Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Emprenedors a l'eso. curs 2015 2016.

2,256 views

Published on

Crèdit trimestral de 35 hores amb activitats relacionades amb l'empreneduria adreçades a alumnes de 3r d'ESO.

Published in: Education
  • Bon dia a tots, sóc la senyora Rita pel seu nom, jo ​​sóc un ciutadà d'Espanya, que estava esperant a una companyia de préstecs genuïna durant els últims 6 mesos i tot el que tinc munt d'estafes que em van fer confiança ells i al final del dia, em van portar US $ 6.000,00 incorrecte sense donar res a canvi, es va perdre tota la meva esperança, que estava confós i frustrat, em resulta molt difícil alimentar la meva família, mai volia tenir res a veure amb les companyies de préstecs a la xarxa de nou, perquè jo mai va confiar en qualsevol companyia de préstecs, ja que estava equivocat, així que vaig anar a demanar prestat diners d'un amic, em va explicar tot el que va passar i ella va dir que no em pot ajudar, vostè sap que una companyia de préstecs que poden m'ajudi, que només va obtenir un préstec d'ells, que em va guiar sobre com sol·licitar el préstec, va fer el que em va dir, em vaig presentar, encara que mai creia, però he intentat i per a la meva sorpresa va ser concedida meu préstec a mi dins de 24 hores, no podia creure el que veia, em sento feliç i jove i ric gràcies a Déu que després d'aquesta estafa a tot el llocs d'una empresa real com aquesta encara allà, si us plau, els aconsello tots per aquí que estan en necessitat de préstec i es pot confiar, fiable i capaç de pagar a temps, perquè els fons per contactar a Josep que està al pessebre joseloan a través d'e-mail: joseluisloans@gmail.com ell un correu electrònic avui i estarà feliç d'haver fet
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Emprenedors a l'eso. curs 2015 2016.

  1. 1. CURS 2015-2016 Quadern de treball. Alumne/a: | INST. GUILLEM CATÀ EMPRENEDORS A L’ESO
  2. 2. Pàgina 2 Has pensat seriosament el que faràs en el futur, és a dir, tens un projecte de futur? Quin tipus de feina tindràs? T’agradaria muntar un negoci propi o una empresa? Treballar per a un altre? Estudiar i ensenyar els altres? Saps què has fer per aconseguir allò que vols? Coneixes les teves habilitats i les teves mancances? Saps quines són les dificultats que et pots trobar? Tens prou confiança en tu mateix/a? (exercici oral en petits grups/exposició a la classe) Veiem aquest vídeo: https://youtu.be/i07qz_6Mk7g Activitat 1: Apareixen un seguit de conceptes que cal tenir en compte per seguir el camí que et proposa aquest crèdit. concepte definició Zona de confort Zona d’aprenentatge Zona de pànic Zona màgica Tensió emocional Tensió creativa Unitat 0 introducció
  3. 3. Pàgina 3 Activitat 2: Fent servir aquest conceptes, aplica’ls a la teva situació personal i fes una reflexió sobre si et poden ajudar per entendre’t a tu mateix/a i de quina manera pots enfocar el teu futur. (5 línies com a mínim) Activitat 3: Per què creus que hi ha joves que no tenen un projecte de futur més o menys definit? A què ens referim amb el concepte “ni-ni”? Quines creus que poden ser les causes d’aquest fenomen? (5 línies com a mínim) Activitat 4: Què t’agrada fer? En quines activitats ets realment hàbil? (mínim 3) VALORACIÓ UNITAT 0. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 3 2 3 3 3 4 1 TOTAL 10 Unitat 0 introducció
  4. 4. Pàgina 4 Discurs de Steve Jobs a Stanford, 1995 https://youtu.be/HHkJEz_HdTg Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 – Los Angeles, Califòrnia, 5 d'octubre de 2011), més conegut com a Steve Jobs, va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company. Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el 1981. A principis de 1984 la seva companyia llançava el Macintosh 128K, que va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit, i que usava una interfície gràfica d'usuari (GUI) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres. Arran de dissensions amb la cúpula directiva de l'empresa que ell mateix havia fundat, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el 1985. Amb tot tornà el 1997 a la companyia, on va ocupar el càrrec de director executiu fins al 24 d'agost de 2011. Durant els anys noranta va transformar una empresa subsidiària adquirida a Lucasfilm en Pixar, companyia que va revolucionar la indústria d'animació amb el llançament de Toy Story. La integració d'aquesta companyia a Disney va fer de Jobs el major accionista individual de Disney. L'any de la seva mort, ocorreguda el 5 d'octubre de 2011 arran de problemes mèdics que havien començat el 2004, la seva fortuna es valorava en 8.300 milions de dòlars i ocupava el lloc 110 en la llista de grans fortunes de la revista Forbes. Unitat 1 què és ser emprenedor?
  5. 5. Pàgina 5 Versió escrita en castellà: http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2011/10/06/actualidad/1317891665_850215.html?id _externo_rsoc=FB_CM Activitat 1: 1- Segons Steve Jobs, quines són les fórmules per assolir l’èxit? 2- Series capaç de seguir alguna d’aquestes fórmules? Quines? Quines no? Per què? 3- A partir de tot el que s’ha dit sobre Steve Jobs, podries donar una definició del significat de la paraula “emprenedor/emprenedora”? Unitat 1 què és ser emprenedor?
  6. 6. Pàgina 6 Com ser emprenedor. Les dificultats: .https://youtu.be/2Y3RrS0ZY7o Avui coneixerem diferents personalitats emprenedores. En un vídeo de 12 minuts ens expliquen quines són les principals dificultats que s'han trobat a l'hora de muntar el seu negoci. Activitat 2: 1. Quins personatges surten al vídeo i quins són els seus negocis? Elabora una taula amb 3 columnes: personatge, negoci i comentaris: Personatge Negoci Comentaris 2. Quina és la sensació que experimenten els primers anys? 3. Quins són els principals problemes de l’emprenedor? 4. Quines qualitats destaquen de l’emprenedor? 5. Descriu breument el cas que t’ha agradat més. Unitat 1 què és ser emprenedor?
  7. 7. Pàgina 7 El test de l’emprenedor. Després de conèixer diferents personalitats emprenedores, ara us toca el torn a vosaltres. Us considereu emprenedors? Teniu bones idees? Us fa por o esteu decidits a portar-les a terme? Aquí sota podeu trobar un test que us ajudarà a respondre aquestes i altres preguntes i descobrireu l'emprenedor que porteu dins. https://docs.google.com/file/d/0B7S3YS_OIJIpNFVMeUhJRmZGcEk/edit Activitat 3: Coincideix la imatge que dóna de vosaltres el test i com us veieu en realitat? Per què? Comenteu-ho una mica. Activitat 4: Ets veritablement una persona emprenedora?. A l'esquerra situeu-hi els trets de la vostra personalitat que us fan una persona emprenedora i a la dreta, els defectes que considereu que no us ajuden a emprendre i crear noves idees. (mínim 5) Sóc una persona emprenedora No sóc una persona emprenedora. Unitat 1 què és ser emprenedor?
  8. 8. Pàgina 8 Pel·lícula: Els pirates de Silicon Valley http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/08/los-piratas-de-silicon-valley- pellicula.html Silicon Valley és una regió Californiana on hi ha, des de la dècada dels vuitanta, moltes de les empreses tecnològiques i informàtiques d’abast mundial: Google, Facebook, Apple, Microsoft,etc. La pel·lícula explica, amb els noms reals, els principis de les empreses Apple i Microsoft a través dels seus fundadors: Steve Jobs i Steve Wozniak per part d’Apple i Bill Gates i Paul Allen com a fundadors de Microsoft. El film mostra els començaments d’aquests joves amb molt de talent però no massa bon caràcter i amb una ètica una mica dubtosa. Activitat 5: 1. On i quan passa la pel·lícula? 2. Quines empreses tecnològiques apareixen a la pel·lícula? 3. Cita els 4 principals personatges i resumeix breument la seva figura. 4. Com va sorgir l’empresa Apple? Resumeix els seus inicis. 5. De quina manera Bill Gates va crear Microsoft? Explica-ho. 6. Per què a la pel·lícula es diu que Microsoft va robar el sistema Windows a Apple? Quina és la teva opinió? 7. Consideres que Bill Gates i Steve Jobs són un bon exemple d’emprenedors? Argumenta el per què. Unitat 1 què és ser emprenedor?
  9. 9. Pàgina 9 8. Quines virtuts destacaries del personatge Steve Jobs i quins defectes? Fes-ne una petita llista. 9. Quina és la teva opinió sobre la pel·lícula? Creus que la manera d’actuar d’alguns personatges és ètica? Per què? VALORACIÓ UNITAT 1. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 2 2 2 3 1 4 2 5 3 TOTAL 10 Unitat 1 què és ser emprenedor?
  10. 10. Pàgina 10 Tant per a la vida diària, com l’àmbit empresarial i com per al futur laboral, és imprescindible transmetre d’una manera adequada el que estàs pensant. L’objectiu principal d’aquesta unitat és saber com podem transmetre les nostres idees als altres d’una forma eficient. Quantes vegades sentim que el que nosaltres pretenem comunicar no és entès adequadament pels altres: no han entès res o han entès una cosa diferent a la que tu volies expressar? Llenguatge verbal: Si el que es tracta és de convèncer als teus interlocutors o interlocutores el que es tracta és de fer servir paraules agradables, manifestar els teus pensaments de forma clara i, sobretot, evitar que se sentin ferits per les vostres expressions. - Què hem de fer per comunicar-nos bé? 1. Escoltar. 2. No interrompre. 3. Pensar el que hem de dir. - Què hem d’evitar per comunicar-nos bé? 1. No interrompre ni jutjar qui parla. 2. No oferir ajuda o solucions abans d’hora. 3. Evitar rebutjar el que l’altre sent. 4. Escoltar sense preparar els propis arguments mentre l’altre parla. 5. El to de veu no pot ser agressiu, sinó cordial. Orientacions per comunicar un argument: 1. Presenteu-vos 2. Argumenteu el perquè de la necessitat o no necessitat d’acceptar la vostra proposta 3. Discutiu educadament els vostres punts de vista 4. Exposeu les vostres conclusions Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
  11. 11. Pàgina 11 Vegeu vídeo: “Com presentar-se als altres de forma correcta”. https://youtu.be/r_8TjZGhfYw Vegeu vídeo: “Com perdre la por a parlar en públic”. https://youtu.be/SuMfWXrXhpI Activitat 1 Prepareu,en petits grups (3 o 4 components) una petita discussió. Cada grup ha de proposar una forma d’aconseguir diners per a l’ajuda del viatge de final de curs per al proper curs. Inventeu una discussió de només de 10' intentant convèncer als altres grups de la necessitat d’acceptar la vostra proposta. Llenguatge no verbal: A vegades, el que diu el nostre cos és més important que no pas les paraules. El llenguatge no verbal és una comunicació molt complexa que va més enllà del missatge oral i té molt a veure amb les emocions. Una bona comunicació no verbal és garantia d'èxit a l'hora d'afrontar una presentació oral o una entrevista de feina, per exemple. Vegeu vídeo: 5 claus per seduir al públic mitjançant la comunicació no verbal. https://youtu.be/mAD8MebZB5g Activitat 2 Vegeu els vídeos següents. • http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos- 2-lenguaje-transmitir-seguridad-hablando-publico/1662904/ • http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones- catalanas/20121124/54355767798/elecciones-catalanas- expresion-candidatos.html Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
  12. 12. Pàgina 12 Qüestionari: 1. Quins són els gestos que denoten nerviosisme quan parlem en públic? 2. Quins consells dóna Teresa Baró? 3. Quina és l’actitud corporal correcta, doncs? 4. Per què és important el somriure? 5. Com ha de ser? 6. Què s’ha de fer davant un auditori que ve a escolar la nostra xerrada? A qui s’ha de mirar? 7. Per què és indispensable pensar positivament? 8. Quin anàlisi en fa Teresa Baró del llenguatge corporal dels candidats de les passades eleccions al parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012? Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
  13. 13. Pàgina 13 VALORACIÓ UNITAT 2. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 4 2 6 3 4 5 TOTAL 10 Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria
  14. 14. Pàgina 14 Sobre la creativitat: S’explica que el rei Hieró de Siracusa encarregà a un orfebre una corona d’or q qui lliurà la quantitat d’or exacta per fer-la. Després de rebre la corona, el rei començà a sospitar que l’orfebre li podria haver enganyat substituint certa quantitat d’or per argent. Fou llavors que el rei demanà a Arquímedes que li tragués de dubtes i li digués si les seves sospites eren certes però tenint en compte que durant la seva investigació no havia ni rapar ni manipular la corona ja que era objecte sagrat. Durant algun temps Arquímedes va estar donant-li voltes al problema sense, sembla, trobar una resposta i no aconseguint-la acabà dedicant-se a altres investigacions deixant aparcat el requeriment del rei. Però un dia, mentre se submergia en un receptacle per prendre un bany, observà que el seu cos anava vessant una quantitat d’aigua que semblava proporcional al volum del seu cos. I aquesta, aparentment simple observació, li portà a la solució del problema. Arquímedes utilitza, sense ell saber-ho, el pensament creatiu, com ho van fent i ho continuen fent tant i tants altres pensadors genials. (Francisco Mora) Textos introductoris: La creativitat implica el poder d’inventar, de trencar amb les maneres existents de veure les coses, de moure’s lliurement en l’àmbit de la imaginació, de crear i recrear móns en la pròpia ment, i al mateix temps de controlar tot això amb una mirada interior crítica. La creativitat té a veure amb la vida interior, amb un flux d’idees noves i sentiments forts. (Oliver Sacks) La paraula crear significa produir intencionadament novetats valuoses. Abans, s’explicava la creativitat com una mena de do que tenies o no tenies. Ara sabem que la creativitat és un hàbit i que hi ha que aprendre’l, per això és tan important en l’educació fomentar aquest hàbit. Sembla una mica absurd que la novetat, la innovació, l’originalitat siguin un hàbit. Però hi ha hàbits que es limiten a repetir i altres que permeten possibilitats de crear. (José Antonio Marina) Unitat 3 creativitat i empreneduria
  15. 15. Pàgina 15 Dos tipus de pensament: El pensament convergent: El pensament convergent s’adreça cap a una única possibilitat correcta en la solució de un problema determinat. Pertanyen a aquest tipus els clàssics problemes escolars: “En Pau té dues pomes més que en Pere, en Pere té el doble de pomes que en Joan, en Joan té tantes pomes com l’Anna i en Francesc plegats ... ¿Quantes pomes té en Pere?” Basant-nos en els nostres coneixement previs de les regles de càlcul intentem ordenar la informació que se’ns dóna, la col·loquem en una relació lògica i així arribem al resultat correcte. Els tests del’QI posen a prova el pensament convergent. Es tracta de buscar, amb l’ajuda de la lògica, una solució que pugui comprovar-se inequívocament que és correcta o falsa. El pensament divergent: En el pensament divergent se segueixen camins que van en diferents direccions. En la solució del problema es canvia de direcció en el moment que calgui, arribant així a respostes múltiples que poden ser totes correctes i adequades. Us proposem un seguit de jocs on farem servir el pensament divergent. Oblidem la lògica matemàtica per un moment. Podeu fer dibuixos per resoldre l’enigma. 2+2 = peix 7+7 = triangle 3+3 = 8 1+1 = fletxa 6+4 = cara A partir d’aquests exemples, fent servir números, podeu proposar nous jocs imaginatius? Quins? Unitat 3 creativitat i empreneduria
  16. 16. Pàgina 16 Som o no som creatius? Provem la nostra creativitat mitjançant aquest exercicis: Hi ha idees que han jugat un paper decisiu en la història de la humanitat. Podem dividir aquestes idees en quatre grans grups: 1- Idees per pensar el món: són aquelles idees o invencions que sense tractar directament amb la realitat ens han ajudat a pensar-la i a comunicar-la. 2- Idees per comprendre el món: són idees que ens permeten vèncer la incertesa, ens expliquen el que succeeix. 3- Idees per canviar el món: aquestes invencions ens permeten transformar la realitat, controlar-la i fer-la a la nostra mida. 4- Idees per viure en el món: són aquelles invencions que ens permeten regular la convivència entre els humans. (Vegeu Jorge Wagensberg, Algunas ideas buenas, Muy historia, nº 67, setembre 2015) Activitat 1 A quin tipus d’idees pertanyen les invencions següents? Només cal posar el número al seu costat. Caldria justificar la resposta. invenció tipus justificació La roda Teoria de l’evolució L’alfabet Els drets humans Internet Els números Teoria de la relativitat L’electricitat Els diners La democràcia La lògica La teoria de la gravetat universal http://www.slideshare.net/mvillarpujol/jocs- Unitat 3 creativitat i empreneduria
  17. 17. Pàgina 17 Vegeu https://youtu.be/onUfkF8aESw De vegades la persona de la que ningú imagina res és la que és capaç de fer coses que ningú no pot imaginar (de la pel·lícula The imitation Game. Descifrando Enigma) Qui era Alan Turing? Alan Mathison Turing (1912-1954). Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna. Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica. Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat. Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones s'utilitzava en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una poma amb cianur. Unitat 3 creativitat i empreneduria
  18. 18. Pàgina 18 El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat després de la guerra.(Breu biografia en Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Alan_Turing Vegeu pel·lícula: The imitation Game (2015) Activitats 2 1- Quins problemes tenia el protagonista amb els altres? Per què? 2- Com intentava dur la seva homosexualitat en un entorn no massa tolerant? 3- Seguia un mètode perquè emergissin les seves idees o tot era fruit de la inspiració? Quin tipus de pensament, convergent o divergent, feia servir Turing en els seus descobriments? 4- A quin tipus d’idees pertanyen les innovacions de Turing? Per què? 5- Què creus que vol dir la frase que encapçala la pàgina anterior? Unitat 3 creativitat i empreneduria
  19. 19. Pàgina 19 L’esperit emprenedor està caracteritzat per bones dosis de creativitat. La creativitat és la capacitat de qualsevol persona per crear alguna cosa d’una manera original. Consisteix a produir idees noves per assolir un objectiu. En la majoria d’ocasions les guspires creatives es presenten en situacions en què la ment es troba fixada en assumptes més trivials. Té la seva explicació: malgrat que el problema que ens ocupa formalment l’hem deixat de banda, el cervell segueix treballant buscant una solució, sense adonar-nos-en. A aquesta fase de fermentació, anterior a l’”eureka”, se li anomena incubació. En la fase d’incubació, el cervell supera el bloqueig mental per si mateix. En cert moment, una de les noves associacions supera el llindar de la consciència i brolla la idea genial. En el model de fases de pensament creatiu, a aquest instant se li coneix amb el nom d’il·luminació. Els processos que transcorren durant la fase d’incubació romanen en l’inconscient; per tant, immunes a tota influència i instigació. Vegeu vídeo D’on venen les bones idees? (Steven Johnson) https://youtu.be/o_QTFPdnrjY Activitats 3: 1- Les bones idees venen de forma espontània? 2- Quines són les condicions, segons el vídeo, perquè puguin aparèixer bones idees? 3- Què vol dir la frase: “la sort afavoreix la ment connectada”? Unitat 3 creativitat i empreneduria
  20. 20. Pàgina 20 Activitat 4 (en grup): Disposeu de cinc minuts per idear deu maneres diferents a les habituals d’utilitzar una pilota de tenis. Idea descripció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Una de les qüestions més importants dins l’àmbit de la creativitat és descobrir les raons que expliquen perquè unes idees tenen èxit i altres no? 1- Vegeu documental sobre Facebook: Facebook des de dins https://www.dailymotion.com/video/x1xmscm_mark-zuckerberg- dentro-de-facebook-documental-c-odisea-bbc-hdtv-2011- spanish_shortfilms Unitat 3 creativitat i empreneduria
  21. 21. Pàgina 21 2- Vegeu documental sobre Inditex-Zara: ¿Cuáles son los secretos de Zara? (Xavier Sala-Martin) https://www.dailymotion.com/video/x1egn4u_por-que-quebro-mc- donalds-en-bolivia-parte-1%C2%BA-dvdrip-2012-documental-completo- incaa-spanish-latino_shortfilms Activitats 4: 1- Quines han estat les raons que expliquen l’èxit de Facebook? 2- Quines han estat les raons de l’èxit d’Inditex? VALORACIÓ UNITAT 3. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 2 2 3 3 2 4 1 5 2 TOTAL 10 Unitat 3 creativitat i empreneduria
  22. 22. Pàgina 22 Existeixen diferents perfils d’emprenedors: Emprenedor innovador Creadors d’un producte o servei que encara no existeix en el mercat. Emprenedor oportunista Busquen aconseguir el major benefici en el menor temps possible. Emprenedor constructor Inverteixen sempre en valors segurs. Activitat 1 Quin tipus d’emprenedor creus que podries ser? Quin tipus d’empresa podries posar en marxa amb aquesta manera d’entendre l’empreneduria? Les activitats principals dels emprenedors són: Emprenedors en negocis tecnològics Màrqueting online Botigues onlines i empreses que donen serveis de Màrqueting Online. APP Aplicacions per a mòbils. Emprenedors en negocis no tecnològics Ecològics Venda d’aliments ecològics o alternatius més naturals i menys agressius amb el medi ambient. Franquícies Existeix una empresa mare, una empresa ja reconeguda, que protegeix i assessora en totes les accions al responsable o responsables de l’empresa. Unitat 4 emprendre un negoci
  23. 23. Pàgina 23 Activitat 2: a. Busqueu a internet exemples d’aquests tipus de negocis. Exemples d’empreses tecnològiques Màrqueting online APP Exemples d’empreses no tecnològiques Ecològics Franquícies b. Quin tipus d’empresa t’agradaria muntar? Per què? Unitat 4 emprendre un negoci
  24. 24. Pàgina 24 El primer pas per emprendre es fa quan es detecten problemes i oportunitats que formen part de la realitat del nostre dia a dia. Com detectem un problema? Primer cal definir l’escenari. Després les dificultats que podem tenir per satisfer un seguit de necessitats segons el seu tipus. Exemple: escenaris problema casa carrer institut ? No és fàcil Un lloc on fer skate No és còmode Portar amunt i avall els llibres de l’escola cada dia No és ràpid Internet si ens connectem tots Les cues a la cantina No és barat Les bombetes de baix consum No és ecològic Les males olors d’alguns contenidors Activitat 3 (en grup): Assenyaleu un problema que serveixi per iniciar una tasca emprenedora, tenint en compte que és un problema que pot afectar a molta gent (rellevància), si la solució podrà ser un canvi radical o una millora per a l’usuari (eficiència) i si el problema el podem resoldre amb els nostres mitjans (viabilitat). 1r pas. problema Escenari : No és fàcil No és còmode No és ràpid No és barat No és ecològic Unitat 4 emprendre un negoci
  25. 25. Pàgina 25 2n pas Coneixem si existeix ja una altra solució al problema? Quines dificultats podem trobar per aconseguir la solució? Quines capacitats tenim com a equip? (material, habilitats personals, tecnologia, espais ...) Possible solució Com hem trobat la solució? (descripció dels passos) Un negoci propi https://youtu.be/JxPJHvl8wUE Activitat 4: En aquest vídeo apareix una noia que a l’hora de posar en marxa un negoci fa moltes preguntes. En acabar, assenyaleu quines són les preguntes que es fa a l’hora de muntar un negoci i quines us faríeu vosaltres. Què és una empresa? És una activitat econòmica organitzada per a la producció, transformació, comercialització, administració o custòdia de béns o per a la prestació de serveis. Té com a propòsit crear un client, en aquest sentit l'empresa comercial té dues funcions crucials: la comercialització i la innovació. Què és una start-up? Una start-up, companyia d'arrencada, companyia incipient o, simplement, companyia emergent és un terme utilitzat actualment en el món empresarial el qual busca arrencar, emprendre o muntar un nou negoci i fa referència a idees de negocis que estan començant o estan en construcció , és a dir són empreses emergents recolzades en la tecnologia. Són idees que innoven el mercat i busquen fer dels processos complicats més fàcils de realitzar, aquestes van enfocades a diferents temes i usos. Unitat 4 emprendre un negoci
  26. 26. Pàgina 26 Quines 10 coses has de tenir present a l’hora de muntar una empresa? EQUIP: El model “Jo m’entenc i ballo sol” no té futur. Tot i que pots començar sol, és convenient que t’envoltis ràpid de persones competents que creguin en el projecte i que complementin les teves debilitats… perquè sinó serà un camí molt curt. INCERTESA: Prepara’t per a una de les èpoques més dures de la teva vida (i més boniques també), ja que patiràs la famosa “muntanya russa de l’emprenedor”. Però no desesperis. Has d’aprendre a conviure amb la incertesa, i, al final, qui sap, potser fins i tot et semblarà divertida. PLANIFICACIÓ: Siguem sensats, a menys que tinguis poders per veure el futur, el pla de negoci és un conjunt de suposicions més o menys sensates sobre el que esperes que passi els propers anys. L’important no és el pla en si, sinó la reflexió a la que t’obliga el procés. CLIENTS: Construir el producte perfecte és el més perillós que pots fer perquè… és perfecte per tu o per al teu client? Llevat que esperis que la teva mare compri tota la producció del que facis, esforça’t per entendre què necessita realment el client i intenta resoldre els seus problemes. EXECUCIÓ: El teu model de negoci està ple d’hipòtesis sobre el que creus que necessita el teu client o com ho vol… així que millor que sortís aviat al món real i valida amb ell si realment vas per bon camí o val la pena tornar enrere. BARRERES: Si tot surt bé ràpidament apareixerà competència. Has pensat quines característiques del teu producte o del teu model de negoci generaran barreres d’entrada per a ells? Què és el farà que els teus clients segueixin fidels a tu? VENDRE: No importa com de fantàstic o meravellós sigui el teu producte, has de sortir a vendre. I ho has de fer tu, encara que no t’agradi… perquè en el procés aprendràs moltíssimes coses que ni tan sols havies imaginat. I més endavant, quan el teu procés de venda es pugui repetir, podràs delegar o subcontractar. Però no ara. SUPORT: Al principi la funció de suport en una start-up és crítica, tot i que tendim a menysprear-la. Perquè a través d’aquest canal els clients et donaran feedback i es queixaran, quelcom molt valuós per aprendre, ja que es tracta de clients que s’han pres el temps per fer-ho. Per què? MESURAR: Sovint a les start-ups tendim a no mesurar, o pitjor encara, a mesurar coses que no t’ajuden a millorar. És absurd perquè… com prendràs decisions sensates sense dades? Has d’entendre perfectament com funcionen els embuts de captació de clients i les mètriques clau del teu model. PIVOTAR: Probablement arribarà un moment (espero que sigui aviat) en què descobriràs que el model que tenies al cap no és el més apropiat per explotar la teva proposta de valor. Ha arribat el moment de reenfocar el nostre rumb i pivotar (cosa que de mitjana una start-up fa 2,7 vegades) cap a un millor model de negoci. Unitat 4 emprendre un negoci
  27. 27. Pàgina 27 Activitat 5: De tots aquests 10 consells assenyala 3 que creus que seria fàcil portar endavant i 3 que et costarien molt. Assenyaleu les raons. 3 propostes fàcils raons 3 propostes difícils raons Què és el capital? Allò que aportem per generar beneficis: diners, eines, tecnologia, treball i intel·ligència. Què són els sectors productius? Les activitats econòmiques que creen riquesa en un país 1. Sector primari: agricultura, ramaderia, mineria i pesca 2. Sector secundari: indústria 3. Sector terciari: turisme, comunicació, comerç, transports, cultura, sanitat, i activitats financeres (banca, borsa ...) Unitat 4 emprendre un negoci
  28. 28. Pàgina 28 Quant val una idea? RES. La teva idea no val res. Ara mateix no és més que una sèrie d'impulsos elèctrics al teu cap. El que realment té un valor és l'execució de la teva idea de negoci amb èxit, el que encara està per demostrar. Tenir una idea és fàcil, tothom les té i la teva probablement no sigui ni tan sols original. El que és realment la fa diferent és com dissenyes el servei, el complicat és portar-la a la pràctica. Si vols guanyar diners amb la teva idea, no només has de tenir clar el seu valor, sinó entendre qui va a estar disposat a pagar per ell, com faràs arribar al mercat teva proposta, com dissenyar una estructura de costos ajustada i innovadora, com reaccionar quan la teva competència reaccioni, en una paraula, has de dissenyar un pla d’empresa o model de negoci. Dissenyar un pla d’empresa suposa donar-li forma a aquesta idea que porta temps amagada en la teva ment . Cinc qüestions que el pla d’empresa hauria de respondre: Pla d’inversions Quants diners necessites per aconseguir posar en marxa la teva empresa i generar els primers ingressos? Has de calcular quin serà el capital imprescindible per poder iniciar el teu projecte, i, evidentment, el que necessitaràs per poder continuar endavant. Proposta de valor Que ofereixes amb els teus productes o serveis? Aquesta informació ha de ser fàcil i àgil d’entendre, amb poques paraules, gràfics i imatges que cridin l’atenció. És a dir, has de saber explicar, en pocs segons, quina necessitat del teu potencial client satisfàs. Competència A quin sector es troba la teva empresa? Procés de compra Com compraran el teu producte els clients? Tingues present que una proposta de valor prometedora facilitarà l’interés dels clients per realitzar la compra. Determina i avalua les diferents formes per accedir als teus productes i/o serveis. Unitat 4 emprendre un negoci
  29. 29. Pàgina 29 Canals Com arribaràs als teus clients? El pla d’empresa ha d’explicar com arribaràs als teus clients i com mantindràs una relació permanent amb ells. Avui dia pots arribar als teus clients de més moltes maneres: rètols, tanques publicitàries, llocs web, anuncis en diaris, butlletins electrònics, tweets, correus massius, missatges de Facebook, i més. Per començar a muntar qualsevol negoci cal planificar. Per fer-ho es recomana un pla d’empresa. El pla d’empresa ha de contenir els estudis i la informació necessària abans d’aventurar-nos a muntar un negoci. A més a més, és un document indispensable a l’hora d’anar a un banc a demanar un crèdit per finançar el nostre projecte. El pla d’empresa es un document estructurat seguint els aspectes següents: 1. Presentació del projecte i de les persones que l’impulsen. 2. Pla de producció. 3. Pla de màrqueting. 4. Pla de recursos humans. 5. Pla d’inversió i finançament. Presentació del projecte i de les persones que l’impulsen: Ha de contenir la idea del negoci i la descripció del producte, els objectius a curt i llarg termini, el nom comercial de l’empresa, el logotip i la marca i les dades personals dels promotors del negoci. Pla de producció: S’ha de fer constar els processos necessaris per fabricar el producte o per oferir el servei, els recursos materials (maquinària, tecnologia, mobiliari, el tipus de treballadors que utilitzarem), els costos fixos i variables de tot el procés. Unitat 4 emprendre un negoci
  30. 30. Pàgina 30 Pla de màrqueting: El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encaminada a satisfer les necessitats i els desitjos del consumidor, amb la intenció d’obtenir un benefici. Dintre del pla de màrqueting és molt important l’estudi de mercat on s’analitzen el diversos elements que poden afectar el producte: la competència (el conjunt d’empreses que fabrica o comercialitza el mateix producte o servei), el consumidor (possibles clients) i l’entorn (localització del negoci, el local, possibilitats de lloguer o compra). Pla de recursos humans: Té com a finalitat donar a conèixer l’estructura organitzativa de l’empresa: directius, treballadors, funcions i responsabilitats de cadascun, el perfil del treballador i els salaris que cobraran treballadors i directius de l’empresa. Pla d’inversions i finançament: Una empresa necessita diners per començar a produir. Cal posar-los de la nostra pròpia butxaca o buscar fonts de finançament alienes: préstecs de particulars, crèdits dels bancs, subvencions d’institucions públiques ... Activitat 6 (pot ser en grups): Busqueu en els exemples que trobareu en aquests links allò que us ajudi a completar el pla d’empresa del tipus de negoci que vosaltres trieu. Exemples de pla d’empresa: http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=2955 http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=3095 http://www.imet.cat/flaixemprendre/?page_id=4673 Unitat 4 emprendre un negoci
  31. 31. Pàgina 31 Anàlisi de plans d’empresa Tipus d’empresa Presentació del projecte Pla de producció Pla de màrqueting Pla de recursos humans Pla d’inversió i finançament Unitat 4 emprendre un negoci
  32. 32. Pàgina 32 VALORACIÓ UNITAT 4. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 1 2 1 3 2 4 1 5 1 6 4 TOTAL 10 Unitat 4 emprendre un negoci
  33. 33. Pàgina 33 Què és l’economia? L’economia està relacionada amb el fet de saber que no som autosuficients: necessitem d’ algú que ens arregli l’ordinador, o que ens digui si estem sans o malalts o que ens porti en autobús o en tren, que algú reculli les escombraries ... Per poder satisfer les nostres necessitats, tant les bàsiques: menjar, beure ..., com les més sofisticades: vestir-nos, tenir una casa còmoda, un vehicle per moure’ns d’un lloc a un altre necessitem treballar. L’economia està vinculada molt estretament amb el treball: cal treballar per produir béns i serveis que puguin crear diners amb el que poder obtenir allò que necessitem i que no podem produir. Aquesta dependència dels altres s’anomena principi de dependència mútua. Activitat 1: a- Creieu que és possible un món en el que sigui possible viure sense treballar? Per què? b- Creieu que és possible una economia en què es pogués prescindir completament dels diners? Per què? Béns: qualsevol producte que satisfà necessitats humanes. Necessitat : sensació de falta d’alguna cosa associada al desig de satisfer-la Servei: prestacions que beneficien a la gent. Unitat 5 què és l’economia?
  34. 34. Pàgina 34 Què és el capital? Per capital s’entén la possessió de béns que s’utilitzen per aconseguir més capital, és a dir, benefici. Aquest que poden assolir més béns que en un principi tenien, diem que han augmentat el seu capital, en unes altres paraules, s’han enriquit. Hi ha dos tipus de capital: Capital material Eines, espais, tecnologia, terrenys, maquinària, diners ... Capital immaterial Intel·ligència, coneixements, creativitat, motivació, esforç físic o intel·lectual ... Activitat 2 a- Quines són les persones que. En un principi, tenen més possibilitats d’enriquir-se? Per què? b- És possible compensar aquesta situació d’inici? Com? c- Comenteu la següent frase: “La clau per enriquir-se és treballant o aplicant la intel·ligència per obtenir uns rendiments majors”. d- Quina seria la definició de “capitalisme” seguint les respostes anteriors? Unitat 5 què és l’economia?
  35. 35. Pàgina 35 Què és el capitalisme? Una definició podria ser: aquell model econòmic que potencia l’obtenció de beneficis (més capital) com el seu principal objectiu. Un dels problemes del capitalisme és que els que disposen de capital (de béns) poden aprofitar-se dels que en tenen poc o el que tenen és poc valuós. A aquells que tenen poc capital l’únic bé que poden oferir és la seva capacitat de treballar (el seu esforç físic o intel·lectual). Són els que s’anomenen treballadors, per diferenciar-los dels capitalistes. Els treballadors o obrers ofereixen l’únic que tenen, la capacitat de treballar, als capitalistes, els que disposen de capital (una fàbrica, per exemple), a canvi d’un sou. El destí del treballador, si vol sobreviure, és convertir-se en assalariat. Activitat 3: a- Descriu en què consisteix el concepte de treball en el model econòmic capitalista? b- Què vol dir la paraula “explotació laboral”? c- Hi ha alternatives al sistema de treball capitalista? Quines? En què es basen? Unitat 5 què és l’economia?
  36. 36. Pàgina 36 Què és el diner? Qualsevol cosa que els membres d’una comunitat estiguin disposats a acceptar com a forma de pagament. Les monedes i els bitllets són els elements que constitueixen el concepte més bàsic de diner. Encara hi ha economies que no fan servir el diner. Actualment són molt escasses, tot s’ha de dir. Els intercanvis econòmics es fan en forma de bescanvi, on s’intercanviaven unes coses per altres. Per exemple: una persona conrea cereals i els intercanvia per un porc que ha criat una altra persona. Totes dues arriben a un acord perquè aconsegueixen una cosa que els interessa: una necessita cereals, l’atra un porc. Quina és la novetat que introdueix el diner? El diner es pot guardar per intercanviar-lo per coses que realment necessites i a més a més es pot guardar. Per exemple (si no existeix el diner): 1a dificultat: la persona que conrea cereals ha de vendre aquests cereals abans que es facin mal bé. 2a dificultat: ha d’esperar trobar una altra persona que tingui una altre producte que necessiti i que estigui disposada a acceptar els cereals a canvi. Activitat 4.1 a- Quines altres dificultats creus que aquesta persona es pot trobar? b- Per què creus que la humanitat va inventar el diner? Unitat 5 què és l’economia?
  37. 37. Pàgina 37 Avantatges del diner: (1) Aquesta mateixa persona amb diner no depèn del deteriorament del seu producte ni d’una altra persona que estigui disposada a donar-li a canvi el que necessita pel que li pot oferir. En una economia basada amb els diners pot vendre els cereals i amb els diners que aconsegueix comprar allò que realment necessita (2). I si li sobra, pot estalviar i acumular més diners per comprar en un futur més coses (3). D’altra banda, d’aquesta operació hi ha tres persones que es beneficien (4), no només dos com en el cas del bescanvi: la persona que ven els cereals, la persona que compra els cereals i la persona que ven els producte que el que produeix els cereals necessita. Activitat 4.2: c- Quins creus que són els problemes que comporta una economia basada en el diner? Vegeu documentals: 1- El poder del dinero: Sueños de avaricia. https://youtu.be/lJeN8odtkNk 2- Els diners. Amb filosofia. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/12/els-diners-amb- filosofia.html Activitat 4.3: d- Assenyaleu cinc idees que puguem extreure del visionat d’aquests dos documentals. Unitat 5 què és l’economia?
  38. 38. Pàgina 38 Què és el mercat? Vegeu vídeos (Xavier Sala-i-Martin): Què és la mà invisible? https://youtu.be/EHXWI5tsbHs Què és la llei de l’oferta? https://youtu.be/vw9zb1luygY Què és la llei de la demanda? https://youtu.be/_jOINZNqhho És el lloc on es reuneixen venedors i compradors i on es determinen els preus dels béns i serveis a través de les lleis de l’oferta i la demanda. Com es fixen els preus? Un preu alt millora la rendibilitat, però pot ser que hi hagi pocs clients que tinguin capacitat econòmica per comprar aquest producte. Amb preus més baixos la rendibilitat és menor, per tant per assolir un nivell de rendibilitat òptim s’haurà de vendre més. Un bé escàs però molt apreciat tindrà un preu alt. Un bé abundant acostuma a tenir un preu baix. En el primer cas hi ha poca oferta i molta demanda. En el segon, molta oferta i una demanda insuficient per assolir beneficis. Si es compra molta quantitat d’un bé molt barat amb la finalitat no de consumir-lo sinó de vendre-ho en el futur, esperant que la situació canviï, és a dir, que aquest bé que ara és abundant amb el temps es torni escàs, quan es vengui es podrà aconseguir molts beneficis. Aquesta estratègia econòmica s’anomena especulació. Vegeu vídeo (Milton Friedman): El poder del mercado: historia de un lápiz https://youtu.be/D4ClIVs5cYs Activitat 5: a- Segons l’economista Milton Friedman, de què depèn el preu d’un llapis? b- Quins són els beneficis de l’existència del mercat? c- I si el mercat és tan eficient, per què hi ha tants pobres en el món? Unitat 5 què és l’economia?
  39. 39. Pàgina 39 Què són els bancs? Activitat 6: Un arquitecte que treballa en un despatx disposa d’una quantitat de diners en metàl·lic, i es planteja alguna de les accions següents. Digues si per a tu són inversió (I) o simplement consum (C): a- Comprar un ordinador per a ús personal. b- Comprar un ordinador i un programa informàtic per fer plànols a la seva empresa. c- Comprar un habitatge i llogar-lo. d- Posar els diners al banc en un compte a termini. e- Comprar un habitatge en el qual es traslladarà a viure. f- Anar-se de viatge a Nova Zelanda. g- Comprar accions de Repsol YPF. h- Repartir-los entre els seus dos fills per a les seves despeses. Un banc és una entitat que s’encarrega de recaptar, administrar i prestar diners. Els bancs recapten els estalvis de les famílies, empreses i administracions públiques a canvi d’una compensació (interès). Els bancs presten diners a altres persones, empreses o institucions que els necessiten (crèdits o préstecs) a canvi d’una compensació (interès) i unes garanties de solvència per respondre davant els estalviadors i cobrir les despeses del mateix negoci bancari. Normalment l’interès que paguen els bancs als estalviadors és molt menor que l’interès que cobren als inversors: aquesta és la base dels seus beneficis. Les opcions que tenim per accedir als diners que presten els bancs són dues: La part dels ingressos que obtenim durant un període i que no gastem s’anomena estalvi. Els diners que es destinen a algun negoci o activitat per obtenir beneficis, renunciant a una part del consum immediat, s’anomena inversió. Unitat 5 què és l’economia?
  40. 40. Pàgina 40 El crèdit és un contracte que signen els interessats (persones o empreses) pel qual el banc posa a la seva disposició un compte amb un límit de diners. El préstec és un contracte pel qual el client rep una quantitat pactada de diners, i està obligat a tornar-los amb interessos corresponent en els terminis acordats. Un exemple de préstec és el préstec hipotecari, pel qual les persones demanen una quantitat de diners per comprar un habitatge o local. La garantia que el préstec es tornarà és el mateix habitatge o local que el banc es quedarà si no es paga el préstec. Vegeu vídeo: Españistán, de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis https://youtu.be/N7P2ExRF3GQ Activitat 7: Quina responsabilitat van tenir els bancs en l’origen de la crisi econòmica espanyola? Què són les accions i la borsa? Vegeu vídeo (Xavier Sala-i-Martin): Què són les accions i la borsa? https://youtu.be/36g-lgE18U0 Activitat 8.1: Assenyaleu tres conceptes bàsics del món de la borsa i doneu una definició: 1- __________________: 2- ______________________: 3- _________________________ Unitat 5 què és l’economia?
  41. 41. Pàgina 41 Vegeu vídeo (Gay de Liébana) ¿Per què tenim por d’invertir en borsa? http://www.lavanguardia.com/economia/20151105/54438650587/gay- de-liebana-asusta-invertir-bolsa.html Activitat 8.2: Quins són els problemes que pot generar el fet que la gent no es refiï de la borsa com una forma d’invertir els seus diners? Formes creatives de trobar finançament: el crowdfunding Vegeu vídeos: 1- Crowdfunding en español https://youtu.be/hImaarjhJFw 2- Inventos fianciados mediante crowdfunding https://youtu.be/QNOFiu8Qv7o Entre les noves opcions de finançament trobem el crowdfunding, que en anglès vol dir finançament en massa o finançament col·lectiu. Es tracta d'una nova forma de recaptar fons per a nous projectes empresarials, socials, culturals ... Aquestes plataformes es dediquen a posar en contacte a emprenedors i inversors. Són plataformes d'unió. Cada vegada hi ha més webs de crowdfunding i més projectes empresarials finançats per aquesta via. Com funciona Realitza el teu pla de negoci, calcula quant necessites per posar-lo en marxa, envia-ho a alguna de les plataformes de crowdfunding i si la idea està ben formulada, es publicarà al web. La gent interessada començarà a aportar la quantitat que pugui. Tindràs un temps limitat per recaptar el pressupost que necessites. Si aconsegueixes el 100% de la quantitat establerta al principi dins del temps, reps els diners, sinó, es retornen les quantitats als diferents inversors. A canvi, i en funció de la quantitat invertida, cadascuna de les persones que han aportat diners rep una contraprestació en forma d'accions, productes o el que estableix el projecte. Unitat 5 què és l’economia?
  42. 42. Pàgina 42 Activitat 9: Pensa en un possible negoci. Quina creus que seria la millor opció per aconseguir finançament: demanar un préstec a un banc o utilitzar el crowdfunding? Per què? VALORACIÓ UNITAT 5. ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA 1 0,5 2 1 3 1 4 3 5 1 6 0,5 7 1 8 1 9 1 TOTAL 10 Unitat 5 què és l’economia?
  43. 43. Pàgina 43 Unitat 0 introducció pàg. 2 Unitat 1 què és ser emprenedor? pàg. 4 Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria pàg. 10 Unitat 3 creativitat i empreneduria pàg. 14 Unitat 4 emprendre un negoci pàg. 22 Unitat 5 què és l’economia? pàg. 33 ÍNDEX
  44. 44. Pàgina 44 Kit Caixa Joves Emprenedors Joan Antoni Melé, La economía explicada a los jóvenes, Puck, Barna 2015-12-14 Emprenedoria 3r ESO IE Francesc Cambó (blog) (Mireia Dosil) javiermegias.com (blog) Flaix emprendre (blog) Rosa Ana Rodríguez Alonso i Juan Colombo Fernández, Empreneduria sec, Santillana Educación, Barna 2012 Josep Alfaro Giménez, Clara González Fernández i Montserrat Pina Massachs, Orientació professional i iniciativa emprenedora, Mc Graw Hill, Madrid 2012 BIBLIOGRAFIA
  45. 45. Pàgina 45 Manuel Villar Pujol Catedràtic de Filosofia de l’Institut Guillem Catà de Manresa Barcelona, 15 de desembre de 2015-12-14 autor

×