El poder i la política.

1. SOCIOLOGIA El poder i la política

3. Què és la política? Les bases del poder coerció autoritat S´exerceix el poder quan un individu o un grup aconsegueix allò que vol, malgrat l´oposició d´altres ( Max Weber ).

4. Què és la política? Coerció: ús de la força Autoritat: basada en l´acord o el consens El poder s´exerceix a través d´un govern. El poder del govern pot exercir-se de dues maneres:

5. Què és la política? Possibilitat d´imposar la pròpia voluntat Requereix una acceptació o legitimació per part de qui obeeix Els membres del grup tenen la creença o convicció que aquell qui mana està autoritzat a fer-ho i que ells tenen el deure d´obeir-lo legitimitat poder autoritat

6. Què és la política? “ Precisamente en tanto que negación de la libertad, el poder la presupone: no sería concebible si los "sujetos" sobre los que se ejerce no fueran originaria y potencialmente libres. Dicho llanamente: un poder ejercido sobre individuos no libres por naturaleza no sería propiamente un poder, desde el momento que vendría a faltarle la prerrogativa fundamental de la relación. Y un poder sin relación ya no sería un poder-sobre , sino simplemente un poder-de , mero poder de disponer de los objetos. Por esa decisiva razón el poder necesita el sometimiento voluntario de los sujetos, la renuncia a actuar libremente que llevan a cabo unos individuos potencialmente activos.” Giacomo Marramao , "Ordo Passionis", Claves de razón práctica, nº 193, Junio 2009

7. Què és la política? Activitats: 1- Quina és la paradoxa del poder, segons el filòsof italià Giacomo Marramao ? 2- Quina és la condició que necessita el poder per poder ser considerat estrictament poder ? Giacomo Marramao

12. Què és la política? Josep Ramoneda La política neix en el moment en què la polis segrega un espai independent dels capricis dels déus i de l´organicitat del món agrari per parlar i afrontar els problemes col·lectius. La paraula és constitutiva de l´espai polític perquè, com deia Montaigne , "no som homes i no ens tenim els uns amb els altres més que per la paraula". El reconeixement de la paraula és el que marca el pas d´esclau a ciutadà. Ciutat, política i filosofia apareixen juntes i són indissociables. La ciutat representa el pas del mite a les lleis dissociatives del logos necessàries per fer possible la filosofia (raó) i la política (pluralisme). (...) En la polis -entesa com a "isonomia" i no com a democràcia ( Hannah Arendt )- els homes, desiguals per naturalesa, reben la condició d´iguals pel fet de la ciutadania. La política com a territori de la igualtat on actuen els ciutadans reconeguts per l´Estat. La negació de l´autonomia a l´espai polític és la negació de la política, el segrest de la paraula a través de la qual el subjecte expressa la seva sobirania. Josep Ramoneda , Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/05/el-naixement-de-la-politica-i-la.html

13. Què és la política? L´àgora d´una ciutat grega Activitats: 1- Per què, segons Aristòtil , l´ésser humà és un animal polític? 2- Com anomenaven els grecs a qui no es preocupava dels assumptes polítics? 2- Segons el tercer text, de quin concepte d´origen grec deriva la paraula “política”? 3- Què és la “prepolítica”? 4- Com es pot reconèixer que en un grup es practica la “política”? 5- Estrictament, quan el poder és coercitiu es pot parlar de “poder polític”? Per què?

14. Tipus d´autoritat El sociòleg Max Weber distingeix tres tipus d´autoritat Autoritat tradicional Autoritat carismàtica Autoritat legal- racional Max Weber (1864-1920)

22. Democràcia i totalitarisme John Stuart Mill (1806-1873) ... l´única finalitat per la qual el poder pot, amb dret, ser exercit sobre un membre d´una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. Ningú no pot ser obligat a realitzar o no realitzar determinats actes, perquè això fora millor per a ell, perquè li faria feliç, perquè en opinió dels altres, fer-ho seria més encertat o més just. (...) L´única part de la seva conducta de la qual ell és responsable davant la societat és la que es refereix als altres. En la part que li concerneix a ell, la seva independència és, de dret, absoluta sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l´individu és sobirà. John Stuart Mill , Sobre la libertad , Introducción , Alianza Editorial, Madrid 1984, pàgs 65--66

23. Democràcia i totalitarisme Funcions de l´estat liberal Intervenir quan la llibertat d´alguns perjudiquen les llibertats dels altres Respectar les llibertats individuals quan no perjudiquen als altres Protegir la llibertat individual de la intromissió dels altres

24. Democràcia i totalitarisme Només mereix respecte la ideologia dominant de l´estat Estat totalitari No respecta la llibertat individual Intervé sempre que se senti amenaçat per qualsevol llibertat individual

30. Democràcia i totalitarisme Los viejos partidos políticos, que originalmente nacieron como partidos de clase, han perdido todo su carácter representativo (...), hoy los grandes partidos se han autonomizado de sus bases sociales y ya sólo representan los intereses instrumentales de sus militantes profesionales. Esta desnaturalización de los partidos, que ya no representan a nadie más que a símismos, es la causante de todos estos efectos de corrupción, descrédito y judialización de la política que vemos por doquier. Como ya no representan a nadie, no pueden autofinanciarse, por lo que pasan a depender de las subvenciones públicas que se autoconceden expropiándolas al contribuyente. Y como no tienen bastante, precisan recurrir además a la venta de favores políticos, ofertando privilegios exclusivos cuando administran algún poder. Enrique Gil Calvo , Partidos , El País, 30/10/1995 Enrique Gil Calvo

31. Democràcia i totalitarisme … no deberíamos responsabilizar a los gobiernos de algo que tiene buena parte su origen en los gobernados. Cuando el control del Estado se convierte en el Estado del control no es sin el apoyo de algo tan misterioso, oscuro e innegable como el desprecio de la mayoría de los ciudadanos por su autonomía y su sentido crítico, según parece enajenados a cambio de electrodomésticos, coche y piso. Antonio Escohotado , La ciudad ardiente , El Globo, 13/11/1987 Antonio Escohotado

32. Democràcia i totalitarisme Activitats A partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents: Característiques de la democràcia

33. Democràcia i totalitarisme Activitats A partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents: Perversions de la democràcia

34. Democràcia i totalitarisme Activitats A partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents: Orígens del totalitarisme

35. Democràcia i totalitarisme Activitats Després del visionat de la pel·lícula El hundimiento , ompliu el quadre següent: Característiques del govern totalitari: