Your SlideShare is downloading. ×
0
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Intel·ligències Múltiples  2010
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Intel·ligències Múltiples 2010

5,550

Published on

Published in: Education, Technology
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
5,550
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
111
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. IES Quercus Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES AL SEGLE XXI
  • 2. EDUCACIÓ SEGLE XXI Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Donar una mirada positiva al canvi de paradigma Promoure processos de canvi Provocar un posterior debat Fer una reflexió individual i/o grupal per “ La veritable educació consisteix en obtenir el millor d’un mateix” ( Gandhi)
  • 3. El desenvolupament del potencial humà “ La professió de ser persona és la més difícil de les professions”. Gorki “ L’ésser humà es va desenvolupant al llarg de la vida. Continuament es va fent” Enfocament Sistèmic G L O B A L INTEL·LIGÈNCIA EMOCIÓ PERCEPCIÓ COMPORTAMENT L’entorn psicosocial : família, escola, grups, L’entorn cultural :ens ve donat, heretat. L’entorn físic : el barri, ciutat o poble Contextualitzat Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 4. Realitat als centres Destaquem Diversitat Conflictes (Inter-intra) Obligatorietat Poc esforç Poca motivació.. Autoconeixement Emoció Motivació Esforç Atenció Convivència H A B I L I T A T S S O C I A L S Nivell acadèmic SOCIOEMOCIONALS (Vaello,2008)
  • 5. O R I E N T A C I Ó PERSONAL ACADÈMICA PROFESSIONAL ALUMNAT IM ÈXIT ATENCIÓ DIVERSIAT Dibuixos grup GRAIM
  • 6. NOVES ALFABETITZACIONS Comunicació a través del llenguatge audiovisual : interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se... Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres. Cultura de la globalització : coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local. Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC / TAC) apropiades Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica .
  • 7. Competències en el context educatiu COMPETÈNCIES PER A LA VIDA LES 5 MENTS DEL FUTUR (H.Gardner) Cognició mental Cognició emocional Cognició social Cognició moral Cognició corporal Cognició cognoscitiva Cognició: processar informació Ment disciplinada. Ment sintètica. Ment creativa Ment respectuosa. Ment ètica Pensament: és una activitat i creació de la ment Educador/a Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 8. Competències laborals “ Les competències laborals generals estan associades al desenvolupament de les capacitats , el treball en equip, encarregar-se de responsabilitats, relacionar-se amb els altres, utilitzar informació, gestionar recursos, orientar-se a resultats, …“ ASSIMILAR A D A P T A R ACOMODAR Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 9. El cervell Gràcies a la neurociència, neurobiologia i la neuropsicologia. 2% del nostre cos. 1,3 a 1,4 Kg Àrea visual Àrea motora Àrea auditiva Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Tacte
  • 10. El cervell reptilià. Estructura més antiga. MacLean (1952) Joseph LeDoux Antonio Damasio Les memòries emocionals no s’esborren Importància del lòbul prefrontal en el control de la conducta SISTEMA LÍMBIC Emocions Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 1. Instintiu. 2. emocions 3.dividit en 2 hemisferis H A B I L I T A T S S O C I A L S
  • 11. Giacomo Rizzolatti i el seu equip descubreixen “les neurones mirall” aportant evidències biològiques a l’aprenentatge per imitació i l’empatia. Vilayanur Ramachandran anomena les neurones mirall “neurones de l’empatia” per ser les implicades en la comprensió de les emocions dels altres. Es troben en l’escorza frontal inferior, a prop de l’àrea de Broca. Àrea de Broca NEURONES MIRALL Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 12. NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 NEUROPLASTICITAT
  • 13. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. C. Timoneda
  • 14. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Lineal Global
  • 15. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Capacitat per adaptar-se aprenent de l’experiència P S I C Ò L E G S “ La intel·ligència és allò que medeix un test” (Binet) “ La intel·ligència és l’aptitud per a pensar, tractar i resoldre problemes en situacions de complexitat” (E Morin) “ Capacitat d’un subjecte per a dirigir el seu comportament, utilitzant la informació captada, apresa, elaborada i produïda per ell mateix” (J.A. Marina) Inter = entre Eligere = Escollir Saber escollir la millor alternativa
  • 16. SINAPSIS contacte entre les cel·lules nervioses Importància dels estímuls i la motivació
  • 17. El cervell humà és més o menys com una casa heretada amb nou finestres diferents. Cadascuna d’elles té un moment especial per a entreobrir-se i altre per a obrir-se totalment, depèn de les experiències. Algunes d’aquestes finestres comencen a obrir-se en el ventre de la mare, d’altres posteriorment.
  • 18. El tancament d’una finestra representa una dificultat per aprendre. L’obertura d’una finestra és positiva, és un gran moment per als estímuls i per a l’aprenentatge .
  • 19. En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat? Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Els atrau les operacions matemàtiques Una comprensió especial pel món natural Els agrada llegir i escriure Líders naturals amb models positiu de rol Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fites Gran habilitat esportiva i moviments corporals Toquen instruments musicals amb força destressa Creen objectes artístics fantàstics De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent? Cadascu és únic Diferent Contribucions valuoses a la cultura humana
  • 20. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart
  • 21. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 22. LA INTEL·LIGÈNCIA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
  • 23. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
  • 24. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. </li></ul>Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
  • 25. Preguntes sobre el vídeo Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 <ul><li>Quina és la vostra intel·ligència més desenvolupada? </li></ul><ul><li>Com la feu servir per aprendre nous conceptes? </li></ul><ul><li>Penseu en algún personatge famós que hagi destacat en una intel·ligència </li></ul>
  • 26. INTEL·LIGÈNCIA PER H. GARDNER MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 27. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris: <ul><li>Tenir una localització definida en el cervell. </li></ul><ul><li>Posseir un sistema simbòlic i representatiu. </li></ul><ul><li>Ser observable en grups de població. </li></ul><ul><li>Evolucionar de manera independent i pròpia </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 28. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. </li></ul><ul><li>Es combinen de forma única en cada ésser humà. </li></ul><ul><li>Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 29. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 30. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>emocions </li></ul><ul><li>- Capacitat de controlar-les. </li></ul><ul><li>- Capacitat d’automotivar-se </li></ul><ul><li>Reconeixement de les </li></ul><ul><li>emocions alienes </li></ul><ul><li>- Control de les relacions </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 31. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM <ul><li>EXPERIÈNCIES </li></ul><ul><li>CRISTAL·LITZANTS </li></ul><ul><li>Són moments importants, crucials en el desenvolupament de les habilitats d’una persona. </li></ul><ul><li>(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) </li></ul><ul><li>EXPERIÈNCIES PARALITZANTS </li></ul><ul><li>Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. </li></ul><ul><li>(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) </li></ul>Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 32. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL Capacitat per a accedir als sentiments propis, comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida.
  • 33. Indicadors que permeten descobrir: Li agrada treballar i estudiar sol/a Té confiança en la seva capacitat Avança al seu propi ritme Analitza les seves fortaleses i debilitats Corregeix els seus errors Expressa amb precisió les seves idees Es planteja propòsits i s’esforça per aconseguir-los Decideix i cumpleix les seves accions. Té confiança en el demés Busca oportunitats per a actualitzar-se.
  • 34. Materials i estratègies per desenvolupar: Aplicació personal de l’aprenentatge. Autoavaluació. Destreses de concentració. Diaris personals. Portfolis: reflexió Projecte de futur. Projectes individuals Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments
  • 35. Maneres de desenvolupar la: Realitzant autoaprenentatge, metacognició, metaatenció, …. Elegint les nostres pròpies activitats Establint el nostre propi ritme en qualsevol projecte Treballant en oficis que ens agradin. Establint les nostres pròpies fites
  • 36. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres.
  • 37. Indicadors que permeten descobrir: Es socialitza ràpidament Li agrada i realitza sempre treballs en grup Té molts amics i amigues Ajuda a solucionar dubtes i problemes Gaudeix ensenyant als demés Ajuda a solucionar problemes Mostra empatia
  • 38. Materials i estratègies per desenvolupar: Aprenentatge cooperatiu. Mediació escolar. Resolució de conflictes. Trencaclosques col·laboratius.
  • 39. Maneres de desenvolupar la: Ensenyant a altres persones Compartint jocs, joguines i materials Treballant en grup Relacionant-se i col·laborant activament amb altres Participant en activitats comunitàries, esplais, clubs,
  • 40. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell.
  • 41. Indicadors que permeten descobrir: Gaudeixen realitzant experiments Els agrada conrear jardins, hort, plantes Porten registres d’estudis sobre fenòmens determinats Elaboren herbaris, aquaris, col·leccions, Els agrada observar la natura, animals, plantes, bosc estrelles Els agrada molt les classes de botànica, geografia, zoologia,…
  • 42. Materials i estratègies per desenvolupar: Activitats a l’entorn natural. Plantes i mascotes a l’aula. Centres d’aprenentatge naturalistes. Diaris d’observacions. Projectes d’investigació. Organitzar col·leccions.
  • 43. Maneres de desenvolupar la: Observant directa o indirectament la natura: plantes, animals, paisatges, … Construint aquaris, herbaris, jardins botànics, insectaris, terraris, …. Criant mascotes i organitzant granjes Observant vídeos, fotografies sobre fenomens naturals i múltiples formes de vida Dialogant amb científics, botànics, metges, físics, astrònoms, …. Tenint accés al bosc, natura, camps, muntanyes, …..
  • 44. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre.
  • 45. Indicadors que permeten descobrir: Recorda les melodies de les cançons Li agrada i destaca a la classe de música S’interessa per tocar instruments musicals Li agrada estudiar amb música de fons Col·lecciona discs o CD Porta molt bé el ritme de la música Té una veu melodiosa quan parla Es manifesta sensible als sorolls de l’ambient Li agrada escoltar diverses classes de músiques
  • 46. Materials i estratègies per desenvolupar: Cantar: el tema a treballar Tocar instruments. Assistir a concerts Crear acompanyaments, melodies conceptuals. Identificar sons ambientals. Música que treballa estats d’ànim. Expressar sentiments musicals
  • 47. Maneres de desenvolupar la: Cantant Gravant Xiulant Fent instruments musicals de percusió, vent,…. Estudiant amb música de fons Component lletra i música de les cançons Assistint a concerts Mitjançant el ritme i la melodia Fent Karaokes
  • 48. INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial.
  • 49. Indicadors que permeten descobrir: Dibuixa representacions precises de les persones i dels objectes Gaudeix de les imatges de la TV i el cinema Construeix representacions tridimensionals Dibuixa constantment Llegeix amb facilitat els mapes, els diagrmes i altres guies geogràfiques
  • 50. Materials i estratègies per desenvolupar: Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge. Creació de còmics, videos o pel·licules. Murals visuals. Mapes mentals. Panells didàctics. Símbols gràfics
  • 51. Maneres de desenvolupar la: Utilitzant vídeos, pel.lícules, diapositives i esquemes Orientacions al camp, al bosc, als carrers,…. Visitant monuments arquitectònics i museus d’art. Observant i creant imatges Dibuixant i pintant objectes Explicant somnis Construïnt plànols
  • 52. INTEL·LIGÈNCIA CINESTESICACORPORAL Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i utilització d’objectes amb destresa
  • 53. Indicadors que permeten descobrir: Els agrada moure, saltar, picar amb els dits. Es manifesta inquiet quan està assegut/a Necessita tocar les coses per aprendre Gaudeix observant els esports Demostra destresa en els treballs manuals Imita fàcilment els gestos i comportaments dels demés. Destaca en diferetns esports com el futbol, tennis, bàsquet, handbol, natació, voleibol,….
  • 54. Dramatitzacions: el teatre de la classe. Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina. Conceptes cinètics: expressar amb mímica. Fabricació de materials: dòmino, cartes d’aprenentatge, trencaclosques. Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. L’expressió corporal. Materials i estratègies per desenvolupar:
  • 55. Maneres de desenvolupar la: Realitzant exercicis físics múltiples. Participant en competències esportives Imitant moviments i diferents rols de les persones Improvitzant rols teatrals Realitzant caminades, senderisme. Participant en manualitats com retallables, fang, …
  • 56. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit. Sensibilitat al significat i les funcions de les paraules i del llenguatge.
  • 57. Té bona memòria per als nom, els llocs, les dates i dades en general Gaudeix amb la lectura de llibres Li agrada fer mots encreuats Li agrada participar en debats i jugar a jocs de paraules... Té un bon vocabulari Destaca en las matèries que es basen en la lectura i l’escriptura Indicadors que permeten descobrir:
  • 58. Narracions orals de contes o històries. Activitats de biblioteca. Activitats d’escriptura: diari personal. Debat a classe: argumentacions. Entrevistes: amb gravacions. Programes de ràdio. Revistes Materials i estratègies per desenvolupar:
  • 59. Maneres de desenvolupar la: Parlant amb els demés LLegint molts llibres Escribint històries, contes, … Escoltant paraules en discs, gravacions,.. Organitzant dramatitzacions, escenificacions,… Fent diaris escolars
  • 60. INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA Capacitat d’analitzar problemes, portar a terme operacions matemàtiques, sensibilitat als patrons lògics o numèrics.
  • 61. Realitza càlculs aritmètics mentals amb rapidesa Executa jocs d’estratègia amb precisió com els escacs Resolt problemes utilitzant inferències: la lògica Gaudeix a les classes de matemàtiques i lògica Domina els conceptes de quantitat, temps i causa-efecte Utilitza diverses habilitats matemàtiques, com l’estimació, interpretació d’estadístiques i gràfiques. Indicadors que permeten descobrir:
  • 62. Interpretacions estadístiques. Jocs i trencaclosques lògics. Treballs amb números. Planificació d’estratègies. Esquemes. Eixos cronològics. Materials i estratègies per desenvolupar
  • 63. Mesurant diversos objectes concrets Manipulant materials concrets per a comparar, seriar, pesar, mesurar, quantificar, construir,…. Jugant a escacs, jocs lògics, Col·leccionant objectes interessants per organitzar per categories, com poden ser monedes, bales, bitllets,…. Maneres de desenvolupar la:
  • 64. INTEL·LIGÈNCIA EXISTENCIAL Capacitat de situar-se un mateix en relació amb les determinades característiques existencials, com el significat de la vida i de la mort, el per què, quedar-se embadalit davant d’una obra d’art.
  • 65. Indicadors que permeten descobrir: Es fa preguntes sobre l’existència Inclou aspectes de l’existència social, moral i emocional. Avança al seu propi ritme Analitza les seves fortaleses i debilitats Considera essencial les qüestions còsmiques S’interessa per qüestions trascendentals Busca oportunitats per a actualitzar-se.
  • 66. Materials i estratègies per desenvolupar Fer preguntes. Aplicació personal de l’aprenentatge. Diaris de reflexió individual Destreses de concentració. Portfolis: reflexió Projectes individuals
  • 67. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LES IM A L’AULA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Els docents en la planificació didàctica: Reflexionar sobre el concepte a ensenyar i identificar les intel·ligències i CCBB que resultin més apropiades per a comunicar i desenvolupar el contingut Estratègies didàctiques preparades: FEM
  • 68. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què
  • 69. Les CCBB i les aplicacions IM es basen en: <ul><li>Integració dels continguts </li></ul><ul><li>Enfocament globalitzador </li></ul><ul><li>Renovació metodològica </li></ul><ul><li>Competències docents </li></ul><ul><li>Sistema d’avaluació </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 70. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge … Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 71. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. A. Sala
  • 72. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB Dibuixos grup GRAIM
  • 73. EXEMPLES Contingut de socials: Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància. Contingut de llengua: Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,…. Integració dels continguts Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 74. Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció compartida del coneixement Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 METODOLOGIES Col·laborar Ref: R. Canals
  • 75. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 76. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho … Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. C. Timoneda
  • 77. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR <ul><li>Captar l’atenció de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Fer que l’alumnat s’interessi de veritat </li></ul><ul><li>Despertar la seva curiositat </li></ul><ul><li>Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu) </li></ul>MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 78. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: <ul><li>Tasques variades: treball per projectes </li></ul><ul><li>Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat </li></ul><ul><li>Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo </li></ul><ul><li>Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació </li></ul><ul><li>Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. </li></ul><ul><li>Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. </li></ul><ul><li>Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 79. LA MENT CREATIVA Ser creatius per no ser substituïts per ordinadors La creativitat es busca, es cultiva i s’elogia Mihaly Csikszentmihalyi ens diu que en la creativitat intervenen 3 elements <ul><li>Una persona crea </li></ul><ul><li>L’àmbit cultural, regles, models,… </li></ul><ul><li>El camp social, jutgen el mèrit </li></ul>Ment creativa Insatisfet amb el treball Gaudeix sent diferents als demés No s’esfonsa amb els obstacles Persona enèrgica Inmune a les crítiques Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 80. CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu Ken Robinson (2006) EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  • 81. LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 <ul><li>La seva significativitat. </li></ul><ul><li>La seva complexitat. </li></ul><ul><li>La importància de l’entorn físic. </li></ul><ul><li>El seu vessant pràctic. </li></ul><ul><li>La transversalitat del coneixements. </li></ul><ul><li>La selecció dels continguts. </li></ul><ul><li>La seva importància social. </li></ul><ul><li>La creativitat </li></ul><ul><li>La motivació </li></ul>
  • 82. Ens ajuden a aconseguir un treball competencial Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 <ul><li>Activitats relacionades en fets reals o problemes quotidians </li></ul><ul><li>Activitats basades en fer, en experimentar o manipular . </li></ul><ul><li>Treballs de camp . </li></ul><ul><li>Simulacions. </li></ul><ul><li>Dramatitzacions. </li></ul><ul><li>Notícies d’actualitat. </li></ul><ul><li>Problemes d’interès per l’alumnat. </li></ul><ul><li>Lectura d’imatges, de sons, músiques, gràfics, icones. </li></ul><ul><li>Activitats on es vivenciïn comportaments i actituds observables i avaluables . </li></ul><ul><li>Activitats a la xarxa com les WebQuest, blocs, Caceres del Tresor, Wiki ,... </li></ul><ul><li>Activitats de la web 2.0 </li></ul>Activitats diverses per als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat i que tinguin en compte la multiplicitat d’intel·ligències
  • 83. Estratègies didàctiques més adients Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Activitat de role playing o simulacre. Crear moviments per a explicar ... Crear una coreografia Inventar un joc de taula Fabricar fitxes o trencaclosques Construcció Gimcanas Material de rebuig Dissenyar un producte Fabricació de materials Expressió corporal “ Aprendre fent”, actuant, construint, tocant i sentint Recursos tecnològics per a jugar. Presentacions amb acompanyaments musicals. Escriure la lletra d’una cançó. Cantar una cançó que expliqui ... Reconèixer patrons rítmics Relacionar la lletra d’una cançó amb ... Semblances entre una obra musical i ... Presentació d’un breu espectacle musical Fabricar un instrument Recopilar i presentar cançons. Crear un collage musical Recursos tecnològics musicals Crear situacions problemàtiques. Traduir …a una fòrmula Crear una línea del temps. Dissenyar i realitzar un experiment. Inventar un joc d’estratègia. Crear silogismes per a demostrar. Preguntes socràtiques Dissenyar un codi. Classificar dades. Descriure models o simetries. Organitzadors gràfics Recursos tecnològics per a calcular La narració. Debats. Relatar contes, novel·la Presentacions Programa de ràdio. Redactar un prospecte. Inventar eslògans. Realitzar entrevistes. Escriure una carta. Activitats de biblioteca. Diaris Acudits Embarbussaments Revistes. Recuros tecnològics per a escriure Cinestèsicacorporal Musical Logicomatemàtica Lingüística
  • 84. Estratègies didàctiques Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Coordinar reunions Debats entre companys Dramatitzacions Integració un grup Aplicació d’habilitats socials Projectes de treballs socials Tutoria entre iguals Treballs grupals. Crear un cultugrama o roda de sistemes Manipulacions. Mim. Fabricació material Recursos tecnològics per a interactuar Descriure els teus sentiments Crear una analogia personal Explicar la teva filosofia Desriure els valors personals Estratègies d’aprenentatge autodirigides Diari personal Motivacions per a l’estudi Dur a terme projectes Rebre feedbak per part d’una altre persona Autoavaluacions Recursos tecnològics personals Dissenyar mapes, associacions, gràfics,... Crear presentacions amb diapositives, vídeos, àlbum de fotografies,... Sistemes mnemotècnics per a aprendre Crear objectes artísitcis Dibuixos arquitectònics Crear anuncis publicitaris Variar la forma i el tamany Utilitzar un codi de colors per a il·lustrar un procès Inventar un joc per a demostrar Il·lustrar, pintar, escolpir, construir,... El retroprojector per ensenyar Recursos tecnològics per a dibuixar Col·leccionar i classificar informació Confeccionar un diari d’observacions Comparar fenòmens meteorològics Semblances d’una especie vegetal o animal Crear un taxonomia Microscopis, lupes, telescopis, ... Observació directe Relacions entre,... Cura de plantes o animals Descriure els cicles Sortides a la natura Recursos tecnològics per a explorar Interpersonal Intrapersonal Visualespacial Naturalista
  • 85. METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·LIGÈNCIES Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC Eines 2.0, WQ, Wiki, Caceres, blocs,vídeo,... TREBALL
  • 86. C. social i ciutadana : Interacció amb els demés, normes de convivència, consciència de diversitat,… C. Coneixement i la interacció amb el món físic: interacció manipulativa i sensorial amb els elements del món físic C. comunicativa, ling. audiovisual: conversar i escoltar. Expressar-se per escrit, i diferents llenguatges audiovisuals C. Aprendre a aprendre: Consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements. Autoavaluació. C. matemàtica: Comprendre, utilitzar i relacionar els números . Resoldre problemes C. Artística i cultural: observació i expressió creativa C.Tractament de la informació i c. digital: gestionar la informació, ús de les TIC C. Autonomia i iniciativa personal: aplicació de valors i actituds personals. Projectes individuals o col·lectius
  • 87. Com podem treballar amb IM i CB? Canviar el “xip” tothom és intel·ligent, + 1 intel·ligència, combinació pròpia, ... Activitats docent diversitat d’activitats, materials, avaluacions, treball d’habilitats socials, reflexió aprenentatge, Ambients d’aula decoracions aula, expliquem a l’alumnat, Perfils d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacions, conductes disruptives,
  • 88. És possible desenvolupar les intel·ligències dèbils? Mètode Suzuki (1898-1998) aprenentatge musical. Llenguatge per imitació. Desenvolupat en diferents països arreu del món. Llengua materna: escolta, imita, sil·labeja i parla. És un bon mètode. Està centrat no només en l’educació musical, sinó en el desenvolupament personal, formant éssers humans sensibles, tolerants, dialogants, capaços de treballar en grup cooperatiu. www.xtec.cat/~nalart , [email_address] , http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/ “ El desenvolupament de les nostres capacitats, ens portarà a la felicitat”

×