Reflexió sobre la democràcia a partir dels pensaments d'Aristòtil i de Daniel Innerarity.

1. Democràcia,
una realitat amenaçada
By Rafael Ricoy

2. 2

3. Pierre Aubenque
3
Pierre Aubenque, La prudencia en Aristóteles
(1963), Editorial Crítica, Barna 1999

4. Contingència, política i democràcia
4
“La prudencia podía ser quizá una
“virtud estúpida” para un siglo que
creía poder cumplir con la vocación del
hombre más que superando sus límites
y que quería realizar sin demora el
Reino de Dios sobre la Tierra. Pero
nosotros volvemos a descubrir hoy
que el mundo es contingente y el
porvenir incierto, que lo inteligible
no es de este mundo y que, si se
presenta en él, es sólo en forma de
sucedáneos y a la medida de
nuestros esfuerzos.
Prólogo a La prudencia en Aristóteles
(1963)
Món
contingent
Futur incert
Manca
d'intel·ligibilitat

5. Contingència, política i democràcia
5
Món
contingent
Futur incert
Manca
d'intel·ligibilitat
Retorn a la visió tràgica de l’existència
La tragèdia grega estava plena d’ interrogants
d’ aquest tipus:
què li està permès conèixer l’home?
què ha de fer en un món on regna l’Atzar?
què pot esperar d’ un futur que li és amagat?
Com romandre, ja que som humans, en els
límits de l’humà?
La resposta, incansablement repetida pels
cors de la tragèdia, es resumeixen en una
paraula: phrónein (prudència).

6. Contingència, política i democràcia
6
L’univers aristotèlic En Aristòtil no existeix la ficció com a
categoria filosòfica, és a dir, una
creació de la ment humana, que un cop
és compartida, s’independitza de la
ment que la va crear i adquireix un
caràcter intrasubjectiu per als creients.
En el món aristotèlic existeixen
diferents categories de realitat, així
com també diferents categories de
coneixement. Les categories diferents,
tant en l’àmbit de la realitat com el del
coneixement, estan ordenades segons
una disposició jeràrquica on trobem
realitats i coneixements d’ordre
superior i realitats i coneixements
d’ordre inferior.Realisme polític

7. Contingència, política i democràcia
7
L’univers aristotèlic
Existeix en l’univers aristotèlic una
divisió primordial:
El món supralunar: el lloc de la
perfecció, el de les formes més pures,
on impera l’ordre i la necessitat.
El món sublunar: el lloc on habiten
els humans, el lloc de la imperfecció,
afectat per la matèria, on impera el
desordre i la contingència.
El desordre i la contingència van
creixent a mesura que baixem de les
esferes superiors del món supralunar
cap a les esferes inferiors del món
sublunar.

8. Contingència, política i democràcia
8
L’univers aristotèlic
Per a un grec la ciència és una
explicació total i no pot desenvolupar-
se més que allunyant-se de la
contingència del món sublunar.
El món aristotèlic només és racional
en les part superiors del món
supralunar.
La saviesa tracta d’allò que és
necessari i ignora allò que neix i mor.
La saviesa és immutable com els
objectes dels que tracta.
La prudència, en canvi, tracta d’allò
contingent, és a dir, d’allò que canvia
segons els individus i les
circumstàncies.

9. Contingència, política i democràcia
9
L’univers aristotèlic
La saviesa no és de cap ajuda allà on
la realitat sobre la qual convé actuar
no està prou determinada per se
coneguda científicament.
La prudència, en canvi, només té raó
de ser en un món contingent.
Un individu prudent és l’home capaç
de deliberar, i, més en particular, de
deliberar bé.
Un bon matemàtic mai no delibera.

10. Contingència, política i democràcia
10
L’univers aristotèlic
Deliberem quan ens trobem davant
d’un món en què és difícil aconseguir
un coneixement total.
Ha d’haver una deliberació prèvia
abans de prendre una decisió.
En la deliberació l’individu prudent
capta el punt de possibilitat, però no
pot fer que aquest “possible” sigui
necessari.
L’acció més deliberada comportarà
sempre el risc del fracàs.
Tota deliberació apunta al futur: si el
futur estigués escrit no caldria la
deliberació.

11. Contingència, política i democràcia
11
Deliberació i democràcia
En Aristòtil existeix un vincle profund
entre una filosofia de la contingència i
un sistema democràtic, és a dir,
deliberatiu.
Troba el seu origen en la instintució de
la Boulé amb la que Homer designa el
Consell d’Ancians encarregat de
preparar mitjançant una deliberació
prèvia les decisions que debatrien
després els ciutadans en l’assemblea.
Aristòtil insisteix en el caràcter polític
de la deliberació.

12. Contingència, política i democràcia
12
Deliberació i democràcia
La democràcia és certament un règim
mediocre: el pitjor dels millors governs
i el millor dels pitjors. En aquest punt,
Plató i Aristòtil coincideixen.
Sent les coses del món sublunar les
que són i l’ésser humà el que és convé
buscar en tot no el millor
absolutament, sinó el millor possible
ateses les circumstàncies (Política IV,
1, 1288b, 25-26)
Tanmateix, pel que s’insinua en
Aristòtil, aquesta mediocritat
democràtica és el reflex del món
contingent en el que es mouen els
humans.

13. Contingència, política i democràcia
13
Filosofia política aristotèlica
En un món perfecte per a la ciència, on
res no pot ser d’una altra manera de
com és, no hi hauria lloc per a l’acció
humana.
L’individu prudent sap que la ciència
pot tornar-se inhumana quan volent
ser rigorosa pretengui imposar les
seves determinacions a un món que
potser no estigui fet per acollir-les.
Que en el món hi hagi fets
inexplicables i incomprensibles és
sempre una invitació renovada a la
iniciativa humana.
Aristòtil
Realisme polític

14. Contingència, política i democràcia
14
Filosofia política aristotèlica
Realisme polític
REALITAT Atzarosa, contingent, imprevisible, indeterminada
CONEIXEMENT
HUMÀ
La deliberación representa la vía humana, es decir, la
de un hombre si no totalmente sabio, no totalmente
ignorante, en un mundo que no es totalmente
racional ni totalmente absurdo, y que, sin embargo,
conviene ordenar usando las deficientes mediaciones
que nos ofrece.
SISTEMA
POLÍTIC
El pitjor dels millors governs i el millor del pitjors (la
democràcia)

15. Democràcia i consciència dels límits
15
Realisme polític
Si per Pierre Aubenque, en el pensament ètic i
polític reviu la vella saviesa arcaica dels límits, en
el pensament del filòsof basc Daniel Innerarity
resonen les paraules del vell filòsof d’Estagira.
La política és
fonamentalment un
aprenentatge de la
decepció
Daniel Innerarity

16. Democràcia i consciència dels límits
16
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
1. A la política se li encomana la gestió dels problemes més complexos
que no és resolen mitjançant una perícia professional indiscutible.
2. El polític ha de donar solucions que no satisfan a tothom:
generalment ha de decidir-se per la solució menys dolenta.
3. L’existència de poca objectivitat fa que en l’àmbit polític hi hagi més
persuasió que demostració, la qual cosa empeny a què en l’imaginari
popular el polític carregui amb la fama d’enganyador i farsant.
4. Existeix desil·lusió perquè en la democràcia es dipositen il·lusions
desmesurades, moltes vegades generades pels mateixos polítics en
el seu afany de guanyar les eleccions.

17. Democràcia i consciència dels límits
17
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
Si bé la democràcia és un sistema que gairebé sempre ens decep,
la decepció podria ser més o menys acceptable si saben regular
amb prudència les nostres expectatives.
tecnocràcia
populisme
Limita al màxim les
expectatives
Tot és possible
Avui en dia l’eix tecnocràcia-populisme és una identificació
ideològica més explicativa que l’eix dreta-esquerra.
Daniel Innerarity, ¿Qué podemos esperar en una
democracia?, El Diario Vasco/El Correo 23/11/2014

18. Democràcia i consciència dels límits
18
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
Tant la tecnocràcia com el populisme manifesten una gran
ignorància sobre la naturalesa de la política i promouen el
menyspreu de la política com a tal.
tecnocràcia
populisme
Limita al màxim les
expectatives
Tot és possible
En un món sense política estalviaríem sous i alguns espectacles
vergonyosos, però perdrien la representació dels seus interessos i
les seves aspiracions d’igualtat aquells que no tenen cap altre
mitjà de fer-se valdre.
Daniel Innerarity, Elogio y desprecio de la clase
política, El País 29/01/2013

19. Democràcia i consciència dels límits
19
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
La temptació tecnocràtica per superar la decepció democràtica: el
desig de substituir el predomini de l’opinió del ciutadà per
irreflexiva i caòtica pel segur i garantit saber de l’expert.
tecnocràcia
populisme
Limita al màxim les
expectatives
Tot és possible
A l’àmbit públic queden relegats els conflictes de caràcter
irresoluble, perquè són irresolubles per a la ciència i per a
l’economia.

20. Democràcia i consciència dels límits
20
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
La temptació populista per superar la decepció democràtica: el
desig de substituir les intermediacions polítiques (ni partits ni
institucions ni representants polítics).
tecnocràcia
populisme
Limita al màxim les
expectatives
Tot és possible
En temps d’indignació guanyen aquells que encerten a l’hora de
representar el malestar millor que els altres que aquells que
proposen solucionar els problemes. Els populismes polaritzen els
conflictes, simplifiquen els problemes i substitueixen la reflexió
per moments de gran densitat emocional.

21. Democràcia i consciència dels límits
21
Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?
1. No són els moviments antidemocràtics que van fer possible els
totalitarismes del segle passat.
2. Tenen una idea simplista de la democràcia, absolutitzen una de
les seves dimensions: o el moment plebiscitari o entenen la
sobirania nacional com quelcom impermeable a qualsevol
obligació més enllà de les nostres fronteres.
3. Si els populismes són cada cop més acceptats no és perquè
han augmentat els seguidors del feixisme sinó perquè hi ha més
gent que es deixa convèncer que la democràcia és això.
Els populismes actuals
Daniel Innerarity, Por una democracia compleja, El
País 16/11/2016

22. Democràcia i consciència dels límits
22
La naturalesa contingent de la política .
Coneixement polític: els problemes que es tracten no es resolen
mitjançant una competència irrefutable. No existeix una objectivitat
que posi fi a les nostres controvèrsies.
Realitat política: és un món d’evidències escasses, un àmbit d’alt risc
i d’alta imprevisibilitat
Sistema polític: com en política no hi ha experts incontestables, la
política es converteix un assumpte de tots.
La democràcia
és el sistema
més adequat

23. Democràcia i consciència dels límits
23
La naturalesa contingent de la política .
Cuando los estadounidenses eligieron como
presidente a George Bush algunos lo saludaron
como la posibilidad de que una persona normal
llegara hasta allí (alguien que había tenido
dificultades con el alcohol y se atragantaba
comiendo galletas) y ahora podemos asegurar
que la democracia es un sistema tan abierto que
puede llegar a ser presidente incluso alguien
muy por debajo de lo normal.
Daniel Innerarity, Por una democracia
compleja, El País 16/11/2016

24. Democràcia i consciència dels límits
24
Què fer amb les respostes antipolítiques?
2- Els criteris per jutjar la competència dels polítics han de
provenir només de l’àmbit la política, que és una activitat molt
peculiar.
3- Acceptar la limitació de la política com a activitat sotmesa a la
incertesa i la contingència.
1- Les crítiques del populisme o la tecnocràcia a la democràcia
(l’antipolítica) no comprenen la veritable essència de la política.
4- Assumir que la política és una activitat limitada, mediocre i
frustrant perquè així és la vida, limitada, mediocre i frustrant.

25. Democràcia i consciència dels límits
25
Què fer contra les respostes antipolítiques?
2- Per contrarestar el simplisme dels populismes cal emprendre
una batalla conceptual perquè els plantejaments matisats i
complexos deixin de ser sistemàticament castigats amb la
desatenció i el menyspreu.
1- Per fer front a l’antipolítica s’ha de fer atractiu i intel·ligible un
discurs que defensi la idea d’una democràcia complexa.
3- Si és dolent l’elitisme democràtic també ho és l’elitisme popular.
4- Els canvis socials només són possibles dins la mediocre
normalitat democràtica i del modest reformisme.

26. Democràcia i consciència dels límits
26
La democràcia és un conjunt de valors i procediments que cal saber
orquestrar i equilibrar (participació ciutadana, eleccions lliures, judici
dels experts, sobirania nacional, protecció de les minories, primacia
del dret, deliberació, representació …)
Gràcies a aquests valors i procediments la democràcia pot
contrarestar alguns efectes que els riscos que la mateixa democràcia
promou: que un incompetent arribi al poder.
A favor d’una democràcia complexa
La democràcia és un sistema dissenyat més per impedir que per
facilitar, un sistema que prohibeix, equilibra, limita i protegeix.
Una societat està ben governada quan ho està per uns
procediments, regles i normes i no quan governen persones
especialment dotades i exemplars.

27. Democràcia i consciència dels límits
27
La democràcia no està pensada per seleccionar als millors governants
per això disposa d’un sistema de regles i procediments que impedeixen
que el governants dolents puguin causar danys irreparables.
L’esforç social s’ha d’adreçar no tant en aconseguir una millor classe
dirigent com en el millorament de procediments i de regles.
A favor d’una democràcia complexa
Es podria prescindir de les persones intel·ligents però no dels
sistemes intel·ligents.
Una societat està ben governada quan resisteix el pas d’uns mals
governants.

28. Democràcia i consciència dels límits
28
Dos investigadors britànics, Robert Geyer i Samir Rihani, van proposar
un experiment mental:
Què passaria si els governadors del Banc d’Anglaterra fossin substituïts
per una habitació plena de micos?
La resposta intuïtiva
seria que l’economia
britànica es
col·lapsaria.
A favor d’una democràcia complexa
La resposta que proposen aquests dos
investigadors és que si les regles i els
procediments que sostenen el funcionament
del banc són bons, els micos no farien tan mal
com es podria suposar
Qui ens
governen, els
sistemes o les
persones?
Daniel Innerarity, Sobrevivir a los malos
gobernantes, El País 04/0/2017

29. Democràcia i consciència dels límits
29
Concepció intuïtiva de la política
Configuració de sistemes intel·ligents
La qualitat de les mesures
polítiques dependrà de la capacitat
personal de qui temporalment
ocupi el poder.
A favor d’una democràcia complexa
Concepció racional de la política
El govern és el resultat de
l’acció heroica de les persones
La qualitat de les mesures polítiques
dependrà dels mecanismes
d’equilibris, contrapesos i
correccions automàtiques
dissenyats per limitar el poder.

30. Democràcia i consciència dels límits
30
ACTIVITATS
Compareu les anàlisis que Raffaele
Simone i Daniel Innerarity fan de la
democràcia i les seves amenaces.
Vegeu la influència de la teoria de
sistemes del sociòleg Niklas
Luhmann en la filosofia política
d’Innerarity.
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2017/01/daniel
-innerarity-i-la-teoria-de.html

31. Democràcia i consciència dels límits
31
MATERIAL
Articles de Daniel Innerarity
1. Sobrevivir a los malos gobernantes, El País 04/01/2017
2. ¿Qué podemos esperar en una democracia?, El Diario Vasco/El
Correo 23/11/2014
3. Estrategias para gobernar, El Diario Vasco/El Correo 09/11/2014
4. Elogio y desprecio de la clase política, El País 19/10/2012
5. Por una democracia compleja, El País 16//2016
6. Una defensa de la política, Filosofia, ara! Vol 2 2016
7. Sociedades exasperadas, El País 12/06/2016
8. La decepción democrática, El País 02/02/2015
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Innerarity
Més informació en