Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya◗ Maig 2005 • número 64 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya                                                   ...
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES                                                          ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE         > ve de la pàgina 3                                                                                    ...
REPORTATGE           El nom i la unitat de la llengua                           Des les Normes de Castelló a l’Acadèmia Va...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA     Entrevista a Sònia, delegada sindical de CGT a la neteja de l’Hospital                               ...
TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATUn altre cop els                              La nova reforma laboral, alcossos deseguret...
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt

398

Published on

Revista cat

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
398
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt"

  1. 1. Catalunya◗ Maig 2005 • número 64 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya Tontus tuus Foto: Josep Puigdollers
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62 Totus tuus, del mort Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya al fantasma del passat (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) a mort el Papa dels catòlics, importa massa el tema del papat Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS H Joan Pau II. Mai en la vida no havíem presenciat una tan desaforada successió de papa- perquè, com deien al maig del 68, si Déu existeix, és el seu problema; a nosaltres no ens preocupa el natisme. Mai tanta vanitat ni tants més enllà sinó el dia a dia de la Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r honors cap a un home. Un cúmul vida de les persones. I veure tots 08700 Igualada - cgtanoia@terra.es de virtuts de tanta magnitud (humi- els poderosos del planeta dedicant Tel. i fax 93 804 29 85 litat absoluta, treballador abnegat, elogis tan exagerats ens sobta. O Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n esperit de sacrifici, liquidador del potser no tant. Potser perquè el re- 43201 Reus - baixc-p@cgt.es / comunisme, etc.) que gosaríem dir coneixen com un dels seus, un cgtreus@estil.net que fins i tot supera els elogis més papa que defensa els interessos Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 excelsos que ja atribuïen a Déu. dels poderosos i dels rics. Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 Diuen que ell va ser qui desman- Per si algú encara no se n’ha as- 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com tellà el comunisme a l’Europa de sabentat: ha mort el Papa. El cadà- Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 l’Est, però ningú més no va partici- ver s’exposa a la plaça de Sant Baix Penedès Nord, 11-13, 3r par en la seva desaparició? Diuen Pere de Roma davant milers de 43700 El Vendrell que ha denunciat les dictadures del creients i/o curiosos. Els podero- Tel. i fax 977 66 09 32 món; no pas a l’Argentina o a sos de tot el món han vingut de Barcelonès Nord Alfons XII, 109 Chile. Es va oposar a l’avortament lluny a contemplar-lo. Entre ells, 08912 Badalona en qualsevol supòsit perquè l’emperador Bush i la seva cort de cgt_bn@wanadoo.es atempta contra el dret a la vida violents. Tel. i fax 93 383 18 03 però no va condemnar la pena de Totus Tuus —que diríem a la Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos mort que molts països practiquen Cúria vaticana—. El rei i la reina 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es encara. Diuen que es posicionava d’Espanya, Zapatero i Rajoy. Totus Francis Bacon Tel. i fax 93 893 42 61 al costat dels pobres, però no va Tuus. Els financers de la banca. Maresme Plaça Cuba, 18, 2n ser ell qui marginà els teòlegs de Totus Tuus. Els periodistes dòcils. 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com l’alliberament? Arraconar els qui Totus Tuus. Els grans empresaris. Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental veritablement estan al costat dels milions de nadons a una vida enca- fartes de viure en una institució tan Totus Tuus. Els sants i les santes. Gaietà Vinzia, 15-17, baixos pobres, marginats i oprimits, i afa- ra més miserable. anacrònicament masclista. I els Totus Tuus. Els de lOpus Dei i els 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 vorir pel contrari la secta dretana i El papat de Joan Pau II el veiem cristians progressistes com n’hi ha Legionarios de Cristo. Totus Tuus! autoritària de l’Opus Dei no ens més que desastrós. Ha allunyat la a la diòcesi de Barcelona que els Queda-te’ls. sembla pas un gest de defensa direcció de l’Església de la de- han obligat a tancar les portes dels Ja te’ls pots quedar, tots. Ja te’ls FEDERACIONS INTERCOMARCALS dels humils. Repudiar l’ús del pre- mocràcia i la pluralitat. Ja ningú no temple als teòlegs dissidents de la pots quedar tots. I no cal que ens Girona servatiu al continent africà, on mi- s’atreveix a discutir res. Molts doctrina oficial o als immigrants els tornis. Totus Tuus! I darrere seu Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es lions de persones conviuen amb el creients estan tristos al respecte. més desesperats. en ve un de pitjor, si encara és pos- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 virus de la sida suposa condemnar Les dones, per exemple, ja n’estan Veritablement tampoc no ens sible. Totus Tuus! Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 Homo homini lupus est 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 ■ Txema Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Terrassa Ramon Llull, 130-136 Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi, Òscar i Sílvia Lorente (correcció). tancat el dimecres 20 d’abril del 2005. 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es Col·laboren en aquest número: Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, V. C., Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Pepe Gutiérrez, David García Aristegui, Ecologistes en Acció, Pep Juárez, Trini Busqueta, Xarxa Castellar del Vallès “Que ningú no es Llibertària Suport Mutu, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: cregui que amb les Pedrissos, 9 bis 08211 Castellar del Vallès Josep Puigdollers (Portada i més). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Joan Ramon armes i les cgt_castellar@terra.es Ferrandis, Pau Juvillà, Josep Llunas. Il·lustracions: Txema i Azagra. Tirada: 9.000 exemplars. repressions es pot Tel. i fax 93 714 21 21 Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 arribar a una pau Sallent vertadera” Clos, 5 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) 08650 Sallent - sallent@cgt.es cronocata@cgt.es Ramon Claret dins “Del Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. passat neix el futur”2 Catalunya. Maig de 2005
  3. 3. REPORTATGE Un procés de dretanització social portat i dirigit Per entendre els nostres veïns cal que des del poder ens treguem tots els tòpics del capNOSALTRES I ELS VALENCIANSEl 9 d’octubre de 1977, mig milió de valencians i valencianes van reclamar al carrer un estatut d’autonomia per al País Valencià. Sentiment particularista V. C. pertinença diferenciats”, assenyala Vi- mentat des del segle XVI, però més bé catalans, però sobretot Zapatero i Ma- dissolent-se en el si de la que compar- cent Partal, director de Vilaweb. Aquest com a sinònim de llengua catalana que drid, en una mena de pseudovalencia- teixen amb catalans i mallorquins, peròE l sentiment diferencialista va- sentiment s’incrementà quan al segle com a afirmació d’una llengua diferent. nisme destinat a guanyar vots. en molts casos des de posicions d’ex- lencià naix al segle XIV, cent XV València es va convertir en el cen- “Però el sentiment diferencialista més trema dreta i espanyolistes. Agustí anys després que els repobla- tre cultural, polític i econòmic de la Co- important que tenim els valencians no EL BLAVERISME: EN Cerdà, diputat valencià per Barcelonadors catalans habitaren el Regne de rona d’Aragó i durant la “decadència” és amb els catalans, sinó amb els caste- DECADÈNCIA DES DE LA d’ERC, explica que el blaverisme afir-València. Van deixar d’anomenar-se ca- de la cultura catalana (als segles XVI- llans”, recorda Abelard Saragossà, pro- ma que si el valencià és català, els va- MEITAT DELS NORANTAtalans per sentir-se valencians, malgrat XVIII) en els quals la fragmentació de fessor del Departament de Filologia lencians seran catalans, i, per això, re-les arrels catalanes desenvolupen un la Corona d’Aragó afavoreix l’aparició Catalana de la Universitat de València. El blaverisme naix a la transició valen- butgen la unitat, ja que confonensentiment de diferència. “És típic que de particularismes de cada territori. De De fet, en la seva política de victimisme ciana de la manipulació del sentiment llengua i nació. “No hauria de ser així,quan conviuen dues ciutats importants fet, el nom de llengua valenciana, com i greuge continuat, el popular, Francis- diferencialista, a partir de crear el temortendisquen a competir dos àmbits de el de llengua mallorquina, està docu- co Camps, president valencià, ataca els que la particularitat valenciana acabe continua a la pàgina 4 >Catalunya. Maig de 2005 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3 En el cas de la burgesia valenciana la coincidència d’interessos amb els de laperquè molts valencians que la defen- resta de l’Estat era total. Això explica,sen no es consideren catalans”, afegeix en part, la feblesa del nacionalisme alCerdà. País Valencià i la fortalesa a Catalunya El 1982 el blaverisme es va agrupar o el País Basc. En aquest sentit, el casen el partit Unió Valenciana (UV), im- gallec és molt més similar al valencià,pulsada pel diari “Las Provincias” i on el nacionalisme majoritari sempresense el qual no hagués arribat a les ins- ha estat d’esquerres i no ha comptattitucions. UV va arribar al seu sostre amb el suport de les seues classes do-electoral (10%) a les autonòmiques de minants.1991. La distribució dels vots era molt con- HISTÒRIA DELcreta: la província de València, sobretot NACIONALISME VALENCIÀla ciutat i la seua comarca, mentre que ala resta del país el seu pes electoral era El valencianisme polític existeix des deabsolutament marginal. Però, des de la finals del XIX, però no va quallar fins asegona meitat dels 90 va començar el la II República i no va ser fins al 1936retrocés electoral d’UV per diferents quan es va presentar un projecte d’Esta-motius: l’absorció electoral del PP, tut d’Autonomia aturat per la Guerra“Las Provincias” passa a donar suport Civil. Als anys 60, Joan Fuster, escrip-als populars, la creació de l’AVL desin- tor i assagista valencià, revoluciona lafla l’argument secessionista i, per últim, teoria del nacionalisme valencià amb elel secessionisme com a eina de mobilit- seu llibre “Nosaltres els valencians”zació social o electoral perd pes. reivindicant amb claredat les arrels ca- “Quan el PP ja no s’atreveix a defen- talanes dels valencians i proposant ambdre explícitament que són llengües di- contundència el projecte polític delsferents i qüestiona només els noms, vol Països Catalans, que ha marcat els de-dir que el secessionisme ja no és creïble bats identitaris dels valencians dels da-a la societat valenciana”, afirma el di- rrers 40 anys.rector Vilaweb. Per Partal, aquest re- En els anys setanta, una dreta espan-curs es va esgotant en el temps: “la po- tada per les 500.000 persones que elblació més castellanitzada se sent lluny 1977 van demanar l’Estatut i per unesd’aquestes polèmiques i els que mante- esquerres que guanyen rotundament lesnen l’arrel valenciana reconeixen la primeres eleccions, utilitzarà l’anticata-unitat del català”, conclou. En el mateix lanisme com a eina de desgast. Tot isentit, Diego Gómez, president de la això, les esquerres guanyen les elec-Federació d’Escoles Valencianes, as- cions del 1982 i el 1983 amb con-senyala que entre els estudiants que tundència i governaran amb majoriesreben les classes en valencià “la unitat àmplies el País Valencià fins al 1995.cultural i lingüística no ha plantejat mai Amb tot, les dretes aconsegueixen re-cap problema”. duir les aspiracions per a l’Estatut de A les autonòmiques de 2003, UV va 1982: no seria una nacionalitat històri-quedar per sota del 3% i a les europees ca, es redueix el sostre competencial idel 2004 no va superar el 0,5%. El sec- Els vots republicans i d’esquerres van ser majoritaris al País Valencià en les municipals que van portar la República el 1931. no queda clar que el valencià i el catalàtor més radicalment anticatalanista ha són el mateix.marxat cap a Coalició Valenciana (CV),ubicada a l’extrema dreta, de la qual EL NACIONALISMEresta per saber si serà una força margi- VALENCIÀnal o aconseguirà erosionar el PP el su-ficient com per arribar al parlament va- Tot el nacionalisme valencià es va rea-lencià en les eleccions de 2007. grupar el 1982 en la Unitat del Poble Valencià (UPV), un partit claramentLA TERCERA VIA d’esquerres i partidari dels Països Cata-En els vuitanta, llibres com “De impura lans.natione” o “Document 88” aposten per Després de diverses crisis internes,una “tercera via” que consisteix en una van acabar imposant-se, en part, les“hibridació” o barreja de la proposta tesis de la “tercera via”, quan el 1996 es“catalanista” de Joan Fuster i la blave- funda l’actual Bloc Nacionalista Valen-ra. Assenyalen el País Valencià com a cià (BNV) que reconeix l’espai comúnació, s’ubiquen més al centre, però re- de la llengua i la cultura però defensa elconeixen la unitat cultural i lingüística. País Valencià com a nació i gira cap al“En el moviment blaver, existeix una centre-esquerra. El BNV s’ha quedat engran heterogeneïtat i també podem tro- multitud d’ocasions a les portes d’en-bar gent que no són d’extrema dreta i trar a les Corts Valencianes a causaque se senten de nació valenciana i esti- d’una llei electoral molt exigent: unmen i usen la llengua, malgrat que no mínim d’un 5% arreu del país per entrartenen la suficient informació com per al Parlament, el més alt de tot l’Estat.reconèixer la unitat del català”, assen- Malgrat tot, ha arribat al 6% a les muni-yala Abelard en referència al sector bla- cipals de 2003 i ha superat clarament elver amb qui vol pactar la “tercera via”. blaverisme d’UV. Només Esquerra Re- publicana del País Valencià -ERPV-LES DIFICULTATS DEL (secció regional d’ERC) defensa elsNACIONALISME VALENCIÀ Països Catalans com a nació dels valen- El valencianisme polític no va quallar fins a la II República, en alguns casos amb aspiracions estatalistes. cians.El nacionalisme valencià ha tingut dife- La resta dels partits i moviments so-rents problemes per a créixer i esdeve- compacte, ja que el 15% de la població el nacionalisme valencià no ha rebut el gesia catalana i basca no coincidien cials d’esquerres (PSOE, EUPV i Elsnir, com a Catalunya o el País Basc, viu a comarques històricament castella- suport de la pròpia burgesia, com en els amb els de la resta de l’Estat, la qual Verds) tenen assumides la unitat cultu-ideologia dominant i assumida per la noparlants i això és així perque l’inte- casos basc i català, que l’ha fet ser ma- cosa va facilitar que uns assumiren el ral i lingüística i consideren que el Paísmajoria de la població. En primer lloc, rior va ser repoblat amb aragonesos i la joritàriament d’esquerres. nacionalisme com a eina de defensa Valencià hauria de ser considerada unael País Valencià no és culturalment costa amb catalans (2). D’altra banda, A grans trets, els interessos de la bur- dels propis interessos. nacionalitat històrica.4 Catalunya. Maig de 2005
  5. 5. REPORTATGE El nom i la unitat de la llengua Des les Normes de Castelló a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua V C. MODELS DE LLENGUA Un dialecte no és més que una varietatE l secessionisme lingüístic i el territorial d’una llengua, però també rebuig al nom de català per a n’existeixen per classe social, o en fun- llengua compartida el podem ció de la situació (més formal o col·lo-trobar a la societat valenciana des de quial). Tota llengua necessita una varie-mitjans del segle XIX, però sense gaire tat estàndard, un model de llengua perincidència social. El “conflicte” es va als mitjans, l’ensenyament i les institu-superar a partir de la firma de les “Nor- cions, un model comú i compartit permes de Castelló”, on es va assumir la tots els parlants en el qual s’hi recone-normativa impulsada per l’Institut guin tots. Aquests models estàndard esd’Estudis Catalans amb la inclusió de poden elaborar a partir d’un únic dia-fórmules genuïnament valencianes. Ja lecte com ara el francès; a partir de laen democràcia, i després de dues dèca- barreja de diversos, com és el cas deldes de conflicte polític al voltant de la basc; o ser policèntric, és a dir tenir di-llengua, el 1998 es crea l’Acadèmia Va- verses variants per a cada territori on eslenciana de la Llengua (AVL) per esta- parla, com ara el català, o el portuguès,blir un consens sobre l’entitat i el nom sense que això qüestione la unitat de lade la llengua dels valencians. “L’infor- pròpia llengua.me sobre la unitat de la llengua aprovatel 9 de febrer de 2005 ha omplert el buit QUÈ PENSEN ELSlegal i, a més, l’AVL obri el camí cap a VALENCIANS SOBRE LAun acord social ampli per superar la di- UNITATvisió per temes lingüístics”, afirmaAbelard Saragossà, professor del De- El 1992, una enquesta realitzada per lapartament de Filologia Catalana de la Generalitat Valenciana, llavors socialis-Universitat de València, qui assenyala ta, afirmava que el 50% reconeixia lael model català com a exemple que cal unitat de la llengua, front un 42% que laseguir pel consens que existeix sobre la negava. El perfil dels que la defensen ésidentitat col·lectiva. En canvi, Toni Gis- de gent d’esquerres, joves (16 a 34bert, d’ACPV, considera que el millor anys) i que han superat el Batxillerat. Elés barrar el pas al secessionisme lin- dels que hi són contraris està format pergüístic via judicial, una sentència del gent més gran, amb pocs estudis, mésTribunal Constitucional de 1997 reco- de dretes i ubicats majoritàriament a laneix la unitat de la llengua, i amb un província de València. Entre els jovesmarc legal que reconega “valencià i ca- de 16 i 34 anys i que tenen el Batxillerattalà com a sinònims”. el percentatge s’eleva al 62% i entre els que no tenen estudis és de només unLES RAONS D’UN 32%. L’enquesta focalitza a ValènciaCONFLICTE ciutat i la seua comarca els únics terri- toris on guanyen els detractors de la“El blaverisme no és majoritari, però és unitat i per 48% front un 44%. A laun recurs que permet distraure l’opinió La Corona d’Aragó tenia una estructura federal que va permetre que el Regne de València diposara de Corts pròpies fins al resta del territori, els partidaris superenpública. Mentre parlem de llengua no segle XVIII. els detractors. En aquest sentit, cal des-parlem d’especulació urbanística, ni de de 2004, de crisi econòmica, d’evident els populars no negaven la unitat lin- per assegurar-los la majoria absoluta tacar el paper clau de les escoles ongestió sostenible de l’aigua, ni del dèfi- mala gestió del govern valencià i d’en- güística, deien que ells no s’hi ficaven sense espantar els més moderats. “El s’ensenya, de sempre, que valencià icit de la Generalitat Valenciana, ni de la frontaments en el PP (amb un conat en filologia i que l’únic que feien era PP reactivarà el conflicte en funció dels català és la mateixa llengua. Per tant, lacrisi de l’agricultura”, assenyala Agustí d’escissió), els populars ressusciten la defendre el nom de valencià i rebutjar seus interessos i, davant la possibilitat cultura i la formació reglada es mostrenCerdà, diputat valencià per Barcelona polèmica lingüística com a cortina de el de català. de perdre les eleccions autonòmiques com les claus per entendre per què sónper ERC. En un context de victòria de fum. De fet, en el darrer conflicte sobre A més, aquesta ambigüitat calculada del 2007, segurament ho farà”, conclou les noves generacions més formades lesles esquerres valencianes a les estatals les versions de la Constitució Europea, els permet retenir un sector ultra, clau Gisbert. que reconeixen la unitat del català.Alguns casos similars: gallec i portuguès El valencià empitjora amb el PPA efectes legals i pràctics, s’actua com si portuguès i gallec forendues llengües diferents. fins al punt que “la majoria dels diri- gents del BNG són lusistes, però si adoptés la normativa lusista clarament clou Penabade, qui aclareix que, mal- grat tot, encara no s’ha solucionat el conflicte. “D avant la indiferència, quan no hostilitat, del PP han estat els moviments cívics els que han impulsat tualment s’apliquen ja 70 municipis va- lencians. Segons dades del cens de 1991, el 50% dels valencians són cata- Des de l’any 1982, han existit dues perdria molts vots”, assenyala Bernar- la normalització lingüística, però és un lanoparlants. Les grans ciutats estannormatives: la lusista o reintegracionis- do Penabade, president d’AGAL. HOLANDÈS I FLAMENC fet que el valencià retrocedeix en l’ús molt castellanitzades: València (40%),ta, que reconeix la unitat de la llengua i De fet, des del Bloc Nacionalista El neerlandès ha estat conegut sota una gracies als populars. El problema rau Elx (33%) i Alacant (22%). En canvi,aproxima el gallec al portuguès, defen- Gallec, no s’han volgut manifestar gran varietat de noms que han anat en el fet que es confon la política lin- les comarques de Castelló i les comar-sada per l’Academia Galega da Lingua sobre el tema i han afirmat que el més evolucionant al llarg de la història. güística amb l’ensenyament en valen- ques centrals (les dues Marines, Alcoià,(AGAL), i l’aïllacionista, defensada important és la normalització del gallec El nom oficial modern “neder- cià”, conclou Diego Gómez, president Safor, Vall d’Albaida, la Costera i Ri-per la Real Academia Galega (RAG), i que se n’augmenti l’ús. “Finalment, el lands”, neerlandès, és molt recent i no de la Federació d’Escoles Valencianes. beres) tenen percentatges superiors alque tracta el gallec com una llengua di- 2003 es va produir una reforma de les ha triomfat sobre les designacions po- Front aquesta situació, el 1998 es va 75% en l’ús de la llengua. Les comar-ferent i l’aproxima al castellà, però re- normes aprovades el 1982, aïllacionis- pulars de “hollands”, holandès, i “vla- signar el “Compromís pel Valencià” ques al voltant de València ciutat, entreconeixent-ne l’origen comú. tes, que van acceptar les formes lusis- ams”, flamenc, denominacions que entre els partits d’esquerres i diferents el 50 i el 75%, i les del sud, inferiors al La consciència d’unitat lingüística tes i que van, per tant, en la direcció s’empren a Holanda i Bèlgica, respec- moviments socials i sindicals, que ac- 50%.del portuguès i el gallec és mínima, d’aproximar gallec i portuguès”, con- tivament.Catalunya. Maig de 2005 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Sense lluita directa, sense mitjancers entre el treball La defensa dels llocs de treball ha i el capital, no hi ha avenç d’anar unida a la qualitat del treball per a la nostra classeGralisa,condemnada perassetjament a CGT La plantilla d’IberpotashL a jutgessa titular del Jutjat Social número 2 de Mataró ha donat laraó al treballador que estava patint as- de Sallent, en contrasetjament laboral (tal com es va infor-mar al “Catalunya” 61) des que, sentdelegat de personal per CCOO, va afi-liar-se a la Confederació General delTreball. dels acomiadaments E La sentència reconeix com a fets l Comitè d’Empresa i els tre-provats una sèrie d’actuacions arbitrà- balladors de les mines de Sa-ries i humiliants de l’empresa (vegeu llent-Balsareny pertanyents a“Catalunya” 62). La sentència conclou l’empresa Iberpotash, reunits en as-que el treballador “ha estat sotmès a semblea el dia 10 d’abril, van decidiruna progressiva i contínua situació de per unanimitat dirigir-se a l’oficina d’I-pressió i hostigament de l’empresa” i a berpotash a Súria per tal de manifestar“un procés de control i avaluació dels el seu total desacord i protesta pels cincpropis companys, innecessari i sense treballadors acomiadats al centre decap altra finalitat que aconseguir la hu- Sallent, entenent que el procés iniciatmiliació”; qualifica els comportaments per l’empresa és una provocació perde l’empresa com a “abusius i reiterats carregar sobre l’esquena dels treballa-en el temps” i “sense altra finalitat que dors les conseqüències de la seva malaminar la moral i l’autoestima del treba- gestió.llador com a persona” i “desprestigiar- És així que la plantilla va iniciar unalo davant els seus companys” i valora vaga el 13 d’abril i que uns 200 treba-com a agreujant “la condició de repre- lladors van realitzar una marxa lentasentant dels treballadors a l’empresa” entre Sallent i Súria el passat dia 14que ostentava el treballador a l’inici d’abril fins arribar a la seu de l’empre-dels fets. Finalment, condemna l’em- sa de capital israelià Iberpotash, on du-presa al “cessament de la conducta rant més de dues hores van reclamar lad’assetjament” i al pagament d’una in- readmissió dels seus companys, un ve-demnització de més de 19.000 euros. ritable pla industrial amb les inversions necessàries que asseguri la viabilitat de l’explotació minera, més mesures de plantejament que afectava de la matei- treballadors, per tal d’aconseguir un del poder adquisitiu de tots els treballa-Persecució seguretat i garanties de treball estable. El plantejament d’intencions en les xa manera tota la plantilla d’Iberpotash i, per tant, el futur de tota la conca projecte o pla industrial que faci viable l’explotació del jaciment que garantei- dors del grup, en definitiva la viabilitat de l’empresa.sindical contra meses de diàleg i negociació que la di- recció va convocar i ella mateixa va potàssica. Per això, es va fer una crida a la so- xi l’estabilitat de l’ocupació, les inver- sions necessàries, la seguretat en les És per això que es va exigir enèrgi- cament reprendre les relacions laboralsCGT a Aigües del trencar el passat dia 1 d’abril era un lidaritat i la unitat d’acció de tots els condicions de treball i el manteniment i la readmissió dels acomiadats.Ter-Llobregat Seguiment total en la vaga de la neteja viària a SabadellU n nou cas de persecució sindical, en aquest cas a Aigües del Ter-Llobregat. Des que es va constituirl’empresa, fa uns tres anys, aquesta noha deixat de perseguir i assetjar tots els E l cent per cent de la plantilla d’es- combriaires de Sabadell va seguir la vaga consistent en aturades de cinc nia, entre associacions de veïns i orga- nitzacions de la ciutat, per explicar la precària situació laboral en què desen- balladors i treballadores. S’hi van pre- sentar membres del Cos Nacional de Policia de paisà, amb una càmera demembres de la Secció Sindical de la hores per torn els dies 13, 14, 16 i 18 volupen el seu treball; tothom els va vídeo per filmar els vaguistes i inten-CGT, fins i tot després d’haver-ne de d’abril, convocades pel Comitè d’Em- mostrar la necessitat que es desbloque- tant fer-se passar per un mitjà de comu-readmetre un dels membres, a qui va presa, format per sis delegats de CGT, gi la situació, però l’empresa continua nicació, vulnerant els drets de manifes-acomiadar. tres de CCOO, tres independents i un inamovible. L’empresa va mostrar la tació, vaga i llibertat d’expressió dels Ara que s’apropen les noves elec- d’UGT. El secretari general de la CGT seva cara prepotent fins i tot davant els vaguistes.cions sindicals, la direcció de l’empre- a Smatsa, José Antonio Molina, va cri- membres del Tribunal Laboral de Ca- La CGT ha denunciat que constant-sa i els sindicats del comitè (CCOO i ticar que els serveis mínims decretats talunya durant una mediació que va ment manifestacions i vagues són fil-UGT) ajunten forces per aturar la feina eren abusius i cobrien més del 50% tenir lloc el 21 de març. Aquests es van mades i fotografiades per la policia,sindical de CGT: obvien les seves rei- dels serveis de recollida. sorprendre per l’actitud empresarial i moltes vegades fent-se passar per tre-vindicacions, no els deixen entrar als El 1998 es va signar el darrer conve- algun dels seus membres va arribar a balladors dels mitjans de comunicació,centres de treball per repartir informa- ni a l’empresa Smatsa (Serveis Medi qualificar aquesta actitud de burla cap i ha demanat públicament a la Delega-ció, els prohibeixen fins i tot deixar-la, Ambient SA), concessionària de la ne- “és imprescindible que els poders polí- als treballadors, les treballadores i la ció del Govern que deixi d’actuar d’a-i a més afiliats a CGT reben missatges teja viària i escombrariaires de la ciutat tics de la ciutat acabin amb la radicalit- institució. Segons la CGT, “els ciuta- questa manera, ja que una Delegacióanònims en què se’ls insulta i calúm- de Sabadell. zació de les postures de l’empresa, dans i ciutadanes de Sabadell mereixen de Govern “d’esquerres” hauria de co-nia. El Departament de Medi Ambient Després de diverses propostes de abans que s’agreugi més la situació, és un servei públic de neteja de qualitat i mençar a marcar diferències amb lesno vol rebre els representants de la negociació dels treballadors i les treba- imprescindible una negociació seriosa les treballadores i els treballadors un actuacions de l’anterior delegada Gar-CGT. Tots aquests atacs s’han denun- lladores encaminades a evitar el con- per actualitzar un conveni arcaic i que tracte i unes condicions dignes per fer cia Valdecasas.ciat a la Inspecció de Treball, a Magis- flicte (vegeu “Catalunya” 61 i 62), la no satisfà ni les necessitats dels treba- el treball i de respecte dels gestors de En el moment de tancar aquesta in-tratura... i el Sindicat de Químiques de intransigència de l’empresa i la passi- lladors i treballadores, ni les de la ciu- l’empresa”. formació, les treballadores i els treba-la CGT de Barcelona va convocar el 29 vitat dels polítics de Sabadell només tat”. A banda de les aturades, es va con- lladors de la neteja de Sabadell haviend’abril una concentració davant el cen- van deixar una sortida: efectuar mesu- Les treballadores i els treballadors vocar una manifestació per diversos anunciat vaga indefinida a partir del 25tre de treball d’ATLL situat a la Font- res de pressió, en aquest cas aturades van realitzar una intensa campanya in- carrers de Sabadell el 14 d’abril, en la d’abril si l’empresa no s’oferia a nego-santa, a Sant Joan Despí. de cinc hores per torn. Segons la CGT, formativa entre la resta de la ciutada- qual hi van participar més de 130 tre- ciar les seves propostes.6 Catalunya. Maig de 2005
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Sònia, delegada sindical de CGT a la neteja de l’Hospital PLAÇA PÚBLICA Can Ruti de Badalona Tisores virtuals Joan Layret ‘El resultat de la vaga és L a llibertat a Internet està seriosa- ment amenaçada pel Poder. Un mitjà que va ser creat per l’exèrcit l’increment de plantilla’ nord-americà per descentralitzar els centres de decisió s’ha transformat en dues dècades en un nou espai d’infor- mació lliure. La llibertat sempre fa por als poders polítics, mediàtics i econò- mics. Començant per la superpotència i-Fa poc que heu estat de vaga, pots el seu pla Echelon d’observació sis-explicar-nos quins en van ser els mo- temàtica de tot el que es mou per latius i com s’ha desenvolupat aquest xarxa, fins al punt que el mateix presi-conflicte? dent d’aquest imperi no s’atreveix a en--La vaga es va iniciar el 14 de març del viar correus electrònics a les seves fi-2005. Els motius van ser la manca de lles. Potser coneix prou bé lapersonal i alguns punts reivindicatius “confidencialitat” d’aquests missatges.de repercussió econòmica que es van A l’Estat espanyol s’ha iniciat unaquedar estancats amb el pas del temps. persecució al lliure intercanvi de fitxersO sigui, dos anys de negociació amb de qualsevol mena. La Societat d’Au-l’empresa sense arribar a cap acord per tors s’està convertint en un vertaderl’actitud apàtica de l’empresa Clece ‘lobby’ econòmic potenciant la creacióSA contractada per l’Institut Català de de mesures totalment injustes com arala Salut (ICS) per a tots els hospitals de la creació d’un cànon que gravaràCatalunya. sense cap mena de contraprestació l’ús Es va formalitzar una plataforma d’Internet i la compra d’ordinadors i al-consensuada pels tres sindicats que re- tres accessoris. Partint de la base quepresentem la neteja al centre de Can els usuaris d’Internet són delinqüents,Ruti: CGT, amb quatre delegats; totes les mesures governamentals, comCCOO, amb tres; i UGT, amb dues. ara el pla antipirateria, van en aquesta Es va presentar als treballadors i les direcció. Mesures que han fracassat detreballadores la plataforma, que va ser forma estrepitosa als EUA es volen im-aprovada per majoria, i a més la vaga portar, i amb elles criminalitzar deva ser sotmesa a votació secreta per forma absolutament arbitrària els inter-l’exigència i la desconfiança cap als nautes. El que s’escapa a la lògica deltreballadors i les treballadores per part Les treballadores i els treballadors de la neteja a Can Ruti han aconseguit canviar la seva situació amb la vaga. mercat, com ara la cooperació espontà-del sindicat minoritari UGT. Els convenis que ens subscriuen els a la neteja de l’Hospital de Can Ruti. -Ressaltaria l’actitud negativa que han nia entre els internautes, vol ser perse--Ja posats, com està, en general, el dos sindicats majoritaris d’aquest país La Secció Sindical es va constituir al mantingut els sindicats CCOO i UGT guit penalment, en lloc que les matei-sector de la neteja a nivell estatal? (UGT i CCOO) són mediocres i molt maig del 2001. Les relacions amb els en l’últim conflicte, utilitzant com a xes corporacions multinacionals-El sector de la neteja està malament i millorables. altres sindicats són molt distants, ja excusa el conveni que s’està negociant revisin les seves polítiques de preus iés un fet molt preocupant, ja que està Està per veure si tenen dificultats que considerem que no estan en la ma- en el sector, a pesar que la presidenta els sistemes de comercialització fentmanejat pel sistema prestador a inte- amb un conveni provincial que ens teixa dinàmica sindical que nosaltres. del Comitè de CCOO va estar en tot possible la universalització dels dife-ressos governamentals, que és on es re- estan fent en aquests moments i que -Com funcioneu a nivell de secció moment amb els treballadors i les tre- rents productes culturals. No s’ha departeixen els percentatges. estan negociant a nivell de Catalunya. sindical i quins són els problemes balladores i participant al Comitè de perseguir i posar tothom en el mateix Al mig, hi ha les treballadores i els -Si no m’equivoco, sou la primera amb què més freqüentment us tro- Vaga. sac: cada ciutadà i ciutadana ha detreballadors subjectes a un sistema de força sindical en la neteja de Can beu? El resultat de la vaga ha estat l’incre- pagar el seu peatge corresponent.subrogació en què no tenim ni tan sols Ruti. Quant de temps fa que existeix -Funcionem bé malgrat l’assetjament ment en plantilla de 10 treballadores Més mesures van en la direcció de laopinió. la Secció Sindical de la CGT i quines sindical de l’empresa i la repressió fixes a jornada completa i la retirada de censura del Poder: la modificació de la Això tenint en compte, sobretot, que són les relacions amb els altres sindi- contra els treballadors i les treballado- totes les sancions i els acomiadaments, Llei de propietat intel·lectual per impe-és el sector que menys crisi pateix din- cats? res. així com continuar negociant la plata- dir les recopilacions d’articles periodís-tre del sector serveis. -Exacte, CGT és el sindicat majoritari -Afegeix el que creguis convenient... forma. tics, malgrat citar-ne la procedència, impediran l’existència de nombrosos webs i diaris electrònics, i per tant de la informació alternativa. Els mitjans deDesprés d’un any del suïcidi de Pablo Díez, el règim Vaga a comunicació tradicionals tenen un baló d’oxigen davant de tant de llibertinatgedisciplinari d’Autobusos de Barcelona no s’ha modificat Esteban-Ikeda i bitàcores lliures. Una altra mesura, i veiem, per tant,Secció Sindical CGT Autobusos dores d’autobusos perquè l’empresa reconegués en acta de conciliació en Riera i Jaume Ciurana, consellers de l’EMT, va afirmar, referint-se a Pablo L a Secció Sindical de CGT a l’em- presa Esteban-Ikeda va convocar que no són fets aïllats, sinó que hi ha un pla sistemàtic del Poder i els seus aliatsJ a fa un any (el 31 de març del 2004), es va suïcidar penjant-se enun arbre al barri del Polvorí el nostre el Jutjat del Social 7 la improcedència de l’acomiadament (26/10/2004). Per a la CGT els directius implicats Díez, que “... no es va fer l’acomiada- ment” i que “aquest treballador no va ser acomiadat” (cites textuals de l’acta una vaga de tres dies pel 13, 14 i 15 d’abril com a protesta davant l’aplica- ció del règim sancionador de l’empre- econòmics. És l’aplicació de la directi- va europea de les patents del progra- mari que està mobilitzant a totes lescompany i conductor d’Autobusos de en el cas fa temps que haurien d’haver del Plenari). sa, que aquesta utilitza constantment universitats: patentar programari, algo-Barcelona Pablo Díez, després d’ha- estat cessats, en especial Xavier Xavier Casas va faltar a la veritat, per efectuar una brutal repressió contra ritmes i matèries matemàtiques, mèto-ver-li estat lliurada una carta d’aco- Casas, president de TMB, contra qui una conducta tipificada en l’Article els representants de CGT, l’últim ex- des de negoci i funcionalitats dels pro-miadament (el dia 30 del mateix mes tenim interposada una querella crimi- 390 punt 4 del Codi Penal com a de- ponent de la qual va ser l’injust aco- grames informàtics és una veritablede març), en què se l’acusava d’apro- nal, on demanem que se li imputin els licte castigat amb penes de presó de miadament del company Manuel bomba atòmica contra el programaripiar-se l’import d’un bitllet, 1’10 càrrecs de falsedat en la narració dels tres a sis anys, amb multa de 6 a 24 Recio, a més de múltiples infraccions lliure, la resposta contra tants d’es-euros. fets succeïts per l’acomiadament i el mesos i inhabilitació especial per en prevenció de riscos i salut laboral. forços del moviment Gnu/Linux i tots Van ser necessaris set mesos de posterior suïcidi del treballador Pablo temps de 2 a 6 anys quan l’autoritat o La CGT va convocar, a més, con- els seus nombrosos seguidors, i en ge-lluita, inclosos dos dies de vaga el 8 i Deu, ja que segons consta en l’acta de funcionari públic que, en l’exercici de centracions a les portes de la fàbrica, neral contra tota la creació intel·lectual9 de maig, manifestacions, concentra- la sessió plenària de l’EMT, Xavier les seves funcions, cometi falsedat fal- que està situada al polígon Estruch del que es vulgui compartir. Cal pagar pe-cions... dels treballadors i les treballa- Casas, a les preguntes dels senyors tant a la veritat en la narració dels fets. Prat de Llobregat. atge fins i tot per pensar?Catalunya. Maig de 2005 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATUn altre cop els La nova reforma laboral, alcossos deseguretat del’Estat servei de la competitivitat Timanfaya de les polítiques de gestió de la mà d’o- Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT bra, per això insisteixen en la solucióA quests dies ha sortit a la llum les de reformar el mercat de treball, per L possibles vinculacions i relacions, a Reforma del Mercat de Tre- això la seva gran mentida i la seva co-més o menys notòries, entre un impor- ball que s’apunta, que ens herència amb la lògica del Capital.tant càrrec del PSOE a la zona del estan preparant govern, patro- El nou model de relacions salarials iCantàbric i els serveis de seguretat de nal i CCOO-UGT, pretén facilitar les laborals que tindrà la seva finalitzaciól’Estat. noves condicions que exigeixen els (un capítol més) a finals de juny, no és És prou coneguda l’ànsia del poder empresaris per tal de considerar-se res més que una continuada adaptacióper controlar les actuacions d’aquells competitius tant a la Unió Europea a la lògica del mercat capitalista. Ara,grups que qüestionen la raó de ser del com a la resta de l’economia globalit- el principi de regulació s’anomenasistema capitalista, experiències pròxi- zada. Aquesta reforma generarà una "flexibilitat".mes en pròpia carn i no allunyades en més gran flexibilitat de la mà d’obra al El model que es negocia en la novael temps hem sofert en el passat. servei dels interessos econòmics de la Reforma Laboral permetrà, en primerNomés ens cal tornar la vista fins al fa- patronal. lloc, que es puguin alterar de forma rà-tídic 15 de gener de 1978, quan els afi- En l’accés al mercat de treball es pida (sense processos rígids o sotme-liats i afiliades de la CNT ens mani- pretén fomentar que els treballadors i sos a normes de control sindical) tantfestàvem pels carrers de Barcelona les treballadores puguin accedir a un l’organització del treball com les pau-contra els Pactes de la Moncloa (verita- lloc de treball mitjançant uns contrac- tes d’aquest. En segon lloc, que quanble punt d’arrencada i primer intent de tes “estables” de foment de l’ocupació més gran sigui el grau de consens asegellar la pau social i imposar discipli- per a la rescissió dels quals es donin 33 l’interior de l’organització del treballna en el món del treball), un èxit de dies d’indemnització per any treballat (dins les parets de l’empresa i fora deconvocatòria que es veuria torbat per i, dels quals, al voltant del 40% finalit- les seves parets pel que fa a lal’incendi de la Sala de Festes Scala. zin quan s’acabi la subvenció. Aquest distribució), més adequats seran elsResultat, quatre treballadors afiliats a la és el “contracte indefinit” que desitgen canvis organitzatius.CNT morts i l’origen d’un ràpid i ine- fomentar els autoanomenats “agents L’exemple al qual hem de referir-xorable declivi del sindicat, del qual socials”. Pel que fa a aquest contracte, nos des dels anys 90 és el grau de flexi-van san ser acusats i detinguts altres s’augmentaran les subvencions als em- bilitat per a les reestructuracions em-afiliats al sindicat. presaris. L’altra mesura d’acompanya- presarials, bé mitjançant els En aquell moment o no es va saber o ment, augmentar el doble la indemnit- Expedients de Regulació d’Ocupacióno es va voler entendre la gravetat dels zació dels contractes temporals (de 8 a Foto: Mireia Bordonada (ERO) bé mitjançant acomiadamentsfets, fins i tot alguns concebien el culte 16 dies) ve a homogeneïtzar els costos individuals, i en aquesta primera dèca-a la violència o l’activisme sense ob- d’ambdues contractacions, ja que els La flexibilitat té l’avantatge per a la (desocupats, treballadors temporals, da del 2000 l’externalització del treballjectius evidents com una manera de empresaris bé per la via del foment de patronal, per al capitalisme, de dispo- immigrants) així com la generació de a través de contractes i subcontractes oguanyar medalles. L’acció per l’acció l’ocupació, bé per la via temporal, tin- sar d’una mà d’obra suficient i ne- condicions en la gestió empresarial que les deslocalitzacions fora del mercat enera l’important, si l’entorn no participa- dran assegurada una mà d’obra a la cessària segons els cicles productius i garanteixin la “seguretat” i la “rendibi- el marc estatal.va d’aquesta aventura era perquè esta- carta: barata i fàcilment expulsable de distribució de mercaderies, perme- litat”. Aquesta solució s’ha demostrat L’estratègia sindical de la CGT hava adormit, embrutit o aburgesat... quan no sigui necessària. tent-los preveure el cost de la mà d’o- falsa des de la primera reforma laboral de ser capaç, no només de mostrar la El temps ha acabat colpejant-nos En la mateixa línia, com a presump- bra, així com disciplinar els treballa- (any 1980 Estatut dels Treballadors) gravetat d’unes polítiques que en nomamb la seva crua realitat. Anys després, ta alternativa a les empreses de serveis dors i treballadores, fins al punt que fins a l’última (la reforma del PP del de la competitivitat i el lliure mercates va destapar com un infiltrat dels cos- que actuen com a contractes i subcon- sense defensa col·lectiva dels drets la- 2001) en els aspectes que deien que ha- destrueixen qualsevol relació socialsos de seguretat de l’Estat, anomenat tractes, es pretén potenciar de nou el borals, es vegin obligats a plegar-se als vien de corregir, com per exemple la basada en el respecte de la democràciaJoaquín Gambín, va col·laborar activa- paper de les Empreses de Treball Tem- designis de la patronal. temporalitat i la seguretat en el treball, i els drets col·lectius -de tots i totes- i lament en el disseny de l’atac i posterior poral (ETT), una mesura que per als Cada reforma limita més les regles no així en l’augment constant dels ni- llibertat, sinó que, a més, ha d’actuarincendi del local del passeig de Sant signants del Pacte Social és el paradig- reguladores, la protecció laboral, els vells de benefici empresarial, que ha desplegant una força suficient queJoan de Barcelona. ma de la lluita contra la precarietat. drets laborals i els drets socials. Els es- estat i és el seu veritable objectiu. pugui interrompre la pèrdua de drets i Malgrat això, no hem estat l’únic D’acabar amb la precarietat del tre- pais per a la negociació dels sistemes Per això no han desenvolupat ni de- l’eliminació d’un marc de reivindica-objectiu colpejat pel bé de la seguretat ball, res de res, com a molt reformar-lo de relacions laborals desapareixen i senvoluparan la regulació limitadora ció col·lectiu i contrari als projectes ca-de l’Estat. Podríem rememorar l’a- conforme a les condicions fixades en el només la voluntat unilateral dels em- de la utilització de contractes i subcon- pitalistes.temptat contra el cap del govern de la Pacte Social per la Competitivitat sig- presaris i empresàries determina la tractes, quan aquesta forma d’organit- Des de la CGT hem de ser clars idictadura franquista el 1973, un acte no nat el 8 de juliol de 2004, és a dir, ga- gestió i organització del treball. Els es- zació del treball és l’element central clares: volem rendes suficients per adel tot clar i en el qual les sospites rantir el criteri de competitivitat de pais per al consens anterior basat en el precaritzador de les relacions laborals. tots i totes, i a tot arreu. Volem i lluitemsobre la participació d’elements es- l’empresariat en els mercats estatals, conflicte (negociació, vagues,...) es re- De la mateixa forma, no articulen ni ar- perquè les condicions de treball es de-tranys és un dubte raonable no menys- europeus i mundials. dueixen i la funció dels sindicats majo- ticularan polítiques que intervinguin senvolupin de forma equivalent (jorna-preable. O el descrit en una recent es- Durant la permanència en un treball, ritaris es limita al control disciplinador sobre les deslocalitzacions, element fo- des, salaris, drets sindicals, drets polí-trenada òptima pel·lícula sobre una de en disposar de certa “estabilitat” (en dels treballadors i les treballadores. namental de l’economia globalitzada. tics, drets socials,...) i es respectitantes infiltracions en l’entorn etarra, aquest sentit van les reformes que pre- Les Reformes Laborals sorgeixen I és sobre aquest conjunt de canvis: l’estatut protector del treball.on és més que evident el manifest in- tenen fer en els contractes temporals, com a "inevitables" d’aplicar totes increment de productivitat, increment El nostre sindicat no pot actuar en laterès per no acabar amb aquest grup. en casualitzar alguns contractes com el elles, en aquesta que es prepara els pro- de competitivitat de l’economia em- lògica de la segmentació i la flexibilit- No semblava que aquests estigues- de circumstàncies de la producció i el blemes amb què volen justificar-la són, presarial, que s’ha desenvolupat el zació dels models productius i, avui,sin interessats també a conèixer i inter- d’obra o servei i incrementar els seus sobretot, la recuperació de la producti- "nou consens sobre la flexibilitat entre ser un sindicat alternatiu, transforma-venir en organitzacions de les suposa- tipus de cotització), es pretén guanyar vitat i la competitivitat empresarial en tots els actors, sindicats CCOO i UGT, dor, només pot ser per oposició ades “responsables” i que, per tant, en productivitat, assumint que la flexi- el nou escenari de l’economia globalit- empresaris CEOE i CEPYME, i go- aquesta lògica de la competitivitat, laquedaven al marge de possibles inter- bilitat en les condicions de treball (jor- zada. vern del PSOE". Aquest nou consens qual és la responsable de l’incrementvencions. Però, com diu el poeta… “la nades, mobilitat funcional i geogràfi- La flexibilització del mercat de tre- implica que s’accepta la configuració de la divisió del món entre zones d’in-vida et dóna sorpreses, sorpreses et ca,...) són condicions necessàries per a ball -proposada com a solució-, és una del mercat de treball en funció d’una tegració (treball estable, amb drets idóna la vida…” i tot encara és possible. l’empresari. És a dir, major pèrdua de constant en totes les reformes fins a demanda que és variable i, a més, seg- benestar) i zones de vulnerabilitat i de-Qui ens garanteix que no tornem a estar control sindical en l’organització del arribar a la quasi desregulació laboral mentada, i que la competència interna- safiliació social que cada dia s’engran-a l’ull de l’huracà? o potser ja… treball. per a gran part de la població activa cional porta a una constant adequació deixen més.8 Catalunya. Maig de 2005

×