La història com a arma llancívola, no té a veure directament amb la manipulació dels fets històrics o la seva tergiversació, sinó amb les idees, les mentalitats, i la introducció indirecta i inconscient de conceptes que impliquen una conclusió induïda.
3. Introducció
La història com a arma llancívola contra el cap de
l'adversari polític, no té a veure directament amb la
manipulació dels fets històrics
o la seva tergiversació, sinó amb
les idees, les mentalitats, i la introducció indirecta i
inconscient de conceptes que impliquen una
conclusió induïda.
4. Introducció
Concepte de política
Concepte d'història
introducció a les mentalitats
les d'idees en una societat contemporània
conclusió
Uns exemples
Obrir la tertúlia.
5. Definició I conceptes
Ensenyament: continguts de l'estat
Investigació: molt limitada
Divulgació: la seva principal pega és el principal tema
d'aquesta tertúlia:
LA TERGIVERSACIÓ HISTÒRICA
6. Definició prèvia d'història
“El concepte que es fa servir per a definir la història és vàlid tant
per a anomenar:
el coneixement de la matèria (història),
com la matèria d'aquest coneixement (història)”
Pierre Vilar
9. La tergiversació històrica
Característiques actuals de l'ús I abús de la història, en
relació a la simplicitat històrica:
Universalització de l'ensenyament
Revolució de les comunicacions
La història com a ciència
Popularització de la política= sofisticació dels sistemes de
control social.
11. Què és i que NO és manipulació
històrica
NO ho és:
Mentir o enganyar, per omissió o ignorància
Fer història política
SÍ ho és:
El control dels ensenyaments
Justificar la política amb la història
12. Què és i que NO és manipulació
històrica
Història i independentisme
Independència= projecte de futur
Història= matèria I coneixement del passat
Pel mateix motiu no podem justificar el nostre projecte per
història, tampco ens la poden negar.
No és manipulació, simplement per al futur, el coneixement
del passat és útil, perquè amb la història pots fer-te una idea
de l'evolució que pot tenir una societat.
13. Què és la història
La història: coneixement científic
Frontera científica de la manipulació història:
Mite (antropologia), insconcient de les pràctiques socials
història/matèria (Història/disciplina), relata aspectes
visibles i conscients i els situa en una línia de temps
Els dos conceptes són importants i creen una
mentalitat o consciència col·lectiva
14. Què és la història
Història Acumulativa:
Tota cultura semblant a la nostra la qual tingui un sentit
ple per a nosaltres
Història Estacionària:
Els sistemes socials no tenen significat per a nosaltres
La visió d'uns i altres és contradictòria
15. Què és la política
Si una cosa és fer història política, I una altra política de la
història (manipular).. què és política?
Sociologia: passat present I futur
Focalitzar des del present, cercar justificacions
16. La construcció de les mentalitats
La veritable arma és la incidència en les mentalitats:
Visió cap a l'insconscient, al mite (d'aquí la importància
de l'antropologia)
Visió espacional de la història, no canvi, sinó final (d'aquí
la importància de la Història/disciplina)
17. Les mentalitats
Aznar en una barreja de mite i història I expresa clament un
ideal que no és el nostre
18. Les mentalitats
Alguns exemple de mentalitats:
“El 50% 50% de tot i “oblidem-nos del tema...” (passivitat a
l'hora de demanar els nostres greuges)
“Catalunya és una societat bilíngüe...” (negació de la pròpia
identitat)
“Catalunya és una terra de pas...” (negació de la pròpia
identitat)
“El seny català” (derrotisme i claudicació)
“Catalunya sempre ha perdut totes les batalles...” (derrotisme
i claudicació)
“Els catalans són molt treballadors i emprenedors...” (explotat
i a sobre no et queixis)
“La història comuna...” (el sistema unidireccional de
pensament imposat)
19. De l'esperit de les lleis
“Les lleis de l'educació són les primeres que rebem, i com
que ens preparen per a ser ciutadans cada família ha de
governar-se (...)si el poble en general té uns principis, cada
família els tindrà també”
Montesquieu
20. L'arma invisible
Nacionalisme banal
Banal Nationalism (1995), Michael Billig
Qui es veu obligat, per poder viure en la seva llengua i
cultura, a lluitar constantment contra “allò normal” és acusat
de nacionalista pel fet de reivindicar la seva realitat.
Mentre que qui ho té tot donat per defecte, no es veu a ell
mateix com a nacionalista, I interpreta com auna amenaça
tota divergència d'allò que aaba considerant “natural”.
21. Conclusions
Avui al nostre país mantenim una batalla pel control de les
mentalitats contra l'estat espanyol.
Nosaltres tenim una visió acumulativa de la història, els
espanyolistes estàcionària
La sola tergiversació o manipulació de fets històrics (la
manipulació de la història) no són persi sols una arma ni
un perill.
Ho són en convinació amb el control de les mentalitats
mitjançant: l'ensenyament, les polítiques de
monumentalitat...
23. Exemple actual
Què tenen en comú totes aquestes discussions?
La revisió del judici a Lluís Companys
Els debats sobre la llei d'amnistia del 77
La transició i la visió de l'origen de l'actual “democràcia”
de l'estat espanyol
La monarquia, inclosa successió, i la seva panda de
corruptes
Les lleis de traducció del cinema
El sistema de partits polítics, i el finançament de partits
(que tenen a veure amb la transició)
Les lleis electoral
El debat sobre el terrorisme i les seves víctimes
http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html
Michael Billig, Catedràtic de Ciències Socials de la Universitat de Loughborough