques on-line. al carrer. de dictadura 3.0). Han de donar una de nom a la llei. En comptes res no canviï. Espero que puguemMalgrat tot això els mitjans de co- Quan les lleis depredadores del drets visió distorsionada sobre allò que to- d’antiterrorista podria passar a ano- desbordar la farsa. Ja veurem communicació del règim parlaven ober- individual i col•lectius topen amb les thom sap que existeix però ningú no menar-se tranquil•lament “contra- va la cosa.tament de la nostra companya Laura bones paraules i límits que els propis gossa parlar honestament. Eviden- anticapitalista”. Per una vegada D’altra banda, l’amic Joan Bus-com a “etarra” i parlaven d’un currí- burgesos s’han autoimposat per tal tment que apareixen documentals, deixarien de banda el cinisme i es quets «el Senzill», exmaqui,culum delictiu i una voluntat mani- que, els que no ho som, ens acabem notícies i reportatges sobre aquestes mostraria la veritable cara dels crimi- empassant el pastís de la llibertat penúries però sempre la responsabi- nals que criminalitzen. ve a Catalunya els primers diesfesta d’escarni contra unes víctimesque, com ja hem dit, no existeixen. No igualtat i fraternitat, la democràcia litat recau en unes relacions interna- Tan debó algun dia tothom s’adoni d’octubre amb ganes de reivindi-seré jo qui faci festa davant la mort recula i dona pas a les pràctiques més cionals amb origen desconegut, unes que ja fa temps que la careta de la car la lluita dels maquis i exigir lade ningú. Però si que hi ha un munt aberrants. Tortura, xantatge, assetja- relacions comercials molt injustes democràcia de baixa intensitat ja no reparació moral, jurídica i econò-de gent que posaria a refredar cham- ment, dispersió... campi qui pugui... fruit del mercat, o inclús unes ten- pot cobrir les vergonyes del feixisme mica d’ell i els seus companys.pagne francès celebrant un desgraciat La suposada democràcia liberal s’ha sions militars quasi sempre inspirades a l’estat espanyol. Farem moltes xerrades per explicarfinal de qualsevol de nosaltres. demostrat incapaç sistemàticament per la egolatria qui van ser els maquis, que van ferI es que estar en possessió i fer can- d’assumir ideologies que no li son dels governants, i que recoi exigeix el Senzill. Tam-tar el mitjans al ritme que el feixisme funcionals, especialment les que te- sempre dels al- bé protestarem i, segurament, elsdicta, és força comú al nostre país. nen per objectiu una abolició total tres països. Com qui tant parlen de memòria històri-La llibertat d’expressió consisteix a dels privilegis. Sí, quan parlem de son les coses... la ca quedaran retratats.dir el que els grans lobbies i poten- la Laura, del Zigor, de l’Alfonso, del culpa mai la te la Tot plegat ens servirà per recordarcies econòmiques volen, quan volen i Franki, del Juanra… parlem d’abolir carnisseria capi- privilegis. Parlem clar, la seva mili- talista de la qual els qui sí que van donar la cara icom volen, exercint amb una rigidesamonolítica i uns dogmes econòmics tància seria irrellevant, o be fàcilment son conseqüèn- malhauradament la vida en la lluitai socials molt més salvatges que els assumible per al sistema, si li fos fun- cies totes aques- contra el franquisme. Dinosaures idels Talibans, que ja és dir-la gruixu- cional. tes situacions de altres bèsties: ens veiem el dijous 7da. Si la lluita es centra en eliminar pri- desigualtat. Des d’octubre a les 19 h a UrquinaonaEl sistema podrit capitalista és cons- vilegis (econòmics, territorials, so- de la superfície amb el Joan Busquets. Salut i anar-cient de la seva decadència, una de- cials…) per aprofundir en la fi de les tot sembla menys quia!cadència permanent, que implica necessitats no satisfetes, és necessa- fondo.sistemàticament una continua fugida riament contraria al sistema. El capi- De la mateixaOctubre de 2010 21
    • OPINIÓ-SOCIAL La banca pressiona per a sostenir la bombolla immobiliària truït uns quatre milions d’habitatges Pablo Elorduy Diagonal nº 121 en l’Estat espanyol amb el resultat que el nombre de persones que ne- cessiten un allotjament independent és superior al que hi havia el 1997”.E ls desnonaments d’habitatges llogats i els embargaments hanaugmentat arran de la crisi. Enfront La urbanista Raquel Rodríguez apun- ta en una línia semblant: “el problema és que les competències estan repar-d’això, la política d’habitatge se- tides entre les tres administracions;gueix afavorint els interessos de ban- el que fa l’Estat és pressupostar, peròca i promotors immobiliaris. no té capacitat legal per a intervenirSi vostè té pensat deixar de pagar les en totes les fases del procés”.mensualitats del seu lloguer ha de sa-ber que, des de finals de desembre de2009, el procés fins que li treguin de A qui s’ajuda?la casa on viu serà ràpid. N’hi hauràprou amb que l’administració clavi “La banca no pot assumir el deuteun edicte en la porta de l’immoble en immobiliari”. Aquest avís a nave-el qual habita perquè sigui oficial el gants del president de l’Associacióseu pròxim desallotjament. Virginia, Hipotecària Espanyola va tenir eluna funcionària de justícia, comenta seu eco en la intervenció de Bea-que amb l’entrada en vigor de la Llei, triz Corredor en una Fira d’Outlet“la gent es rendeix abans, vénen al immobiliari celebrada a Madrid. Lajutjat i deixen la clau, quan abans ministra d’Habitatge va declarar quepassaven mesos fins que es duia a 2010 “és un bon moment per a com-efecte el desallotjament”. prar habitatge”, ja que els desgrava-El 2008, últim any del que es tenen ments es mantindran aquest any. Perdades, el percentatge de processos de a resumir la situació en la qual es Otxoak, molta gent a ladesnonaments va ser el més alt des troben promotors, banca i Estat, po- qual li toca un pis prote-de 1994, i és previsible que aquesta dem dir que s’estima que els bancs git, “ha de renunciar a ellxifra hagi crescut en 2009 i es man- tenen prop d’un milió d’habitatges perquè no tenen recursostingui alta el 2010, a tenor de les en els seus balanços. A això se suma per a mantenir-lo”.estimacions del Consell General del que un bon nombre de persones hi- Darrere d’aquests intentsPoder Judicial. La Llei de mesures potecades corren el risc d’acabar per donar aire a la cons-de foment i agilització processal del embargats i amb un important deute trucció, es troba la depen-lloguer, coneguda com la “Llei de per la rebaixa de les taxacions dels dència del model i certadesnonaments exprés”, va ser apro- seus pisos provocada per l’esclat de predisposició ideològicavada al novembre de l’any passat per la bombolla. a la compra i inversió ena “estimular” als propietaris a llogar “La banca és la propietària acciden- habitatge que, per a Urru-els seus habitatges desocupats, ja que tal, ells no volien pisos, el que volien ticoechea, enfonsa lesel Govern pretén augmentar l’11% era cobrar interessos. L’habitatge els seves arrels en la sacra-que representa el lloguer en l’Estat, convenia perquè totes les famílies en lització de la propietat fo-un percentatge escàs si es compara necessiten un i perquè aquests preus mentada pel franquisme iamb la mitjana europea, situada en els garanteixen que ningú ho podrà popularitzada per Marga-el 40%. pagar trinco-trinco”, apunta Raquel ret Thatcher i l’animenatPerò aquest estímul per als arrenda- Rodríguez, per a qui la situació s’ha “capitalisme social”.taris no ha dut comportat un descens complicat molt ja que “si la banca Això, apunta aquest eco-dels preus. Tal vegada perquè el des- comença a perdre, qui anirà darrere nomista, “té conseqüèn-nonament exprés no ha motivat a serà qui estigui pagant la seva hipo- cies implacables, perquèl’excés als possibles arrendadors, el teca. Crec que no hi ha manera de la gent s’hipoteca per 20,Ministeri d’Habitatge va presentar per a major satisfacció d’aquests i el dret a l’habitatge passa perquè es fer això sense que al final les vícti- 30 i fins a 50 anys per a pa-finals de febrer passat noves receptes destini almenys un 3% del PIB per a mes siguin les mateixes”, assenyala gar el seu habitatge, consagrant-se aquests diners ha tornat en moltesper a incentivar el lloguer. Aquestes crear un parc immobiliari d’habitatges aquesta experta en Urbanisme. com esclaus socials de la banca, una ocasions com comissions per a fi-s’encaminen a seguir beneficiant públics, una cosa que és pràcticament Urruticoechea tem que al llarg de cosa que té enormes conseqüències nançar als partits polítics”, denunciafiscalment als arrendadors, mentre residual en l’Estat espanyol però que, 2010 assistim a la compra pública o col·laterals pel que fa al mercat la- Urruticoechea.que els arrendataris beneficiats per en llocs com França, ha pal·liat, fins a a enormes subvencions en les qua- boral”. En aquest últim punt, Urru-les modificacions, emmarcades en cert punt, la necessitat d’habitatge. lificacions d’Habitatge de Protecció ticoechea veu increïble que quanla Llei d’Economia Sostenible, seran Oficial (VPO) de part de l’estoc que Cap al lloguer social Una altra mesura que proposa aquestels joves que vulguin emancipar-se. es parla de la reforma del mercat té la banca i la patronal immobiliària. economista és fiscalitzar l’ús deL’interventor municipal de fons i laboral, “ningú posi en la taula el Per a sortir d’aquesta situació Ra- “Sabem quanta pressió estan ficant VPO perquè només les usin qui real-economista expert en urbanisme, factor estructural que diferencia el quel Rodríguez creu que cal modifi- ment tenen necessitat d’elles, aixíFernando Urruticoechea, considera els lobbies bancaris i de promo- nostre mercat laboral de la resta dels car els principis que s’ha basat fins com gravar fiscalment als propie-que “aquestes ajudes, independen- tors per a fer líquid tot aquest estoc europeus, que és la rigidesa en la re- a ara l’habitatge protegit. En lloc de taris d’habitatges privats buits, detment de quin sigui el sector social al d’habitatges, per a poder-lo vendre, sidència”. seguir qualificant el sòl com resi- manera que tant aquesta recaptacióque van destinades, sempre acaben en i veiem com apel·len a les ajudes, A l’hora de buscar remei al proble- dencial de protecció, per a aquesta com els habitatges que formin partmans de propietaris d’habitatge”. Per subsidis i subvencions públiques per ma de l’accés a l’habitatge, cobra urbanista, ajuntaments i autonomies d’aquest parc públic siguin posadesa aquest expert, al marge de pegats a desfer-se d’aquest patrimoni”. una importància clau l’ús que es fa han de demanar un percentatge dels a la disposició de la població en rè-conjunturals, el problema de l’accés Paralitzada per l’enfonsament de la del sòl públic: “Sóc testimoni, com habitatges ja construïts “així, a més, gim d’Habitatges de Lloguer Limitat.a l’habitatge és més complex: “El demanda d’habitatge lliure, la con- funcionari públic, que hi ha hagut un no faria falta segregar a la gent en un I és que, la punxada de la bombollamite neoliberal que la necessitat se versió en VPO pot servir perquè saqueig de milions d’euros, perquè racó del municipi”. Rodríguez aposta ha tornat a demostrar, opina Urruti-satisfà construint més habitatges és els amos de la pedra es desfacin de s’ha dilapidat el sòl públic a preus per la rehabilitació d’immobles i per coechea, que no existeix cap lloc enabsolutament fals, com s’ha demos- part d’aquest excedent, encara que, irrisoris; s’ha permès l’apropiació un règim de lloguer que atengui a les el món en el qual el mercat resolguitrat en aquesta dècada ‘prodigiosa’ com assenyala Juankar, de la plata- privada per part dels promotors de necessitats estudiant cada cas. Urruti- la necessitat d’allotjament de la gentdel 97 al 2007, en la qual s’han cons- forma contra l’exclusió social, Berri milers i milers d’hectàrees públiques coechea creu que la forma de regular necessitada.22 Octubre de 2010
    • OPINIÓ-SOCIAL Cementiri nuclear a Ascó: el perill continua, segueix la mobilització Coordinadora Anticementiri - Fins que aquesta decisió no sigui quatre Cambres de Comerç de la de- d’Ascó mantindran reunions amb i tall de carretera a la C-12. Per al dia Nuclear de Catalunya ferma la CANC continuarà treballant marcació de Tarragona en qüestionen aquests partits, al mateix temps que 23 d’octubre hi ha prevista una jor- per evitar que el cementiri s’ubiqui a la seva idoneïtat. assistiran a tots els actes comarcals nada festiva-reivindicativa a Marçà, Ascó, que continua sent el principal de pre-campanya als que assisteixin amb activitats per a infants per la candidat. els líders de PSC i CiU, per exigir-los tarda i concert per la nit amb grupsE l Govern de Zapatero utilitza Zarra com una cortina de fumi per guanyar temps per decidir- - Entenem que aquestes informacions que s’han fet públiques només pre- El 7 de novembre manifestació a Ascó un posicionament públic. El calendari de protestes acordat en- de música del territori. Per al mateix cap de setmana (22, 23 i 24) es faran tenen desmobilitzar a la societat ca- tre la CANC i Veïns d’Ascó fins que sentir les reivindicacions contràriesse per Ascó. L’anunci del Ministre La CANC i Veïns d’Ascó continua- talana davant les properes eleccions no es descarti definitivament la can- al cementiri durant la celebració deld’Indústria, Miguel Sebastián, que ran amb les mobilitzacions mentre no al Parlament de Catalunya, intentar didatura d’Ascó s’iniciava el 26 de Rally Catalunya.la candidatura valenciana és la millor es retiri definitivament la candidatura treure la qüestió del cementiri de la setembre a les 5 de la tarda amb un Finalment, el 7 novembre es farà unaposicionada des del punt de vista tèc- d’Ascó per acollir el cementiri nu- campanya electoral, i guanyar temps tall de la carretera C-12 al seu pas per manifestació a Ascó just abans denic només intenta desviar l’atenció i clear. La Coordinadora Anticementiri per allargar la presa de decisió fins Ascó. l’inici de la campanya electoral, ondesmobilitzar a la ciutadania de Ca- després dels comicis catalans. Nuclear de Catalunya i el Grup In- es detallarà quin és el posicionament De cara al mes d’octubre hi ha pre-talunya davant les properes eleccions - Exigim que el Govern de l’Estat tercomarcal Veïns d’Ascó organitzen vistes quatre xerrades informatives a dels diversos partits polítics sobre laal Parlament. espanyol desestimi definitivament la una tardor “calenta” que culminarà el les capitals de comarca de les Terres qüestió del cementiri nuclear de caraEl Govern espanyol continua menys- candidatura d’Ascó, donant compli- 7 de novembre amb una manifestació de l’Ebre i el Priorat: a Amposta el a la propera legislatura.preant les decisions preses per Ca- ment al que han aprovat el Congrés a Ascó. dia 1 d’octubre,talunya. Davant les diverses infor- dels Diputats i el Senat, en el sentit Fins que el Govern espanyol no des- a Tortosa el 8,macions que van aparèixer el 17 que cal respectar el posicionament de carti definitivament la candidatura a Gandesa elde setembre, que apuntaven que el les comunitats autònomes i els terri- d’Ascó a acollir el cementiri nuclear, 15, a Falset elConsell de Ministres hauria pres la toris afectats. la CANC i Veïns d’Ascó continuaran 22; i una de fi-decisió d’ubicar el cementiri nuclear La CANC fa una crida a la ciutada- amb les mobilitzacions tal i com han nal a Flix el 29a Zarra (València), la CANC vol ma- nia, a les associacions i als partits po- fet fins ara. Aquesta és la principal d’octubre.nifestar el següent: lítics catalans per defensar els acords conclusió de la reunió que dissabte Paral·lelament,- El Consell de Ministres del 17 de presos per les institucions i la societat van mantenir les dues entitats i on es el 17 d’octubresetembre no ha pres cap decisió al catalanes, que han expressat clara i ro- va acordar un calendari de protestes s’organitzaràrespecte de la ubicació definitiva del tundament la seva oposició a aquesta per a les properes setmanes. una caminadacementiri de residus radioactius. instal·lació, tal i com han manifestat Un dels altres objectius és aconseguir anticementiri- El mateix consell de ministres ha 147 ajuntaments, 12 consells comar- que tan el PSC com CiU es posicio- nuclear des deanunciat que ha rebut la informació cals, les Diputacions de Tarragona i nin sobre el cementiri nuclear de cara Móra d’Ebrede la Comissió Interministerial que Lleida, el Parlament de Catalunya, a la propera legislatura. Tots dos par- fins Ascó se-li indica que Zarra és la millor posi- el Govern de la Generalitat, més de tits fins ara han dit no al cementiri nu- guint el Camícionada des del punt de vista tècnic, 250 entitats, més de 500 membres de clear, però han anat donant llargues al de Sirga (GR-anunciant també que demanarà uns la comunitat universitària de la URV, plantejament de la CANC de posicio- 99), i que cul-informes complementaris abans de més de 10000 signatures, i per gai- nar-se de cara a la propera legislatu- minarà amb unaprendre una decisió definitiva. rebé 7000 al·legacions; i tres de les ra.En aquest sentit, la CANC i Veïns sentada, vermutLa venda espanyola d’armes bat rècords a la participació en programes euro- en conflicte armat, però que es troben tània o a països que a causa del seu Per altra banda cal tenir present que la Tica Font / Institut Català Internacional per la Pau peus de desenvolupament de noves en situació tibant o inestable, com elevat grau de militarització destinen pròpia llei de control d’exportacions armes. El pes de les exportacions a Filipines, Indonèsia o Sri Lanka, o més recursos a la despesa militar d’armes estableix que les dades sobre la UE en el conjunt de les exporta- bé països on existeixen serioses pre- que a salut i educació, com és el cas exportacions de material de defensa i cions any rere any disminueix, així la ocupacions sobre el respecte als drets d’Angola, Aràbia Saudita, Turquia, material de doble ús estan classificatsL ’Estat espanyol ocupa el sisè lloc en el rànquing mundiald’exportadors d’armes gràcies als presència d’armes espanyoles en paï- sos no industrialitzats o en països en humans com Indonèsia, Kenya, Ma- làsia o Tailàndia. També podem ob- Pakistan, Brasil, Equador, Emirats Àrabs o Jordània .Pel que fa a les ex- conforme a la llei de secrets oficials. Això suposa que les actes de les re- vies de desenvolupament agafa cada servar que Espanya exporta armes a portacions espanyoles d’armes curtes unions on es decideix concedir o no aseus pocs complexos a l’hora de triar vegada més pes. països històricament enfrontats com o lleugeres, destaca la preocupació una empresa espanyola l’autoritzacióels seus destinataris. Només EEUU, Pel que fa al panorama mundial, els Índia i Pakistan, estats en els quals que suposa Ghana. Aquest continua per a exportar són secretes. Això com-Rússia, Alemanya, França i el Regne cinc estats membres del Consell Per- es produeixen incursions violentes, sent el primer país receptor d’armes porta que els informes que realitza elUnit superen les xifres espanyoles. manent de Seguretat de Nacions Uni- acusacions mútues d’atacs terroris- curtes i lleugeres. Allí es destinen al Govern simplement recullen per cadaL’any 2009 va ser el millor en la his- des: EE UU, Rússia, França, Anglate- tes, disputes sobre la sobirania de voltant de 3,5 milions d’euros anuals país de destinació, la quantia de lestòria de les exportacions d’armes es-panyoles. Aquest any el Govern ha rra i Xina, tots ells amb dret de veto, Caixmir, i que compten amb les seves en concepte d’escopetes i cartutxos exportacions, una lleugera informacióconcedit autoritzacions a la indústria juntament amb Alemanya, controlen respectives inestabilitats i les seves a pesar de la moratòria decretada en sobre la destinació i l’usuari final.militar espanyola, perquè s’exportés el 72% del mercat mundial d’armes. insurreccions. 1998 per la Comunitat Econòmica Moltes de les exportacions d’armesmaterial de “defensa” per valor de La missió d’aquest Consell és vetllar Entre els altres països receptors d’Estats de l’Àfrica Occidental sobre empitjoraran la inestabilitat regional1.346,52 milions d’euros, el que ha per la pau en el món, prevenir con- d’armament espanyol, destaca Tur- la importació, exportació, producció i i els conflictes latents i allargaran elssuposat un increment del 44,1% res- flictes, organitzar missions de pau, quia a causa de la repressió constant distribució d’armes curtes i lleugeres conflictes ja existents. En definitiva,pecte al 2008 i un 232% respecte del decretar embargaments i mitjançar en cap al poble kurd; Aràbia Saudita o el en tota la regió. A això s’uneix el risc exportar armes suposa exportar sofri-2004, any d’inici del govern Zapate- els conflictes. Marroc, per la seva falta de respecte de tràfic il·lícit des de Ghana cap a ment humà, sustentant-lo amb el se-ro. És a dir, que aquells que tenen per als drets humans, o Angola, la situa- països veïns. cretisme en la presa de decisions i elAquestes exportacions representen responsabilitat vetllar per la pau en ció interna de la qual és molt delicada La llei de control d’exportacions negoci subjacent.el 4% de les exportacions mundials el món tenen el control legal de les ja que es troba en un procés de re- d’armes espanyola estableix que no Cal remarcar també que els bancs es-d’armament i han provocat que Es- exportacions d’armes i són els princi- habilitació postbèl·lica i necessitaria es vendran armes a països sancio- panyols participen en el negoci de lapanya ocupi el sisè lloc en el rànquing pals exportadors del món. destinar el gruix dels seus recursos nats, inestables, en conflicte armat, guerra, amb el BBVA i el Santandermundial d’exportadors d’armes, da- Respecte als clients o destinació de a millorar la situació d’una població que vulnerin els drets humans, que no al capdavant, com a accionistes i ator-rrere d’EEUU, Rússia, Alemanya, les armes o del material de defen- que ha sofert la violència armada du- condemnin el terrorisme, o que tin- gant crèdits als principals fabricantsFrança i Regne Unit. El 39% de les sa espanyol són països que estan en rant molts anys. guin un nivell de benestar delicat. A d’armes. També les caixes d’estalvis,exportacions han tingut com destina- conflicte armat com Colòmbia o Is- Espanya també exporta armes a al- la llum del que diu la llei, no està clar com Caja Madrid, La Caixa, Cajació països de la UE. Majoritàriament rael. Les armes espanyoles tenen per guns dels països més pobres del món com cal interpretar les exportacions a Castilla-La Mancha, Cajastur, la Ku-les exportacions a la UE són degudes destinació altres països que no estan com Burkina Faso, Kenya i Mauri- aquests països que hem esmentat. txa, etc.Octubre de 2010 23
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellMaputxes, un movimentd’alliberament nacional Dídac Xavier Coliman arriba a independitzar-se d’Espanya, al 1810 (aquest any s’està celebrant el bi- centenari de la Independència). Aques- ta autonomia durarà fins a la Guerra deE n les terres australs d’Amèrica Llatina, hi ha un país i una culturaancestral que està dividida per dos la Pacificació, quan va concloure amb l’ocupació per l’Estat Xilè de les terres maputxes el 1861. El procés postpaci-estats, l’argentí i el xilè. Aquest país ficació va suposar una desintegració des’anomena, en el seu idioma, el ma- les comunitats maputxes, la pèrdua depudungun, Wallmapu (Terra envoltant) terres ancestrals a mans dels colons ii el seu poble s’autoanomena maputxe els terratinents europeus. En les pri-(gent de la Terra). El país històric dels meres conquestes es van prendre lamaputxes estava situat entre les proxi- major par de territori ancestral, algunesmitats de Buenos Aires i Santiago de comunitat van haver de marxar a altresXile fins a Riu Negre, i des de la cos- zones abandonant les seves terres. Enta xilena fins a la costa de l’Argentina. el territori argentí, la conquesta va serAquesta nació mil·lenària té els seus uns anys posteriors i es va anomenarorígens en la Prehistòria amb un idioma la Guerra del Desert (1869), en al qualpropi, cultura i religió, i va conviure amb es va fer una matança i disseminacióharmonia amb altres pobles del voltant dels maputxes de Puelmapu (la zonacom els huarpes, picuntxes, pehuentxes maputxe d’Argentina), molts van fugir ao els huilitxes. Després de l’arribada territori xilè.dels primers espanyols, va començarel conflicte. Post-Pacificació iLa conquesta de Moviment Maputxe va les terres als autèntics propietaris.Wallmapu Posteriorment, durant el segle XIX i Aquest procés de recuperació de terres meitat del S. XX, el sistema legal que va ser dramàticament anul·lat pel CopHistòricament, la formació dels Estats- marginava els maputxes va facilitar la d’Estat al Palau de la Moneda l’11 deNació moderns han sorgit de l’esperit feina a diversos estafadors per anant setembre de 1973 pel general Augustoconqueridor dels Estats Feudals i pos- robant les seves terres. Es el temps Pinochet, amb el qual es va començarteriorment els Estats Moderns. El cas en què es van anant formant els grans un procés de pèrdua de llibertats, vio-de Wallmapu va ser inicialment per els latifundis que té Wallmapu, ocupat per lacions dels drets humans, execucions,Conqueridors Espanyols i posteriorment terratinent d’origen europeu, que des tortures, violacions i la tornada de lesper l’Estat Xilè independent que va an- de llavors estan relacionats amb les terres recuperades als terratinents.nexionar-se tot el territori Maputxe estructures de poder econòmiques Poc després de la finalització de la Dic-El primer conflicte datat per l’esperit xilenes. L’Estat, molt interessat a mar- tadura Militar de Pinochet al 1990, esimperialista es va donar per Pedro Val- ginar i anul·lar els maputxes, els va decideix crear una comissió en que esdívia des de Perú a les terres Xilenes. anant evangelitzant, va practicar una crearà una legislació que regularà elsPizarro va concedir la possibilitat deconquerir i ocupar les terres xilenes. política racista i va deixar-los en inferio- drets i deures indígenes per part deVa aconseguir ocupar el territori fins a ritat de condicions. Als anys 60, dintre l’Estat amb la voluntat de solucionar elConcepción, on es va trobar els mapu- del procés de transformacions socials conflicte entre l’Estat i els indígenes. itxes que el van aconseguir frenar i va d’aquest període històric, van començar crearà una organització gestora co-haver de tornar enrere. Anys després, a néixer diferents organitzacions ma- neguda como la CONADI (Corporacióva tornar en el que es va anomenar la putxes amb la finalitat de recuperar les Nacional de Desenvolupament Indíge-Guerra d’Arauco, on un esclau de Val- terres ancestrals. Aquest procés va na) que fa de mediació entre l’Estat idívia Maputxe anomenat Lautaro va tenir el seu punt màxim a 1969 amb el les comunitats indígenes. Es en aquestaconseguir fugir i organitzar els mapu- Cautinazo, quan els maputxes de les context on podem situar la situació ac-txes per vèncer i matar Valdívia. Fins comunitats de Cautin van començar tual del conflicte maputxe.els primers intents de conquesta, els a recuperar les seves terres per ocu-diferents governadors de Xile van haver pació. Durant el govern de Salvador Conflicte actualde fer tractats amb els maputxes i re- Allende hi va haver una llei que lega-conèixer la seva autonomia com a nació litzava aquest procés, influenciat per El principal conflicte entre els Estatlliure, l’únic poble indígena que ha tingut les col·lectivitzacions de la CNT al 36, ocupants i les comunitat maputxes estàaquest tracte per la seva resistència a es va fer una reforma agrària segons arrelat en la pèrdua de les terres ances-ser conquerit. En aquest període, Xile la qual es col·lectivitzava i es retorna- trals davant diversos poders econòmics. En l’actualitat els principals propietaris força de control de l’Estat que està molt tal i contrarestar qualsevol rebel•lió per són multinacionals de la indústria fores- relacionat amb el avanç tecnològic. Per part de les comunitats maputxes. De tal i del paper, un altre conflicte va a ser ocupar les terres maputxes es necessa- fet, actualment Xile, afectat per la crisi, a la vall del riu Ralco amb la multinacio- ri d’un cos de repressió i control social, està patint per un increment de la delin- nal espanyola Endesa que va construir que necessita d’una xarxa de comunica- qüència i les diferències socials. L’Estat un presa hidroelèctrica i es va donar una cions amb carreteres, autopistes, vies està retirant els recursos policials a les resistència heroica dels maputxes contra fèrries, ports i aeroports. L’Estat i el ciutats principals per centrar-lo en la llui- la multinacional i els agents repressius. Capital utilitzen aquest mitjans per arri- ta contra les rebel•lions maputxes. Es Altres elements importants relacionats bar a les zones agrícoles i controlar-les a dir, que el no reconeixement de les amb el desenvolupament tecnològic i econòmicament i policialment. demandes socials està suposant una l’impacte mediambiental, tallada de les Els maputxes són realment conscients pèrdua econòmica que ben bé podria xarxes ramaderes i agrícoles per part que el creixement econòmic i industrial utilitzar-se per ajudar les capes profun- de carreteres per vehicles que dificul- suposa pèrdua de llibertats i el reforça- des de pobresa que envolten les gran ten el desenvolupament de les comuni- ment de l’Estat. I en el cas de la IX i ciutats. En el cas d’Argentina, trobem tats i industrialització contaminant que X Regió és realment evident per ser multinacionals de la roba com Benetton és entesa com a agressió dintre de la una de les zones més militaritzada i que ha ocupat les terres tradicionals per consmovisió maputxe a més que els oc- amb presència policial de l’Estat xilè tenir ovelles que produeixen la llana per cidentals no prenem consciència que la amb l’objectiu de prendre el control to- la seva roba a un cost molt baix. Tam-24 Octubre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAbé ens trobem la plantacions intensivesde soja transgènica que s’utilitza per ferpinso per al ramat.Al 1990 es va celebrar el Consens deWashington, un any després de lacaiguda del mur de Berlín i el final dela Guerra Freda, quan s’inicia la novaeconomia global i neoliberal, i totes lesteories dogmàtiques neoliberals que ensha portat a l’actual crisi econòmica. Aquestes economies van començar aaplicar-se poc temps després d’aquestsacords i van suposar l’empobrimentdels països “no desenvolupats” il’enriquiment dels països desenvolu-pats.7 anys després de l’inici d’aquesta eco-nomia i amb la nova llei indígena no vasuposar una solució a les demandeshistòriques, però hi ha un punt d’inflexióamb la Revolta de Lumaco a l’any 1997tres anys després de la revolta zapatis-ta i els maputxes llencen una propostaa l’Estat Xilè amb els següents punts:reconeixement de l’existència de laNació Maputxe, un règim d’autonomia,una representació política pròpia i quel’Estat xilè acceptés i apliqués els con-venis internacionals referents als indí-genes com el Conveni 169 de l’OIT (Or-ganització Internacional del Treball) ésel primer conveni internacional referentals indígenes en què s’insta els estatsa crear lleis i recursos per garantir les tres polítics. mersos en el que va suposar la nova actor la multinacional espanyola Endesa La gestió va ser del tot irregular i bas-llibertats als indígenes. La realitat és que han passat més de economia mundialitzada als Acords de amb la gerència de Martín Villa 1997- tant agressiva. Segons la nova llei indí-Aquest va ser un triomf dels sindicats deu anys des d’aquest acords i encara Washington. Però aquest punt d’inflexió 2002 amb un passat d’exfranquista i de gena, l’única manera de comprar terresque dintre de l’OIT van aconseguir que era el debat en la passada campanya no ha suposat un canvi favorable a la Manuel Pizarro durant els anys 2002- era amb intercanvi de terres. Es a dir,l’organització reconegués els indígenes electoral de les eleccions de 13 de causa maputxe, sinó més aviat una mi- 2007 amb un passat esplendorós vin- que Endesa no podia comprar les terrescom a treballadors agrícoles i un marcde drets. desembre de 2009 i les amenaces de litarització i una repressió més dura per culat al franquisme i en el que el seu als maputxes, sinó que n’havia de com-El president Eduardo Frei va convocar militaritzar tota la zona del conflicte. garantir els interessos econòmics neoli- avi s’encarregà de reprimir els maquis prar de noves i donar-les en intercanvi.les comunitats indígenes a Palau de la Realment, no hi ha cap voluntat per berals de l’Estat xilè. a Aragó. Gran part dels maputxes es van negarMoneda per crear un conveni, en el qual part de l’Estat de solucionar aquest Entre altres activitats irregulars del pro- a abandonar les terres dels seus ances-es va reconèixer constitucionalment els conflicte ja que treu molts beneficis per Endesa, Martín Villa, cés de saqueig de les terres maputxes tres i Endesa, per aconseguir-ho, va en-pobles indígenes, es va ratificar el Con- les indústries forestals i papereres que del riu Ralco, es va combinar amb la viar un plegat de comercials mafiosos va vendre a multinacionals i cobrir totes Manuel Pizarro i els política fent mediació entre l’Estat del que van enganyar i estafar molts propie-veni 169, es van crear recursos i medisper al desenvolupament dels indígenes, les pèrdues fins que hi fossin totalment maputxes Regne Unit i Estat Xilè per evitar la de- taris cedint-los terres en llocs feréstecs ii un programa de devolució del dret indí- rentables per les multinacionals, i que el portació del general Pinochet per part poc cultivables, es van comprometre algena pels abusos del passat. El govern cos de Carrabiners està a la protecció Quan faltava pocs temps pel final del del jutge Garzón i ser jutjat per tribunals seu desenvolupament i encara avui enera conscient que el problema fona- de les plantacions estan totalment sota mandat de Frei, el mateix president va internacionals. dia hi estan esperant. Endesa i Manuelmental era amb les indústries forestals i control policial. iniciar un dels conflictes més forts entre Es a dir, uns dels personatges més si- Pizarro va aconseguir que l’Estat repri-les comunitats maputxes, que era molt Hi ha massa interessos econòmics en l’Estat, el Capital i les comunitats ma- nistres que tenim a les estructures de mís amb duresa la resistència heroicadifícil de resoldre amb els seus paràme- joc, els quals depèn tot l’Estat xilè im- putxes, en el qual tenim com a principal poder a l’Estat espanyol. dels maputxes.Ratzinger: Jo no t’espero Contraanuncis es perverteix perquè algunes organitza- si salvatge que colpeja les famílies dels Ateus de Catalunya / Lliga per la Laicitat cions disposen d’un poder considerable nostres treballadors i treballadores, pa- gràcies als avantatges il·legítimes que gar despeses sumptuoses com les que obtenen de la seva relació privilegiada comportarà la visita del cap suprem dels amb l’Estat. catòlics els propers dies al nostre país.C oincidint amb la visita a Barcelona, el 6 i 7 de novembre, del màxim res-ponsable de l’Església catòlica, volem fer Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació antide- les confessions religioses, però n’hi ha mocràtica i demanar amb veu alta i fermapública la nostra aposta en defensa de la una en particular, o per dir-ho amb més la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:laïcitat, un conjunt de valors que comprèn propietat un conjunt de lleis, que estan 1. Què les creences religioses deixin dela llibertat de consciència, l’autonomia de específicament dissenyades per afavorir ser finançades amb els impostosl’individu, la separació entre l’Estat i les una confessió en concret: l’Església ca- 2. Què les escoles deixin de ser utilitza-esglésies de qualsevol signe, i la recer- tòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i des com a plataformes d’apostolatca de la justícia i del bé comú de tots els la Santa Seu de 1976 i 1978, l’anomenat 3. Què les religions deixin d’imposar elsciutadans. La laïcitat és un marc de rela- Concordat, pactats a les acaballes d’un seus prejudicis morals a tota la societatció que permet als éssers humans viure règim franquista agonitzant que cercava 4. Què els clergues pederastes i els seusen una societat més justa basada en el una sortida desesperada al seu futur amb encobridors siguin portats davant la jus-respecte i la convivència pacífica, per la la col·laboració d’un Estat Vaticà, abso- tíciaqual cosa constitueix un dels principis lutista i clerical, nascut d’un pacte amb 5. Què els nens siguin protegits de la su-fonamentals de totes les societats demo- el règim feixista de Mussolini, es van fer perstició i la irracionalitatcràtiques modernes. exclusivament per blindar els privilegis 6. Què l’Estat deixi de promoure la caritatMalgrat això, alguns d’aquests valors són de l’Església catòlica i evitar que aquesta a costa de la justícia socialencara una utopia al nostre país perquè organització pugués impedir la transició 7. Què els actes i llocs públics deixinhi perviuen privilegis antidemocràtics que política a la democràcia.Aquests pactes d’estar presidits per símbols religiososafavoreixen a uns més que a altres, que de caràcter internacional són ara una 8. Què els representants públics deixinpromouen algunes creences determina- rèmora del passat que cal superar, per- d’afavorir les confessions religiosesdes per sobre de l’interès general. què encara avui en dia condicionen les 9. Què es respecti el dret de tothom a viu-Aquest fet resulta especialment preocu- llibertats i la salut democràtica del nostre re segons la seva condició sexualpant si tenim en compte que aquestes país, serveixen entre d’altres coses per 10. Què la apostasia sigui un dret reco-idees, a més de conformar el món parti- justificar el finançament de creences negut per la lleicular de cadascú, participen de forma ac- privades, per promoure l’adoctrinament Per la derogació dels acords entre l’Estattiva i decidida en el debat polític per defi- ideològic als centres escolars, que hau- Espanyol i la Santa Seu!nir el model de societat que volem per a rien de ser laics, per encobrir delinqüents Per la separació entre l’Estat i l’Església!tots, de manera que aquest mateix debat acusats de pederàstia i, enmig d’una cri- Per un Estat laic!Octubre de 2010 25
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTATonet Puig i l’anarquismeescalenc de la primerameitat del segle XX anarquistes, llibertaris i anarcosindicalis- gestionària local entre 1936 i 1939. Fi- cafeters, llibreters i Miquel-Dídac Piñero tes d’un nombre considerable d’autors nalment, en dos annexes, es transcriuen barbers. A Palamós escalencs entre 1919 i 1959, entre els més de 100 articles escrits per Puig i al- es casà amb Teresa quals el propi Tonet Puig (aquest recull tres anarquistes escalencs i publicats a la Montaner la qual,E n Tonet Puig Artigas (l’Escala 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 1960) i enJosep Vicens Juli (dit l’Avi Xaxu, l’Escala, va de la pàgina 303 a la 509.) Tonet Puig, teòric anarquista i militant molt actiu, formador de les joventuts lli- premsa llibertària de l’època. Conegut en els ambients anarquistes i lliurepensadors empordanesos i cata- juntament amb el seu germà Agustí, també formava part del Cen-1870-1956) eren dos destacats sardanis- bertàries locals, articulista i compositor lans com en Tonet i a l’Escala amb els tre Instructiu Obrer,tes i anarquistes, com podeu llegir en el de sardanes, és una persona clau per sobrenoms d’en Perruca, ja que portava entitat que aglutina-llibre “Antoni Puig “Tonet”: barber, àcrata entendre la puixança de l’anarquisme el cabell llarg, i El Barberillo, pel seu ofici, va els anarquistes dei savi. El moviment anarquista i la guerra a l’Escala al llarg dels anys 20 i 30 del Antoni Puig va néixer dins d’una família la població i rodalies.civil a L’Escala” (Edicions CCG, Girona, segle passat, fins a convertir-lo en el escalenca pobra i humil. Fou el segon de Tingueren dues filles:juny 2010, 509 pàgines) escrit per Rafel moviment hegemònic durant en procés tres germans: Dídac, Antoni i Pere. El seu Pepita, nascuda elBruguera Batalla, antic senador del PSC i revolucionari de 1936 fins el moment de germà gran, seria primer tinent d’alcalde 1907, i Ofèlia, que vaantic alcalde de l’Escala pel mateix partit, l’entrada de les tropes feixistes italianes de Palamós durant la segona República, néixer tres anys méssobre Tonet Puig Artigas i l’anarquisme a a la vila el febrer de 1939. Tot resseguint entre els anys 1931 i 1934, integrant la tard.l’Escala fins l’any 1939 i l’Exili militant. la seva biografia, en Rafel Bruguera in- candidatura republicana encapçalada A principi de la se-Es tracta d’un brillant estudi biogràfic, fruit tenta fer una aproximació a l’arribada per Josep Fàbrega i Pou. El petit dels gona dècada delde cinc anys sense interrupció de recerca de l’anarquisme social a l’Escala i el seu germans, conegut com en Perico Bus- segle XX, la majorper part de l’amic Rafel Bruguera, seguit desenvolupament, així com als trets més queta, viuria tota la vida al costat d’en part dels elementsd’una primera i inèdita antologia d’escrits importants de la revolució social auto- Tonet, compartint amb ell l’anarquisme més inquiets i com- militant, ofici, trasllats de residència, llars promesos en la lluita familiars i exilis. A principis del segle XX política, obrera i sindical (Martí Barrera, edifici confiscat pel comitè local i una es- la família traslladà la seva residència a Plaja, Mestres, Montaner, Carbó, etc.) cola de belles arts a càrrec de reconegut Palamós, on en Tonet entrà ràpidament abandonaren Palamós i la comarca escultor Ramir Rocamora (Reus, 1877- en contacte amb els cercles de joves lli- per establir-se a Barcelona, atrets pel Verges, 1939). bertaris del municipi i de la comarca. Cal l’efervescència obrerista i anarquista Entre el bombardeig de l’Escala del dia tenir en compte la importància de la in- revolucionària que s’estava organitzant. 23 de gener i l’entrada i ocupació del dústria surera en aquella zona i, per tant, També fou el cas d’Antoni Puig i Teresa poble per part de les tropes franquistes, la puixança de l’obrerisme en general i de Muntaner. A Barcelona, en Tonet es con- el 8 de febrer, s’exilià per tercera vega- l’anarquisme social en concret. vertí en un anarquista molt actiu i casa da. Aquesta seria la definitiva. Mai més Juntament amb Hermós Plaja es con- seva en niu i refugi de perseguits per tornaria al seu estimat país. Després de vertí en el l’ànima de la revolta obrera de la policia. Precisament, un dels que s’hi passar per diversos camps de refugiats la Setmana Tràgica a Palamós. Els prin- amagà durant una temporada fou Salva- com els d’Argelers, Bram i Gurs, va re- cipals caps del moviment: Puig, Plaja, dor Seguí, el Noi del Sucre. En Tonet va calar definitivament a Montauban, on va Vilà, Mestres i altres, emprengueren el notar que entre en Seguí i la seva dona viure pobrament, gairebé miserable, fins camí de l’exili, cap el Pirineu. Aquest se- hi havia alguna cosa més que amistat. que el sorprengué la mort el mes de ge- ria el primer dels tres exilis que hauria de Puig, digne, serè, conseqüent amb la ner de 1960. Va morir a casa de la família sofrir Antoni Puig al llarg de la seva vida. seva vida de revolucionari i amb un gran Montseny-Esgleas, de qui era íntim amic En tornar a l’Empordà foren detinguts i aplom, els digué: “Res d’escàndols. Ja a causa de la seva amistat de sempre ràpidament alliberats sense càrrecs per coneixeu els meus principis respecte a amb Federico Urales, en el decurs d’una la forta mobilització obrera i popular que l’amor. Tu, Seguí, pots continuar amagat de les freqüents visites que hi realitzava. s’originà. Els germans Puig havien mun- a casa fins que hagi passat el perill de la Morí com havia viscut, en un ambient lli- tat una barberia en una zona molt cèntri- teva persecució. Després, ja que seguiu bertari i entre els llibres que editaven la ca de Palamós, però es veieren obligats estimant-vos, aneu-vos-en a viure sols la Federica i en Germinal. a tancar-la i obrir-ne una altra en una vostra vida”. Posteriorment, Seguí i Mun- Segons Rafel Bruguera, Antoni Puig fou zona més modesta i obrera pel boicot al taner tindrien dos fills: Hel·leni, que morí un autodidacta en el sentit més ampli qual foren sotmesos per les famílies be- als disset anys víctima d’una afecció pul- de la paraula. Al llarg de la seva vida va nestants, a causa de les seves activitats monar, i Teresa, que va néixer tres mesos atresorar un immens cabal de coneixe- polítiques. L’anomenat ‘pacte de la pam’, després de l’assassinat per pistolers de ments en totes les matèries: filosofia, que en el seu moment va patir a Sant la patronal catalana del Noi del Sucre, el història, literatura, poesia, art, música i Feliu de Guíxols el company i líder local 1923, i que s’exiliaria a Tolosa de Llen- altres. També s’endinsà en l’esperanto. de la CNT del suro Panxo Isgleas, no so- guadoc el 1939 amb la seva mare. I tot això ho va adquirir llegint i llegint. lament era decretat políticament contra L’any 1917 Puig tornaria a l’Escala amb “Sentia una passió febrosa pels llibres. A obrers, també contra artesans autònoms, les seves dues filles i el seu germà Pere. la seva biblioteca no hi falta res de res. Regentaren una barberia al carrer d’Enric Prioritzava la lectura i la compra d’un lli- Serra. Al primer pis hi vivia rodejat dels bre per sobre de menjar”, comenta d’ell seus llibres. Segons Agustí Cabruja “… Agustí Cabruja. allí anava fent la viu-viu, formant una En una ocasió va afirmar: “les meves filles família ben unida i compenetrada”. no rebran de mi cap diner, però heretaran A l’Escala continuà la seva militància un immens cabal de llibres”. Va escriu- anarquista, convertint-se en formador re molt però va publicar molt poc. Hi ha i un dels líders locals, ja que tenia una articles seus a ‘Acció Social Obrera’, de gran capacitat oratòria i de convicció, Sant Feliu de Guíxols, a ‘Despertar’, de d’un grup d’afinitat que, amb el pas dels Salt, i al diari ‘Gerona-CNT’ i, poc abans anys, es convertiria en la majoria social de morir, al setmanari ‘CNT’, de Tolosa. del poble, especialment dins el sector de En una ocasió, Frederica Montseny va la pesca. dir que en Tonet “era un home extraor- Durant la dictadura de Primo de Rivera dinari, una de les persones més cultes la seva casa es va tornar a convertir en que mai he conegut”. Federica admira- amagatall de moltes persones persegui- va profundament el moviment llibertari des “… on no hi faltava mai un llit ni un escalenc amb el qual va mantenir una plat a taula”. En aquest període s’exilià forta vinculació tota la seva vida, des de durant una temporada, i per segona ve- joveneta fins els llargs anys d’exili a Tolo- gada, a França. sa, sempre pendent de la supervivència Al llarg dels anys 1936-1939 ocupà el de l’anarquisme social a l’Escala, fins càrrec de regidor de cultura en tots els i tot, poc abans de morir, Frederica es consistoris que es varen anar succeint, va interessar pel nucli social ecologista portant a terme diverses iniciatives com llibertari local i les seves intervencions la creació d’un museu i biblioteca en un en les mobilitzacions dels Aiguamolls o la26 Octubre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAcampanya contra l’ampliació de la basemilitar de l’Albera, com així va comunicar La societat europea mostra indiferència per la creixent legió de pobresal company historiador Ricard de Vargas Del suïcidi de laGolarons una vegada a Tolosa.Les primers nocions de solfeig i composi-ció, en Tonet, les aprengué de la ma delqui fou gran amic seu, Josep Vicens i Juli, classe mitjanal’Avi Xaxu. L’escalenc Lluís ColomedaSastre ha dit d’ells que “eren com duesgotes d’aigua: barbers, músics i lliberta-ris”. La resta de coneixements musicalstambé els aprengué tot sol. Tocava elvioloncel i la guitarra que, com l’avi Xaxu, Xavier Díezera l’instrument que utilitzava per les se-ves composicions sardanistes. Com enel cas de l’escriptura, composava per asatisfacció personal, sense cap interès A l’agost ens deixà l’historiador britànicperquè les seves sardanes fossin escol- Tony Judt, un dels intel·lectuals méstades o ballades en els aplecs i festes lúcids a l’hora d’analitzar el món poste-majors dels pobles. Segons Bruguera, rior a la Segona Guerra Mundial. Judten alguna ocasió però, va sucumbir a pe- comprengué que Europa es recuperà, itició de músics amics seus, com Vicenç esdevingué un model de referència perBou, i alguna de les seves composicions haver bastit l’estat del benestar, un mo-va entrar a formar part del repertori de les del econòmic keynesià fonamentat enorquestres. la seguretat personal, l’accés a serveisUn anarquista de primera hora, com fonamentals d’educació, salut, habitatgeera en Puig, també escrivia sardanes. i sistemes públics de pensions, i una ple-En aquest sentit és molt reveladora una na ocupació propiciada per la millora deanècdota protagonitzada amb Francesc les condicions laborals que permeterenMacià. En el decurs d’una visita que l’elevació del nivell de vida, l’expansiórealitzà el president Macià a l’Escala, a de les classes mitjanes i el creixementl’ajuntament tingué lloc una recepció a la econòmic més espectacular de la his-qual fou convidat en Tonet Puig, conegut tòria, així com una cohesió social eleva-i apreciat per Macià. En un moment de la da que propicià el període de pau méstrobada, Macià li comentà el fet que fes perllongat en la nostra convulsa història.sardanes. La resposta d’en Tonet fou im- A l’altra banda de l’Atlàntic, el sistemamediata: “Escrit sardanes perquè estimo americà, destinat a esdevenir l’estil dela meva terra i el seu folklore, però jo no vida a imitar, no convencé els euro-sóc ‘catalanista’ i molt menys nacionalis- peus. Les polítiques socials no acaba-ta; jo sóc internacionalista”. ren d’arrelar. El fracàs d’Obama a l’hora Bretanya no ens ha d’estranyar.L’any 1957 es presentà als Jocs Florals d’establir un sistema sanitari públic i uni- Tanmateix, bona part de les clas-de la Llengua Catalana de Mèxic amb versal evidencia una societat fragmenta- ses mitjanes europees, el sectordues composicions, ‘Muntanya Amunt’ i da, i com exhibeix el moviment del Tea social més beneficiat per les po-‘Ofèlia’, el nom de la seva segona filla. Party, ens recorda les forces obscures lítiques de benestar, assumí elAl cap d’un temps, els seus amics exiliats que, ja sigui sota la forma de cacera de reaccionari discurs de la radicala Mèxic anaren a l’Orfeó Català mexicà bruixes, discriminació racial, fonamenta- conservadora i s’estengué entrea recollir les partitures i es trobaren amb lisme religiós o neoliberalisme econòmic les elits continentals, de maneraPere Foix, al qual comentaren que ana- han caracteritzat la trajectòria nord-ame- que, des dels vuitanta ençà, elsven a recollir unes sardanes del Barberi- ricana. No és cap secret que una de les governs europeus desmantellenllo de l’Escala. Foix, amb un to d’enfadat principals causes del refractarisme de l’estat protector.els respongué: “Si us referiu a en Puig de l’Amèrica blanca i benestant a l’estat del La paradoxa és que aques-l’Escala, li tinc massa apreci per dir-li bar- benestar sigui el racisme classista. Una tes polítiques (privatitzacions,berillo. Aquest home és un savi”. Com- sanitat universal tindria com a principals desregulacions, desocupacióposà més de cent sardanes, de les quals beneficiaris afroamericans i hispans, i els induïda, degradació de serveisfins al moment en coneixem vint-i-set. ajuts socials permetrien millorar ostensi- públics), no aporta major creixe-Pau Casals, de qui era amic, li estrenà blement les nombroses baixes causades ment, ans al contrari, sinó queuna sardana a Béziers. Les dues com- per una societat obsessivament compe- concentra la riquesa col·lectivaposicions dipositades a l’arxiu del Museu titiva. en una porció cada vegada mésde l’exili de la Jonquera (MUME), escrites reduïda, i deixa fora del sistemal’any 1945 i dedicades a Martí Rouret i grans contingents. Com ha po-Lluís Companys, respectivament, amb Thatcher i la involució gut passar això? En certa mesura, ral ha incitat a la cobdícia i la insensibilitat mentre s’incrementa el nombre de milio-tota probabilitat les lliurà a en Rouret, social el procés de fragmentació social també davant la sort dels altres. naris. Avui, mentre molts són enviats a latambé escalenc, abans de marxar cap a s’ha aprofundit a Europa. Les grans mi- Precisament Judt, recorda el suïcidi de perifèria del sistema, les classes mitja-Mèxic, el que havia estat diputat al Par- El problema, i el mateix Judt ho observa- gracions de les darreres dècades, una l’Europa d’entreguerres. La indiferència nes, les que condicionen les polítiques,lament de Catalunya per ERC el 1932 va lúcidament, és que des dels vuitanta mena d’importació de pobres, han etni- per la persecució del poble jueu esdevin- les que forneixen de vots i suports unsisecretari del Parlament, empresonat hem viscut una època d’involució social ficat les desigualtats i, dissolt els llaços gué una malaltia moral que catalitzà en partits que actuen com a sucursals de lesal vaixell Uruguai l’octubre de 1934, de iniciada per Margaret Thatcher, que li- de solidaritat interclassista. La xenofòbia una catàstrofe universal. Avui, les socie- grans fortunes, només semblen sensiblesjuliol a setembre de 1936 conseller de derà la revolta dels rics contra la progres- ha fet egoistes i insensibles les societats tats europees, atiades per les creences a la reducció d’impostos i l’aprimamentsanitat i assistència de la Generalitat i, sivitat fiscal, els serveis públics i la co- europees, que sovint tracten de blindar- neoliberals, mostren una absoluta indi- de l’Estat. No s’adonen d’aquest capteni-més endavant, comissari d’ordre públic i hesió social. Que esdevingués a un país se davant grups d’estranys i percebuts ferència per la creixent legió de pobres, ment suïcida, car sense estat del benes-sotssecretari de la Presidència de la Ge- tan summament classista com la Gran com a amenaçadors. I el discurs neolibe- pel gruix insuportable de desocupats, tar, no hi ha classes mitjanes.neralitat. El 1939 s’exilià primer a Françai després a Mèxic amb el seu cunyat Jo-sep Maria Murià i Romaní el 1942. Allíva mantenir la seva vinculació a ERC iva donar suport el 1954 la presidència de “La nueva Utopía”. Un petit gran llibre de RicardoJosep Tarradellas.Agustí Carbó descriu la fesomia física Mellade Puig amb aquestes paraules: “...eraun home baixet i un xic robust, rodanxó, de firmant anònim. bases de tota societat anarquista ideal, Espanyola , antecessora directa de laamb ulls d’il·luminat i una blanca i es- Redacció I això és la “Nueva Utopía”. En analogia a tractant-se de la mateixa manera temes Confederació General del Treball i, pos-plendorosa cabellera -una autèntica fi- “La Utopía” de Tomás Moro, en la que es com ara els principis de la pedagogia teriorment, va formar també part de lagura d’artista o de patriarca-; es pot dir descrivia una societat ideal des del punt llibertària (principis que pocs anys des- dita confederació), fundant i col·laborant Eque tant en temps de pau com de guerra n 1889 a Barcelona es va celebrar el de vista de l’humanisme renaixentista, prés posaria en pràctica Francesc Ferrer en diversos periòdics de caràcter lliberta-va fer honor als seus ideals”. Per la seva segon certamen socialista llibertari, Ricardo Mella mostra en la seva obra i Guàrdia), i és per tant un bon reflex del ri, traduint igualment obres d’altres autorsbanda, en l’article que es va publicar al en qual a petició de l’Ateneu Obrer de Te- una població que ha aconseguit arribar model de societat que el moviment lliber- com Bakunin o Malatesta i constituint-sesetmanari ‘Solidaridad Obrera’, de París, rrassa un dels temes va ser l’escrit d’una a la societat anarquista, parlant-nos de tari desitja aconseguir. com un dels principables impulsors deel 1960, amb motiu de la seva mort, s’hi “Novela filosófica o cuadro imaginativo la seva teòrica organització i manera de Quant al seu autor, dir que Ricardo Mella, l’anarcosindical CNT durant els seus pri-pot llegir: “... sus maneras eran atildadas, o descriptivo de costumbres en plena vida. nascut a Vigo en 1861 i mort en la seva mers anys.su atuendo -chambergo, chalina y traje anarquía o de la sociedad del porvenir“. Si bé en alguns aspectes pot acostar-se ciutat natal el 1925, va ser un dels mésnegro- poetizante: y su hablar -su mu- L’obra de Ricardo Mella, de llavors 28 al gènere de la ciència-ficció (perquè per notables representants de l’obrerisme i Podeu descarregar i llegir de forma gra-cho hablar-, atrayente por lo cuidado ...”. anys, va ser la guanyadora del concurs. a Ricardo Mella l’anarquia porta avanços de l’anarquisme a l’Espanya de finals del tuïta la “Nueva Utopía” en el següentAnava vestit com molts anarquistes del Sent editada igual que l’escrit que va tecnològics poc comuns en la seva èpo- XIX i principis del XX (va formar part de enllaç: www.mundolibertario.org/index.seu temps i dels nostres. quedar en segon lloc, “El siglo de oro”, ca), en la “Nueva Utopía” es mostren les la Federació de Treballadors de la Regió php?pag=ver_libro&cat=&id=208Octubre de 2010 27
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARCultura i Revolució:1) El CENU Ferran AisaL a victòria de les forces populars contra l’aixecament de l’Exèrcit a Barcelonava significar un important canvi en lesrelacions ciutadanes, tant en l’àmbiteconòmic com en el cultural. La novasocietat que començava a rutllar es no-dria amb les millors armes de la civilit-zació: la cultura. Cultura i revolució erensinònims d’una mateixa obra que teniacom a objectiu bastir els fonaments dela nova societat. La primera obra revo-lucionària paral·lela a la creació de lesmilícies i de l’ocupació de les fabriquesper autogestionar-les fou la pedagògica.Els fets revolucionaris es materialitzavenràpidament amb la creació d’organismescom el Consell de l’Escola Nova Unifi-cada (CENU) creat per un decret de la de la Renovació pedagògica, la filosofia apropiats per la Generalitat, el nou rè-Generalitat del 27 de juliol. La Genera- dels pedagogs d’avantguarda i el racio- gim docent substituint el confessional.litat, per la força de les circumstàncies, nalisme de l’Escola Moderna. El decret 2. Intervenir en el règim docent de laes feia càrrec de l’ensenyament a Cata- del CENU era encapçalat amb el text nova escola en totes les escoles delunya, d’aquesta manera desbloquejava següent: “La voluntat revolucionària del Catalunya, des de l’escola primària alsla sol·licitud de traspassos pendents poble ha suprimit l’escola confessional. estudis superiors, Universitat Obrera ien matèria educativa de l’Estat espan- És l’hora d’una nova escola, inspirada Universitat Autònoma de Barcelona. 3.yol. La Generalitat, amb el suport dels en els principis racionalistes del treball Intervenir en la coordinació dels serveissindicats d’ensenyament i de les forces i de la fraternitat humana. d’ensenyament de l’Estat, Ajuntamentdel Front d’Esquerres, va assumir el Cal estructurar aquesta escola nova de Barcelona i de la Generalitat de Ca-funcionament de totes les institucions unificada, que no solament substitueixi talunya.docents de l’Estat a Catalunya, incloent- el règim escolar que acaba d’enderrocar El CENU va elaborar un Reglamenthi des de l’ensenyament primari fins a el poble, sinó que creï una vida escolar intern i va constituir un Comitè sobrel’Escola Normal, així com els organis- inspirada en el sentiment universal de la base de dotze membres elegits pari-mes annexos, l’ensenyament secundari, solidaritat i d’acord amb totes les inquie- tàriament: quatre de la CNT, quatre dei l’ensenyament professional, tècnic i tuds de la societat humana i a base de la UGT i els altres quatre representant i artístic. El president del Consell era el Puig Elias. Des del mateix moment enespecial en tots els seus graus i les insti- la supressió de tota mena de privilegis”. diverses institucions de la Generalitat. conseller de Cultura de la Generalitat i què es va posar en funcionament el noutucions d’ensenyament superior de tipus El decret de la Generalitat de Catalun- El nou organisme s’estructurà en diver- en el seu nom un president efectiu elegit organisme, una consigna unitària es vauniversitari. ya acordava també les competències ses ponències d’ensenyament: primari, pels membres del Comitè, el primer dels fer popular: “L’1 d’octubre no hi hauràLa línia mestra del CENU recollia l’esperit del CENU: 1. Organitzar en els edificis secundari, professional, superior, tècnic quals fou el mestre racionalista Joan cap infant sense escola”.Els records del primer Secretari de la CNT Redacció transcripció d’una conferència impartida es queda en les portes de la fundació de i els successos de la Setmana Tràgica. ja en els anys de la Guerra Civil, quan ja la CNT, doncs sembla ser que no s’ha José Negre, encara que testimoni i pro- és un home d’edat avançada. No obstant conservat - o no va ser transcrit- el text tagonista en ambdós, no se’ns apareix, no obstant això, com succeeix amb altresE n l’any del Centenari de la CNT s’ha això, només s’ha conservat el contingut de la següent conferència, que tractava de la primera conferència, la qual vers- precisament del naixement del sindicat, memorialistes, imposant el seu ego com publicat el llibre “José Negre. Recuer- ava sobre els anys anteriors a la funda- text que hagués estat fonamental en la si la seva actuació fos totalment impres-dos de un viejo militante” que transcriu els ció de la CNT: des de la crítica situació seva aportació de detalls i aspectes tal cindible. Al contrari, veiem en ell un mili-records del que va ser l’últim Secretari de tant que ens parla amb humilitat i que ensla Federació Regional Solidaritat Obrera que es trobava el moviment obrer català vegada avui desconeguts. fa desfilar tot un cor de companys, unsi el primer Secretari de la Confederació cap a la meitat de la primera dècada del El llibre és d’una lectura bastant amena, amb noms i cognoms i altres anònims,Nacional del Treball, José Negre, un mi- segle XIX fins al seu ressorgiment amb conserva la frescor pròpia del discurs, de que van ser els veritables protagonisteslitant destacat de l’històric sindicat ‘Arte l’organització de la Federació Local So- la veu parlada que no té encara la reela- d’aquells successos. José Negre, exiliatde Imprimir’. El llibre, editat per Tierra de lidaritat Obrera i posteriorment amb la boració i la fredor del text composat di- ja ancià després de la Guerra Civil i queFuego i LaMalatesta, és un treball ben Federació Regional Solidaritat Obrera, rectament per la ploma. Dues fites sobre- moriria en un dels camps de concentra-cuidat i estèticament agradable. que donaria pas a la CNT. La narració surten en la narració de la conferència de ció francesos per a refugiats espanyols,Aquests records de José Negre són la d’aquesta conferència, i per tant del llibre, Negre: la vaga del periòdic ‘El progreso’ mereix ser recordat. Receptes...Llampuga amb ceba (*) L’amo en Pep des Vivero oli oliva i sal traurem de la greixonera, i també teix oli, fregirem la ceba, tallada peixos més característics (Mallorca) el pebre de cirereta. en juliana, a foc molt lent perquè de la cuina mallorquina i Elaboració: Ja tindrem preparada la llampu- no se’ns cremi. d’altres punts del Medite-Ingredients: Introduir l’oli en una greixonera i ga, ben neta, i la fregirem fins que Quan la ceba estigui feta rrani, però, per exemple,1,5 kg llampuga quan estigui ben calent agrega- estigui ben feta en el mateix oli on l’escamparem per sobre del peix és gairebé testimonial en la1/2 ceba rem els alls xafats i un pebre de hem fregit els alls. Reservarem el i ja es pot servir. Bon profit! cuina menorquina. Es pes- 1 cabeça d’alls cirereta tallat a trossos. Quan els peix en una altra greixonera. ca les darreres setmanes1 pebre de cirereta alls comencin a estar daurats els Dins del mateix recipient, i el ma- (*)La llampuga és un dels de l’estiu.28 Octubre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa història oficial Joan Canyelles Amengual“Vendrás de cualquier lugar arecibirme y abrazarme, y enese abrazo recuperaré todoslos soles que me han robado.”(Anònim imprés en una samarreta delGrup de Suport a les Mares de la Plaçade Maig.).Alicia (Norma Aleandro) es una profes-sora d’institut feliçment casada ambRoberto (mai arribem a saber quina ésla seva professió, però sembla un exe-cutiu) (Hector Alterio). Tenen una nenaadoptada de cinc anys (Gabi). La varenadoptar pocs dies després de néixer.Ella és estèril i no fa masa preguntes so-bre la mare biològica i accepta el que lidiu el seu marit. La tornada d’una amigaque va perdre de vista set anys enrere(després del cop d’estat de Jorge RafaelVidela) la posarà en contacte amb unarealitat que ella (voluntàriament) ignora.A partir d’aquí iniciarà el camí per averi-guar la història “real” de Gabi.Tercera pel.lícula de Luis Puenzo i demoment la millor (amb diferència) de to-tes les que ha realitzat fins ara.Els seus inicis els trobem al mon de lapublicitat com a guionista, dibuixant i institut. Es veuen en segon pla banderesdirector. L’any 1968 funda la seva pròpia argentines i comença a sonar l’himneproductora: Luis Puenzo Cine que pos- nacional que el renou d’un avió (es fà-teriorment es convertirà en Cinemanía cil pensar que pot esser un avió militarS.A. que porta algú a llançar a la mar) fa queDebuta com a director el 1973 amb “Lu- es deixi de sentir per uns moments. Ésces en mis zapatos” i dos anys després un inici extraordinari perquè una vegadarealitza un dels episodis de “Las Sorpre- mes s’utilitzen les banderes i els himnes,sas” que titula “Cinco años de vida”. la pàtria, per justificar els assassinats.L’èxit internacional de crítica i públic Sembla una declaració de principis, per-(guanya l’Oscar a la millor pel.lícula de què no feia cap falta començar la pel.parla no anglesa), li permet rodar per ala Columbia el 1988 la superproducció lícula d’aquesta manera. A la següent“Old Gringo” amb Gregory Peck i Jane escena veim a la protagonista caminantFonda, que sense ésser una gran pel. pels passadissos de l’institut dirigint-se alícula no deixa de tenir moments de donar la primera classe. Aquesta hauriabon cinema. Segons explica ell mateix estat una manera de començar perfec-Puenzo la va haver de modificar comple- tament vàlida, per tant no crec que siguitament a la sala de muntatge perquè la descabalat fer una interpretació políticaversió inicial no va agradar gens als pro- de la manera en la que Puenzo obre laductors. L’any 1991 dirigeix “La peste”, pel.lícula.sobre la novel·la d’Albert Camus. El seu Un moment més tard veiem a Alicia adarrer treball és “La puta y la ballena” casa seva donant un bany a Gabi, quan(2004). la nena es queda sola a la banyera, laLes primeres imatges de “La historia càmera fa una lenta i petita aproximació.oficial” ens mostren els altaveus d’un Jugant amb la sabonera ella canta. És una escena plena de sensibilitat i emoti- vitat perquè penses que encara que ella no ho sàpiga, és una nena a qui li han robat el pare i la mare, i penses també amb la mare i el pare que l’esperaven amb tanta il·lusió i que no li pogueren fe cap besada, cap carícia, que no varen sinat. Ni tan sols hi apareix cap militar per Puenzo, que amb Aida Bortnik ha li que estaven de viatge. Ella els va poder tenir la joia de veure-la créixer, ni adornat amb els seus galons. Nomes elaborat un gran guió. esperar molt de temps asseguda a un celebrar cap aniversari, ni tan sols po- sentim (en un altre moment brillant), Norma Aleandro i Hector Alterio són una balancí. En la darrera escena de la pel. gueren triar el seu nom. Aquesta mare com Ana (espectacular Chuchuna Villa- actriu i un actor incommensurables, les lícula veiem a Gabi engronsant-se en i aquest pare son una presència absent fane) explica a Alicia com la varen anar a seves interpretacions són absolutament un balancí cantant una cançó i amb la que no t’abandona durant tota la pel. cercar a casa seva, com la varen torturar antològiques, intenses però mesurades, mirada trista dels que esperen allò que lícula. i violar. I li diu també que algunes dones absolutament creïbles i amb una prodi- mai arribarà. Nomes poc abans d’acabar els veurem embarasades desapareixien i tornaven giosa atenció pels petits detalls. Per a mi “La historia oficial” és una gran en unes fotos que l’avia de Gabi li ensen- soles perquè havien venut els seus fills Al final de la pel.lícula hi ha una escena pel.lícula. Cada vegada que la veig em ya a Alicia per demostrar-li que aquella a aquelles famílies que podien pagar per d’una violència brutal. Alicia li fa creure a deixa molt tocat. nena pot esser la seva neta. I li explica quedarse’ls. En aquest instant le comu- Roberto que Gabi ha desaparegut. Quan M’emociona com si no l’hagués vist mai, també que començaren a estimar-se de Fitxa tècnica ben petits, quan tenien cinc anys i que nicació entre les dues amigues es trenca ell veu que la nena no és a la seva ha- per això segurament no soc objectiu i, trasbalsada, Alicia li pregunta “Per que bitació comença colpejar-la, li empeny la si dic que pocs fotogrames la separen D: Luis Puenzo; A: 1985 des de llavors mai ningú els va poder m’expliques a mi tot aixo?”. cara a la pared i li engruna els dits d’una d’esser una obra mestra. I fa que conti- G: Luis Puenzo i Aida separar. Alicia inicia llavors un tortuós i demoli- mà amb una porta, fins que ella li con- nuï pensant que l’antimililtarisme és una Bortnik La resta de la pel.lícula les veus (al man- dor camí a la recerca de la veritat. Es fessa que l’ha dut a casa dels avis de la de les militàncies més urgents i neces- Ft: Felix Monti; co es el que em passa a mi) condicionat evident que la seva ignorància no està nena (els pares de Roberto) per a que sàries. Pr: Marcelo Piñeyro per aquestes imatges. Puenzo aconse- gens absenta de culpa. Ha viscut una ells dos poguessin parlar. Fins a llavors No hi ha temps per parlar-ne però està Ms: Atilio Stampone i Ma- gueix d’aquesta manera atrapar-te i im- vida tranquil·lament aburgesada posant- sabíem de la complicitat de Roberto clar que la nostra transició va esser font ria Elena Walsh plicar-te des del principi. És un absolut se voluntàriament una bena als ulls. Un amb els militars però en aquell moment d´inspiració per a les vergonyoses lleis I: Norma Aleandro, Hec- encert de guió, de posada en escena i company de l’institut políticament impli- pensem que podria haver participat en de “punt final” i “obediència deguda”. tor Alterio, Chuchuna Vi- de economia narrativa. cat en la lluita contra la dictadura li diu les tortures. Reconforta saber que els argentins i les llafane, Hugo Arana, Che- Per altra banda en cap moment de la “no hi ha res que commogui tant com Alicia va perdre els seus pares quan era argentines han anat més lluny que no- la Ruiz, Analia Castro. cinta veim la violència dels generals, no una burgesa amb culpa”. una nena en un accident de cotxe. La saltres i que aquestes lleis varen esser presenciem cap tortura ni cap assas- Aquest camí està esplèndidament narrat seva avia li va amagar la veritat diguent- finalment derogades.Octubre de 2010 29
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESLlengua/es Aspectes ambientalsi identitat/s de la informàtica(10) Carlus Jové (for dummies) tes aplicacions i dades ja les fem servir sense més històries. abans de fer-ho (bis): tot component in-E n aquesta llarga i feixuga –ho Xavier Roijals Lara o les emmagatzemem via discs externs I quin consum té l’ordinador? doncs en- formàtic nou comporta una gran despesa reconec– sèrie de columnes, o directament al “núvol” (sobre internet): tre 50 i 100W per hora, en general. Els energètica.he intentat dir alguna cosa interes- Flickr per les fotos, Spotify per la música, ultraportàtils consumeixen molt menys I és que la renovació contínua del mate-sant sobre la relació entre llengua iidentitat amb la mirada molt posa- I no, no en parlarem de les suposades radiacions emeses pels monitors que es podien contrarrestar posant-li un cactus Gmail pel correu, etc. Això últim de posar les nostres dades i preferències en mans (menys de 50W segur). Els ordinadors de torre, amb tarja gràfica superpotent, fent- rial informàtic comporta un gran proble- ma ambiental. I no només per l’energiada en el nostre conflicte particular. de les corporacions pot agradar molt, lo treballar a tope, doncs prop o fins i tot consumida al seu procés de producció, al darrera, una de les llegendes urbanes poc, o directament gens (com en el meu més de 100W. Això és molt o poc? depèn. sinó també perquè, què en fem un copAssumptes com aquest no poden més frikis sentides mai per la gent que cas), però bé, jo parlo del què fa la gent Depèn entre d’altres coses, potser, de si l’ordinador ja el considerem obsolet i elplantejar-se en abstracte sense ens hi dediquem d’una manera o d’una en general. el tenim endollat tot el sant dia (normal- canviem per un altre? Hem de tenir entopar, en algun moment o altre, altra a això. I que no és certa, fins i tot en Segona conclussió: si pensem canviar ment fent treballar als programes peer 2 compte que un ordinador conté metallsamb allò que en diem “la realitat”. el cas que el cactus pogués absorbir les d’ordinador, pensem-nos-ho una mica peer -amule, emule, torrents, etc-), doncs pesants, plom, bari, cadmi, antimoni,Idealment, les identitats lingüísti- radiacions electromagnètiques, hauria abans de fer-ho: probablement no ens igual llavors resulta que el consum seria berili, crom, silici, PVC, PCB, materialsques, individuals o nacionals, així d’estar col·locat entre el monitor i nosal- calgui i poguem tirar encara uns anyets 24 h * 50 W * 30 dies, doncs algun kW ignífugs, etc. Per no parlar les substàn-com les llibertats lingüístiques i les tres i no al darrere... més simplement amb una petita amplia- que altre si que cauria, sí. cies que porten els consumibles com elsnacionals, són unes; en la “realitat”, Primera conclussió doncs: està per de- ció. I tot i així penseu una cosa, i és que la tóners de les impressores, probablementaquestes tan sols són un aspecte mostrar que les radiacions electromag- Sobre el tema del consum d’energia d’un major part de l’energia que consumeix un cancerígens. nètiques dels ordinadors actuals (més ordinador doncs aquí sí que en podem ordinador al llarg de la seva vida (consi- Per tant, quarta i última conclussió demés del nostre conflicte diari amb amb les pantalles planes, que desprenen parlar una mica. Probablement el major derant tres anys d’ús) el 83% es va fer moment: si pensem canviar d’ordinador,els altres, i a voltes els altres som menys radiació) siguin realment molt consum d’energia d’un ordinador resideixi servir al seu procés de producció i no- pensem-nos-ho una mica abans de fer-nosaltres mateixos. danyines, i molt menys encara que un en el processador. Així, quan més potent més el 17 % restant és l’electricitat que ho (i III): els ordinadors i els seus consu-A Espanya darrerament s’hi està petit cactus pugui absorbir aquesta ra- és un processador, més energia consu- es consumeix al seu ús quotidià. (Font: mibles contenen materials potencialmentqüestionant el model nacional i lin- diació. meix, i més energia cal (ventiladors) per “Material informático y contaminación contaminants.güístic, però d’una manera encara Anem al tema, doncs. A l’article ante- tal de poder refrigerar-lo. Un altre compo- medioambiental” d’Alejandro Castán Sa- I això que no hem parlat encara dels ele-molt subterrània. Alguns autors com rior d’aquesta sèrie ja vam parlar de la nent que dissipa molta energia és la font linas). ments indispensables per a la seva pro-Juan C. Moreno defensen oberta- famosa pregunta: “Em cal un ordinador d’alimentació, en tot el procés de passar Tercera conclussió: si pensem canviar ducció, com el coltan, que es mereix perment el plurilingüísme a nivell es- nou?”. Com que a la gent si no li dones l’energia que arriba a l’ordinador de co- d’ordinador, pensem-nos-ho una mica sí mateix un article monogràfic.tatal, sense per això discutir el dret xifres i números no acaben d’estar con- rrent alterna a 220 V a corrent tents doncs les hi donaré per tal que contínua d’entre 3.3 i 12 volts (se-de cada territori a utilitzar, exclusi- tothom n’estigui: jo crec que en aquests gons el component) que són elsvament, la llengua pròpia, sense moments si un té un ordinador amb 1 Gb voltatges reals que consumeix lapassar pel castellà. És una postura de memòria RAM, 250 Gb de disc dur, màquina. I l’altre component quecertament minoritària a l’estat, però i un processador a partir d’1.60 GHz consumeix molta energia seria laque posa el dit a la llaga: la relació (com els processadors Atom que porten tarja gràfica (NVIDIA, ATI, etc).entre llengua i identitat en la cons- els ultraportàtils), doncs ja te’ns prou Aquestes tarjes gràfiques estrucció d’allò “espanyol”. A això s’hi per anar per la vida per fer servir les co- podrien considerar com a petitsvincula un altre assumpte del que ses normals amb un programari normal ordinadors, fins i tot moltes tenenrecentment també se n’està parlant: (sistemes operatius Debian o Ubuntu, o un altre petit ventilador per poder Windows XP, navegador, veure vídeos i dissipar temperatura, imagineu.la transparència dels nacionalismes una suite Office normaleta), més tenint Nota al marge, però necessària:establerts. És a dir, que l’estreta en compte que tant la RAM com el disc si no esteu fent servir animaciórelació entre llengua i identitat en es poden ampliar. Això sí, recordem que en 3D, ni editeu vídeo en tempsun nacionalisme ja establert com és imprescindible conéixer quina mena real, ni sou molt dels jocs perl’espanyol, esdevè transparent, in- de RAM i de discs durs tenim als nos- ordinador ni de Second Life, lesvisible, i sembla inexistent pels que tres ordinadors abans de comprar els tarjes gràfiques són una cosala defensen, i fins i tot pels que la components per ampliar, no sigui que probablement prescindible i po-pateixen. D’aquesta manera, enlloc comprem una memòria o un disc “que drem treballar tranquil·lamentde veure l’assumpte com un conflic- no toca”. Per cert: la capacitat de disc ja amb la sortida gràfica que enste obert entre dos o més col·lectius, no és tant un factor limitant, quan mol- proporcioni la nostra placa base,es presenta com una neurosi d’unsquants, els “altres”.El que he intentat, més bé o més La nova dependència: Xarxes Socials d’Internetmalament, en les columnes prece-dents, és evidenciar algunes cares Grup Llibertari Los Nadie prendre i relacionar-se amb persones mitjans que enfrontar-se a la realitat en podria ser emprat en mantenir relacionsd’aquest conflicte per intentar elmi- diferents; compartir experiències i fins i persona. Però la veritat és que aquest reals amb persones cara a cara.ninar-ne la transparència. Alhora, he tot reflexionar sobre un mateix. fet impedeix l’aprenentatge d’habilitats La utilització d’aquests mitjans suposaintentat mostrar que no es tracta del Però, quina utilitat donen els clients a socials que podem aprendre tots, així també la difusió d’informació personal,que som i el que no som, o del queparlem i el que no parlem, sinó de É s enorme la proliferació de xarxes socials a internet en aquests últims anys i la importància que han pres per aquestes xarxes socials d’internet? amb quina finalitat s’utilitza? què su- com el desenvolupament de la nostra capacitat d’interacció social. una cosa tan íntima com les teves da- des personals, qui són les personesquè en fem amb el que som i amb posa la utilització d’aquestes? qui es Una altra comoditat és la d’elegir a qui amb qui et relaciones, per on et mous,el que parlem, o com incloem una a molts internautes en un període de beneficia?. conèixer i a qui no abans de mantenir quins són els teus gustos, com ets fí- temps relativament curt. La realitat actual és bastant mes de- cap comunicació amb aquestes per- sicament, etc. pot estar a les mans decosa en l’altra, i l’altra en l’una. Poc Les xarxes socials, com poden ser priment que la de dos paràgrafs mes a sones. A què em refereixo? Que és persones que facin un ús perjudicial oes pot avançar des de la idea del “twenti” o “facebook”, ofereixen una“som el que parlem”, perquè massa dalt. La mentalitat de la societat en la possible accedir a les dades personals simplement que no desitgis de les teves gran varietat de funcions com conèixer qual ens trobem és aquella que aixafa i fotografies, així com saber quins són dades.sovint ni som ni parlem. A Espan- persones; comunicar-te amb les que la raó i gran part dels valors de la vida els seus gustos sense necessitat de Quan aquells que es “mouen” en l’àmbitya, això és el més habitual. Massa ja coneixes; donar i obtenir informació humana (com la solidaritat, el respecte, parlar amb ells i anar més enllà. Un llibertari o antisistema i utilitzen les xar-acostumats estem tots plegats a sobre els “esdeveniments” que es realit- l’esforç per una convivència positiva, la dels problemes ve quan se selecciona xes socials d’internet, informar-los quefer-nos callar, i massa acostumats zaran; donar i obtenir també informació lluita per defensar allò en què creus…) qui ens interessa i qui no per aquesta encara que siguin gratuïtes aquestesestem alguns a deixar-nos callar. personal quant a gusts, llocs per on et per substituir-los per la gran comoditat idea preconcebuda que amb facilitat pot són empreses del sistema al servei deEncara sentim que llengua i identi- mous, quins són els teus amics, etc. apreciada. ser falsa. Un aspecte positiu que alguns la policia, el marketing…Los dades quetat és un problema d’alguns que no El fet que persones noves entrin en la La comoditat a entrat en molts àmbits troben és que ens evita perdre el temps proporcioneu de vosaltres mateixos iel tenen resolt quan, de fet, qui no teva vida i que comparteixis alguns àm- de les nostres vides, en gran part a tra- en conèixer gent que no ens interessa”, dels altres són utilitzats per a investi-el té resolt és precisament el sector bits d’aquesta amb elles, així com una vés de les noves tecnologies, i com no, però quant temps s’empra en la utilitza- gacions policials i empreses comercialslingüísticament majoritari. No se si comunicació prolongada en el temps, les xarxes socials de les quals escric ció d’aquestes xarxes? analitzen els vostres gusts per desen-se me entiende... és una cosa positiva ja que: t’ajuda a són una bona mostra d’això. Tots sabem que la majoria dels clients volupar campanyes publicitàries. aprendre aspectes que desconeixies És bastant mes fàcil conèixer la gent i perden una gran quantitat de temps De part del poder: gràcies per la vostra de qualsevol realitat; aprendre a com- mantenir converses a través d’aquests al dia en la seva utilització, temps que col·laboració.30 Octubre de 2010
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres FòrumEl tubo Xavier Cañadas Gascón, llibertari, va es- en contra d’aquesta eina obrera en la ja no va aguantar més. Abans de morir Espai de tar afiliat a la CNT en els anys setanta. seva lluita en pro de la seva emancipació, va expressar el desig que el seu ente-Terror y miseria Va ser condemnat a 17 anys de presó pel no obstant això, si ens atenim a l’exposat rrament fos civil i com es tractava del Llibertat aen las cárceles cas “Scala”. Va sortir en llibertat condi- per Pouget, el concepte de sabotatge, primer enterrament civil que havia de te-españolas de la cional després de vuit anys de presó. De immers en la tremenda lluita de classes nir lloc a Inca, la cerimònia va despertar Barcelona la seva experiència en diferents presons que quotidianament es desenvolupa per una gran expectació.democracia espanyoles va escriure “Entremuros. Las onsevulla, constitueix un instrument utilit- En aquest volum publiquem la conferèn- prisiones en la transacción democràtica”, zat no només per la classe obrera, sinó cia i la novel·la de qui va deixar escrit Fundació Ferré Guàrdia publicat per l’editorial Muturreko Buruta- també per la burgesia. que el “poder sempre té un grillet per a zioak (Bilbao, 2000) i “El Caso Scala. Te- les mans, una mordassa per a la boca, rrorismo de Estado y algo más”, per Virus Editorial (Barcelona, 2008). La llibertat una presó per a l’innovador i un patíbul per a l’apòstol”. L a Fundació Ferrer i Guàrdia i el Movi- ment Laic i Progressista organitzem i convoquem els dies 5, 6 i 7 de novem- contra el poder Introducció en català, text complet en bre de 2010 a Barcelona el Fòrum Espai castellà. El sabotaje de Llibertat, que tindrà lloc a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Diario de un de Barcelona, una trobada d’entitats, ins- titucions i persones compromeses amb la perro laïcitat, les llibertats civils i la igualtat de tracte, per explorar experiències i traçar propostes de futur. El Fòrum vol ser un punt de trobada i reflexió entre el món acadèmic i les or- ganitzacions que des de diferents àmbits treballen per una societat laica, un marc de debat i d’exposició de les iniciatives socials en favor de la llibertat, la igual-Xavier Cañadas Gascón tat, i els Drets Humans i una anàlisiAldarull edicions. 2010 dels obstacles al laïcisme, un exercici d’actualització del seu pensament i de laDesprés de ser condemnat a 17 anys de seva acció al voltant de com la ciutadaniapresó per la seva participació en el sonat pot construir els seus espais de llibertat i“Cas Scala”, procés estatal encaminat a lluitar per l’ampliació dels seus drets..destruir l’amenaça del moviment lliberta- Davant la possible reforma de la Llei Or- Miquel Beltran i Alomar gànica de Llibertat Religiosa a Espanya,ri, Xavier Cañadas compleix condemna Edicions El Moixet Dema- es fa inevitable abordar aquesta qüestió,durant una llarga temporada en la presóde Segòvia. Allí coincideix amb diversos Emile Pouget gog. 2010-10-09 així com els drets que la ciutadania témilitants llibertaris i autònoms que han Aldarull edicions. 2010 avui plantejats en diferents llocs del mónestat empresonats en diversos proces- Miquel Beltrán (Inca, 1910-1935) és una posant especial èmfasi a Europa, Amèri-sos encaminats a frenar la lluita social, Des del moment en que un home va te- mostra de la importància i la vitalitat que Oskar Panizza ca Llatina i el sud del Mediterrani. Esllavors molt activa. nir la criminal ingeniositat de treure profit va tenir l’anarquisme a la ciutat d’Inca. Pepitas de Calabaza. 2007 tracta d’un punt de trobada per explorarLa resistència en la presó, les contínues del treball dels altres, des d’aquest dia, Era molt conegut: al gener de 1932 és experiències i traçar propostes de futur.mostres de dignitat, els intents de fugida l’explotat, per instint, va procurar donar convidat pel centre Republicà Federal Il·lustrat per Reinhold Hoberg. La Fundació Ferrer i Guàrdia treballa desels amotinaments davant les arbitrarietats menys del que exigiria el seu patró. Al d’Inca per a donar una conferència. En Traducció de Luis Andrés Bredlow. de 1987 per la laïcitat, com a exigènciadels carcellers, fan que la seva presència procedir així, amb tanta inconsciencia aquesta conferència, titulada “Poder i Presentació de Julio Monteverde de neutralitat de l’Estat davant les dife-incomodi als gestors del sistema peniten- com M. Jourdain al parlar en prosa, Llibertat”, el fins a llavors republicà es El “Diario de un perro” és una crítica fa- rents opcions de consciència (religiosa ociari, que decideixen fer un escarment. El aquest explotat practicava el sabotatge, va declarar anarquista davant el sorprès no religiosa) i com la meta per crear les bulada de l’home i la seva decadent ci-seu trasllat a la presó d’Ocaña té la inten- manifestant d’aquesta manera, sense auditori. condicions d’emancipació de tota la ciuta- vilització; una visió afectuosa, càusticació de doblegar la seva voluntat lluitado- saber-ho, l’antagonisme irreductible que Amb un cert renom com orador va ser dania, apostant per l’educació, l’extensió i naíf, a no més de dos pams del terra,ra. Allí sofrirà interminables i continuades posa, un contra un altre, al capital i al tre- l’encarregat de presentar a Frederica dels drets de ciutadania com a garantia Montseny en les conferències que va del teatret humà.pallisses, tortures i vexacions durant qua- ball. Escrit que marcaria de manera defi- que cada membre de la comunitat pugui nitiva el desenvolupament del moviment donar a Inca, Sóller i Pollença durant la Panizza va ser un escriptor en contratre mesos, dos mesos d’ells en cel·les definir el seu projecte de vida sense dog- sindicalista a nivell mundial. seva visita a Mallorca en 1933. del seu temps. mes, tuteles o autoritats arbitràriamentd’aïllament, conegudes com el “Tubo”.El govern democràtic mostra així la seva El sabotatge és de lectura obligada per a El 1934, la tuberculosi que li causarà la En contra del poder establert, dels con- imposades.veritable naturalesa i hipocresia parlant tot aquell interessat en el desenvolupa- mort el va obligar a romandre en el llit, i vencionalismes i de la tendència del ser També formem part del Moviment Laic iper un costat de democràcia, progrés i ment del dret del treball. El terme, en si, va ser llavors quan va escriure “Violeta”, humà a creure cegament en idees fal- Progressista, federació d’organitzacionstransició i després deixant intacte l’antic es va convertir immediatament en voca- que va ser publicada el 24 d’octubre de ses. I tal vegada aquesta lluita constant que es comprometen a promoure el lliuresistema carcerari franquista, l’exèrcit, la ble propi del dret positiu a l’haver estat 1934 dintre de la col·lecció La Novel·la contra allò establert contribueix a des- pensament des de la ciutadania activapolicia, la judicatura, la classe política, i afegit ipso facto en la gairebé totalitat de Ideal, una de les publicacions de La envolupar aquesta lucidesa de la qual (www.mlp.cat) i és promotora de la Lligafins a la pròpia monarquia, hereus tots – les legislacions del treball del món sen- Revista Blanca que dirigia Federico fa gala en “Diario de un perro”, encara per la Laïcitat, aliança d’organitzacionscom es pot llegir en aquest llibre, fins i tot cer. Urales. que a la llarga va acabar conduint-lo a per promoure l’avanç de la laïcitat end’obra – del franquisme. Milers de coses terribles s’han expressat El 28 de març de 1935 el cos de Miguel la bogeria. l’acció dels poders públics (www.laicitat. org) que col.labora en l’organització del Fòrum i de la qual forma part la CGT. Revistes En el marc de la commemoració del Centenari de Francesc Ferrer i Guàrdia, el Fòrum Espai de Llibertat vol generar un debat sobre el significat de la laïcitat i la seva situació en la societat actual, donar a conèixer la laïcitat i les pro- postes derivades de les organitzacions que la promouen, generar un espai de trobada i intercanvi, i generar propostes per avançar cap a una societat laica i l’emancipació en un marc d’igualtat. Més informació: www.espaciodelibertad. netICEV. REVISTA D’ESTUDIS DE METRO DE PAPER D’UN PUNT DE VISTA DIAGONALLA VIOLÈNCIA LLIBERTARI Butlletí de la secció sindical de CGT al Periòdic quinzenal d’informació, debat,Revista electrònica trimestral editada per Metro de Barcelona, una crònica de la Butlletí de periodicitat imprevisible de la investigació i anàlisi de l’actualitat, quel’Institut d’Estudis de la Violència, estudi seva lluita sindical, www.cgtmetro.org Societat Cultural Ajuda Mútua, difusió de neix dels moviments socials que lluitende la violència des d’una òptica multidis- la cultura obrera des d’una òptica lliber- per transformar la societat, www.diago-ciplinar, www.icev.cat/publicar.htm tària, interhelpo@gmail.com nalperiodico.net/Octubre de 2010 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA CARLOS GARCIA, SECRETARI DE COMUNICACIÓ DE LA CGT DE CATALUNYA > LES PARAULES SÓN PUNYSL’experiència de l’agència Akhmàtova, l’esperança29-S dins la vaga general d’explicar- ho“La força ens arriba amb la integració i la sinèrgia de cadascun dels nostres Jordi Martí Fontprojectes comunicatius” A la cua de la presó de Leningrad, envoltada de dones a qui la triste- sa i el fred han fet invisibles, la poeta > LA FRASE... Anna Akhmàtova (1889-1966) és in- terrogada per una dona que, en veure que és una escriptora reconeguda li pregunta, xiuxiuejant (tal com sempre s’ha de parlar davant la representació dels càstigs del Poder), si ella seria capaç de descriure tot allò. L’Anna li respon que sí que pot i llavors, “quel- com que s’assemblava a un somriure va lliscar per damunt d’allò que un cop havia estat el seu rostre”. Wittgenstein, dibuixar la realitat Fent recull dels camins desbrossats “El major per Frege i Russell i construint nous passos entre paraules i teories, hi ha avantatge Ludwing Josef Johann Wittgenstein que tenim (1889-1951), els dos Wittgenstein per ser més precisos, el del Tracta- és que som tus Logico-Philosophicus i el de les Investigacions filosòfiques. totalment En el primer, són les paraules les que lliures” posen límits al món, ens informen i di- buixen la realitat. Si el món existeix és perquè les paraules ens l’han fet pre- sent, peròccom que el llenguatge és imperfecte i, per tant, la realitat que coneixem també, caldrà perfeccionar- coordinació de mitjans alternatius per co- de les Illes i contactar amb algunes altres vam habilitar, van estar bullint tota la jorna- lo i intentar que sigui impossible fer Col·lectiu La Tramuntana brir la vaga va sorgir d’una conversa infor- companyes al País Valencià vam decidir da especialment a les primeres hores de la afirmacions contra la lògica. La lògi- mal amb la Laia Altarriba del diari L’Accent. que podíem establir un marc més ampli on vaga, cap al migdia i durant els penosos ca, en ell, és l’objectiu a assolir per La veritat és que en principi ja teníem força l’eix de la llengua havia de tenir una gran successos al voltant del desallotjament tenir una realitat que no sigui ambi-Carlos García Enrique (Sabadell, clar que la Revista Catalunya, Kaosenla- importància. il·legal del banc okupat a plaça Catalun- gua. I per assolir aquesta perfecció1984) Llicenciat en psicologia i red i L’Accent farien una cobertura con- ya. Cal dir que les companyes i companys buscada, si partim que el llenguatgepostgraduat en Cultura de pau i junta. La sorpresa va ser enorme quan - Realment una cobertura me- dels diferents mitjans van realitzar un tre- no és perfecte, ens cal anar més enllàtransformació de conflictes (UAB), paral·lelament també s’estava preparant diàtica des de la òptica dels i les ball titànic amb jornades de treball de 12 dels límits del llenguatge, cap a allòés activista social dintre del camp alguna cosa semblant amb els companys ciutadanes s’ha de fer des de la hores en alguns casos. Des de la redac- que es mostra per intuïció o de ma-de la contrainformació. És mem- de La Directa, Ràdio Contrabanda, Râdio base. Perquè era tan important ció de noticies, cobrir presencialment els nera mística.bre del consell redactor de la pà- Pica, Ràdio RSK i d’altres mitjans aquest factor en la teva opinió?. successos, passant per pujar les noticies A les Investigacions, apostarà per do-gina d’informació lliure i alternativa a les diferents xarxes socials, al voltant nar la importància que té a l’ús, queKaosenlared.net. Nou Secretari de - A que atribueixes aquesta - Com sabem, els mitjans de comunicació d’una trentena d’activistes han estat tre- és el que dóna l’autèntic significatComunicació de CGT Catalunya, irrupció tan potent dels mitjans generalistes, tenen una sèrie de interes- ballant per aconseguir un èxit rotund, del als mots. Més enllà de la recerca deen aquesta jornada de vaga gene- de comunicació alternatius en sos més enllà d’explicar que és el que està que ens hem de felicitar totes i tots. l’essència de les paraules, intenta ex-ral ha participat com a representant aquesta jornada de Vaga Gene- passant, entre ells el més important, l’ànim plicar com s’usen els conceptes perde la revista Catalunya i del portal ral? de lucre. Aquest ànim de lucre fa que els - La resposta dels piquets era intentar resoldre problemes reals.digital Kaosenlared en la cobertu- mitjans que reben diners en concepte de bàsica per tal d’obtenir aquestra informativa anticapitalista de la - En primer lloc aquesta força ens arriba publicitat, romanguin esclaus dels seus èxit que comentes?vaga general, a través de la agen- amb la integració i la sinèrgia de cadascun “mecenes”. En el nostre cas el major avan- Goebbels, elogi decia d’informació 29-S (www.29-s. dels nostres projectes, això està clarís- tatge que tenim és que som totalment lliu- - Efectivament, no hi cap dubte. Jo, a més, la mentidanet), que aglutinava aproximada- sim. A banda d’això, la capacitat de mit- res i, com ells, nosaltres també tenim molt felicitaria als afiliats de CGT d’arreu delsment una vintena de mitjans alter- jans tecnològics que tenim avui dia i que clar de quina part estem. Països Catalans que van ser una peça Paul Joseph Goebbels (1897-1945),natius. estan a l’abast de tothom, especialment importantíssima de cara a informar des de ministre de propaganda del Tercer el nou mon que ha obert Internet des de - Quines han estat les virtuts les grans empreses i el camp laboral en Reich hitlerià, és autor dels onze prin-- Quant fa que milites a Kaosen- fa 5 anys. La capacitat d’emetre simultà- més importants del projecte general. A la teva pregunta jo afegiria que cipis de la publicitat moderna en quèlared.net ? Com hi vas arribar? niament en diferents ràdios, que puguem d’agència d’informació 29-S? la informació honesta, veraç i fidedigna ha les paraules i el seu ús són un dels te- escoltar la ràdio per streeming o fent po- estat bàsica. mes centrals. El seu principi número- Porto 3 anys, des de Setembre del dcast, tenir una plana web actualitzada al - La principal virtut que ha tingut ha estat la 5 diu que qualsevol propaganda “ha2007. Realment la meva arribada va ser minut o la proliferació de telèfons mòbils i capacitat d’unir a tot un grup de persones - Hi ha alguna possibilitat de que de ser popular, adaptant el seu nivellcasual. Cercant Informació sobre ma- el fácil accés a la xarxa des d’un portàtil, que han establert uns ponts importantís- la agencia 29-S no mori? Hi ha al menys intel·ligent dels individus alsnifestacions contínuament apareixia, al hem de reconèixer que ens ha permès te- sims, tan a nivell de periodistes alternatius algun projecte futur d’aquest ti- quals va dirigida”. Tant els seus dis-primer lloc del navegador, Kaosenlared. nir una presència pràcticament global. com a nivell oients/lectores. Podríem dir pus de manera més estable? cursos com els de la resta de capsUn dia mirant una noticia vaig descobrir que la gent s’ha fet més seus els mitjans nazis no perdran mai de vista aquestque el col·lectiu tenia seu a Terrassa, i - Perquè es va decidir que el populars. D’altra banda que els ciutadans - De fet l’agència 29-S encara no ha mort. principi i és en el sentit que donenvaig decidir que podia ser una bona opor- marc territorial serien els Països i ciutadanes es comportin activament Des dels diferents mitjans de comunicació a les paraules on amaguen la sevatunitat de militar a nivell local… res més Catalans? davant la informació, ha estat un punt continuem informant sobre les seqüeles gran estafa.El mateix Goebbels ésallunyat de la realitat ja que la militància d’inflexió, un canvi de mentalitat. En re- que va deixar una jornada de lluita on la - Dintre del grup de persones que plan- sum: No rebis informació, fes-la! autor d’una frase ben clara en aquesta Kaos es podria qualificar, com a mínim, violència policial va ser una constant i so- tejàvem l’agència, hi havia un consens aspecte. Així, a banda d”Una mentidad’intercontinental. bre els diferents detinguts que es troben força clar en la realitat històrica, política, - Com ha funcionat la agencia repetida adequadament mil cops es a les dependències policials. Pel que fa al- Com es va conformar la idea lingüística i social que representen els durant la jornada de vaga? Su- converteix en una veritat”, el jerarca manteniment del projecte, trobo que seriad’una cobertura mediàtica anti- Països Catalans. En primer lloc vam pen- poso que el ritme ha estat trepi- nazi, que va prohibir que cap infor- una magnifica noticia per a tots els i lescapitalista per a la Vaga Gene- sar que igual el principat podia ser un bon dant, tenint en compte que ges- mació exterior entrés a Alemanya just anticapitalistes. Confio en que, aquestaral? marc, accessible, proper i que pensàvem tionàveu molta informació… jornada de lluita informativa, serveixi com començar la invasió de Polònia, guar- que podríem gestionar amb certa solvèn- a llavor que ens porti a un escenari on pu- nia els seus discursos amb frases del- Concretament pel que fa al treball conjunt cia. Definitivament ens menyspreàvem a - Efectivament des de la nostra seu a Con- guem comptar amb una plataforma antica- tipus “Governem gràcies a l’amor i node la vaga general, la idea de crear una nosaltres mateixes. En arribar companys trabanda, el telèfon i el correu web que pitalista de mitjans populars. gràcies a la baioneta”.